INFÀNCIA
ADOLESCÈNCIA I JOVENTUT
La sexualitat és una dimensió humana. Totes les persones tenim un sexe genital des del naixement que ens classifica com a nens o nenes i ens estableix dins d’un gènere, masculí o femení, i amb un rol de gènere configurat socialment. Al llarg de la nostra vida les manifestacions de la sexualitat varien i en la infància tenen unes característiques pròpies.
Avui dia hi ha un gran volum d’informació a l’abast del jovent: llibres, fulletons, pàgines web, vídeos... que tenen per objectiu prevenir conductes de risc en les relacions afectivosexuals. Una informació que no es veu reflectida, de vegades, en els seus comportaments i que gairebé mai va acompanyada d’educació. Això provoca la contradicció següent: persones que estan perfectament informades però que assumeixen situacions de risc i, com a conseqüència d’això, en aquests moments ens trobem davant de la llibertat per exercir l’activitat sexual però sense ensenyar el dret a la llibertat de poder exercir-la adequadament.
Les manifestacions sexuals infantils i l’acceptació de la sexualitat infantil són saludables. Els nens i nenes s’exploren i juguen de forma consentida. Els vincles afectius i les carícies entre mares i pares i fills i filles tenen un valor socialitzador fonamental. Des de la infància, cal potenciar el caràcter positiu d’aquesta dimensió humana perquè les persones necessitem tenir contacte les unes amb les altres i fer vincles afectius.
FAMÍLIES La nostra societat ha sofert una sèrie de canvis que afecten a l’estructura i organització de la família. Així doncs, vivim la consolidació de nous models familiars: la reagrupació de membres provinents d’altres vincles parentals, famílies monoparentals, famílies amb els pares o mares del mateix sexe, etc. Els canvis també estan relacionats amb la crisi de valors i ideals que sostenien la família tradicional: la pèrdua de reconeixement del pare com a única referència i autoritat moral i el canvi de la dona davant el rol tradicional de la maternitat, han afectat les funcions paterna i materna. Aquesta crisi té uns efectes de desorientació que les famílies manifesten amb una creixent demanda de saber en relació a la seva funció. No hi ha una resposta única a aquesta demanda. Cadascú té i actua segons uns models construïts en funció de la seva pròpia història i dels ideals que imperen a cada època sobre la maternitat i paternitat. Poc a poc, les famílies entenen que l’evolució de la sexualitat és un fet que es dóna des del naixement i que es va manifestant de diferents maneres al llarg de la vida. A mesura que els fills i filles creixen, plantegen un seguit de qüestions i presenten actituds al voltant de la sexualitat que desconcerten i neguitegen i, les mateixes famílies, s’adonen de la necessitat d’implicar-se en l’educació afectiva i sexual per afavorir el desenvolupament integral dels seus fills i filles.
Per una altra banda, les relacions sexuals són presents habitualment en els missatges dirigits a joves, ja sigui en la publicitat, revistes, videoclips, sèries de televisió o pel·lícules, mostrant situacions totalment descompensades en relació al dia a dia de la gran majoria d’aquests joves. Malgrat aquest volum d’informació, sovint esbiaixada i poc educativa, no existeixen espais suficients per rebre una formació adequada basada en els aspectes centrals de la sexualitat, incloent la influència que tenen les variables afectivoemocionals. És necessari aconseguir que l’educació afectiva i sexual s’inclogui com a matèria obligatòria a les escoles per millorar la qualitat de vida i les relacions dels i les nostres joves.
EDUCADORS I EDUCADORES Els professionals de l’educació, formal i informal, tenen un paper fonamental en el procés de creixement de les persones i, per aquest motiu, no poden quedar al marge d’una dimensió tan essencial com és l’educació afectiva i sexual. Cal promoure la capacitació d’educadors i educadores per obrir espais on treballar l’afectivitat, els rols no discriminadors, la sexualitat des d’una perspectiva integral, les relacions, la comunicació, els drets, etc. Espais on treballar en grup, de forma participativa, compartint experiències, transmetent coneixements i destruint mites. Els nostres educadors i educadores són agents de transformació imprescindibles per crear aquesta societat més lliure i igualitària, una societat empoderada i, sabem que, per aconseguir-ho, s’ha de fer a través de l’educació. Així, és indispensable la seva implicació. Tanmateix, no existeix educació sense implicació.
US RECOMANEM Material didàctic sobre els Drets Sexuals i Reproductius (APFCIB). Aquest material didàctic està format per:
Un dossier amb activitats adreçades a professionals que treballen amb joves majors de 16 anys. Un dossier amb activitats adreçades a entitats i grups de dones Una carpeta amb mètodes anticonceptius i de prevenció d’ITS Un DVD amb material audiovisual
Per consultar el material contacteu amb l’APFCIB, l’Institut Català de les Dones o el Centre d’Informació i Recursos per a les Dones de l’Ajuntament de Barcelona. Per a més informació: Associació de Planificació Familiar de Catalunya i Balears (APFCIB) c. Pere Vergés 1, pis 10 desp. 1. 08020 Barcelona 933055322 (matins) www.apfcib.org Observatori de Drets Sexuals i Drets Reproductius Associació de Planificació Familiar de Catalunya i Balears www.observatori.apfcib.org Centre Jove d’Anticoncepció i Sexualitat (CJAS) Associació de Planificació Familiar de Catalunya i Balears C/ La Granja, 19-21, baixos 08024 Barcelona 934151000 (de 12 a 19h) www.centrejove.org
QUADERNS DE SALUT SEXUAL
EDUCACIÓ SEXUAL
L’EDUCACIÓ AFECTIVA I SEXUAL COM A PART DEL PROCÉS DE CREIXEMENT La sexualitat és inherent a l’ésser humà, totes les persones naixem i vivim sexuades i com a tals ens relacionem i ens expressem. És un procés que comença en el moment de néixer i es va construint al llarg de tota la vida fins a la mort. A més, és essencial en el nostre desenvolupament com a persones. Tenim el dret a descobrir-la, a viure-la i expressar-la de la manera que vulguem fer-ho, a partir de nosaltres mateixes i mateixos i a partir de relacions igualitàries. Podem viure la sexualitat de moltes maneres, tot depèn dels gustos i preferències de cada persona, i hi ha diverses formes d’experimentar, a soles o en companyia. Es pot fer a través de petons, carícies, mirades, a través de la lectura, de la música, del propi cos, mitjançant els sentits, la pell o la imaginació. Conèixer-la és molt important, cal saber com l’entenem, l’experimentem, la gaudim, la desenvolupem, com funciona i, cal aprendre a desenvolupar-la. Des d’un punt de vista educatiu, no hem de reduir la sexualitat al sexe, a les relacions sexuals i a la prevenció, perquè això ens limita a l’hora d’entendre aspectes cabdals relacionats amb la sexualitat humana com ara l’orientació sexual, les emocions o la importància de com s’estableixen les primeres relacions íntimes per generar futures relacions de poder o d’igualtat. Així, parlar d’educació afectiva i sexual implica partir d’un plantejament molt obert i per això cal promoure un procés de construcció que ajudi a un desenvolupament de les persones des d’una perspectiva holística, que tingui en compte no només els aspectes reproductius o preventius, sinó també els aspectes afectius, les relacions amb altres persones, el desenvolupament individual, els sentiments, les pors, les inhibicions, les emocions, la construcció del procés de socialització des del respecte, la tolerància, la negociació i el consens. El component afectiu i sexual és un dels elements més importants en el creixement integral de les persones,
L’EDUCACIÓ AFECTIVA I SEXUAL INTEGRAL DES DE LES INSTITUCIONS
que tindrà una rellevància indiscutible en el grau d’equilibri personal i en l’aspecte relacional i comunicatiu d’aquestes. Per això, és imprescindible la tasca educativa durant tota l’etapa vital i, amb major èmfasi durant el procés de creixement. En aquesta educació hi tenen un paper essencial les vivències i models que es constitueixen dins l’àmbit familiar i socioeducatiu. La presa de consciència social d’aquest fet junt amb la seva integració en el món educatiu, ajuda a establir una concepció de la sexualitat més sana, oberta i segura.
La UNESCO va aprovar, a finals del 2009, les Directrius Internacionals sobre l’Educació relativa a la Sexualitat. Aquest informe està elaborat a partir de 87 investigacions sobre sexualitat fetes arreu del món, i pretén facilitar l’accés d’infants i joves als coneixements i competències que necessiten a la seva vida personal, social i sexual. Aquestes Directrius s’adrecen especialment a les autoritats i institucions educatives i de salut de cada país, incloses dins aquest grup les persones encarregades d’elaborar els plans d’estudis, la direcció d’escoles i instituts i el professorat en general. Per això, aquesta guia és un document de consulta pel professorat que treballa amb alumnes des dels 5 fins als 18 anys. El document també recull programes didàctics amb activitats d’aprenentatges adaptades a cada un dels 4 grups d’edat establerts: de 5 a 8 anys, de 9 a 12, de 12 a 15 i de 16 a 18. Cada programa defineix en què consis-
L’educació sexual i afectiva s’ha d’entendre com a part del desenvolupament integral de les persones a través de la transversalitat, l’atenció a la diversitat, la coeducació i l’orientació del projecte vital. I, per tot això, es fa imprescindible incidir en els agents que tenen un paper més rellevant en el creixement de les persones, ja siguin les famílies, els educadors o educadores i les institucions.
Afectivitat i sexualitat. Són educables? (2009), Fundació Víctor Grífols i Lucas. Marco de la IPPF para la educación integral en sexualidad (2006), Federació de Planificació Familiar Internacional. La educación sexual de la primera infancia (2003), Ministerio de Educación, Cultura y Deporte. Hablas de sexualidad con tus hijas e hijos? (2006), Federación de Planificación Familiar Estatal. Materials d’Educació Sexual. Sanchís Caudet, Rosa M. http://www.rosasanchis.com/nova_web_dep_baubo/ba ubo/articles_baubo/Taller_Sex_Sensat_estiu09.pdf Ni ogros ni princesas, guía para la educación afectivo sexual en la ESO. Consejería de Salud y Servicios Sanitarios de Astúrias. http://tematico.asturias.es/imujer/upload/documentos/ guia_no_ogros_ni_princesas1069.pdf
1. Relacions personals: famílies, relacions d’amistat i d’amor, tolerància i respecte, paternitat o maternitat; compromisos. 2. Actituds i habilitats: valors, actituds i fonts dels aprenentatges sexuals; normes i influències sobre el comportament sexual; presa de decisions; comunicar, refusar i habilitats de negociació; trobar ajuda i suport. 3. Cultura, Societat i Drets Humans: sexualitat, cultura i Drets Humans; mitjans de comunicació; construcció social del gènere; violències, l’explotació sexual i les pràctiques nocives. 4. Desenvolupament humà: anatomia i fisiologia sexual i reproductiva, reproducció, la pubertat, imatge corporal, privacitat i integritat corporal.
MATERIALS I DOCUMENTS INTERESSANTS
teix una educació sexual global mitjançant la presentació d’un conjunt mínim bàsic de temes i objectius, sempre adaptats al grup d’edat pertinent. Aquests conceptes claus són:
SEXPRESAN. Multimedia para la educación afectivosexual. Colectivo Harimaguada. http://www.harimaguada.org/sexpresan/ Com dir-ho als pares? Coordinadora Gai-lesbiana. http://www.observatori.apfcib.org/docs/10/comdirhoal spares.pdf Maletín de las Señoritas Crespis. Creación Positiva. www.creacionpositiva.net Homo baby boom. Associació de Famílies Lesbianes i Gais. http://www.homobabyboom.com/ Recursos per la Igualtat d’oportunitats i la no discriminació de les dones sobre adolescència i diversitat sexuals. Joves per a la Igualtat i la Solidaritat. http://jislh.wordpress.com/ Web de l’Institut Català de la Salut i el Departament de Salut www.sexejoves.gencat.cat
5. Comportament Sexual: sexe, sexualitat i el cicle de vida sexual; comportament i resposta sexual. 6. Salut Sexual i Reproductiva: prevenció de l’embaràs; comprensió, coneixement i reducció de risc d’ITS; VIH i la sida. Douglas Kirby i Nanette Ecker, autors de les Directrius, demostren a l’estudi amb dades empíriques i opinions d’experts que una educació sexual de qualitat redueix proporcionalment els comportaments sexuals de risc. Per això destaquen la necessitat de començar a treballar l’educació sexual i afectiva des de la infància, i donar-li el mateix valor que qualsevol altra àrea de coneixement obligatòria, com les matemàtiques o la llengua.
EL DRET A L’EDUCACIÓ AFECTIVA I SEXUAL Quan parlem d’educació afectiva i sexual hem de saber que estem parlant d’un dret fonamental de totes les persones. Des dels anys 70 els moviments feministes comencen a reivindicar un seguit de drets de les dones que es conceptualitzen en el què seran els Drets Sexuals i els Drets Reproductius (DSiDR). Als anys 90, a la Conferència Internacional sobre Població i Desenvolupament celebrada al Caire i la IV Conferència Mundial sobre les dones de Beijing, els governs de diferents estats van acordar un seguit de mesures per garantir els DSiDR als seus territoris. Entre ells es trobava el Govern de l’Estat espanyol. Aquests acords es revisen cada 5 anys i s’avalua l’assoliment del objectius establerts. Així doncs, els DSiDR són part indissoluble dels Drets Humans i, un d’ells és el dret a la informació i a l’educació sexual i afectiva: “Totes les persones, sense discriminació, tenen dret a l'educació i informació de manera general i a l'educació integral en sexualitat, així com a la informació necessària i útil per a exercir plenament la seva ciutadania i igualtat en els dominis privats, públics i polítics Totes les persones tindran accés a la informació relacionada amb la sexualitat, que podran obtenir a la seva comunitat, en el sistema escolar o dels proveïdors de serveis de salut.”