CALIDOSCOPI
CONTRASTOS
LLOCS INTERESSANTS PER A UNA BIOGRAFIA DE JULI GARRETA DOCUMENT 771 DEL FONS LLUÍS LLOANSÍ Les seves llars
Sales de concerts
Vetllades i inspiració
Lluís Lloansí va deixar escrita una proposta d’itinerari pels escenaris guixolencs de Juli Garreta. En primer lloc relaciona les tres cases de la seva vida. La casa carrer de Sant Ramon, núm. 20 és “la casa on nasqué el 12 de març de 1875”. La casa de la rambla Antoni Vidal [ara la Rambla], on actualment hi ha el Bar El Dorado [ara núm. 9], és “la casa on fou traslladat Juli Garreta, pocs dies després de néixer i en la qual visqué llargs anys exercint l’ofici de rellotger, alternant amb el de músic”. Segons Joaquim Rabaseda i Laia de Quintana (Revista de Girona núm. 309), a la rebotiga el músic hi componia i hi donava classes de música; també era un punt de trobada i de tertúlia. La casa rambla Antoni Vidal [ara la Rambla], on actualment hi ha un estanc [ara núm. 38] és “la casa on es traslladà Juli Garreta i on hi morí el 2 de desembre de 1925”. En aquest edifici Garreta hi continuà la seva activitat. Segons Rabaseda i de Quintana, la mudança es devia fer cap al 1915, després de la mort del seu pare i del seu segon matrimoni.
En segon lloc explica els dos locals més significatius on actuà com a intèrpret. La Sala Vidal després Saló Novetats [ara ctra. de Girona núm. 28-30], “aquí exercí la major part dels seus anys de professió de músic tocant el violí i més la viola, en l’orquestra que dirigia el seu pare Esteve Garreta i després com a pianista en un reduït conjunt musical durant el temps del cine mut”. Els banys de Sant Elm on “durant molts anys havia actuat com a pianista en un petit conjunt musical que interpretava ballades. Per cert que és coneguda una anècdota que configura l’esperit de Juli Garreta. Hi havia anunciada, en el temps de la Dictadura, en aquest establiment, la visita d’una alta autoritat militar i naturalment al fer al seva aparició era cosa obligada la interpretació d’una determinada música. Succeí però que un avís, pocs minuts abans de fer l’aparició el referit personatge, que un seu familiar estava seriosament indisposat, l’alliberà d’interpretar aquella música, que no cal dir a ell no li plaïa gens. Un altre músic s’encarregà del comès”.
Finalment descriu els llocs de trobada amb altres músics. La casa de Marià Vinyas situada a la plaça de Sant Joan al costat de l’Hotel Murlà [ara núm. 23-25], on “hi havia acudit constantment a fer i escoltar música Juli Garreta”. Casa Rovira “als afores de Sant Feliu, més enllà on actualment hi ha el grup Escolar [Escola Gaziel]. Era el lloc on un grup de guixolencs molt intel·ligents i a la vegada aficionats a la música es reunien moltes vetlles i formaven un petit conjunt musical per a interpretar composicions dels grans compositors clàssics i moderns, Beethoven, Bach, Strauss, Strawinsky, etc. Pot ben dir-se que fou en aquestes audicions íntimes on Juli Garreta assimilà tota la seva formació musical la qual li permeté després llegar-nos tot aquest seguit de composicions musicals que avui tots admirem”. Els paisatges de marina i les cales eren una font d’inspiració per a la composició de sardanes. “Amic com era Juli Garreta de la naturalesa i particularment del mar, hom el veia tot sovint passejant per l’escullera i visitant Sant Elm amb altres amics”.
74
L’ARJAU REVISTA CULTURAL
