Bots

per mobilitzar la població i per influenciar segons quins processos polítics el podem trobar en les campanyes contra l’educació sexual que es van produir a tota Amèrica llatina i a Europa sota l’eslògan “Amb els meus fills, no t’hi posis”. Es tracta d’un moviment polític que podem trobar virtualment a gairebé tots els països d’Amèrica llatina i molts dels de l’Unió Europea que, sota l’excusa de la lluita contra la “ideologia de gènere”, ataca frontalment l’exercici dels Drets Sexuals i Reproductius en general i l’educació sexual en particular. El Pin parental, que partits com Vox i el PP han defensat nombroses vegades a l’Estat espanyol, o els atacs a l’educació sexual de la Manif pour tous a França, beuen de la mateixa instrumentalització de teories de la conspiració contra la “ideologia de gènere”.

De la “resistència” al que postulen aquestes teories neixen les zones lliures de LGTBIQ+ a Polònia, s’escullen presidents com Jair Bolsonaro, es rebutja el Plebiscit per la Pau de Colòmbia o s’intenta acabar amb l’educació per a la sexualitat de les escoles.

Independentment de les conseqüències concretes i polítiques de l’expansió de determinades teories de la conspiració o de les campanyes de desinformació, hi ha també conseqüències estructurals associades amb aquests fenòmens (Marwick & Lewis, 2017).

En primer lloc, la radicalització. L’extremisme s’està expandint de forma constatable, especialment entre gent jove i a través de l’espai digital. La desinformació i les teories de la conspiració capitalitzen la insatisfacció i la incomprensió sobre determinats fenòmens i ho canalitzen cap a postulats extremistes. No podem aïllar aquest fenomen de la situació socioeconòmica global. La desigualtat s’està incrementat a gairebé tots els països del món. Els estats de benestar, que havien estat els responsables de garantir un coixí social a Europa, estan essent desmantellats i retallats. Les institucions internacionals, encarregades