1 minute read
Pròleg
1. La zona de Cal Trabal, al costat de l’Hospital de Bellvitge, acabaria convertint-se en el darrer espai agrícola de l’Hospitalet de Llobregat. FOTO: MAnOlO lAguIllO, del llIbre “Hospital de Bellvitge, 25 anys”. 1997
És un plaer per a mi presentar aquest llibre commemoratiu dels 50 anys d’història de l’Hospital Universitari de Bellvitge, un hospital en el qual em vaig formar com a especialista i amb el qual vaig col·laborar als inicis de la meva carrera.
Advertisement
Allà vaig lligar amistats i complicitats amb molts companys i companyes que he anat retrobant al llarg de les nostres carreres professionals, i que, per a mi, en molts camps, han estat i són referents.
S’ha parlat molt de la personalitat distintiva de l’Hospital Universitari de Bellvitge, del seu caràcter lluitador i reivindicatiu, si bé, juntament amb això, vull subratllar també la seva constant vocació de lideratge, la seva aposta per ser sempre la punta de llança en innovació i un referent en procediments assistencials complexos.
Al llarg d’aquestes pàgines queden ben palesos els enormes canvis que tant l’hospital com el sistema sanitari i la societat en general han experimentat en els darrers cinquanta anys. No podia ser d’altra manera. També s’hi reflecteix la decidida aposta que el Govern ha fet en els darrers vint anys per renovar i ampliar els seus edificis i equipaments.
Recordar el passat ens porta inevitablement a preguntar-nos com serà el futur. Des del Departament de Salut treballem perquè aquest futur es desenvolupi en el millor marc possible, en un sistema sanitari més fort, amb més recursos, on l’atenció primària sigui més resolutiva i incorpori nous perfils de professionals, serveis i modalitats d’atenció a la ciutadania, on els hospitals com l’Hospital Universitari de Bellvitge siguin més transversals i integrats i comparteixin serveis i professionals amb altres centres. Un futur que tregui tot el rèdit de les noves possibilitats tecnològiques, on tinguin un major pes les polítiques de salut pública, on la ciutadania s’incorpori a la presa de decisions, on l’atenció sigui més humanitzada.
Aquest és un camí que ja està en marxa i estic convençut que marcarà els propers cinquanta anys d’història de l’hospital que encara estan per viure i per escriure.
No em resta sinó felicitar efusivament l’Hospital Universitari de Bellvitge per aquestes cinc dècades de servei a la ciutadania.
Josep Maria Argimon i Pallàs Conseller de Salut