Catàleg FemArt 2005

iiiiiiiiiiiiiiiiiiiiiiiiiiiiiiiiiiiiiiiii

| les

|

iiiiiiiiiiiiiiiiiiiiiiiiiiiiiiiiiiiiiiiiiiiiiiiiiiiiiiiiiiiii

pors iiiiiiiiiiiiiiiiiiiiiiiiiiiiiiiiiiii>>

femart 05

La Mostra d’art de dones FEMART, organitzada per Ca la Dona, continua un any més entreteixint aquesta xarxa que conjunta i intersecciona dones, feminisme, art, identitats, diversitats, espais expositius, pensaments crítics i transformació social.

L’espai que resulta de la Mostra té un gran valor de visibilitat per a les dones creadores, d’educació i d’innovació creativa, contribueix al desenvolupament del pensament artístic des de la nostra perspectiva com a dones, a la creació de xarxes d’intercanvi i comunicació i, en definitiva, a la transformació social, pel seu contingut de crítica del model sexista hegemònic en el món de l’art.

Enguany, la Mostra, que va tenir una convocatòria i una acollida extraordinàries, ha reunit més de quaranta artistes de diferents procedències i orígens: de Barcelona a l’Argentina, de Tarragona a Madrid, de Mallorca a Navarra, d’Aragó a Euskadi.

Les aportacions artístiques, des de la pintura, l’escultura, la fotografia, la poesia, la instal·lació i la videocreació, ens presenten els seus apropaments i les seves disseccions de les pors, tant de les pròpies com de les que formen part de la nostra cosmovisió col·lectiva.

El big bang que poden generar les pors té com a resultat de la seva expansió temes com el vertigen que pot produir l’existència, la violència, les identitats, el dolor, els encotillaments dels comportaments socials, la sexualitat, la soledat, els mites i els contes, les religions, la mort, la no-ubicació, la pèrdua, les repressions, els amagatalls, els desequilibris o l’estrany.

Com d’altres anys, en aquesta explosió creativa ens acompanyen diferents visions, aquest cop des de camps com l’antropologia, la crítica cinematogràfica, l’arterapia o la creació escènica.

I, no podia ser d’altra manera, l’espai expositiu s’emmarca en diferents indrets de la nostra ciutat que aposten per la cultura i l’art de dones, com són el Centre de Cultura de Dones Francesca Bonnemaison i la galeria MX (Espai 1010), a més, és clar, de Ca la Dona.

Tal com ja hem manifestat altres vegades, el nostre repte és continuar donant vida a aquest marc de participació, d’intercanvi d’experiències i coneixements, de creació i de reflexió.

Volem acabar confluint amb altres nuclis de treball de dones artistes, crítiques i historiadores de l’art per tal de poder incidir en els discursos hegemònics del món de l’art, un món que abasta tant les institucions culturals com els circuits d’art jove, els centres d’educació d’art o l’Acadèmia .

No podem oblidar-nos de la casa que ens ha permès dur a terme aquest projecte, Ca la Dona, referent històric del moviment feminista a Barcelona i a Catalunya. Com la Mostra, es troba en un procés de creixement i expansió en el qual l’espai físic de què disposa ha quedat petit. S’inicia el procés de somniar i construir el nou projecte…

03 | : : .

iiiiiiiiiiiiiiiiiiiiiiiiiiiiiiiiiiiiiiiiiiiiiiiiiiiiiiiiiiiiiii |

Alejandra Ogier Parés Ana maría Cibeira Andrea J. Sanmartin Savelski Usoa Areitio Blasco Bárbara Herrera Baena Begoña García García Blanca Gotor Carrasco Blanca Pascual Curià Carme Ayza Bultó Carmen Jurado Torresquemada Carmen Olmos Rubio Eliana Solsona Elisa Caro Eugènia Canal Bedia Gabriela Notti Gala Izaguirre Massé Gemma Pinedo Herminia Esteva Ollè . : : | 04

Itxaso Zuñiga Ruiz Judit Quintana i Anna Audet Katy González Peña Lia Ramos Palomares

06 07 08 09 10 11 12 13 14 15 16 17 18 19 20 21 22 23 24 25 26 27

Aguarda

||>>

iiiiiiiiiiiiiiiiiiiiiiiiiiiiiiiiiiiiiiiiiiiiiiiiiiiiiiiiiiiiiiiiiiiiiiiiiiiiiiiiiiiiiiiiiiiiiiiiiiiiiiiiiiiiiiiiiiiiiiiiiiiiiiiii

Hilo rojo: principio de equilibrio Sobreviviendo En rojo Identidades ¿Qué es real?

Un dia vaig tenir por... Vaig tenir por de convertir-me en mi mateixa Sin papeles Horitzons Protecció Torso con cremallera Reprexion No tengo miedo 1, No tengo miedo 2, No tengo miedeo 3...

Mujeres huyendo en busca de un mundo posible Silenci M Arte performático Cenizas I Autosuicidio, o no La finestra de Cassandra Strangers Trencant el tabú Recolliment Desorientat

Liliana Figini Margherita Bergamo i Ivana Miño María Garcia Espada María Manuela Coluccelli Pozuelo Maria Padilla Climent María Romero i Susana Lago Maria Rosa Martín Anfruns Marian Esteban Medina Marta Castro Suárez Marta Darder Mercè Costa Sorli Núria Sánchez Barrau Núria Tomàs i Mayolas Rosa Bosch Molina Sofía Guadalupe Navarro Sánchez Sònia Ibáñez Alemany Taller de plàstica CCD Teresa Abad Carles Valérie Dillard Vesna Z. Mímica - VEZOMI

28 29 30 31 32 33 34 35 36 37 38 39 40 41 42 43 44 45 46 47

La violència En un món paral·lel Equilibrio Escondites Iy I En barbablava: Oda a la barbàrie Se esta mejor en casa que en ningún sitio Ombres de la por. Por a la força de la llum Chicas y coches versión 2,0 Telescobotó Peus de princesa Obscuridad Con-fusión Sense títol We come to save you!

Dianas Les doloroses Laberint Alrededor de una taza de inodoro Ramón Consumo soy

iiiiiiiiiiiiiiiiiiiiiiiiiiiiiiiiiiiiiiiiiiiiiiiiiiiiiiiiiiiiiiiiiiiiiiiiiiiiiiiiiiiiiiiiiiiii les artistes DoloresJuliano Mercè Coll (Drac Màgic)

49 50 66 Les pors que cultivem 68 Els escenaris de la por en el cinema

iiiiiiiiiiiiiiiiiiiii

els espais

|

05 | : : .

iiiiiiiiiiiiiiiii

| alejandra

ogier parés | jerez de la frontera, 1975 aguarda

|

iiiiiiiiiiiiiiiiii

me hice sombra silenciosa túneles vueltos hacia adentro

comí el cuerpo con mis manos el vientre horadado de golpes negros

aguardaba el medio día extirpando el deseo cerrando mi ojo en el blanco del miedo . : : | 06

miro la mañana las paredes la habitación vacía la ropa colgada el perfume seco

|>>

Aguarda tècnica: poema. Treball audiovisual amb el programa Finalcut any de realització: Març 2005

iiiiiiiiiiiiiiiii

ana maría cibeira | caracas, 1977 |

|

iiiiiiiiiiiiiiiii

|>>

Hilo rojo: principio de equilibrio Conte

desde la caída de las bombas ella sólo podía pensar en Nueva York con sus hermanas dormidas bajo un gran árbol del Central la ciudad dejaba de ser azul para dibujarse saturada y móvil como en un sueño de deseo había una brisa honda que calaba los pies desnudos y las treinta uñas pintadas de sangre absorbían el calor del sol cayendo de golpe sobre la piel la cabeza ladeada terminaba abriendo los tobillos estéticamente relajados ¿por qué Ilevaban abrigo aquel día de primavera? los hombres se volteaban ante aquel grupo de ángeles que aparentaban no vestir nada más que unas sandalias que ya habían desaparecido en su recuerdo el pelo bailaba al viento y la mano en el bolsillo escondida como un arma la sensación de

conocer la ciudad le daba alas mientras la música se encendía a su paso vibrante daba miedo pensar que ya nunca iban a comunicarse igual pues todo lo que dijeran sería un tema espantado por la indiferencia de aquellas que habían sido sus hermanas de agua sobre la grama brillaban rotas por la sombra de los brazos de los árboles atando sus cuerpos tendidos como muertas a los diecisiete años todavía se tiraban del pelo y ni siquiera sabía si eran vírgenes aunque siempre hay alguno que atraviesa el escudo de permanecer pura para ella sólo se podía ser de corazón pues si de algo estaba segura era de que no quería saber porque la virginidad era casi un estado más que una experiencia el secreto humano de ser a salvo y bajo control eso creía

entre los árboles la hierba nunca se seca y excita tanto silencio interrumpido por lo que se oye debajo de la tierra con la oreja pegada a esa hora de la merienda en Nueva York no podía olvidar haber coincidido con él hacía una semana su dedo empezó a sangrar sentados en la mesa del bar de madera sucia de vino hablaba sin parar de beber el vaso helado debió humedecer su corazón y empezó a manchar sin darse cuenta estuvo a punto de decírselo pera enseguida el rastro de otra hembra brilló en su pupila y simultáneamente empezó a oler aquel hilo rojo que rastreaba su piel oscura reptando atragantada hasta la boca llena de agua escalaban las arcadas que provocaron la mancha en el húmedo terciopelo verde de la gran manzana

07 | : : .

iiiiiiiiiiiiiiiii

| andrea

j. sanmartín salveski | saragossa, 1972

|

iiiiiiiiiiiiiiiiii

. : : | 08

|>>

Sobreviviendo tècnica: Mixta 1m amplada x 0,71 m alçada any de realització: 2000

iiiiiiiiiiiiiiiii

usoa blasco areitio | bilbao, 1984 .|

|

iiiiiiiiiiiiiiiii

|>>

En rojo tècnica: Videocreació any de realització: 2004 duració: 3 min 35 seg

09 | : : .

sinopsi: Aquesta obra pren forma en un intent d’autoconeixement de la mateixa artista. Les imatges són preses amb la intenció d’arribar a entendre una situació d’angoixa i desorientació.

L‘obra és una reflexió de les pors emergents en una personalitat que es troba entre l‘adolescència i la maduresa. És en aquest moment que l‘individu pren responsabilitat de si mateix, quan el vertigen s‘apodera de tu i sents el terror d‘enfrontar-te amb la teva pròpia vida, de prendre la decisió correcta.

Aquest vídeo intenta reflectir aquest classe de temor mitjançant un llenguatge abstracte i psicològic, en conclusió, el llenguatge de la por.

iiiiiiiiiiiiiiiii

| bárbara

herrera baena | barcelona, 1980

|

iiiiiiiiiiiiiiiiii

. : : | 10

|>>

Identidades ¿Qué es real? tècnica: muntatge digital fotogràfic 1 m x 45 cm any de realització: 2004

iiiiiiiiiiiiiiiii

begoña garcía garcía | barcelona, 1980 .|

|

iiiiiiiiiiiiiiiii

11 | : : .

|>>

Un dia vaig tenir por...

Vaig tenir por de convertir-me en mi mateixa audioinstal·lació: habitacle amb set autoretrats de 62 cm x 38 cm tècnica: mixta sobre fusta

iiiiiiiiiiiiiiiii

| blanca

gotor carrasco | fuentelsaz (guadalajara), 1957

|

iiiiiiiiiiiiiiiiii

. : : | 12

|>>

Sin papeles tècnica: oli sobre tela 54 cm x 70 cm

iiiiiiiiiiiiiiiii

blanca pascual curià | lleida, 1966 .|

|

iiiiiiiiiiiiiiiii

|>>

Horitzons tècnica: mixta 13 | : : .

descripció: prestatge blanc de secció inclinada que sobresurt de la paret amb una profunditat d’uns 35 cm. Fa 2,5 metres de llargada.

En un altre prestatge petit (22 cm x 31 cm) hi ha una sèrie d’horitzons apilats. Cada horitzó té la mida d’un full DIN A 4.

L’obra resta oberta i convida l’espectadora a reconfigurar-la segons els seus criteris.

Seleccionant la quantitat i l’ordre d’exposició dels horitzons, convido l’espectadora a fugir cap a un nou ordre, que a la vegada és el seu ordre intern.

iiiiiiiiiiiiiiiii

| carme

ayza bult贸 | badalona, 1965

|

iiiiiiiiiiiiiiiiii

. : : | 14

|>>

Protecci贸 Guants de feltre amb gavarrots 3,5 cm x 10 cm x 22 cm any de realitzaci贸: gener 2004

iiiiiiiiiiiiiiiii

carmen jurado torresquemada | essen (Alemanya) 1967 .|

|

iiiiiiiiiiiiiiiii

|>>

Torso con cremallera tècnica: oli sobre tela 80 cm x 130 cm

15 | : : .

iiiiiiiiiiiiiiiii

| carmen

olmos rubio | múrcia, 1980

|

iiiiiiiiiiiiiiiiii

|>>

Reprexión tècnica: fotografia digital (mig format, escaneig, revelat amb LMBDA) 6 còpies de 30 cm x 60 cm any de realització: 2004

. : : | 16

iiiiiiiiiiiiiiiii

eliana solsona | minas gerais (brasil) 1959 .|

|

iiiiiiiiiiiiiiiii

|>>

No tengo miedo 1, No tengo miedo 2, No tengo miedo 3... tècnica: instal·lació composta per tres peces: : : Caixa d’acetat de 32 cm x 27 cm x 6 cm, perfil de cera i flors seques : : Panell fotogràfic de 105 cm x 60 cm : : Panell de màscares de 24 cm x 70 cm x 15 cm. De fusta, casquets de bales de 9 mm, guix i cera. any de realització: 2004

17 | : : .

iiiiiiiiiiiiiiiii

| elisa

caro | barcelona, 1970

|

iiiiiiiiiiiiiiiiii

. : : | 18

|>>

Mujeres huyendo en busca de un mundo posible t猫cnica: oli sobre tela 1mx1m any de realitzaci贸: 2005

iiiiiiiiiiiiiiiii

eugènia canal bedia | cantabria, 1959 .|

|

iiiiiiiiiiiiiiiii

|>>

Silenci tècnica: oli sobre tela 130 cm x 33 cm any de realització: octubre 2004

19 | : : .

iiiiiiiiiiiiiiiii

| gabriela

notti | buenos aires, 1968

|

iiiiiiiiiiiiiiiiii

. : : | 20

sinopsi: La Puesta planteja la recreació d’arquetipus femenins des d’un lloc intimista i cru on la provocació i la subtilesa són la constant. Elles estan exhibides com en un laboratori on s’analitza el que no es veu a simple vista. Allí, en els diferents espais, es munten petites instal·lacions o móns d’aquestes dones que conten, entre una estètica blanca, de làtex i catalogada fins al cansament, el seu interior, les seves perversions, les conseqüències de tot el condicionament de ser dones.

Agafem el recurs de la dansa Butoh perquè justament l’enfocament és desvetllar el que és obscur, el que no manifestem en les formes.

Aquestes activadores de memòries ens conviden a vivenciar aquests aspectes complexos, seductors i misteriosos de la intimitat de la dona

|>>

M Arte performático tècnica: art performàtk; instal·lació que pot ser recorreguda i vivenciada per l’espectadora duració: 1 hora aproximadament (l’espectadora pot quedar-s’hi el temps que vulgui). Elles estan en el seu propi temps, són atemporals.

El vídeo és una síntesi de la perforkmance de 8 minuts. performers: María Benítez, Mariana Catanzaro, Andrea Techera, Fabián Moreno escenografia i vestuari: Facundo Veiras i María Laura Cevallos Toledo vídeo: Juan Domingo Ortiz i Fabián Forte fotografia: Mussa Phelps producció: Paula González del Río idea i direcció: Gabriela Notti

iiiiiiiiiiiiiiiii

gala izaguirre massé | sant sebastià .|

|

iiiiiiiiiiiiiiiii

21 | : : .

|>>

Cenizas I tècnica: mixta sobre tela 100 cm x 81 cm

iiiiiiiiiiiiiiiii

| gemma

pinedo de pedro | terol, 1976

|

iiiiiiiiiiiiiiiiii

|>>

. : : | 22

Autosuicidio o no Peça composta per 1 foto sobre alumini de 25 cm x 25 cm. Vitrina de vidre emplomat de 25 cm x 25 cm x 25 cm, que conté a dins un collaret d’aram, coure i cautxú

iiiiiiiiiiiiiiiii

herminia esteva oll猫 | palafruguell, 1941 .|

|

iiiiiiiiiiiiiiiii

|>>

La finestra de Cassandra t猫cnica: mixta sobre cartr贸 26 cm x 37 cm any de realitzaci贸: 2004

23 | : : .

iiiiiiiiiiiiiiiii

| itxaso

zuñiga ruiz | terrassa, 1978

|

iiiiiiiiiiiiiiiiii

. : : | 24

|>>

Strangers tècnica: fotografies en blanc i negre (procés analògic) 8 obres d’1,40 m x 50 cm Londres, setembre 1999 – febrer 2000

iiiiiiiiiiiiiiiii

judit quintana i lliró | igualada, 1979 .|| anna audet i pijuan | vilanova de l’aguda, 1981 .|

|

iiiiiiiiiiiiiiiii

sinopsi: quatre dones, d’edats entre la pubertat i la menopausa, decideixen parlar lliurement davant de la càmera sobre la masturbació femenina. Els seus testimonis posen fi al tabú que recau sobre aquesta pràctica i posen de manifest les conseqüències del silenci sobre l’autoerotisme com a forma d’autoconeixement.

25 | : : . |>>

tècnica: vídeo digital duració: 3 min gènere: curtmetratge documental Versió original catalana subtitulada en anglès any de realització: 2004

iiiiiiiiiiiiiiiii

| katy

gonzález peña

|

iiiiiiiiiiiiiiiiii

|>>

Recolliment técnica: mixta 52 cm x 36 cm

. : : | 26

iiiiiiiiiiiiiiiii

lia ramos palomares | esplugues de llobregat, 1967 .|

|

iiiiiiiiiiiiiiiii

|>>

Desorientat tècnica: mixta 84 cm x 54 cm 4 teles de 42 cm x 27 cm amb bastidor 1 tela de 24 cm x 14 cm amb bastidor Trampa per a ratolins Guaix negre i grafit Estructura de fusta Peix de plàstic de 14 cm Acrílic

27 | : : .

iiiiiiiiiiiiiiiii

| liliana

figini | buenos aires, 1950

|

iiiiiiiiiiiiiiiiii

. : : | 28

|>>

La violència tècnica: pintura mixta a l’aigua 100 cm x 95 cm any de realització: 2004, St. Mathiers de Trèviers

iiiiiiiiiiiiiiiii

iiiiiiiiiiiiiiiii

margherita bergamo | padua (italia) || ivana miño |

iiiiiiiiiiiiiiiii |

|

iiiiiiiiiiiiiiiiiiii

fotògraf: roger cassany viladomat

|>>

En un món paral·lel tècnica: dansa teatre duració: 8 min coreografia: Margherita Bergamo, Ivana Miño i Noemí Galvé intèrprets: Margherita Bergamo i Ivana Miño suport tècnic: Sílvia Torrent tècnic de so i llum: Ramsés Moraleda any de realització: 2004

29 | : : .

iiiiiiiiiiiiiiiii

| maría

garcía espada | còrdova, 1963

|

iiiiiiiiiiiiiiiiii

. : : | 30

|>>

Equilibrio tècnica: fotografia digital manipulada 30 cm x 40 cm any de realització: 2004

iiiiiiiiiiiiiiiii

maría manuela coluccelli pozuelo | lima (perú) 1970 .|

|

iiiiiiiiiiiiiiiii

31 | : : .

|>>

Escondites I y II tècnica: mixta sobre fotografia DIN A-4 any de realització: 2004

iiiiiiiiiiiiiiiii

| maria

padilla climent | barcelona, 1984 |

|

iiiiiiiiiiiiiiiiii

. : : | 32

|>>

En Barbablava: oda a la barbàrie tècnica: mixta 27 cm x 15 cm (unitat), 120 cm x 105 cm (conjunt, aproximadament) any de realització: 2004

iiiiiiiiiiiiiiiii

maría romero garcía | 1978 .|| susana lago ballesteros | madrid, 1979 .|

|

iiiiiiiiiiiiiiiii

|>>

Se está mejor en casa que en ningún sitio tècnica: vídeo, color, so duració: 40 min

sinopsi: recorregut a l’entorn de les limitacions que la por ens imposa com a dones en aquest món construït en funció d’un format masculí que ni ens inclou ni prescindeix de nosaltres. Basant-nos en les reflexions de dones de diverses edats, orígens i històries, busquem transcendir la privacitat del nostre entorn, que podem veure reflectit en l’ús dels espais, tant públics com privats, en la construcció de les representacions d’allò femení i en l’expressió del pànic.

33 | : : .

iiiiiiiiiiiiiiiii

| maria

rosa martín anfruns | granollers, 1973

|

iiiiiiiiiiiiiiiiii

. : : | 34

|>>

Ombres de la por. Por a la força de la llum tècnica: fotografia

iiiiiiiiiiiiiiiii

marian esteban medina | zamora, 1969 .|

|

iiiiiiiiiiiiiiiii

35 | : : .

|>>

Chicas y coches versión 2.0 tècnica: impressió digital en transparència. Vidre, paper i fusta 44,4 cm x 34,5 cm any de realització: 2003

iiiiiiiiiiiiiiiii

| marta

castro su谩rez | sabadell, 1982

|

iiiiiiiiiiiiiiiiii

. : : | 36

|>>

Telescobot贸 t猫cnica: fotografia digital en blanc i negre any de realitzaci贸: 2004

iiiiiiiiiiiiiiiii

marta darder | barcelona, 1963 .|

|

iiiiiiiiiiiiiiiii

sinopsi: Qui té por?

Peus petits, peus de princesa?

|>>

Peus de princesa Vídeo en loop. any de realització: estiu 2004-hivern 2005 Regal de primavera per a la meva mare

37 | : : .

iiiiiiiiiiiiiiiii

| mercè

costa sorli | barcelona, 1936

|

iiiiiiiiiiiiiiiiii

. : : | 38

|>>

Obscuridad tècnica: mixta 102 cm x 83 cm

iiiiiiiiiiiiiiiii

núria sánchez barrau | barcelona, 1978 .|

|

iiiiiiiiiiiiiiiii

|>>

Con-fusión tècnica: fotografia mix-media dimensions: cinc seqüències de retrats de 50 cm x 70 cm cadascun any de realització: 2001

39 | : : .

iiiiiiiiiiiiiiiii

| núria

tomàs i mayolas | barcelona, 1973

|

iiiiiiiiiiiiiiiiii

. : : | 40

|>>

Sense títol tècnica: tinta xinesa sobre paper 50 cm x 70 cm

iiiiiiiiiiiiiiiii

rosa bosch molina | cerdanyola del vallès, 1964 .|

|

iiiiiiiiiiiiiiiii

submissió

manipulació

llibertat

paciència

perversió

venjança

vida

sinopsi: Introspecció en la tensió psicològica que significa seguir mentalment i visualment una línia traçada al terra que es perllonga cap a l’infinit. Ens parla de la vida, de la realitat, ens mostra que la realitat espanta, provoca pors…, por al pas del temps, a la mort, a la vida, a la monotonia, a la soledat, a la incomunicació, a la manipulació…

41 | : : .

plaer

desolació

mort

obsessió

|>>

We come to save you! realització i direcció: Rosa Bosch Molina Càmera: Rosa Bosch Molina tècnica: filmació digital Loop. Filmació: 4 min 2003

ignorància

silenci

vici

iiiiiiiiiiiiiiiii

| sofía

guadalupe navarro sánchez | lima (peru) 1979

|

iiiiiiiiiiiiiiiiii

. : : | 42

|>>

Dianas tècnica: instal·lació mural materials: cartró, làtex, pistola de joguina, grapes 4mx3m any de realització: 2003

iiiiiiiiiiiiiiiii

sònia ibáñez alemany | moncofa, 1974 .|

|

iiiiiiiiiiiiiiiii

43 | : : .

|>>

Les doloroses tècnica: fotografia, ferro i resina de polièster 3 fotografies d’1 m x 68 cm

iiiiiiiiiiiiiiiii

| taller

de plàstica del centre de cultura de dones francesca bonnemaison | 2004

|

iiiiiiiiiiiiiiiiii

. : : | 44

esbós

|>>

Laberint tècnica: instal·lació 3mx3mx2m

iiiiiiiiiiiiiiiii

teresa abad carles | saragossa, 1965 .|

|

iiiiiiiiiiiiiiiii

Un inodor ocupa el centre d’un espai en el terra del qual s’han dibuixat cercles concèntrics que conflueixen cap a ell, cosa que ha creat un mareig centrípet cap a l’embornal. De la tassa surten unes gotes de sang casi negra…

45 | : : .

|>>

Alrededor de una taza de inodoro dimensions: superfície d’1 m2 materials: un inodor blanc, paper per al terra blanc, pintura

iiiiiiiiiiiiiiiii

| valérie

dillard | frança, 1965

|

iiiiiiiiiiiiiiiiii

sinopsi: La soledat fa pot… I la por provoca actes desesperats… Ella és la Marga, ell es diu Ramón…

. : : | 46

|>>

Ramón Una història curta de 2 min 10 seg en DVD any de realització: 2004

iiiiiiiiiiiiiiiii

vezomi (vesna z. mímica) | xile .|

|

iiiiiiiiiiiiiiiii

47 | : : .

|>>

Consumo soy Transferència sobre tela crua de 36 cm x 48 cm.

En una caixa de metacrilat de 50 cm x 50 cm any de realització: 2003

iiiiiiiiiiiiiiiii

| els

espais

|>> centre de cultura de dones francesca bonnemaison El Centre de Cultura de Dones Francesca Bonnemaison és un espai cultural de dones autònom i alternatiu, basat en la participació i la innovació, creat per iniciativa del moviment de dones amb la finalitat de millorar les nostres condicions de producció de la cultura i potenciar-ne la difusió a través d’una pluralitat de mitjans. I vol ser un espai de trobada, d’intercanvi i de creació que reculli les aportacions que en el terreny de la cultura promouen i han promogut les dones. Un espai per impulsar noves maneres de construir el saber i potenciar processos d’ensenyar i aprendre des d’una perspectiva interdisciplinària, intergeneracional, intercultural i feminista. |>> mxespai (espai 1010) MXESPAI (espai 1010) és un projecte creat per a la difusió i l’intercanvi interdisciplinari de les arts visuals.

En l’espai que tenim al carrer Llibreteria exposen artistes de reconeguda trajectòria dins l’àmbit de la investigació contemporània, a la vegada que volem que sigui una plataforma per a joves creadors i creadores tant del nostre país com de l’estranger.

MXESPAI és un lloc obert, on tècniques ancestrals conviuen amb les noves tecnologies. Posem especial èmfasi en mostrar artistes que treballen en obres amb caràcter pre-tecnològic, amb materials no-nobles i obres efímeres, a la vegada que treballs d’investigació electrònica o científica, aplicats a les arts visuals. |>> ca la dona Ca la Dona té el seu origen en l’efervescència dels diferents grups de dones i corrents del moviment feminista que va emergir amb força renovada l’any 1975 i que va fer imprescindible l’existència d’un espai comú, obert i ampli on poder treballar per canviar el món.

L’èmfasi en els espais de dones és també el resultat d’un pensament: que els espais de relació, les relacions informals entre dones i les xarxes de suport familiars, entre veïnes, amigues o companyes, són espais fonamentals on aprenem, creixem i desenvolupem la nostra participació.

Una de les característiques del Moviment Feminista ha estat, sens dubte, la importància donada a aquests espais, que ens ajuden a compartir i rescatar l’alteritat de les nostres vivències i experiències de vida, a entendre el món i a cercar les alternatives que ens puguin ser vàlides, respectant la nostra diversitat. El treball en xarxa, la trobada en la confluència i en el disens són la base de la força i la innovació que el feminisme aporta a través de les seves accions.

Ca la Dona és un espai físic, però, sobretot, simbòlic, un lloc d’experiències d’insubordinació, de reflexió i producció de pensament.

iiiiiiiiiiiiiiiii

| les

artistes |>>

alejandra ogier | jerez de la frontera, 1975

La poesía como búsqueda. Vértigo en el sondeo de la nada.

Encuentro con el vacío, reconstrucción de un yo disuelto.

Després d’una primera carrera universitària, vital i professional, a Anglaterra, seguida d’un parèntesi de diversos anys d’absència i allunyament físic i emocional, es tanca un primer episodi i s’inicia un nou recorregut tant en el camp professional com en el personal. La relació estreta i constant amb l’escriptura i les lletres, l’estudi de la literatura i la necessitat d’aprofundir en aquesta, desemboquen en l’estudi de les humanitats, el vincle amb la poesia a través del taller de l’escriptor cubà Rolando Sánchez Mejías, així com diverses incursions en l’àmbit cultural.

Entre els treballs artístics realitzats hi ha una recopilació de poemes que porta per títol Luz de alambre i que va finalitzar l’any 2005, i un assaig literari sobre la projecció del desig en la imatge de la dona, que porta per títol La mujer frente al espejo, data de l’any 2004 i actualment està en fase de desenvolupament.

Actualment està treballant en projectes diversos, com ara una sèrie de poemes basada en la combinació de fotografia i poesia.

iiiiiiiiiiiiiiiiiiiiiiiiiiiiiiiiiiiiiiiiiiiiiiiiiiiiiiiiiiiiiiiiiiiiiiiiiiii |>>

premis Agost 2003. Premi honorífic del I Certamen de Arte Digital Publiart Ourense S. L. >

publicacions Crítica: Andar21, Andaina, Dorna (Galícia); le cool (Madrid); Hiperferia (Nova York) Creación: Dorna, Andar21, Andaina, Espasmo, Agora ou nunca, Biblioteca Virtual Galega (Galícia); Incomunidade (Portugal); Hiperferia (Nova York), Mujerpalabra (Madrid) Llibres col·lectius: Xuntanza de Creadores e Intérpretes, Xunta de Galicia, 2003; Poetas na Rúa, Conceio de Poio, 2004; Fem Art 2005 «LES PORS», Ca la Dona, Barcelona, 2005; Antología de Poetas Galegos, Mèxic, 2005 (en preparació).

iiiiiiiiiiiiiiiiiiiiiiiiiiiiiiiiiiiiiiiiiiiiiiiiiiiiiiiiiiiiiiiiiiiiiiiiiiii |>>

andrea j. sanmartín savelski | 1972, saragossa

Ceràmica artística i tècnica nacional en temps lliure i recreació. En procés d’obtenció de la llicenciatura en Arts Visuals.

ana maría cibeira | caracas, 1977

(1995-2002) Llicenciada en Filologia Hispànica.

Universitat de Santiago de Compostel·la (USC).

. : : | 50

Juny 1999. Un conto chino. Asociación Cultural Xoán XXIII. Santiago de Compostel·la.

>

exposicions col·lectives > Febrer 2005. Fruta loca. «Mujer palabra». Madrid. www.mujerpalabra.net. > Agost 2004. De otro lugar. Fotomuntatges. Buenos Aires. www.manzanazeta.com. > Febrer 2004. Curar con un beso, galeria Manzana Zeta.

Buenos AIres. www.manzanazeta.net. > Desembre 2003. Ática Declarada en 20 años «Revista Andaina». Galeria Sargadelos. Compostel·la. > Oct.-nov. 2003. Diverses obres. II Encuentro de Arte Experimental de Madrid. www.mad03.net. Madrid. > Octubre 2003. Zapatiños motor. I Encuentro de Creadores e Intérpretes. Gandarío. A Coruña. > Agost-set. 2003. Date. Galeria Publiart Ourense S. L. Ourense. > Abril 2003. Todas Iguais (contraguerra). Galeria Virtual Andar21. http://andar21.fiestras.com.

Algunes exposicions col·lectives recents. (Argentina i España) > 1997. Homenatge a Llatinoamèrica, al Museu Social Argentí. Salón de Pequeño Formato de la SAAP. Arte Mirando al Sur, Teatro Roma de Avellaneda. > 1999. Mostra de performance (En camino, La trama i Al rescate). Taller El Rebenque, Pavelló IV. > 2000–2001. Galeria Art 2002, Saragossa. > 2003. III Mostra Col·lectiva d’Estiu, Estudi Tenas 1694, Canet de Mar, Barcelona. Col·lectiva de pintura, Centre Cívic Joan Oliver, Barcelona. Originales Solidarios www.stylusart.com. Casa Ametller, Barcelona; Festival de Cine Lesgaimadrid, Ateneo Cultural, Madrid. Centre de Hébergement La Maison des Allés, Toulouse, França. > 2004. Col·lectiva de pintura, Poble Espanyol, Barcelona.

La emoción de pintar, Espai Santa Catarina, Lisboa, Portugal.

Algunes exposicions individuals recents. (Buenos Aires i Madrid) > 1997. Open Plaza Gallery (dibuix i pintura). Fira

Internacional del Llibre, Sala Julio Cortázar (pintura). «El Taller» (dibuix i pintura). > 2002. «Desnuda». Museu d’Art Eròtic de Madrid (dibuix, pintura, objectes). > 2003. Pintura i objectes. Tempest Gallery, Barcelona. > 2004. Pintures i dibuixos. Centre Cívic Can Deu, Barcelona. Tècniques mixtes. Galeria Olivera, Barcelona.

Obra, entre d’altres, a: Museu d’Art Eròtic de Madrid, col·lecció «Open Plaza Gallery», Biblioteca Nacional de Literatura Infantil de San Miguel de Tucumán, Facultat de Sociologia de la Universitat de Buenos Aires, galeries virtuals d’art.

iiiiiiiiiiiiiiiiiiiiiiiiiiiiiiiiiiiiiiiiiiiiiiiiiiiiiiiiiiiiiiiiiiiiiiiiiiii |>>

bárbara herrera baena | barcelona, 1980

Li falta només el projecte final per acabar el cicle formatiu de grau superior de fotografia artística. exposicions col·lectives > 2003. Siente el duende, a «Stripart», convocatòria de joves creadors. Espai jove Boca Nord del barri d’Horta, Barcelona. > 2004. Identidades, ¿qué es real?, a «Artificial, fotografies de l’imaginari», dins de la primavera fotogràfica a la Tecla Sala, l’Hospitalet de Llobregat. > ROJO, a «Exp-36 Edades. luventud», dins del cicle Primavera Fotográfica. Espai A del Centre Cívic del barri de la Barceloneta de Barcelona. > Identidades, ¿qué es real? en la convocatòria «Stripart» > 2004, al Centre Cívic del barri del Guinardó. exposicions individuals > 2002–2004. Venda i exposició de diferents treballs fotogràfics a la perruqueria Tallout, situada a la zona del barri del Born de Barcelona. altres 2003. Col·laboració al Festival de nous creadors Baba, a la plaça dels Àngels, Barcelona. > Participació al mercat del festival «Un barri per a tots, Raval 2003», venent creacions com ara imants, clauers, anells i fotografies a partir d’imatges fetes per ella. >

|>>

begoña garcía garcía | barcelona, 1980

Actualment està fent l’últim curs d’Arts Aplicades al Mur a l’Escola Superior de Disseny i Art de la Llotja.

2003. Performance: Individuos, amb Arco Naranja [(¿)].

Llotja Avinyó, Barcelona. > 2004. Exposició col·lectiva «Megapolis». Biblioteca Clarà, Barcelona. >

|>>

blanca gotor carrasco

| fuentelsaz (guadalajara),

1957

El 1965 arribo a Barcelona, on visc fins ara.

Llicenciada en Belles Arts i Diploma d’Estudis Avançats (DEA) a la Universitat Politècnica.

Exposicions: > 2004. Exposició de ceràmica «La diversitat» al Centre Cívic Sagrada Família > 2003 Premi de Marraco com a monitora de C.P.J., amb el tema «entrada a la trinitat». > Escenografia per a l’obra Vaig de Blues (2003) i Muerte en Venecia (2002) de la companyia Vincles (direcció: Víctor Rodrigo i Mingo Ràfols) Sala Muntaner. > Grup escultòric Olla de Grills, amb les obres Fiesta de locos (Sala La Paloma, 2002), ¿Por qué Cenicienta se fue a las 7h de la tarde? (Cúpula de Venus, 2002), i els temes Reflejos cotidianos (Institut de les Lletres, 2002) i Quotidianeitat (Institut de les Lletres, 2001). > 2002. Mirando al Norte, als jardins de la Facultat de Lletres de la Universitat Autònoma de Barcelona. > 2000. La cachorra del Casimiro, conte escrit en argot d’ofici (la mingaña) per l’escola de folklore de la Diputació de Guadalajara. > Sexo, quesitos and Rock and Roll (2001), i els temes escapisme (2001), espai japonés (1999) i paisatge urbà (1999), a la Facultat de Belles Arts de la Universitat de Barcelona.

Proposta de curtmetratges amb els temes els plaers quotidians (1998) i el veïnatge (1997), als Cinemes Verdi. > 1997 Algunas aprendieron a freir huevos, proposta pel 8 de març a Las Tejedoras (Madrid). > 1993. Exposició de bosses a l’Escola d’Arts i Oficis de Barcelona > 1992. Exposició de pintura (tema lliure) a "La Caixa".

51 | : : .

|>>

blanca pascual curià | lleida, 1966

1990. Llicenciada en Belles Arts. Especialitat: pintura.

Facultat de Belles Arts de la Universitat de Barcelona.

> «EI País de los Tuertos», Museu Nacional Centre d’Art Reina Sofia, Madrid, 1994. > 2a Mostra de Vídeo Independent. Centre de Cultura Contemporània de Barcelona, 1994.

iiiiiiiiiiiiiiiiiiiiiiiiiiiiiiiiiiiiiiiiiiiiiiiiiiiiiiiiiiiiiiiiiiiiiiiiiiii exposicions col·lectives > 1992. Biennal de Valls. Guasch-Coranty. > 1993. 13a Mostra d’Arts Plàstiques per a Joves. Institut Català de Serveis de la Joventut. Generalitat de Catalunya. > 2004. Casa de l’Artista. Lleida. exposicions individuals > 1992. 7è Cicle d’Art Contemporani. Centre Artesà de Gràcia. > 2000. «Projeccions». Galeria 029. > 2001. «Obra gràfica» (collages). Galeria 029. > 2001. «Diari». Galeria 029.; «Horitzons». Galeria 029. > 2002. «FEM ART». Ca la Dona. > 2003. Horitzons. Sala del mercat del Pla, Lleida.

iiiiiiiiiiiiiiiiiiiiiiiiiiiiiiiiiiiiiiiiiiiiiiiiiiiiiiiiiiiiiiiiiiiiiiiiiiii |>>

carme ayza bultó | badalona, 1965

Estudis de disseny industrial, cursos d’escultura en pedra, fusta i ferro i Cicle formatiu de grau superior en escultura a l’Escola Massana de Barcelona. Curs de realització de vídeo i televisió a l’IDEP de Barcelona. exposicions: «PEP (Petites Escultures Perfectes)», exposició col·lectiva d’alumnes de segon d’Escultura de l’Escola Massana (obres en alabastre). Escola Massana, febrer 2004. . : : | 52

participació en concursos > «Propostes d’art 2004 a les instal·lacions». Piscines Bernat Picornell. Projecte: Sants i màrtirs. > «Objecte de regal». Fòrum Universal de les Cultures, Barcelona, 2004. Projecte: Amb el cor a la mà. vídeo ¿Cómo suena el batir de una sola palma de la mano? (1993, 4 min 35 s) Realitzat col·lectivament a l’IDEP. Seleccionat en els certàmens següents: > AVE’93, Internationaal Audiovisueel Experimenteel Festival. Arnhem, Holanda, 1993. > XI Marató de l’Espectacle. Mercat de les Flors de Barcelona, maig, 1994.

|>>

carmen jurado torresquesana

| essen, alemanya,

1967

exposicions > 1987–1992. Exposicions a Salamanca i Pontevedra. > 1992–2000. Exposicions a Sant Joan Despí i Barcelona. > 2001 (novembre) Exposició col·lectiva FEM ART. Ha participat en les convocatòries del MAC del Centre Cívic de la Barceloneta de 2000 (Agua), 2001 (El camino), 2002 (Mestizaje), 2003 (Oposats), 2004 (Zona).

|>>

carmen olmos rubio | múrcia, 1980

Llicenciada en Belles Arts per la Universitat del País Basc.

Màster en Fotografia. EFTI, Madrid. cursos: > Taller «Del retrato al autorretrato». Antonio Tabernero, Múrcia. > Seminari «Cruce de caminos, sobre el Arte y la fotografía». La Casa Encendida, Madrid. > Curso de fotografia «Luz para mirar». Frèdèrik Volkringer. > Congreso de Nuevos Estudios Vascos, de «Nuevo Arte Vasco», Kursal, Sant Sebastià. > Curs «Noches con las Meninas de España», per Francisco Umbral. Universitat Complutense. > Curs «El nuevo cine español». Universitat Internacional d’Andalusia. exposicions individuals 2003: Encuentro Cultural INVICTRO. Sala d’exposicions de "la Caixa". Vic, Barcelona. > 2003: exposició durant el Mercat de Música Viva de Vic. Oficina de Turisme de Vic, Vic, Barcelona. > 2004: exposició individual al Centre Cívic de Zorroza, a Bilbao Gauga. >

exposicions col·lectives > 2001: Patronato Lozano Sidro. A Priego de Córdoba. > 2002: exposició Faculty of art, Media, and Design. Bristol,

Anglaterra. > 2003: «ERASMUS 2001–2002». Sala d’exposicions de Barakaldo. > 2003: Salón de las Artes Emergentes, GETXOARTE 03. > 2004: Patrimonio Artístico Universidad de Vitoria. > 2004: Salón de las Artes Emergentes, GETXOARTE 2004. > 2004: «Iniciativa Feedback». Espai Feedback, Madrid. > 2004: «Con la mujeres no hay manera». Sala municipal de Baracaldo. > 2004: «XVII Exposición Audiovisual». Belles Arts. Sala BBVA, Bilbao. > 2004: «Residentes 2004». Fundació Bilbao Arte, Bilbao. beques: Beca de creació de la Fundació Bilbao Arte 2004; Beca ERASMUS per anar a Anglaterra. col·leccions: Patrimoni artístic de la Universitat del País Basc.

iiiiiiiiiiiiiiiiiiiiiiiiiiiiiiiiiiiiiiiiiiiiiiiiiiiiiiiiiiiiiiiiiiiiiiiiiiii |>>

eliana solsona | minas gerais, brasil, 1959

estudis universitaris Ciències de la Comunicació. Universitat Paulista, São Paulo, Brasil.

Experiència professional en arts gràfiques i espectacles teatrals i audiovisuals 1980–2002 Realitzadora productora (gràfica i videogràfica) de projectes editorials, programació visual, imatge corporativa, propaganda i projectes culturals. cursos CELS (barcelona) Creació i coordinació de cursos de formació professional en l’àmbit de les arts gràfiques.

Realitzadora productora de la Rede Bandeirantes de TV (Brasil), en la divisió de reportatges culturals i oci, durant els Jocs Olímpics de Barcelona 1992. producció executiva d’espectacles teatrals: Ocho mujeres, Oh! Calcutta i As Moças do Segundo Andar. empreses en les quals ha col·laborat Editorial Mundo Press 2000 i Planet Press (Barcelona), Son Edicions (Barcelona), Diana Produçòes, Ramblas Comunicação (São Paulo), Nutty Alimentos, Dismac do

Brasil, Grupo Play, Philips Componentes, Hoechst do Brasil, Centro Brasileño de Programación Cultural, Manager Comunicação (São Paulo), Editorial Aerojet, Secretaria de Turismo de São Paulo (Paulistur), Estudio Made in Home.

iiiiiiiiiiiiiiiiiiiiiiiiiiiiiiiiiiiiiiiiiiiiiiiiiiiiiiiiiiiiiiiiiiiiiiiiiiii |>>

elisa caro | barcelona, 1970

Estudis a les escoles d’Arts i Oficis de Barcelona i Granada (pintura, ceràmica i escultura).

Estudis a l’Escola Massana, Barcelona, i a l’Escola Lorenzo de Mèdici, Florència. exposicions col·lectives > 1995. Sala Dalmau, Barcelona > 1998. Palau del Rei, Perpinyà (França) > 1999. Galeria René Metrás, Barcelona > 1999. Antiquari Siècle XX, Rue de Sena, París > 2000. Galeria Alfama, Madrid > 2001. Galeria Alfama > 2001. «Arte Sur», Brasil i Uruguai > 2001. «Michelin», convent dels Àngels, Barcelona, amb la Galeria La Santa > 2002. Galeria Gala, Chicago > 2003. Galeria Gala, Chicago > 2003. Galeria a Austin (Texas) > 2004. «ARCO», Museu d’Art Contemporani d’Unión FENOSA de Madrid > 2004. BAC (Barcelona Art Contemporani), Barcelona exposicions individuals > 1997. Casa de Cultura del Masnou > 1998. Galeria Alfama, Madrid > 2001. Versus Teatre > 2001. Comú d’Escaldes, Andorra > 2000 i 2003. Galeria La Rivera, Múrcia > 2005. Médiathèque Émile Cazelles, Saint-Gilles, Nimes, França exposicions permanents Museu d’Art de Gravat, Marbella Museu d’Art Contemporani, Torroella de Montgrí Museu d’Art Contemporani d’Unión FENOSA de La Coruña Premi de gravat Alexandre de Riquer, Sant Lluc, Barcelona

53 | : : .

|>>

eugènia canal bedia | Cantabria 1959

exposicions 1987. Col·lectiva al Casino de Montesblancos. Saragossa. > 1992. Individual: «El Alambique». Hosca. > 1993. Col·lectiva a la IV Biennal de Pintura Ciudad de Pamplona. Pamplona. Individual: «Sidney». Sant Sebastià.

Individual: «Colchonería». Sant Sebastià. Individual: «La trastienda». Jaca. > 1994. Individual: «Montaña Artificial-Retiro». Madrid.

Individual: «Ícaro». Jaca. > 1995. Individual: «El Alambique». Huesca. Individual: «Fundación Central Hispano». Sant Sebastià. > 1996. Individual: «Corsá». Girona. > 1998. Col·lectiva: «Casa de la Cultura». Barbastro.

Col·lectiva: «Sala Diputación General de Aragón». Hosca.

Col·lectiva: «Casa de la Cultura». Jaca. > 1999. Individual: «Ícaro». Jaca. Col·lectiva: «Torreón Estación Internacional». Cant'rano. Col·lectiva: «Casa de la Cultura». Sabiñánigo. Col·lectiva: «Ayuntamiento».

Panticosa. Col·lectiva: «Ayuntamiento». Sallent de Gállego. Col·lectiva: «Sala Carderera». Hosca. > 2000. Individual: «Palacio de Congresos». Jaca. Col·lectiva: «Casa de la Cultura». Barbastro. Col·lectiva: «Salón Jai Alai». Hosca. > 2001. Col·lectiva: «Torreón Estación Internacional».

Canfranc. Individual: «Hall UGT». Hosca. Col·lectiva: «ProUnicef». Museu d’Hosca, Antigua Universidad Sertoriana. > 2002. Col·lectiva: «Sala Carderera». Hosca. Col·lectiva: «Hotel Boston». Saragossa. > 2003. Individual: «Colchonería». Sant Sebastià. Col·lectiva: «Casa Cultura». Tarazona. > 2004. Col·lectiva. Tarbes, França. Individual: «Caja Teruel». Saragossa. >

exposicions > Anamnesis (Imatges de la forma, formes del pensament).

Col·lectiva . Escola Massana. Barcelona. 12.03 > Navegant. Col·lectiva. Museo de la Marina. Vilassar de Mar (Barcelona).3.05 > Gea. Individual. Sala Torreblanca. León. 4.05

iiiiiiiiiiiiiiiiiiiiiiiiiiiiiiiiiiiiiiiiiiiiiiiiiiiiiiiiiiiiiiiiiiiiiiiiiiii |>>

gabriela verónica notti | buenos aires, 1968

Artista plàstica, ballarina, directora d’una companyia d’art performàtic. creació i direcció > El banquete. Grup Punto Negro. Art performàtic.

Novembre 1999, març, agost i novembre 2000. Centro Cultural Recoleta, dependent del govern de la ciutat de Buenos Aires. > El Rojas fuera del Rojas. Centro Adán. «Ciclo Internacional las Marcas de la Cultura». Buenos Aires. Agost 2000.

Espai d’art Giesso-Reich. Novembre 2000. > Disonancias. Dins del cicle de conferències Giesso-Reich.

Octubre 2000. > Homenaje a León Ferrari en su cumpleaños. Espai Giesso.

Octubre 2000. > Espectacle de Butoh. Espai Giesso. Gener 2001. > Espectacle performàtic. City hall 2001.

. : : | 54

Direcció i coordinació d’esdeveniments a Soma Multiespacio (posades escenogràfiques, galeria d’art, espectacles), 2001–2002. > M, instal·lació d’art performàtic. Festival de Verano Porteño. Ciutat Cultural Konex, 2004. > M, instal·lació d’art performàtic. Centro Cultural Recoleta–Vortice poesia visual. 2004.

iiiiiiiiiiiiiiiiiiiiiiiiiiiiiiiiiiiiiiiiiiiiiiiiiiiiiiiiiiiiiiiiiiiiiiiiiiii |>>

gala izaguirre masse | sant sebastià

Viu a Jaca des de l’any 1972. Va cursar estudis de dibuix i pintura a Sant Sebastià entre els anys 60 i 70, amb José Camps Gordón, figura clau en la docència i el nou ambient artístic guipuscoà de l’època. Durant els anys 1988 i 1989 va fer cursos d’especialització en tècniques matèriques i en pintura a l’aire lliure.

iiiiiiiiiiiiiiiiiiiiiiiiiiiiiiiiiiiiiiiiiiiiiiiiiiiiiiiiiiiiiiiiiiiiiiiiiiii |>>

gema pinedo de pedro | terol, 1976

Estudis d’escultura (pla 69) i Cicle formatiu de grau superior en joieria a l’Escola Massana.

Seminari per a la realització de rellotges de sol; seminari de Shantilly; seminari de fosa a l’arena; Seminari d’art asiàtic; Seminari de Sharon Kanson; Seminari de vídeo i imatge; Seminari de fotografia; Seminari de teoria del vídeo i la imatge; Seminari de gemmologia i talla de pedres.

Actualment està cursant Història de l’Art a la Universitat de Barcelona (UB).

exposicions col·lectives > 1998–2001. Centre Cultural García Nieto. Cornellà de Llobregat. Barcelona. > 2000. Quatre exposicions a Els Trinitaris. Vilafranca del Penedès. Barcelona. > 2001. L’Escorxador. Vilafranca del Penedès. Barcelona. > 2002. Foment de les Arts Decoratives (FAD). Barcelona. > 2002/2003. Sala Busquets de l’Escola Massana.

Barcelona. > 2003. Poble Espanyol. Espai Sant Agustí Massana.

Barcelona. > «Strip art». Boca Nord. Barcelona > «Off Massana». El Castell. Santa Susanna. > Ca la Dona. Barcelona. > «Delicatesen». FAD. Barcelona. > 2004. Universitat de Barcelona. Barcelona. > «Passatge a l’interior del cos». Sala Trinitaris. Vilafranca del Penedès. Barcelona. > «Art al carrer». Vilafranca del Penedès. Barcelona. > «Fem art al carrer». Ca la Dona. Barcelona. > Foment de les Arts Decoratives (FAD). Barcelona. > XIV Biennal Mostra d’Art Contemporani Català 2004.

Itinerant. Galeria d’Art Sant Cugat. Barcelona. > Col·laboració a Espai 0. Fundació "la Caixa". Tarragona. > Col·laboració al Centre Cultural Torre Vella. Salou.

Tarragona. exposicions individuals > 2004. «Òpera Joia». Vilafranca del Penedès. Barcelona. premis > 2003 Guanyadora dels premis ARTFAD. Barcelona. > Menció d’honor a l’exposició «Delicatessen». FAD i Pie de Reina. Barcelona.

iiiiiiiiiiiiiiiiiiiiiiiiiiiiiiiiiiiiiiiiiiiiiiiiiiiiiiiiiiiiiiiiiiiiiiiiiiii |>>

hermínia esteva ollé | palafrugell, girona, 1941

> Anys 50. Batxillerat, dibuix a La Llotja, idiomes a la Universitat de Barcelona (francès, anglès, alemany, italià), beques a Perugia i Tours. > Anys 60. Llicenciatura en Filologia Francesa, navegació en vaixells mercants, classes en acadèmies i instituts.

Anys 70 Naixement dels quatre fills. > Anys 80. Exposició individual de pintura a la Galeria Schautreppe de Zurich, classes en diferents instituts de la província de Girona.

> Anys 90. Exposició col·lectiva a Celrà i Girona (CCOO) i a la Llibreria Pròleg. > 2000. Exposició individual «Màscares del sutge», a Galpón Sur, Barcelona. > 2001. Exposició individual «Del mite a la desbandada», al Col·legi de Metges, Barcelona. > Exposició individual «Dones de llum», a la galeria Magdala Textilcromies, Barcelona. > 2002. Exposició individual «España, tormento y gozo», a l’Espai Pere Pruna de l’Ajuntament de Barcelona. > Exposició col·lectiva a la Galeria Arc Cúbic, Barcelona. > 2003. Exposició individual «Actituds davant la galerna», amb motiu de la catàstrofe del Prestige, a Galpón Sur, Barcelona. > 2004. Exposició individual «Els ulls de les màscares», a l’espai Areatangent, Barcelona.

Exposició individual «El batec de les taques», al Teatre Municipal de Palafrugell, Girona.

iiiiiiiiiiiiiiiiiiiiiiiiiiiiiiiiiiiiiiiiiiiiiiiiiiiiiiiiiiiiiiiiiiiiiiiiiiii |>>

itxaso zúñiga | terrassa, 1978

Graduada en Fotografia per l’Escola de Fotografia de Terrassa (EFFC). El 1999 va dur a terme estudis de fotografia a la Wedminister University de Londres. El 2000 va treballar a les illes Bahames per a les productores Twoceans i Talbot Productions en la realització de les sèries documentals Sail Away i OceanMen. L’any 2001 va col·laborar com a fotògrafa amb el Departament de Premsa de l’associació francesa de vela «Horizons pour tous», amb la qual va navegar durant vuit mesos des de La Rochelle (França) fins a Tahití (Polinèsia Francesa).

Des de l’any 2002 viu a Terrassa, on compagina la feina de tècnica especialista i la docència d’assignatures de lliure elecció al Laboratori de Fotografia de la Facultat de Belles Arts de la Universitat de Barcelona, amb la feina de fotògrafa freelance per a diferents mitjans de comunicació.

Segueix realitzant reportatges i estades al sud-est asiàtic i a l’Àfrica sahariana.

iiiiiiiiiiiiiiiiiiiiiiiiiiiiiiiiiiiiiiiiiiiiiiiiiiiiiiiiiiiiiiiiiiiiiiiiiiii |>>

judit quintana i lliró | igualada, 1979

Després d’estudiar periodisme i moure’m pel mapa, vaig aterrar a Barcelona, on encara resideixo. Sempre m’havia dedicat a la premsa escrita, fins que un curs de curtmetratges em va descobrir el món de la imatge en moviment.

55 | : : .

Així doncs, he anat tocant càmeres en cursos de videoperiodisme i reportatge televisiu. Des que em va captivar la imatge, intento transmetre el món que m’envolta a través seu, ja sigui amb petits projectes o amb d’altres de més elaborats. Però sempre són els temes socials els que m’inspiren més darrere la càmera. Tot i així, aquesta no és la meva activitat principal, però sí la que més em motiva i aquella amb la qual espero continuar explicant històries.

No sóc una artista: sóc una dona darrere una càmera, o un bolígraf, o un micròfon, i és així com jo comunico. |>>

anna audet i pijuan | vilanova de l’aguda, 1981

Qui em coneix sap que des que era un tap de bassa m’ha agradat estar darrere d’una càmera. Quan em vaig fer gran, no va ser gaire difícil triar una carrera. Amb divuit anys, vaig anar a Barcelona per estudiar comunicació audiovisual. Els meus treballs a la universitat sempre han estat marcats per un mateix denominador comú: la dona i els temes socials. Les pràctiques al programa 3xl.net van ser primordials per decidir el meu camí professional: la televisió. Acabada de llicenciar i amb ganes de continuar aprenent, Televisió Cardedeu em va acollir com a col·laboradora de l’informatiu local. Buscant feina dintre del món de la imatge em vaig adonar que calia especialitzar-se i vaig decidir fer un postgrau de reportatge televisiu.

Actualment treballo com a videoperiodista a Localia Viladecans, on em sento realitzada perquè continuo sent una nena: treballo darrere una càmera.

iiiiiiiiiiiiiiiiiiiiiiiiiiiiiiiiiiiiiiiiiiiiiiiiiiiiiiiiiiiiiiiiiiiiiiiiiiii |>>

. : : | 56

katy gonzáles peña

Professora de dibuix i pintura des del 1992, compagina la llum dels vitralls emplomats amb la seva pintura, ja que va aprendre l’ofici quan cursava els seus estudis de pintura a l’Escola Massana de Barcelona. Investiga sobre nous conceptes del vitrall i adapta la seva obra personal a aquest.

Forma part del grup ADHUC, joves vitrallers catalans, i ha fet restauracions i diverses exposicions a Catalunya i França.

L’obra d’aquesta artista és singular, precisa, expressiva, de traços vigorosos i ben resolts, i la figura humana hi té un protagonisme especial.

La seva obra, marcada per un expressionisme ben estructurat, tracta de mostrar una visió personal d’aquest món de sensibilitat que envolta la dona en la seva intimitat.

Són formes i motius d’una manifestació lírica que sap definir bé per ella mateixa com a pintora i poeta a la vegada.

iiiiiiiiiiiiiiiiiiiiiiiiiiiiiiiiiiiiiiiiiiiiiiiiiiiiiiiiiiiiiiiiiiiiiiiiiiii |>>

lia ramos palomares | esplugues de llobregat, 1967

Estudis de pintura (1989) i tècnica de gravat (1997) a l’Escola Massana.

Quan acaba els estudis de pintura es dedica al teatre i forma un grup. Més tard estudia interpretació durant tres anys. Entre 1997 i 1999 té una beca per al taller de gravat calcogràfic del Poble Espanyol. Entre 2003 i 2004 realitza un monogràfic de gravat a l’Escola d’Art i Disseny de la Diputació de Tarragona.

Actualment cursa primer d‘Història de l’Art a la Universitat Rovira i Virgili. Tarragona. exposicions col·lectives: Plaça Universitat, per al Metro de Barcelona; Centre de Cultura Can Vidalet, Esplugues de Llobregat; Sala d’exposicions de l’Escola Massana. exposicions individuals > 1997. Sèrie de pintures a l’oli i gravats a la cafeteria «El torrador». Esplugues de Llobregat. > 1998. Gravats realitzats al taller del Poble Espanyol. Sala Agustí Massana. > 1999. Exposició de pintures a l’oli a El gegant de la ciutat, Barcelona, del 15 de novembre al 15 de desembre. > 1999–2000. Mercat d’art «Estripa’m més». Sabadell, del 17 de novembre al 25 de gener. > 2000. Instal·lació «El camí de pou», de Rosa Anna Corbinos, Lia Ramos i Mercè Ubach, del 7 al 18 d’abril, a la sala d’art o lletres Sant Jaume. Premià de Dalt. > 2000–2001. Mercat d’art «Estripa’m més». Sabadell, desembre-gener. > 2001. Exposició a la sala d’art El Traster. Esplugues de Llobregat, juny. > 2002. Escenografia per al muntatge «Petit Varietè», de la companyia de teatre-circ argentina «Los Delfines», al XI Festival Internacional de Teatre de Carrer d’Alcorcón.

Madrid, setembre. > 2003. Escenografia per al muntatge «Trapecio», de la companyia de teatre-circ argentina «Los Delfines», per al Festival de Circ de Nou Barris. Barcelona, maig. > 2003–2004. Exposició permanent de quadres al cafè « de la companyia de teatre-circ argentina «Los Delfines»,

Rossini». Barcelona. > 2004. Exposició de quadres a «Cafès i Tes del Món».

Tarragona. > 2004. Exposició de quadres i gravats a el «Terrat».

Tarragona.

iiiiiiiiiiiiiiiiiiiiiiiiiiiiiiiiiiiiiiiiiiiiiiiiiiiiiiiiiiiiiiiiiiiiiiiiiiii |>>

liliana figini | buenos aires, 1950

Llicenciada en Belles Arts Paral·lelament a la seva tasca pedagògica, experimenta en la pintura i exposa a Buenos Aires i, des del 1990, a Barcelona, on resideix actualment.

Membre de l’Associació ACG (Artistes Contemporanis a Gràcia), participa en el projecte «Bogart», que es va fer als anys 1998 i 2001 als carrers Gran de Gràcia i Verdi.

Des del 1996 és professora de pintura per a l’Ajuntament de Ripollet i de color a 1’IED (Institut Europeu del Disseny, Barcelona). exposicions > 1980–1990. Exposicions a Buenos Aires. > 1997. «Art en fira». ACG. Barcelona. > 1998. «Bogart». ACG. Barcelona. > 2000. Mercat d’art. Mostra individual a Marks&Spencer. . Tarragona. > 2001. Mostra col·lectiva d’art contemporani «Confluències», al Centre Cultural de l’Ajuntament de Ripollet. > Mostra col·lectiva. Avrillé, França. > Segona edició de «Bogart». ACG. Barcelona. > 2002. Obra a l’Aquàrium de Barcelona. > Exposició col·lectiva «Mestizaje». Institut Europeu del Disseny. Madrid-Barcelona. > 2003 (octubre). St. Mathieu de Treviers. França. > 2004 (setembre). Participació en el projecte de tallers de St. Mathieu de Treviers. França.

iiiiiiiiiiiiiiiiiiiiiiiiiiiiiiiiiiiiiiiiiiiiiiiiiiiiiiiiiiiiiiiiiiiiiiiiiiii |>>

margherita bergamo | pàdua

Coreografia i interpretació Nascuda a Pàdua (Itàlia) i llicenciada en Gestió de l’Art i de les Activitats Culturals a la Universitat Cà Foscari de Venècia, va començar la seva trajectòria cap a la dansa amb la gimnàstica rítmica.

Des de l’any 2000 es dedica a la dansa contemporània: ha estudiat amb Natàlia Viñas, Anna Sánchez, Francesco Scavetta. A Barcelona freqüenta les escoles Vàrium i Ramon Solé. Està inscrita al circuit Giovani Artisti Italiani. |>>

ivana miño

Coreografia i interpretació Estudiant de l’últim any d’interpretació a l’escola Estudi Nancy Tuñón de Barcelona.

Ha estudiat en diferents escoles de dansa de Barcelona (Vàrium, Company & Company).

Actualment treballa d’actriu i ballarina. |>>

noemí galvé

Coreografia Professora de llengua i dansa a l’Institut Francès de Barcelona, ha estudiat en diferents escoles de Barcelona (Àrea, Vàrium). Ara es prepara per ser mare. |>>

sílvia torrent

Suport tècnic Es va llicenciar el 2002 en Comunicació Audiovisual per la Universitat Ramon Llull. Treballa en el món audiovisual i escenogràfic des de l’any 2000, de manera que ha recollit experiència del mitjà en diversos canals temàtics i programes de televisió (Silenci, TVC), i també en una empresa de postproducció on treballa actualment. La dansa, a la qual es dedica en el seu temps lliure, és una de les seves aficions.

iiiiiiiiiiiiiiiiiiiiiiiiiiiiiiiiiiiiiiiiiiiiiiiiiiiiiiiiiiiiiiiiiiiiiiiiiiii |>>

maría garcía espada | còrdova, 1963

1981: inici dels estudis a l’Escola d’Arts i Oficis de Palma de Mallorca (especialitat: fotografia).

Membre integrant del Grup Cuatricromía. trajectòria artística (2 últims anys) > Exposicions individuals: 6 > Exposicions col·lectives: 33 guardons fotografia digital > Accèssits: 1 > Segons premis: 2

57 | : : .

Tercers premis: 2 Primers premis: 4 detall dels primers premis > Certamen de Fotografia «Ciudad de Huesca». Hosca, 2004. > VI concurs fotogràfic «Asociación Fotográfica La PazFuenlabrada». Madrid, 2004. > XXI concurs nacional de fotografia de Collado Villalba.

Madrid, 2004. > IX concurs de fotografia «Murchante 2004». Navarra, 2004. >

>

iiiiiiiiiiiiiiiiiiiiiiiiiiiiiiiiiiiiiiiiiiiiiiiiiiiiiiiiiiiiiiiiiiiiiiiiiiii |>>

maría manuela coluccelli | lima, perú, 1970

Llicenciada en Belles Arts per la Universidad Complutense de Madrid. Actualment està cursant el doctorat Art i Representació, Expressió i Comunicació Visual al Departament de Dibuix de la Facultat de Belles Arts de la Universidad de Barcelona.

El 1991 va ser seleccionada per al curs superior de dibuix Fondazione Antonio Ratti. Església di San Francesco, Como, Itàlia. Professores invitats: Markus Lüpertz i Gerard Titus Carmel.

. : : | 58

Cosecha», organitzat per Bodegas Gurpegui.

Navarra/Madrid, 2004.

Realización de la performance titulada Procesionaria dins de l’esdeveniment «El mal de la actividad».

Atocha, Madrid, 1994.

iiiiiiiiiiiiiiiiiiiiiiiiiiiiiiiiiiiiiiiiiiiiiiiiiiiiiiiiiiiiiiiiiiiiiiiiiiii |>>

maria padilla climent | barcelona, 1984

estudis > Batxillerat de ciències socials a l’ICC Súnion. > Primer Gide d’Estudis d’M a l’Escola d’Art i Disseny Eina.

Està fent el tercer curs. > Estudis de llenguatge musical, piano i cant cursats a l’Escola de Música de Barcelona.

Actualment està cursant el grau mitjà a l’Escola Àngel Soler i al Taller de Músics. exposicions individuals > Febrer i març de 2004, bar Kabara. exposicions col·lectives > Celrà Caminat 2004. > Jornada de Portes Obertes a l’Escola Eina.

premis i concursos Seleccionada al Concurs Fundació Mapfre. Exposició a la Sala Maremàgnum. Barcelona, 1998.

Seleccionada i 8è accèssit al concurs «Artistas de Nueva Cosecha», organitzat per Bodegas Gurpegui.

Navarra/Madrid, 2003.

Seleccionada al Concurso 25 Aniversario de la Constitución Española. Publicació d’un catàleg i donació de l’obra al Museo Casa de la Moneda. Madrid, 2003.

Seleccionada i 5è accèssit menció d’honor al concurs «Artistas de Nueva Cosecha», organitzat per Bodegas Gurpegui. Navarra/Madrid, 2004.

concursos Participació en el concurs Premi Miquel Casablanques 2003. > Participació en el Premi de Pintura Jove 2004 (Sala Parés).

exposicions

> Curs de fotografia en blanc i negre.

Associació cultural «La reina de África», 2002–2003. > Curs de Première. Edició de vídeo. Universitat de Barcelona, 2003.

Exposició col·lectiva a l’església de San Francisco per a la Fondazione Antonio Ratti. Como, Itàlia, 1990. > Exposició individual de dibuix «Postres» a La Cereria.

Barcelona, 2000. > Exposició col·lectiva al Concurso 25 Aniversario de la Constitución Española. Museo Casa de la Moneda. Madrid, 2003. > Exposició col·lectiva del concurs «Artistas de Nueva >

>

iiiiiiiiiiiiiiiiiiiiiiiiiiiiiiiiiiiiiiiiiiiiiiiiiiiiiiiiiiiiiiiiiiiiiiiiiiii |>>

maria romero | 1978

BelIes Arts a la Universidad Complutense de Madrid i a la UB. Actualment està fent el quart curs a la Universitat de Barcelona, especialització en imatge i gravat.

Currículum artístic Madrid, 1997–2000. > Premi al X Concurso de Pintura Ràpida del Retiro.

Madrid.

Seleccionada al XI Concurs de Pintura del Retiro.

Exposició col·lectiva, dels alumnes de Gravat, a la Facultat de Belles Arts, de Madrid. > Exposició col·lectiva al Centre Cultural de Cercedilla.

Pintura i gravat. > Exposició col·lectiva a l’associació cultural «Nanai», i a «El gato negro». > >

Barcelona, 2004 Primer premi al concurs de fotografía. «Dona i territori» al Centre Cívic de Santa Margarida de Montbui. > Segon premi de graffit amb el mural col·lectiu "Plata, lola, mariet", a Castelldefells. > «Como para traducir. Escultura y fotografía», exposició conjunta amb Marta Corcoles i Adriana Ferrer, a la "Luna de Júpiter". > «STRIP art», exposició col·lectiva multidisciplinària d’art jove. > «Impressions», mostra col·lectiva d’impressió digital, a "La Central del Raval", maig-juny 2004. >

Exposició col·lectiva de poesia visual. > Espai Tangente. Burgos. |>>

> Exercici per comte propi de la professió (2002–2004).

Especialitat: procediment penal, però també procediments matrimonials i laborals. > Assessoria jurídica i defensa en judici en el torn de violència domèstica a l’Associació Lliure d’Advocats de Madrid (2003–2004). > Participació en les activitats de l’Associació Lliure d’Advocats de Madrid.

Càrrec de secretària de la Junta Directiva de l’Associació durant el mandat 2002–2004. > Membre de la Comissió de Penal de l’Associació Lliure d’Advocats de Madrid.

iiiiiiiiiiiiiiiiiiiiiiiiiiiiiiiiiiiiiiiiiiiiiiiiiiiiiiiiiiiiiiiiiiiiiiiiiiii |>>

maría rosa martín anfruns | granollers, 1963

formació > Llicenciada en Belles Arts, especialitat Restauració.

Màster en Art Teràpia Transdisciplinària i Desenvolupament Humà. > Postgrau en Teatre Social i Intervenció Socioeducativa. > Estudis diversos sobre tècniques artístiques, expressives i terapèutiques, escenografia, pedagogia de l’art i del patrimoni.

susana lago ballesteros | madrid, 1979

Llicenciatura en Dret per la Universitat Carlos III de Madrid. formació complementària > Diploma de Pràctica Jurídica sobre els Drets de la Dona, de l’Associació de Dones Juristes THEMIS. > Curs de dret processal penal sobre la Llei d’enjudiciament criminal espanyola, de l’Associació Lliure d’Advocats de Madrid. > Certificat de participació a l’Euromed Youth Exchange «Young Women, Our Future», a càrrec de Developement No Borders. El Caire, Egipte, 2004. > Curs de dret internacional «Las violaciones de los derechos humanos por parte de los ejércitos», per la Universitat Carlos III de Madrid. > Curs «Tribunal Penal Internacional», per la Universitat Carlos III de Madrid. > Curso «El mal al segle XX: Auschwitz i el gulag», per la Universitat Carlos III de Madrid. experiència professional en el camp de l’advocacia

experiència > Tallers d’art teràpia (nens, adults i ancians). > Tallers d’expressió i creativitat i d’arts plàstiques. > Creació i realització d’objectes de cartó pedra i d’escenografies. > Fotografia (artística, reportatges, catàlegs i retrats). > Redacció de textos juridicoadministratius. > Escriptura de narrativa, poesia, articles sobre art... > Restauració d’obres d’art. > Exposicions individuals de fotografia i d’obres fetes amb diferents mitjans (fotografies, poemes visuals, escultura, poesia i narració il·lustrada) com a membre del grup de dones artistes 7 amb Set.

iiiiiiiiiiiiiiiiiiiiiiiiiiiiiiiiiiiiiiiiiiiiiiiiiiiiiiiiiiiiiiiiiiiiiiiiiiii |>>

marian esteban medina | zamora, 1969

Llicenciada en Belles Arts, especialitat Escultura a la Universidad del País Vasco /EHU, Bilbao exposicions col·lectives > 1991. «Jóvenes Artistas». Pamplona.

59 | : : .

1993. Muestra de Artes Plásticas Ertibil 93. Biscaia.

Propuestas-Proposamenak. Sala Araba. Vitòria. > 1995. XII Premio Navarra de Pintura. Museo de Navarra. > 1997. Morley Gallery. Londres. > 1998. Es War Einmal. Padenborn, Alemanya. > Érase una vez. Ciudadela de Pamplona. > 2001. Taller de Gravat Zubiarte: Burlada y Huarte.

Navarra. > 2002. Mendikea. Hiria. Zizur. Navarra. > 2003. III Encuentros de Gráfica Okupgraf. Sala de Armas.

Pamplona > 2004. Una salida es posible. Encuentros de Arte y Paz. Pamplona.

>

>

ta el Kitsch, i exposició de quatre sèries relacionades. > 2004-08. Publicació del reportatge Imagine Raval a la galeria fotogràfica de la web Barceloca.tv. > 2004–2005 (tot l’any) Galeria virtual de dues sèries de fotografia a la pàgina web www.escanda.org. > 2004-07. Participació a l’exposició «Stripart», del Centre Cívic del Guinardó, Barcelona, amb la sèrie Topo Rosa. > 2004-07. Creació de l’Asociación de Amigos de la Bollería, de la qual és la secretària. > 2004-03. Primer premi del jurat al I Concurso de Fotografía Digital del portal Mujeres Universia. > 2004-02. Accèssit a la 2a Muestra de Fotografía 2003 en Almiar (revista cultural a Internet).

iiiiiiiiiiiiiiiiiiiiiiiiiiiiiiiiiiiiiiiiiiiiiiiiiiiiiiiiiiiiiiiiiiiiiiiiiiii exposicions individuals > 1995. Museo de Navarra. > 2002. Cafè-galeria Lacava. Pamplona. > 2004. Sala d’exposicions San Torcuato. Zamora.

Sala d’exposicions Don Sancho. Palència. beques i premis > 1991. Tercer premi d’escultura al Concurso Jóvenes Artistas. Pamplona. > 1992. Beca ERASMUS a la Polytechnic Art, Media and Design de Bristol, Anglaterra. > 1993. Ertibil 93. Escultura.

Tercer premi de pintura al Concurso Jóvenes Artistas.

Pamplona. > 1994. Ajuts a la creació Artes Plásticas. Govern de Navarra. > 1996. Ajuts a la formación. Govern de Navarra.

iiiiiiiiiiiiiiiiiiiiiiiiiiiiiiiiiiiiiiiiiiiiiiiiiiiiiiiiiiiiiiiiiiiiiiiiiiii . : : | 60

|>>

marta castro suárez | sabadell, 1982

Estudiant de disseny gràfic a l’Escola Superior de Disseny (ESDI) de la Universitat Ramon Llull art i fotografia > 2005-09. Exposició a la Sala d’Art Jove de la Generalitat de Catalunya. > 2004-10. Seleccionada per a la Sala d’Art Jove de la Generalitat de Catalunya per a l’any 2005. > 2004-09. Exposició a la mostra «Trans Art 2004», al Museu Frederic Marès de Barcelona, i seleccionada per a la Galeria Zum-zum de Barcelona. > 2004-09. Creació www.askitsch.tk de en la qual es trac-

|>>

marta darder | barcelona, 1963

Algunes escultures en espais públics: Tres al sol (terracota, 400 x 400 x 130 cm) al jardí d’escultures de Vespella de Gaià (Tarragona) i Corean Pices (granit, 245 x 200 x 90 cm), del projecte «Global puzzle», a l’Spanish Parc de Kionghi (Corea). Ha ideat i coordinat projectes expositius, com «De corpore» o «De anima». Galeria de retrats», a la Reial Acadèmia de Bones Lletres de Barcelona. La Pelusse i Forats al cel, entre altres, són alguns dels treballs presentats a l’Olla de Grills. Ha participat en diverses mostres d’art de dones de Barcelona amb obres multidisciplinàries, com Pixa’t al llit, Desigs des_pits o Presentació de la Venus de Barcelona, i a les mostres de Cinema de Dones amb Drac Màgic amb alguns vídeos d’un minut, com ara Placeres cotidianos o Desplaçament. In somnis, amb Ita Puig i amb la Galeria Safia a New Art, de Barcelona, va rebre la menció a la millor instal·lació del 2002. A la Galeria Maria Villalba de Barcelona ha presentat exposicions individuals com ara «Plantes de la Maria», «Sostres amb cap» o «Desenvolupament del temple». El pèndol de l’illa i Cal·ligrames són algunes de les instal·lacions que ha dut a terme a l’Illa Diagonal, amb la Galeria Safia, de Barcelona, amb la qual aquest any, al mes d’abril, presenta Hipnos, una instal·lació del projecte «Somnia Mundi».

Dels autoretrats que du a terme des de fa anys, va presentar la «Sèrie reconeixement» a l’Antic Mercat de Sitges.

«Somnia Mundi» (ja mostrat el tríptic Somnia Mundi.

Ingravidesa, Loop 2004, Barcelona, amb la Galeria Safia), «Sala d’exposicions» i «Professionals», són alguns dels projectes que també l’ocupen en l’actualitat.

|>>

mercè costa sorli | barcelona, 1936

Arquitecta d’interiors. Estudis de dibuix i pintura amb Sainz de la Masa, Pere Serra (Escola Leonardo da Vinci) i Montserrat Ramoneda. Cursos de gravat al Centre d’Art Contemporani La Rectoria, de Sant Pere de Vilamajor. Curs de disseny tèxtil al taller Atelier, de Sabadell. Curs de tècniques pictòriques a l’EMA de la Garriga. Curs sobre desenvolupament de l’hemisferi dret i la creació artística a La Mà de Tirltorer de la Garriga. Estudis d’escriptura i aiguada xinesa. Professora en actiu de dibuix en diversos centres cívics i casals socials de Barcelona. exposicions col·lectives > 1997. Galeria Confluències, Barcelona. Universitat Ramon Llull, La Tamarita, Barcelona. > 1998. Universitat Ramon Llull, La Tamarita, Barcelona.

Galeria Pelayo, Barcelona. > 1999. Universitat Ramon Llull, La Tamarita, Barcelona.

Galeria Villa Magda, Barcelona. > 2002. Galeria Bruna-Espai d’Art, Barcelona. > 2003. Galeria Punto-Arte, Barcelona. exposicions individuals > 2000. La Grapa, Puigcerdà. Sala Municipal d’Aiguafreda. > 2002. Llibreria Pròleg, Barcelona. > 2003. Cafè de les Delícies, Barcelona. > 2004. Galeria Punto-Arte, Barcelona. premis > 1999. Segon premi a la XVI Biennal de Pintura del Museu de Vilafranca del Penedès. > 1999. Primer premi al Xè Certamen Cultural «Premis Calassanç», Terrassa.

Seleccionada: 1999 Premi Valentí, Sant Pere de Ribes; 1999 L Vila edició Premi de Centelles M; 1999 XVIIIa edició Cofraria del Cava de Sant Sadurní d’Anoia; 2000 LVIIIa edició Premi Centelles.

iiiiiiiiiiiiiiiiiiiiiiiiiiiiiiiiiiiiiiiiiiiiiiiiiiiiiiiiiiiiiiiiiiiiiiiiiiii |>>

núria sánchez barrau | barcelona, 1978

> Gener-abril 2005. Imparteix tallers fotogràfics al Centre Cívic Can Basté, Barcelona > Març 2005. Sessió fotogràfica per a Ania Hopper a l’Hotel Ritz de Barcelona > Setembre 2004. Exposició del projecte Pleasures al

Centre Cívic Barceloneta, Barcelona > Juliol 2004–desembre 2003. Assistent de la fotògrafa Karen Tracanelli per a l’empresa Reportage, Toronto, Canadà Assistent per a la fotògrafa Janet Baley per a la campanya del banc CIBC a Toronto, Canadà > Març–maig 2003. Campanya d’imatge per a la pàgina web transmitiendo.com > Octubre 2002. Participació al BAC (Barcelona Art Contemporani) amb el projecte Pleasures, al hall de la FNAC Triangle, Barcelona

iiiiiiiiiiiiiiiiiiiiiiiiiiiiiiiiiiiiiiiiiiiiiiiiiiiiiiiiiiiiiiiiiiiiiiiiiiii |>>

núria tomàs i mayolas | barcelona, 1973

Llicenciada en Belles Arts per la Universitat de Barcelona (1977) cursos > 1990–1991. Pintura a l’Escola d’Arts i Oficis del Penedès. > 1991–1993. Il·lustració a l’Escola Professional per a la Dona, Barcelona. > 1997 i 1999. Teatralitat i escenografia a l’Institut del Teatre de Barcelona. > 1997. Paper japonès al Molí Ca l’Oliver, de Sant Quintí. > 1999. Paper japonès al Museu Molí Paperer de Capellades. > 1997. Curs bàsic paperer a l’Escola de Formació Ocupacional de Gelida. estudis a l’estranger > Beca d’assistència al Departament d’Investigació del Paper i el Gravat (RCIPP) a la Rutgers University, New Jersey. Setembre–desembre 1998. > Beca d’assistència al taller de paper japonès a la Penland School of the Arts, North Caroline. Maig 1999.

iiiiiiiiiiiiiiiiiiiiiiiiiiiiiiiiiiiiiiiiiiiiiiiiiiiiiiiiiiiiiiiiiiiiiiiiiiii |>>

rosa bosch | cerdanyola del vallès, 1964

Llicenciada en Belles Arts per la Universitat de Barcelona. últimes exposicions > 1991. Galeria Hidalgo. Tossa de Mar. > 1992. Galeria Sioma Baram. Formentera, illes Balears. > Galeria d’Art de la Fundació "la Caixa". > 1999. Galeria d’Art Pretexto. Barcelona.

61 | : : .

2000. Associació d’Artistes Contemporanis ASACO. Vilanova i la Geltrú. > 2001. Galeria Schaufenster. Berlín. > 2002. Galeria Stand 4. Girona. > Galeria Artitude. París. > Galeria Gonzalo Olivan. Sitges. > 2003. Galeria The White Gallery. Sitges. > FEM ART, Mostra d’Art de Dones de Ca la Dona. > Mercat Vell de Sitges, Ajuntament de Sitges. > Galeria HO. Berlín. > Projecte BAC 2003. Centre de Cultura Contemporània de Barcelona. Barcelona. > ARTEXPO. Galeria Iris. Barcelona. > 2004. Galeria Iris. Barcelona. > 2005. Galeria Paquita Delgado. Sant Sadurní d’Anoia. >

web: www.codiart.com

iiiiiiiiiiiiiiiiiiiiiiiiiiiiiiiiiiiiiiiiiiiiiiiiiiiiiiiiiiiiiiiiiiiiiiiiiiii |>>

sofía guadalupe navarro sánchez | lima, perú, 1979

Universitat de Barcelona (setembre 2002 fins a l’actualitat), Facultat de Belles Arts. Especialitat: Pintura.

Pontificia Universidad Católica del Perú (1999–2002), Facultat de Belles Arts. Especialitat: pintura. Primer lloc a l’examen d’admissió.

. : : | 62

exposicions col·lectives i altres > Il·lustracions del poemari Hallazgo, d’Enrique Delgado.

Gener 2004. > Pontificia Universidad Católica del Perú, desembre 1999–gener 2000 i desembre 2000–gener 2001 > Exposició anual del curs acadèmic. Selecció d’obres de l’alumnat. activitats acadèmiques i culturals > Teatro de Cámara (març–agost 1998). Curs de teatre i posada en escena d’obra. > Universidad Católica del Perú (febrer 1996). Curs d’art i creativitat. > Colegio Ss. Cc. Recoleta (1995–1996). Revista estudiantil Imagen Propia (redactora, dissenyadora i codirectora). > Colegio Ss. Cc. Recoleta (1994–1996). Membre de l’Elenco de Danzas Culturales Regionales.

|>>

sònia ibáñez alemany | moncofa (castelló), 1974

Llicenciada en Belles Arts per la Universitat San Carlos de València (1994–1999). Beca ERASMUS-Sòcrates a l’Anatoti Scholi Kalon Teknon, Atenes, 1998–1999. Curs 2001–2002, beca d’ampliació d’estudis artístics a l’Academia di Belle Arti di Carrara, Itàlia. Curs 2002–2003, beca «Leonardo da Vinci» a Carlo Andrei Elaborazione di Marmo, a Carrara, Itàlia. > Seleccionada pel SARC, Diputació de València, anys 2000 i 2001. > Beca d’estudi de la Fundació Davalos-Fletcher, per a l’ampliació d’estudis artístics per al curs 2001–2002. > Assistent a la Biennal de València de l’artista bosniana Alma Sulvejic, a càrrec d’Achile Bonito Oliva, 2001. > Participació en el Simpòsium Internacional de l’Acadèmia de Belles Arts «Extempore», Comune di Suvereto, Itàlia, 2002. > Participació en el XII Simpòsium d’Escultura sobre Pedra de Menet, França, del 17 al 27 de juliol de 2003. > Seleccionada en els Premis Ciutat de Palma «Antoni Gelabert», 2004. > Seleccionada a ART JOVE 2004, Palma de Mallorca.

exposicions > «Mestizos», Ses Voltes, Palma de Mallorca, 2004. > «Artjove 2004», Ses Voltes, Palma de Mallorca, 2004. > «Premi Ciutat de Palma», Casal Solleric, Palma de Mallorca, 2004. > «Microcosmos, macrocosmos», Museu dei Bozzetti, Pietrasanta, Itàlia, 2001. > «Angoixa», Teatre Ideal Turis, 2000. > «Come Back III», Centre Cultural la Beneficència, sala Parpallò, 1999. > «No preguntes per què?», Museu d’Art Contemporani de Pego, Itàlia, 1998. > «Solitud», Museu d’Art Contemporani de Pego, Itàlia, 1997. > Auditori Municipal de W. Ayguals, Vinaròs, 1996.

Obres en institucions: escultura a la Fundació DavalosFletcher de Castelló; escultura al Museu de la Vaca de Menet, França.

taller de plàstica del centre de cultura de dones francesca bonnemaison

|>>

Som un grup de dones, sòcies del CCD Bonnemaison, que van néixer amb la inauguració del Centre, el febrer de 2004.

Des d’aleshores hem fet dos treballs col·lectius al Centre: primer un mural per a l’Àgora de Poesia, i després una il·lustració pictòrica per a una obra de teatre sobre la vida de Frida Khalo.

Aquest és el nostre tercer treball de participació. Som dones que venim de diferents disciplines i ens uneix el fet de voler realitzar col·lectivament propostes creatives en relació amb les dones.

>

2004. Beca de formació, Fundació Guggenheim, Bilbao

obres en museus i col·leccions > Ajuntament d’Eibar > Patrimoni de la Universitat del País Basc

iiiiiiiiiiiiiiiiiiiiiiiiiiiiiiiiiiiiiiiiiiiiiiiiiiiiiiiiiiiiiiiiiiiiiiiiiiii |>>

valérie dillard | frança, 1965

Viu a Barcelona des del 1988. Estudis de cinema, treballs en alguns curtmetratges, periodista de televisió.

4 anys, reportatges i documentals. Treballs de fotografia i vídeo en suport digital des del 1995 i a partir del 2004 edició de vídeos de projectes aliens en una empresa pròpia.

iiiiiiiiiiiiiiiiiiiiiiiiiiiiiiiiiiiiiiiiiiiiiiiiiiiiiiiiiiiiiiiiiiiiiiiiiiii |>>

teresa abad cariés | saragossa, 1965

formació teòrica Llicenciatura en Geografia i Història per la UNED. Postgrau d’Educació de Museus per la Universitat de Saragossa.

Pintora autodidacta en els seus orígens, les seves incursions en altres disciplines (escultura, narrativa, instal·lacions...) l’han portat a considerar-se una artista variopinta. En l’actualitat està preparant una exposició de pintura que exposarà al mes de novembre en una galeria de Barcelona, ciutat on es troba com a casa.

treballs personals

20 anys de producció fotogràfica. Dues exposicions a Barcelona: «Impacto que el punto G dejó en Júpiter», Espai Hamam, 1997, i «Iconos», Librecompleto, 2003.

Tres curtmetratges en vídeo: Toile de fond, ficció de 5 min, 1986; Décembre l’escalier, documental de 8 min, 1995, i Ramón, ficció de 2 min 10 s, 2004.

iiiiiiiiiiiiiiiiiiiiiiiiiiiiiiiiiiiiiiiiiiiiiiiiiiiiiiiiiiiiiiiiiiiiiiiiiiii |>>

vezomi (vesna z. mímica)

exposicions individuals > 2004. Sala Portalea, Eibar > 2004. «Faking the books», La Fundición, Bilbao exposicions col·lectives > 2004. «Con las Mujeres no hay manera», sala Barakaldo (edició del catàleg) > 2004. Muestra de Arte Digital, BBVA > 2005. Muestra de Arte «1r Premio Aluen Poza»

Artista contemporània multidisciplinària, va néixer a Xile i viu a Palma de Mallorca. Les seves primeres pintures van formar part de diverses exposicions col·lectives a Washington DC als anys 70. Als anys 80, juntament amb l’execució de les seves primeres passes en l’escultura, va publicar una edició de fotografia i poemes que va ser premiada a la Fira del Llibre de Ginebra. Als anys 90 va exposar a Palma de Mallorca diverses mostres de pintura, gravat, monotipus i videoanimació. Simultàniament, part de la seva obra es va presentar a Santiago de Xile. Va tornar plenament a l’escultura quan va ser escollida per Salzgitter A. G. per treballar durant un any en les seves instal·lacions al nord d’Alemanya, on va realitzar obres de gran format en acer industrial. El canvi de segle la va trobar en una nova etapa, amb la creació d’expoinstal·lacions que es mostren primer a Palma de Mallorca i després la porten a Kerkrade, Holanda, a Valladolid, i a València.

premis, mencions i beques > 2004. Beca ERASMUS, La Cambre, Brussel·les

La seva pàgina web, que conté una mostra dels seus últims treballs, es troba a: http://www.artvesna.com

iiiiiiiiiiiiiiiiiiiiiiiiiiiiiiiiiiiiiiiiiiiiiiiiiiiiiiiiiiiiiiiiiiiiiiiiiiii |>>

usoa areitio blasco | bilbao, 1984

Estudiant de Belles Arts. Participa en el taller sobre art audiovisual impartit per Jon Mikel Euba.

63 | : : .

iiiiiiiiiiiiiiiiiii

| les

. : : | 66

pors que cultivem | dolores juliano

Passàvem un cap de setmana al camp. Per la nit enceníem la xemeneia i les nenes van demanar que apaguéssim tots els llums i expliquéssim contes de por. Quan els vaig preguntar per quina raó els agradaven, em van dir: «Perquè són divertits, no fan por de veritat.» Tenien raó; l’escenografia de la por no és suficient per produir temor, i, en canvi, les coses que temem realment solen no tenir aspecte aterridor. Ens atemoreix més enfrontar-nos amb una crítica que no pas amb un perill, com demostren les imprudències que cometen els adolescents per suscitar l’admiració dels seus pares.

Tenir por és una estratègia per sobreviure. És el mecanisme que encén les alarmes davant les situacions de perill i permet acumular energia per defensar-se o fugir, que són dues respostes que faciliten la supervivència de qualsevol espècie animal. Però en els nostres ambients humans, és a dir, culturalitzats, els antics mecanismes han perdut gran part de la seva eficàcia adaptativa. Els nostres temors només en petita manera responen a perills reals; en canvi, compleixen funcions d’adaptació social. No són respostes instintives a perills que ens amenacen, sinó conductes adquirides. Aprenem a témer, i aquest aprenentatge és diferent per a homes i per a dones, i forma part de l’adquisició dels rols de

gènere.

El model socialment construït de les dones com a tímides i indefenses, tendeix a llegir com a «encant femení» la manifestació de conductes que escenifiquin temors, més valorats com més incongruents siguin amb allò que els provoca. Manifestar espant davant d’animalons inofensius, com la majoria de les aranyes i molts insectes, espantar-se davant de gripaus, granotes, ratolins o ratpenats, no només es fomenta mitjançant l’aprovació social, sinó que s’espera com a conducta adequada de qualsevol dona, pel fet de ser-ho. La manca de temors es veu com un dèficit sospitós de feminitat. Darrere d’aquests temors concrets, l’aprenentatge social dels quals està ben documentat, hi ha l’assignació d’altres temors que les dones han d’aprendre a interioritzar juntament amb el seu rol (i formant part d’aquest). Por a parlar en públic (cosa que garanteix la sobrerepresentació masculina respecte a aquesta qüestió), por a prendre la iniciativa en una relació afectiva (cosa que obliga a acceptar relacions desitjades per altres persones), por a destacar i a tenir èxit, por a la crítica social en general (cosa que és un reforç de les polítiques conservadores en matèria de gènere).

Però aquests dos plans de pors, el material i el

social, se basen en una construcció que és més profunda i els dóna suport: el temor —adquirit a través d’un aprenentatge social— a ser i desenvolupar-nos com a persones, a tenir la nostra pròpia sexualitat, els nostres projectes individuals, les nostres ambicions, el nostre món intern. Temor a nosaltres mateixes.

Moltes de nosaltres interioritzem com un risc o un perill, la manifestació de la nostra agressivitat o la nostra rebel·lia. Mentre que als homes se’ls estimula perquè la manifestin, perquè siguin «valents», com un sinònim de ser «virils», a les dones se’ns ensenya a ser dèbils i temorenques.

Com a conseqüència, desconfiem de les nostres pròpies forces. Fins a tal punt aquest discurs socialment construït ens amara, que encara que tinguem constància quotidiana del valor de les dones i de la seva capacitat per afrontar situacions difícils, tendim a considerar aquests casos com a excepcionals, i acceptem sense massa crítica relats que presenten altres dones altres dones com a dèbils, desvalgudes, temorenques, enganyades i necessitades de protecció. L’estereotip funciona millor com més allunyades del nostre propi cercle estiguin les «pobres dones», que en la majoria dels casos no tenen més límits ni mancances que els que prove-

nen de ser «dones pobres». A elles, materialitzades en els nostres dies en les immigrants del Tercer Món, els assignem acríticament tots aquells temors i limitacions que nosaltres sabem que no patim, però que seguin creient que formen part d’alguna nebulosa «naturalesa femenina».

Descartar els temors, atrevir-se a viure, assumir riscs, implica desaprendre allò après, arrencar d’entre les nostres sensacions més familiars la brossa de pors interioritzades que hem cultivat (que ens han fet cultivar) des de la infantesa.

Potser les nenes que ara juguen amb la por aprenguin a perdre-li el respecte. És el prerequisit necessari per créixer. Potser noves pors els impliquin nous desafiaments. De moment, tota redefinició dels rols de gènere implica una reformulació dels seus límits i dels temors que els acompanyen i sostenen. |||

67 | : : .

iiiiiiiiiiiiiiiiiii

| els

. : : | 68

escenaris de la por en el cinema | mercè coll (drac màgic)

La por sorgeix quan experimentem un perill, real o fictici, que amenaça la nostra integritat o l’ordre habitual de les coses. Les imatges del terror són molt variades, però totes al·ludeixen a una transgressió com a origen del sentiment que provoquen.

Quan es traspassen els límits de la norma, del que és habitual, entrem en el domini de l’estrany, d’allò inexplicable que desestabilitza les nostres certeses.

Els temors més silenciats i repudiats es materialitzen quan aquesta realitat oculta dóna senyals de la seva presència o es personifica en criatures monstruoses. La inquietud que ens produeix aquesta irrupció o la proximitat de la seva aparició imminent, no s’explica per unes característiques concretes de l’objecte o del personatge, sinó pels efectes que produeix en nosaltres. La característica principal del que ens produeix temor és, paradoxalment, la seva pròpia inconsistència o capacitat de despertar les fantasies més variades amb les quals hem recreat els nostres desigs més íntims, més ocults.

L’estranyesa es transforma en inquietud quan ens

apropem al que ens és més familiar, al desig que fins ara havia estat amagat i que ara ens amenaça en projectar-se en la imatge que ens aterra.

En termes freudians, el que realment ens amenaça són les nostres pròpies pulsions, les sexuals i les agressives, que hem hagut de reprimir o sublimar per construir la nostra identitat.

El cinema, des dels seus inicis, ha utilitzat la por com una força d’atracció que ens lliga a les imatges. La presència en la pantalla del que està absent físicament ens situa en una posició privilegiada per viure aquesta irrupció inquietant del que està normalment ocult. La relació entre presència i absència, que la imatge cinematogràfica realitza amb un grau d’analogia extraordinari, facilita la pèrdua de límits necessària per a la irrupció d’allò fantàstic en la realitat, efecte que pot provocar l’admiració més intensa o el terror més sinistre.

Freud, en un text publicat el 1919, elabora el concepte de sinistre per definir una angoixa o temor que no és equiparable amb la por comuna.

Ens parla d’una estranyesa inquietant que ens provoquen determinats objectes o situacions. Aquesta capacitat de ser afectades pel que és aparentment estrany s’explica pel fet que hi ha alguna cosa que reconeixem íntimament. El terme alemany Unheimlich té un doble sentit: per una part, significa el que és confortable i familiar, i per l’altra, ens remet al que està ocult i, per tant, ens és desconegut. El sinistre, com a realització absoluta del desig, es produeix quan allò fantàstic té lloc en allò real o quan allò real assumeix un caràcter fantàstic.

Determinades imatges del cinema provoquen aquest sentiment que ens altera i ens inquieta, ja que donen forma al que no podem dir ni explicar, a tota aquella realitat que no té forma, que no es pot representar ni formular. Allò de què parla el cinema de terror o qualsevol altre tipus de relat en el qual es fa visible el que hauria d’estar ocult, no és el perill real que viuen els personatges, ni l’horror que experimenten davant de les criatures monstruoses, ni la situació oscil·lant en què ens trobem quan

s’han diluït els límits entre la realitat i la fantasia; del que realment ens parla és del retorn del que havia estat reprimit, del desig ocult que solament havíem pogut recrear a través dels escenaris facilitats per les nostres fantasies.

La pantalla de cinema representa l’altra escena, aquella en la qual habiten els nostres fantasmes, els autèntics protagonistes del drama que contemplem. Com l’escut de Perseu, que desvia la mirada de Medusa contra ella mateixa, les imatges anul·len la carga mortífera del desig i provoquen l’espant i el terror com a senyals d’alarma per evitar la seva satisfacció prohibida. El que ens amenaça constantment en les imatges és l’emergència del desig prohibit. Podem tolerar la seva presència latent com a força que ens atrau i que manté la nostra mirada, el desig de mirar, però quan es fa visible solament pot tenir una presència monstruosa que ens espanta i ens fascina a la vegada. |||

69 | : : .

iiiiiiiiiiiiiiiiiiiiiiiiiiiiiiiiiiiiiiiiiiiiiiiiiiiiiiiiiiiiiiiiiiiiiiiii «les pors» fem art 2005. mostra d’art de dones Maig –juliol 2005 organitzada per: Ca la Dona Casp, 38, principal 08010 Barcelona Tel.: (34) 934 127 161 Fax (34) 934 123 996 caladona@caladona.org www.caladona.org/femart amb la col·laboració de: Centre de Cultura de Dones Francesca Bonnemaison Edifici Bonnemaison, Sant Pere Més Baix, 7, 2ona planta 08003 Barcelona Tel.: (34) 932 684218 www.bonnemaison-ccd.org ccd@bonnemaison-ccd.org

. : : | 70

MXESPAI (espai 1010) Llibreteria 7 principal 08002 Barcelona Tel.: (34) 933 106577 - 669 517227 www.mxespai.com mgimen26@pie.xtec.es Amb el suport de l’Institut de Cultura de l’Ajuntament de Barcelona. coordinació de la mostra: Dolores Pulido León cordinació tècnica: Betlem Cañizar Bel disseny del tríptic: Cecilia Vietto disseny del catàleg: Caro Correa Llobet i Cecilia Vietto impressió: El Tinter, SCCL (empresa certificada ISO 14001 i EMAS) correcció: Montse Marès Agraïm a totes les dones i artistes la seva participació en aquesta onzena Mostra, i la col·laboració de: Nora Ancarola, Mireia Bofill Abelló, Itziar Castro, Mercé Coll, Merce García Huguet, Mireia Gascón, Margarita Giménez, Dolores Juliano, k.oz’n, Vicky Moreno, Carme Porta i Abad, Chari Portero Ronda, Eliana Solsona, Teresa Sanz, el col·lectiu Ex-dones, VACAS Associació de Creadores Escèniques i Drac Màgic.

iiiiiiiiiiiiiiiiiiiiiiiiiiiiiiiiiiiiiiiiiiiiiiiiiiiiiiiiiiiiiiiiiiiiiiiiiiiiiiiiiiiiiiiiiiiiiiiiiiiiiiiiiiiiiiiiiiiiiiiiiiiiiiiiiiiiiiiiiiiiiiiiiiiiiiiiiiiiiiiiiiiiiiiiiiii