El Forn de Dalt no és medieval Elvira Safont i Sílvia Olaria. Arxiu de Vistabella __________________________________________________________________________
Un dels edificis propietat de l’Ajuntament i per tant de tots amb una història col∙lectiva més interessant és el que coneixem en el nom de “Forn de Dalt”. Ubicat en la planta baixa d’una de les edificacions més antigues de la població que destaca per l’altura i les arcades internes de la seua factura. Però que l’edificació sigue antiga no significa que el forn que té construït dins també ho sigue. A l’Arxiu Municipal es conserva un Expedient del mes d’abril de 1933 amb el títol: “Expediente para construir un horno de pan cocer en la planta baja de la casa de la calle de la Cárcel nº 4, en la que se halla instalada la Escuela de párvulos de esta villa ocupando parte del edificio nº 3, de la calle de Jesús.” Per tant, l’actual carrer del Forn Vell denominació que algú es va inventar fa pocs anys mai no va portar eixe nom perquè abans de 1934 en aquell carrer no hi havia cap forn. El carrer havia tingut la presó que li donava nom i es conserva una única rajola de ceràmica com a testimoni del seu nom antic. En tot cas ara podria dirse el carrer del Forn de Dalt, en contraposició al carrer del Forn de Baix, però en cap cas li correspon el nom que porte: un forn al que encara li falten 17 anys per als 100 no és un forn massa vell.
Per què es construeix? L’alcalde en plena República, Enrique Pitarch, signe un acord pres per unanimitat pel consistori el dia 9 d’abril de 1933 en el que es pot llegir: “(...) a diario viene recibiendo quejas del vecindario sobre el mal servicio público que se presta en el horno de cocer pan, así como de las malas condiciones que reune (...) Les queixes se referien al Forn de Baix que donava un servei comunal. Per tant aproven construirne un de nou, de titularitat pública i com a servei comunal, i a tal efecte convoquen un concurs públic. A la recerca d’un constructor Ningú no es va presentar al concurs per construir el forn, per tant l’Ajuntament va haver de buscar un especialista i el va trobar a Benimamet (València): Vicente Raga Martín. Li van demanar que pujara a Vistabella per fer un pressupost. El 7 de setembre de 1933, el paleta constructor de forns Raga, després d’estudiar els locals, redacta un informe: “(...) examinado con todo detenimiento y precisión el local planta baja del edificio destinado a Escuela de párvulos de esta villa situado en la calle de la Cárcel, donde esa Corporación municipal proyecta de construir un horno moderno de pan cocer de una dimensión de los llamados 20 X 21 palmos, resulta dicho local de una capacidad de 6,15 metros de ancho por 13,80 de largo, con el obstáculo en la parte derecha entrando de una pared sostén de la escalera de conducción al primer piso (...) Que practicados algunos trabajos de albañilería en la pared medianera de la parte posterior del edificio que une con la casa propiedad de este Municipio, situada en la calle de Jesús y destinada a vivienda del Alguacil y a Cárcel municipal, se encuentra en dicho edificio el espacio de unos 3,50 metros de anchura que actualmente constituyen la “Caseta fonda” llamada vulgarmente y pasillo corredor para penetrar en ella, que fácilmente podrían unirse al local antes referido y con ambas capacidades se obtendría un espacio de 6,15 m. de ancho por 17,30 m. de largo, que el que suscribe estima sería suficiente para la construcción del horno proyectado. (...)”
Sis mil pessetes dels anys 30 L’11 de setembre l’ajuntament aprova la proposta del senyor Raga d’enllaçar per l’esquena les propietats per a poder donar cabuda al forn, però l’alcalde que signa el document ja no és Enrique Pitarch sinó Arturo Garcia, i en el redactat diu: “(...) Que por resultar insuficiente el local referido para la construcción mencionada se utilizarán para la misma unas dimensiones de 3,50 metros de ancho por 6,15 metros de largo de las dependencias de la planta baja (...) situada en la calle de Jesús nº 3, que forman espalda con la antes reseñada (...)” El 18 de setembre li encarreguen el projecte a l’arquitecte de Castelló: D. Francisco Maristany Casajuana. En la seua memòria fa constar que la càmera del forn s’aïllarà de les parets mitgeres dels veïns uns 25 centímetres, i ajusta un pressupost total de l’obra en 6.085,99 pessetes (al canvi d’avui= 36,57 euros) Com que el pressupost va desglossat sabem que la porta del forn va costar 215 pessetes i la porta del carrer 65 pessetes. També podem observar en el plànol del projecte que va posar la vivenda de Rosalia Tena Garcia a l’esquerra del forn quan en realitat era la propietària de l’edifici de la dreta actual cafè Penyagolosa. Estrena: primavera de 1934 El mes d’octubre les condicions apareixen publicades al Butlletí Oficial de la província i a la subhasta pública del 24 de novembre, a les 10 del matí a la Sala de la Vila, només se presenta Vicente Raga Martín, de Benimamet, que fa una rebaixa xicoteta: 1,5% del pressupost. I se li assigna la feina. El 23 de març de 1934 es completa l’obra del forn, i l’ajuntament nomena a dos paletes del poble: Ramon Monferrer Peris i Joaquin Badenes Safont com a pèrits per examinar els acabats i determinar que s’havien complert les condicions estipulades, cosa que van subscriure el 28 de març de 1934: “(...) si bien se excede en capacidad, hecho que nada creen puede perjudicar y en conjunto la consideran sólida y eficaz, (...)”
Finalment el dia 2 d’abril de 1934 el secretari de l’ajuntament, Fernando Rotellá Cobejaus, va redactar la liquidació definitiva i li van tornar al constructor Vicente Raga la fiança que havia dipositat. El Forn de Dalt entrava en la història del nostre poble.
[A la porta del Forn de Dalt] 1988 Arxiu Fotogràfic de Vistabella del Maestrat. Fons familiar Laura Traver Gasch
[Les taules massisses del Forn de Dalt] c.1995 Arxiu Fotogràfic de Vistabella del Maestrat. Fons familiar Sara Salvador Salvador