OBJECTES
OBJECTES
Antonio R. Montesinos EN RESiDÈNCiA a l’Institut Escola Costa i Llobera Amb els alumnes:
i els professors :
Patricia Carreras Alba Cervera Daniel Chapoñan Naüm Freixenet Maëva González Olívia Lacasta Aina López-Pinto Víctor Marimón Aina Mas Max Palou Carla Pou Guillem Rius Ignasi Torelló Dídac Valdellou Mateu Fornós Anna Mancho
Realitzat en el marc de la 9a edició de Creadors EN RESiDÈNCiA als instituts de Barcelona, un programa de l’Institut de Cultura de Barcelona i del Consorci d’Educació de Barcelona, ideat en cooperació amb l’Associació A Bao A Qu. La residència d’Antonio R. Montesinos a l’Institut Escola Costa i Llobera és comissariada i coordinada per l’Associació A Bao A Qu. Desembre 2017
Edició limitada __ / 20
OBJECTES
Vaig triar el gos de peluix perquè quan era petita la meva mare tenia aquest gos de peluix a la seva habitació, jo sempre l’agafava per jugar perquè m’agradaven molt els peluixos i els gossos. Un dia quan vaig anar a tornar-lo al seu lloc, la meva mare va dir que me’l regalava, em vaig sentir molt contenta i feliç, des d’aquell dia sempre m’ha agradat aquella joguina. Un dia quan ja no era tan petita la meva mare em va explicar que la seva mare, la meva àvia, també li havia regalat amb ella i que ella me l’havia volgut regalar a mi.
Aina Lรณpez-Pinto
Jo vaig portar una sabatil a de ballar perquè per a mi és un objecte que em recorda molts moments especials. Quan jo anava a primer de primària els meus pares em van apuntar a l’estudi d’Anna Maleres perquè m’agradava ballar per casa i era feliç. Vaig fer molts amics/amigues i al cap dels anys aprenia molt ràpid perquè estava molt motivada. Una vegada a mi i a dos companys més ens van preguntar si volíem passar a un altre grup de més nivell i jo ràpidament vaig dir que sí. Desgraciadament, els meus companys van dir que no perquè les seves germanes estaven en aquell grup i no volien ballar junts i tampoc els hi anava bé els horaris. Ara ja fa dos o tres anys que vaig començar dansa jazz amb el grup amb el que vaig passar de nivell. És molt divertit i ja no ballo amb sabatil es, així és que les guardo de record en un armari.
Aina Mas
Jo vaig triar un arbre de nadal fet de taps de vi. Això ho vaig fer fa 2 anys. Jo crec que em descriu molt bé perquè a mi m’encanta el poble al que vaig a passar els estius i per això vaig utilitzar taps de vi, que vaig treure d’una fàbrica que hi ha, en la qual fan vi. I com m’encanta també el Nadal, perquè són unes dates en les quals estic amb la família, doncs és una època de la qual tinc un bon record. També m’encanten les manualitats i per això vaig voler-ho fet tot plegat com fent un 3 en 1. Aquest objecte el tinc en una estanteria i quan ho veig me’n recordo dels bons moments que he passat al meu poble, el qual m’estimo molt.
Alba
He triat aquest objecte perquè des de segon de primària que cremo i faig els correfocs a la meva antiga escola. Fa poc em van donar aquesta diablessa i li tinc molt d’apreci ja que per mi és especial perquè em recorda els bons moments viscuts.
Carla
Jo he triat un cotxe de joguina perquè m’agraden molt els cotxes i quan era petit sempre jugava amb ells. Quan jugava amb cotxes volia ser gran perquè quan veia als meus pares conduir jo també volia. Uns dels motius pels quals m’agraden molt els cotxes és pel meu avi, perquè ell era mecànic i quan jo tenia 7 anys ell em va ensenyar algunes coses de cotxes, com per exemple a obrir el capó. Al meu cosí petit també li agraden molt els cotxes i a vegades jugo amb ell.
Daniel
El objecte que jo porto és un Airbus A 380-800 (el avió més gran del món!). A mi m’agrada molt el tema de volar, l’enginyeria aeronàutica… També té un gran valor sentimental per a mi ja que me’l va comprar la meva mare en Corea del Sud. Jo volo amb avió 4 cops per any o més i està força relacionat amb mi ja que cada cop que pujo en un avió entro en la cabina i ja em conec a més del 50% de la gent que hi treballa allí. Quan sigui gran una de les feines que més m’agradaria fer és ser pilot d’avió. Per tant, he triat aquest objecte perquè crec que hem descriu moderadament bé.
DÃdac
El meu objecte personal es un pint-art, quan jo era petit ficava la mà a l’interior i era com si em fessin pessigolles a les mans i se’m quedava la marca dos o tres dies. Quan ho posàvem dret anàvem amb compte de que no es desfés.
Guillem
El meu objecte és un peluix amb forma de gos. La seva història ve de lluny i és que quan els meus tiets, tietes i el meu pare eren petits tenien sols un peluix que era un gos i cada setmana el tenia un. Això o van fer durant molts anys. Quan jo tenia 3 o 4 anys el vaig veure i em va agradava molt i me’l volia emportar, al principi no me’l volien donar perquè aquella joguina era dels meus tiets però vaig insistir tant que al final me’l vaig quedar. Aquest gos m´agrada molt perquè el tinc des de petit i perquè és molt bonic.
Ignasi
He escollit aquest llibre perquè m’agrada molt, es diferent dels altres. Hem va ajudar a pensar sobre la vida que porta la protagonista i com de malament que ho pot arribar a passar. Aquest llibre me l’ha regalat la meva avia l’any passat i em recorda a ella, s’anomena: «¿ya soy normal?».
MaĂŤva
Jo, d’objecte personal he portar el meu neoprè antic. He triat aquest objecte perquè va ser el neoprè amb el que vaig començar a fer surf. El surf és l’esport que més m’agrada, junt amb el futbol, i el practico des que tenia 9 anys, és una de les coses més importants de la meva vida i és per això que l’he portat. Aquest neoprè ja no em va bé perquè és de quan era petit però el segueixo conservant perquè m’agrada i em porta molt bons records de quan vaig començar a fer surf.
Max
He triat aquest objecte perquè és un objecte que fem servir cada dia i el tenim familiaritzat. Crec que és un objecte especial per a tots els alumnes perquè l’utilitzen cada dia.
NaĂźm
L’objecte que jo vaig triar és una samarreta del cau que em transmet uns sentiments d’alegria, cansament, diversió… El cau també et pot servir per pensar amb temes d’amistat i de convivència. Quan vaig entrar me la van donar i ja porto molt de temps amb ells i amb la samarreta per això l’he portat, perquè em recorda el primer dia i també tots els sentiments bons i dolents que he passat amb ella. Quan anem tots junts de campaments i veig a tothom amb la samarreta semblem una família.
Olívia
L’objecte personal que he triat és una pilota de bàsquet petita perquè és amb ella que vaig aprendre a jugar a bàsquet en 3r de primària. Aquesta pilota em transmet records del primer dia que vaig aprendre a jugar. Me la va regalar el meu primer entrenador de bàsquet que vaig tenir, i li tinc molt d’afecte. És de color rosa i gris i em va agradar perquè quan era petita el meu color preferit era el rosa. Des d’aquell dia m’encanta jugar a bàsquet.
PatrĂcia
El meu objecte personal són uns guants de porter amb ferros que els tinc des de que anava a quart de primaria que és quan vaig començar a jugar a futbol. Porten amb mi uns tres anys i els hi tinc molt d’apreci ja que són els primers que vaig tenir quan jugava els partits de futbol. Tot i que em van petits i els he deixat d’utilitzar encara els conservo perquè són els primers guants de porter que vaig tenir al jugar professionalment a futbol. Ara ja estan desgastats perquè els he utilitzat molt i ja estan vells i trencats. He portat aquest objecte perquè hem defineix molt bé ja que els guants reflecteixen que m’agrada jugar a futbol, jugar amb les mans, etc. També els he portat per una altra raó: com ja no els utilitzo els podia portar amb facilitat a l’institut.
VÃctor
El meu objecte són unes arracades que em va regalar una persona d’ètnia maputxe durant el meu viatge a Xile. Són ben especials per a mi ja que quan hi veig el símbol de la seva bandera me’n recordo dels meravellosos dies viscuts en aquell país on vaig poder conèixer de primera mà com viuen, les seves creences, la seva música i les celebracions que hi fan. Sens dubte una de les millors experiències de la meva vida.
Anna
Jo aporto una garrofa de flamboyant recollida del carrer a La Habana. La tinc en una prestatgeria de casa per tenir sempre present aquell país on hi he anat força vegades. És un lloc important en la història dels nostres països i, per sobre de tot, el tinc per tenir sempre present l’amistat que m’uneix amb una persona que viu allí amb la que he compartit molt a diferents llocs del món.
Mateu
El meu objecte és un ninot articulat que vaig comprar en Mèxic. Per a mi és important perquè aquell viatge a Mèxic va ser després d’haver viscut durant un temps en Barcelona i quan vaig tornar em vaig anar a viure a Madrid. Aquell viatge també fou l’últim projecte que vaig fer amb un grup de gent i quan vaig tornar vaig començar a treballar en solitari com a artista. Per tot plegat representa un poc els viatges i els diversos llocs on he viscut.
Antonio
COMPOSICIONS
Hi havia una vegada un lluitador de lluita lliure que havia d’anar al ring que estava situat a l’altre costat del pont. Aquest combat era de vida o mort! També hi havia un diable que havia d’anar a fer un correfoc urgentment. Els dos es van trobar creuant el pont el qual estava format per una garrofa flamboyant i dos guants de futbol. Baix del pont hi havia a una banda aigua (representada amb la cartolina blava) i a l’altra banda hi havia lava (la samarreta vermella).
1
Els dos volien passar perquè tenien coses a fer a l’altra banda però no ho podien fer al mateix temps ja que si un caminava l’altre queia a la lava. Malgrat
això, van acordar creuar alhora amb tan mala sort per al lluitador de lluita lliure que es va desestabilitzar i va caure a la lava. El diable, en canvi, va seguir en el pont i va aconseguir arribar a l’altra banda on va poder arribar a temps per fer el seu correfoc tan important.
Olívia Lacasta Víctor Marimón Carla Pou Mateu Fornos Antonio Ruiz
La història de l’escultura parla del nadal del 2010 en el qual una nena molt presumida celebrava el seu sisè aniversari. La seva mare va decidir regalar-li un gos, amb arracades perquè la nena era molt presumida. Aprofitant que era nadal, va deixar el gos a baix de l’arbre de nadal i perquè fos més sorpresa va embolicar-lo de manera delicada per no ofegar al pobre gos. Quan eren les 9 de la nit, un cop ja sopats, la mare es va disposar a donar-li el regal.
2
Quan va veure aquell peluix li va encantar potser fins i tot massa perquè va començar a agafar una obsessió amb el gos, tant que va deixar de menjar,
i això va anar cada vegada a pitjor. Com que no va menjar durant molt de temps va emmalaltir i el 29 de febrer del 2010 es va morir.
Alba Cervera Max Palou Aina LĂłpez -Pinto Anna Mancho
Nosaltres hem fet una fotografia amb els quatre objectes inspirats en un moment de la pel·lícula de Ratatouille. El moment exacte és quan l’avia esta perseguint al ratolí (el nostre cotxe) amb una escopeta, el ratolí agafa el llibre del seu cuiner preferit per fugir i utilitzar-lo com a barca (el nostre llibre). Haurà d’utilitzar una cullera (la nostra sabata) per remar en una claveguera per poder fugir de la senyora gran (el pint-art) que el vol matar.
3
Daniel Chapoñan Maëva González Guillem Rius Aina Mas
Hi havia un gos que li van regalar una pilota de bàsquet pel seu aniversari. Estava corrent amb la pilota a la mà, la va tirar a la cistella i, justament quan l’estava llençant, va veure un avió blanc i blau. Va decidir dibuixar l’avió. I quan va començar a dibuixar-lo, va mirar cap al cel i va veure que al cel no hi havia res, ja no estava, però encara se’n recordava i el va dibuixar “perfecte”. De gran es va dedicar a ser pilot d’avió.
4
Naüm Freixenet Ignasi Torelló Patricia Carreras Dídac Valdellou