Webs Honeypot

de sustentar la totalitat del sistema de drets humans, estan essent capturades per les corporacions i interessos particulars. És d’aquest context de qüestionament de les institucions i les estructures polítiques tradicionals d’on beuen les teories de la conspiració.

En segon lloc, una creixent desconfiança cap als mitjans tradicionals. Actualment la confiança en els mitjans de comunicació es troba en els seus mínims històrics. Aquesta manca de confiança s’accentua encara més entre la gent jove, que la consideren esbiaixada i al servei d’uns interessos particulars. Les conseqüències de la desconfiança en els mitjans de comunicació són significatives. La gent que desconfia dels mitjans tradicionals tendeix a consumir informació alternativa, en molts casos no verificada. Això retroalimenta el fenomen de la desinformació, debilita el coneixement polític de la ciutadania, impossibilita que aquesta exerceixi com a controladora dels responsables polítics i, en definitiva, impedeix l’exercici complet de la democràcia.

Propaganda computacional

La propaganda computacional ha estat descrita com l’ús malintencionat de l’algoritme, el Big data, l’automatització i d’altres eines digitals amb el propòsit d’influenciar determinats processos polítics i distribuir informació enganyosa en el mitjà digital. El concepte de Propaganda computacional posa l’èmfasi, doncs, en les eines digitals i no tant en el fi últim, és a dir, la desinformació o la influència política.

Eines digitals n’hi ha moltes, però potser algunes de les que tenen més relació amb l’atac als Drets Sexuals i Reproductius i amb l’expansió de narratives i idees extremistes són els bots, les Webs Honeypots i les conegudes com a granges de trols.