Les imatges

CALIDOSCOPI LES IMATGES

1. Xarlatà fent venda ambulant dels seus beuratges i ungüents al davant d’una farmàcia a Sant Feliu de Guíxols l’any 1964. AMSFG. Fons Jordi Rabell (autoria: Jordi Rabell)

1

2. Interior de la farmàcia Dalmau, amb Josep Dalmau Romaguera a l’esquerra, i un dels dependents de l’establiment, l’any 1911. AMSFG. Fons Antoni Dalmau Torres (autoria desconeguda) 3. Interior de la consulta del Dr. Antoni Miralles, a la plaça del Mercat de Sant Feliu de Guíxols l’any 1953. Destaca l’aparell de raigs X. MHSFG Fons Antoni Miralles Ribot (autoria desconeguda) 4. Laboratori per a la preparació de fórmules magistrals en una farmàcia de Sant Feliu de Guíxols, l’abril de 1973. AMSFG. Fons Jordi Rabell (autoria: Jordi Rabell)

2 3

4

5. Quiròfan de l’antic Hospital Municipal, cap al 1921. Un dels equipaments que es volia remarcar com a més importants en el reportatge realitzat arran de la reforma feta per l’arquitecte Joan Bordàs. AMSFG. Fons Ajuntament (autoria desconeguda) 6. Galeries i pati de l’antic Hospital Municipal. La ventilació i el sol es consideraven molt importants per a una correcta higiene. AMSFG. Fons Ajuntament (autoria desconeguda)

5

6

7

7. Detall de l’interior de les galeries de l’antic Hospital. AMSFG. Fons Ajuntament (autoria desconeguda)

8. Habitació per a malalties infeccioses de l’antic Hospital Municipal. El coneixement de dels microorganismes com a causants de les malalties infeccioses es produí al s. xix, gràcies a les recerques de pioners com Pasteur o Koch. AMSFG. Fons Ajuntament (autoria desconeguda) 9. Habitació per a malalties comunes de l’antic Hospital Municipal, cap al 1921. Documentat des del s. xiv, fou un dels primers serveis dels quals es dota la vila. El primer hospital estava situat al carrer de Sant Joan, dins el recinte emmurallat. A finals del segle xvi es construeix un edifici més gran fora muralles, on funcionà fins al 2003. AMSFG. Fons Ajuntament (autoria desconeguda)

18 8

18 9

10. Capella de la Misericòrdia, construïda a mitjan s. xix, quan el llegat Surís i Llorens, permeté les obres que van configurar l’edifici neoclàssic. Al s. xviii nombroses deixes ja havien servit per realitzar millores i ampliacions en l’edifici. AMSFG. Fons Ajuntament (autoria desconeguda)

10

11. Personal de Creu Roja actuant després d’un bombardeig a la ciutat de Barcelona durant la Guerra Civil. Els avenços en medicina, així com l’ús d’unitats mòbils, van permetre salvar moltes vides durant les guerres del segle xx. AMSFG. Fons Patrícia i John Langdon-Davies (autoria desconeguda) 12. Parades del mercat del peix a la Rambla (1922-1930). La cantonada de la Rambla amb el carrer era coneguda com el portal del peix, ja que aquesta activitat s’hi realitzà fins a la construcció del Mercat cobert l’any 1930. Un dels objectius d’aquest equipament era garantir les condicions higièniques i de conservació dels aliments. AMSFG. Fons Francesc Llorens (autoria: Francesc Llorens)

11

12

13. Carrossa de la campanya per recollir diners per al dispensari de lluita antituberculosa de les Comarques gironines durant el Carnaval de l’any 1934. La rua va tenir lloc el 2n dia de Carnaval i hi van participar 21 carrosses i 22 vehicles. AMSFG. Col·lecció Espuña-Ibáñez (autoria: Fèlix Romaní) 14. Imatge de la Verge de la Misericòrdia, a la façana de l’Hospital. La pràctica religiosa i la fe també es consideraven un element important en el procés de les malalties, tal com ho demostra la importància que se’ls dona en les imatges del reportatge fotogràfic que representava l’edifici tot just després de la remodelació realitzada per Joan Bordàs durant el primer terç del s. xx. AMSFG. Fons Ajuntament (autoria desconeguda) 15. Acte de benedicció de la campana de l’Asil Surís per Mn. Josep M. Cervera Berta, l’any 1942. AMSFG. Fons Pere Rigau Roch (autoria: Pere Rigau)

13 14

15

16. Bateig de la primera ambulància de la Creu Roja, després de la Guerra Civil espanyola, l’any 1955. AMSFG. Fons Lluís Palahí Xargay (autoria desconeguda) 17. Vista de l’edifici de l’Asil Surís, d’estil modernista, obra de l’arquitecte General Guitart, al cap de poc de ser construït, l’any 1904. La residència inicialment estava destinada als infants orfes i desemparats, però ben aviat es destinà als ancians. L’equipament estava format per tres pavellons units per una galeria i una capella, envoltats d’un espai obert extens, per tal que els interns hi poguessin treballar. AMSFG. Col·lecció Municipal d’Imatges (autoria desconeguda)

16

17

18. Tripulació en la coberta d’un vaixell fondejat a la badia de Sant Feliu. Al fons, vista parcial del racó de Llevant i del Llatzeret del promontori dels Guíxols. Tradicionalment es creu que aquest edifici es destinava a l’estada i aïllament de malalts afectats per malalties contagioses, però no s’ha pogut documentar el seu ús per a quarantenes de mariners. AMSFG. Fons Jaume Cervera Bosch (autoria desconeguda)

18

19. La rambla del Portalet durant una plantada d’arbres l’any 1944. En primer terme s’aprecien els artístics embornals de la xarxa de clavegueram construïts al s. xix. La recollida i canalització de les aigües residuals fou un aspecte essencial per a la salubritat en les ciutats, especialment durant el creixement experimentat durant la 2a revolució industrial. AMSFG. Fons Ajuntament de Sant Feliu de Guíxols (autoria desconeguda) 20. Les rieres eren llocs on es feia la bugada i on es rentaven estris de pesca. En aquest cas, la riera del Monestir, cap al 1910. Aquell any es van inaugurar els safarejos públics del Puig, els quals es van construir arran de l’epidèmia de xarampió que hi va haver l’any 1904. Estan dotats d’una màquina per desinfectar la roba. AMSFG. Col·lecció Espuña-Ibáñez (autoria desconeguda)

19

20