Documentación histórica Escritos y artículos . Antonio Bonet 360º Arquitectura Moderna Argentina

Page 1

Antonio Bonet Castellana 360º

© www.arquitecturamoderna360.org 2019


Antonio Bonet Castellana 360º

ARQUITECTURA MODERNA ARGENTINA 360º Base de datos de documentación histórica, modelos digitales 2D/3D, fotografía, fotografías panorámicas 360° y VR de obras representativas del patrimonio arquitectónico del movimiento moderno argentino. Este proyecto ha sido desarrollado gracias al Régimen de Promoción Cultural de la Ciudad Autónoma de Buenos Aires (Mecenazgo) Dirigido y desarrollado por: Arq. Carlos Zabala, Arq. Gabriela Luna, Arq. Claudia López Más información: www.arquitecturamoderna360.org Documentación histórica

Visitas Virtuales VR 360º

Fotografías históricas

Geolocalización de obras.

Digitalización 2d CAD

Compilación de data.

Modelado 3d CAD

Base de datos Web.

Registro Fotográfico 360º

www.arquitecturamoderna360.org

Créditos: Fons Antoni Bonet Castellana. Archivo Histórico del Colegio de Arquitectos de Catalunya. Barcelona España Bibliothèque Cité de l'architecture & du patrimoine Paris Francia Archivo digital de Revistes Catalanes amb accés oberte (RACO) Catalogo digital de la Biblioteca Nacional Mariano Moreno. Buenos Aires Argentina Centro de Documentación - Biblioteca "Prof. Arq. Manuel Ignacio Net". FADU UBA Buenos Aires, Argentina Catalogación, modelado digital 2d/3d, Fotografía 360º y VR: Equipo Arquitectura Moderna 360º Con el apoyo de:

NOTA ACLARATORIA: Contenido de uso estrictamente académico no comercial. © Todos los derechos reservados. 2019

PUBLICACIONES DE ESCRITOS


Antonio Bonet Castellana 360º CONTENIDO Documentación histórica/ Publicaciones Revistas Tipo doc Obra / proyecto

Contenido

Revista

Austral 01

Revista

Austral 02

Revista

Austral 03 (Casa Estudios para Artistas)

Articulo

Reseña Obra Antonio Bonet

Articulos

Obra Bonet

Publicación Revista Nuestra Arquitectura nº 119 junio 1939 Revista Nuestra Arquitectura nº 122 septiembre1939 Revista Nuestra Arquitectura nº 125 diciembre 1939 Nueva Visión : revista de cultura visual. Artes, arquitectura, diseño industrial, tipografía No. 1 Dic. 1951

Cuadernos Arquitectura COAC nº 194 1987

Año Pub.

País Pub.

1939

Argentina

1939

Argentina

1939

Argentina

1951

Argentina Argentina

1987

España

















































La arquitectura de Antonio Bonet La Rinconada, casa en un acantilado sobre el mar.

Punta Ballena, Uruguay.

Antonio Bonet es un emprendedor y tenaz realizador de la arquitectura moderna. Su incorpora­ ción al movimiento de la Argentina -o, para ser más exactos, del Río de la Plata, pues muchas de sus obras, acaso las principales, se encuentran en Uruguay- ha sido un aporte de real tras­ cendencia. Nacido en Barcelona en 1913, Bonet se incorpora, desde muy joven, estudiante todavía, al grupo más avanzado de arquitectos catalanes. En 1937, colabora con J. L. Sert y L. Lacasa en la construcción del notable Pabellón Español de la Exposición Internacional de París. Este pabe­ llón -a cuya particular intensidad expresiva tanto contribuyeron los aportes artísticos de Picasso, Miró y Calder— implica un momento muy significativo en la evolución de la arquitectura moderna de exposiciones; un momento a la vez de síntesis y recomienzo en el largo proceso que va desde el "Pavillon de l'Esprit Nouveau" de Le Corbusier (París, 1923) hasta las últimas exposiciones de Herbert Bayer en los Estados Unidos, sin olvidar, naturalmente, las dos "Schweizer Ausstelung" de Max Bill (Milán, 1936 y 1951). Antonio Bonet (foto Moholy-Nagy)

Desgraciadamente, este promisorio impulso encaminado a poner a España al unísono con la experiencia universal moderna, y que tuvo en Bonet, aunque precoz -recuérdese que contaba apenas veinte años cuando concurrió al memorable C. I. A. M. de Atenas-, no por eso menos pujante y esclarecido propulsor, se interrumpe con el trágico fin de la República. Así, el joven arquitecto catalán, como muchos otros intelectuales españoles, se suma a la caravana del exilio. Su primer objetivo es Francia. En París, Le Corbusier lo acoge con simpatía y generosidad; le abre las puertas de su estudio y le facilita la realización de diversos proyectos. Precisamente, es de esa época su Pabellón del Agua ( 'Historia del agua en la naturaleza y en la civilización humana") para la Feria de Lieja. En este audaz y original proyecto, un sistema de grandes explanadas de hormigón sobreelevadas permiten al público una apreciación espacial y dinámica de los elementos expuestos; la sutil interacción entre el espectador y el espectáculo -una de las preocupaciones más actuales del arte de exhibir- ha sido aquí sagazmente presentida y resuelta. Además, el carácter curvo, ondulante, "blando", de las explanadas contrasta con la severa verticalidad de las estructuras metálicas que -a modo de columnas- sustentan un techo de super­ ficies cónicas (cóncavas y convexas) de diversos colores y materiales. El resultado de esta opo­ sición de elementos plásticos y constructivos es una cautivante realidad arquitectónica, muy animada, alegre, de sensaciones permanentemente renovadas, nada monótona, lo opuesto, en suma, al antiguo modo de concebir una exposición. En 1938, Bonet se establece en nuestro país. Aquí, conjuntamente con algunos arquitectos argentinos que había conocido en París y con otros de similar orientación, propicia la fundación del grupo de arquitectos y urbanistas modernos "Austral", que inicia sus actividades con una revista polémica del mismo nombre.

En sus primeras obras realizadas entre nosotros, adopta no pocas de las modalidades expresivas de Le Corbusier. De esta ' influencia" -para llamarla de algún modo- Bonet logra liberarse, no a través de una ruptura, sino de una inteligente asimilación crítica. Sus obras posteriores mani­ fiestan claramente el proposito de lograr una síntesis de los aportes más valiosos de Le Corbusier y del método científico integral de la Bauhaus', y todo ello al servicio de un "standard" propio de innegable sabor mediterráneo. En sus realizaciones, los materiales están usados sin esa falsa retórica de la "construcción" que paraliza a los neófitos, pero sin rendir tampoco tributo a

3


Solana del Mar, detalle del Hotel-Restaurante sobre la playa.

Punta Ballena, Uruguay.

ninguna forma de superficial organicismo. Por eso, sus obras evidencian una correspondencia dialéctica tan perfecta con el paisaje inmediato, el "espacio exterior" o -cuando las circunstan­ cias se lo permiten- con el gran paisaje social, con la totalidad del conjunto urbanístico. Como hemos hecho notar en un principio, muchas de sus realizaciones se encuentran en el Uruguay. Allí, en un lugar de bosques y playas, en Punta Ballena, Bonet ha llevado a cabo una de las obras más importantes de arquitectura y urbanismo de Sudamérica. Es la mejor prueba de lo que puede llegar a constituir el planeamiento inteligente de una zona balnearia. Las circulaciones -que debieron abrirse paso a través de una vegetación frondosa y médanos extensos y rebeldes- fueron pensadas a doble nivel; puentes colgantes de un depurado sentido plástico y constructivo facilitan a los peatones el cruce de las carreteras. Como centro de este conjunto urbanístico, está el Hotel-Restaurante “Solana del Mar". Esta obra ejemplifica como pocas lo que hemos dicho más arriba refiriéndonos a su arquitectura en relación al paisaje. "Solana del Mar" continúa la naturaleza pero nadie puede confundirla con la naturaleza misma. Existe como obra humana. Se incorpora y se opone al paisaje. En Punta Ballena ha realizado también sus mejores viviendas privadas (Berlingieri, "La Rinconada", Booth, Cuadrecasas y la del poeta Rafael Alberti) concebidas con similar criterio. En la actualidad, y desde hace más de un año, convencido de que los sistemas constructivos deben orientarse hacia la producción en serie de sus elementos, Bonet está íntegramente dedi­ cado al estudio y realización de diversos tipos de viviendas individuales prefabricadas. H. B.

Solana del Mar

Casa Berlingieri, Punta Ballena, Uruguay.

La Rinconada, interior.


Exposición Internacional del Agua, Lieja 1939. Pabellón de exposición proyectado por Bonet (1937-38) para un plan total presentado por Le Corbusier. principio base del pabellón

Actualidad y porvenir del arte concreto Tomás Maldonada Cuanto más se medita acerca de la situación de la cultura en el actual estado congestivo del mundo, tanto más se comprende la des­ concertante puerilidad que implica persistir en las antiguas modalidades teóricas de la "avant garde", a saber, manifiestos de tipo polémico, prosas poéticas a modo de mani­ fiestos, aforismos, etc. A este respecto con­ viene observar que las actitudes que ayer de­ finieron una protesta altiva contra una reali­ dad inadmisible —los deslumbradores trucos del ingenio, el culto de lo insólito y singular, la desestima jactanciosa del racionalismo—, hoy, después del trajín de casi medio siglo, han modificado su sentido originario. Ya no son formas de subversión o de disentimiento, como lo fueron antes, sino de conservación; no de coraje sino de fácil oportunismo.

Pero ¿cuál puede ser la actitud de los artistas concretos frente a esta crisis evidente de la primitiva patria mítica del arte moderno? ¿Acaso persistir en los artificios retóricos de una realidad que sospechamos desvitalizada? ¿Acaso declararnos hostiles a todo pensamien­ to teórico, adoptar una suerte de barbarie, recogernos al inverificado mundo del hacer sin pensar? Nada de eso. Nuestra obligación es atender lo que el pulso de esta época reclama, es decir, disipar cuidadosamente las brumas que ocultan y desvirtúan el significado pro­ fundo de nuestra experiencia estética; revisar lo que todavía es oscuro, ambiguo o torpe­ mente formulado.

Sospecho las objeciones. Se me dirá, de se­ guro, que no hay ninguna razón perentoria que justifique tan brusco cambio; que son más los peligros que se corren (dogmatismo, "common

sense", sacrificio del humor y del buen tono) que las posibles ventajas. Inexacto. Los peli­ gros, cuya significación es sólo mundana —en el peor sentido— son despreciables compara­ dos con las ventajas, cuya significación es so­ cial —en el mejor sentido. Por otra parte, y sin que se vea en esto ánimo alguno de drama­ tizar más de la cuenta, es indiscutible que si llegamos a ser seducidos por cualquier forma de molicie o ceguera intelectual, si aceptamos, por desgano o indiferencia quedar al margen de la encrespada querella cultural de nuestra época, el previsible desarrollo de ciertos he­ chos presentes se encargará de atrasar en cien años (¡o más!) el reloj de la historia artística.

En los esfuerzos tendientes a impedir tal desventura, en la tarea de vacunar al mundo contra esa amenaza, los artistas concretos debemos participar activamente. Pero para ello, y ante todo, es fundamental que empe­ cemos reconociendo que nuestras antiguas mo­ dalidades teóricas —en las cuales todavía insisten con singular porfía los representantes del ''arte abstracto" francés— son ya insu­ ficientes para permitirnos afrontar con éxito la etapa actual del debate. Si queremos evitar que los hechos arriba mencionados nos sor­ prendan conceptualmente desnutridos y rin­ diendo tributo a valores en crisis, es urgente que volvamos a pensar todos nuestros proble­ mas de un modo más estricto, o sea, menos polémico, menos literario y menos idealista. Es, por otra parte, el camino —el único cami­ no— que nos señala la subyacente tradición racionalista del arte concreto, su vocación esen­ cial, por escondida (o sumergida) no menos legítima. Sí; más que un sospechoso "rappel a l'ordre", que un desesperado examen de con­ ciencia, que un retorno, que un renunciamien­ to, lo que corresponde hacer es reaprender —y pronto— los secretos del difícil y viejo oficio humano de ver claro. £1 redescubrimien­ to conmovido de la lucidez, tantas veces escar­ necida, hostigada y puesta en fuga. En resu­ men, tenemos que superar de una vez por todas la contradicción todavía flagrante entre nuestro modo de inventar el arte y nuestro

modo de explicarlo. Que nuestras teorías sean congruentes con la probidad de espíritu que siempre ha existido en nuestras obras. Ahora bien, ¿cuál sería, en consonancia con este nuevo modo de ver, el método más ade­ cuado para alcanzar una comprensión satis­ factoria de lo que es y quiere ser el arte con­ creto, de su actualidad y porvenir? Sobre todo, no empezar definiendo. No partir de preconceptos favorables. Que la pregunta acer­ ca del lugar y la función del arte concreto en la historia de las artes visuales no sea la primera pregunta que tengamos que contestar.

La adopción de tal punto de arranque, si se­ ductor, si capaz de obviar muchas dificultades, Implicaría, en rigor, tanto como dar por sen­ tado lo que para muchos resulta todavía inaceptable: que el arte concreto constituya un fenómeno artístico con méritos suficientes para ser ubicado en el ámbito de la cultura. Hay, en efecto, quienes llegan hasta rechazar una definición del arte concreto en términos de cultura, pues lo juzgan de antemano ■—casi siempre (por no decir siempre) sin haber pres­ tado a sus obras la suficiente atención— em­ presa de mistificadores, práctica esencialmente infraartística. De aquí que el primer paso no pueda ser otro que responder con objetividad crítica a la subjetividad crítica de los que así piensan; ignorar de entrada toda clase de so­ breentendidos, aceptando inclusive que el pro­ blema pueda plantearse sin la ayuda de nin­ guno de esos puntos de apoyo. En suma, estar dispuestos a partir sin definición previa, admi­ tiendo —a efectos de una ulterior reducción al absurdo— la posibilidad de que el arte concreto sea algo así com un cero cultural absoluto. He aquí, entonces, la pregunta anterior a cual­ quier otra pregunta: ¿Es el arte concreto una actividad legítima del espíritu? 0 mejor toda­ vía: ¿Hay un derecho al arte concreto? Creo firmemente que sí. El derecho al arte con­ creto no puede ser cuestionado porque tam­ poco puede serlo el de ejercitar todas y cada

5



El CIAM i I'estanca a Paris.

54

Jo treballava com a estudiant a l'estudi de Sert i Torres i Clavé des de 1932. Vaig ser presentat a Sert per l'escriptor Guillermo Díaz Plaja, amic comú de tots dos. Amb Sert i Torres i Clavé vam fundar MIDVA (Mobles i Decoració per a la V i d Actual). L'estiu de 1933 es va celebrar el Cong-és Internacional d'kquitectura Moderna. (CM). Aquest congrés es va celebrar a bord del buc Patris II, a les mtes de Marsella-Atenes i Atenes-Marsella. L'estada a Grecia es va dedicar a algunes conferencies i visites culturals pel país. Durant aquest període vaig proposar a Le Corbusier de traslladar-me al seu estudi quan acabb els meus emdis, la qual cosa va passar al cap de tres anys. El primer període a l'estudi de Le Corbusier va ser molt curt. Després va arribar a París Josep Lluís Sert al qual li van encarregar, juntament amb Lacasa, el Pavelló Espanyol per a l'Exposició de París de 1937. En aquest pavelló jo hi vaig participar molt intensament com a arquitecte col.laborador. Quan vaig acabar el pavelló vaig tornar a ?estudi de Le Corbusier, on vaig coneier dos arquitectes argentins joves, Jorge Ferrari Hardoy i Juanito Kurcban, els quals a poc a poc em van convencer de traslladarme a ?Argentina. En aquel1 moment, ja des de Barcelona, jo vaig sentir intensament la influencia del surrealisme en la pintura, una influencia que vaig anar vaslladant a I'arquitectura. Aiib va transcendii en una de les xerrades amb Le Corbusier, i a

ell li va interessar molt. En aquell moment el1 havia acabar un primer avantprojecte de la Casa Jaoul. Em va proposar que fes un segon projecte, i que incorporés a I'arquitectura racionalista la llibertat creadora propia del rnoviment surrealista. Vaig fer un avantprojecte molt revolucionari al qual Le Corbusier no es va oposar pas. Posteriorment, i per a l'Exposició Internacional que es va celebrar a Lieja, Le Corbusier va haver de preparar el projecte de Franca. Tot seguit em va encarregar que fes, amb la mateixa llibertat que la Casa Jaoul, un avantprojecte per a l'esmentada exposició. Aquest ~rojecte,no solament va agradar molt a Le Corbusier, siuó que a més a més va servir de base al projecte definitiu en el qual Pierre Jeanneret va treballar especialment la comuosició general de la man estructura que alhora creava una il.luminació zeniral perfecta. ANTONIO BONET, 1987

1 worked as a student in Sert and Torres Clavé's studio from 1932. 1 was introduced to Sert by the writer Guillermo Díaz Plaja, a mutual friend. Sert, Torres Clavé and 1 founded MIDVA (Mobles i Decoració per a la Vivada Actual -Furniture aud Decoration for Modern Housing). In the summer of 1933 the Congreso Internacional de Arquitectura Modenza (CIAM) was held. This congress took place on board the Patris II which did the round trip between Marseilles and Athens. While we were in Greece we attended lectures and visited places of cultural interest. Duriog this period 1 suggested to Le Corbusier that 1should join his studio when my studies had finished three years later. My first period in Le Corbusier's studio was very short. Later Josep-Lluís Sert arrived in Paris having been commissioned, together with Lacasa, to build the Spanish Pavilion for the 1937 International Exhibition in Paris. 1 worked very intensely on the Pavilion project as a collaborating architect. Once the Pavilion was finished 1 returned to Le Corbusier's studio, where 1 met rwo young Argentinian architects, Jorge Ferrari Hardoy and Juanito Kurchan who, little by little, managed to persuade me to go to Argentina. At that time 1 had begun to feel very intensely the influence of surrealism in painting from Barcelona, an influence 1 was transferring to architecture. This came up in certain conversations with Le Corbusier, and he becarne very interested in the idea. At the

time he had just finished a first preliminary project for the Jaoul House. He suggested that 1 should prepare a second project, incorporating into rariondist architecture the creative liberty of the surrealist movement. 1 produced a higbly revolutionary preliminary project to which Le Corbusier did not object. Later Le Corbusier was commissioned to prepare the French stand at tbe International Exhibition in Liege. He immediately entmsted me with a preliminary project for the exhibition, allowing me the sarne freedom as he had in the case of the Jaoul project. Not only did Le Corbusier like this project very much, but he also used ir as the basis for the final project on which Pierre Jeanneret worked, especially in the overall composition of the great structure which, in turn, created a perfect zenithal light. ANTONIO BONET, 1987


>

..-......2

-..

. ~. .:' T?-T ~

Par del Canal de Coiint, o bord del Patris II. Corinthion Chonnel, on board lhe Patrir II.


El giup erpanyol al CIAM IV. The Sponirh Graup ot the 4th CIAM


Retrot d'Ano Mari- i Antonio Bonet 1945. Portroit of Ano MarĂ­a and Antonio Bonet 1945.



Proiecte de la Casa Jaoul,

1937.

Secciรณ longitudinal. Llapk de colorr

sobre pmpei v r g e t o l 4 7 x 54

centirnstres. bngitudinol Ssdion. Coloured pencil on tracing paper. 47x54 centirneters. ce<~imeinr. Elewtionr. Colour pencilr ond colloae on tmcina

Casa Jaoul. Ptojede de La Corbusiu; 1937. Secciร , d a n t a h a k a i prirneio. Iaeul h'ouse. Pmject by Le Corburier, 1937. Section, gmund and fint floor.

Planta de .1 Casa J ~ o u I .Unpis de color sobre p a ivegelal, 3 5 . 5 ~ 3 6c s n g e t n s . Gmund Ion of Jmoul. Houre. ~oiourelpencilon tmcing paper. 355x36 centimeten.



Edifici Paraguay i Suipacha 1938-1939

Aquesr edifi ei, al bell m ig

Si tuated, in lhe cent rt.: o f

del centre de la ciutar, es va dedica r a co m e r~os a la

lhe eiry, l hi s b uild ing h as sho ps o n t he gro und rl oo r

planta baixa i a esrudi s

and artists's studi os o n rhe remainin g floors. Artist's stu cl ios wcrc practicl ll y non-existenr as an arch irectu ra ! prog ramme in Buenos Aires, so rhal th is commi ssio n o ffercd me much grearer plastic

d'art istes a la resta de p lanres. EIs eSlUdi s d' artisres gai rebé

encara no eX lstlcn com a programa arqui tccronic a Buenos Aires. Així, dones, aqu esta obra cm va ofc rir un a lliberrar plasri ea molr superio r a la qu e es plan reja en el eas deis hab iratges. Ya ser un projcctc qu e, per

motius di versos, va representar mo lt per a mi. Va ser la me va primera obra americana i amb mi hi van eol.\abo rar alguns

arquitecrcs joves qu e jo havia conegut a París. O 'altra banda, a causa de la

seva concepció, que resumeix mo l tes de les

Apa radors a la p lanta ba ixa . Shop Window o n the Ground Floor.

inquietuds d' aqu ell s

mo ments, I'obra va adquirir un caracter po lemic mo lt fo rro El fer qu e algu ns estudi s fossin d e do ble al,ada i altres amb vo l tes, va fer qu e

res no encaixés 3mb els reglaments municipals. Tanmateix, J'o bra va despertar un entu siasme autentic i es va aconseguir I'apro vae ió d el munieip i. Les vo ltes, i també les fa~a nes de vid re, van ser les

primeres que es van construir a l'Argentina mo derna. Vu ll destaca r qu e jo esta va

molt interessat en la recerca d e parti eio ns de I'espai qu e

material, drawn

in lhe Wo rk shop o n A nton io Bo nel hcld in lh e Hi sto ry o f A n and A n.:hitc.:ct un.: D c.: p 3 rtl11 é l1 l al l he ETSA 8 (Se hool

o f ArchitéClu rc.: a f lhe.: U n ivc rsiry f B"rcelo n"), was co llec rcd fo r rhe ex h ib iri o n " nd for rhe C"l" log ue o f rh e Ga llery o f A rchileclure C RC , 13"reclOlu , 1987 .

helped by " {ew y Ollll g

archi recls I had mer in Paris. 0 11 rhe orher hancl , since rhe wo rk co nrains revo lurionary co nceplS o f rhar rime, ir beca mc hig h!y controversia!. T he faet l h" t so me o f l he sru dios were of do ub le heighr, w h ile ot he rs h"d

vau lrs, meanr rhar nOlhin g complied \V irh municipa l regulario ns. Ncverr hcless rht.: work was received wirh genuine enrhu siasm and we managed tO secure rhe agreemenr o( dle rown counci!. 80th t h e v.llilS and rh e

glass fa~ades werc..' rhe fi rsl of rheir ki nd ro be constructcd in Argentina. I sh ou ld li ke ro po int OUl

thar 1 \Vas ve ry interested in the search fo r wa )'s ro pan ition space in order to creare di ffe renr sensmio ns,

per la co nrraposició entre la

juxraposition benvecn rhe

llibertat de vo lums d e la planta baixa i la geo met r ia bas iea de l'edifi ei Un derall impo rtanr va se r el d e les aletes meral.liques grans farcides de suro q ue

freedom o f vo lumes o n l he gro un d fl o o r an d rhe b"sie geo rn erry o{ rhe bu ild ing.

ocupen tota la canto nada, que es van fer servir co m a tancament ún ico A ixí, dones, aquest estud i es transformava en una terrassa

corn er and aet

baixa o n ho vai g aconseguir. Per aixo cree que la defini ció estctica fo namenral

~í.l.p hi c:l 1

lt was a project rhal mca m a !or ro me fo r a nu mbcr o f reaso ns. It \Vas my firsr A mcrican wo rk ancl I was

d ' aqu esta o bra ve do n ad a

i va se r sobrerot a la plan ra

Thé

p rojee ts.

:m d it \Vas above all o n t he gro und fl oor t h ar I . ehi eved t his. Fo r rhis rcaso n I bldicve t h at rh e fund ament al aesth er ie d e{ini t io n o f t he \Vo rk is p rovided by rh e

creessin se nsacions diferents,

El Illater ial bdfic. dibui x:u " 1 T"lla q ue es V " fer so b re A ntonio Bo nd al D L:p:l rl 3 J11 l.: nr de.: ,'A n i de l' A rgu ilecrura de I'ETSA B, va sc.:r 1\.'4.:0 I1il :l l'c.:xposició, C at it leg d e la G akr ia d'A rq uil ec tllr.l C RC , B" rcclon", 1987.

freedol11 rh an 1 h ad

prev ious!y had in ho using

qu e es po dia fer se rvir durant les e po qu es qu e el eli ma h o perm etés. E s va n fer esrudi s mo lt

O ne imporranr dcrail is (he large metallie eo r k· fill ed fin s w hi eh oee upy rh e w ho le ;1.S

rhe o nl)'

closing elemenr. In rhi s way rhe studi o beco mcs a terrace ro be used \V hen t he

wcarher permirs. Ver)' precise studi es were earri ed o ut t h ro ugh ou l t he

\Yo rk such as, ro r exa mple, t h at of problems eo nn cered

precisos de tota I'obra, co m

\Vith the sun. Thcsc we re

per exemple I'esru d i relacio n at amb el pro blema del sol, qu e es va resoldre mitj? n,ant tenda ls exreri o rs d'amiant i un vidre do b le amb llana de vidre a les fa, an es. Aquest edifiei, o n jo cm vai g inst.l.lar el me u propi estudi a I' últim pi s,

so lved t hro ugh t h e use of

exterio r asbestos cano pics and b y do u b le glass \V it h glass \Voo l in th e fa, ades. This bui ld ing, w here I

in sralled my o\vn srudio o n

perm erre aplicar mol tes

th e to p floo r, alt ho ugh small, made ir possible ro ap ply man y new ideas w hi eh proved to be im po rt ant fo r y o un g

idees noves que van ser

archi recru re at rhat rim e.

malgrat que era peti t, va

molt impo rt an ts per a la

jove arquitectura d 'alcs ho res.

63


Interior d'un ertudi a I'etic. Interior of o rtudio in the anii:,


Planta segoncx. Planta &tic. Second Fioor. Ahic

Planta bmixa. Planta primera. Ground floor. Firrt floor.


Urbanització, Punta Ballena, 1945 Uruguai.

Unitat b6rica d e repartimen1 i paicel.loció. Basic unit of dirlribution and plotr.

Punta Ballena ir 1 S'anomena Punta Bdena rriangvlar area of one una zona uiangular de mil thounnd fivc huedred cincientcs hectairees que er hecrarer overlooking rhe trobr robre el mar aban. sea, riruared iun beiore d'srribar a Punra del Erre reaching Punra del Ene on des de Montevideo. rhe raad from Montevideo. El mar forma un deis The sea f o m s one of rhe cantonr del rdandc; un Uac rider of rhe tnangle; a lar^ gran, el rcgon; i el rercer, la lake formr the second; and rema de Punta Ballena. thc Punra Ballena mountain Aproimadamenr unes mil nnge rhe third. heairees caan ocuprder per , Ápproximnrely one un boss de pinr i eucaliprur thounnd hectares are esraordinari i una p~ covered by an enraordinary varietat d'especier forea of piner, eucalypnir borainiquer d'un p n vdor. and a grcar variery of Aquen borc, crear borannical specier of gres roralment per Anronio D. value. Lurrich, va ser, junrrment This forerr, crnred in itr amb h platja, el factor enrirery by Antonio D. dererminanr del projecte. Lurrich, and rhe beach were A cada cantó del triangle hi the mo derermining fictors va projecrar un ripur de of the projecr vida diferenr. Un del* O n each ride of the triangle antoos dóna robre I'ocei i 1 planned a different life és bhicament pla, I'altre nyle, one overlooking rhe dóna robre el Ilac, la Urcvna ocean wherc rhe rerrain ir del Sauce dedicada a la barically flar; anorher navegació esponiva, i, ovcdooking rhe lake, rhe finalmenr, el tercer cantó Sauce lagoon where dóna a la rem, que quan wrtenports reke place; and arriba al mar origina rhe rhird looking onro rhe aquena punta anomenada mounrains which on Punta Ballena. reaching the sea form rhc Alhora, elr tres virrexr del point c d e d Punta Ballena. rriangle creen elr rrer punrs Similarly, rhe three venices perifirics. L'un es rmba of rhe rriangle form rhe sobre el penya-leer, I'due rhree peripherical poinrs. a la zona anomenada One is on rhe ciiff, anorher d'hivemada, que kr la wna ir rhe winrering area where que a I'hivern ré més bon the winrer climate is best, clima, i el tercer ér a la and de ihird ir rhe dune w n a de les dunei. arca. Si unim els centres dels Joining rhe centres oi rhe cantonr d'aquest rriangle en ridcs of rhe triangle in a una earella de tres punter, rh-eepointed srar are the es formen els serveir d'ordre collective, mcial, ~ ~ l . l ~ c tsocial, i u , comercial, commercial, hotel rnd hosteler, erponiu, baratr en rponi facilirier, al1 of which circulacianr de viananrr. Er are pedesrnan ares. va evitar, smb molra cura, Conracr wirh avromobiicr is h rrobada amb els nudiourly avoided by aurombbilr mirjanqant mcans of simple foorbridges parruel.les wnzilles en les at rhc few rerulring poques c d l e r que en van croisroads. Thus rwo clearly renilrar. D'aqucrra manera differenriated modei of es va crear una ci~~uI=ci¿ circularion were creared. doble ben diferenciada. The firn srage, which was La ~ r i m e r aerapa que el va developed in 1945, war delenvolupar el 1945 valer along rhe sea fronr, where la del mar. Es va arribar a rhe Minisrry of Public ~conreguirdel Minireri Workr war persvaded ro #Obres Públiquer que no place rhe road half a f a pasar les carreteres prop kilomerre away from the del mar, sinó a cinccentr b~ach,chus avoiding rhe merrer. D'rquena manera es rradirional marine dnve va evirv I'avingud* which makes accers ro rhe costanera mdicional que beach difficulr. dificulta I'accés delr virnantr a 1. plarja a causa de la circulació auromobilirtica. ~~~

Carreteres a la urbmnització. Roodr ot the ertote.

~~

Primar estudi g a n a m l de la Urbanitració Punta Ballena. Uiuguoi. 1945. Firrt general rtudy o í the urbon d e ~ e l o p m e n ot t Punta Bolleno, ~

Uruguoy.

1945.




Habitatges unifamiliars a Punta Ballena, Uruguai.

Casa «La Rinconada»

1948 Aqucsra uri a tmba sirurda r la zona d'unió entre la gran pl.rja i el penya-sepr de Ir Punta Ballena. la qud cosa li proporciona una visa molr p n a rota la piatja. El mwimenr del penp-segat en rotr dos ~ n r i fa u que la gran sal d'enar a rrobi com un erpi c1w.i da-r del mar, i la zona de dormiroris, uran de I'espri v e d del darrera. A la uri r'hi acccdek per la p u r mcnyr elevada on a vi situar el gran pomogarirge al qual es brka pei una ercalz mecior. Elr granr murs de sonunció han eaar consrniirs u n b pedra de la urna, per la qual cosa queden h u p c r al paisarge.

A la sal., corredores-prertatgeri.. In the living room, iliding-doorirhelver.

Thir house ir riruared in rhe ama rhar joinr rhe large

beach and rhe Punra Ballena cliff, which h a an rnormous v i m over rhe whole bry. The double dope of rhe cliff meanr that the big living room is like a nised aage overlooking rhe sea, while rhe bedrooms are at giound leve1 overlooking the green area at the back. The house ir enrered ar rhe lower pan where rhe large porch-gargarge ir riruared. On rhe other ride thc living room ir raised above rhe garden, which ir resched by means of rn outer sraiwry. The fqrde overlooking rhe sea is occupird entirely by rhe big livingdining room wich irr arca of 75 sqvare metro. The favr bedroom are arranged praciically withour 2 corridor of any kind. The big containing wallr were built of local aone, so rhar they blend perienly wirh ihe svriovnding landrcaoe.

EL.

.-


Casa Berlingieri 1947 Pcr regana vegada em wig rmbar ii Punra Bdlena amb la pres&nciad'una duna sobre un rerreny siruar a primera linia davant d d mar i un fonr bowós. V. ser la primera obra urugualia en la qud vaig introduk les volrei catduier, conruuider todmenr amb rorxor de canreu. i'aproíiramenr de k duna, les volter i el clima, rón clr tres condicionsmentr bbics d'aquerta obra. Aixi, doncr, tota la circulació no va ser dtra cosa que una r e ~ p o .a~les condicionr ciimariquer cxtraordiniries del Iloc. D'aquena manera també vaig aconscguir que rorr elr dormiroris ringuersin una vista bona, d'una bsnda cap al mar, i de I'alrn, c a d ~ bosc. Cadunin dels darmiroris Cr simbolitrat perla reva propia valts, mentre que la zona d'ertar es troba en una volra de doble alcada; la rda d'enar a un nivel baU i el menjador -smb un buir qur mira cap a la sala- a un nivel1 dr. La pmpona d'aqucaa casa és una rxpansió lliure verr I'exrenor, sense cap menr de barreres.

For rhe recond rime 1 found rnyrelf in Punra Ballena. iaced once again by a ssnd dune on a rice locared on the fronr line by thc sea and with a wooded background. Ir was the f h r Umguayan work in which 1 inrroduccd Caralan-siyle vaulrs, using bricks laid on edge. Erploirarion af the dune, rhe vaulrr and the climare werc the three basic condirioning facrarr of the work. Thur, the rourer throvgh the honre were rimply a response ro rhe enrsordinary climaric condirionr of the m.In rhis way I also mrnaged ro renire fine viewí for al1 rhe bedroomr, towards rhe sea on one ride and rowards ihe woodr on the d e r . Each of rhe bedroams ir charanerised by irr ovaulr, while &e living area is benearh a double-heighi vrult; rhe living room on a lower leve1 and rhe dining. room -wirh an open $pace laoking our ro sea- on a higher level. The philosophy behind rhir house war to create a free ourwvd expansion unimpeded by rny barners.


Casa 600th

1948 Cr Thir complerely single tarllmenr derenvolupada en srorey hourc hr. s~a-viewr una sola planra, ré vistes al from ivery mom. mar des de rorr els The d l e r y links rhe rwa ambienrr. mai, wings, giving rhcm La galeria enllaga els dos independence and unicy rt corros principals i eL dáns rhe same time, rime ir is an independencia i vnirar errenrion af rhe livingalhora pel fer que b una room. prolongaciÓ de la rala The rolid w& are of d'errar. worked grey rrone faced Elr panys de pver $6" de wirh dark grey randnone. pedn grisa rreballada i el reveaimenr de gres, color marró forc. Aquesra casa, que


Mobiliari dlAntonio Bonet.

Cmdim de braco* BKF (Bonet, Kurehan, ~ e r r & i ) Antonio Bonet m.regut. 1938-39. BKF armchoir [Bonet, Kurchan, Ferrari), Antonio Bonet reated,

1938-39.

Cadira de bia(os oielluda da lm

Coro Donieri,

I'arquiterte Vivanco arregut. 1943-44. Winged ormchair for the Donieri

Houre, the architect Vivanco reated,

1943-44.



Cadira par o I'Hostal La Solana, Uruguai, 1946-47. Choir for the Lo Solana Hortelry, Urugurry, 1946-47.

Cadiia dr meniodor de la Cara Bond 1974. Chair br he dinin~room of the Bonet Hwrs 1974.

Tmulata de pedia 1946-47. Stone bble 1946-47.


BONET, 1938-1948

A

Fernando Álvarez, Jordi Roig

L'edifici cantonada Paraguay i Suipacha el context urba no interesa. Només els límits de la propietat i la seva definició morfologica formen una realitat que satisfari amb les seves propies lleis compositives. El programa, aparentment fragil en la seva composició, ret culte a una altra vida, a un altre habitant, a l'artista modern amb el seu petit tallerhabitatgel. El caricter experimental i de manifest es palesa a tota I'obra. El grup

Austral2, del qual Bonet era cofundador, havia elogiat el funcionalisme com

l'«única conquesta d'orhe general a la qrtal ha arribat l'arquitectura postacadk-

mica*, pero, d'altra banda, advertia contra .el nou academicisme>i atacava I'«arquitecturafa-

cil i epidkrmica3. L'afecció per algunes imatges a~rehesesen la seva formació moderna i que sembla que

vinculi I'obra amb els models celebres de Le Corbusier, la Casa de Vidre de Chareau

In thecase of the Paraguay y Suipacha corner building the urban conrcnr ir of no inrererr. Only rhe limirs of rhe pro-

O

les

obres del GATCPAC, no amaga la materia amb la qual Bonet intenta treballar.' Aquesta visió mecanica, de components estandarditzats, de ritmes industrials, contrasta amb l'aparició d'«altress imatges. L'edifici es desenvolupa en estrats horitzontals. L'estrat inferior és recorregut per una serie d'aparadors ondulats, miquines toves de mostrar que surten al pas i que transcendeixen el mecanisme estructural. L'estrat intermedi, suspes sobre el terra, se situa rítmicament entre les dues faixes de formigó, que es transformen en un acordió de lamines de suro quan arriben a la cantonada. El tema més apassionant és l'estudi del mateix arquitecte. La secció ens revela la significació que vol tenir el coronament. El cobriment en forma de volta té unes connexions molt clares amb el taller-estudi de Le Corbusier a Porte Molitor. Totes dues pretenen desxifrar una actitud esencial: una expressió espacial voluntariosa i clara. El concepte compositiu inexistent, el desprejudici clar per l'ortodoxia racionalista, la simple harmonització dels fets constructius i el joc ironic d'oposicions la relacionen amb la proposta feta per a la Casa J a o ~ lelaborada a l'estudi del mestre frances a mitjans de 1937'.

perty and ir3 morphalogical definirion conrrirure a reality ihat ratisfies with irs own lawr of comporirion. The programme, apparenrly fragile in conceprion, payr homage to another life, ro anorher occupanr, to rhe modern ariirr in hir amall srudio-home '. An tk of expcrimenrarion and manif a t o characterises rhe building. The Aurrral group, of which Boner was a cofounder, had eatolled hinctionaüsm as rhe "bnlyconquesi $general ordw thar postacademical arcbitmre bar arhiewd", warning, however, agimrr ''mcadrmtiim" and launching atrackr againa "eary, e@d m i c nrchirecrure"?. Hir fondneas for cenain imager conceived during hir madero raining, and which reem to link hia workro the wellknown modelr of Le Carburier, The G h Hause by Charca" or rhe works by the GATCPAC, neverthelesr do not dirguise the maieriah with which Boner attemp red ta work4. This mechanical virion of rtandardised componenrr and of indurrrial rhyrhms conrrasrs with rhe appeaance of "orher" imager. The building ir arranged in horizontal layers. The bottom one reemr to contain a series of wving shop windows, soft dirplaying machines rhar waylay rhe passer-by, rranscending the srnimual m e chaninm. The middle laver, suspended above the ground, is arranged rhyrhmically between rhe rwo concrete bands, becoming a folding hood of cork panelr ar rhe corner. The moa fascinating aspen of the buildine. ir the arrisr's own srudio. The secrion revealr to ur haw significan<rhe top is meanr ro be. Thevaulted roof is clearly reminisccnr of Le Corburier'r studyworkrhop in Porte Moliror. Both archirecrs srrove ro define a wilful 2nd clear spacial concepr. The non-exirreni comporitional concept, rhe clear unconcern for rationalin arthodoxy, rhe simple harmonisarion of eonarucrive elemenrr and the ironical inrerplay of opporicer relate thir builidng to rhe projecr for rhejaoulHoure prepared in the Fren- maerrro'r rrvdio in rhe middle of 1937'.


Hir experience of rhe climare generared nround Le Corburier 2nd rhc Paris avanrwsrde war a vital condirionine.facior :n Runcr'r nca,lg dndenrkrn crraiuc acrivity. l'hz ],toul Houw prnjeci WJI rhe icrulr of rn rfiec~iverelarionrhiri wirli Robeno Mana, a painter, architen and rcsearcher into the limirr of the rurrealirr vocabulary. The wming roof revealr a free, audacious Boner rubtly linked ro rhe French maestra. Le Corburier's CarM S about his trip to Bvcelona clearly r e flect rhe admirarion he felt for Gaudi'r soluriona for the Sizgroda Familir xhoolr, similar to rhore ruggerred in Bonei'r rketcher for theJaoul Mom. The freely arranged aaircase enveloved in verrified fabric,

seductive effecr on us. Bonet beg=" here hir own particular vision of the innate posibilitier in the eoder 2nd the poeticr of Le Corburier. Hir firrr projecr builr in Buenos Aires in 1938, the T m z a r del Sel, revealr chis surrcalisr climare'. The rculprure-like imagery, reminisceni of Arp, provides a series of conrrasrs ind surpises. The architecrure neithu describes nor manifertr; it is an anempt at pure creation. The luminour cluaerr, the curved, wooden hangingi and rhe insecure srretched canvar banisrer an rhe srain are al1 desiined ro pciish. They will survive only in a few photogmphs. As in the alrerationr ro the Bpbregui Aprtment, by Le Corburier, the decoatian ir bared on common elemenrr iaken out of rheir nacuml conrex and involved in an inrerplay of counterindicarionr and surprises. The abjetive ir ra exalr thir inrerplay, . . rhe architenonic reflenion of wrealist free verse'. The derign of rhe BFK armchair, which he carried out rogecher wirh Ferrari Hardoy and Kurchan in 1938, S¡ an exemplary 6nrhesis of the seardiligs dercribed above, but alro anricipatea rhe Bonet of che houier in Maninez or of che Punta Ballena works. A precise, exquisire industrial objen, that d m nor flin wirh rhe past, which deetroyr rhe cla~sicalobject bur ar the $ametime reflecrs and atremptr to fiad a compromise with a present of common materialr, ir proposes a furure of mass productian already presaged by the utilitarian and social proposals of rhe machine d habiter. Le Corburier's relarionship wirh techni- had ñlready been annovnced in V m une Architecrr<res. However, this relationshig continued uniil the early rhinies . The Utapian idea of conrrruning a srandardised house was reflected in a s e rier of projccrs during the tweniies: rhe Mairon Citmhan, the lmmeuble !Alla 2nd the Pa~illonde l!WiNowere conceived ro be conrirucred and assembled like a car or a ship's cabin. The Mairon de Week-Endbuilt in 1935,an early work of an embrionic bruralism, qucsrions rhe

Edifici Molitor, La Corbusier, París, 1933. Ertudi. Molitor Building, Le Corburier, Porir, 1933. Studv.

Cases d e cap de retmano al

Goiiof, Barcelona. Week-end hourer at Gormf. Barcelono. ArquitecterIArchiteQ; J.11. Sert, J. Torres Clavé, 1935.

Teirasser del Sel, 1938. Terroror del Sel. 1938.

6 i~!i$ & ,Jj I

Apartameni Beirtegui, Le Corburier Pmrir, 1930-31, termrsa-iclrdi. Beirte ui Apartment, Le Corburier Porir, 8930-31, terroce-ganien.

F<Isan~S.E. da lo Cosa C S.E. Eiewtion of the C Houre

Secci6 lmnrvenal d e la Cara B. Crorr sedion of the houre.


Curar m Mortinez. Vista des del

cmrrer, 1942-44.

Hourer in M a r t i n e r . rtreet,

View

1942-44.

fram the

Planta del grup de cases a Martinez, provinrio de Buenos Aires. 1940. Group of hourer ot Mortinez, Buenos

Airer, 1940.

Cara La Rirorda, El Prat de Llobisgat, Barcelona, 1963. .La Ricordox Houre, El Prot de Llobmgot, Borcelono, 1963.

relationship bemeen advanced techaiques 2nd crahsmanlike merhods of consrrucrion. Orher contemporary workssuch as the Mairon Mandrot, the Maison E A . . riz and theMairon auxMorhei &ady laid cluirn, with their canxructional components, to theL own exprerrivityand t h e i correct porition in the "natural order" of thingr, at the m e time recavering rhe landscapc for modern archirecture. Tiir appraach ro rhe vernacular conrritures a chapter in rhe complex relatianrhip bec. ween rhe Modern Movement and Hisrory". Li rhe case of the Marriner houses or in rhe CsaBerlúlgierichere is no parade of Medirerranean remliircences of kdeidoscopic combinarions of histarical or vernacular elemenrr wirh contemporary oncs. Bonct was movingrowsrds the ver"acolar dong the paths of Le Corburier, the GATCPAC and Picasso. The impossibiliry of provoking ruch a radical formal "desrmcrion" as ihe Te. rram del Se1 in a housing programme wirh rhe conrtmmive diaipline rhar vaulrr impore beeame the new deparrure poinr. The solutionr do not conrain easy rhyrncr. Free verse allowr 2nd demands a new synthesis. A sonnet can be written with every line: Marrínez, Berlingieri, La Ricarda or Cmylles. I n Punta Ballena, Bonet carried our hir firsr urban project berween 1945 and 1948. His projen ir based on an apparenriy innocenr inrerpreration of rhe Let. tnfrornAthenr. His urban planning, however, ir bvilt around archirectural elements: bridger, experiences wirh local m2ircrirlr. s p i . ~ , whi'h are qirctchzd <ir ~anriricred..ti ~n ihc carv uf thc RKF arnic iilir. :h< clarrical obIcro i l w decrroyed here": rheie is no avenue or treelined walk, no palmi in a raw. The man who wants to srroll among treer must rtrengthen his legs and m l k .

1. Frnuro KATZENSTEM mnd Pancho

m-

NW\, ',Numua y Br#mo Vnlr Tombidn': "Ame

La convivencia amb el clima generat ai voltant de Le Corbusier i l'avantguarda parisenca és una condició vital en aquesta activitat creativa acabada d'estrenar. El projecte de la Casa

Jaoul és el resultat d'una relació eficac amb Roberto Matta, pintor i arquitecte, investigador dels Iímits del lienguatge surreaiista. La coberta ondulant ens revela un Bonet lliure, atrevit, vinculat subtilment ai mestre francks. Els Carnets del viatge a Barcelona reflecteixen l'admiració de Le Corbusier per les solucions de Gaudí a les escoles de la Sagrada Família, semblants a les que suggereixen els croquis de Bonet de la Casa Jaoul. L'escala disposada lliurement, embolcallada amb robes petrificades, les particions ondulants de múltiples textures, el collage, escenifiquen un univers fantistic que ens sedueix a causa de la seva irracionalitat. Bonet comenca aquí la seva visió particular de les possibilitats innates dels codis i la poetica 78

de Le Corbusier.

informa", No. 15-36, Bvcnor Aire?, 1982. 2. The Aurrnl G r o v ~an. i a r m d i n Bvenar Aircr m d i~mrmberr wercBonec. Ferrui Hudoy, Kurchrn. LE Pen, L 8 p 4 O l r u r , Sinrher de B u i ummrc. Ven Burm. Viliarndzdbr. L r r r t o join nerc Pcluffo, Vivinro and Ungar. Thc bninchiid o1the iirr, thmc, ronceivcd i n Lc Corhusiir'. rcudio, Beiween 1938 rnd 1939 fourirrun o1rhc iour"31 .~Aunrai" were publirhcd. 3. "Voli<nud y Acciin" (Will u i d Anion) wm rhc iini dcrlrririan by rhc Avstrrl Group nnd iurr pvhlished i n "Nuestra Arquiseciura", Junc, 1938. 4. Boncr becamc a mcmbir 01 rhe GATCPAC in 1933. Thc y c u h r i m hc had jjoinrd s r n and Tc r r n Clavi'r .tudio where hr prnicipncd in rcv.ra1 pr0ie.u i n Bucelona and mduracd rhrJop& R o e l19341rnd ncckcnd houwr inGvnfpmj-.(1935) 5 . Bonri mrr Le Corburier perianaliy on board u, .ailing lrom Mamcille. ro Arhrn. rnd ihePir.. brck.duringrhiNrh CIAM.0" Snirhing hir rrudies hc nent ro Prrir, nhcrr hr colliboriicd in rhe /#oid Hotm rnd xhc \V~ircrP.vilion ior rhc Liigc Exhibirion proieco. 6. In "Voli<nz#dyAm9n''the iolloninp ded;i-


.re rvident Paririiin crho.9 hcrc. bu, alro the rrrp a n a io thr rvlrvral cnvironmroi rhr, joinrd r r geiher GDmez de 11 Scrnr, Macrdanio Fcrnjndn rnd Olircrio Girondr, imong orhcn. 7. 'jlppr8mml&bzq,c,i': Patil1930.31, in L E CORBUSIER. %IIEComplin. Volicme 2. 19291734. Pvblirhed by Willy Bolriger, h r Edirionl d'Archircourr (Arrrmi$,Zurbh, 1964.Tonrhrdi>ion, 1984. 8. Thir w onc o1 ihe fsw booki cha~Bonci guudrd jnlou31y in his libruy. 9. KI"".,~ Fnmpton, in M& Anhizl~n, a Ctiri~xlHiiio11, Thamss ind Hudron Lrd., iondon. 1980, rhaprcr25. "ir Corbi<r>mrndikMonz~mm>nlunnonof& V m L i r . 173a19M>: snyrthrr

El primer projecte construit a Buenos Aires el 1938, les Terrasses del Sel, ja té aquest clima surrealista6.La imatgeria escultorica propera a Arp, proposa contrastos i sorpreses alhora. L'arquitectura no descriu, no manifesta, només s'intenta la creació pura. Els penjolls lluminosos, els paraments corbs de fusta, la barana insegura de lona tesada a l'escala estan destinats a morir. Només unes quantes fotografies sobreviuran. Com a la reforma de lilpartament Beistegui de Le Corbusier, on el decorat es forma a base d'elements comuns fora del seu context natural, en un joc de contraindicacions i sorpre-

l<.Thn isan amr. m i d e by PereJorn Raurrllar o n ~ h rundenisblc modcrniiy oirhzwock: "ln M i m n de Wek.End, i < ~ A r r i r t , d h & i ' :"A-30': No.4, Barrdom, J u o ~ 1986. . 1 l. "Bit, rue. d o inwxlyl i w & p n m z p P " d o/modrm !;mc* b w brakm &fr.rnr qiihY Iimi ,d .d i"disrnl c,,tioiq. w c b A . n i m d d our lympdrl,, hymiohr <oboCc.nh*nd rhmugh .ir ,;me. w e ha- o*irr ~ g i ~ / ~ Ir/p , " iind d &a ; , hir "% .n/ar-m rlxr m'," admirrrion and lr"g"kk r k d i t i r ~rl w e ibc wixher ro &re ihr m r c ofqidIiiY alow .ind *"I h,cmsn @m". LE CORBUSIEK. Qunndln CiWrnLrL%Mt Blanrks V o p p au Pryl d s Xmtder, Plon. Paria,

.,<, 12. In T m r R n p ~ i i M e ~ l r r A & ~ ~ *O%,

(iw

*d. NmAmhirr<"rrr.

,he Arshirsrlural rrerr, London, 1918) L E CORBUSER nys, "Nos y u x sonr,&ir~powwir Is/om~ r o ~ rlumi-. L u b r

m e r p i m ~ t m$en<les k111fim1.1.~ P U P U P Uque 911s = lis,,, rldirmmt" Brin.r wrocc in ,he msrgin. " and w n a , mmpl;i.iniI.m, rhorhogh ir i i i y k m h .

...

dt~~1rtoan~~nd,pmuidridridridriih~~~penpenpenpenmpen ti~

~...r

ses. La finalitat sera exaltar aquest joc, reflex arquitectbnic del vers lliure surrealista7. El disseny de la Cadira amb bra~osBKF, juntament amb Ferrari Hardoy i Kurchan, el 1938, sintetitza exemplarment aquestes recerques, pero també anticipa el Bonet de les cases a Martínez o les obres a Punta Ballena. Un objecte industrial precís i preciós, que no reconeix amors amb el passat, que destrueix l'objecte clissic pero que alhora que intenta un compromís amb un present de materials comuns, proposa un futur de reconstrucció en serie que les propostes utilitiries i socialitzants de la machine 2 habiter ja havien augurat. La relació de Le Corbusier amb la tecnica ja és anunciada a Vers une architecture8. La utopia de construir una casa estandarditzada es veu reflectida en les diverses propostes dels anys vint: la Casa Citrohan, Immobles Villa i el Pavelló de L'Esprit Nouveau són concebudes per a ser constniides i emmetxades com un cotxe o com una cabina de vaixell. La Mai-

son de Week-end'o, construida el 1935, una obra primerenca d'un brutalisme embrionari, planteja i posa en qüestió la relació entre les tecniques avan~adesi els sistemes artesanals de construcció. Altres obres contemporanies cbm la Casa Mandrot, la Casa Errázuriz i la Casa

Mathes ja reivindicaven amb els seus components constructius la seva propia expressivitat i la seva disposició correcta en l'cordre natural,, de les coses, i, alhora, recuperaven el paisatge per a l'arquitectura moderna. Aquest apropament a la cosa vernacla és un capítol de la relació complexa del Moviment Modern i la Historia'l.

A les cases a Martínez o a la Casa Berlingieri no hi ha desfilada de records mediterranis, ni combinacions calidoscopiques d'elements histories o vernacles amb elements contemporanis. Bonet s'apropa a la cosa vernacla pel camí de Le Corbusier, del GATCPAC, de Picasso. La impossibilitat de provocar una «destrucció» formal tan radical com la de les Tmasses

del Se1 en un programa d'habitatges i amb una disciplina constructiva com la que la volta imposa es transforma en el nou punt de partenga. Les solucions no contenen rimes ficils. El vers lliure permet i exigeix una síntesi nova. Amb cada rengle es pot escriure un sonet: Martínez, Berlingieri, La Ricarda o Cruylles. A Punta Ballena, Bonet duu a terme el seu primer projecte urbanístic entre 1945 i 1948. Projecta basant-se en una interpretació aparentment innocent de la Carta $Atenes. Tanma-

79


teix, el seu urbanisme es constmeix basant-se en elements arquitectonics. Els ponts, les experiencies amb els materials del lloc, els espais que s'estiren o es comprimeixen. Igual com a la cadira amb bracos BKF, també es destrueix l'objecte ~IAssic~~: no hi ha rambla, no hi ha pollancreda, no hi ha palmeres arrenglerades. L'home que desitja caminar entre els seus arbres ha d'enrobustir les seves cames i caminar.

1. Ernesto KATZENSTEIN i Pancho LIERNUR, ' W z w y humo mle también': 'he-Informa. núm. 35-36, Buenos Aires, 1982. 2. El gnip Austral es va formar z Buenos Aires i elr seur inregrantr eren Bonet, Ferrari Hudoy, Kurchan, Le Pen, Lópn, Olezla, Sánchez de Bunamanre, Vem Barros, Villa i Zalba. Posreriormcnr s'hi van incorporar Pcluffo, Vivanco i Ungar. Va ser idear pelr tres primen a I'enudi de Le Corbusier i van edirzr qvarre números de la revisa .Australx entre 1938 i 1939. 3. "Volunrad i Acción'' és la primen declmció del G m p Aurtral, publicada r *Nuestra Arquirecrunr, juny de 1938. 4. Boner va ser membre del GATCPAC des de 1933. Un anys abanr havia ingresar a I'enudi de SE* i Torres i Clavé, on va participar en diversos projenes a Barcelona i va codirigir Icr obres de la Roca (1934) i iiambé les cver de cap de retmana al Garmf (1935). 5. Bonet va c o i i x e r personalmenr Le Corburier en la rrav- que va fer el Parris ii de Manella a Arencs i a I'inrevér, on er va derenvolupar el N CIAM. Qvan va acabar els cavdir es va rrasUadar a P d r on va col.laborar en elr pmiecres de la Cevr Joovl i el Pnuelló de 1'Aigu de I'Exporició de Lieja. 6. A "Volunid y m&'' es declara: S 1 ~lmalixmonos hace llegar alfonda de la VYLt idividuul. Apowbando n< l m i ó d~ + m m de derpreM~nl"pmta~onirtldeh c w p m a e a l i z r !a mochined hnhim".. Aixb rón rerwinr pariancr, wri>rambé una resriaaa r i'enrorn cu¡niral que invo6ava G m e z de ia Serna, Macedonia Fernández, Oliverio Girondc, ctc. 7. 'Xppmment BNfegui: P n h 1930.1931, dinr LE CORBUStER Oeum Complete, Vol. t(1,1929.1934, Publicai per Willy Bolringer, Les Edirions d'hhirecrure (Artemisl. Zuric. -1964., devena 19114~ ~~ ~edició. ~ ~ - -~~ ~~.~ ~ ~ -~ , 8. Hem de derrscar que ér un delr pocr llibres que Boner conserva zelosamenr a la reva biblioteca. 9. Kenneth FRAMPTON,MadmA7rhitecturc,a CdficdlKkto?>,Londres, Thames 2nd Hudson Lcd., 1980. Al capirol XXV, "ie Corburier ondtheMonxmentzliaztion ofthe Vemaculor, 1930.1960': es prcrén verificar el derencanramenr de les recnisues mér avan~aderdavant de sirtemer més primiiius i arrelarr a les culrurer vernacles. 10. Hi ha un arraig enceitat de la modernirar innegable de I'obrer a chrrec de Pere-Joan RAVETLLAT, 'ZnMnkon de Weekend una acritud ereneinl". .A-30-. núm. 4. Barcelona..,iunv, de 1986. 11. '"P& n i ~ l l t ~ que q vivim intenramenr i"epma prerent delr tmpr m&> bem mncat el marc d'zpmtz mdoitzr limitada i ;ndigmt. Kem & p tora la r m n i a rotr elr tmpr h nmra rimpntia. Hm trobat nommenr la u&, i i e i i de torm l e dmiracionr i de rorer le9 angoker humnnes; rom lluny d'ququm mpoaiaiat teatral que w l posar elr erdmimentr de la qruiliiar p sobre i pm/ara d& exfoT'i'i humnnr" LE CORBUSIER, "'Quuand le<cathédralir érairnt Wnncher Voyqe aw pryr d e timider': París, Plon. 1937. 12. A "Tmir Rappelr iMesieun Icn Archirecres': 1 (Ven une A~rhirecrum,Ed. Anhaud, Parir 1977) Volum. Le Corbusier di": "Not,ryz<r ronl/aitrpanr woir k/omerior*r IumiSre. Lerfimesprimairerronr l a kllcr/ormep~lreque elles re Ii~enrclairemeni': 1 Boner escriu una anoració 80 al margc ':.. i una de complica&, encara que rorti mis dkrtendwl~,pat pmpocionar-nos una emoriá rupmor? ~

~


Turn static files into dynamic content formats.

Create a flipbook
Issuu converts static files into: digital portfolios, online yearbooks, online catalogs, digital photo albums and more. Sign up and create your flipbook.