C'MUN 2011 Magazine - Català

2 Editorial C’MUN 2011. La escola de valors

Pàg. 4 - C’MUN 2011: La victòria del treball en equip C’MUN 2011, the Model United Nations of Barcelona Pàg. 8 - Hi havia una vegada…

‘Training session’ Pàg. 9 - La Crisi de Myanmar ‘Crisis sessions’ Pàg. 10 - La crisi de Myanmar i la reforma del Consell de Seguretat Consell de Seguretat Pàg. 14 - Salut versus patents / Lliure circulació de la informació versus ‘copyrights’ Consell de Drets Humans Pàg. 18 - Taxes internacionals per combatre la pobresa i la crisi econòmica Comitè Econòmic i Financer Pàg. 24 - Gènere i migració Comitè Ad Hoc sobre l’Aliança de Civilitzacions Pàg. 26 - Tradicions versus benestar animal UNESCO Pàg. 30 - Cap a la fi del tabac?

Organització Mundial de la Salut Pàg. 33 - El Futur del Pol Nord Cort Internacional de Justicia Pàg. 36 - La importància del periodisme Equip de premsa del C’MUN

ASSOCIACIÓ PER A LES NACIONS UNIDES A ESPANYA Presidents honoraris Francesc Casares Potau Lluís Armet Coma Marina Bru Purón President Eduard Sagarra i Trias Vicepresident 1r Xavier Pons Ràfols Vicepresidenta 2a Lídia Santos i Arnau Secretari Joan Soler Martí Tresorer Antoni Sabaté Boza Vocals Ildefons Valls i Torné Rafael Jorba i Castellví Pablo Pareja Alcaraz Albert Barbany i Hurtado Xavier Fernández Pons Directora Àngels Mataró Pau Adjunt a Direcció Xavier Guerrero Fernández Staff Ariadna Quintero Valderrama Raül Jiménez Jiménez Teresa Visa Pérez Bernat Comes Llovera Eirene Ramos Nuño Pablo Rodríguez-Aguilera

REVISTA C’MUN 2011 Disseny, maquetació i coordinació Bernat Comes Raül Jiménez Eirene Ramos Col·laboradors revista C’MUN 2011 Vera Ríos Madoka Shimura Lourdes Pistón Stela Zarija Laura Martínez Inés Valera Irene Cortés Caroline Bach Impressió Masanas Gràfiques c/ Moles, 31, baixos 08010 Barcelona Dipòsit legal B 32.843-92

Totes les fotografies d’aquesta revista són de Pablo Rodríguez-Aguilera, excepte: pàg. 5, conferència de Carmen Méndez (ADDA), i conferència de Manuel Manonelles (Bernat Comes); pàg. 6, visita a la Sagrada Família (Joan Soler); pàg. 7, reunió de crisi (Eirene Ramos); pàg. 8-9-10, training y crisis al Consell de Seguretat (Caroline Bach); pàg. 37, equip de premsa (Raül Jiménez): i y pàgs 38-39, equip del C’MUN 2011 (Bernat Comes).

La Revista de l’ANUE no fa necessàriament seves les opinions expressades pels seus col·laboradors.

La Redacció es reserva el dret d’alterar títols, destacats o textos en funció dels seus criteris professionals.

Editorial

C’MUN 2011. L’escola de valors Permeteu-nos una introducció centrada, més que en glossar les bondats del sisè any del C’MUN, a destacar la necessitat que activitats com aquesta tinguin assegurada la seva existència, ja que a ningú se li escapa que el context en què va tenir lloc aquesta edició ha estat –i està– marcat per la situació de crisi mundial, que afecta de manera cruel a una Associació que el 2012 “complirà” 50 anys. Permeteu-nos una introducció centrada, en defensar una de les causes principals de l’ANUE, el C’MUN. Per què diem que el C’MUN és necessari?

Perquè va més enllà de la utilitat pràctica dels Models de Nacions Unides, pel que fa a exercici vinculat directament a l’aprenentatge sobre l’Organització internacional i el seu funcionament. Perquè va més enllà de resultar ser una experiència altament recomanable per a tots els interessats en les relacions internacionals, fins i tot, potser un impuls per orientar el seu futur professional cap a aquest terreny. Perquè el C’MUN, com simulació, és molt més. És una escola de valors.

Universalitat: La voluntat internacional del C’MUN ve marcada per la ja llarga història de l’ANUE i s’expressa en els temes tractats amb cada edició i la participació, sempre oberta a tothom.

Pluralitat: 400 joves de més de 90 universitats participants, i més de 50 nacionalitats representant a tots els continents. Una veritable ONU dels joves per a simular l’ONU real.

Diàleg: Com tot Model, el debat és l’eix central de l’activitat, sempre en la recerca del consens.

Treball: La responsabilitat del delegat comença mesos abans, amb la necessària preparació del país / actor a representar, i es tradueix en una intensa activitat durant els dies de la simulació.

Empatia: El C’MUN pretén que durant uns dies, els seus participants es “posin en la pell” de l’altre. Per ser un bon delegat, un ha de “entendre l’altre”. Aquest element de la simulació és un valor impagable, que no s’ensenya a les facultats ni en els llibres de text, i que és més valuós encara en el context actual (si segueixen les notícies, saben del que estem parlant).

Convivència: Potser l’altre valor més preuat, i ens hauran de perdonar la immodèstia, el C’MUN és una experiència vital difícilment comparable a una altra.

El C’MUN no és només una és activitat útil, no pretén només formar futurs professionals.

Cerca formar persones. Quelcom molt més important en èpoques com la que ens està tocant viure, on les injustícies, els abusos dels qui ostenten el poder, i els desequilibris socials són més evidents que mai.

Defensada la nostra causa, només ens queda resoldre una pregunta, com va ser el sisè C’MUN? Doncs, en poques paraules, va ser la millor edició del nostre model... fins al moment.

Podran comprovar-ho en aquestes pàgines.

L’equip de l’ANUE i del C’MUN al Parlament de Catalunya.

edito-

3

4 C’MUN 2011, the Model United Nations of Barcelona

C’MUN 2011: La victòria del treball en equip Raül Jiménez. Secretari general del C’MUN 2011.

La situació mundial –el món sembla preparat per a implosionar en qualsevol moment–, estatal i local –crisi, retallades, futbol– que estem patint conviden més a la bogeria i al desànim. També a l’ANUE. Però en comptes d’això, del 6 al 9 d’abril nosaltres vam proposar novetats i més novetats per a oferir la millor edició possible del nostre Model de Nacions Unides. Aquesta és la cronologia, en forma d’article, sobre les jornades.

Dues imatges de la inauguració del C’MUN al Parlament de Catalunya. D’esquerra a dreta, Eirene Ramos, vicesecretària general del C’MUN; Manel Camós, director de l’Oficina de la Comissió Europea a Barcelona; Eduard Sagarra, president de l’ANUE; Núria de Gispert, presidenta del Parlament de Catalunya; Armando Peruga, director de la Tobacco Free Initiative; Manel Vila, comissionat de l’Ajuntament de Barcelona; i Raül Jiménez, secretari general del C’MUN.

Dia 6. Simulant Sant Jordi i omplint el Parlament

Activitat llargament anhelada pels qui organitzem el model, així els delegats amb menys experiència van tenir un espai per resoldre els seus dubtes, i de forma curiosa i original –som els primers a “traslladar” la llegenda de Sant Jordi a les Nacions Unides– van poder veure de forma pràctica què s’anaven a trobar el dia següent. A més, també va possibilitar dividir el registre dels delegats, efectuat entre CosmoCaixa i la seu de l’ANUE, abans de dirigir-nos al Parlament de Catalunya, segona novetat, per a la cerimònia inaugural del C’MUN.

La primera gran novetat va arribar el dimecres al matí, amb la celebració, a CosmoCaixa, de la primera training session del C’MUN –que trobareu en l’article següent–.

Allà, vam poder comprovar amb satisfacció que definitivament no hi havia volcans a la vista –un ja no es tornarà a refiar a la vida– i que la sala se’ns quedava petita.

Els guest speakers del C’MUN 2011, Juan Sebastián Mateos, Armando Peruga, Carmen Méndez, i Manuel Manonelles, durant les seves intervencions el primer dia de sessions .

Amb la presència de Núria de Gispert, presidenta del Parlament de Catalunya; Manel Vila, comissionat de l’Ajuntament de Barcelona, Manel Camós, director de l’Oficina de la Comissió Europea a Barcelona; Armando Peruga, director de la Tobacco Free Initiative de l’OMS; Eduard Sagarra, president de l’ANUE, els responsables del C’MUN i els presidents de les comissions; hi va haver temps per reflexions socio-polítics, parlar de valors, presentar els temes de debat, escoltar la ponència inaugural del doctor Peruga, i fins per cantar-li el “Happy birthday to you” a la presidenta. La recepció posterior va posar el tancament a la primera jornada del C’MUN. Dia 7. De la mort de Aun San Suu Kyi al Hard Rock Cafè Les jornades de treball van començar el matí del dia 7 a CosmoCaixa i ho van fer amb un altre salt qualitatiu, en comptar amb quatre guest speakers: Juan Sebastián Mateos, desk officer per l’Aliança de Civilitzacions del Ministeri d’Afers Exteriors; Carmen Méndez, presidenta de l’ Associació per a la Defensa dels Drets de l’Animal; Manuel Manonelles, director d’UBUNTU, al costat del ja esmentat Armando Peruga. Gràcies a ells, la comissió de l’Aliança, la UNESCO, el comitè Econòmic i Financer i l’OMS van tenir les opinions dels que tracten aquestes qüestions, mostrant-los que el

que ells anaven a simular és una realitat en l’agenda de les Nacions Unides.

No es va fer esperar la tercera novetat, que va caure en forma de crisi, no econòmica -això no seria cap sorpresa-, sinó amb l’esclat d’un conflicte –fictici– a Myanmar.

Aquesta situació d’emergència, preparada amb la pretensió d’estimular la capacitat de reacció dels delegats, els seus “reflexos” i coneixements sobre el país que representen, va ser una de les novetats més estimulants del C’MUN 2011, afectant a les sessions del Consell de Seguretat, el Consell de Drets Humans i la Comissió de l’Aliança de Civilitzacions, que es van reunir “d’urgència” davant el caire que va prendre el conflicte, després de la mort de la premi nobel de la pau i activista pro-drets humans, Aun San Suu Kyi enmig de les revoltes al país. La crisi, que en la seva concepció i disseny, es “va anar desplaçant” de la regió de l’Orient Mitjà cap a Àsia, ja que la realitat dels nostres dies supera la ficció, va ser orquestrada en els mesos previs per l’equip del C’MUN, produint la informació necessària i coordinant els temps i el treball amb l’equip de premsa perquè l’esclat i l’escalada d’aquesta es produís de la forma més realista dins de la simulació. Pel qui escriu, crear una activitat com aquesta del no res, i haver-ho fet amb el magnífic ambient de les reunions de l’equip del C’MUN, ha estat un dels aspectes més estimulants en aquestes sis edicions de la nostra simulació.

edito-

5

6

Activitats paral·leles del C’MUN 2011: tres imatges del UN Quiz, i una de la visita a la Sagrada Família.

Ja a la tarda, una vegada concloses les jornades del primer dia, amb la crisi en vies de resolució en el Consell de Seguretat i el Consell de Drets Humans –amb diferents aproximacions– i la resta de comissions funcionant a ple rendiment, el tancament del dia va tenir lloc al Hard Rock Cafè, on vam celebrar la 3a edició del C’MUN Quiz. Encara que potser, donades les facilitats i el suport prestat pel cèntric local, hauríem de dir que aquest any, per fi, vam poder tenir un quiz en condicions. Segur que els guanyadors de l’esdeveniment, després d’una renyida sèrie de tres tandes de preguntes sobre l’Organització Internacional, així com al centenar de delegats que van participar en una vetllada divertida i original, pensen de la mateixa manera.

Dia 8. Divendres cultural Les sessions es van reprendre el matí del divendres, i van poder comprovar que els delegats estaven afrontant els debats amb eficàcia, de manera que arribar a les anhelades resolucions per al dia següent semblava una realitat molt propera. El clima relaxat general afavorir una major implicació personal en els debats, podent gaudir de la possibilitat d’escriure a The Clarion, el diari del C’MUN, involucrar-se en els debats, o preparar al·licients que milloressin la qualitat dels mateixos, introduint actors determinants –cas del Japó

en el Consell de Seguretat per parlar de la reforma de l’òrgan–.

Després d’una breu sessió de tarda, la quarta novetat. Els delegats del C’MUN, organitzats en quatre grups depenent de la seva elecció, es van anar de visita cultural a la Pedrera, la Sagrada Família, el MNAC i el museu del FC Barcelona, que van col.laborar generosament amb l’ANUE enriquint l’experiència dels delegats a Barcelona.

Dia 9. Emocions a flor de pell El dia final, el dels histerismes i tensions per assolir els acords en l’últim segon, no va ser tal. I és clar, després de sis anys, un no estava preparat perquè les coses sortissin tan bé. Això unit als duríssims –i injustos– moments que l’ANUE està patint –i ha patit per poder realitzar el C’MUN–, i a les ganes de reconèixer tant el treball previ dels qui “són” l’Associació cada dia, al costat dels qui han estat part, amb la seva il·lusió i entusiasme, en aquesta sisena edició del Model, van provocar una cloenda on les emocions van guanyar al protocol habitual en aquest tipus d’actes. Però això només afegeix mitologia a la “llegenda” que el C’MUN és quelcom especial, i demostra que els qui formen l’ANUE estan “fets d’una altra pasta”.

Conclosa formalment la simulació, encara hi va haver temps per a la cinquena i darrera no-

vetat: la festa de comiat, organitzada per l’Associació a la sala noble de l’Escola Industrial, gràcies a la Diputació de Barcelona, posant el tancament definitiu a quatre magnífics dies.

Un agraïment especial L’últim paràgraf d’aquest article només podia estar dedicat a tots els que, en la mesura de les seves possibilitats, han contribuït a que el C’MUN 2011 hagi estat un èxit. Als que, amb la seva motivació i interès, han permès que qui som responsables de la simulació haguem pogut assumir nous reptes –alguns d’ells, com la crisi o la training session, llargament anhelats– en benefici de la qualitat del model. I encara més important, per haver-nos permès, mitjançant reunions, sessions de preparació i treball conjunt,

gaudir de vosaltres. Podem dir ben alt i amb orgull que el C’MUN 2011 va tenir un veritable equip. El millor. I amb aquest equip només podia passar una cosa: que féssim el millor dels C’MUN fins ara. Gràcies.

A dalt, l’acte de cloenda del C’MUN 2011 al CosmoCaixa. Enmig, alguns membres del staff del C’MUN preparant la crisi a l’ANUE. I, finalment, staff, presidents i equip de premsa del C’MUN a la festa de comiat.

edito-

7

8 ‘Training session’ Hi havia una vegada...

Eirene Ramos. Vicesecretària general del C’MUN 2011.

Quan es participa en un MUN, sobretot si no es té molta experiència o si és la primera vegada, el mecanisme de les regles de procediment sempre resulta una mica complicat d’entendre. Així, per començar amb les novetats de la sisena edició del C’MUN, el primer dia al matí al CosmoCaixa, juntament amb el registre, vam realitzar una training session sobre les regles de procediment perquè els participants més inexperts tinguessin l’oportunitat de comprovar com funcionen. Vam voler fer-ho en forma d’entrenament simpàtic, en què l’explicació teòrica s’unís amb una pràctica divertida i original.

La idea de l’anomenada training session la teníem en ment des que es va començar a forjar aquesta sisena edició, i després d’una reunió amb el gran equip que ha format part de l’organització del C’MUN aquest any, vam decidir utilitzar la llegenda de Sant Jordi i el drac, tan popular a Catalunya, com a argument sobre el qual els delegats havien de prendre la seva posició. Aquesta llegenda explica com un drac assetja un llogaret, causant estralls entre homes i bèsties. Per apaivagar-lo, el rei cada dia envia al monstre una persona escollida per sorteig perquè se la mengi. Un dia la sort assenyala a la filla del rei, que hauria mort de no ser per l’aparició d’un bell cavaller que es va enfrontar al drac i el va matar.

En el nostre cas el cavaller es va veure substituït pels delegats, els quals després d’escoltar una explicació teòrica de les regles, van haver de posar-les en pràctica.

Dividits en grups pels comitès que després anaven a simular, i a través d’arguments re-

Dues imatges de la training session del C’MUN 2011.

ferents a cada un dels temes que es tractarien en les discussions del C’MUN, van haver de decidir si matar o no al drac.

Després de deu minuts de unmoderated caucus, i amb l’ajuda dels que després serien els seus presidents, cada comissió va triar un portaveu per argumentar la decisió presa respecte al monstre. Mentre la UNESCO va sortir en defensa de l’animal, suggerint que s’havia de crear una reserva natural on el drac pogués viure, ja que és un animal en perill d’extinció, l’Organització Mundial de la Salut va parlar a favor de matar el drac, perquè la situació de pànic al poble, la incertesa de poder ser menjat pel drac, estava creant gran estrès i problemes de salut mental a la població. I així, cadascuna de les comissions va donar els seus arguments en contra i a favor. Fins i tot, i sense que els delegats s’ho esperessin, va parlar el grup dels dracs, que van intentar coaccionar la decisió dels participants dient que anirien a la guerra si es matava un dels seus. Però aquestes amenaces no van aconseguir atemorir a la majoria de les comissions, ja que el resultat final per majoria simple, va fallar a favor de matar el drac i deixar viure a la princesa.

Els delegats van suposar que aquesta seria una de les decisions més dures que haurien de prendre en aquests dies, el que no sabien és que teníem preparats per a ells moltes sorpreses més... Això sí, finalment, i com en els contes, tots “van viure l’experiència feliços i van menjar anissos“.

‘Crisis sessions’

La crisi de Myanmar Mary Michele Connellan. Delegada de Myanmar al Consell de Seguretat del C’MUN 2011. Màster de Ciutadania i Drets Humans, Universitat de Barcelona.

Amb l’objectiu de representar un model de Nacions Unides totalment realista, l’equip del C’MUN va crear una “crisi” perquè fos afrontada pels delegats dels comitès pertinents durant la simulació de l’ONU. A més dels temes de debat ja proposats, els delegats van haver de fer front a una crisi a Myanmar, antiga Birmània.

Aquest projecte va assolir un especial protagonisme pel fet que els estudiants van viure aquesta crisi com si fos real. Gràcies als documents proporcionats, com vídeos i articles diversos publicats a The Clarion, la crisi va guanyar veracitat dins dels diferents comitès. Aquesta no només va donar als delegats l’oportunitat d’abordar els temes de debat, sinó que també van tenir l’ocasió de respondre instintivament a una situació rellevant de caràcter global, que podria esdevenir en qualsevol conferència de l’ONU. Resumint el cas plantejat, durant una protesta popular, el govern militar de Myanmar havia atacat a civils inocents i, durant els enfrontaments, va morir la reconeguda activista, veu democràtica de Myanmar, Aung San Suu Kiy. Aquest conflicte va afectar sobretot al Consell de Seguretat i al Consell de Drets Humans, així com a l’Aliança de Civilitzacions. Com a part de l’organització de la crisi, el personal del C’MUN havia preparat dos delegats per representar al govern militar de Myanmar: Mary Michele Connellan, per lliurar un infor-

me al Consell de Seguretat i a l’Aliança de Civilitzacions, i Renata Pumarol, que va defensar la posició del govern militar al Consell de Drets Humans.

Els que vam estar presents en el desenvolupament de la crisi, vam trobar a faltar un compromís amb la protecció dels drets de la població civil per part del Consell de Drets Humans. Semblava que la carismàtica influència de la representant militar, havia aconseguit persuadir els delegats perquè d’aquesta manera la polèmica situació no requerís cap tipus d’intervenció internacional.

D’altra banda, encara que també els membres del Consell de Seguretat podrien haver tingut una posició més dura contra el govern militar de Myanmar, van ser influenciats sàviament per un informe del president de l’Aliança de Civilitzacions, i finalment van aprovar una resolució que incidia més en la protecció dels drets humans a la regió de Myanmar.

En general, el resultat de la crisi va ser positiu. Els delegats van aprendre a abordar qüestions d’urgència, i així es van adonar de la transcendència de les seves decisions. Tot i que una crisi requereix estratègies ràpides i eficaces, les conseqüències de qualsevol acció o la manca d’ella comporten repercussions de profund calat. Per això cal deliberar conscientment abans d’aprovar qualsevol tipus de resolució.

El Consell de Seguretat rep el missatge del secretari general del C’MUN informant de la mort de Aung San Suu Kiy.

edito-

9

10 Consell de Seguretat

La crisi de Myanmar i la reforma del Consell de Seguretat Guillermo Serra. President del Consell de Seguretat del C’MUN 2011. Universitat d’Essex.

El Consell de Seguretat durant el primer dia de sessions.

La sisena edició de C’MUN –la meva segona participació en aquest model–, va estar carregada de sorpreses. Es va obrir el debat en el Consell de Seguretat a les nou del matí del dia dijous, i per decisió unànime es va procedir amb les reformes del Consell com a primer tema. Des del primer debat, el Brasil i l’Índia van proposar el seu interès en l’expansió del comitè, i la seva candidatura com a membres permanents del Consell.

Poc després les delegacions van haver de fer front a una crisi humanitària a Myanmar. Amb les declaracions del Secretari General, i les declaracions de l’Aliança de Civilitzacions, els delegats van notar la severitat del cas, i la necessitat de solucionar aquesta crisi de la manera més eficaç i ràpida. Durant el debat es va convidar a la representant de Myanmar en l’Assemblea General, d’acord amb l’Article 32 de la Carta de les Nacions Unides, perquè respongués algunes preguntes i que aclarís la situació que es va viure a Myanmar pel que fa a la mort d’Aung San Suu Kiy i la possible violació de drets humans a gran escala. La representant de Myanmar va assegurar que el govern no tenia res a veure en aquestes violacions de drets humans, i que es tractava de grups d’insurgents.

Durant el debat i els unmoderate caucus, Bòsnia i Hercegovina, la Xina i l’Índia van mostrar lideratge. Bòsnia va treballar àrduament en el respecte dels drets humans a la zona, i va instar a la resta de països a prendre una posició més contundent respecte a la crisi humanitària. Índia, d’altra banda, va treballar en la prevenció del flux migratori, que va ser un dels temes que també preocupava a la Xina, els dos veïns de Myanmar al sud-est asiàtic. Al migdia del divendres es va votar a favor de la resolució presentada per l’Índia i el Regne Unit, amb el suport de la majoria del comitè.

No obstant això, la Xina, la Federació Russa i Sud-àfrica van decidir abstenir-se.

Immediatament, els delegats es van interessar en reprendre el debat sobre les reformes del Consell, i malgrat la insistent pressió de la delegació dels Estats Units d’ajornar el debat i/o tancar-lo, les delegacions van aprofitar els discursos del govern demòcrata nordamericà, especialment el seu compromís amb l’Índia, i la representació del continent africà.

Pel bé del debat, es va convidar a la delegació del Japó, membre del G-4, i el segon major contribuent a les missions de pau de les Nacions Unides. La intervenció del Japó no va causar sinó l’oposició per part de la Xina i de l’Índia, la Xina perquè no acceptaria la inclu-

sió permanent del Japó, i l’Índia perquè sabia que el Consell no adoptaria a dos membres del mateix bloc.

En l’última sessió, les delegacions del Brasil, Sud-àfrica i el Regne Unit van presentar un document en el que incloïen al Brasil, l’Índia i Sud-àfrica com a membres permanents, i l’ampliació amb dos seients no permanents.

La selecció dels seients no permanents també va canviar, mantenint vuit seients de dos anys d’afiliació, i afegint quatre seients de cinc anys d’afiliació. Al final de la sessió, dotze membres del Consell van votar a favor, Alemanya i els Estats Units es van abstenir, i el Líban va votar en contra de la resolució. La delegació del Líban va demanar explicar el seu vot, i amb això es van tancar les sessions del comitè.

Aquesta resolució va ser de vital importància per al bloc africà i el bloc llatinoamericà.

A part d’aconseguir una representació permanent en el Consell, també van ampliar els seus seients no permanents. Alemanya, que tenia aspiracions a un seient permanent, a penes va aconseguir tenir preferència en la propera selecció de membres no permanents. Japó, que va actuar com a convidat, no va poder seguir pressionant als delegats del Consell, ja que va haver de sortir del comitè un cop arribat el moment de la votació.

Líban va ser la nació més afectada per aquesta resolució dins dels actuals membres el Consell de Seguretat, ja que els països àrabs van perdre la seva representació dins el Consell, passant de la seva participació com a grup de

l’Orient Mitjà (1946-1965), la seva representació dins el bloc africà o asiàtic –un seient aleatori entre aquests dos blocs (1966-2011)–, fins a la seva pèrdua total de representació per mandat en aquesta resolució. Bòsnia i Hercegovina tampoc va tenir èxit en aconseguir major representació en el Consell per al bloc d’Europa de l’Est. La delegada de la representació de Bòsnia va destacar com la seva regió havia passat de 10 països el 1966 a 23 el 2011, però a penes va aconseguir salvar un seient per al seu bloc i un seient compartit aleatòriament amb el grup d’Europa Occidental i altres.

Tot i que es van produir dues resolucions durant el cap de setmana, crec que els delegats haurien d’haver aprofundit en les reformes del Consell, i no només centrar-se en l’article 23, respecte el nombre de membres i els seus poders, deixant de banda les reformes de procediment i estatuts que concerneixen a l’article 30 de la mateixa Carta. També crec que durant la crisi de Myanmar s’havia d’haver ressaltat les possiblement fraudulentes eleccions del 2010, i les lleus condemnes davant els casos de tortura afavorida per la Unió de la República de Myanmar.

Aquesta edició del C’MUN ha estat una de les experiències més intenses dins de la meva formació en Models de Nacions Unides. Es va comptar amb un alt nivell de debat, i una resposta ràpida a la crisi. Espero poder treballar de nou amb aquest grup de delegats, amb l’equip d’ANUE, i amb la resta de presidents de comitè. Espero veure’ls a tots en una propera edició de C’MUN!

Els delegats del Consell de Seguretat.

edito-

11

12 C’MUN, the Model United Nations of Barcelona

Security Council

S/RES/1/ 2011

Distr.: General 8 April 2011

The Situation of Human Rights in the Republic of the Union of Myanmar Adopted by the Security Council on 8 April 2011 The Security Council, Guided by the report of the Secretary General on the situation in the Republic of the Union of Myanmar, introduced on the 7th of April of the present year, Reaffirming that all Member States have an obligation to promote and protect human rights and fundamental freedoms and the duty to fulfill the obligations they have undertaken under the various international instruments in this field, Taking into consideration the previous General Assembly’s resolutions on the situation of human rights in Myanmar, those of the Commission on Human Rights, and the resolutions of the Human Rights Council, Welcoming the report of the Secretary-General on the situation of human rights in Myanmar, Fully believing that the Government of Myanmar will cooperate with the international community in order to achieve concrete progress with regard to human rights and fundamental freedoms, 1. Strongly condemns any violations of human rights and fundamental freedoms of the people of Myanmar, namely the conditions in prisons and other detention facilities, and consistent reports of ill-treatment of prisoners of conscience, including torture, and about the moving of prisoners of conscience to isolated prisons far from their families where they cannot receive food and medicine. We also condemn the displacement of large numbers of persons within Myanmar; 2. Urges the cease of violence from all involved parties; 3. Reaffirms the essential importance of a genuine process of dialogue and national reconciliation; 4. Encourages the Government of Myanmar to abide by international and national human rights law; 5. Expresses the hope for ensuring constructive dialogue between the sides of the conflict; 6. Further requests the Government of Myanmar to take into account the needs of the population and economic prosperity; 7. Expresses its deep concern about the resumption of armed conflict in areas where violence is taking place, and is determined to protect civilians and civilian-populated areas. Likewise, calls for the rapid and the unimpeded passage of humanitarian assistance to ensure the safety of humanitarian personnel provided by UN agencies and the International Committee for the Red Cross; 8. Calls upon the Government of Myanmar to find a solution to stop refugee flows into neighboring countries; 9. Further requests the Government of Myanmar to provide, in cooperation with the Office of the United Nations High Commissioner for Human Rights, adequate human rights and international humanitarian law training for its armed forces, police and prison personnel, to ensure their strict compliance with international human rights law and international humanitarian law and to hold them accountable for any violations thereof; 10. Calls upon the Government of Myanmar to engage in a dialogue with the Office of the High Commissioner with a view to ensuring full respect for all human rights and fundamental freedoms; 11. Has resolved to: (a). Establish an international commission to investigate the violation of basic human right by all parties involved in tensions with a particular focus on the murder of Aung San Suu Kiy; (b). Provide medical aid and food, apart from basic supplies to be distributed on the territory by UN Agencies, in collaboration with Myanmar authorities; (c). Report to the General Assembly at its sixty-sixth session as well as to the Human Rights Council on the progress made in the implementation of the present resolution; 12. Requests the General Assembly as well as the bodies that act under the auspices of the UN to actively promote economic development and stability in the conflict area; and 13. Decides to remain seized on the matter.

C’MUN, the Model United Nations of Barcelona

Security Council

S/RES/2/ 2011

Distr.: General 9 April 2011

The reform of the Security Council Adopted by the Security Council on 9 April 2011 The Security Council, Recognizing its fundamental responsibility for the maintenance of international peace and security according to the Charter of the United Nations, Acknowledging the emergence of new world powers which contribute significantly to the maintenance of peace and security, Aiming at equitable representation of geographical regions with particular attention to developing countries to have their voice strongly heard, Noting that the effectiveness, legitimacy and transparency of the work of the Security Council are the underlying principles the Security Council bases on, Stressing the necessity of a closer cooperation between the Security Council and other UN bodies and agencies, 1. Affirms the current five permanent members: France, Russian Federation, the People`s Republic of China, the United Kingdom of Great Britain and Northern Ireland and the United States of America; 2. Decides to extend the Security Council to three new permanent seats, which should be allocated as follows: (a) Brazil from the Latin America and the Caribbean bloc; (b) South Africa from the African bloc; (c) India from the Asian bloc; 3. Approves the changes in the category of non-permanent seats and distinguishes two different terms of mandate: 3.1. Eight two-year non-renewable mandate seats. These seats will be regionally redistributed as follows: (a) Two seats from the African bloc; (b) Two seats from the Asian bloc; (c) Two seats from the Latin American and Caribbean bloc; (d) One seat from the Eastern European bloc; (e) One seat from the Western European and Others bloc; 3.2 Four five-year renewable mandate seats with the possibility of one reelection. These seats will be regionally redistributed as follows: (a) One seat from the Latin American and Caribbean bloc; (b) One seat from the Asian bloc; (c) One seat from the African bloc; (d) One seat to be chosen alternatively from the Western European and Others bloc, and the Eastern European bloc; 4. Declares accordingly that the countries mentioned in sub Article 3.2. may be chosen on a rotating basis within their regional group according to the following criteria: (a) Population; (b) Economic development; (c) Agricultural potential and financial contribution to regional development (d) Engagement in promoting human rights, international peace and security; 5. Recommends Japan and Germany to be the first representatives for the Asian, and Western European and Others blocs, respectively, in the new category established in sub Article 3.2; 6. Accepts a review conference after twenty years in order to reconsider already established solutions as well as to conduct further reforms; 7. Has resolved to improve the working methods of the Security Council in the following ways: (a) Consultations on a regular and more frequent basis between members and non-members of the Security Council; (b). Regular joint meetings of representatives of the General Assembly, the Security Council, the Economic and Social Council and other UN organs if the topic requires it; (c). Guarantees to hold open briefings and public debates in order to achieve more transparent and democratic accountability; and 8. Decides to remain seized on the matter.

edito-

13

14 Consell de Drets Humans

Salut versus patents / Lliure circulació de la informació versus ‘copyrights’ Till Weyers. President del Consell de Drets Humans del C´MUN 2011. Universitat Pompeu Fabra.

El Consell de Drets Humans durant el primer dia de sessions.

A la sisena edició del C’MUN les expectatives del Consell de Drets Humans (CDH) eren altes, amb dos temes d’actualitat polèmics: pel que fa a les medicines, el dret a la salut vs. les patents i en quant a Internet, la lliure circulació de la informació vs. copyrights. L’ordre del dia es centrà en el primer assumpte, de manera que començà el debat sobre l’equilibri correcte entre el dret a la salut i les patents. Els delegats estaven molt motivats i, malgrat alguns problemes amb el reglament a causa de una gran majoria de participants novells, el ritme del debat fou fluid i fructífer. No obstant això, els delegats no pogueren continuar expressant els seus punts de vista durant un temps degut a una crisi que afectà el C’MUN 2011, en primer lloc el Consell de Seguretat i desprès el Consell de Drets Humans i el Comitè Ad Hoc de l’Aliança de Civilitzacions en l’Assemblea General.

El govern militar de Myanmar havia aprovat una reforma agrària que provocà nombroses protestes. La reacció del govern va ser brutal: va reprimir les protestes, va assassinar la guanyadora del Premi Nobel de la Pau, Aung San Suu Kiy, i va acusar els grups de rebels d’haver assassinat tant els manifestants com la famosa líder de l’oposició. Els delegats en el CDH van passar la resta del dia intentant trobar una solució que pogués assolir el consens en tot el comitè i es mantingueren informats pel sotsecretari Ambiorix i el seu equip durant el dia.

D’altra banda, la vicesecretària general, Eirene

Ramos, va fer un comunicat oficial sobre l’assumpte, en què instava el comitè a trobar una solució. Es redactaren nombrosos documents de treball i dues resolucions. En aquestes resolucions s’oposaven dos grups. D’una banda, els defensors dels drets fonamentals, i d’altra, països com la Xina, l’Aràbia Saudita i Bahrain, que encara defensaven el principi de la no intervenció. Amb la intenció d’aprovar una resolució amb el consens de tot el comitè, els dos grups fusionaren els projectes de resolució canviant la clàusula operativa número 1, que passava de condemnar les autoritats de Myanmar a condemnar “la violència contra la població civil [...]”. Al final del dia es va aprovar la primera resolució. No obstant això, el dia següent portaria notícies dolentes. Desprès del descans, el diari The Clarion es distribuí als delegats i les reaccions sobre la resolució del CDH van ser catastròfiques per a nosaltres. El secretari general del C’MUN, Raül Jiménez, afirmà que “el CDH ha fracassat en la promoció dels Drets Humans” i les ONG Amnistia Internacional i Human Rights Watch declararen que fou “el pitjor moment en el Consell de Drets Humans”. Ambdós criticaren la vaguetat de la resolució, que no condemnava la violació dels Drets Humans per part del govern de Myanmar, sinó tan sols la violació dels Drets Humans en general. Els delegats estaven impactats, ja que la seva intenció havia estat donar una resposta consensuada al comitè incloent totes les

opinions i, degut a això, havia perdut algunes clàusules operatives importants. No obstant, hem de dir que el fracàs en la primera resolució motivà els delegats per millorar en la segona.

El CDH continuà el seu treball sobre el tema del dret a la salut vs. patents. Totes les delegacions treballaren d’una manera continuada en els documents de treball, expressaren els seus punts de vista i intentaren arribar a un acord.

S’havia d’aconseguir un equilibri adequat entre els dos drets i estava clar que els països desenvolupats amb grans indústries farmacèutiques, com Estats Units, defensaven les patents mentre que països com Brasil i Tailàndia que tenen el seu propi desenvolupament en investigació mèdica i plantes de producció, intentaren destacar el dret a la salut. Es redactaren dos projectes de resolució més i milloraren en diversos ummoderated caucus. La UNESCO lluità per ser inclosa en els projectes, ja que aquesta institució és important per aconseguir l’equilibri adequat entre els dos drets. A última hora de la tarda, ambdós projectes de resolució es fusionaren, ja que els delegats van veure que les dues tenien moltes clàusules en comú. Els presidents rebutjaren com a «improcedent» la proposta de dividir la qüestió en ambdues resolucions i de solament incloure les clàusules operatives aprovades. Es va presentar i debatre d’una manera fructífera el projecte de resolució final. S’aprovaren algunes esmenes importants i s’eliminaren alguns errors ortogràfics i gramaticals. S’hauria de subratllar una discussió entre França i Aràbia Saudita, en la qual ambdós països no estaven d’acord amb una formulació específica, amb el resultat de què Aràbia Saudita modificà una esmena de França que moments abans el comitè havia aprovat. El Partit Pirata Internacional intentà a

l’últim moment incloure una clàusula expressant la importància dels drets de la propietat intel·lectual però la resta del comitè va anullar aquesta esmena. Després d’una jornada de debat valuosa i fructífera, el CDH va aprovar el projecte de resolució fusionat. Els delegats havien sigut extraordinàriament productius i els presidents estaven segurs que almenys s’aconseguirien alguns documents de treball sobre el segon tema.

L’últim dia començà d’una manera més lenta que els anteriors, ja que moltes delegacions havien gaudit de les activitats socials i culturals el dia anterior. Malgrat això, molts països estaven motivats per aprovar inclús una tercera resolució. Més documents de treball es van redactar i discutir als ummoderated i moderated caucus. Com solament teníem la sessió matutina, els delegats hagueren d’afanyar-se per complir el seu objectiu. Després del descans, els delegats començaren a redactar una resolució. No obstant, aquesta resolució no es pogué presentar ni molt menys discutir, esmenar ni aprovar.

Malgrat això, l’últim matí va ser molt productiu i la proposta de resolució hagués estat una bona base per a una resolució satisfactòria.

Personalment, el C’MUN 2011 ha estat una gran experiència i m’agradaria donar les gràcies a tot el món que ho ha fet possible. Especialment, voldria donar-li les gràcies a la meva companya i vicepresidenta, Alkmini-Lydia Mitsikosta, pel seu suport i l’incalculable treball durant aquests dies. Per descomptat a tots els distingits delegats que s’esforçaren i treballaren incessantment per aconseguir resultats excepcionals. Espero que tots vostès gaudissin de la mateixa manera que jo.

Els delegats del Consell de Drets Humans.

edito-

15

16 C’MUN, the Model United Nations of Barcelona

Human Rights Counccil

HRC/ 2011

Distr.: General 8 April 2011

Resolution on the Situation of Human Rights in the Republic of the Union of Myanmar The Human Rights Council, Regarding the UN charter and the Universal Declaration of Human Rights, as two principal documents constituting the framework for the achievement of the UN goals, Emphasizing the fact that global peace and stabilization should be perceived as the first and foremost objective of the UN countries, Respecting the authority of the government of Myanmar, 1. Condemns violence towards civil population and encourages the dialogue between the parties involved; 2. Expresses the will of the bordering countries to provide the political refugees from Myanmar with the necessary aid of the UNHCR; 3. Declares the will of the UN to ensure that citizens have all their basic needs met: (a). Access to water; (b). Food; (c). Medical care; 4. Specifies that each country should contribute with aids according to its possibilities; 5. Recognizes only humanitarian intervention, excluding any kind of military intervention, which is in any case beyond the powers of this committee; 6. Stresses that it is within the UNSC competence to take into account the situation of Myanmar.

C’MUN, the Model United Nations of Barcelona

Human Rights Counccil

HRC/ 2011

Distr.: General 8 April 2011

Resolution on the Right to Health vs. Patents The Human Rights Council, Acting under the UN Charter and the Universal Declaration of Human Rights, Believing that access to healthcare including the right to obtain sufficient medicines for a reasonable price should be regarded as a Human Right, Bearing in mind the need for intellectual property of pharmaceutical companies protection, Being fully aware of the fact that the contradiction between IP rights and the right to health exists, Noting with a deep concern current situations in some of the developing countries, without access to fundamental medicines, Wishing acting together within the UN community to contribute to the current state of affairs improvement, Acknowledging the Millennium Development Goals, focusing on the goal number 8, Realizing that generic medicines might constitute an ultimate alternative for those remaining in destitution, Believing in the global understanding of the problem and the will of obtaining common solutions to the matter, Further recognizing that a priority of the world states is the health of the population, 1. Proposes the extension of competences of already existing bodies such as the WHO, the Accelerated Access Initiative, WIPO and the Global Fund to fight AIDS, Tuberculosis and Malaria, determining exactly their competences; 2. Encourages the creation and implementation of educational and awareness programs with the collaboration of the WHO and UNESCO, to track and control the course of medicines to the country of destination and to improve infrastructures in developing countries (sewage system, water purification, road and rail network); 3. Proposes the creation of an international fund, with the purpose of investing into research for new cures for diseases or reduction of costs for essential medicines, favoring the countries affected by price increases, taking into account the GDP (giving more consideration to the HDI); managed by a commission created inside a previously existing body such as the UNDP to assist and guarantee the new and previous competences, with an important assistance of any international organization; 4. Declares, accordingly to the TRIPS agreement, the need of promoting public health care and also takes into consideration the necessity of protecting intellectual property in order to promote the research and creation of new medical advances; 5. Strongly urges the creation of an advanced market for drugs of limited profitability to ensure the right to health of all people; one way to accomplish this is through the creation of advanced purchasing funds; another less costly option is an exchange of know-how; 6. Recommends, in collaboration with the WHO and WIPO, an international regulation to unify and specify the definition of a crisis situation, when compulsory licensing is permitted according to the Doha Declaration on the TRIPS Agreement of 2001; 7. Suggests the delocalization of the production of pharmaceutical companies in a mutually beneficial way for both developed and developing countries in order to promote the establishment of their own medicine research development and production plants, following the examples such as the ones of Thailand and Brazil, proportionally to the capabilities of each country; 8. Recognizes the need of promoting health care and also takes into consideration the protection of intellectual property in order to promote the research and creation of new medical advances, although recognizing other not private ways of researching; 9. Proposes the further development of research regarding medical issues which affect both developed and developing countries, regarding the article 66 of the TRIPS Agreement; 10. Invites all Member States, relevant organizations of the UN system and other international organizations, including non-governmental organizations to participate in World HIV Day in an appropriate manner, in order to raise public awareness, as well as its prevention and care including education and mass media; 11. Affirms the rules governing the use of property rights established by the Bangui agreement which provides favorable measures for developing countries; 12. Recognizes that every alliance (referring to the possibility of regional agreements) would be formed taking into account their position in the international system and their specific situation; 13. Urges all Nations to work together towards the achievement of the Millennium Development Goals, focusing on Target 17 “access to affordable essential drugs in developing countries.�

edito-

17

18 Comitè Econòmic i Financer

Taxes internacionals per combatre la pobresa i la crisi econòmica Persefoni Ririka. Presidenta del Comitè Econòmic i Financer del C’MUN 2011, Universitat de Macedònia.

El Comitè Econòmic i Financer durant el primer dia de sessions.

En el Comitè Econòmic i Financer d’enguany es va discutir un tema que suposava un repte: Establir taxes internacionals per a combatre la pobresa i la crisi econòmica. Aquestes taxes eren de tres tipus: a) impostos bancaris i impostos de transaccions borsàries, b) impost sobre l’aviació, c) impost sobre el turisme.

Aquests dies el món s’ha d’enfrontar a una crisi originada pels països desenvolupats, una crisi que afecta greument a l’economia real i que a més ha empitjorat a causa de la falta de liquiditat en els circuits financers. Els delegats que representaven a països de tot el món van haver d’arribar a un acord i presentar una resolució que declararia una posició clara pel que fa a les taxes internacionals i la seva utilització per a combatre la pobresa i assolir els Objectius de Desenvolupament del Mil·lenni.

Al començament del primer dia de sessions, vam tenir l’honor de comptar amb la presència de Manuel Manonelles, director de la fundació Cultura de Pau, que va realitzar una intervenció sobre el sistema tributari internacional. Manonelles va parlar de l’impost sobre les transaccions canviàries (ITC) per al desenvolupament financer i va declarar que introduint un impost d’un 0,005% en l’intercanvi monetari seria “suficient per recaptar una quantitat de diners superior a 30 mil milions de USD anuals”. Segons els resultats de les investigacions dutes a terme per un grup d’experts a petició del Grup Pilot de Finançament Innovador per al Desenvolupament, aquest impost no provocarà problemes en l’economia real i s’ha d’assenyalar que aquests fons seran gestionats per programes i agències de

les Nacions Unides, cosa que també s’ha plantejat en moltes delegacions del comitè durant les sessions. Manonelles més tard va plantejar si s’han d’aplicar els ITC i va respondre les preguntes de molts delegats.

Tot i que la majoria dels delegats eren principiants, va ser un gran plaer veure’ls segurs, apassionats i actius. El debat va començar i l’opinió general del comitè era que els impostos no són una solució i que s’ha de realitzar un canvi més concret i radical per combatre la crisi econòmica i assolir els ODM, un canvi del propi sistema econòmic. La majoria dels països desenvolupats estaven a favor de l’aplicació immediata d’impostos, mentre que els països en vies de desenvolupament estaven en contra, tots dos acceptant el fet que la crisi provocada pels països desenvolupats afectava a tot el món. Algunes de les opinions més importants sobre el tema les expressar les delegacions de la Xina, el Marroc, França, Alemanya i el Regne Unit: Xina estava a favor d’una política més independent per als països en vies de desenvolupament, de manera que depenguessin d’altres països, Marroc va demanar que s’utilitzaran els impostos transaccionals per ajudar els països en vies de desenvolupament, França i Alemanya estaven a favor dels impostos d’aviació, i el Regne Unit va qüestionar l’efectivitat a llarg termini d’aquestes mesures.

Tot i que hi va haver diferents opinions sobre el tema i es van formar grups, el resultat del primer dia va ser un document de treball que resumia les opinions escoltades durant les sessions. El document també suggeria algunes mesures sobre el tema, com ara l’aplicació

d’impostos per a les transaccions financeres, la introducció d’una agència que controlés el procés i el progrés dels impostos internacionals i la responsabilitat de les agències de qualificació internacionals. A més, es va plantejar una idea sobre la creació d’una agència de qualificació internacional.

Durant el segon dia de sessions, els delegats es van concentrar en la redacció d’un projecte de resolució i van discutir els impostos sobre el turisme i l’aviació. Segons les delegacions del Japó i el Marroc, un impost sobre el turisme és realment greu i no hauria d’afectar al turista, per tant tots dos països estaven en contra d’aquest impost. Brasil va recolzar l’opinió de la delegació de Grècia, que estava en contra dels impostos sobre el turisme, ja que aquest és un sector molt delicat, mentre que Suècia estava a favor d’aquests impostos ja que creu que al sector no li afecten. Pel que fa als impostos sobre l’aviació, la majoria dels països estaven a favor, mentre que la IATA va subratllar que fins i tot 1 euro seria massa i que podria tenir greus conseqüències. Alemanya, Marroc i Japó van ser els líders del grup que estava a favor d’aquests impostos i aquest darrer va expressar el seu desig que els països en vies de desenvolupament es comprometessin a adoptar aquestes mesures. Els Estats Units d’Amèrica i la Unió Europea a més van suggerir l’aplicació d’impostos sobre el transport marítim i aeri i el Marroc va subratllar la importància dels impostos sobre aquelles empreses que contaminen el medi ambient, com les companyies aèries, una mesura que també va recalcar Egipte. D’altra banda, les delegacions dels països en vies de desenvolupament veien injust haver de pagar els mateixos impostos que les nacions desenvolupades. La Unió Africana, Sud-àfrica i Bulgària es van oposar a aquests impostos, mentre que la Xina temia donar suport a l’aplicació d’impostos sobre les companyies que contaminen. El resultat d’aquesta diferència va ser la redacció de dos documents

de treball diferents, un per la Xina i un altre pel Marroc. Com que l’acord sobre els impostos sobre el transport no semblava factible, els delegats van decidir concentrar principalment en les transaccions financeres. El dia va concloure sense que es presentés cap projecte de resolució encara que el comitè va estar a punt de presentar un.

Durant l’últim dia de sessions dels delegats van estar molt ocupats elaborant un projecte de resolució però la acalorada discussió va continuar. Finalment, es va presentar un projecte de resolució patrocinat per les delegacions de Bolívia, Marroc, Espanya i Regne Unit. El comitè, en adonar de la importància i de la dificultat d’arribar a un acord, va decidir recalcar el significat dels impostos en les transaccions financeres i les especulacions monetàries. Mentre que recomanava que cada país per separat gestionés 1/3 dels fons recaptats pels impostos anteriorment esmentats i que el Fons per a l’Assoliment dels ODM s’encarregués del 2/3, a més demanava que els impostos variessin entre 0,05% i 0,25%. Així mateix, va decidir que en aquest punt arribar a un acord sobre els impostos sobre el turisme i el transport era impossible. I finalment, i no per això menys important, va expressar la seva opinió que la regulació i la supervisió haurien de ser més efectives i va decidir continuar treballant en l’assumpte.

Ser presidenta del Comitè Econòmic i Financer del C’MUN 2011 va ser un gran plaer i un honor. He de subratllar que tots els nostres delegats van ser molt actius i apassionats i que crec fermament que en un futur aconseguiran moltes coses, tant per les seves vides com pel món. M’agradaria donar les gràcies a l’organització per concedir-me l’oportunitat de presidir aquest meravellós comitè, per l’oportunitat de reunir-nos, i pel dur treball dels delegats durant tots aquests dies, que han fet d’aquesta conferència un èxit i una experiència inoblidable.

Els delegats del Comitè Econòmic i Financer.

edito-

19

20 C’MUN, the Model United Nations of Barcelona

General Assembly

A/C.2/ 2011

Distr.: General 8 April 2011

Economic and Financial Committee Sixth Session 2nd Committee Adopted by the C’MUN X Committee at its 6th meeting, on 08 April 2011 Establishing International Taxes on Financial Transactions to Fight Poverty and the Economic Crisis: A) Banking and stock exchanges taxes B)Aviation tax C)Tourism tax The Economic and Financial Committee of the General Assembly, Determined to foster strict respect for the purposes and principles stated in the Charter of the United Nations, Having considered the impact of the financial crisis on the whole world and its threat to long term objectives a the achievement of the Millennium Development Goals, Convinced by the fact that speculative financial transactions should be restricted by international taxes, Affirming that a transaction tax would stabilize asset prices, thus improving general macroeconomic functioning, Emphasizing that a transaction tax would allow the United Nations to have enough funds to accomplish the Millennium Development Goals, Convinced that a better regulation of the financial markets will improve the global economy, Realizing the difficulties in reaching a consensus regarding transportation taxing, Recognizing the crucial importance and the need of immediate considerations in the financial sector, Deeply concerned with the recent food crisis that boosts food prices and raises poverty and hunger, 1. Strongly affirms the necessity of a global and international implementation of a tax on financial transactions; 2. Recommends the implementation of a tax on foreign currency speculations; 3. Further affirms the necessity of 2/3 of the funds raised by the above mentioned taxes to be managed by the MDG Achievement Fund. Under the principle of subsidiarity, in 2015 the funds will be transferred to the UNDP, which will allocate the money to any commission similar to the MDG Achievement Fund; 4. Recommends that 1/3 of the funds raised by the previously mentioned taxes to be managed by each country for internal issues, stressing on the importance of solving the sovereign debt crisis; 5. Suggests that the nature of both taxes should be global and adopted simultaneously by all the countries worldwide; 6. Requests that the value of the tax ranges from 0.05% to 0.25%, depending on the nature and risk of the financial product, which will be evaluated by the already existing UN Commission of Financial Experts; 7. Asks for a minimum tax rate to be set at 0.05% for all countries; 8. Recommends the inclusion of countries which have already implemented taxes in their national legal system to the abovementioned tax system; 9. Further recommends public companies not to pay taxes as long as the nature of their activity is not speculative; 10. Affirms that, in order to fight speculation and enhance development, financial transactions related to trade will not be affected by this tax; 11. Suggests the IMF to strengthen the Financial Sector Assessment Program for closer financial sector surveillance; 12. Calls upon those nations interested in taxing transportation to act regionally and nationally under the guidance of the UN, emphasizing that we recommend states to avoid taxing maritime transport as it is essential for trade; 13. Acknowledges the importance of tourism and trade and therefore, cannot, at this point, reach a consensus regarding transportation taxes; 14. Encourages the FAO to take serious action against food speculation before 2015; 15. Stresses the critical need of making regulation and supervision more effective; 17. Encourages the international community to take long-term actions to strengthen the international economic system, such as restricting complex financial products; 18. Decides to remain active on this matter.

Comitè Ad Hoc de l’Alianza de Civilitzacions

Gènere i migració Aleksandra Semeriak. Copresidenta del Comitè Ad Hoc de l’Aliança de Civilitzacions del C’MUN 2011.

Universitat Pompeu Fabra.

El Comitè Ad Hoc de l’Aliança de Civilitzacions durant el primer dia de sessions.

Aquest any durant el sisè C’MUN el comitè de l’Aliança de Civilitzacions es va haver d’enfrontar a un tema de debat tan ampli com consistent, i tan important com conflictiu. El contingut, sempre al voltant de la importància de gestionar la migració, aquest any també intentava mantenir en el punt de mira el rol de gènere. Tres van ser els subtemes en els quals es dividia el títol de la conferència: igualtat de gènere, violència de gènere i símbols religiosos visuals.

La migració de per si ja és un tema molt difícil de tractar, sobretot en qüestions polítiques i culturals on s’enfronten els països que reben migració i els països d’origen.

Afegint religió i igualtat de gènere, estàvem a l’expectativa de com es desenvoluparia el debat.

El primer dia de conferències vam tenir la magnífica oportunitat de comptar amb la presència de Juan Sebastián Mateos, cap de serve i de l’Oficina, dins del Ministeri d’Afers Exteriors i de Cooperació, de la “veritable” Aliança de Civilitzacions, on els delegats van poder obtenir informació de primera mà sobre el comitè i fer preguntes expressant la seva pròpia opinió sobre els temes, abans de “ficar-se en la pell” dels representants del país que els havia estat assignat per als següents dies. Després de

la grata visita, els delegats estaven a punt per començar el debat, volent ser afegits gairebé tots a la speakers list. Quan la sessió estava arribant a un punt culminant, un succés inesperat va sacsejar al comitè: Juan Sebastián Mateos anunciava davant les cares sorpreses dels delegats que les revoltes a Myanmar havien portat a una repressió per part del règim militar del país i acabat amb la vida d’Aung San Suu Kyi, el “símbol” més conegut de l’oposició birmana. L’agenda establerta pels delegats en el matí va ser ajornada per tractar la crisi en primer lloc.

Tots els països van intentar buscar mesures i solucions al gran flux de migracions que, després del greu succés, va començar a patir la població birmana cap a la Xina. Tot i tenir diferents interessos econòmics a la zona, les delegacions van intentar oblidar (en la mesura possible) els beneficis personals per emetre una declaració que recomanava una intervenció d’ajuda humanitària a la zona que evités el desplaçament i les possibles catàstrofes que puguin derivar de aquest desenllaç, una declaració que al dia següent va ser presentada a primera hora davant el Consell de Seguretat que estava treballant en una resolució sobre el conflicte.

Després d’haver tractat la crisi, els representants presents en el comitè el segon dia

edito-

21

22 estaven a punt per reprendre el debat al voltant de la migració i la igualtat de gènere. Insistint en la importància de gestionar bé el temps (ens quedaven només un dia i mig de sessions), els delegats van posar tot el seu esforç per començar a ajuntar idees i buscar solucions. El dia va començar amb dos working papers guiats per les delegacions de Perú per una banda, i d’Austràlia, de l’altra. Semblava que el tema principal d’igualtat de gènere quedava abordat en ambdós documents, trobant algunes semblances i també diferències. Seguint l’esperit de l’Aliança de Civilitzacions que els presidents del comitè tant recordàvem, els delegats van decidir apostar pel consens i unificar ambdós working papers en un. La resolució estava a punt de néixer. Però a mitja tarda les delegacions dels països musulmans i les organitzacions religioses com la Santa Seu i l’Organització de la Conferència Islàmica van manifestar el seu desig d’afegir el tema dels símbols religiosos a causa de la seva importància relacionada amb la població migrant i l’educació. Tot i la crítica soferta per algunes delegacions, que argumentaven que seria molt difícil trobar consens sobre aquest tema en tan poc temps, els representants dels països musulmans van saber demostrar que això no podia quedar fora de la resolució. Els moderate caucus van ser utilitzats per poder exposar les seves inquietuds i les seves intencions als altres delegats, deixant clar

Els delegats del Comitè Ad Hoc de l’Aliança de Civilitzacions.

que una resolució que no respectés les tradicions culturals i les religions del país d’origen dels migrants no seria del seu gust i no tindria la seva aprovació. Influenciats per la polèmica notícia de la prohibició dels vels integrals a França, el resultat del treball del comitè buscava l’aprovació de les delegacions afectades en aquest sentit sense anar en contra dels països d’acollida.

Existint encara alguns desacords, el debat havia d’avançar. Els nous punts van ser afegits al working paper i noves peticions van ser preses en consideració. Cada delegació tenia alguna cosa a dir i el temps premia.

Gràcies a la col·laboració de tots els delegats, que dedicaven tot el seu esforç tant durant com fora de les sessions formals, un veritable treball en comú va poder ser realitzat. Les delegacions que ho van considerar necessari, van enviar les seves propostes de modificació i durant un unmoderated caucus, on els representants, en comptes d’ajuntar-se en petits grups es van quedar asseguts en els seus respectius seients, es va discutir punt per punt, de manera informal, el working paper i les modificacions i es van argumentar perquè aquestes havien o no de realitzar-se, perquè així totes les delegacions estiguessin al corrent dels canvis i poguessin mostrar el seu acord o desacord en el moment. Aquest procediment, valorat molt positivament pels presidents del comitè, va fer possible que l’últim dia, quan el document

va ser presentat com a draft resolution, no hi hagués ni una esmena i que la resolució final aconseguís el vot favorable de totes les delegacions. Una resolució que insta a la millora de les mesures ja recomanades anteriorment. Una resolució que insisteix que la igualtat de gènere està directament lligada a la pobresa, a l’educació, als serveis socials i a la implementació de polítiques que han de dissuadir les existents diferències. Una resolució que recomana i aconsella a tots els països membres de les Nacions Unides que promoguin la igualtat d’oportunitats i la igualtat d’accés de les dones als sectors públics i privats de la societat, tant des de l’administració com des de l’educació. Una resolució que es basa en el respecte del multiculturalisme i de les diferents religions, de la llibertat dels migrants de conservar les seves tradicions sense ser discriminats i d’escollir lliurement el seu estil de vida, sempre

amb respecte als drets humans. Una resolució que ho té tot.

Diuen que si es repeteix molt alguna cosa, al final l’acabes interioritzant. I crec que, tant Pau Petit (president del comitè) com jo, de tant repetir dins del comitè que l’Aliança de Civilitzacions havia de buscar el consens i treballar conjuntament, no com delegacions separades, sinó com un grup d’amics, vam aconseguir que aquesta idea estigués present en cada declaració i en cada proposta que emetien els delegats. No podem estar més contents amb el treball realitzat en un temps limitat. Ens hagués encantat tenir l’oportunitat de discutir més a fons cada un dels temes proposats per l’agenda i entrar en els detalls que sorgien dels subtemes. Així mateix, esperem que les sessions hagin estat del grat de tots els delegats i demanem disculpes per si algunes expectatives no són assolides. Finalment i de nou, gràcies.

The Ad Hoc Committee on the Alliance of Civilizations 8 April 2011 Statement by the President of the UN Alliance of Civilizations At the 6th United Nations Model, held on 7 April 2011, in connection with the Alliance’s consideration of the item entitled “The issue of Myanmar crisis”, the President of the Alliance of Civilizations made the following statement on behalf of the Alliance: “Condemns the outbreaks of violence in Myanmar.

“Demands an immediate end to violence from both the demonstrators and the military.

“Invites neighboring countries to take substantive action to help the refugees from Myanmar.

“Encourages UN members, especially those who have achieved a higher level of economic development, such as the USA and consenting EU countries, to give humanitarian and financial support to handle the situation of the refugees that might arrive to the neighboring countries, since these countries will not be able to handle the crisis without help.

“Recommends the Security Council to be vigilant of the current events.

“Encourages Myanmar to be as cooperative as possible in keeping the international community informed about the recent events, by allowing international NGOs and journalists to enter the country and report on the migratory movement.

“Reminds Myanmar of the potential threat that massive, uncontrolled migration movements might pose, making this issue of international interest.

“Encourages financial support for any neighboring country that is willing to help the refugees through the help of more economically developed countries and the International Monetary Fund.

“Views positively any humanitarian mission that includes provision of medical help for shelters and anything else that can be offered with the help of relevant NGOs such as the Red Cross, Doctors Without Borders and other NGOs from the Platform of European Social NGOs. “Emphasizes the importance of cultural exchange in order to achieve mutual understanding to solve controversies in a peaceful manner to contribute to the stabilization of the region so as to achieve development.”

edito-

23

24 C’MUN, the Model United Nations of Barcelona

General Assembly

A/C. Ad Hoc/ 2011

Distr.: General 9 April 2011

The Ad Hoc Committee on the Alliance of Civilizations The General Assembly, Reaffirming the commitment made by the United Nations regarding the Millennium Development Goals, Recalling the resolutions S/RES/1325, S/RES/1261, S/RES/1265, S/RES/1296 and S/RES/1314 voted by the Security Council, as well as relevant statements made by its Presidents, Bearing in mind the commitments of the Beijing Declaration regarding the platform for action (A/ RES/52/231) as well as those contained in the resulting document of the twenty-third special session of the United Nations General Assembly on “Women 2000: gender equality, development and peace for the twenty-first century” (A/S-23/10/Rev.1), Convinced that global cooperation amongst states is of crucial importance in eliminating gender inequality, Noting with deep concern the inefficiency and lack of coordination of past initiatives, Deeply disturbed by the widespread violation of women rights and the persistent inequalities that exist between men and women, Fully alarmed that gender discrimination is the principal reason why different manifestations of gender inequality and violence against women occurs in all countries, 1. Further invites new measures and improvements of those which already exist in order to prevent, reduce and prosecute all forms of violence against women. Special attention should be dedicated to female migrants in order to eliminate human trafficking and ethnical violence; 2. Considers that gender equality is directly linked to poverty, education, health services, juridical assistance and employment. The development and implementation of policies and programs with a determinant focus on gender is encouraged; 3. Requests the enforcement of existing structures of a Committee of Control and Evaluation, such as UN Women. This committee formed by independent experts will analyze annual reports sent by country members. Encouraging the UN members to collect and make available the relevant data for such reports, which should address each country´s situation regarding gender equality, especially in education area. Experts would make recommendations for improvement to each country regarding each situation; 4. Calls for the establishment of governmental programs to improve gender equality: (a) Promote access and participation of women in the political sphere, public government and administration, and in the decision-making roles; (b) Encourage the access of women into each level of the working sector, in consideration to the specific economical structure of each region; (c) Promote equal access to social and cultural services; (d) Encourage the adoption of measures by enterprises and governments that favor conciliation between individual personal and working lives. Assuring that maternity issues do not affect women´s employment rights; (e) Promote a positive image of women in employment, as well as the values of equality through the media and educational programs; and (f) Recommend measures in order to condemn and punish domestic violence, including sexual violence; 5. Endorses education measures: increase national efforts to guarantee the equal access of women at all education levels, especially at primary school. Programs will also be dedicated to making school affordable for all families;

C’MUN, the Model United Nations of Barcelona

A/C. Ad Hoc/ 2011

6. Expresses its appreciation to the states which guarantee free choice of religious education and/ or secular education at school. However, we encourage all countries to include religious studies in their curriculum in order to allow students to be aware and respectful with both their own and all religions and traditions; 7. Further suggests that all countries allow personal religious symbols, in their private schools, as a minimum; 8. Encourages the promotion of educational programs which respect Universal Human Rights principles, cultural and ethnical diversity, and the freedom of choosing and practicing a religion; 9. Calls upon universal access to family planning education, including education on gender relations, in line with each country’s culture, religion and tradition in multiple forms, as long as it does not impinge on the fundamental human rights: (a) Suggesting the promotion of educational programs in order to reduce the spread of venereal diseases in all countries; and (b) Suggesting the teaching of mutual respect amongst the genders in accordance with each country´s cultural norms; 10. Reaffirms the importance of women´s access to education and calls for the investment of the UN members in this sector, especially for developing countries; 11. Takes note of the role of non-governmental sectors in developing educational, social and cultural projects and contributions; 12. Further invites the development of a mechanism of cooperation for the implementation of humanitarian border management strategies, in order to ensure the respect of human rights of migrant women; 13. Expresses its hope of the inclusion of specific measures related to migrant women in order to facilitate their integration; 14. Recommends free obligatory language classes for all migrants who do not speak the language of the host country, along with the creation of parents groups (with an emphasis on the participation of women) in order to facilitate their integration into the host community to allow them to play an active role in their child´s educational development; 15. Invites the creation of shelters for abused women which will provide both a safe haven for abused women and also ferment their reintegration into host societies –helping them to enter or re-enter the labor market and look for housing.

This decision has been adopted by consensus of all the present and voting delegations.

The delegation of Argentina supports this resolution, with the following reservation to article 14: The word “obligatory” used in this resolution may be used by some countries as a political measure to discriminate or to increase obstacles for legal free migration.

edito-

25

26 UNESCO

Tradicions versus benestar animal Catherine Moore. Presidenta del Comitè de la UNESCO del C’MUN 2011. Universitat d’Essex.

El Comitè de la UNESCO durant el primer dia de sessions.

El Comitè de la UNESCO en el C’MUN 2011 va debatre tant sobre el patrimoni immaterial com sobre el material al llarg de tota la conferència. El tema de la tauromàquia i el benestar animal van ser el punt al voltant del qual va girar el debat sobre el patrimoni immaterial.

La presència d’organitzacions com la WSPA i PETA van fer una gran aportació al debat, atorgant el do de la paraula a aquells que no tenen “veu humana”. El primer dia, els delegats van presentar l’agenda del seu país establint així un marc sobre el qual treballar de cara a la resolució final. Sis working papers van ser presentats on s’esbossaven les idees generals dels delegats, idees que van ajudar en gran mesura a redactar les draft resolutions.

El segon dia, el debat va adquirir un to molt més seriós. Els delegats van treballar ràpidament per convertir els working papers en draft resolutions. Al migdia, una ja havia estat presentada al ple per debatre i un altre enviada als presidents per a la seva revisió. Després de dinar, es va produir un intens i acalorat debat sobre la resolució, les seves clàusules operatives i les parts que necessitaven ser millorades. De fet, el comitè estava tan absort en escriure esmenes a la

resolució i oposar-se a la mateixa que van esgotar la llista d’oradors. Quan això passa, cosa que ja s’havia explicat al comitè diverses vegades al llarg dels primers dos dies, el comitè ha de votar sobre les resolucions que s’hagin presentat en aquest moment. El debat es va tancar i el procés de votació va començar. Com havia hagut algunes objeccions per part de diversos delegats pel que fa a la qualitat de la resolució, per mantenir la coherència d’alguns delegats respecte al seu vot, es va presentar una moció per a un roll call vote seguida d’una altra que proposava la divisió del vot per clàusules.

Totes dues es van aprovar i el comitè va votar la resolució 1.2 clàusula per clàusula a través d’aquest procediment. Aquesta draft resolution de 14 clàusules va ser aprovada amb l’excepció de les clàusules 3 i 4, les més polèmiques. Es va convertir llavors en la resolució 1 i el comitè passaria aviat cap a un segon tema. Encara que la resolució fos aprovada, estava clar que aquesta no era la resolució que el comitè volia, ja que les esmenes van ser nombroses.

No obstant això, aquest va ser un exemple on les regles de procediment van dificultar el debat, ja que la manca d’experiència d’alguns delegats va ser òbvia als ulls dels presidents del comitè. La resolució

final, però, va proporcionar un punt de vista general sobre el tema que ens ocupava.

Es va fer una distinció entre la crueltat infringida als animals amb el propòsit de divertir-se i les massacres realitzades als mateixos amb fins religiosos. Aquesta última, d’acord amb el comitè, hauria de prevaldre per no atemptar contra el dret a la llibertat de religió.

A més, la resolució va proposar una sèrie de mesures que els països podrien implementar per reforçar la legislació en contra de la crueltat envers els animals, d’una banda, i de l’altra, per millorar les condicions de vida d’animals com bous, gossos, etc.

Pel que sembla, tot i la naturalesa inusual del tancament del debat sobre el tema, la majoria del comitè va estar d’acord amb la major part de la resolució tal com va quedar establerta. Només dos clàusules van ser eliminades durant el procediment de votació, la resta de la resolució va romandre intacta.

Un segon tema va ser introduït llavors en el comitè, “Tràfic il·lícit de la Propietat Intel·lectual”. Mentre que alguns actors van haver de ser reassignats, cas d’ONG i observadors com WSPA i PETA, ja que no eren necessaris per al debat, un canvi semblant va ser introduït respecte a altres països per fer el debat més dinàmic, incloent una delegació de Grècia i un nou Regne Unit reformat. Això va resultar ser força interessant ja que aquests dos països van

discutir sobre la propietat dels Marbres del Partenó i quin d’ells era el propietari legítim. Els delegats, en aquest tema en particular, estaven més actius i compromesos amb el debat que en el primer tema, ja que més països es van sentir implicats en l’assumpte que ens ocupava.

Després de 4 hores de debat, una draft resolution va ser presentada, votada i aprovada. Aquesta resolució fomenta la comunicació entre els països directament implicats en aquestes qüestions i es proposa a la mateixa UNESCO com un tercer actor en qualitat d’àrbitre en aquestes disputes.

Les àmplies i profundes recomanacions van ser fetes també amb l’esperança de solucionar el tema. Va quedar clar per als presidents que si els delegats haguessin tingut més temps per debatre aquest tema, la qualitat de la resolució hauria estat major i les estratègies assumides pel comitè haurien estat de més calat.

En general, els presidents van quedar prou satisfets amb el resultat final de la sessió del comitè, ja que es va fer evident que molts dels participants eren principiants.

La nostra esperança és que gràcies a l’experiència adquirida en el C’MUN 2011, els delegats s’entusiasmin pel concepte de MUN tant com ho fan els presidents. Esperem veure-us al C’MUN 2012!!

Els delegats del Comitè de la UNESCO.

edito-

27

28 C’MUN, the Model United Nations of Barcelona

UNESCO

UNESCO/ 1/ 2011

Distr.: General 8 April 2011

The United Nations Education, Scientific, and Cultural Organization Topic: Traditions versus Animal Welfare The General Conference of the United Nations Education, Scientific, and Cultural Organization, Noting with regret that animals are subjected to both physical and mental suffering caused by some of the traditional cultural practices involving animal use, Recalling the Recommendation on Safeguarding Traditional and Popular Culture of 1989, the Declaration of Principles on International Cultural Cooperation of 1966, the Universal Declaration on Cultural Diversity adopted by the UNESCO General Conference of 2001, the Convention for the Safeguarding of Intangible Cultural Heritage of 2003, Guided by the definition of “cultural heritage” adopted within The Convention Concerning the Protection of the World Cultural and Natural Heritage, Recognizing animals are sentient creatures, highly perceptive and capable of experiencing a range of emotions, including pain and suffering, Understanding the need to uphold respect and compassion towards animals, Recognizing animal welfare as a key priority on the domestic and international agenda, Acknowledging that animal neglect in spheres encompassing farming and agriculture should be reduced, Desiring that countries economically dependent on practices involving cruelty would be supported by nations in adopting have the potential to find alternative sources of revenue, Affirming the need to use humane methods of slaughter in circumstances of unavoidable slaughter, Acknowledging that improved animal welfare is conducive to the fulfillment of the UN Millennium Development Goals, Realizing that the current phenomenon of globalization also entails the reestablishment of values and the evolvement of cultural practices, Bearing in mind that animal slaughter for necessity and slaughter or torture for entertainment purposes should be distinguished and the latter should be condemned, Acknowledging that religion has to be respected, that a balance can be ensured between religious values and animal welfare, Recognizing every human being’s right to have access to food, as established in the UN Declaration of Human Rights, likewise the animal consumption as a necessity, Underlining that animal consumption for necessities should not involve endangered species, Taking into consideration that not only direct actions over animals, but also the deterioration of the environment has an influence in animal welfare, Adopts the following resolution: 1. Encourages the establishment of an international body which Multinational Corporations and international organizations would be invited, along with nation states, to discuss the issue of animal welfare; 2. Calls for the modification and improvement of the Universal Declaration of Animal Welfare and recognition of the latter by the United Nations; 3. Advises the states to monitor the religious sacrifices during the festival days in order to make sure that animals are not subject to torture; 4. Requests nations to ensure the presence of animal welfare experts in religious festivals to guarantee the quick and safely monitored deaths so as to reduce suffering as much as possible; 5. Suggests making sure that animals are respected and honored through a number of activities such as movies, plays, lectures and publications, within the context of an international campaign sponsored by the UNESCO; 6. Implores governments to draft legislation concerning animal well-being in order to improve animal welfare and protection; 7. Encourages the nations which already have regulations and policies regarding animal welfare to strengthen their existing legislation so that they can be more effective.

8. Recommends the monitoring and regulation of traditional animal trading in the international markets;

C’MUN, the Model United Nations of Barcelona

UNESCO/ 1/ 2011

9. Affirms member states enforcing educational programs that provide information regarding current and past practices involving animal cruelty; 10. Encourages member states to engage in deliberate local efforts that seek to eliminate unnecessary suffering and/or death in entertainment; 11. Further invites nations to share scientific and technical expertise in assisting the abovementioned countries in their endeavor; 12. Encourages member states to empower pre-existing civil society movements and NGOs that deal with animal welfare;

C’MUN, the Model United Nations of Barcelona

UNESCO

UNESCO/ 2/ 2011

Distr.: General 9 April 2011

The United Nations Education, Scientific, and Cultural Organization Topic: Illicit Trafficking of Cultural Property The General Conference of the United Nations Education, Scientific, and Cultural Organization, Recognizing that cultural property is important for the preservation of world culture, Convinced that illicit trafficking of cultural poverty erodes and destroys the history and heritage of nations and threatens the preservation of culture, Bearing in mind the Convention on the Means of Prohibiting and Preventing the Illicit Import, Export and Transfer of Ownership of Cultural Property (1970), The Second Protocol to the Hague Convention of 1954, The UNIDROIT Convention on Stolen or Illegally Exported Cultural Objects (Rome, 1995), Adhering to the definitions of cultural property, illicit trafficking, among others in the aforementioned documents, Adopts the following resolution: 1. Reminds that the problem of illicit trafficking is both a domestic and an international problem; 2. Promotes financial help for those countries who have difficulty in implementing measures to monitor; 3. Encourages the loan of cultural property for educational research purposes, time, restitution, and return based on the agreement between legally recognized entities; 4. Proposes that discrepancies between two countries over historical transactions will be solved by a thirdparty authority under the auspices of UNESCO and supported by authorities of legal expertise; 5. Suggests that upon the return of an object of cultural significance to the original geographic location, a portion of the accrued funds (donated or otherwise) will be sent back to the former country to aid that country to preserve its endemic cultural heritage; 6. Encourages those countries that exhibit the cultural heritage from other countries in their museums to study and promote policies to return that cultural heritage to their country of origin, as part of their nations plans for development; 7. Suggests that if a government refuses to return illegally obtained articles, cooperating countries raise the issue in other UN forums as a point of concern with the hope of finding a solution; 8. Seeks strong commitment of member countries to regulate the international market; 9. Calls for the adherence to pre-existing databases and inventories on cultural property; 10. Invites nations which receive national and cultural items for touristic and educational purpose to reinforce a strict supervision of purchased items and to return them when legal conditions of trade are not met.

11. Endorses the technical expertise and knowledge transfer from more able countries to others in the form of consultants, experts or advisory advisory committees to help regulating crimes related to trafficking.

edito-

29

30 Organització Mundial de la Salut

Cap a la fi del tabac?

Sara Ersoezlue. Presidenta de l’Organització Mundial de la Salut del C’MUN 2011. Charité Medical School Berlin.

El Comitè de l’Organizació Mundial de la Salut durant el primer dia de sessions.

En l’edició d’enguany del Catalonia Model United Nations, l’Organització Mundial de la Salut va dedicar les seves reunions a tractar una de les amenaces més significatives per a la salut pública a la qual la nostra comunitat global s’hagi enfrontat mai: el tabac. Per respondre a aquesta epidèmia global, 168 països van signar el conveni marc de l’OMS per al Control del Tabac (CMCT OMS), i molts d’ells, incloent recentment a Espanya, han prohibit fumar en llocs públics. Però, malgrat tots aquests esforços, el consum global de tabac està augmentant, sobretot entre els joves i particularment en els països en vies de desenvolupament. Per què es dóna aquesta la tendència? I com la comunitat global pot afrontar aquest problema de la manera més efectiva? Quins són els obstacles? I com es poden superar? Aquestes preguntes i moltes més van estar presents a la Comissió durant els dies del C’MUN, i els delegats van haver de respondre-les.

Els temes centrals tractats a la Comissió van ser el control de la publicitat, la prohibició de fumar, l’educació, els impostos, les perspectives ambientals i la creació d’indústries alternatives a la indústria del tabac.

A més, els aspectes culturals derivats de o relacionats amb el consum del tabac també van ser temes de debat plantejats per diversos països.

La primera sessió de l’OMS va començar amb entusiasme, gràcies a l’estimulant po-

nència del doctor Armando Peruga, gerent de la Tobacco Free Initiative de l’OMS. Peruga va mostrar a la Comissió les últimes estadístiques, va esbossar els desafiaments que existeixen avui dia en relació al tema i va mostrar com la Tobacco Free Initiative ha estat lluitant contra el consum de tabac durant les últimes dècades. A continuació, Peruga es va oferir a respondre les preguntes que calguessin i ni un sol delegat es va voler perdre aquesta oportunitat única. I després de la seva intervenció, els delegats van tenir l’ocasió d’informar sobre la posició del seu país. Abans del dinar, es van formar els primers els primers lobbies i es van lliurar cinc working papers, fet que va merèixer un fort aplaudiment. No obstant això, després d’aquest potent inici, l’OMS va decaure en la seva motivació durant la tarda. A més, van començar a sorgir dubtes sobre les regles de procediment i ens vam trobar amb diversos “minuts de silenci”, una cosa infreqüent durant un debat formal, que vam aconseguir superar, a través també de diverses declaracions informals a la sala.

El segon dia va començar amb un moderate caucus, en el qual es van tractar diversos aspectes relacionats amb el consum del tabac, desenvolupant un fructífer debat.

Mentre que en el primer dia es van succeir nombroses declaracions generals i repetitives sobre el CMCT OMS, el segon dia els delegats van tenir idees més concretes. Per exemple, la proposta d’incrementar l’impost sobre els materials i instal·lacions ne-

cessàries per a la producció dels cigarrets i altres productes derivats del tabac. Així mateix, durant el debat formal, hi va haver algunes declaracions dignes de menció. Per exemple, un delegat va començar el seu discurs amb una afirmació rotunda: “El càncer és dolent, oi? Llavors, fumar també ho és“.

Més tard, vaig saber que alguns delegats s’havien aixecat més aviat del que caldria per tenir temps suficient a familiaritzar-se amb les regles de procediment, el CMCT i la posició del seu país. De la mateixa manera, dos delegats van voler fer màxim ús dels seus drets, demanant drets de rèplica, el que va caldejar l’ambient. Malgrat tota la polèmica, els delegats volien establir una base d’acord comú; un fet que de vegades resultava massa ambiciós. Vam estar més que sorpresos quan vam rebre una draft resolution recolzada per la Tobacco Free Initiative de l’OMS i Phillip Morris. Al final del segon dia, la primera draft resolution va ser presentada i l’endemà es va lliurar la segona. Ambdues resolucions van tenir el seu mèrit. No obstant això, cadascuna responia a un enfocament diferent: una tractava el tema de les polítiques de salut públiques i l’altra tractava els aspectes econòmics. Per tant, vam animar als delegats a que unissin les dues idees.

Al tercer dia, just abans de començar el nostre darrer debat sobre les resolucions, el Comitè va experimentar un moment una mica dramàtic: el delegat de l’Iran va decidir retirar el seu suport a la seva pròpia draft resolution per signar l’altra. Durant els darrers 90 minuts, els delegats van tractar de fer millores en aquest esborrany de resolució a través d’esmenes. Després de l’última ronda de debat i les esmenes, la sala va fer una moció per moure la votació

directament a la draft resolution. Al final, la resolució, recolzada per Alemanya, Kenya i Suècia, va ser aprovada a les 13:15.

Per a mi, personalment, va ser un plaer presidir l’OMS i tractar aquest tema. Vaig disfrutar molt amb l’enfocament interdisciplinari atorgat a aquest assumpte al tractar-lo com un tema salut pública, i en general estic molt satisfeta de com ha anat la simulació de l’OMS. Durant la cerimònia d’obertura vaig tancar el meu discurs amb una pregunta “cap a on va la nostra comunitat global?, cap a una epidèmia més greu o cap a la fi del tabac?”. Després de tres dies de simulació, la meva pregunta va tenir una resposta clara: “cap a la fi de tabac”. Però encara és incert quan arribarà aquest final.

Això depèn de nosaltres. Vegem com es soluciona en el 2030. Abans de la nostra nova reunió en el 2030 per avaluar si es va assolir el nostre objectiu, m’agradaria expressar el meu agraïment a tots, honorables delegats de l’OMS, per fer d’aquest MUN una fantàstica experiència! Tots vau fer un gran treball! També m’agradaria donar les gràcies a Dogan per ser un fantàstic copresident. I finalment, m’agradaria donar les gràcies a Raül per haver-me donat l’oportunitat de formar part en el C’MUN 2011. Ho vaig gaudir molt, gràcies! I un agràïment molt especial a Ambiorix, que sempre hi era quan el necessitàvem!

A dalt, els presidents del Comitè de l’Organització Mundial de la Salut. Avall, tots els delegats.

edito-

31

32 C’MUN, the Model United Nations of Barcelona

World Health Organization

WHO/1/ 2011

Distr.: General 9 April 2011

The World Health Assembly, Noting that tobacco is proved to be the most fatal preventable cause of death, Acknowledging the effectiveness of tobacco control measures for the improvement of health, Recalling the articles 2, 6, 13 and 15 of the World Health Organization (WHO) Framework Convention on Tobacco Control, Deeply concerned by the increasing consumption of tobacco products, Recalling its resolutions WHO 49.17, WHA 52.18 and WHA 56.1 in accordance with Article 19 of the Constitution of WHO, Guided by the notion of the ascendancy of public health against the right of personal choices, Appreciating the full protection of public health, achieved in some countries by the total ban of smoking in public places, Acknowledging and appreciating the work that is being done on the Protocol on Illicit Trade, 1) Proposes the participation and cooperation of specialized international agencies and programs, including the international labor office, the United Nations Development Program, the Food and Agricultural Organization of the United Nations and World Bank; 2) Recommends the establishment of working groups intended to help the collection of data referring to the implementation of the treaty and examine the conditions of tobacco production in developing countries; 3) Suggests the protection of public health, through the implementation of bans and restrictions of advertising, sale and promotion of tobacco products; 4) Further recommends the enforcement of higher taxes and the implementation of excise on all tobacco products; 5) Requests more studies to be conducted and more data to be collected as far as taxation is concerned; 6) Invites the working group that is handling this issue to consider the balance in increasing direct and indirect taxes; 7) Proposes the establishment of an intergovernmental negotiating body that will evaluate the specific economic conditions of each country and recommend appropriate rates accordingly; 8) Urges the implementation of a restriction on waste (both chemical waste and tobacco waste), a limitation on pesticides and carbon emissions, through establishment of a working group, in order to address: a. the detrimental effects on the environment, caused by tobacco production through the contamination of water, b. soil degradation, c. lack of biodiversity; 9) Encourages the creation of long term programs in order to find alternative livelihoods to tobacco in collaboration with the Tobacco Free Initiative done through a development perspective since it involves health, social , environmental and economic aspects beyond substitution of one economic activity for another; 10) Invites all the parties to the WHO Framework Convention of Tobacco Control (FCTC) to contribute to raising of funds and the establishment of mechanisms to supervise the implementation of the Articles 17 and 18 of the Framework Convention; 11) Requests the establishment of a new ad-hoc committee under the World Trade Organization (WTO) that will regulate the trade of tobacco products in order to strengthen the multilateral collaboration in boarder control; 12) Supports the collaboration of an Inter-Agency Task Force on Tobacco Control which works under the World Health Organization with the WTO; 13) Further Invites the Conference of the Parties (COP) to establish: a. a special fund to help developing countries, b. a study group on new technologies and investments that will help developing countries overcome high deficits and public debts; 14) Asks all member states to allocate a bigger proportion of current tax revenues from tobacco products in support of education and cessation programmes; 15) Encourages all member states to consider cultural aspects of tobacco consumption when making any decision concerning tobacco; 16) Welcomes the fund for education and smoking cessation programme from Tobacco-Free Initiative and other stakeholders.

Cort Internacional de Justícia

El Futur del Pol Nord Marta Garbarino. Jutge primera de la Cort Internacional de Justícia del C’MUN 2011. Universitat de Trieste.

La Cort Internacional de Justícia durant el primer dia de sessions.

La Nova “guerra freda” entre els Estats Units i la Federació Russa: així han definit els experts la situació en l’Àrtic. Segons la definició que va publicar el Consell Àrtic, quan parlem sobre l’Àrtic, ens referim a una àrea molt extensa, que ocupa més d’una sisena part de la massa continental de la terra i que és la llar de quatre milions de persones, incloent més de trenta pobles indígenes.

rial a l’àrea. De fet, a conseqüència de les condicions climàtiques extremes i al delicat equilibri de la natura a l’àrea, la protecció i preservació de l’Àrtic s’ha convertit en un dels grans objectius, tant les Nacions Unides com de moltes ONG, que temen que l’increment de les activitats humanes en aquesta àrea puguin causar danys irreparables a una zona tan fràgil i amb una flora i fauna tan característica.

Atès que prop del 30% del petroli i el gas mundial subjauen sota de l’Oceà Àrtic, la “competició” entre els estats Àrtics per reclamar la propietat del Pol Nord com seva ha començat. De fet, l’impacte negatiu de l’escalfament global, causat pel canvi climàtic, ha contribuït darrerament a una acceleració inesperada del procés de desgel a l’àrea, per això ara hi ha noves oportunitats per a l’explotació de recursos naturals a la zona.

A causa del potencial econòmic, l’Àrtic s’ha convertit en una de les majors prioritats de l’agenda política dels 8 estats àrtics. A més, atès que els canvis en l’Àrtic afectaran no només a la població local i l’ecosistema natural, sinó també la resta del món, l’atenció de la comunitat internacional s’està focalitzant en la militarització i el dret territo-

Com ha canviat la regió de l’Àrtic fins ara?, I quins canvis futurs s’esperen? Aquestes van ser les desafiants qüestions a les quals els delegats de la Cort Internacional de Justícia van haver de donar resposta durant els dies del C’MUN 2011.

Així que ara anem a fer una ullada al treball de la Cort Internacional de Justícia durant el C’MUN 2011!

Des del primer dia de la conferència es va veure clarament que la discussió seria molt interessant però al mateix temps molt difícil, per la seva amplitud i els tecnicismes del tema. Durant la primera sessió, cinc estats membres i sis observadors van tenir l’ocasió de presentar les seves opinions sobre el

edito-

33

34 tema. No obstant això, més tard el debat es va paralitzar, per això els jutges van instar a l’aprovació d’una nova agenda, dividint els temes generals en diversos subtemes, acceptats unànimement per la Cort després d’una petita discussió.

D’aquesta manera, el segon dia va començar amb el primer punt de la nova agenda: l’aspecte econòmic i la gestió dels recursos naturals a l’Àrtic, amb especial referència a la pesca, a la indústria minera i a l’explotació de petroli i gas. D’una banda, els estats membres van debatre sobre la gestió dels nombrosos recursos naturals existents en l’àrea, reiterant el principi de sobirania estatal sobre aigües territorials, ja esmentat en la Convenció de les Nacions Unides sobre el Dret del Mar (CONVEMAR). Respecte a la gestió de recursos naturals més enllà de la zona anomenada Zona Exclusiva Econòmica, la Cort va discutir dues possibles solucions: una extensió del mandat de l’Autoritat Internacional per als Fons Marins o la creació d’un nou tractat.

I d’altra banda els Observadors, especialment el Programa de les Nacions Unides per al Medi Ambient (PNUMA) i Greenpeace, van posar èmfasi en la necessitat d’implementar la “responsabilitat social corporativa” entre les empreses privades i públiques.

També van exigir un consentiment “lliure, prioritari i ben fonamentat” quan s’han de realitzar activitats econòmiques en la terra dels indígenes.

La segona part del debat es va dedicar al tema de la sobirania. Tots els països van estar d’acord amb els principis expressats en la Convenció de les Nacions Unides sobre el Dret del Mar (1982). Segons aquest conveni els estats riberencs tenen el llit marí més enllà del límit de 200 milles marines, si és part d’una plataforma continental d’aigües poc profundes. Es va informar a la Cort que moltes de les peticions territorials en l’àrea s’havien solucionat, però la propietat del Pol Nord continuava sent la base del conflicte. Aquest mateix dia més tard, la Cort va poder obrir també el debat sobre la qüestió de la militarització. Molts països van afirmar que la militarització de les seves terres àrtiques es va dur a terme com a mitjà de defensa contra les possibles amenaces exteriors (per exemple, els pirates o terroristes), però sense intenció de molestar els altres estats membres.

En l’últim dia de sessions, la Cort va discutir el tema de la protecció del medi ambient i el dret dels pobles indígenes. Tot i que la qüestió del dret dels pobles indígenes es va evitar durant el debat, tots els estats membres al final van estar d’acord amb els principis de la Declaració dels Drets dels Indígenes. A més, molts observadors van introduir dades rellevants sobre el nivell de contaminació a la regió àrtica i l’impacte del canvi climàtic.

Aquest mateix dia més tard, els jutges per fi van anunciar al tribunal que estaven satisfets amb la informació recopilada fins al moment i que estaven preparats per pronunciar una opinió. He d’admetre que l’alt nivell del debat i la preparació meravellosa de cada un dels delegats van fer el treball dels tres jutges encara més difícil. Després d’un llarg i desafiant intercanvi d’opinions, els jutges van decidir unànimement presentar una opinió i llegir-la a la Cort. Bàsicament, els jutges van reconèixer la Convenció de les Nacions Unides sobre el Dret del Mar com l’únic acord obligatori a la regió i van declarar que no podrà haver més militarització, peticions territorials o explotació econòmica en l’alta mar, fins que es duguin a terme exploracions científiques més profundes que aclareixin la composició de l’àrea.

Segons el meu punt de vista personal, el treball de la Cort Internacional de Justícia s’ha caracteritzat no només per la innombrable quantitat de mapes projectats a la pantalla, sinó també per molts records meravellosos de dur a casa. Personalment, em va impressionar l’alta preparació i dedicació de cada delegat, la seva passió i entusiasme durant tres dies de conferència, dins i fora de les sessions formals, va ser simplement increïble i inolvidable. El treball dins de la Cort Internacional de Justícia es va realitzar sense complicacions, la veritat és que mai podria haver imaginat tenir millors i més inspiradores cojutgesses. Voldria agrair de nou a Maarja Meitern i Dechen Campo Alba per la seva valuosa ajuda i el seu suport incondicional abans, durant i després de la conferència. Finalment, vulgui agrair a la família d’ANUE, el director i tots els organitzadors per donar-me l’oportunitat de participar en una experiència tan estimulant i enriquidora una vegada més. Va ser un veritable plaer treballar amb tots vosaltres i espero que ens retrobem aviat de nou, amb una mica de sort en l’edició de l’any que ve del C’MUN!

Els delegats de la Cort Internacional de Justícia.

A continuació, l’opinió consultiva de la Cort Internacional de Justícia del C’MUN 2011. Podeu consultar el dictamen complet a la nostra pàgina web http://www.anue.org/castellano/indexcmun.htm

International Court of Justice ADVISORY OPINION Present: Judges Marta GARBARINO; Maarja MEITERN; Dechen CAMPO ALBA.; Registrer Ricardo GALIZA. On the accordance with international law of the Future sovereignty of the North Pole, THE COURT, composed as above, gives the following Advisory Opinion: 1.Bearing in mind the Convention of Law of the Sea, the Court recognizes the Arctic region fully fall under the scope of the United Nations Convention of the Law of the Sea. Notwithstanding which, the Court decides not to take position with any of the States’ claims over the North Pole sovereignty, insofar no further scientific research will clarify the geographical composition of the Arctic region as a result of the climate change process. Therefore the Arctic region is to be considered and ruled according to the definition and principle of High Sea. 2. Pursuant to art. 279 of the UNCLOS, States must settle disputes by peaceful means bur are equally free to agree to adopt some means other than that prescribed in the Convention. The court recommends, however, that all the military actions adopted in the region should be suspended until a clear picture of the geographical and environmental composition of the high sea area has been provided by experts.

Meanwhile, the States should confine their activities to the strict exercise of their right to innocent passage over the territory corresponding to other States in light of the abovementioned Convention.

3. The court recalls the universality of human rights of all peoples, and accordingly, the rights of the indigenous peoples must be respected by the States. Furthermore, the Court reiterates that the right of all the peoples over the natural resources sited in their territories is unalienable. Any military and economical activity of the states performed in the area should not conflict with their fundamental rights, including the right of sovereignty.

4. Any further provision over the subsequent rights and prerogatives over the High Seas should be addressed within the framework of a treaty, having present all the legitimate interests at stake. We identify the UN as the most reliable organization to patrol and control the exploitation of those resources.

edito-

35

36 Equip de premsa

La importància del periodisme Juan Calleja. Editor de ‘The Clarion’ del C’MUN 2011. Universidad Complutense de Madrid.

La sisena edició del Catalonia Model United Nations començava en un context històric temporal marcat per les revoltes revolucionàries a l’Orient Mitjà i la recent catàstrofe natural i posterior crisi nuclear provocades per un terrible tsunami al Japó.

Els prop de 400 delegats que han participat en aquesta nova edició del C’MUN saben de la importància que tenen les seves opinions perquè alguns d’ells seran els polítics que ens representin en el futur i hauran de lliurar batalla amb conflictes com els anteriorment esmentats. I, per això, cal estar molt ben preparat. Els MUN no només serveixen als delegats de diferents països i als presidents de cada comitè per conèixer més de prop com funciona l’ONU, sinó també per prendre consciència del pes i responsabilitat que comporta representar a un país en aquest gran òrgan multilateral que ordena les relacions diplomàtiques internacionals i té el deure de ser jutge i part dels problemes globals més greus.

Com cada any, l’equip del model espanyol més prestigiós ens hem posat mans a l’obra

A dalt, les portades de The Clarion 2011. Avall, imatge del Parlament de Catalunya, prèvia a la inauguració, amb els diaris a tots els seients.

per recollir les idees, declaracions, primers esborranys i resolucions definitives que s’han debatut i consensuat dins de les sales de l’espectacular marc ofert pel CosmoCaixa de Barcelona. Les nostres eines han estat el paper, la llibreta i la gravadora, i el nostre vehicle de transmissió d’informació ha estat el diari The Clarion.

En el meu tercer any com a periodista de The Clarion i segon com a Editor in Chief d’aquesta publicació confesso que ha estat l’edició més intensa i interessant de les viscudes fins ara a causa de l’encert en l’elecció dels temes per part de l’organització. Els vibrants debats sobre la possible prohibició del burqa, d’espectacles com els toros o les baralles de galls, de fumar en espais públics, o els ‘utòpics’ camins a recórrer per fer de les taxes econòmiques com la taxa Tobin alguna cosa realment efectiva i solidària, i que paradisos naturals com l’Àrtic siguin aprofitables pels països sense donar peu a la seva lenta destrucció, han estat alguns dels atractius temes, des del punt de vista periodístic, que s’han tractat. A més d’una

crisi simulada a Myanmar que va agafar per sorpresa a tots els delegats.

Com Editor in Chief del diari del C’MUN només tinc paraules d’agraïment a tots els periodistes que han format part del press team per la seva tenacitat diària a recollir de la forma més seriosa i professional possible les notícies i declaracions que bullien de cadascun dels comitès, malgrat l’atapeït timing de lliurament que exigeix un edició diària. Alguns d’ells s’han convertit en periodistes durant quatre dies, altres van camí de ser-ho, però el nexe comú a tots és l’energia i ganes de fer les coses bé sigui quina sigui la seva comesa, perquè participar com a col·laboradors en un projecte auspiciat per l’ONU no només és una gran responsabilitat sinó que és també un repte personal de saber fins on ets capaç d’arribar.

giada que pugui estar avui en dia aquesta professió, perquè no som el quart poder, sinó que ballem amb els líders mundials a diari, i si no existíssim les seves opinions i decisions no arribarien a tots els ciutadans.

The Clarion ha tornat a imprimir un any més, ha tornat a complir el seu deure periodístic. Que no siguin les últimes dotze pàgines a ser publicades perquè val realment la pena tot aquest esforç. Espero, ens tornarem a veure.

Confio que hàgim fet les coses bé, que els delegats, presidents i tot l’equip que ha treballat i participat en el C’MUN de 2011 hagi estat ben informat cada dia de tot l’esdevingut a través de The Clarion. Crec fermament en el periodisme, per molt despresti-

En aquesta pàgina, diverses imatges del treball de premsa: la primera, fent entrevistes; la segona, delegats llegint el diari; la tercera, la sala de premsa; i, finalment, tot l’equip de The Clarion 2011.

edito-

37

38 Equip del C’MUN

C’MUN 2011: des de dins Stela Zarija. Membre de l’equip del C’MUN 2011. Universitat Jaume I de Castelló.

Reunió de l’equip del C’MUN 2011 a la seu de l’ANUE, abans de la conferència.

Ha passat un any més i amb ell, una altra edició del C’MUN, que podem qualificar d’innovadora, pels elements “inesperats” que ha inclòs. De fet, la conclusió general és que ha estat un dels millors Models celebrats fins ara, i tot gràcies a una bona organització i a l’entusiasme dels participants.

L’organització d’un esdeveniment d’aquesta envergadura suposa molts mesos de treball, la planificació del qual comença gairebé després d’acabar l’edició anterior. És a dir, és un projecte que mai dorm i que necessita contínuament idees perquè sigui més eficaç any rere any.

El primer que s’ha de pensar són els comitès participants i els temes que es tractaran.

Aquesta és una tasca àrdua perquè l’escena política internacional proporciona pràcticament cada dia assumptes apassionants que analitzar. Per tant, el criteri de selecció que ha de prevaler és l’actualitat del tema, el seu impacte a nivell internacional i el grau d’implicació de les Nacions Unides en el mateix.

Després, es passa a l’anàlisi dels països integrants de cada comitè simulat durant el C’MUN. Aquesta fase és especialment captivadora, ja que sempre és interessant veure els punts de vista dels principals actors implicats en un conflicte.

Un cop superada l’etapa inicial, es convoca a joves de tot el món, interessats en la política internacional i en la manera de funcionar de les Nacions Unides. Mitjançant un Model se’ls dóna l’oportunitat d’entendre de veritat quin

és el protocol que se segueix en les sessions i de posar-se en la pell d’un país.

Aquest ritme de treball caracteritza els mesos anteriors a l’C’MUN any rere any i mentre es va apropant, l’equip de l’ANUE pensa com fer que l’estada dels delegats sigui el més agradable possible. És a dir, es preocupen de que no sigui només una visita de treball a Barcelona. Aquest any, per exemple, es van organitzar esdeveniments i visites culturals per a tots els gustos.

Durant el procés de preparació d’aquest any, es va fer un suggeriment, que li va donar el qualificatiu de “innovador” al C’MUN 2011: simular l’esclat d’una crisi a Myanmar, que il·lustraria la situació actual del món àrab.

D’aquesta manera, es va voler provar la capacitat dels joves de resoldre un conflicte sobtat i de posar-se d’acord en una situació de crisi.

La prova de foc per a l’equip, però, són les jornades del C’MUN. Uns dies abans, es convoca a tots els voluntaris, que integren l’equip.

En aquesta reunió es deixen clares les funcions de cada un i es marquen pautes per a enfrontar les diferents situacions que puguin sorgir.

I per fi, va arribar el dia de recepció dels gairebé 400 delegats del C’MUN 2011, als quals se’ls va lliurar la documentació. Aquest any, els organitzadors van incloure una novetat: la possibilitat d’assistir a una sessió formativa (training session) per ajudar els que van emprendre aquesta aventura per primera vegada. A la sessió inaugural, en què vam comptar amb el suport de la presidenta del Parlament

de Catalunya, els participants van rebre la benvinguda oficial. D’aquesta manera, es va donar el tret de sortida a la que havia de ser una de les edicions més actives.

El primer dia les sessions es van iniciar amb l’establiment dels temes de l’ordre del dia. A l’Aliança de Civilitzacions, de la qual vaig ser responsable de sala, es van votar els temes de gènere i immigració. Es va aconseguir consens de manera relativament fàcil perquè aquests són assumptes que sempre han preocupat l’Aliança.

A la meitat de la sessió, va esclatar la crisi que va planificar amb antelació l’equip organitzador. Els delegats es van mostrar veritablement sorpresos però van saber reaccionar amb rapidesa. Després de repartir informació relativa a Myanmar, van començar a manifestar la seva postura. I perquè tot resultés més verídic, vam convidar la delegació de Myanmar, del Consell de Seguretat. Per tant, podem dir que la inclusió d’aquesta crisi va posar veritablement a prova la capacitat dels participants de resoldre conflictes sobtats, que han votat de manera unànime una resolució que condemnava el règim militar de Myanmar.

En el segon dia de debats, l’Aliança es va centrar en els temes de l’ordre del dia: gènere i immigració. Després de debatre els assumptes més espinosos i expressar la postura dels seus països, algunes delegacions es van oferir per redactar la draft resolution. A partir d’aquesta resolució provisional, les delegacions amb interessos afins van començar a aliar-se i això es va poder veure clarament en els unmoderated caucus, durant els quals els participants van dialogar de manera molt professional, respectant els temps establerts pels chairs.

L’últim dia es va dur a terme el debat per votar la resolució final. Aquest va incloure esmenes i propostes de millora en el redactat. Finalment, es van votar les esmenes i es va pro-

cedir al redactat definitiu, que va rebre l’acord unànime de totes les delegacions.

El que més va cridar l’atenció dels joves participants és el seu sincer interès en els temes de gènere i immigració, que va quedar clarament reflectit en els debats dels representants musulmans i cristians. Això va demostrar la implicació i professionalitat dels delegats, que van saber transmetre el punt de vista dels països que representaven, no el seu propi. Així mateix, és digne de menció el respecte del protocol durant el Model, el que ha denotat l’alt nivell de preparació dels joves.

Després de votar la resolució final, l’ambient es va distendre i el Grup d’Amics de l’Aliança va votar diverses categories de premis. Han estat tan variades que han aconseguit premiar gairebé totes les delegacions, el que va demostrar l’esperit d’amistat de l’Aliança. Esperem que aquesta tolerància es reflecteixi en l’Aliança de Civilitzacions real, perquè es possibiliti un veritable diàleg entre Occident i Orient.

En la cerimònia de cloenda va quedar patent una vegada més la capacitat dels participants d’arribar a un consens, ja que cada comitè va resumir les resolucions que havien votat, demostrant que a través del diàleg si és possible arribar a acords. Va ser una cloenda molt emocionant, tant per als organitzadors com per a les delegacions. Al cap i a la fi es posava fi a una edició innovadora en molts aspectes, que va resultar un èxit.

Com a conclusió es pot dir que, al llarg d’aquests dies, els delegats van demostrar que són els futurs polítics del món. Perquè si a aquesta edat tan primerenca demostren aquesta professionalitat, d’aquí uns anys, seran uns veritables líders de masses, experts en Relacions Internacionals. I el C’MUN, que els proporciona la possibilitat d’adquirir experiència, és només el primer pas en una llarga trajectòria política d’èxit.

Reunió de l’equip del C’MUN 2011 a la seu de l’ANUE, després de la conferència.

edito-

39

40 Participants del C’MUN 2011 Universitats Aarhus University, Denmark Adelaide University, Australia Ankara University, Turkey Aston University, UK Bilkent University, Turkey Cass Business School, London, UK Charite Medical School, Berlin, Germany Chelyabinsk State University, Russia City University London, UK Collegium Civitas, Poland Coventry University, UK ESADE, Spain European Institute of the University of Geneva, Switzerland Franklin College, Switzerland Fudan University, China Gothenburg University, Sweden House of Europe in Saint-Petersburg, Russia Humboldt University of Berlin, Germany IES EMT Escola Municipal del Treball, Spain Ilia State University, Georgia Institut Barcelona d’Estudis Internacionals, Spain Institute of Foreign Languages of the Federal State University, Russia Ivane Javakhishvili Tblisi State University, Georgia Koç University, Turkey London Metropolitan University, UK Lund University, Sweden Maastricht University, the Netherlands Máster de Estudios Latinoamericanos Contemporáneos, Spain Middle East Technical University, Turkey National and Kapodistrian University of Athens, Greece Richmond, The American International University in London, UK Rijks University, Groningen, the Netherlands Ritsumeikan University, Japan Sciences Po Bordeaux, France Spyken School, Lund, Sweden St. Augustine University of Tanzania Taras Shevchenko National University of Kyiv, Ukraine The Hague University, the Netherlands Tianjin Foreign Language University, Chine UAB Research Group on Animal Law Society, Spain Ulyanovsk State University, Russia UNA-Sweden

Universidad Autónoma de Madrid, Spain Universidad Carlos III, Madrid, Spain Universidad Complutense de Madrid, Spain Universidad de Deusto, Spain Universidad de Granada, Spain Universidad de Málaga, Spain Universidad de Salamanca, Spain Universidad de Sevilla, Spain Universidad del País Vasco, Spain Universidad Pablo de Olavide de Sevilla, Spain Universidade de Santiago de Compostela, Spain Universidade de Vigo, Spain Universitá de Turin, Italy Universitá degli studi di Milano, Italy Universitá degli studi di Napoli, Italy Universitá degli studi di Perugia, Italy Universitat Autónoma de Barcelona, Spain Universitat Cattolica Sacro Cuore di Milano, Italy Universitat de Barcelona, Spain Universitat de València, Spain Universitat Jaume I de Castelló, Spain Universitat Pompeu Fabra, Spain Université Bretagne-Sud Lorient-France Université de Genève, Switzerland Universiteit van Amsterdam, the Netherlands University College London, UK University for Development Studies, Ghana University of Birmingham, UK University of Bristol, UK University of Bucharest, Romania University of Essex, UK University of Florence, Italy University of Göttingen, Germany University of Groningen, the Netherlands University of Helsinki, Finland University of Macedonia, Thessaloniki, Greece University of Manchester, UK University of Nairobi, Kenya University of National and World Economy, Sofia, Bulgaria University of Padova, Italy University of Palermo, Italy University of Piraeus, Greece University of Southern Denmark University of Stockholm, Sweden University of Trieste, Italy University of Warsaw University of Yaoundé, Cameroon Uppsala University, Sweden

Nacionalitats Alemanya Andorrana Argentina Australiana Austríaca Azerbaidjanesa Belga Búlgara Britànica

Camerunesa Canadenca Colombiana Dominicana Equatoriana Eslovena Espanyola Estònia Finesa

Francesa Georgiana Ghanesa Grega Holandesa Índia Iraniana Israeliana Italiana

Japonesa Jordana Kazakh Letona Malàisia Mexicana Moldava Nigeriana Nord-americana

Polonesa Portuguesa Romanesa Russa Sueca Suïssa Sud-africana Surinamesa Tanzana

Turca Turkmena Ucraïnesa Veneçolana Xilena Xinesa Xipriota

ASSOCIACIÓ PER A LES NACIONS UNIDES A ESPANYA El 1962, i amb seu social a Barcelona, es va constituir l’Associació per a les Nacions Unides a Espanya (ANUE), una ONG que gaudeix d’estatut consultiu davant l’ECOSOC i que ha estat declarada entitat d’utilitat pública. Som reconeguts per l’ONU com a nexe principal entre aquesta organització i la societat civil. Actuem com a punt focal del Centre Regional d’Informació de les Nacions Unides a Brussel·les (UNRIC).

Els nostres objectius fonamentals són: – Divulgar els principis i propòsits de les Nacions Unides i els seus organismes especialitzats.

– Proclamar, difondre i defensar els drets humans i les llibertats fonamentals.

– Vetllar pel compliment dels compromisos dels governs en el marc de les Nacions Unides per aconseguir la pau, la justícia i el desenvolupament.

ACTIVITATS Organitzar campanyes educatives i de sensibilització sobre drets humans, cursos, seminaris, conferències, etcètera.

Donar la veu als joves a través del Catalonia Model United Nations (C’MUN) una simulació de l’Assemblea General i els principals òrgans de les Nacions Unides per posar en pràctica els coneixements i habilitats de diàleg i bons oficis entre joves de tot el món.

ASSOCIACIÓ PER A LES NACIONS UNIDES A ESPANYA C/ Fontanella, 14, 1r 1a 08010 Barcelona Tel. 93 301 31 98 Fax: 93 317 57 68 e-mail: info@anue.org www.anue.org

Fomentar la responsabilitat social, tant de l’empresa davant la societat, com del sector públic i de les ONG.

També estem a:

Publicar llibres sobre relacions internacionals, conflictes, drets humans, material didàctic per escoles, revistes, anuaris, etcètera.

PARTICIPACIÓ EN ORGANITZACIONS INTERNACIONALS, ESPANYOLES I CATALANES L’Associació va ser admesa a la Federació Mundial d’Associacions per a les Nacions Unides (FMANU) el 1963; actualment, l’ANUE és membre del seu comitè executiu. La FMANU és l’única ONG internacional dedicada a donar suport als principis i propòsits de la Carta de les Nacions Unides, així com a promoure les activitats de l’organització i dels seus organismes especialitzats. És membre de la Federació d’Associacions de Defensa i Promoció dels Drets Humans, d’àmbit estatal. Membre fundador del Pacte Mundial a Espanya.

Forma part de quatre federacions d’associacions d’àmbit català: la Federació Catalana d’ONG pels Drets Humans, la Federació Catalana d’ONG pel Desenvolupament, la Federació Catalana d’ONG per la Pau, i la Federació Catalana de Voluntariat social.

Forma part del Consell de Benestar Social de l’Ajuntament de Barcelona.

INSTITUCIONS COL·LABORADORES Ministeri d’Afers Exteriors i Cooperació, Generalitat de Catalunya, Diputació de Barcelona i Ajuntament de Barcelona.

AJUNTAMENTS Badalona, Barberà del Vallès, Barcelona, Castelldefels, Cornellà de Llobregat Esplugues de Llobregat, L’Hospitalet de Llobregat, Girona, Lleida, Manlleu, Martorell, Mataró, Mollet del Vallès, Rubí, Sant Boi de Llobregat, Sant Feliu de Llobregat, Santa Coloma de Gramenet, Terrassa, Viladecans, Vilafranca del Penedès.

OFICINA A MADRID C/ Hermosilla, 114, bajos. 28009 Madrid e-mail: info@anue.org LLEIDA Universitat de Lleida C/ Jaume II, 73. 25001 Lleida Tel. 9733238658 Responsable: Antoni Blanc, president ARAGÓ Junta Municipal Actur - Rey Fernando C.C. Río Ebro María Zambrano, 56 50018 Zaragoza Tel. 638 04 18 92/893 e-mail: anuesport@anuesport.com www.anuesport.org Responsables: Jesús Arroyo Salvador Fernando López Sierra Punts d’informació: GALÍCIA IGADI (Instituto Galego de Anàlise e Documentación Internacional) Avda. Joselín, 7, puerta 3 5o. 36300 Baiona. Coruña. Tel. 986/357 23 38 Responsable: Xulio Ríos, director