Presentacions

Presentació

Som hereus de l’esforç dels que ens han precedit. Cada generació de professionals té l’obligació de crear noves respostes per als nous reptes que van sorgint, i l’Hospital Universitari de Bellvitge té la sort d’estar construït sobre una herència de professionals compromesos i pioners en molts àmbits.

El seu equip humà s’ha significat històricament per la defensa de la sanitat pública; el cos facultatiu ha generat nombrosos líders i equips de referència i ha demostrat una contínua voluntat d’involucrar-se en l’estratègia del centre; l’àmbit de cures ha impulsat un lideratge constant en la qualitat i la seguretat del pacient; el personal no assistencial, especialment arrelat al municipi i a la comarca, ha sentit sempre l’hospital com a seu i ha ajudat a conferir-li la seva forta personalitat i orgull de pertinença.

També hi ha hagut moments difícils, en especial moments dolorosos que van afectar la seguretat de les persones. I també un esperit reivindicatiu continu que ha generat conflictes però que, alhora, ha estat una sòlida base per a l’ambició que ha permès mantenir l’hospital en el selecte grup dels centres més importants de Catalunya i Espanya.

La història més recent ens parla d’una renovació d’infraestructures i equipaments fonamental per al futur que cal agrair a les institucions que l’han fet possible –Departament de Salut, Servei Català de la Salut, Institut Català de la Salut–, alhora que aquestes institucions saben que a Bellvitge sempre hi trobaran equips amb una generosa vocació de servei públic i demostrada solvència.

Està clar que convé no oblidar tot el que ens ha portat fins a aquí. Per això, amb motiu del seu 50è aniversari, l’Hospital Universitari de Bellvitge ha impulsat aquesta publicació, que ens recorda d’on venim i perquè som el que som: un hospital implicat en el treball en xarxa, que promou el talent, la formació i les carreres docents dels seus professionals, que aposta per la recerca, amb una clara vocació d’innovació i de col·laboració amb les empreses tecnològiques, que impulsa la salut digital, la medicina personalitzada i el treball amb dades.

És cert que la història ens diu que vam néixer com un hospital principalment quirúrgic, però actualment, a més de la cirurgia, és igualment reconegut l’alt nivell dels seus àmbits mèdic i diagnòstic. I ens hem compromès també a excel·lir en una nova visió de la relació amb el pacient, la nostra raó de ser: a més de diagnosticar-lo i curar-lo, hem d’aconseguir que el pacient se senti autònom, corresponsable i acompanyat, que el seu pas per l’hospital sigui en tots els sentits una experiència positiva. Aquesta és una pàgina per a un futur llibre que ja hem començat a escriure.

Montserrat Figuerola i Batista Gerent de l’Àrea Territorial Metropolitana Sud de l’ICS

Presentació

Com la majoria dels que hem nascut a l’Hospitalet de Llobregat, des de petita he identificat l’Hospital de Bellvitge no només com aquell gran edifici imponent que vèiem quan sortíem per l’autovia de Castelldefels, sinó també com un lloc en el qual passaven històries. Una d’aquestes històries, de fet, em va tocar tan de prop que va determinar el meu futur, ja que el dia en què van salvar la vida in extremis a la meva germana petita en aquest hospital vaig decidir que volia ser metge.

Després tindria l’oportunitat d’estudiar-hi i de treballar-hi durant una profitosa etapa amb diferents responsabilitats, i ara que, com a directora, m’ha correspost posar en marxa el comitè organitzador del 50è aniversari de l’hospital, des d’aquest comitè no hem tingut cap dubte que les commemoracions havien d’homenatjar aquests milions d’històries humanes –històries d’alegries, de decepcions, d’emocions, d’esperances– que han conformat aquesta trajectòria de cinquanta anys.

És per això que, en el marc dels actes commemoratius, hem impulsat exposicions com ara 50 anys, 50 retrats, sobre les experiències dels nostres pacients; Dones pioneres, centrada en una selecció de professionals destacades del centre, o Hospital de Bellvitge: un viatge en el temps, que evoca l’evolució de l’hospital i de la societat any a any. Per complementar aquestes iniciatives, el llibre que teniu a les mans pretén ajudar a comprendre d’una manera més exhaustiva quina ha estat l’evolució de l’hospital com a institució i com a equip humà des de la seva inauguració l’any 1972 fins a avui, en el marc del canviant context social que li ha tocat viure.

En aquestes pàgines hi trobareu reflectit el caràcter sempre lluitador dels usuaris i treballadors de l’hospital, com el centre ha exercit permanentment de símbol de la sanitat pública, com mai ha deixat de compaginar l’assistència comunitària amb l’activitat terciària més complexa, o com ha anat superant totes les dificultats per mantenir-se i consolidar-se com un dels grans pals de paller de la sanitat catalana.

Aquesta és una història que no s’ha acabat, és clar. I, si bé és cert que la recent pandèmia ens ha recordat que les previsions poden arribar a ser molt volàtils, sí que puc dir que, pel punt en què ens trobem i per tot el que s’ha fet els darrers anys –les grans inversions en infraestructures i equipaments, l’actual procés de renovació tecnològica, les previsions del Pla director–, es dibuixa un futur engrescador per a l’hospital en què se li obriran noves oportunitats i nous reptes que estic segura que entre tots i totes sabrem aprofitar. Tot això, amb l’orgull per la feina ben feta i el compromís de sempre amb la societat i els nostres pacients.

Cristina Capdevila i Aguilera Directora de l’Hospital Universitari de Bellvitge

70

1970-1979