Cardedeu Magazine

VENÈCIA: Irene Ferioli prova sort a Itàlia | BARCELONA: Joan Serra exposa obres a la capital

MAGAZINE

cArdedeu

6 de juny deL 2016

“ES DIFÍCIL SER EMPRENEDORA, PERÒ AVUI DIA CAL ARRISCAR” INGRID XANDRi PÀgINA 2

“ Tinc LA sort de viure en una casa on es valora l’arT” IRENE FERIOLI PÀgINA 6

Generació del 93

ARTISTES DE CASA

© Antoni Blanché Xandri

JOAN SERRA PÀgINA 4

Negociació Disseny Aplicació He descobert que és més complicat guanyar-te un client i satisfer-lo amb el disseny que no pas plasmar el teu art a la paret 2 Cardedeu Magazine

© Antoni Blanché Xandri

Caràcter emprenedor

INGRID XANDRI Instint i risc Pidein

El nom de la marca combina les paraules PIntura DEcorativa INterior i la imatge és una gota de pintura roja que simbolitza la passió amb què treballo

E

n acabar el grau superior d’Il•lustració a l’Escola d’Art i Disseny de Sant Cugat, gràcies a una amiga, em van proposar fer un mural al restaurant cardedeuenc Tarannà basat en un poema de Josep Pla amb il•lustracions de cuina mediterrània. Va ser una experiència molt gratificant pensar en quina era la tipografia i els elements més adequats per harmonitzar l’espai a decorar. Em despertava contenta per anar a treballar i vaig decidir seguir el meu instint i arriscar-me.

A partir d’aquí, vaig veure que en la decoració mural hi podia haver un nínxol de mercat, vaig comprovar que sí que existia aquesta demanda i que jo podia cobrir-la. Aleshores, com que a mi m’agrada fer les coses ben fetes, sabia que per presentar-me a un lloc on no em coneixen i que em prenguessin seriosament havia de tenir una imatge coherent i una presentació formal. Va ser aleshores quan va néixer Pidein. Vaig començar a crear la meva imatge i vaig crear un mostrari per presentar-me a llocs on creia que podia interessar el meu servei.

Després d’una primera campanya comercial, quan em van arribar els primers encàrrecs, havia de constituir-me com a empresa. I ho vaig fer sense tenir cap suport familiar, simplement vaig tenir la idea i vaig lluitar i lluitar per trobar la manera de fer-la realitat. Vaig assessorar-me al CSETC i buscant per internet.

INNovaCiÓ peR Avançar He ampliat la oferta i pinto sobre tota mena de suports: paret, teixits, vidre, alumini, fusta..

NÍNXOL DE MERCAT

Hi ha poca gent al Vallès que es dediqui a la decoració de parets. Els germans Castells, per exemple, no els considero competència: tenen molt recorregut i treballen a un altre nivell. Jo treballo en projectes més modestos. No hi ha tanta oferta com demanda i no és per falta de qualitat artística, però és un camp poc explotat.

Un cop vaig haver fet els primers projectes, em va ser més fàcil arribar a la gent pel boca-orella: qui veia les meves pintures s’interessava per qui les havia fet i es començaven a adreçar a mi.

Mica en mica, he anat ampliant el ventall d’oferta: ara treballo sobre qualsevol tipus de superfícies i espais. Faig projectes a l’exterior i fins i tot he restaurat l’interior d’una ermita! Treballo sobretot la simbologia i el cromatisme, però també l’encaix i la distribució dels elements que plasmo. M’agrada jugar amb les vibracions què et transmet cada color.

L’objectiu final és l’harmonia del lloc decorat, a part de la satisfacció del client. Busco l’efecte “sorpresa”, aquella cara tant esperada quan acabes el projecte. A la llarga la meva intenció és que la empresa creixi i s’expandeixi en el mercat però, de moment, estic molt a gust treballant sola.

Cardedeu Magazine 3

© Antoni Blanché Xandri

, Diga m Shao

És el meu àlies, és una adaptació del meu nom, joan, a l’estil oriental, una cultura que m’apassiona

E

studio Arts aplicades al mur però a la meva col•lecció hi ha més quadres que no parets pintades, perquè em comunico millor amb un paper que amb un mur. Però m’agrada treballar sobre superfícies diverses, a vegades surto al bosc a recollir ossos de conills i els pinto amb un bolígraf. Després plasmo els ossos sobre paper: és una manera de buscar nous elements i llenguatges. Crec que tinc un estil definit, però hi ha moltes coses que desconec. Domino la tècnica del bolígraf i sé representar reflexos i ombres. M’agrada donar un toc personal als meus quadres combinant-los amb oli i cafè per donar-hi textures i tons diferents.

Vaig començar en blanc i negre, però mica en mica he anat afegint colors.

Tinc debilitat pels colors terra i estic compromès amb el medi ambient: vull deixar de fer servir pintura plàstica i utilitzar materials orgànics com argiles, calç o resines. De fet, ja he començat a treballar en peces fetes només a base cafè i tinta xina. Quan pinto necessito estar sol, en el meu ambient, m’agrada posar-me músiques de bandes sonores.

L’any passat vaig fer 3 exposicions: una a Cardedeu, al Pla de la Calma, i dues a Barcelona. Vaig aconseguir vendre un quadre, però no estic orgullós d’aquelles exposicions, l’únic que hi demostrava era una bona tècnica, però eren obres inconnexes i planes. Ara m’he adonat que l’art ha d’anar més enllà, ha d’explicar històries i crear noves realitats.

5 Cardedeu Magazine

Estil propi

V

aig començar pintant grafittis als dipòsits abandonats i ara estudio el grau superior d’Arts aplicades al mur a la Llotja. Pot semblar el mateix, però no ho és: graffiti ve de grafia, de lletra; és una peça sense complexitat. El que faig ara són murals, peces complexes amb consistència i harmonia que ocupa tot el mur.

El meu pare és dissenyador gràfic i als 7 anys em vaig apuntar a l’estudi d’Art de l’artista cardedeuenc Jordi Aligué, que em va obrir les portes de l’art. Després de la ESO, vaig fer un grau mitjà i vaig començar-ne un de superior d’informàtica, però tot això no feia per mi.

Visc per l’art, m’agrada i crec que se’m dóna prou bé.

Cardedeu Magazine 5

© Antoni Blanché Xandri

JOAN SERRA

Artista polifacètica

IRENE FERIOLI T

inc la sort de viure en una casa on es valora molt l’art. Des de ben petita he palpat i valorat molt l’art en totes les seves vessants; els meus pares no són músics, però a casa sempre hem escoltat molta música i, gràcies a això, he desenvolupat la meva oïda. De fet, crec que és molt necessari que s’estimuli als nens des de ben petits en les diferents disciplines artístiques per què s’acabi traient tot el potencial que tenen a dins. El meu pare, a més, és dibuixant de còmic, i m’ha apropat les arts plàstiques, però no crec que això hagi influït en la meva decisió de dedicar-me a la il•lustració.

Cèsar ferioli

el meu pare és dibuixant de còmics de per a Disney, especialitzat en Mickey Mouse, però el meu estil és diferent

Admiro del meu pare -i dels dibuixants de còmic en general- la desimboltura que tenen dibuixant i la seva agilitat creativa: són capaços de dibuixar molt bé i molt ràpid. Però la il•lustració i el còmic són dues disciplines força diferents: el còmic és més cinematogràfic, amb seqüències de vinyetes, accions concretes i diàlegs explícits; la il•lustració, en canvi, es relaciona més harmònicament amb el text formant un tot, potser és més poètica, més eurítmica. Sempre m’ha atret aquesta subtilesa dels il•lustradors on la base és la imatge i on la paraula i el llenguatge passn a un segon pla, de manera més simbòlica.

Vaig començar a estudiar Belles Arts però, quan feia segon, ho vaig deixar estar. Estava decebuda amb la carrera per què només es feia art modern i no es treballava la il•lustració fins al quart curs. D’això fa tres anys i des

6 Cardedeu Magazine

© Antoni Blanché Xandri

Amb la música a les venes Després de fer la selectivitat, vaig anar de viatge a París amb una amiga i ens vam trobar un cantautor català, Joan Roura, tocant al carrer per guanyar-se la vida.

Vam parlar amb ell i ens va explicar que tocava covers de cançons a diferents ciutats com Londres, Dubai o Paris per donar-se a conèixer fent el que més li agradava. Vam anar a sopar i, de matinada, passejant per Notre-Dame, em va demanar que cantés. Em va dir que cantava molt bé i que li agradaria cantar amb mi.

Podem dir que és gràcies a ell que em vaig plantejar la música com una opció professional. Des d’aleshores és, una persona molt important per mi.

© Antoni Blanché Xandri

Vivia a Barcelona en un pis dels meus pares, però un editor gràfic italià es va interessar en les meves il·lustracions i m'he traslladat a itàlia per fer realitat el meu somni

Normalment canto jazz i a les capitals europees se’n fa molt. Barcelona és la que més: hi ha molt bons músics i ve gent de tot arreu a tocar-hi. És difícil fer-t’hi un lloc si no aportes alguna cosa diferent.

Per això no tinc clar si dedicar-me al jazz. M’agraden molts estils de música diferents, des dels boleros fins al folk americà, passant per la música brasilera. Si continuo la meva trajectòria al món de la música, crec que acabaré fent una fusió d’estils.

El més complicat i alhora el més gratificant de l'art és que el material ets tu mateixa, amb les teves pors i els teus sentiments.

En ser tan personal, les alegries són dobles però les frustracions també i les crítiques et poden fer mal d’aleshores he a fer cursos i formació no reglada, compaginant-ho amb petits projectes tant de música com d’il•lustració que no em donen per viure. De moment, visc encara dels pares, però en un futur m’agradaria dedicar part del meu temps a fer classes, per guanyar diners, i part a la creació, per desenvolupar-me com a persona. Crec que és l’equilibri perfecte per ser feliç.

El meu objectiu és fer un àlbum il•lustrat per adults. No m’agrada la il•lustració representativa als llibres infantils, crec que trenca una de les majors virtuts del nens: la imaginació dels nens. Cada nen hauria de poder imaginar-se com vulgui els personatges d’un conte i no com els ensenya una il•lustració. És per això que el meu àlbum il•lustrat serà per un públic madur, capaç d’entendre els missatges entre línies. Tot i això, no a un nen que no el llegís. Sóc del parer que no s’ha de subestimar als infants, sempre se’ls ha de donar una mica més del que creus que poden entendre, sinó no avançaran, no tindran curiositat.

Tot i això, en il•lustració no tot són projectes personals en què puguis posar molt criteri propi; sovint tenim encàrrecs que. És molt complicat viure de projectes propis i no depèn només de com de bo siguis: és una barreja de talent, saber-te moure i una mica de sort, en el sentit que ha de coincidir el teu estil amb el que li agradi al client. Per exemple, als hipsters els hi agrada molt el món de la il•lustració. El disseny gràfic està de moda, pel que hi ha força demanda. La sort que tenim a Catalunya és que hi ha de tot: hi ha moltíssima moguda cultural, tant d’arts plàstiques com de la resta disciplines; així que cadascú pot tenir el seu públic. A més, l’art, en és un llenguatge universal: no hi fronteres, el que faci pot agradar a qualsevol lloc del món.

Ara bé, el teu públic no et vindrà a buscar, has d’anar tu a picar portes. En sóc conscient i mai tindré tanta energia com tinc ara i ho he d’aprofitar. Estic a l’edat de beure de tot arreu i no dir que no a res, sempre que em vingui de gust, sigui fidel a mi mateixa i senti que el que faig em representa.

Cardedeu Magazine 7

cArdedeu

MAGAZINE

©2016 Antoni Blanché Xandri

www.cardedeumagazine.cat