Quadern de formació per a la nova militància

QUADERN DE FORMACIÓ PER A LA NOVA MILITÀNCIA

1 Des d’Arran hem creat aquest quadern de formació per a introduir a la nova militància al coneixement de la nostra organització i del conjunt de l’Esquerra Independentista.

Així com també el coneixement i desenvolupament dels nostres eixos de lluita i les línies tàctiques i estratègiques que seguim per a assolir els nostres objectius.

A continuació fem un seguit de preguntes i respostes, que esperem que siguin d’ajuda per a respondre els dubtes que pugui tenir la nova militància i aprofitar per introduir-la dins del moviment de l’Esquerra Independentista

Què és Arran?

Arran és una organització política i juvenil que neix el juny del 2012 fruit de la confluència entre les dues organitzacions juvenils de referència de l’Esquerra Independentista (EI) fins al moment: la Coordinadora d’Assemblees de Joves de l’Esquerra Independentista (CAJEI) i Maulets, el jovent independentista revolucionari a més, de diferents nuclis de col·lectius locals.

Un cop culminat aquest procés de confluència, neix Arran reivindicant-se com l’organització juvenil del moviment de l’Esquerra Independentista o com s’ha denominat històricament, el Moviment Català d’Alliberament Nacional (MCAN).

Què és l’Esquerra Independentista?

L’Esquerra Independentista (EI) és un moviment polític que neix a finals dels anys 60’ amb el propòsit de vincular la lluita per l’alliberament nacional amb l’alliberament de classe als Països Catalans. Marcant-nos com a únics objectius viables per a satisfer les necessitats del poble treballador català: la Independència i el Socialisme dels Països Catalans.

2 En aquests més de 45 anys d’existència hem fet grans canvis, èpoques d’avenços i altres de repressió, però malgrat tot ens n’hem sortit i seguim endavant amb unes estructures molt diferents a les del nostre naixement. A dia d’avui, més arrelades a les necessitats actuals per a poder desplegar el nostre programa polític de lluita.

En el marc de l’EI existeixen varies postures sobre com s’ha d’estructurar el moviment: hi ha d’haver organitzacions amb més pes que altres i que desenvolupin un paper d’organitzacions referents de masses o bé, totes les organitzacions han de tenir el mateix pes. En tot cas, són dubtes que anirem resolent amb el temps i entre tots i totes les militants, que som les que hem de ser capaces d’encaminar de la millor manera possible el conjunt del moviment.

Actualment les organitzacions que formen part de l’Esquerra Independentista són:

-Organitzacions estratègiques:

- Endavant (Organització Socialista d’Alliberament Nacional)

·MDT (Moviment de Defensa de la Terra) -Candidatura electoral

- Candidatures d’Unitat Popular -Sindicat estudiantil

- Sindicat d’Estudiants dels Països Catalans -Organització antirepressiva - Alerta Solidària -Sindicat de classe:

- Coordinadora Obrera Sindical -Organització juvenil:

- Arran

3 Per què lluita l’Esquerra Independentista?

Des de l’Esquerra Independentista creiem que l’Estat Espanyol està mancat seriosament d’unes bases democràtiques sòlides i es desenvolupa com l’actualització de l’anterior règim franquista, amb el seu màxim aval, la Constitució Espanyola.

Pensem que és la continuació del franquisme ja que segueix defensant els interessos de classe de la burgesia espanyola, amb la col.laboració de la burgesia catalana, i entre les dues imposen una opressió al conjunt del poble treballador català així com a la resta de treballadores i pobles de l’Estat.

A més d’una brutal opressió a la nostra nació: els Països Catalans (de Fraga a Maó i de Salses a Guardamar) on dia rere dia veiem com patim els atacs diaris a la nostra llengua, cultura i tradicions per part d’aquesta mateixa burgesia espanyola que resta aliada amb la burgesia catalana incapaç de plantar cara.

Però no és tant sols l’Estat Espanyol el que desenvolupa diverses formes d’opressió cap al conjunt del poble català. També estem ocupats territorialment per l’Estat Francès i econòmicament per la Unió Europea. L’Estat Francès tot i no provenir d’una herència clarament feixista com l’Estat Espanyol, perpetua els mateixos interessos de classe i la seva burgesia imperialista ocupa la Catalunya Nord mantenint dividit el nostre poble.

Per últim hi ha la Unió Europea una estructura que, com l’Estat Espanyol, també està mancada d’unes bases democràtiques, tant sols és el reflex d’una aliança entre multinacionals europees, dirigides per les classes dominants de cada país, per imposar dures mesures contra tots els treballadors i treballadores dels pobles d’Europa.

Així doncs, els objectius polítics de l’EI són la INDEPENDÈNCIA, per assolir l’emancipació nacional dels Països Catalans i així, defensar-nos dels atacs dels Estats Espanyol i Francès que porten 300 anys intentant esborrar-nos com a poble.

4 I el SOCIALISME per acabar amb el sistema capitalista i construir una societat justa, sense classes ni opressions, i on els i les treballadores, el sector més ampli de la societat, controlem els mitjans de producció.

A més, el jovent d’Arran visualitzem l’eix FEMINISTA, perquè creiem en la lluita contra l’opressió personal i colectiva a la que ens sotmet el patriarcat i apostem per construir formes de relacions personals realment lliures i deslligades de la dominació home-dona.

Veiem necessari impulsar la lluita feminista ja que les dones, i també el moviment LGTBI, de classe treballadora pateixen de manera més accentuada les agressions d’aquest sistema (salaris més baixos que els homes, càrrega amb les tasques de la llar...). Cal remarcar que el patriarcat també és nociu pels homes, adjudicantlos com a les dones, uns estereotips i rols de gènere, i fins i tot, ara comencem a veure que la pressió estètica exercida sobre les dones es dóna també als homes. Perquè el sistema capitalistapatriarcal vol crear falses il.lusions i imposar la percepció de la creació d’homes i dones perfectes amb uns rols determintat i definits pel propi sistema. És per això, que volem construir un socialisme d’arrel feminista que no oblidi la lluita per la igualtat de gènere com han fet històricament alguns partits i moviments revolucionaris.

Així doncs, creiem que l’únic subjecte revolucionari capaç d’arribar a la Independència i al socialisme des d’una perspectiva feminista als Països Catalans és el que denominem Poble Treballador Català (PTC).

Què és el Poble Treballador Català?

Considerem que el PTC està format pel conjunt de persones assalariades que forment part dels Països Catalans i els seus

5 ingressos provenen del salari retribuït pel treball per compte aliè o bé de l’Estat (funcionaris, aturats, pensionistes...). Així com també els estudiants que depenen econòmicament de la seva família treballadora.

Aquest subjecte revolucionari engloba a la gran majoria de la població del nostre territori tenint en compte, que la massa de persones que viuen gràcies als ingressos de negocis privats ja sigui a petita o a gran escala és una minoria si es compara amb els qui reben un salari d’origen aliè.

Per a definir-ho d’una forma molt breu, podriem dir que el PTC està format per tota aquella gent que no posseeix els mitjans de producció, és a dir, que depèn d’altres persones per a desenvolupar la seva feina. Arribats en aquest punt creiem que els interessos de classe del PTC estan en concordança amb els de l’EI, ja que tant sols amb la Independència, i el socialisme d’arrel feminista se satisfaran les seves necessitats.

Quins són els objectius del Poble Treballador Català?

Com hem dit anteriorment el PTC està format bàsicament per persones que reben un salari a partir del seu treball subordinat.

Entenem que en les relacions de producció capitalistes els treballadors catalans estem sotmesos a la opressió de les classes dominants, a l’ opressió dels interessos de la propietat privada. És per això, que els interessos del PTC desemboquen en l’abolició del capitalisme i la presa del poder per part dels treballadors catalans per organitzar i decidir com es duran a terme les relacions de treball en el futur estat català.

Els nostres eixos de lluita Entenem l’horitzó polític de l’Esquerra Independentista, és a

6 dir els nostres objectius finals, com la creació d’un estat català de caràcter socialista. Així doncs Arran ens marquem tres eixos bàsics de lluita indestriables entre si, l’alliberament nacional, de classe i de gènere que definim com la Independència, el Socialisme i el Feminisme, a continuació fem una breu explicació de cada un.

Independència Els Estats Espanyol i Francès ocupen el nostre territori des de fa més 300 anys, aquests tres segles d’ocupació ens han servit per demostrar que dins d’aquests estats es fa impossible la nostra supervivència com a poble.

Patim diàriament atacs a la nostra llengua, cultura i tradicions per part de l’imperialisme espanyol i francès i queda palès que no permetran que el poble català desenvolupi amb naturalesa la seva pròpia identitat.

A dia d’avui ja no hi ha volta enrere, és per això que creiem que l’única sortida per a resoldre el conflicte nacional és la independència dels Països Catalans, per poder construir una nació de i per els i les treballadores catalanes.

El nostre marc polític son els Països Catalans, des del nostre punt de vista no es pot renunciar a cap part del territori, encara que en l’actualitat les condicions siguin llunyanes a la reunificació de la nostra nació no hem de perdre de vista el nostre horitzó polític.

Però creure en la reunificació dels Països Catalans no vol dir que si en un determinat territori de la nació hi han condicions per avançar a nivell nacional no ho podem fer. Significa que el nostre objectiu polític a nivell nacional es concreta amb la reunificació de tot el territori. Els Països Catalans són una realitat històrica i tant sols amb la independència de tota la nació assolirem la llibertat plena per al nostre poble.

7 itat, n u a r t la nos n e brem o c ble” e o r p a s n s com “O e t ï u r t s de serem ter us Joan F

o

Socialisme Actualment ens trobem en una de les crisis més profundes del capitalisme. Aquesta ens ha demostrat que rebrota de nou l’esperit més agressiu de la lluita de classes i que, aquest cop les classes dominants estan disposades a tot per a mantenir i augmentar els seus beneficis.

El sistema econòmic dominant a nivell mundial, el capitalisme, és un sistema cíclic. Després de cada període de prosperitat i beneficis per als capitalistes desemboca en una crisi econòmica. La societat, vivint sota dinàmiques capitalistes, ja ha passat per altres recessions al 1929, al 1975 i al 2008 fins als nostres dies.

Tots els períodes de crisi són utilitzats per les classes dominants per a atacar durament a la classe treballadora i als sectors populars amb retallades, reformes laborals esclavitzadores, criminalització de la lluita, repressió...

Davant d’això, creiem que aquest sistema tant sols és capaç de resoldre les necessitats d’una minoria adinerada, i per a satisfer les necessitats de la majoria de la població és necessari un sistema completament oposat. Creiem que s’han de crear les bases d’una nova societat, la societat socialista, que aposti per la presa del poder i el control dels mitjans de producció per part de la majoria treballadora. És imprescindible que siguem els i les treballadores qui controlem

8 els mitjans de producció, ja que som nosaltres mateixos qui produïm per tant ens toca decidir què volem produir, com ho volem fer i per a què.

L’únic camí per a arribar a la presa del poder per part del poble treballador és la via revolucionària per tant, hem de combatre totes aquelles idees reformistes que creguin en la possibilitat d’humanitzar el capitalisme. És per això, que ens enquadrem dins de la ideologia del marxisme revolucionari, creiem en el socialisme científic com l’única teoria capaç de superar les contradiccions de la societat capitalista i l’explotació de la persona per la persona.

ins als f s t a t socie s a de e t l i u s l l e t o a de l a de t a i i r r ò ò t t s s i i la h “La h s é s e i d nostres ” classes arx Karl M

Feminisme A més de l’opressió que patim com a poble i classe, ens trobem amb una tercera opressió, la de gènere. Les dones treballadores són a dia d’avui el sector més precari de la societat, víctimes directes del patriarcat arrelat al capitalisme.

Tant sols es pot entendre l’ opressió cap a les dones, entenent l’opressió que pateix la classe treballadora, així doncs creiem que l’única eina capaç de combatre el patriarcat és el feminisme revolucionari.

Mentre la social-democràcia i el feminisme burgés es felicita pels grans avenços aconseguits en el darrer segle en matèria d’igualtat,

9 els i les feministes revolucionàries, creiem que l’únic culpable d’aquesta opressió de gènere és el capitalisme i fins que no acabem amb aquest no podrem assolir la plena igualtat.

El patriarcat és vigent dia a dia, cada retallada a la sanitat pública és una càrrega sobre les dones en quant a cures domèstiques, cada retallada en guarderies, és una càrrega sobre les dones en matèria de cura dels infants i així, en molts altres aspectes de la vida.

Les dones treballadores són el sector que més pateixen les condicions devastadores del capitalisme i la opressió de classe. Per tant, creiem que la lluita pel feminisme no es pot limitar a demandes concretes com ara la igualtat salarial (tampoc s’han de menysprear) sinó que, ha d’optar a la construcció d’un nou model de relacions en què s’acabin els rols de gènere i les actituds patriarcals.

Entenent així que el feminisme revolucionari ha de trobar el seu lloc dins de la lluita de classes, creiem que l’alliberament de gènere sense l’alliberament de classe és impossible i viceversa.

nascut r e v a h : s tres don o x i nació e a e r d g a i r a a z r “A l’at ballado e r t e s s a l c dona, de oprimida” arçal M é c r e M Maria Quina és la tàctica i l’estratègia de l’Esquerra Independentista per a arribar als seus objectius finals?

En punts anteriors, hem exposat quins eren els objectius finals d’Arran, els quals hem definit com a: Independència, Socialisme i

10 Feminisme.

Ara doncs ens toca exposar quina és la estratègia i la tàctica per a arribar a aquests objectius. Des de l’Esquerra Independentista ens hem adonat de què és necessària una unitat d’acció de les classes populars davant de les agressions del capitalisme salvatge i l’espanyolisme més ranci.

Definim la nostra estratègia com la Unitat Popular. En la correlació de forces actual veiem aquesta aposta com la més oportuna per a la consecució d’avenços significatius en el nostre projecte de lluita.

Què és la Unitat Popular?

Entenem la Unitat Popular com la unitat d’acció de tots aquells sectors desafavorits arran de les mesures que estan duent a terme els actuals governs autonòmics i estatals.

Aquests sectors desafavorits es concreten des dels treballadors explotats fins als petits comerciants empobrits o dit d’una altra manera, la classe treballadora i els sectors populars, o com ho hem anomenat tradicionalment, les classes populars.

La tasca conjunta d’aquests sectors és la d’afeblir el sistema capitalista mitjançant la mobilització i la lluita d’aquestes classes. I així, ho hem fet arreu del país potenciant les Assemblees Populars, comitès de vaga, plataformes contra les retallades...

Però creiem que per a ser capaços d’avançar cap als nostres objectius estratègics aquesta unitat popular l’ha de vertebrar el que hem anomenat anteriorment com el nostre subjecte revolucionari: el poble treballador català. Com deia Marx, de totes les classes que s’enfronten a la burgesia, la única que és realment revolucionària és el proletariat.

Entenem que els altres sectors no són estrictament revolucionaris però en molts aspectes podem compartir visions i lluites, per tant, aquí entenem la importància de la vertebració de la unitat popular.

Al nostre entendre la Unitat Popular ha de ser present en tots els

11 fronts de lluita.

Als llocs de treball, l’espai de màxima expressió de la lluita de classes, potenciant l’afiliació a la COS i la unitat d’acció amb la resta de sindicats de classe.

També als centres d’estudi, amb l’acció del SEPC i la unitat d’aquest amb altres sectors estudiantils combatius, lluitant per un ensenyament públic, popular, de qualitat, no sexista i en català.

En el moviment juvenil amb Arran, com a organització referencial de l’EI, ens pertoca el paper de crear i vertebrar un moviment juvenil fort i combatiu capaç de respondre a les agressions que patim com a poble, classe i gènere.

En la tasca estratègica, a les nostres organitzacions estratègiques, Endavant i MDT, els pertoca la feina de traçar la línia tàctica i els passos a seguir cap a la consecució dels nostres objectius estratègics finals.

I finalment en el marc institucional i al carrer, creiem amb les Candidatures d’Unitat Popular (CUP) com a eina per a traslladar el discurs de les classes populars a les institucions. I utilitzar aquest espai com un més per a la confrontació dialèctica, així com també, fer-ho al carrer i ser un element potenciador de la mobilització de masses.

Llibres i textos recomanats -Alliberament nacional:

·El dret a l’autodeterminació de les nacions (Lenin)

·Marxisme i nacionalistat (Manuel de Pedrolo)

·Independencia, socialismo y juventud (Iñaki Gil de San Vicente)

12 -Feminisme

·Crisi i dones (Endavant OSAN)

·Diccionari sobre conceptes bàsics del feminisme (CAJEI)

·Origens de la família, la propietat i l’estat (Friederich Engels) -Introducció al marxisme:

·Manifest comunista (Karl Marx i Friederich Engels)

·Vigència actual del marxisme (Carles Castellanos)

·Cuadernos de educación popular (Marta Harnecker) -Aprofundiment al marxisme:

·Treball assalariat i capital (Karl Marx)

·L’estat i la revolució (Lenin)

·Què fer? (Lenin)

·Los conceptos elementales del materialismo histórico (Marta Harnecker)

·Principios elementales y fundamentales de la filosofia (George Politzer)

“Allò que val és la consciència de no ser res sino s’és poble.

I tu, greument, has escollit.

Després del teu silenci estricte, camines decididament”.

Vicent Andrés Estellés