Catàleg exposició: Cara a cara. El retrat a la col·lecció Foto Colectania

Exposició itinerant

01OriginalCatàlegcat2.indd 1

19/06/13 14:01

Exposició

Catàleg

Idea i producció Fundació Foto Colectania

Edició i producció Gabinet de Premsa i Comunicació

Comissari Pepe Font de Mora

Coordinació tècnica Cultura. Oficina de Difusió Artística de la Diputació de Barcelona

Producció de l’adaptació de l’exposició per a la itinerància Cultura. Oficina de Difusió Artística de la Diputació de Barcelona Itinerància Cultura. Oficina de Difusió Artística de la Diputació de Barcelona Ajuntaments participants Edició Gabinet de Premsa i Comunicació de la Diputació de Barcelona Disseny gràfic Fons Gràfic Servei educatiu A Bao A Qu

Disseny i maquetació Fons Gràfic Impressió Agpograf, SL Fotografies © Alberto García-Alix, António Júlio Duarte, Inês Gonçalves, Jorge Couto Guerra, Humberto Rivas, Rafael Sanz Lobato, Alberto Schommer, Miguel Trillo, Toni Vidal, VEGAP, Barcelona, 2013 © De la resta dels autors, els autors Fotografia de coberta Alberto García-Alix. Benedicte, 1987

Activitats vinculades A Bao A Qu Fundació Foto Colectania Disseny expositiu per a cada itinerància i correus Fundació Foto Colectania Transport i muntatge Jorge Bravo Marcs Acutangle Assegurança Willis

01OriginalCatàlegcat2.indd 2

19/06/13 14:01

Des de la Diputació de Barcelona apostem fermament per aquelles iniciatives culturals que tenen com a objectiu posar el talent creatiu a l’abast de la ciutadania. Per això, en col·laboració amb la Fundació Foto Colectania, i a partir del seu fons fotogràfic, hem organitzat l’exposició itinerant «Cara a cara». La mostra explora el gènere del retrat des dels anys cinquanta del segle xx fins a l’actualitat, i està conformada per diverses fotografies, textos, un espai de documentació, un servei educatiu, i activitats vinculades complementàries. Aquest catàleg presenta una obra de cada un dels fotògrafs de l’exposició: Josep M. Casademont, Juan Manuel Castro Prieto, Francesc Català-Roca, Toni Catany, Joan Colom, Gabriel Cualladó, António Júlio Duarte, Manuel Ferrol, Albert Fortuny, Alberto García-Alix, Cristina García Rodero, Inês Gonçalves, Jorge Guerra, Fernando Lemos, Ramón Masats, Xavier Miserachs, Nicolás Muller, Leopoldo Pomés, Humberto Rivas, Pablo San Juan, Rafael Sanz Lobato, Alberto Schommer, Ricard Terré, Miguel Trillo i Antoni Vidal.

Des de final dels anys noranta, la Diputació de Barcelona ofereix exposicions itinerants als ajuntaments de la demarcació, per mitjà del Programa d’Arts Visuals de l’Oficina de Difusió Artística (ODA). L’objectiu és donar suport a les polítiques locals d’art contemporani contribuint a la formació i a la professionalització dels tècnics municipals d’arts visuals; oferint als municipis projectes de difusió d’art contemporani, principalment exposicions itinerants, i oferint serveis i recursos vinculats a les exposicions per a la formació de públics. La metodologia d’aquest programa és treballar a partir de les necessitats, la diversitat i les potencialitats dels ajuntaments; col·laborar amb institucions, comissaris, artistes, empreses i professionals de referència; i buscar l’equilibri entre l’excel·lència i la divulgació.

3

01OriginalCatàlegcat2.indd 3

19/06/13 14:01

Vull agrair ben sincerament la complicitat de la Fundació Foto Colectania, la col·laboració de tots els ajuntaments participants en aquesta itinerància i el treball dels professionals implicats per fer possible aquest cara a cara. La nostra voluntat és oferir recursos als visitants per contextualitzar, aprofundir i dialogar amb les temàtiques i els plantejaments de l’exposició i amb els artistes que hi participen, contribuir, en definitiva, a un apropament enriquidor entre l’art contemporani i els ciutadants dels nostres municipis.

Mireia Hernàndez Diputada adjunta de Cultura de la Diputació de Barcelona

4

01OriginalCatàlegcat2.indd 4

19/06/13 14:01

La Fundació Foto Colectania és una entitat privada sense ànim de lucre que es va inaugurar a Barcelona l’any 2002 amb la finalitat de difondre la fotografia i el col·leccionisme a través d’exposicions, activitats (col·loquis, seminaris, viatges) i l’edició de catàlegs. Foto Colectania compta amb una col·lecció de fotografia que reuneix més de 3.000 obres des de 1950 fins a l’actualitat d’autors espanyols i portuguesos. A més, disposa d’una biblioteca de consulta lliure i d’una cambra de conservació on es guarda el fons fotogràfic, l’arxiu de Paco Gómez (donat per la seva família al 2001) i el dipòsit de vàries col·leccions privades.

La Fundació Foto Colectania sempre ha buscat l’aliança i la complicitat de diferents entitats i institucions, tant públiques com privades, per dur a terme la seva activitat. Part important d’aquesta, és el seu programa d’exposicions itinerants, que té com a finalitat compartir i difondre la col·lecció de Foto Colectania, tant a nivell nacional com internacional. La mostra «Cara a Cara», organitzada conjuntament amb la Diputació de Barcelona, respon a aquest esperit de col·laboració i difusió de la fundació.

Fundació Foto Colectania

5

01OriginalCatàlegcat2.indd 5

19/06/13 14:01

La fotografia va canviar la manera de mirar i pensar l’art. Conceptes tan elementals com la perspectiva, el moviment o la captació de l’instant van ser redefinits a partir de l’aparició d’aquesta disciplina. Després del segle xix, la pintura va haver de reinventar-se i trobar nous camins. Tanmateix el retrat pictòric va ser el que més va patir la profunda transformació i va perdre la seva funció documental a causa de la proliferació de les fotografies.

Aquesta transformació, en bona part, va ser motivada, d’una banda, per la democratització de les cartes de visite, un tipus de fotografia en petit format que, com el seu nom indicava, servien com a targetes de presentació i, d’altra banda, pel canvi de paradigma que suposava mantenir la postura durant segons per ser retratat i no durant dies com succeïa amb la pintura.

La paraula retrat prové de la denominació que feien servir els renaixentistes, els quals en italià en deien ritrarre, és a dir, «fer les coses tal com les veus, treure’n el doble, re-presentar». «Cara a cara» mostra, a través de la fotografia, com el concepte retrat evoluciona més enllà de la seva definició etimològica, de la mera representació, i ens recorda que aquest gènere ha estat un dels més atractius d’aquest mitjà, ja que ens remet a quelcom molt proper: nosaltres mateixos i els altres.

L’exposició «Cara a cara» es un magnífic model de col·laboració entre entitats públiques i privades, que ha estat possible gràcies a l’Oficina de Difusió Artística (ODA) de la Diputació de Barcelona. La mostra no pretén ser un recorregut pel gènere del retrat en la fotografia sinó que pretén mostrar exemples destacats de fotografia espanyola i portuguesa des dels anys cinquanta fins avui dia a través de la col·lecció de la Fundació Foto Colectania. Explora diverses maneres de retratar i repassa aquest gènere 6

01OriginalCatàlegcat2.indd 6

19/06/13 14:01

servint-se de diferents subtemes, tant a nivell formal, primers plans, retrats de grup o gestualitat corporal, com a nivell del retratat, nens i adolescents, personatges cèlebres o autoretrats.

Humberto Rivas repetia que, en les sessions fotogràfiques, precisament per la consciència del retratat davant la càmera, s’estableix una disputa, de vegades una dura lluita, entre la imatge que vol mostrar la persona retratada i allò que pretén desvetllar el fotògraf. Els fotògrafs saben que aquest cara a cara sol tenir un vencedor.

Pepe Font de Mora Director de Foto Colectania i comissari de l’exposició

7

01OriginalCatàlegcat2.indd 7

19/06/13 14:01

«El retrat, un gènere aparentment tan modest, requereix una immensa intel·ligència. [...]

Quan veig un bon retrat, intueixo el gran esforç de l’artista per veure, primer, el que hi ha davant seu i, després, per endevinar el que està amagat. [...] Un bon retrat sempre em sembla com una biografia dramatitzada, o més aviat com el drama natural inherent a cada ésser humà.»

Charles Baudelaire

8

01OriginalCatàlegcat2.indd 8

19/06/13 14:01

Inês Gonçalves Sense títol, 1998 Gelatina de plata Còpia actual 47,5×47,5 cm

9

01OriginalCatàlegcat2.indd 9

19/06/13 14:01

Jorge Guerra Nen, Feira da Ladra, Lisboa, 1966 Gelatina de plata Còpia actual 30,5×45,8 cm 10

01OriginalCatàlegcat2.indd 10

19/06/13 14:01

«No interfereixo en l’actitud dels subjectes que fotografio.

Més aviat és a l’inrevés: és l’actitud d’ells el que em dóna la clau de si la imatge m’interessa o no.»

Gabriel Cualladó

11

01OriginalCatàlegcat2.indd 11

19/06/13 14:01

Pablo San Juan Adolescents, El Cabanyal, València, 1999 Gelatina de plata Còpia actual 37,5×27,7 cm 12

01OriginalCatàlegcat2.indd 12

19/06/13 14:01

Juan Manuel Castro Prieto Nena a classe i esquelets, 1999 Gelatina de plata Còpia actual 38×38 cm 13

01OriginalCatàlegcat2.indd 13

19/06/13 14:01

Rafael Sanz Lobato Chiloeches, 1966 Gelatina de plata Còpia d’època 24×18 cm

14

01OriginalCatàlegcat2.indd 14

19/06/13 14:01

Cristina García Rodero Els Angelets, 1987 Gelatina de plata Còpia actual 31,5×48 cm

15

01OriginalCatàlegcat2.indd 15

19/06/13 14:01

Gabriel Cualladó Clemente amb tricicle, 1958 Gelatina de plata Còpia posterior 36×36 cm 16

01OriginalCatàlegcat2.indd 16

19/06/13 14:01

«Jo faig el carrer. Amb les meves fotografies busco ser una mena de notari d’una època.»

Joan Colom

17

01OriginalCatàlegcat2.indd 17

19/06/13 14:01

Joan Colom Gent del Raval, ca. 1958 Gelatina de plata Còpia d’època 23,3×16 cm

18

01OriginalCatàlegcat2.indd 18

19/06/13 14:01

Leopoldo Pomés Homes, 1958 Gelatina de plata Còpia d’època 29×23 cm

19

01OriginalCatàlegcat2.indd 19

19/06/13 14:01

«Estem introduint un altre ‘jo’ en la fotografia.

No només hi ets tu. Tot allò que diuen els teus escollits t’està afectant a l’hora de fer la foto. Jo cerco un equilibri perquè la seva intervenció m’afecti tan poc com pugui i que continuï prevalent la meva intenció, aquella aparença desafectada del tema.

Hi manquen trets d’autoria? Aquesta és precisament la meva identitat.»

Miguel Trillo

20

01OriginalCatàlegcat2.indd 20

19/06/13 14:01

Miguel Trillo En un Allnighter mod de la discoteca Savoy, 1992 Còpia cromogènica Còpia actual 40x60 cm 21

01OriginalCatàlegcat2.indd 21

19/06/13 14:01

«El cos humà, ho dic sempre, és arquitectura. Sobre el cos humà podem construir igual que sobre un pla.»

Alberto García-Alix

22

01OriginalCatàlegcat2.indd 22

19/06/13 14:01

Xavier Miserachs Antoñita “La Singla”, 1962 Gelatina de plata Còpia actual 58×41cm 23

01OriginalCatàlegcat2.indd 23

19/06/13 14:01

Alberto García-Alix Alberto Resistencia, 1984 Gelatina de plata Còpia actual 55×41 cm 24

01OriginalCatàlegcat2.indd 24

19/06/13 14:01

Nicolás Muller Camilo José Cela, 1949 Gelatina de plata Còpia actual 47,5×38 cm 25

01OriginalCatàlegcat2.indd 25

19/06/13 14:01

António Júlio Duarte Anglaterra, 1991 Gelatina de plata Còpia actual 16,9×16,9 cm 26

01OriginalCatàlegcat2.indd 26

19/06/13 14:01

Ramón Masats Luis Buñuel, 1961 Gelatina de plata Còpia d’època 28×19 cm 27

01OriginalCatàlegcat2.indd 27

19/06/13 14:01

Albert Fortuny Núria Espert, 1971 Gelatina de plata Còpia d’època 17×22,5 cm 28

01OriginalCatàlegcat2.indd 28

19/06/13 14:02

Francesc Català-Roca Joan Miró, El Celler d´Inca, 1962 Gelatina de plata Còpia actual 50×50 cm 29

01OriginalCatàlegcat2.indd 29

19/06/13 14:02

Antoni Vidal Antoni Tàpies, ca. 1970 Gelatina de plata Còpia d’època 18×24 cm 30

01OriginalCatàlegcat2.indd 30

19/06/13 14:02

Alberto Schommer Té l’espai. Eduardo Chillida, escultor, 1972 Gelatina de plata Còpia actual 48×48 cm 31

01OriginalCatàlegcat2.indd 31

19/06/13 14:02

«A mi, les fotos que realment m’agraden són les que faig quan estic en trànsit.

Si no he viscut aquest trànsit, si la sessió ha estat anodina, les fotos podran resultar bones, però no tindré la sensació d’haver-les fet.»

Alberto García-Alix

32

01OriginalCatàlegcat2.indd 32

19/06/13 14:02

Josep Maria Casademont Sense títol, anys 50 Gelatina de plata Còpia d’època 39×27 cm 33

01OriginalCatàlegcat2.indd 33

19/06/13 14:02

Fernando Lemos Sara Valle, frontera del teatre amb la vida, 1952 Gelatina de plata Còpia actual 47×47 cm 34

01OriginalCatàlegcat2.indd 34

19/06/13 14:02

«La fotografia pot ser una finestra: hi veus el que està passant, i ho enregistres amb la càmera.

Però també pot ser un mirall, on t’hi reflecteixes amb allò que expliques.»

Juan Manuel Castro Prieto

35

01OriginalCatàlegcat2.indd 35

19/06/13 14:02

Ricard Terré Xavier Miserachs, 1959 Gelatina de plata Còpia posterior 49×39 cm 36

01OriginalCatàlegcat2.indd 36

19/06/13 14:02

«Es tracta de la meva fotografia...

Si en l’enfrontament no guanya el fotògraf, la imatge no funciona.»

Humberto Rivas

37

01OriginalCatàlegcat2.indd 37

19/06/13 14:02

Toni Catany Akumasi, 1995 Polaroid transportada sobre paper d’aquarel·la Còpia actual 24×19 cm 38

01OriginalCatàlegcat2.indd 38

19/06/13 14:02

Humberto Rivas Magda, 1986 Gelatina de plata Còpia posterior 47×37,5 cm 39

01OriginalCatàlegcat2.indd 39

19/06/13 14:02

Manuel Ferrol Sense títol, 1968 Gelatina de plata Còpia actual 57,5×42 cm 40

01OriginalCatàlegcat2.indd 40

19/06/13 14:02

Josep Maria Casademont (Barcelona, 1928 – 1994)

Biografies

Josep M. Casademont va ser fotògraf, professor, editor de fotografia i un dels grans animadors de l’escena fotogràfica barcelonina dels anys seixanta i setanta. Va dirigir la Sala Aixelà des de 1959 fins a mitjans del setanta, on va organitzar nombroses mostres fotogràfiques com ara “Terré”, “Miserachs”, “Masats II”, “Colom”, “Maspons”, “Ubiña”, “Paco Gómez” i “Gabriel Cualladó” o “Mario Giacomelli”.

També va donar a conèixer autors ara ja consagrats com Toni Catany, Colita, Jordi Blassi, Ton Sirera, Manel Esclusa o Joan Fontcuberta. El 1963 va crear la revista Imagen y Sonido, que es va publicar fins al 1975 amb una línia editorial molt propera al documentalisme fotogràfic i al treball de les associacions fotogràfiques.

Casademont va ser també un precursor en molts altres camps, com ara el cinema, i un dels primers a fer un intent de sistematització de la història de la nostra fotografia.

El 1978 l’editorial Gustavo Gili li va encarregar l’apèndix corresponent a la història de la fotografia espanyola del llibre de Peter Tausk. L’arxiu de Casademont és actualment al Museu d’Art Contemporani de Barcelona, on està en procés d’inventariat.

Més informació: www.macba.cat

41

01OriginalCatàlegcat2.indd 41

19/06/13 14:02

Juan Manuel Castro Prieto

Francesc Català-Roca

(Madrid, 1958)

(Valls, Tarragona, 1922 – Barcelona, 1998)

La seva relació amb la fotografia comença el 1977 de forma autodidacta. Des del principi dels anys vuitanta és membre de la Real Sociedad Fotográfica de Madrid, i després de molts anys de pràctica obre el laboratori Contraluz. El 1990 viatja a Cuzco, Perú, per positivar les plaques fotogràfiques de Martin Chambi. De la seva experiència en aquest país publicarà el llibre Perú, viaje al sol, que fou acompanyat d’una exposició presentada a Madrid, París i Bolzano, entre d’altres ciutats. L’obra de Castro Prieto ha estat guardonada amb diversos premis, entre els quals destaquen el premi PhotoEspaña Bartolomé Ros a la seva trajectòria com a autor el 2002 i el de fotografia de la Comunitat de Madrid, que donà origen a l’exposició i al catàleg del mateix títol: Extraños.

Francesc Català-Roca va treballar i aprendre l’ofici de fotògraf amb el seu pare, el fotògraf Pere Català i Pic, qui va ser un dels grans representants de la fotografia avantguardista catalana. Francesc Català-Roca es va independitzar el 1948 per obrir el seu propi laboratori i emprendre un llarg i influent camí personal. Va col·laborar en nombroses publicacions com ara Destino, La Gaceta Ilustrada o La Vanguardia. Per encàrrec del galerista i mecenes Aimé Maeght, comença a realitzar reportatges sobre artistes plàstics: Joan Miró (amb qui va mantenir una gran amistat), Chillida o Guinovart, entre d’altres.

El 1983 rep el Premi Nacional d’Arts Plàstiques del Ministeri de Cultura que per primera vegada es concedeix a un fotògraf, al qual se suma el Premi Nacional d’Arts Plàstiques de la Generalitat de Catalunya el 1992. S’han dut a terme extenses exposicions antològiques, entre les quals destaquen les del Centre d’Art Santa Mònica (1997), de la Fundació Miró (2002), del Museu Nacional Centre d’Art Reina Sofia (2003) i, més recentment, de la Fundació Pedro Barrié de la Maza (2010). El seu arxiu i llegat està gestionat pels seus fills i pel Col·legi Oficial d’Arquitectes de Catalunya.

Més informació: www.castroprieto.com

Més informació: www.catala-roca.com

42

01OriginalCatàlegcat2.indd 42

19/06/13 14:02

Toni Catany

Joan Colom

(Llucmajor, Mallorca, 1942)

(Barcelona, 1921)

Toni Catany va començar molt aviat a experimentar amb tècniques fotogràfiques no convencionals.

Després de comprar una càmera fotogràfica antiga i d’anys d’aprenentatge, va iniciar una sèrie de fotografies en blanc i negre utilitzant la tècnica del calotip (negatius sobre paper i còpies positivades per contacte). Mentre desenvolupa el seu treball amb els calotips, amb els quals es dóna a conèixer internacionalment, continua utilitzant tècniques més convencionals per fotografiar (primer en blanc i negre i després en color) amb temes recurrents en la seva carrera: paisatges, natures mortes i nus. Ha editat reportatges sobre Israel, Líbia, Egipte i les illes Balears, entre d’altres, i compta amb llibres publicats de moltes de les seves sèries. La seva obra forma part d’importants col·leccions i ha estat exposada tant a nivell nacional com internacional.

Joan Colom entra en contacte amb la fotografia als 36 anys, quan s’integra a l’Agrupació Fotogràfica de Catalunya. S’uneix també al grup El Mussol, format per fotògrafs com ara Jordi Munt i Ignasi Marroyo, amb els quals comparteix el mateix esperit efervescent i renovador, enfocat a la fotografia directa i sense esteticisme. Colom recorre els carrers del Raval de Barcelona d’una manera constant. Amb la capacitat de passar desapercebut i amb un sentit sorprenent del ritme i del moviment, capta les escenes més insòlites i quotidianes del barri, sense interferir en la realitat. L’any 2002, Joan Colom va ser guardonat amb el Premi Nacional de Fotografia del Ministeri de Cultura en reconeixement al valor històric i a la seva aportació personal a la fotografia espanyola. Ha rebut també el Premi Nacional d’Arts Visuals de l’any 2004, a més d’altres reconeixements artístics i culturals en els últims anys. L’exposició “Raval”, comissariada per Agnès Sire, a partir dels fons de la col·lecció de Foto Colectania, es va presentar a la Fundació Henri Cartier-Bresson de París el 2006 i, posteriorment, va itinerar al Museu Folkwang d’Essen (Alemanya) i el FOAM d’Amsterdam.

L’any 2006, l’editorial Steidl va publicar el llibre amb el mateix títol. L’any 2012, Joan Colom va donar el seu arxiu al Museu Nacional d’Art de Catalunya.

43

01OriginalCatàlegcat2.indd 43

19/06/13 14:02

Gabriel Cualladó

António Júlio Duarte

(Massanassa, València 1925- Madrid, 2003)

(Lisboa, 1965)

Gabriel Cualladó es trasllada a Madrid l’any 1941, on una dècada més tard realitza les seves primeres fotografies.

Membre de la Real Sociedad Fotográfica de Madrid, l’any 1957 passa a formar part del grup AFAL, Asociación Fotográfica Almeriense, i entra en contacte amb altres fotògrafs que comparteixen un interès renovador per la fotografia. Participa amb èxit en diversos concursos tot i que el seu reconeixement popular arriba amb la concessió del primer Premi Nacional de Fotografia 1994 del Ministeri de Cultura i el dipòsit de la seva obra a l’IVAM, arran de l’exposició individual que realitza en aquest museu el 1989. Va compartir la seva vocació de fotògraf amateur amb la de col·leccionista, de la qual fou un precursor al nostre país.

Estudia fotografia a ArCo, una escola fonamental per entendre la importància de la generació de fotògrafs portuguesos dels anys noranta. Comparteix amb aquest grup una sòlida formació –completada al Royal College of Art de Londres–, a més d’una inquietud pels moviments artístics internacionals i la vocació per desenvolupar una carrera creativa en la fotografia. Col·labora amb el seminari Expresso, entre 1989 i 1992, i aconsegueix el prestigiós premi Kodak Portugal l’any 1990. Ha participat en els festivals de Braga i Coimbra, així com en encàrrecs com Still per al Museu de les Comunicacions o Macau, amb Paolo Nozolino a Culturgest.

Ha continuat amb sèries personals com Oriente Occidente / East West o Peepshow.

Més informació: www.antoniojulioduarte.pt/

44

01OriginalCatàlegcat2.indd 44

19/06/13 14:02

Manuel Ferrol

Albert Fortuny

(Cabo Vilano, La Corunya, 1923 – La Corunya, 2003)

(Barcelona, 1946)

Manuel Ferrol deixa els estudis d’enginyeria per la fotografia. L’any 1950 obre el seu primer estudi a Betanzos, després a Vigo el 1953, per instal·lar-se definitivament a la Corunya l’any 1955, on exerceix de retratista i comença la seva carrera com a reporter. Treballa des de 1953 en el cinema documental, com a foto fixa, i anys més tard per al No-Do i TVE. L’any 1957 realitza, per encàrrec de la Comisión Católica de Emigración, un treball sobre un embarcament massiu d’emigrants que li suposa el reconeixement i la difusió de la seva obra. Rep, a títol pòstum, la medalla de bronze de Galícia.

S’inicia com a fotògraf professional l’any 1966. Des de llavors fins ara, a més del seu treball en múltiples cases editorials i també per a nombroses institucions culturals, ha desenvolupat una intensa tasca artística com a fotògraf amb treballs personals centrats, principalment, en el món de l’espectacle. Destaquen els seus dos llibres publicats: Un segon de moltes taules (Ed. de l’Eixample, 1994) i El Teatre del Teatre (Ed. Triangle, 2000), ambdós centrats en el tema teatral. Igualment, ha presentat la seva obra en múltiples exposicions monogràfiques, destacant les realitzades al Museu Tèxtil i de la Indumentària de Barcelona, al Centre Espanyol de Perpinyà, a la Galeria Tartessos de Barcelona, al Teatre Malic, i a la Galeria Caligrama, també de Barcelona, amb el títol A RAJATABLA, entre d’altres.

Más información: www.manuelferrol.com

Més informació: www.albertfortuny.com

45

01OriginalCatàlegcat2.indd 45

19/06/13 14:02

Alberto García-Alix

Cristina García Rodero

(León, 1956)

(Puertollano, Ciudad Real, 1949)

L’any 1976 publica les seves primeres fotos a la revista Star. Cinc anys després, realitza la seva primera exposició individual a la Galeria Buades i, posteriorment, dirigeix, amb Ceesepe, el curtmetratge El día en que muera Bombita. L’any 1989 funda el col·lectiu El canto de la Tripulación i la revista amb el mateix nom. Ja als anys noranta, presenta el llibre Bikers (1994) i, l’any 1998, penja la seva exposició retrospectiva (1977-1998) al Círculo de Bellas Artes de Madrid, acompanyada d’un llibre-catàleg.

Rep el Premi Nacional de Fotografia l’any 1999. Des de llavors, ha exposat en nombrosos centres i la seva obra la representen les galeries Juana de Aizpuru, Chantal Crousel i Kamel Mennour. Si bé s’ha dedicat durant tota la seva carrera a la fotografia, clarament recognoscible i emmarcable en l’àrea del blanc i negre i el camp del document, tant social com personal, des de les seves llargues estades a França i a la Xina als anys 2007 i 2008, ha fet una sorprenent incursió en el vídeo per documentar les seves imatges, que acompanya de la seva veu i els seus propis textos. Ha realitzat nombroses exposicions, entre les quals destaca la retrospectiva De donde no se vuelve (2008) al Museu Reina Sofia de Madrid.

L’any 1972 es llicencia en pintura per la Facultat de Belles Arts de la Universitat Complutense de Madrid, però ja el 1968 s’inicia en la fotografia dintre els mitjans universitaris. L’any 1973 comença un treball de recerca i recopilació sobre festes, tradicions i ritus, primer a Espanya i després en altres llocs del món. Aquests treballs semblen voler afirmar, incessantment, que la realitat supera la ficció i expliquen un exotisme del qual ens sentim propers. La seva relació amb la terra, amb la ruralitat, amb el cicle de les estacions i amb la meteorologia és total. Cristina García Rodero ha participat, en dues ocasions, a la Biennal de Venècia i ha estat distingida amb nombrosos premis, entre els quals destaquen el premi Planeta de Fotografia (1983), el Premi Eugene Smith de Fotografia Humanista de Nova York pel seu projecte Vida tradicional , festes, cultes i ritus en la Mediterrània Europea (1989), el Premi Nacional de Fotografia 1996 del Ministeri de Cultura i, l’any 2000, el premi Bartolomé Ros a la «Millor trajectòria professional espanyola en Fotografia». Actualment és membre de la prestigiosa agència Magnum.

Més informació: www.magnumphotos.com

Més informació: www.albertogarciaalix.com

46

01OriginalCatàlegcat2.indd 46

19/06/13 14:02

Inês Gonçalves

Jorge Guerra

(Málaga, 1964)

(Lisboa, 1936)

Inês Gonçalves va estudiar fotografia a Londres i, des de llavors, ha desenvolupat una intensa i variada experiència professional. Va treballar a la premsa gràfica, al setmanari O Independiente, va ser editora gràfica de la revista Kapa i ha col·laborat assíduament en la il·lustració de llibres. Durant els últims temps, s’ha dedicat més intensament a la moda.

Ha exposat, entre d’altres, al Círculo de Bellas Artes de Madrid, al Festival Internacional de Fotografia de Moda de París i als Encontros de Fotografia de Coïmbra. Tot això no li va impedir realitzar treballs més personals, com per exemple, el de Cabo Verde, gràcies al suport de la Fundació Gulbenkian i al Centro Português de Fotografia.

Amb un estil retratista i de paisatge molt recognoscible, Inês Gonçalves aconsegueix que, treballs d’encàrrec com el seu últim llibre sobre Goa, semblin, cada vegada més, un treball personal.

Jorge Guerra va dur a terme bona part dels seus treballs més emblemàtics durant els anys seixanta. A més de la fotografia, s’ha dedicat a diverses activitats relacionades amb el disseny i el cinema i durant més de deu anys va dirigir la revista canadenca OVO. La seva crònica fotogràfica de 1967 de la Lisboa dels temps de la dictadura, mereix, per la seva tristesa i autenticitat, un lloc en la fotografia de postguerra portuguesa. La seva obra fou objecte d’una exposició antològica al Centro Cultural de Belém l’any 2000, on es reunia obra realitzada durant el seu èxode per Angola, Londres, Itàlia i Mèxic, fins arribar al Canadà.

47

01OriginalCatàlegcat2.indd 47

19/06/13 14:02

Fernando Lemos

Ramón Masats

(Lisboa,1926)

(Caldes de Montbui, Barcelona, 1931)

Va estudiar pintura a la Sociedad Nacional de Bellas Artes i va començar a treballar com a dissenyador en el món de la publicitat.

Molt connectat amb els grups surrealistes portuguesos, és el màxim representant d’aquest moviment en fotografia, duent a terme la seva producció fotogràfica entre 1949 i 1953. L’any 1952 es traslladà al Brasil.

Diu de si mateix que ha fet de tot a la vida i que té dues pàtries, la que el va fer i la que ell va ajudar a fer.

Amateur per convicció, experimenta el procés fotogràfic com un puzzle de l’inconscient, a través de la sobreexposició de negatius de manera molt intuïtiva, ja sigui en els retrats que va fer dels seus companys del grup surrealista, o bé en els escenaris construïts que fa per a les seves composicions. L’any 1994 el Centre d’Art Modern de la Fundació Calouste Gulbenkian li va dedicar una exposició retrospectiva a Lisboa.

Ramón Masats va començar a treballar com a fotògraf de reportatge en diversos diaris. Aviat es reconeix la seva tasca com a cronista i la seva especial intuïció per capturar la realitat més immediata sense manipular-la. L’any 1957 es va instal·lar a Madrid, des d’on va recórrer la Península treballant com a reporter per a la Gaceta Ilustrada.

Aquell mateix any va ingressar al grup AFAL i, juntament amb els fotògrafs Gabriel Cualladó, Francisco Ontañón i Paco Gómez, funda el grup La Palangana. Des del 1965, Masats compagina la seva pràctica fotogràfica amb el cinema i la realització de documentals. Ha publicat diversos llibres i la seva obra ha estat exposada en nombroses ocasions, entre les quals destaca la retrospectiva del Círculo de Bellas Artes de Madrid, al 1999. L’any 2004 rep el Premi Nacional de Fotografia.

Més informació: www.fernandolemos.org

Més informació: www.ramonmasats.com

48

01OriginalCatàlegcat2.indd 48

19/06/13 14:02

Xavier Miserachs

Nicolás Muller

(Barcelona, 1937 – 1998)

(Orosháza, Hongria, 1913 – Asturias, 2000)

Xavier Miserachs abandona els seus estudis de medicina per dedicar-se plenament a la fotografia. Soci de l’Agrupació Fotogràfica de Catalunya, hi presenta el 1957 la seva primera exposició, conjuntament amb Ricard Terré i Ramón Masats, que tindrà posteriorment una segona versió a la Sala Aixelà. Viatger infatigable, va col·laborar en multitud de revistes i diaris com ara la Gaceta Ilustrada, Interviu, La Vanguardia o Bazaar.

Miserachs es troba entre el grup de fotògrafs que van reflectir l’opressiva atmosfera d’Espanya entre la postguerra i l’enlairament econòmic de la dècada dels seixanta, incorporant la renovació dels corrents del nou documentalisme internacional. Una època i unes imatges que van quedar gravades en el seu llibre Barcelona.

Blanc i Negre (1964). Al costat del seu treball periodístic i editorial, va desenvolupar durant molts anys una intensa tasca per a la divulgació de la fotografia. Així, va ser cofundador i primer professor de fotografia a l’escola EINA. Va morir el 1998, el mateix any en què va rebre la Creu de Sant Jordi (Generalitat de Catalunya).

Entre les diferents exposicions que s’han dut a terme del seu treball destaca la mostra antològica, Xavier Miserachs. 1 segon i 25 centèsimes (1992), comissariada per Alain Dupuy.

El seu arxiu està dipositat al Museu d’Art Contemporani de Barcelona.

A Orosháza passa la seva joventut, estudiant dret i ciències polítiques.

L’any 1944 es trasllada a París amb motiu de l’ocupació nazi del seu país.

Allà col·labora amb revistes com Regards, France Magazine i Math, i estableix contacte amb Picasso, Brassaï i Capa, entre d’altres. Després d’una breu estada a Portugal i nou anys a Tànger, Muller és convidat per la Revista de Occidente a celebrar una exposició a Madrid i el 1947 s’estableix definitivament a la capital, on també instal·la un estudi fotogràfic. En aquest estudi durà a terme bona part dels retrats de diversos intel·lectuals de l’època. Muller va realitzar exposicions individuals a Tetuan i Tànger, així com a ciutats espanyoles com Madrid i Barcelona. L’any 1985, el Museo de Bellas Artes de Asturias li va organitzar una gran exposició titulada Instantànies d’una vida, i dos anys després participa en dos projectes expositius importants: a Pamplona la mostra titulada Diàlegs amb la llum i a Lió (França) l’exposició col·lectiva sobre fotògrafs Espanyols Echos d’Espagne. L’any 1988, participa en l’exposició L’Escola de Madrid al Museu d’Art Contemporani de Madrid, patrocinada pel Ministeri de Cultura.

El mateix any, el seu poble natal de Orosháza, amb motiu del seu setantacinc aniversari, li dedica una exposició i viatja convidat pel govern hongarès.

El 1994 celebra una important retrospectiva a Madrid i es publica el catàleg Nicolás Muller Fotògraf.

Més informació: www.miserachs.com

49

01OriginalCatàlegcat2.indd 49

19/06/13 14:02

Leopoldo Pomés

Humberto Rivas

(Barcelona, 1931)

(Buenos Aires, 1937 – Barcelona, 2009)

Leopoldo Pomés va comprar la seva primera càmera de fotos l’any 1946.

A la dècada de 1950, entra en contacte amb el grup avantguardista Dau al Set, format, entre d’altres, pel poeta Joan Brossa i els pintors Tàpies, Ponç i Cuixart. L’any 1955 exposa, per primera vegada, el seu treball a les Galeries Laietanes de Barcelona.

Des de llavors, no ha deixat de treballar i mostrar les seves obres en institucions com el Centro Andaluz de la Fotografía (1995), el Palau de la Virreina (1997), el Círculo de Bellas Artes de Madrid (2001) o la Galeria Michael Hoppen (2010). La seva obra es troba en els fons d’institucions com el MNAC (Museu Nacional d’Art de Catalunya), l’IVAM (Institut Valencià d’Art Modern), la Fundació Foto Colectania o la Col·lecció Mick Jagger.

Junt amb la fotografia, Leopoldo Pomés ha realitzat la seva carrera professional en el món de la publicitat i la comunicació institucional, on ha creat campanyes que l’han convertit en un dels noms més respectats del sector. L’any 2006 va abandonar el món de la publicitat per dedicarse completament a la seva obra fotogràfica. El 2012, la Fundació Foto Colectania recupera un treball seu inèdit a través de l’exposició i llibre Barcelona 1957.

Paral·lelament al seu treball com a pintor, al 1955 Rivas comença la seva producció com a fotògraf. L’any 1957, estudia Arts Plàstiques a l’Escola de Belles Arts a Buenos Aires i és nomenat fotògraf de l’Institut Torcuato de Tella. No serà fins l’any 1976 que es traslladi a Barcelona. A partir de llavors, complementa la seva activitat artística amb la de professor de fotografia a diferents escoles com IDEP, Fòrum, o les universitats de Salamanca, Cantàbria i Terrassa.

L’obra fotogràfica de Rivas s’ha consolidat com a paradigma de la sobrietat i la senzillesa, tal com es mostra en les seves sèries de retrats i paisatges. L’any 1996 Humberto Rivas rep el Premi Nacional de Fotografia.

Més informació: www.humbertorivas.com

50

01OriginalCatàlegcat2.indd 50

19/06/13 14:02

Pablo San Juan

Rafael Sanz Lobato

(Logroño, 1960)

(Sevilla, 1932)

Des de 1989 ha treballat com a fotoperiodista freelance, col·laborant amb nombrosos diaris i revistes. Els seus treballs l’han conduït a recórrer l’Àsia, l’Orient Mitjà i nombrosos països d’Europa, Àfrica i Amèrica.

Ha publicat també en diversos llibres d’autor com ara Monzón, Fronteras o Visión Mediterránea, les exposicions dels quals han recorregut sales d’Espanya, el Marroc, França i Gran Bretanya. En el seu darrer treball, Botánica, s’allunya de la seva trajectòria documental per endinsar-se en les natures mortes i la tècnica emprada es remunta al fet analògic, més concretament, partint de fotografies Polaroid. Actualment, Pablo San Juan resideix a València.

Sanz Lobato ingressa a la Real Sociedad Fotográfica de Madrid l’any 1964, abandonant-la uns mesos després. El 1966 funda, juntament amb d’altres fotògrafs com Corcho, Sigfrido de Guzmán, Canedo o de Blas, el grup La Colmena. L’any 1972 participa en la creació del Grupo-5, junt amb Corcho, Vila Masip, Sanchis Soler i Sáenz. Pioner del reportatge humanista d’arrel antropològica, Sanz Lobato és un dels membres més importants i oblidats de l’anomenada Escola de Madrid. Les seves fotografies han estat exposades a la Sala Aixelà de Barcelona (1971) i a la Fundación Colegio del Rey d’Alcalá de Henares (1990). Ha publicat les seves fotografies en diverses revistes, catàlegs i anuaris com Imatge i So, Nova Lent o Fotògrafs de l’Escola de Madrid (1988). L’any 1996 va reunir els seus últims retrats a l’exposició Rafael Lobato. Retrats i el 2010 participà, junt amb Cristóbal Hara, a l’exposició Treballs de camp, organitzada per la Fundació Foto Colectania. Des del seu inici, Sanz Lobato va desenvolupar una fotografia centrada en escenes costumistes del camp, les ciutats de les províncies, les tradicions festives i el retrat. L’any 2003 va rebre la Medalla d’Or al Mèrit de les Belles Arts pel conjunt de la seva obra documental antropològica i el 2011 va rebre el Premi Nacional de Fotografia.

Més informació: www.pablosanjuan.net

51

01OriginalCatàlegcat2.indd 51

19/06/13 14:02

Alberto Schommer

Ricard Terré

(Vitòria, 1928)

(Sant Boi de Llobregat, Barcelona, 1928 – Vigo, 2009)

Alberto Schommer es va introduir a la fotografia de la mà del seu pare, Alberto Schommer Koch, alemany establert a Vitòria, on havia obert un estudi a la dècada dels 40. Alberto Schommer fill es trasllada a Madrid l’any 1966, on aviat va adquirir fama.

El 1971 va rebre el premi al millor documental industrial i, tres anys més tard, fa dues exposicions importants, La dulce violencia i Tierra fermentada.

Fou escollit millor fotògraf de l’any el 1979. L’obra fotogràfica de Schommer reflecteix la historia d’Espanya: ell mateix afirma que «la fotografia és un testimoni autèntic del temps». En els seus retrats, tenen un paper destacat el decorat, el vestuari, el maquillatge i els objectes. Entre els seus títols destaquen: Relatos psicológicos, Descubrimientos, Máscaras i Actitudes.

A Documentos Schommer (1996) realitza una crònica visual dels seus vint anys a Espanya, des del 1975. Actualment és un fotògraf de reconegut prestigi a qui el govern d’Espanya va atorgar la Medalla d’Or al Mèrit de les Belles Arts 2008.

Des de 1996 és membre de la Real Academia de las Bellas Artes de San Fernando.

Ricard Terré s’inicia en el món de l’art com a pintor i caricaturista i no comença a practicar la fotografia fins a l’any 1955, quan entra en contacte amb membres de l’Agrupació Fotogràfica de Catalunya. L’any 1958 s’integrà al grup AFAL, on passà a formar part del seu comitè directiu i participà en totes les seves activitats. Al final dels seixanta abandona la pràctica de la fotografia, però la reprèn el 1982, participant en diverses exposicions individuals i col·lectives. Està considerat un dels fotògrafs més destacats de la seva generació i la seva projecció internacional va créixer també de la mà de l’agència Vu de París. L’any 2008 va rebre el Premi Bartolomé Ros a la millor trajectòria fotogràfica, atorgat pel festival de fotografia PhotoEspaña.

Entre les seves sèries més importants destaquen les de Setmana Santa i el món religiós.

Més informació: www.ricardterre.com

52

01OriginalCatàlegcat2.indd 52

19/06/13 14:02

Miguel Trillo

Antoni Vidal

(Jimena de la Frontera, Cadis, 1953)

(Menorca, 1934)

Miguel Trillo ha documentat l’evolució de les tribus urbanes de l’Estat espanyol. Comença en els anys setanta a fotografiar joves del seu entorn més immediat. En els anys vuitanta, Trillo es trasllada a Madrid, on retrata persones de l’àmbit de la «movida». Durant aquesta època, comença a exposar a la Galeria Ovidio (1982) i a la Sala Amadís (1983) i, posteriorment, a la galeria h2o (2004).

L’any 2007, participà a l’exposició Recorridos, organitzada per la Fundació Foto Colectania i presentada a Oviedo i Barcelona. Al principi dels noranta, realitza per al diari El País un retrat de la joventut espanyola en petites capitals de província. Des del 1994 resideix a Barcelona.

Parent llunyà del fotògraf Lorenzo Miguel, es va iniciar en el món de la imatge de la mà de Pedro Martorell.

La seva producció fotogràfica a Menorca, des de 1951 fins a 1968, es concentra en la preservació dels entorns, essent l’arquitectura rural, el paisatge, el retrat i les tasques artesanals els seus motius més recurrents. A partir de l’any 1968, començà a treballar professionalment com a fotògraf a Barcelona, oferint una primera exposició a la Sala Aixelà.

En aquesta mateixa sala, dugué a terme l’exposició que li atorgà renom: Artistes Catalans Contemporanis (1970), amb retrats de dinou artistes i escriptors catalans destacats del moment: Salvador Dalí, Joan Miró i Antoni Tàpies, entre d’altres. A partir d’aquí, realitzà nombroses exposicions tant a nivell nacional com internacional. El seu esperit més poètic i sensual està present en les obres que va fer als anys noranta, com Vegetales i Vestidos de cebolla.

Antoni Vidal va desenvolupar una llarga i rica trajectòria professional, que va destacar per la seva versatilitat i domini tècnic, dins un treball fotogràfic coherent i ple de lirisme, que ha sabut mostrar la dignitat i la bellesa de les coses més senzilles.

53

01OriginalCatàlegcat2.indd 53

19/06/13 14:02

Itinerància de l’exposició

Cerdanyola del Vallès Del 15 de maig al 28 de juliol de 2013 Museu d’Art de Cerdanyola Sant Martí, 88 Cerdanyola del Vallès Telèfon: 935 914 130 mac@cerdanyola.cat Cornellà de Llobregat Del 5 de setembre al 26 d’octubre de 2013 Espai d’Art Moritz. Centre Cultural Joan N. García-Nieto Mossèn Andreu, 17 Cornellà de Llobregat Telèfon: 933 779 911 (ext. 1480) cultura@aj-cornella.cat nou.cornellaweb.com/ca/cultura.asp Caldes de Montbui Del 10 de gener al 2 de març de 2014 Thermalia. Museu de Caldes de Montbui Plaça de la Font del Lleó, 20 Caldes de Montbui Telèfon: 938 654 140 thermalia@caldesdemontbui.cat www.thermalia.cat

Terrassa Del 8 de març al 24 d’abril de 2014 Sala Muncunill Plaça de Didó, 3. Terrassa Telèfons: 937 397 000 / 937 887 080 terrassaartsvisuals@terrassa.cat www.terrassa.cat/artsvisuals Martorell Del 9 de maig al 22 de juny de 2014 Muxart. Espai d’art i creació contemporanis Plaça de les Hores, s/n. Martorell Telèfon 937 742 233 museus@martorell.cat Mollet del Vallès Del 27 de juny al 21 de setembre de 2014 Museu Municipal Joan Abelló Berenguer III, 122. Mollet del Vallès Telèfon: 935 445 099 museuabello@molletvalles.cat www.museuabello.cat Igualada Del 26 de setembre al 16 de novembre de 2014 Museu de la Pell d’Igualada i Comarcal de l’Anoia Doctor Joan Mercader, s/n. Igualada Telèfon: 938 046 752 m.igualada@diba.cat www.igualada.cat

54

01OriginalCatàlegcat2.indd 54

19/06/13 14:02

01OriginalCatĂ legcat2.indd 55

19/06/13 14:02

Oficina de Difusió Artística Comte d’Urgell, 187 Edifici del Rellotge - 1a planta 08036 Barcelona Tel. 934 022 683 oda.artsvisuals@diba.cat www.diba.cat/cultura www.diba.cat/oda/arts_visuals.asp www.diba.cat/oda/caraacara

01OriginalCatàlegcat2.indd 56

19/06/13 14:02