Presentació tema 2 Els clàssics: el teatre grecollatí
Una classe dividida Personatges: o o o o o
Irene: Professora Eric: Jhonny (Cani 1) Ali: James (Cani 2) Héctor: (Tímid) Sofía: (Llesta repel∙lent)
Acte primer i últim: Una classe dividida
Professora: Bon dia, anem a començar la classe de hui. Farem un recordatori del que explicàrem ahir, a veure qui ha estudiat i seguirem amb el teatre grecollatí. Jhonny (xiuxiuejant): Mare meua ‘’loco’’, quin avorriment... James: Pfff... quina merda ‘’brother’’... Professora: Per favor, un poc de silenci. Algú em podria dir què és el cor, el corifeu i l’actor i la relació que hi tenen? Sofía: Jo! Jo! Jo! James (xiuxiuejant) : Que pesada és la llesteta aquesta... ( Sofía li tira una mirada de ràbia i ell li pica l’ull. ) Professora: No Sofía, deixa que parle la resta. Per favor Hèctor, explicaho. Héctor (després d’uns segons i quequejant): Un corifeu, que era el cap del cor, es va fer famós pel fet de posarse una màscara a l'hora de declamar els seus personatges. Professora: Bé, vols afegir alguna cosa, Sofía? Sofía: El teatre va nàixer de les danses i cants que feien en honor al déu Dionís. A aquestes es va afegir el rapsode, que narrava històries de déus i
herois. Al prendre importància la narració, els ballarins es convertien en cor. El corifeu, el seu cap, adoptà les funcions de rapsode. Amb l’aparició de la màscara podia fer més d’un personatge, alternantla. Així començà a dialogar amb el cor, i començà a fer la funció d’actor. Jhonny (xiuxiuejant) : En nom del pare, del fill i de l’esperit sant, ens acaba de contar la Bíblia... (mentre parla James fa gestos ). Professora: Bé, seguim. Quan va aparèixer el diàleg, el teatre adoptà dues formes, que a dia de hui encara són utilitzades. La comèdia, que utilitzava un llenguatge col∙loquial, representava els problemes de la ciutat, l’estat o els ciutadans, a més va anar evolucionant amb els tipus socials, per a acabar sent la comèdia romana, que presenta situacions falses, conflictes irreals i personatges ridículs. I la tragèdia que posava en escena... (Jhonny trau un mocador.) Professora (començant a cansarse) : Jhonny es pot saber que estàs fent amb el mocador? Jhonny: Escurarme, que me les suen les teues explicacions. James: Woooow! Això és! Sofía (cridant): Podeu callar?! Ja estic farta de vosaltres i les vostres tonteries! Héctor (xiuxiuejant) : Jo també... Professora: Ja va sent hora de que calleu, no? Que molt parlar, però poc aportar. James: Que no aportem? Vinga, Jhonny, il∙luminala. Jhonny: Doncs mira, hi havia dos ‘’pavos’’ que es cridaven Èsquil i Sòfocles que eren autors de tragèdies, on tractaven temes com el destí i els deus. Eurípides, que també va nàixer fa molts anys, crec que al 480 abans de Crist, va revolucionar el panorama de la tragèdia, ja que va deixar el cor en segon pla i li va donar més importància a l’acció i als autors. Però a mi el que més m’agrada és Aristòfanes, eixe sí que va ser un mestre de la comèdia, va tractar els grans problemes de les ciutats i va criticar la política, la cultura, els costums… I a ell sí que l’entenia bé el poble, que utilitzava un llenguatge directe i col∙loquial. Professora (impressionada i tornat al to normal) : Molt bé, Jhonny, molt bé, seguix així, i deixa que donem classe. Héctor, recordes alguna cosa del teatre grec a Roma? Héctor: L’autèntic interés dels romans estava a les comèdies. Aquestes quasi sempre es representaven a Grècia, amb personatges com: l'esclau o “servus”, el vell, la xica i el xic, el soldat fanfarró o “miles gloriousus”, etc. Tota l'acció
girava al voltant d'un o més conflictes, que l'esclau anava embolicant, i acabava sempre amb un final feliç. James (donantli colps en el cap a Héctor) : Ui! El que pareixia bobalicó... ja ja ja (es riu). (Jhonny comença a riure de una forma molt escandalosa.) Sofía: Irene, no pots permetre aquest comportament, falta de respecte cap als companys i les continues interrupcions. Héctor (amb por) : No et preocupes, de veres, no em molesta, estic acostumat. Professora: Jo sí em preocupe, no podeu seguir així, jo ho he intentat, però fins ací. Fora de classe, aneu a la biblioteca. Jhonny i James: Vinga va, sigues enrotllada, no ens tires, si només ha sigut una brometa. Professora: Massa brometes sense importància, no ho repetiré. James: Tio, no li faces ni cas, anem, que de segur estem millor en altra part. Jhonny (fora de classe) : Tu calla, que sempre tens que tindre la maneta molt solta, al final ens expulsaran. (Dins de classe.) Héctor: Gràcies, no calia. Sofía: Ja era hora... Professora: Pot ser, però tu no deus dirli a un professor el que ha de fer. Continuem amb la classe.
FI Signat: Eric Gil, Héctor Casilda, Ali Bouchih, Sofía Candel i Irene Ruiz.