ITINERARIS
URBANS
17
L'objectiu dels itineraris urbans proposats és travessar de forma seqüencial les diferents etapes de l'evolució de la ciutat en cada recorregut. Tots els itineraris parteixen d'un punt comú, l'estació central, i el seu traçat s'ha realitzat de forma transversal a aquesta evolució, des del centre històric fins els barris moderns. Els quatre itineraris s'han pensat per fer amb bicicleta, el mitjà de transport bàsic de la cultura holandesa.
Itinerari 1- Centre _ Sloterplas Centre, Tres Canals, Jordaan, Pijp, Extensió Oest, Sloter-Meer, Osdorp, Sloter-Vaart. Itinerari 2- Centre _ Buitenveldert Centre, Tres Canals, Pijp, Zuid Plan, Buitenveldert. Itinerari 3- Centre _ Bijlmer-Meer Centre, Tres Canals, Pijp, Frankendael, Bijlmer-Meer. Itinerari 4- Centre _ Amsterdam Nord Centre, Borneo, Amsterdam Nord
0
400
800
1600
2400
4000
Itinerari
1
-
Centre
_
Sloterplas
Seqüència de tipologies Centre, Tres Canals, Geometries (Jordaan, Pijp, Extensió Oest), AUP (Sloter-Meer, Osdorp, Sloter-Vaart).
Centre
Tres
Canals
Geometries
Zuid
Plan
AUP
0
200
400
800
1200
2000
19
Itinerari
2
-
Centre_Buitenveldert
Seqüència de tipologies Centre, Tres Canals, Geometries (Pijp, Zuid Plan), AUP (Buitenveldert).
Centre
Tres
Canals
Geometries
Zuid
Plan
AUP
0
200
400
800
1200
2000
Itinerari
3
-
Centre_Bijlmer-Meer
Seqüència de tipologies Centre, Tres Canals, Geometries (Pijp), AUP (Frankendael), Barris Contemporanis (Bijlmer-Meer).
Centre
Tres
Canals
Geometries
AUP
Ij-Plein
0
200
400
800
1200
2000
21
Itinerari
4
-
Centre_Amsterdam
Nord
Seqßència de tipologies Centre, Barris contemporanis (Borneo, Ij-Plein).
Centre
Ij-Plein
Borneo
0
200
400
800
1200
2000
EVOLUCIÓ
URBANA
23
Index 26
Etapa 1 Centre
1342 - 1593
30
Etapa 2 Tres Canals
1612 - 1850
34
Etapa 3 Geometries
1850 - 1873
40
Etapa 4 Zuid Plan i ext.
1875 - 1921
46
Etapa 5 AUP
1934 - 1957
56
Etapa 6 Barris Contemporanis
1968 - 1995
Evolució cronològica del teixit urbà
0
500
1000
2000
3000
5000
Imatge aèria del centre de la ciutat
Etapa
1
-
Centre
Evolució del teixit urbà
1342-1593
e:1/65000
Sistema de canals i espais verds
e:1/65000
0
500
1000
2000
3000
5000
27
Tipologia
Centre
Etapa
2
-
Tres
Canals
Evolució del teixit urbà
e:1/65000
1612-1850
1
1
Pa rk
A rtis
Sistema de canals i espais verds
e:1/65000
0
500
1000
2000
3000
5000
31
Tipologia
Tres
Canals
Etapa
3
-
Geometries
Evolució del teixit urbà
1850-1873
e:1/65000
1
4
2 3
1 2 3 4
Pa rk A rtis Vo nd e l park Sa rp ha ti Park O ost e r Park
Sistema de canals i espais verds
e:1/65000
0
500
1000
2000
3000
5000
35
Tipologia
Jordaan
Pijp
Geometries
Etapa
4
-
Zuid
Evolució del teixit urbà
Plan
1875-1921
e:1/65000
5
6
1
4
2
3
7 8
1 2 3 4 5 6 7 8
Pa rk A rtis Vo nd e l park Sa rp ha ti Park O ost e r Park We st e r park Er as m u sp ark Be at ri xp ark Ma rt in L ut he r
Ki ng
Park
Sistema de canals i espais verds
e:1/65000
0
500
1000
2000
3000
5000
41
Tipologia
Extensiรณ Oest
Zuid
Plan
i Extensiรณ Oest
Etapa
5
-
AUP
Evolució del teixit urbà
1934-1957
e:1/65000
5
9
6
1 10
11 4
2 3
7 8
1 2 3 4 5 6 7 8 9 1 0 1 1 1 2
P ar k Ar tis V on de lp ark S ar ph at i Park O ost e r Park W e s te rp ark E ra sm us pa rk B e a tr ix pa rk M ar ti n Lu th e r K in g E e n d r a c htspark S lo te rp ark R e m b ran d P ark A m s te lp ark
12
Pa rk
Sistema de canals i espais verds
e:1/65000
0
500
1000
2000
3000
5000
47
Tipologia
Slotermeer
Osdorp
Slotervaart
del
AUP 1934-1957
Frankendael
Buitenveldert
Etapa
6
-
Barris
EvoluciĂł del teixit urbĂ
Contemporanis
1968-1995
e:1/80000
5
9
6
1 10
11 4
2
3
7 8
12
1 2 3 4 5 6 7 8 9 1 1 1 1
0 1 2 3
P ar k Ar tis V on de lp ark S ar ph at i Park O ost e r Park W e s te rp ark E ra sm us pa rk B e a tr ix pa rk M ar ti n Lu th e r K in g E e n d r a c htspark S lo te rp ark R e m b ran d P ark A m s te lp ark Bi j l m e r Park
13
Pa rk
Sistema de canals i espais verds
e:1/80000
0
500
1000
2000
3000
5000
57
Tipologies
Borneo
Bijlmermeer
dels
Barris
Contemporanis 1968-1995
Ij-Plein
Bijlmermeer Bijlmer és un complex residencial format per un conjunt de blocs de gran alçada i enormes dimensions en planta que alliberen una gran quantitat d'àrees verdes per el gaudi dels seus habitants. A la planta baixa s'estableixen les zones de comerç, únicament accessibles per a vianants i bicicletes. Les vies de comunicació per a automòbils i les estacions de metro estan ubicades al perímetre del barri i elevades dos metres respecte la cota peatonal. Aquest barri es va promocionar com una nova ciutat, neta, sense contaminació i lliure de l'estrès de la capital, però a l'hora accessible a ella mitjançant un pla de connexió a traves de tramvies i parades de metro. No obstant, el rebuig per part de les famílies de classe mitja i alta en vers aquest projecte el va convertir ràpidament en una zona marginal. Això va comportar que el barri mai s'acabés en la seva totalitat i esdevingués un projecte abandonat: molts edificis no comptaven amb ascensors i les estacions de metro no es van construir fins al cap de 20 anys. Actualment el barri de Bijlmer és subjecte d'un pla de reordenació urbanística i de reconstrucció. Edificació Espai privat no ocupat Espai públic Canals
59
Bijlmermeer
(est)
Bijlmermeer est és un districte estrictament separat dels edificis principals del barri de Bijlmer. Tot i la proximitat entre els dos barris, el model urbà d’aquest és radicalment oposat a l’anterior: consta d’un conjunt residencial de baixa densitat amb més ocupació del sòl i edificis de menor alçada. Únicament es conserva el principi de lliurar l’interior del barri del transit rodat, concentrant bosses d’aparcament cobert cada dues o tres agrupacions de vivendes. Edificació Espai privat no ocupat Espai públic Canals
Ij-Plein Zona residencial en contacte amb el riu Ij dividida en dos conjunts urbans connectats entre ells. La zona est, ubicada sobre una porció de terreny de forma triangular, esta formada per blocs aïllats de mitjana alçada col·locats de forma paral·lela, tots en la mateixa direcció. L’espai urbà esta organitzat en torn d’una plaça central formada per l’espai restant entre els dos únics blocs col·locats de forma obliqua respecte la resta. La zona oest esta formada per cinc files d’edificació on es va alternant successivament petites torres aïllades amb blocs lineals de majors dimensions. La disposició dels edificis continua sent en una sola direcció, orientats de forma perpendicular respecte l’Ij. La reducció de la complexitat tipològica i el tipus d’organització totalment homogènia i repetitiva emprada en les dues zones residencials respon a la voluntat de connectar, visualment i físicament, tots els espais exteriors del barri amb l’Ij. Edificació Espai privat no ocupat Espai públic Canals
61
Borneo A Borneo les antigues drassanes del port es van desplaçar, la qual cosa va permetre una reordenació de l’espai que ocupaven, transformant-lo en un barri residencial. Es van construir habitatges unifamiliars de no més de tres plantes d’alçada en parcel·les de poca profunditat i gran amplada. El conjunt es comunica a partir de carrers estrets. Els blocs no compten amb un pulmó interior ni jardins sinó que tots els habitatges comuniquen a la seva part posterior. Petits espais interiors donen llum i ventilen els habitatges. Totes les cobertes creen una gran terrassa enjardinada a la mateixa altura. Un bloc alt d’habitatges trenca la monotonia dels blocs de tres plantes, sorgint de la superfície construïda com les catedrals en els centres antics de les ciutats. “El blau és el verd” és la frase que els dissenyadors van prendre com a eslògan del barri a causa de la poca existència d’espai verd restant entre els blocs –únicament un parc traçat en diagonal a la direcció marcada pels blocs- en front de la gran presència de l’aigua en tot el conjunt. Edificació Espai privat no ocupat Espai públic Canals