APAVAL núm. 26 by Apaval Associació de Paranyers

VALÈNCIA CATALUNYA ARAGÓ BALEARS

PUBLICACIÓ OFICIAL

apaval ASSOCIACIÓ DE PARANYERS (VALÈNCIA, CATALUNYA, ARAGÓ I BALEARS)

APAVAL I EL CONSELLER COTINO VIATGEN A BRUSSEL·LES REUNIÓ INTERCOMUNITÀRIA SOBRE EL PARANY

EXEMPLAR GRATUÏT

SETEMBRE 2010

N. 26

L'Ajuntament de Vila-real amb els paranyers i les nostres tradicions

editorial

ARA, MADRID

int anys ens ha costat que a València es fera justícia amb els paranyers. Després d’explicar-ho per activa i per passiva a consellers i directors/es generals. Després d’haver aportat arguments a caramull tant a tècnics com a juristes del departament corresponent. Després que aquests donaren el vistiplau, convençuts que era possible regular el parany dins la legalitat vigent. Tan sols aleshores, el partit del PP en el govern donà, dins de la legalitat vigent, el pas decisiu i presentà a les Corts Valencianes la modificació de la Llei 13/2004 de caça de la Comunitat. El dia 14 d’octubre de 2009 el parany era declarat, quasi per unanimitat, legal a la Comunitat Valenciana. És aquesta una data històrica per al món paranyer per aconseguir una fita mai abans somiada. No s’autoritzava res, encara, però el parany era declarat una tradició dels pobles valencians i per tant una activitat legal. Tothom menys una minoria, els partits que votaren en contra i els ecologistes antiparany, estàvem contents. Per fi, finalitzava l’enrenou social de cada tardor i de pas acabaríem amb els recelosos, els abusius i, molt important, amb el furtivisme. Però faltava Madrid! I allí, a la capital de l’Estat, actuà (també ho farien a Europa) aquella minoria que no es resignava a la seua derrota democràtica en el fòrum del màxim òrgan legislatiu de la Comunitat Valenciana. Per això, quasi al límit del termini establert, el dia 21 de gener de 2010, el Consell d’Estat emet un dictamen pel qual demana al Govern central la interposició d’un recurs d’inconstitucionalitat. Al dia següent, el 22 de gener de 2010, el Consell de Ministres aprova la presentació del recurs i el president del Govern signa i presenta davant del Constitucional el recurs d’inconstitucionalitat contra l’últim paràgraf de l’article 10 de la Llei 7/2009, de 22 d’octubre. Immediatament, des del Govern Valencià i des d’APAVAL, es presenten al·legacions davant d’aquest acord i s’acompanyen amb informes tècnics i científics que les avalen. I així estem, igual que l’any passat, sense reglamentació, sense autoritzacions. Som legals però no tenim papers ja que aquests estan aturats a Madrid. Nosaltres ara continuem la lluita a Madrid i per

Pasqual Batalla Llorens - P R E S I D E N T suposat també a Europa. Sabeu que no pararem fins a demostrar que tenim la raó. La nostra tasca en defensa del parany i altres caces tradicionals, al si de la directiva d’APAVAL, no ha parat mai. Al contrari, s’ha intensificat extraordinàriament en aquests últims anys, coneixedors del que ens juguem, del moment vital en què ens trobem i de la transcendència històrica de la vida del parany. En APAVAL, hem dipositat totes les nostres forces, afanys, il·lusions i intel·ligència sabedors d’estar en la recta final d’un llarg i complicat procés, en la defensa quasi èpica, per aconseguir la pervivència de la tradicional caça del tord amb parany. Fins a tal punt això és així que puc dir-vos (per experiència pròpia) que en els membres de la Direcció d’APAVAL, el tema del parany és l’eix central sobre el qual giren les nostres vides. El nostre compromís per defensar allò que ens creiem, ha significat moltes renúncies personals i ha anant in crescendo tal com se succeïen els fets, fins a esdevenir una entrega total, quasi exhaustiva. Ningú, absolutament ningú amb dos dits de seny, pot posar en dubte la fidelitat dels membres que formem la directiva de la nostra associació perquè APAVAL, amb el seu president al front, ha acudit a tots els fronts, a tots els llocs, a totes les administracions a València, Madrid i Brussel·les. Ha fet front a tota classe d’entrebancs, problemes i dificultats i els ha superat, un darrere l’altre, tal com anaven apareixent. Davant d’un problema superat, n’apareixia de sobte un altre més gran i complex, com si una mà negra moguera els fils invisibles de la nostra abolició, com a grup humà que cerca avortar totes les iniciatives preses per a la conservació d’aquest meravellós i ancestral art, d’aquest tros de la cultura valenciana, catalana i aragonesa. Vull que cada soci i també el públic en general coneguen que la lluita ha estat molt intensa davant els atacs radicals i acarnissats d’aquells que volen acabar amb el parany. Però també, mai abans havíem estat tan a prop de la victòria final. A València, després de molts anys hem aconseguit la legalitat, el reconeixement dels nostres arguments. El mateix farem a Catalunya i Aragó. Però açò no serveix de res si a Madrid no volen revisar els seus plantejaments, cal que tinguen en compte els nostres arguments basats per estudis científics i informes tècnics. Madrid és l’únic interlocutor vàlid davant la UE i per tant el problema està a Madrid. Ni la Comissió Europea, ni el Parlament Europeu poden fer cap pas ni un, si Madrid no demana la derogació de la prohibició del parany en base a allò que reglamenta el Govern Valencià i aplica les excepcionalitats previstes en l’article 9, apartat 1 de la Directiva d’Aus. Si això no és així, ens resultarà de totes maneres incomprensible el que no

s’accepte el que han aprovat les Corts Valencianes. Podem pensar que allí, a Madrid, no es vol acceptar la nostra posició incontestable, per respectuosa i sostenible, respecte a la nostra modalitat de caça tradicional. Podem pensar que són altres assumptes, per a res relacionats amb temes de caça o biodiversitat, els que penalitzen una vegada més els paranyers, els molts valencians i valencianes amants de la seua cultura i de les seues tradicions. El meu desig seria poder dir-vos: “Tots a caçar!”. Però, malauradament, sembla que açò, per qüestions alienes a nosaltres, a la nostra feina i malgrat els objectius assolits, no serà possible aquest any. Una vegada més ens caldrà ser pacients i viure esperançats en que la solució la tenim a tocar. Perquè el que estem demostrant, a propis i estranys, des d’APAVAL i tan sols des d’APAVAL (no us equivoqueu) amb el suport d’altres organismes oficials és que la caça tradicional és sostenible i té futur basant-nos en proves irrefutables, en estudis científics que demostren, ben a les clares, el que sempre nosaltres hem defensat. Informes tècnics i científics que desmunten les argúcies i mentides dels antiparany, obsessionats (radicalment capficats, diria jo) amb dèria obsessiva en contra del nostre col·lectiu format per persones pacífiques i honestes. Contra una gent que tan sols pretén poder continuar practicant la seua afició heretada dels avantpassats. Gent que passa tot l’any tenint cura, mimant, uns arbres (alguns monumentals) en les finques que ells, pares i/o avis ens van transmetre farcides de records, vivències i sacrificis. Terres regades per més de mil suors i, fins i tot, en els moments difícils, per alguna que altra llàgrima. Encara que sembla que hi ha motius per a fer-ho, ara no podem defallir. No ho podem fer perquè, encara que vivim en un país de prohibicions contínues, la nostra és una causa justa a la qual tots ens devem en cos i ànima. Perquè estem entestats de debò, entestats en la defensa del parany ja que és senya d’identitat dels nostres pobles, part viva de la nostra cultura i element imprescindible en la conservació de la més sana ruralia, de tot el sabor a terròs dels nostres camps. Cal que continuem, més units i amb més ganes. Estic convençut que cap bon paranyer, els de soca i arrel, podria viure amb el remordiment de no haver-hi estat implicat, de no haver-hi aportat el millor de cadascun en aquests moments decisius. Cal que aportem el nostre granet de sorra, per menut que ens puga semblar, per salvar allò que estimem amb immensa bogeria, el parany. Per això, a més del treball fet i el que estem fent, a mi com a president i a tota la Junta Directiva, ens importes, tu. Sí, tu soci, ens importes per damunt de totes les coses, amb les teues vivències, la teua valentia, pel que tu signifiques i pel teu suport incondicional. Amb tot això, guanyarem, i amb totes les de la llei.

PUBLICACIÓ OFICIAL ASSOCIACIÓ DE PARANYERS (VALÈNCIA, CATALUNYA, ARAGÓ I BALEARS)

apaval

editorial

AHORA, MADRID V

einte años nos ha costado que en Va l e n c i a s e h i c i e r a j u s t i c i a c o n los paranyers. Después de explicarlo por activa y por pasiva a consejeros y directores/as generales. Después de haber aportado argumentos a colmo tanto a técnicos como juristas del departamento correspondiente. Después de que estos dieran el visto bueno, convencidos de que era posible regular el parany dentro de la legalidad vigente. Tan solo entonces, el partido del PP en el gobierno dió, dentro de la legalidad vigente, el paso decisivo y presentó en las Cortes Valencianas la modificación de la Ley 13/2004, de caza de la Comunidad. El día 14 de octubre de 2009 el parany era declarado, casi por unanimidad, legal en la Comunidad Valenciana. Es esta una fecha histórica para el mundo paranyer por conseguir una hito nunca antes soñado. No se autorizaba nada, aún, pero el parany era declarado una tradición de los pueblos valencianos y por lo tanto una actividad legal. Todo el mundo menos una minoría, los partidos que votaron en contra y los ecologistas antiparany, estábamos contentos. Por fin, finalizaba el alboroto social de cada otoño y de paso acabaríamos con los recelosos, los abusivos y, muy importante, con el furtivismo. ¡Pero faltaba Madrid! Y allí, en la capital del Estado, actuó (también lo harían en Europa) aquella minoría que no se resignaba a su derrota democrática en el foro del máximo órgano legislativo de la Comunidad Valenciana. Por ello, casi al límite del plazo establecido, el día 21 de enero de 2010, el Consejo de Estado emite un dictamen por el que pide al Gobierno central la interposición de un recurso de inconstitucionalidad. Al día siguiente, el 22 de enero de 2010, el Consejo de Ministros aprueba la presentación del recurso y el presidente del Gobierno firma y presenta delante del Constitucional el recurso de inconstitucionalidad contra el último párrafo del artículo 10 de la Ley 7/2009, de 22 de octubre. Inmediatamente, desde el Gobierno Valenciano y desde APAVAL, se presentan alegaciones ante este acuerdo y se acompañan con informes técnicos y científicos que las avalan. Y así estamos, igual que el año pasado, sin reglamentación, sin autorizaciones. Somos legales pero no tenemos papeles ya que estos están bloqueados en Madrid. Nosotros ahora continuamos la lucha en Madrid y por supuesto también en Europa. Sabéis que no nos detendremos hasta demostrar que tenemos la razón. Nuestra tarea en defensa del parany y otras cazas tradicionales, en el seno de la directiva de APAVAL, no ha parado nunca. Al contrario, se ha intensificado indeciblemente en estos últimos años, conocedores de lo que nos jugamos, del momento vital en que nos encontramos y de la trascendencia histórica

apaval

Pasqual Batalla Llorens - P R E S I D E N TE -

de la vida del parany. En APAVAL, hemos depositado todas nuestras fuerzas, afanes, ilusiones e inteligencia sabedores de estar en la recta final de uno largo y complicado proceso, en la defensa casi épica, por conseguir la pervivencia de la tradicional caza del tordo con parany. Hasta tal punto eso es así que puedo deciros (por experiencia propia) que en los miembros de la Dirección de APAVAL, el tema del parany es el eje central sobre el que giran nuestras vidas. Nuestro compromiso por defender lo que nos creemos, ha significado muchas renuncias personales y ha ido in crescendo tal como se sucedían los hechos, hasta pasar a ser una entrega total, casi exhaustiva. Nadie, absolutamente nadie con dos dedos de frente, puede poner en duda la fidelidad de los miembros que formamos la directiva de nuestra asociación porque APAVAL, con su presidente a la cabeza, ha acudido a todos los frentes, a todos los lugares, a todas las administraciones en Valencia, Madrid y Bruselas. Ha hecho frente a toda clase de tropiezos, problemas y dificultades y los ha superado, uno tras otro, tal como iban apareciendo. Ante un problema superado, aparecía de repente otro más grande y complejo, como si una mano negra moviera los hilos invisibles de nuestra abolición, como grupo humano que busca abortar todas las iniciativas emprendidas para la conservación de este maravilloso y ancestral arte, de este pedazo de la cultura valenciana, catalana y aragonesa. Quiero que cada socio y también el público en general conozcan que la lucha ha sido muy intensa ante los ataques radicales y encarnizados de aquellos que quieren acabar con el parany. Pero también, nunca antes habíamos estado tan cerca de la victoria final. En Valencia, después de muchos años hemos conseguido la legalidad, el reconocimiento de nuestros argumentos. Lo mismo haremos en Cataluña y Aragón. Pero esto no sirve de nada si en Madrid no quieren revisar sus planteamientos, es necesario que tengan en cuenta nuestros argumentos basados en estudios científicos e informes técnicos. Madrid es el único interlocutor válido delante la UE y por lo tanto el problema está en Madrid. Ni la Comisión Europea, ni el Parlamento Europeo pueden dar ningún paso adelante, si Madrid no pide la derogación de la prohibición del parany en base a lo que reglamenta el Gobierno Valenciano y aplica las excepcionalidades previstas en el artículo 9, apartado 1 de la Directiva de Aves. Si eso no es así, nos resultará de todas maneras incomprensible que no se acepte lo que han aprobado las Cortes Valencianas. Podemos pensar que allí, en Madrid, no se quiere aceptar nuestra posición incontestable, por respetuosa y sostenible, con respecto a nuestra modalidad de caza tradicional. Podemos

pensar que son otros asuntos, para nada relacionados con temas de caza o biodiversidad, los que penalizan una vez más a los paranyers, los muchos valencianos y valencianas amantes de su cultura y de sus tradiciones. Mi deseo sería poder deciros: “¡Todos a cazar!”. Sin embargo, desgraciadamente, parece que esto, por cuestiones ajenas a nosotros, a nuestro trabajo y a pesar de los objetivos alcanzados, no será posible este año. Una vez más tendremos que ser pacientes y vivir esperanzados en que la solución la tenemos cerca. Porque lo que estamos demostrando, a propios y extraños, desde APAVAL y tan solo desde APAVAL (no os equivoquéis) con el apoyo de otros organismos oficiales es que la caza tradicional es sostenible y tiene futuro basándonos en pruebas irrefutables, en estudios científicos que demuestran, bien a las claras, lo que nosotros siempre hemos defendido. Informes técnicos y científicos que desmontan las argucias y mentiras de los antiparany, obsesionados (radicalmente empeñados, diría yo) con insistencia obsesiva en contra de nuestro colectivo formado por personas pacíficas y honestas. Contra unas personas que tan solo pretenden poder continuar practicando su afición heredada de los antepasados. Personas que pasan todo el año teniendo cuidado, mimando, unos árboles (algunos monumentales) en las fincas que ellos, padres y/o abuelos nos transmitieron llenas de recuerdos, vivencias y sacrificios. Tierras regadas por más de mil sudores e, incluso, en los momentos difíciles, por alguna que otra lágrima. Aunque parece que hay motivos para hacerlo, ahora no podemos desfallecer. No lo podemos hacer porque, aunque vivimos en un país de prohibiciones continuas, la nuestra es una causa justa a la que todos nos debemos en cuerpo y alma. Porque estamos empeñados de verdad, empeñados en la defensa del parany, ya que es seña de identidad de nuestros pueblos, parte viva de nuestra cultura y elemento imprescindible en la conservación de la más sana ruralía, de todo el sabor a tierra de nuestros campos. Es necesario que continuemos, más unidos y con más ganas. Estoy convencido de que ningún buen paranyer, los de pura cepa, podría vivir con el remordimiento de no haber estado implicado, de no haber aportado lo mejor de cada uno en estos momentos decisivos. Es necesario que aportemos nuestro granito de arena, por pequeño que nos pueda parecer, para salvar lo que estimamos con inmensa locura, el parany. Por ello, además del trabajo hecho y el que estamos haciendo, a mí como presidente y a toda la Junta Directiva, nos importas, tú. Sí, tú, socio, nos importas por encima de todas las cosas, con tus vivencias, tu valentía, por lo que tú significas y por tu apoyo incondicional. Con todo eso, ganaremos, y con todas las de la ley.

PUBLICACIÓ OFICIAL ASSOCIACIÓ DE PARANYERS (VALÈNCIA, CATALUNYA, ARAGÓ I BALEARS)

des de secretaria

ecordamos a todos los socios que hayan cambiado, tanto de domicilio postal como de cuenta bancaria, lo comuniquen a esta secretaría. Nos encontramos con muchas cartas devueltas y recibos bancarios retornados.

Miguel Àngel Bayarri (secretari d’APAVAL)

DR. JOHN ATTARD MONTALTO, PRESIDENTE HONORARIO VITALICIO DE LA FKNK

l eurodiputado maltés Dr. John Attard Montalto ha sido premiado por la Federación de Caza y Conservación - Malta (FKNK) como Presidente Honorario Vitalicio de la Federación. El Dr. Attard Montalto siempre ha trabajado por la salvaguardia de las aficiones socioculturales y en especial aquellas que se refieren a la captura de animales mediante las cazas tradicionales. Él ha trabajado muy activamente en la defensa de las tradiciones

maltesas en el ámbito de la UE y, sobre todo, en el Parlamento de la UE, desde que fue elegido por primera vez diputado en el año 2004. En un sencillo pero emotivo acto que tuvo lugar en la Valetta el pasado 10 de agosto, en un breve discurso al término de la entrega del Certificado como Presidente Honorario Vitalicio, comprometió su dedicación en el futuro en beneficio de los cazadores y de los paranyeros malteses.

AVES ANILLADAS RECUPERADAS POR LOS SOCIOS DE APAVAL • Rafael Castillejo Izquierdo, de Casinos un tordo común con anilla nº 3289758 / MINIST. MEDIO AMB. / ICONA MADRID SPAIN. • Vicente Blasco Balaguer, de Betxí un tordo común con anilla nº V116208 SPAIN / MINISTER. AMBIENTE MADRID. • Juan Michavila Cifre, de Vinaróz un tordo común con anilla nº 8 A 00721 / STAVANGER / MUS NORWAY. • Anónimo, de Onda un tordo Común con anilla nº MUSEUMPARIS / JA532033 • Pascual Asensi Morato, de Lliria un tordo común con anilla nº INFS OZZANO / BO ITALY / Z340562. • Gabriel Corma Membrado, de Moncofa un tordo común con anilla nº ARNHE-VT / HOLLAND / L221375. • José Vte. Ortolá Moscardó, de Beniganim un tordo común con anilla nº SEMPACH / HELVETIA / Y20114. • Vicente Orero, de Lliria un tordo común con anilla nº BUDAPEST / TT 17438. • Isaias Bargues Bochons, de Lliria un tordo común con anilla nº JA 330235 /MUSEUM / PARIS. • Richard, de Almassora un cap negret con anilla nº CRBO STRASSBOUG / BD55836. • Anómimo, de Borriol un tordo común con anilla nº 3207434 / MINISTERIO AGRICULTURA / ICONA MADRID. • Antonio Llorens Colonques, de Les Useres un tordo común con anilla nº TA 66264 / MOSKVA. • Asensio Martinez Blaya, de l’Alcora un tordo común con anilla nº 4560498 / RIKSMUSEUM /STOCKHOL. • Manuel Mollar Balaguer, de Canet lo Roig un tordo común con anilla nº VOGEL WARTE / SEMPACH / HELVETIA / H104005.

SEU SOCIAL D’APAVAL C/José Ramón Batalla, 31-A- entl. 12540 Vila-real (Castelló) Tel.- Fax: 964 53 58 37 correu electrònic: secretaria@APAVAL.com apavalparanyers@telefonica.net HORARI D’OFICINA APAVAL: de dilluns a divendres de 17 a 20 hores. PUBLICACIÓ

OFICIAL

ASSOCIACIÓ

PA R A N Y E R S

apaval nº 26 redacció APAVAL disseny i maquetació

Tel. 964 530 981

( VA L È N C I A ,

C ATA L U N YA ,

setembre 2010

col·laboradors Pasqual Batalla, Miguel Ángel Bayarri, Pedro Campo, Ernesto Castarlenas, Vicente Albaro, Félix Quirós, José Domingo Yerbes, José Luis Albert, ‘El Barberí’, Miguel Asensio ‘El bastero’ i Gabinet Premsa d’APAVAL.

ARAGÓ I BALEARS)

internet www.apaval.com apavalparanyers@telefonica.net secretaria@apaval.com secretaría apaval 964 53 58 37 C/ José Ramón Batalla 31-A entlo 12540 Vila-real D.L.: CS - 58 - 98

PUBLICACIÓ OFICIAL ASSOCIACIÓ DE PARANYERS (VALÈNCIA, CATALUNYA, ARAGÓ I BALEARS)

apaval

actualitat

REUNIÓ A MORELLA AMB ELS REPRESENTANTS POLÍTICS

L’

Associació de Paranyers es va reunir el 24 de setembre amb representants polítics d’Aragó, Catalunya i la Comunitat Valenciana. Aquesta important trobada va tindre lloc a Morella, una ciutat emblemàtica, no sols per les seues característiques històriques, sino també per tractar-se d’un punt intermedi del territori amb les comunitats afectades. Amb aquesta reunió Apaval va informar els diferents representants polítics sobre el punt de vista que té l’associació sobre el parany com a sistema de Los abajo ﬁrmantes, reunidos en la sala de Justicia del Ayuntamiento de Morella, miembros de los partidos políticos con representación parlamentaría a las Cortes de Aragón, en el Parlamento de Cataluña y en las Cortes Valencianas que a continuación se relacionan:

CONSIDERANDO QUE El sistema de captura de tordos, conocido como parany, barraca, cacera, parà o parança es un método cinegético de origen greco-helénico, con mucho arraigo, desde hace muchos siglos, en Valencia , Cataluña y Aragón que ha dado lugar a prácticas seculares en muchas comarcas de las tres Comunidades Autónomas. En esencia aglutina todos los elementos etnográficos y costumbristas de la realidad cultural de su área de inﬂuencia. Por esto es merecedor de protección conforme a la Ley del Patrimonio Cultural Valenciano, en la que en la sección tercera, el árbol que se utiliza por capturar los tordos es un bien mueble de interés cultural. También contemplado en las leyes patrimoniales de Cataluña y Aragón. Así mismo, teniendo en cuenta que el acto de la captura en si mismo es un bien inmaterial del patrimonio etnológico conforme a la sección cuarta de la mencionada ley valenciana y que también aparece como a tal en las leyes de las otras dos comunidades. Las sentencias del TSJCV, Supremo de Madrid y Tribunal Europeo de Luxemburgo única y exclusivamente dictaminan sobre el Decreto 135/2000, de 12 de septiembre, del Gobierno Valenciano. Única y exclusivamente sobre las normas que en este Decreto se contemplaban para intentar regular y normalizar esta ancestral y tradicional actividad cinegética valenciana, catalana y aragonesa. Además, las tres sentencias son anteriores a la nueva Ley 13/2004, de 27 de diciembre, de Caza de la Comuni-

apaval

captura i va donar peu a la participació per tal que tots poguessin preguntar i solucionar tots els dubtes sobre aquest sistema. L’alcalde de la ciutat, Ximo Puig, va ser l’encarregat de donar la benvinguda com a amfitrió a tots els participants. Diputats autonòmics, estatals i senadors; representants dels partits polítics amb representació parlamentària a les tres comunitats, així com membres de les diverses delegacions d’APAVAL als territoris van tindre l’ocasió d’obrir una COMUNIDAD VALENCIANA PP Dña. Maira Barrieras Mombrú, Diputada a las Cortes Valencianas. D. Mariano Castejón Chaler, Diputado a las Cortes Valencianas. D. Luís Tena Ronchera, Vicepresidente Tercero de la Diputación de Castellón y Alcalde de Sant Jordi. Dña. Ana Delfina Martin Moreno, Concejal de Medio Ambiente del Ayuntamiento de Vila-real. D. Manuel Altava Lavall, Senador por Castellón. D. Guillermo Sangüesa Teruel, Concejal de Morella. Dña. Isabel Sangüesa Carbó, Concejal del Ayuntamiento de Morella y miembro de la Comisión de Cultura y Enseñanza. PSOE Dña. Jeannette Segarra Sales, Diputada a las Cortes Valenciana D. Jose Benlloch Fernandez, Secretario de Justicia y Libertades Públicas del PSPV-PSOE de la Provincia de Castellón. Dña. Antonia García Valls, Diputada al Congreso por Castellón Dña. Susana Ros Martínez, Diputada al Congreso por Castellon BLOC D. Josep Mª Pañella i Alcacer, Presidente del Bloc y Diputado a las Cortes Valencianas.

dad Valenciana que en su Arte.10 prevé la posibilidad de regular reglamentariamente las modalidades de caza tradicionales, con las limitaciones inherentes a la legislación europea, estatal y autonómica. Por otro lado, al mismo tiempo, la sentencia dictada por el Tribunal de Justicia de la Unión Europea (Sala Segunda), con fecha 9 de diciembre de 2004, postulaba por una adecuación a su contenido de la regulación autonómica valenciana de la práctica de caza tradicional denominada parany o barraca. Hoy disponemos de estudios científicos en campo realizados por el prestigioso instituto francés IMPCF (Instituto Méditerranéen du Patrimonio Cynégétique te Faunistique), bajo la dirección del Profesor Dr. INA Jean-Claude RICCI; desde el 2005 a 2008, que han confirmado la selectividad del parany/barraca. También de estudios científicos en campo realizados por el Departament de Medi Ambient i Habitatge de la Generalidat de Cataluña a través del Centro Tecnológico Forestal de Cataluña (CTFC), en el mismo y coincidente sentido. En estos momentos, podemos afirmar que se dan todos los requisitos exigidos en el Arte.9.1 letra c) de la Directiva 2009/147/CE, de 30 de noviembre de 2009, que anula la anterior 1979/409/CE que permite a los Estados

PUBLICACIÓ OFICIAL ASSOCIACIÓ DE PARANYERS (VALÈNCIA, CATALUNYA, ARAGÓ I BALEARS)

actualitat

DE CATALUNYA, ARAGÓ I COMUNITAT VALENCIANA important línia de diàleg, treball i col·laboració entorn a una pràctica cinegètica que es vol mantenir, consensuadament i amb el treball de totes i tots els participants, per trobar criteris unificadors per a legalitzar el parany-barraca dins la legalitat vigent. Els diversos representants polítics van valorar molt positivament aquesta iniciativa d’APAVAL per tal d’obrir vies de treball i consens per oferir a la ciutadania la més òptima de les solucions entorn a la qüestió debatuda a Morella. CATALUNYA PP D. Joan Bertomeu Bertomeu, Diputado al Parlament de Catalunya. Dña. Isabel Mª Salas González, Secretaría ejecutiva de Relaciones Institucionales y Portavoz en el Ayuntamiento de Ulldecona. PSOE Dña. Núria Ventura Brusca, Diputada al Parlamento de Catalunya y Alcaldesa de Ulldecona. Dña. Lluisa Lizarraga Gisbert, Diputada al Congreso por Tarragona. D. Alejandro Alonso Núñez, Diputado por Toledo, Portavoz Comisión de Medio Ambiente, Agricultura y Pesca ERC Dña. Marta Cid i Pañella, Diputada al Parlament de Catalunya y ex-Consellera de Educación y ex-Senadora a Madrid del Govern de Catalunya. IC-VERDS D. Víctor Gimeno Sanz, Director de los Servicios Territoriales de Medio Ambiente y Vivienda en les Terres de l´Ebre. D. Jaume Forcadell i Torres, Concejal del Ayuntamiento de Tortosa. CIU Joan Baptista Beltrán Queralt, Concejal de Alcanar y Ex – Alcalde. D. Joan Mª Roig Grau, Senador i Ex – Alcalde de Amposta

miembros la derogación de la norma general mediante excepciones. De esta forma se permitirá “en condiciones estrictamente controladas y de manera selectiva, la captura, retención o cualquiera otra explotación prudente de determinadas aves en pequeñas cantidades”. Por último, que estamos seguros de la voluntad insobornable de valencianos y valencianas, catalanes y catalanas y de los aragoneses y aragonesas de mantener su cultura y su patrimonio, en una palabra el legado de nuestros antepasados. ACUERDAN: El compromiso de todos los representantes de los partidos políticos ﬁrmantes a seguir trabajando, a partir del

Al final de la reunió es va procedir a la lectura, debat, consens i signatura del manifest que havien preparat des de l’associació per tal d’arribar a un punt en comú amb el compromís de tots els representants polítics presents, de treballar a partir d’eixe mateix moment per aconseguir la definitiva legalització d’aquesta pràctica cinegètica ancestral. La proposta de manifest sobre el parany, signada a la sala de Justícia de l’Ajuntament de Morella diu el següent: APAVAL D. Pascual Batalla Llorens, Presidente y Vice-presidente AECT D. Miguel Ángel Bayarri Montesinos, Secretario. D. José Sebastià Notari, Vocal. D.Santiago Beltrán Mauricio, Abogado. D. Manuel Adsuara Forcada. D. Pedro Campo Nadal, Delegación Aragón. D. Ernesto Castarlenas Bellosta, Delegación Aragón. BARRAQUERS DE CATALUNYA D. Javier Fontana Sanz. D. José Andrés Fibla Queralt. D. Juan Reverter Badoch. D. Manuel Royo Roda. Presidente Federació de Caça Terres de l’Ebre. D. Jordi Martí Subirats. Delegado Montsià Federació de Caça. D. Agustín Roig Subirats ARAGÓN Grupo Parlamentario Mixto (GPM –IUA-) Grupo Parlamentario del Partido Aragonés (GPPAR) Grupo Parlamentario de Chunta Aragonesista (GPCHA) Grupo Parlamentario Popular de laso Cortés de Aragón (GPPCA) Grupo Parlamentario Socialista (GPS)

día de hoy y en las tres Comunidades Autónomas afectadas, con un criterio uniﬁcado con el objetivo de conseguir, dentro de la legislación vigente y siempre que esta lo permita, la legalización y posterior regulación normativa del sistema tradicional de captura de tordos conocido como a parany, barraca, cacera, parà o parança. Trasladar este acuerdo y los estudios cientíﬁcos realizados al Presidente del Gobierno de España, al Ministerio de Medio Ambiente, al Consejo de Estado y a los Presidentes de las Comunidades de Valencia, Cataluña y Aragón. Sala de Justicia del Ayuntamiento de MORELLA, a veinticuatro de septiembre de dos mil diez.

PUBLICACIÓ OFICIAL ASSOCIACIÓ DE PARANYERS (VALÈNCIA, CATALUNYA, ARAGÓ I BALEARS)

apaval

actualitat

Acompanyat pel vicepresident tercer i conseller de Medi Ambient de la Generalitat Valenciana, el president d’APAVAL, Pasqual Batalla, es va reunir durant el mes d’agost a Brussel·les amb representants de la Direcció General de Medi Ambient de la Comissió Europea, amb la finalitat de defendre la caça tradicional amb parany i traslladar-los els nombrosos estudis científics recollits pel col·lectiu, que sense dubte avalen que ens trobem front a una caça selectiva i no massiva. Per la seua banda, el vicepresident Cotino va assegurar que la Llei de Caça de la Comunitat Valenciana reconeix aquesta activitat de fort arrelament a les comarques valencianes en un marc normatiu que regule les condicions i requisits que preserven l’essència tradicional d’aquest mètode de caça amb les exigències de protecció i conservació de la biodiversitat.

ELS POLÍTICS DE CATALUNYA ATENEN LES DEMANDES DEL COL.LECTIU PARANYER L’Associació de Paranyers de Valencia, Catalunya, Aragó i Balears i l’Associació de Barraquistes de Catalunya, es van reunir a la seu del Consell Comarcal del Montsià, a Amposta (Tarragona), amb representants de tots els partits polítics amb representació al Parlament de Catalunya, per tal de tractar sobre l’actual situació i problemàtica del parany. Junt als representants dels col·lectius paranyers van estar presents en la reunió el delegat territorial del Govern de la Generalitat de Catalunya de les Terres de l’Ebre, Lluís Salvador (ERC); el delegat territorial de Medi Ambient, Víctor Gimeno (IC-Verds); l’ex –Consellera d’Educació i Diputada d’ERC, Marta Cid; Rafael Luna diputat del PP i membre de la Mesa del

apaval

Parlament; Juan Bertomeu, diputat del PP; Javier Pallarés, diputat de CIU; Pere Vidal, ex – delegat territorial de Medi Ambient (CIU); Jaume Forcadell (IC- Verds) i Manuel de la Vega (PSC). Amb ells es va tractar la situació a la Comunitat Valenciana després de la modificación de la Llei de Caça i el Recurs d’Inconstitucionalitat interposat pel govern d’Espanya, així com l’actualitat de la barraca a Catalunya i de les estratègies i actuacions a portar a terme a partir d’ara. Tots els assistents van manifestar la seua disposició a treballar per arribar a una solución amb el compromís particular del delegat territorial per tal d’iniciar un procés de legalització de la barraca a les terres catalanes.

PUBLICACIÓ OFICIAL ASSOCIACIÓ DE PARANYERS (VALÈNCIA, CATALUNYA, ARAGÓ I BALEARS)

XIII concurs europeu

FRANÇA ES PROCLAMA CAMPIONA D’EUROPA DE RECLAM TRADICIONAL

La delegació espanyola va obtindre el tercer lloc amb una discreta actuació dels seus participants

n any més ha tingut lloc el Concurs Europeu de Reclam Tradicional, en aquesta ocasió celebrat a la localitat de Bouc Bel Aire, a la Provença francesa. Aquesta ha estat la tretzena edició del campionat europeu que una vegada més ha reunit els millors xiuladors, imitadors del cant dels tords i altres ocells, representant als tres països participants, França, Itàlia i Espanya. Ells han fet sonar el reclam igual com fa segles el feien sonar els nostres avantpassats i ha estat així perquè els europeus, amants de les caces tradicionals, volem ser fidels sentinelles de les costums i tradicions d’ells heretades. En aquesta ocasió l’equip espanyol presentat per APAVAL estava format per: • Manuel Chabrera Juan de Vila-real • José Antonio Martín Gayet de L’Alcora • Diego Miró Llorens de Vila-real Tots tres han tingut una actuació destacada en les tres categories puntuables per a la disputa del títol de campió europeu.

En la categoria de diversos ha participat Javier Ureña Quilis d’Albaida Aquest any també s’ha produít una novetat al presentar cada país un representant per imitar el cant dels patos. Mentre el jurat deliberava han fet una exhibició que ha estat molt aplaudida per el nombrós públic assistent. En representació d’APAVAL - Espanya ha actuat Juanjo Hernández Gimeno d’Albal. Han actuat com a jutges internacionals, José Sebastiá Notari i Lluís Albert Seguí, sent cordinador del jurat internacional: Miguel Ángel Bayarri Montesinos, secretari d’APAVAL. La delegació espanyola -formada per vint-i-quatre persones- ha estat encapçalada pel president d’APAVAL, Pasqual Batalla Llorens, que n’és actualment el Coordinador General dels Concursos Europeus. Tots ells han estat acompanyats per la Diputada en Les Corts Maira Barreiras Mumbrú i la Regidora de l’Ajuntament de Vila-real Ana Delﬁna Martín Moreno.

PUBLICACIÓ OFICIAL ASSOCIACIÓ DE PARANYERS (VALÈNCIA, CATALUNYA, ARAGÓ I BALEARS)

apaval

estudis cientíﬁcs

Queridos aficionados al parany: La caza del parany ha sufrido históricamente el acoso de grupos conservacionistas donde su único objetivo era conseguir la prohibición de la caza de zorzales en parany basándose en el carácter masivo y no selectivo de dicha modalidad. Sin embargo, dichas acusaciones carecen de fundamento técnico donde no se muestren valores científicos firmados por técnicos cualificados que avalen sus afirmaciones. Desde hace años, se están realizando estudios científicos dirigidos por Ingenieros de Montes donde se registran las capturas de aves, cinegéticas o no, así como su vuelo una vez capturada el ave y devuelta al medio. Los resultados obtenidos con los productos QX-08 y antiQX-08 combinados con un protocolo de captura riguroso muestran unos resultados más que satisfactorios, avalados por la norma ISO 10990-5 donde se pone de manifiesto que “la selectividad de un método de captura es el grado de especificad que muestra tal método para capturar a la especie objetivo y no otra. En el marco de este documento se entiende en términos de selectividad intrínseca o mecánica del mecanismo de captura, independientemente de la capacidad de usuario para liberar o no al ejemplar capturado”. Así mismo, para valorar la selectividad se define:

apaval

PUBLICACIÓ OFICIAL ASSOCIACIÓ DE PARANYERS (VALÈNCIA, CATALUNYA, ARAGÓ I BALEARS)

estudis científics • Selectividad ISO: número de ejemplares capturados de la especie objetivo, dividido entre el número total de capturas, objetivo más no objetivo”. • Selectividad específica: proporción de especies no-objetivo capturadas en relación al conjunto de especies presentes en la zona y potencialmente capturables por el método de captura evaluado”. Por otro lado, según la propia norma ISO 10990-5 “el umbral de homologación en términos de selectividad” queda establecido de manera que las capturas de especies no-objetivo no representen más del 20% del total de capturas (objetivo más no objetivo). En los estudios realizados en los meses de octubre y noviembre, del año 2008 y 2009 se han obtenido unas capturas donde se superan con creces las restricciones fijadas por la “selectividad ISO”. Bajo mi experiencia en la aplicación del protocolo de captura con QX-08 y antiQX-08, y después de haber censado más de 1.000 aves entre cinegéticas y no cinegéticas durante los cuatro estudios científicos que he realizado, considero a la caza en parany como una modalidad de caza con una mortalidad despreciable (inferior al 1%), así como la no masiva y selectiva, todo ello corroborado por las capturas registradas en los meses de octubre y noviembre de cada uno de los estudios científicos realizados. Sin más, un abrazo a todos los aficionados al parany José Domingo Yerbes Ingeniero de Montes

PUBLICACIÓ OFICIAL ASSOCIACIÓ DE PARANYERS (VALÈNCIA, CATALUNYA, ARAGÓ I BALEARS)

apaval

anellament

QUÈ FER EN CAS DE CAPTURAR UNA AU ANELLADA?

ste fet ha de ser informat un òrgan competent (en este cas APAVAL). En la majoria dels casos s’entrega l’anella sense més o s’indica el lloc de captura, però estes dades tan importants poden ser millorades. La millor manera de fer-ho és omplint una fitxa de recuperació com la que s’ajunta al fi nal de l’article (esta fitxa hauria d’estar en possessió de

tot caçador, ja que és susceptible de recuperar una au anellada). En ella simplement s’indiquen aspectes de vital importància com són l’espècie, data, lloc i condicions de captura de l’au anellada, a més d’altres dades d’interés com són observacions que criden l’atenció del caçador sobre l’au recuperada (marques, ferides, etc…). En el cas que l’au siga capturada

en viu i siga alliberada després de prendre les dades, s’ha d’indicar en la mateixa. Per a acabar, estes fitxes deurán s e r r e m e s e s a s e u d ’ A PAVA L (l’adreça s’indica baix) perquè des d’ella s’informe de les recuperacions de manera més ordenada, a més d’incrementar la base de dades existents.

ENVIAR FITXA DE RECUPERACIÓ I ANELLA A: APAVAL C/ José Ramón Batalla, 31 – A Entlo. 12540 – Vila-real (Castellón) POR E-MAIL A: secretaria@apaval.com

MODEL DE FITXA DE RECUPERACIÓ D’UNA AU ANELLADA NÚMERO D’ANELLA (indicar tots els números o lletres)

DATA DE CAPTURA

Dia: Mes: Any: Hora de captura:

LLOC DE CAPTURA

Paratge: Terme Municipal: Província:

ESPÈCIE

Nom vulgar: Nom comú (si es coneix): Nom científic (si es coneix):

MODALITAT DE CAPTURA (especificar com ha sigut capturada l’au)

OBSERVACIONS

DADES DE LA PERSONA QUE RECUPERA L’AU (opcional) DATA DE COMUNICACIÓ (dia en què es lliura la fitxa de recuperació) (Podeu demanar aquestes fitxes a APAVAL)

apaval

PUBLICACIÓ OFICIAL ASSOCIACIÓ DE PARANYERS (VALÈNCIA, CATALUNYA, ARAGÓ I BALEARS)

des d’aragó

Pedro Campo i Ernesto Castarlenas

estos momentos uno ya no sabría que comentar sino fuera por la afición y entusiasmo que se lleva dentro, cuando te encuentras con los inconvenientes, obstáculos, mentiras, críticas, insultos, calumnias, amenazas etc. sobre esta modalidad milenaria de caza como el parany, barracas, barraques, silvestrísimo. Es lamentable y patético que en una democracia aparentemente consolidada tenga que prevalecer todos y cada uno de los adjetivos mencionados por parte de grupos y colectivos que no tienen ni idea de lo que están comentando. No saben como pronunciarse sino es a base de mentiras. No saben lo que es una caza tradicional milenaria, hay que criticar, y cuando se intenta explicar y enseñar, hay que insultar. Cuando quieres dialogar con ellos les calumnias y si deseas hacer estudios científicos conjuntamente, entonces vienen las amenazas. Pero no les entra en la cabeza que estamos dispuestos a defender algo tan nuestro como es esta tradición y no entienden que no la hemos inventado nosotros -quienes solamente cometemos el delito de conservar y mantener lo que heredamos de nuestros antepasados-. Forma parte de nuestra historia, rica en legados de culturas y tradiciones.

Al parecer solamente se pueden conservar las tradiciones que a esos grupos les apetezcan, éstas sí y éstas otras no, porque no les da la real gana. No tienen agallas para demostrar lo que ellos mismos critican y a los políticos para que les hagan la misma exigencia de demostración. No sabemos donde podemos llegar con esta situación, pero sí tenemos que tener presente que no cesaremos en nuestro empeño en defender a toda costa lo que pretenden robarnos en base a los argumentos antes mencionados. Luego hablamos de democracia y transparencia…

PUBLICACIÓ OFICIAL ASSOCIACIÓ DE PARANYERS (VALÈNCIA, CATALUNYA, ARAGÓ I BALEARS)

apaval

in memòriam

DIEGO MIRÓ CABEDO

passat divendres 7 de juny, ens va deixar Diego Miró Cabedo, un vila-realenc i sobre tot paranyer de soca-rel que aquest any haguera complit els 90 anys. Un home que a les seues espatlles tenia 80 anys de vida paranyera i toc de reclam, afició que li la va transmetre el seu germà Pepe (un dels millors talladors de paranys que hi ha hagut). Junts van caçar 50 anys i 20 acompanyats del seu cunyat Manuel Segura “el pilotero“. Diego al llarg de la seua intensa vida paranyera va va caçar en 23 paranys diferents (eren temps difícils i durs, amb pocs recursos però amb molta afició i sobre tot il·lusió per caçar en un parany amb bona entrada de tords i a la vegada amb arbres bons). Una curiositat que envolta la seua història la recordem quan Diego va comprar el seu parany als 55 anys on hi va caçar fins als 65, i com l’afició era més forta que les forces del seu cos, als 71 anys va decidir tornar a caçar a un antic parany que li van deixar quan era molt més jove. En la seua época de plenitud paranyera va ser caçador “profesional”, és a dir, li pagaven el jornal, el menjar i altres despeses per caçar al parany de Don Eduardo Coret i José Añó, a la vorera del pantà del Sitjar, al terme de Ribesalbes. Diego com ja hem fet referència, més que afició al parany tenia devoció, doncs un any el van intervindre quirúrgicament d’un hèrnia a finals del mes de setembre i es va enfadar amb els metges per si no podía caçar el dia de l’oberta, i el mateix dia que li van llevar els punts, va agafar la moto i sense pensar-ho dos voltes s’en va anar al parany. De vegades a les 3 del matí ja no estava al llit, pila en mà ja estava dalt de la garrofera reparant les barres a la vegada que deia: “els tords sempre cauen en les mateixes barres”. Un altra faceta seua era la del toc de reclam, ell deia: “el que xiula bé és el meu germà Pepe”. Les hores que aquests dos germans han tingut el reclam entre els llavis sols ells ho saben .

apaval

La darrera vegada que Diego va tocar el reclam, va ser en el concurs comarcal de la Vall d’Albaida, cel.lebrat a Bèlgida el 14-12-2007. Aquest dia en acabar el concurs va dir: “no puc xiular més”. Però ens ha deixat aquest legat i art del toc de reclam, tant es així que els seus nets van aprendre a tocarlo abans que a parlar i caminar. Nosaltres hem anat a molts concursos de reclam units a ell i el feia molt feliç veure les tres generacions de Diegos. Ens farà molta falta l’avi, però és ben cert que cada volta que escoltem aquest meravellós cant pensarem: “l’auelo Diego ja està caçant des del cel”. Descanse en pau.

PUBLICACIÓ OFICIAL ASSOCIACIÓ DE PARANYERS (VALÈNCIA, CATALUNYA, ARAGÓ I BALEARS)

opinió

LA LITERATURA Y EL ZORZAL ESTÁN DE LUTO

Vicente P. Albaro Bachero

aestro, esta mañana me ha vuelto a despertar el macho perdiz del vecino del primero. He vuelto a refunfuñar para mis adentros, pues sus cuchicheos son como un terco martillo sonando en mi cabeza al clarear el alba. No obstante, lo prefiero a esos aparatos modernos que alertan a todo el vecindario con una especie de machaconeo musical de dudosa armonía. Pero hoy, no ha cantado tanto rato como de costumbre, se ha quedado muda la perdiz macho. Ya en la ducha, por la radio, Carlos Herrera ha dado la noticia de tu muerte en Valladolid y a los ochenta y nueve años. Me ha dolido Maestro, he sentido tu muerte como algo mío. En estos meses de invierno y a esa edad, mi agenda esta repleta de dolorosas pérdidas. Yo te conocía desde hace años, allá por los sesenta y en el colegio de los Hermanos de la Salle, un libro de texto de Lengua y Literatura me acercó tu nombre al pupitre. Era el Isidoro, que se iba al instituto de la capital, como yo. Al que sus compañeros le decían que llevaba el pueblo escrito en la cara, como yo. Al que sus amigotes del pueblo le criticaban que tenía andares de señoritingo, como yo. Al que explicaba las cosas de su pueblo y se le burlaban, como yo. (1) Me enseñaste a amar la literatura de muy

joven. A correr tras las perdices por rastrojeras imaginadas en anchos páramos castellanos, que solo en la madurez pude admirar en toda su magnificencia, y comprenderte aún más en tu dolorido réquiem de viejo cazador castellano. Siempre he dicho que si tus personajes en los Santos Inocentes, hubieran sido unos paranyeros del Maestrazgo o del Alcalatén castellonenses, nuestros anhelos por el volátil zorzal serían una feliz realidad. Si alguna de tus páginas sobre la perdiz, o la liebre, la hubieras dedicado al zorzal cazado en el parany, este arte sería hoy, monumento nacional. Muchas veces tuve el pensamiento de regalarte una perdiz de cerámica de Alcora, mi pueblo, del que se reían mis compañeros de instituto como Isidoro. Pero jamás lo hice, y creo que hasta lo soñé un día lejano pero solo fue eso, un dulce sueño. Lloro tu ausencia Maestro, y siento no poder expresarlo de otra forma. La perdiz de mi vecino te devolverá a mi memoria, mientras dure el celo, cada mañana al alba. Y yo refunfuñaré por anticiparse quince minutos a mi despertador mañanero. Pero siempre podré abrir un libro tuyo, y provocar el encuentro. Lástima que por Valladolid no hubiera algarrobos, ni paso de zorzales en el tibio otoño... Hasta siempre Maestro Delibes.

PUBLICACIÓ OFICIAL ASSOCIACIÓ DE PARANYERS (VALÈNCIA, CATALUNYA, ARAGÓ I BALEARS)

apaval

opinió

RESISTIR ES VENCER

ice el filósofo que la vida es una gran carrera. En la salida partimos todos juntos llenos de camaradería y entusiasmo. Pero a medida que avanzan los obstáculos y aparece el cansancio, la alegría inicial se torna monotonía y dudas, sobre la propia capacidad de resistencia. Ahí comienza el verdadero desafío, ahí está el gran reto. La oportunidad de forjarse para superar la dificultad, la soledad, el dolor, el agotamiento y el fatal abandono ante la creencia, de no esperar llegar jamás a la meta. Largo y tortuoso ha sido el camino de los paranyers hasta llegar aquí. Como en la gran carrera, cada obstáculo superado con dificultad entrañaba otro a la vera del camino. En este caso, era una emboscada a traición por quienes odian al parany. Esos que lo quieren exterminar para justificar sus subvenciones y prebendas. Su vida de personajillo mediocre que se cree importante. Amamantado con titulares de prensa que es su carnaza carroñera, la vil paga de m o -

apaval

nedas manchadas con la sangre de los parañeros, en forma de decepción, acoso, abandono y rendición. Esos que dicen defender a los animales, y que los utilizan para instalarse socialmente alardeando de bandera política, con ramalazos totalitarios del más puro estalinismo soviético. Puedo entender perfectamente, que en la guerra mediática y sobre todo en la represiva, nos falle la moral y cunda el desencanto de quienes en esta gran carrera decidan pararse y abandonar. Pero si así fuere, que no sea por creer estar haciendo algo oneroso y vergonzante. Ya que de aceptar esta premisa, deberíamos repudiar y renegar de nuestros familiares, que en otros tiempos nos legaron el arte del Parany. ¿Creemos de verdad que aquellos hombres y mujeres eran tan malos? ¿tan ruines y criminales, como nos quieren dar a entender estos soplamocos del ordenador?. ¿Lo creéis de verdad? Yo os lo diré alto y claro: ¡NO!. Aquellos hombres y mujeres fueron fruto de un tiempo determinado, donde había

El Barberí

que sobrevivir. Su gran carrera era peor que la nuestra. Y resurgieron luchando y trabajando sin desmayo por sacar adelante a los suyos, como fuera. Y lo hicieron. Y de entre muchos ejemplos heredados, destaca su capacidad de sacrificio, su entrega y abnegación, el amor a sus hijos y nietos por encima de todo y de todos. Y en nuestro caso, nos legaron el arte de la caza en un Parany. Los sentimientos que brotan del amor hacia nuestros seres queridos, son puros y universales. Cariño, veneración, devoción, entrega, respeto y recuerdo hacia ellos y hacia cuanto nos entregaron como su mejor tesoro. Nadie puede destruir algo tan hermoso, forjado sobre estos recios pilares de valores humanos. Nadie por cuyas venas corra la sangre de estos ancestros, o que se mocione con “chit” en la nocturna soledad, puede abandonar la gran carrera. Se niega a sí mismo y a lo que representa, como depositario del legado de sus mayores. No han ganado la batalla de la opinión pública, sus mensajes

PUBLICACIÓ OFICIAL ASSOCIACIÓ DE PARANYERS (VALÈNCIA, CATALUNYA, ARAGÓ I BALEARS)

opinió envenenados ya no llegan a la gente sensata. No pueden vender diálogo, porque no lo practican, su intolerancia los retrata. Quieren remover las aguas de la justicia, cuya impresión nos reservamos, pero que dicho sea de paso no está en su mejor momento. Tenemos pruebas que nos avalan para poder cazar al zorzal en parany. Estudios científicos serios, que garantizan la supervivencia de este arte antiguo, dentro de una ortodoxia moderna y sostenible. Hay mucha gente a favor nuestra, conscientes de la manipulación que estos antiparany, utilizan como discurso. Por ello, no puedes desmayar, hundirte y dejar la gran carrera. Hay que resistir con valor, apoyar y unirte a quienes luchan en primera línea, como los trescientos guerreros espartanos de Leónidas, en defensa del parany. Y por encima de todo,

inscribirte a APAVAL. Una sociedad con prestigio europeo, preparada y capacitada para hacer que todos lleguemos a la meta de la carrera. Sin APAVAL, hoy no seríamos nada. Nos hubieran aniquilado los antiparany, y engullido como una serpiente, algunos de los nuestros del gatillo fácil, para quienes estorbamos. ¿O no?. ¿A qué esperas para defender lo que te apasiona y desvela?. ¿A qué esperas para sentirte protagonista en la defensa del parany, por el que darías todo?. No vale para nada desgañitarte en el bar, o maldecir en la reunión de amigos. Tienes que formar como en la mili. Ir a Valencia y a donde te reclamen para hacer gala de nuestra fuerza. Los guerre-

ros en batalla te necesitan. Y si tienes el mínimo respeto por tus antepasados, o la hombría para defender aquello que te gusta y te enerva. Demuéstralo. La unión hace la fuerza. Y en estos tiempos que nos toca vivir, solo la movilización logra sus objetivos. El resto no existe. No puedo ni pensar que gentes avezadas al sufrimiento, al trabajo rudo a las velas nocturnas, fríos y lluvia, pacientes y alertas como cazador primitivo, no tengan arrestos para defender aquello en lo que creen. Es imposible de creer, por ello es necesario resurgir aquellos que abandonaron la gran carrera, engrosar filas y luchar. Por nosotros y nuestros hijos, por el futuro digno del parany. Hay que seguir la carrera y ganarla. Estamos en el buen camino y al final se hará justicia.

Como en la gran carrera, cada obstáculo superado con dificultad entrañaba otro a la vera del camino

PUBLICACIÓ OFICIAL ASSOCIACIÓ DE PARANYERS (VALÈNCIA, CATALUNYA, ARAGÓ I BALEARS)

apaval

opinió

UN RELLOTGE DE SOL

meua cunyada em pregunta moltes vegades si encara esta la parança i caseta del seu abuelo. Aquella que es va gravar en la memoria A la seua infantesa com un agradable record. Ja feia més de mig segle que jo no passava per allí, a pesar de tindre alguna propietat molt a prop. Quant havía canviat tot alló!. Aquell camí trencat huí convertit en una pista asfaltada per la que passaven alguns cotxes bramant com si d´una pista de carreres es tractara i que no conduïa a ningún lloc. Però aquell maset vell, ànima principal de la parança encara estava dret. ¿A quí desafiava?, ¿al temps, a la gravetat o a una societat que pareix fugir

apaval

cap avant?. Em vaig quedar emocionat quant a la paret frontal encara hui en dia estava el rellotge de sol. Mirant fixament els numeros marcats en lálgeps, als quals ja no ombrejava la varilla de ferro com si haguera volgut retindres el temps. Em vaig quedar confòs i no sabía si era jo el que mirava el rellotge o era ell que em mirava a mi i feia fluir la corrent màgica dels records, vivències i sentiments que sámuntonaven en la meua ment com si volgueren manifestar-se totes al mateix temps. Rises i conversacions, xiquets correguent, algun major fent la paella, inclús alguna sana mirada de complicitat dáquella parella de novios que anys després serien matrimoni. Tot aquell món era la verdadera cacera, lámistat, la convivèn-

Miguel Asensio “El Bastero”

cia i la riquesa del sa contacte humà, que queda en la memòria tota la vida. La cisterna dáigües arrastrades dáquella lloma, sana, plena de romers i tantes classes d´herbes -que serien difícil de cabre els seus noms en aquest full-. Estava tota trencada, plena déscombreries, inclús déscrements humans. Láigua que es veía feia olor de pudenta. Portes i finestres trencades, tot gratuïtament. Vaig mirar la parança abandonada on les garroferes com ànimes en pena volien mirar el cel que els tapaba tota classe de males herbes. Els espinos i carrasques s´havien apoderat. Per fi vaig veure, com a llit, escombros de totes les classes, i uralites, eixes que diuen contaminants, però que allí no pareix que ho foren. Em tragué dáquell absortisme, la música dels radiocassets que es sentíen en companyia dels crits dels xiquets que nadaven a les piscines dels

PUBLICACIÓ OFICIAL ASSOCIACIÓ DE PARANYERS (VALÈNCIA, CATALUNYA, ARAGÓ I BALEARS)

opinió xalets propers. Aquells que diuen disseminats o siga sembrats com si els haguera repartit un sembrador begut. Va i g p o s a r a t e n c i ó p e r veure si podía escoltar algun pardalet. Havien desaparegut. L´única fauna que hi havia i gaudia com en una gran bacanal eren les alimanyes, portades per una societat que diu que estima el mig ambient. Gossos i gats asilvestrats reventaven les bosses d’escombreries que treien dels contenidors i que centenars d´urraques, raboses i rates es-

descontrolat i jutja fent culpables els demes. No puc evitar fer-me moltes preguntes per a les que no trobe explicació. ¿on ha quedat eixe món ecològic e idílic que postulen alguns?, ¿què s´ha fet per a evitar-ho?, ¿buscar unes víctimes fàcils com per exemple els paranyers?, ¿ara els recorden?, ¿i una de les sol.lucions, és no atendre tota classe de proves avalades pels tècnics? ¿o ignorar la voluntad democràtica en gran majoria d’uns polítics valents que coneixen el seu poble i una de les

¿on quedaría eixa fauna, que possiblement haguera desaparegut amb la competència d´este temps modern quant ja no queda racó que no aplege la gent que desconeix el que verdaderament és el camp?. ¿Que sería sense les societats de caçadors que es preocupen de repoblar i sanetjar cotos tan privats com comunals?. Clar que li llevem a la natura, però en part també l´ajudem proporcionant menjar, bebederos i refugis als animals o en els paranys, que en alguns casos actuen de talla-focs i

camparien en totes aquelles llomes que havíen segut màgiques. Aquells plàstics embolicats en espinos i altres males herbes adornaven la lloma com si de plors d´un velatori es tractara. ¿Era alló el món modern i jo soles un boig nostàlgic i catrastrofiste?. Però davant d´eixa realitat no puc evitar un agravi comparatiu, si hi ha culpables, possiblement som tots, portats per una societat que en la seua ceguera no vol veure on l’ha portada el consumisme

seues tradicions ancestrals?, ¿o no atenent uns paranyeros, conscients que el món modern de la tècnica els ha portat a embrutar tot alló que era la cacera, pero huí conscients demanen l´oportunitat de rectificar i no avocar-se al furtivisme?. Jo no tinc la sol.lució, tal volta la tinguera, però el que sí que estic segur és que si parlem uns i altres, tots eixirem guanyant. O és que tota eixa gent que mira als caçadors en desconfianza no es pregunta

punts de vigilància. ¿Per què no parlem i cedim tots, regulem i ajustem normes, que sempre serà més rentable que avocar a la gent a la despreocupació de les conseqüències?. De veritat espere que prevalga el bon sentit comú. Tots guanyarem i sobre tot aquells que ens precedixquen. Donem-los una bona lliçó, i com la meua cunyada, a la cual dedique aquest escrit, tinguen eixe bon record i els acompanye tota la vida.

PUBLICACIÓ OFICIAL ASSOCIACIÓ DE PARANYERS (VALÈNCIA, CATALUNYA, ARAGÓ I BALEARS)

apaval

elements d’un parany

EL GARROFER: CERATONIA SILIQUA

P. Batalla

ntre els protagonistes del món del parany destaquen uns éssers vius que dolçament manipulats, mimats i acariciats per la ma dels artesans paranyers formen part des de sempre del nostre paisatge rural. Entre tots ells és molt apreciat, tan pels paranyers com pels mateixos tords, el garrofer (Ceratonia siliqua). Es tracta d’un arbre de fulla perenne, de la família de les lleguminoses, i que es caracteritza principalment pel seu fruit, en forma de llegum, i perquè en les seves arrels hi habiten unes bactèries que transformen el nitrogen de

apaval

PUBLICACIÓ OFICIAL ASSOCIACIÓ DE PARANYERS (VALÈNCIA, CATALUNYA, ARAGÓ I BALEARS)

elements d’un parany l’aire en compostos nitrogenats que serveixen d’adob a la planta. El garrofer pot arribar als 10 metres d’alçada. Una de les seves parts més característiques és el tronc, irregular, gruixut i amb moltes i diverses formes peculiars. De la base d’aquest, sempre en surten branques més joves.

Les flors i el seu fruit: El garrofer té les flors molt petites i poc vistoses, ja que estan mancades de corol·la. Les fulles són persistents, compostes amb 6, 8 o 10 folíols, sempre en nombre parell. Els folíols són durs i lluents. Són fàcilment reconegudes a la primavera perquè es disposen en penjolls cilíndrics molt característics. El fruit és una llegum gruixuda d’uns 10 a 15 cms. de llargada, verda a l’ inici i marró molt fosc quan és madura. Són fàcils d’aconseguir, ja que perduren a l’arbre molt temps i cauen lentament. La polpa d’aquesta llegum comestible té un sabor dolç. Dins d’ ella, hi podem trobar entre 10 i 16 petites llavors d’un color rogenc fosc, i són molt dures. La floració del garrofer es produeix d’agost a octubre, i coin-

cideix amb la maduració dels fruits de l’any anterior. El fruit i aquestes llavors s’empren per a l’alimentació de bestiar, tot i que també serveixen per a l’alimentació de les persones, com a substitutiu del cacau o del cafè. A més, en temps de penúries, el garrofer era un gran recurs per a l’alimentació. Prova d’això, existeix la dita popular de guanyar-se les garrofes. Actualment, de les llavors s‘obté una goma per fer paper amb aplicacions a la in-

dústria alimentària i farmacèutica. La fusta, dura i compacta, s’empra en ebenisteria, torneria, fusteria o en la construcció. Com a curiositat, esmentar que a l’antic Orient les llavors de la garrofa van ser els primers quirats utilitzats com a mesura de pes en operacions de compra i venda de joieria i farmàcia. El garrofer pot viure perfectament en zones properes a la costa, per tot el Mediterrani.

PUBLICACIÓ OFICIAL ASSOCIACIÓ DE PARANYERS (VALÈNCIA, CATALUNYA, ARAGÓ I BALEARS)

apaval

espècies protegides

EL MUSSOL

robablement, cap altre grup d’animals està envoltat de més llegendes i rares creences que els rapinyaires nocturns. El seu vol silenciós, els enormes ulls que poden veure-hi en la fosca, la vida nocturna i les veus profundes, han convertit els mussols en figures estel·lars a les històries de bruixes i fantasmes. Existeixen més de cent quaranta espècies diferents. Tots els paranyers saben que un d’aquestos rapinyaires també ha estat en el passat la figura estel·lar del món del parany. Estic parlant com no del mussol comú (Athene noctua), una espècie que havia esta molt abundant (de fet encara ho és a moltes comarques de les nostres terres) i que és una víctima freqüent dels cotxes que circulen per les nits i els enlluernen, per la utilització d’insecticides, pel creixement de les ciutats i l’aparició de multitud de polígons industrials que han envaït el seu hàbitat. Aquesta simpàtica au és el més diürn dels rapinyaires nocturns. Sens dubte un dels més escassos és el duc ( Bubo bubo), també conegut com a gran duc. És un ocell molt gros, d’aspecte imponent ja que fa uns 70 cm. Sens dubte és el més voluminós del continent europeu, amb uns 170 cm de punta a punta de les ales per això té pocs enemics. Els seus ulls de color taronja li donen un aspecte temible. Per contra el més menut és el xot (Otus scopus) que fa tan sols entre 17 i 19 cm. Presenta uns plomalls o “orelles” que alça a voluntat. Bàsicament

apaval

Pasqual Batalla

s’alimenta d’insectes com els escarabats, cucs i algun menut rosegador. També hi trobem per les nostres comarques el mussol banyut (Asio otus) característic per les “orelles” llargues que té i la gran mobilitat de coll que li permet de girar el cap fins 270º per tal de poder observar tot el que passa al seu entorn sense fer fressa. La seua mida oscil·la entre els 33 i 36 cm i presenta uns colors terrosos. Més difícil de veure resulta el gamarús (Strix aluco), rapinyaire nocturn un poc més gran que l’anterior però amb el disc facial completament rodó i sense “orelles”.

Per finalitzar aquesta relació parlarem de l’òliba (Tyto alba). És d’un color clar (gaire bé blanc vist per la nit) i terròsdaurat per damunt que fa uns 32/34 cm. El seu disc facial és també clar i amb una forma molt definida de cor i amb uns grans ulls negres. Sempre s’ha dit que porta malastrugança , i fins i tot s’ha tingut com a sinònim de mort, potser pel fet que sovintejava esglésies, campanars i cementiris. La gran mala sort serà no poder gaudir de la seua presència ja que, entre d’altres consideracions, són els botxins de les poblacions de rates, talps i tot tipus de ratolins. Una òliba, també conegut amb el nom de xibeca, es menja una mitjana d’uns mil d’aquests rosegadors a l’any.

PUBLICACIÓ OFICIAL ASSOCIACIÓ DE PARANYERS (VALÈNCIA, CATALUNYA, ARAGÓ I BALEARS)

notícies

l president d’APAVAL, Pasqual Batalla i el secretari, Miguel A.Bayarri, acompanyats pel responsable de l’Escola de Reclam Vila-real, José Sebastià, es van desplaçar fins a la localitat mallorquina de Maria de la Salut, per a impartir classes de reclam –iniciació i perfeccionament del toc de reclam- a un grup de més de cinquanta alumnes de totes les edats i condicions. El curs va estar organitzat, a més d’APAVAL, per la Societat de Caçadors “Sa Guàtlera” de la localitat de i la Societat de Caçadors “Monts Reials” de Sóller; amb el patrocini de l’armeria “Punt de Mira” de la localitat de Muro i de l’Ajuntament de Maria de la Salut.

HA NASCUT UNA NOVA PARANYERA, AINHOA CUARTERO

a família Cuartero Miravet de Càlig està d’enhorabona pel naixement d’Ainhoa, una nova paranyera, que enguany ja gaudirà junt a la seua família de la seua primera temporada del parany. El proper 11 de novembre complirà un any amb la il·lusió de continuar amb aquesta tradició que li trasmeten el seu pare i els seus iaios.

concursos CONCURSOS DE RECLAM 2010 SANT MATEU (31/07/2010) LLIRIA (04/09/2010) VILA-REAL (11/09/2010) L`ALCORA (18/09/2010) POBLA DE (19/09/2010) VALLBONA AIELO DE (02/10/2010) MALFERIT

ins del XXIII Concurs de Reclam de Vilareal Juan Enrique Bañuls Esquer va rebre el primer premi del concurs de fotografia del món del parany.

Para más información dirigirse a secretaría Tel. 964 53 58 37 · C/ José Ramón Batalla 31-A entlo · 12540 Vila-real www.apaval.com ·apavalparanyers@telefonica.net · secretaria@apaval.com

PUBLICACIÓ OFICIAL ASSOCIACIÓ DE PARANYERS (VALÈNCIA, CATALUNYA, ARAGÓ I BALEARS)

apaval

opinió

EL FUTURO DE LA ESCUELA DE PARANY ESTÁ ASEGURADO Félix Quirós Candau

día 14 de octubre de 2009 se aprueba la legalización del parany en les Corts Valencianes y se publica en el Diari Oficial de la Comunitat Valencia Num. 6130/26. 10. 2010. A raíz de esta gran noticia para el mundo del parany, el Sr. alcalde D. Juanjo Rubert y el Regidor de Cultura D. Héctor Folgado proponen a la dirección de APAVAL la creación de una escuela de reclam bucal. Ésta acoge con entusiasmo la idea comprometiéndose y aportar tanto el material didáctico como los profesores para dicho curso. El Ayuntamiento para el desarrollo del mismo pone a disposición de APAVAL el espacioso salón de actos de la antigua Cámara Agraria. Esta es la primera escuela oficial creada en

la Comunitat Valenciana, (nos consta que otros municipios están interesados para crear nuevas escuelas). El 1er. Curso se inauguró el día 1 de diciembre de 2009 y se clausuró el día seis de mayo de 2010 siendo entregados los diplomas por las autoridades locales, Sr. Alcalde D. Juanjo Rubert y el regidor de Cultura D. Héctor Folgado, con la presencia del presidente Pascual Batalla y el secretario Miguel Ángel Bayarri de APAVAL. Siendo profesores D. José Sebastià Notari y D. Fèlix Quirós Candau. La creación de esta escuela no nace por un capricho, o un afán de protagonismo, sino todo lo contrario, nace de una necesidad. Si leemos la ley mencionada veremos que hay dos puntos que nos lo confirman, que traducimos literalmente.

Artículo primero, Punto 5. En la caza tradicional, el cazador deberá llevar la autorización de la instalación cinegética y EL PERMISO DE APTITUD Y CONOCIMIENTO EXIGIDOS REGLAMENTARIAMENTE.

Artículo segundo, … A estos efectos, tendrá la consideración de modalidad de caza tradicional valenciana la realizada por el método de parany. Reglamentariamente se regularán las condiciones y requisitos necesarios para la práctica de dicha modalidad, INCLUYENDO LA EXIGENCIA DE SUPERACIÓN DE PRUEBAS DE APTITUD…

apaval

PUBLICACIÓ OFICIAL ASSOCIACIÓ DE PARANYERS (VALÈNCIA, CATALUNYA, ARAGÓ I BALEARS)

opinió Por lo tanto para obtener el permiso de caza con parany tendremos que tener en posesión este requisito que manda la ley, y este requisito es el que se obtendrá en las escuelas de parany tradicional. Claro está que la de Vila-real ha sido el conejito de indias como dijo en la inauguración del curso el Sr. Rubert. Con la experiencia de este 1er. curso el material didáctico empleado y otros que se tendrán que aportar la Generalitat tendrá homologar y regular los cursos, para que en las futuras escuelas en los distintos municipios que soliciten tenerlas se unifiquen los temas y las mismas horas lectivas.

En esta escuela de Vila-real se han dado distintos temas de formación relacionados con el parany y la conservación del Medio Ambiente, el respeto a las autoridades y el cumplimiento de la ley, la caza tradicional y el aprendizaje a tocar el reclamo. Se han visionado videos sobre la caza tradicional del parany en Francia e Italia, y como no podía faltar, de distintas zonas de la Comunitat Valenciana. Ha dado una conferencia el abogado de APAVAL D. Santiago Beltrán sobre la nueva ley aprobada en les Corts y el proceso en el Constitucional. Otra conferencia a cargo del ingeniero de montes D. José Domingo

Yerbes sobre la caza, las especies protegidas y el respeto por la naturaleza. D. Miguel Ángel Bayarri secretario de APAVAL dio una conferencia sobre los trabajos realizados por esta sociedad para apoyar la legalización del parany en les Corts Valencianes. Por la gran afluencia de personas para inscribirse se tuvieron que dar dos cursos, uno en martes y otro en jueves de veinte alumnos cada uno, a pesar de ello se quedaron muchos aspirantes sin poder matricularse, esperando se hagan nuevos cursos. Ello demuestra que el futuro de la escuela está asegurado.

Esta es la primera escuela oficial creada en la Comunitat Valenciana

PUBLICACIÓ OFICIAL ASSOCIACIÓ DE PARANYERS (VALÈNCIA, CATALUNYA, ARAGÓ I BALEARS)

apaval

gastronomia

Tords en escabetx

vui us presentem una recepta perquè comproveu com de sabuts eren el nostres avantpassats i com conservaven els tords que no consumien el mateix dia o en un màxim de dos tres dies. Abans no existien els congeladors ni tan sols els frigorífics i això que varen eixir guanyant ells. INGREDIENTES:

• Tords • ½ ceba tallada a trossos • 3 fulles de llorer • 12 grans de pebre • 1 cabeça d’alls • 6 alls xafats, vinagre i oli abundants, i sal

apaval

Recepta extreta del llibre “Castelló i la seua cuina” de Joan i Pere Agustí. Biblioteca de les Aules. Maior núm. 4. 2009

Uficarem dins de cadascun d’ells un pols de PREPARACIÓN:

na vegada desplomats i nets els tords

sal, un tros de fulla de llorer, dos grans de pebre negre i un all sencer amb un tall. Quan hem preparat els tords els fiquen en una cassola amb un parell de gots d’oli d’oliva. Els fregim a foc lent fins que comencen a enrossir-se. Aleshores els traiem i els reservem. En el mateix oli posem els alls xafats, dues fulles de llorer, els grans de pebre negre que ens resten i la ceba tallada a trossos. Ho fregim tot a foc mitjà i quan estiga a mig coure hi tirem els tords reservats (per cada peça hi afegim un got d’oli, mig de vinagre i un quart de got d’aigua, de manera que els tords queden coberts. En cas contrari repetirem les proporcions una altra vegada). Tapen la cassola i ho deixem coure fins que estiguen tendres. Una vegada s’hagen refredat, posem els tords en un pot de vidre de boca ampla i els cobrim amb la salsa que ens resulta de la cocció, incloses les espècies i la verdura. Tapem el pot, anotem la data i al cap de pocs dies ja podem consumir els tords, si volem. En cas contrari, poden durar bastant temps en aquestes condicions dins del pot.

PUBLICACIÓ OFICIAL ASSOCIACIÓ DE PARANYERS (VALÈNCIA, CATALUNYA, ARAGÓ I BALEARS)