Butlletí D'ARXIVERS SENSE FRONTERES
Revista bianual d´AsF
VIII JORNADES D'ASF VISITA A L'ARXIU NACIONAL DE LA REPÚBLICA ÀRAB SAHRAUÍ DEMOCRÀTICA PROJECTE DE RECUPERACIÓ DE L’ARXIU HISTÒRIC DEL CASAL DE TOLOSA UN PANDORA PER CASALDÀLIGA
NO
U
DI
SS
EN
Y
30 23 d'abril de 2019
SUMARI
03 Editorial 06 Polítiques
arxivístiques per a la justícia transicional a l'Argentina
10 Un Pandora per
06
10
13
16
Casaldàliga 13 VIII Jornades d'Arxivers sense Fronteres 16 Projecte de
recuperació de l’arxiu històric del Casal de Tolosa
19 Visita a l'Arxiu
Nacional de la República Àrab Sahrauí Democràtica
50
69
19 Edita Arxivers sense Fronteres @arxiversSF asf@arxivers.org www.arxivers.org
Coordinació i disseny Adrián Cruz / Marcos Río
Comunicació i publicacions publicacions.asf@arxivers.org 643 760 495
ISSN 1578-8709
Dipòsit legal GI-1.318/2001
Articles Núria Carreras, Montse Cervera, Carme Blanco, Teresa Ibars, Eugenia Belén Alves, Alejandra Aragón, Rocio Gabriela Caldentey i Comissió d'Arxiu del Casal de Tolosa. Amb la col·laboració de:
EDITORIAL
BUTLLETÍ
|
ARXIVERS
SENSE
FRONTERES
20 anys treballant pels arxius, pels drets humans i la reparació social NÚRIA CARRERAS PRESIDENTA
D'ARXIVERS
SENSE
FRONTERES
El maig de 2018 era el vintè aniversari d'AsF i volem
Actualment vivim en una societat en la qual es fa
incidir en aquesta important fita perquè la nostra és
molt necessària aquesta lluita, perquè no és una
una associació que de forma altruista ha mantingut la
cosa del passat que només pot interessar alguns
il·lusió per la tasca de recuperar fons documentals en
erudits. Aquesta és una lluita permanent que la
risc de desaparició i de posar de manifest la
societat ha d'assumir per rebatre les falsedats, els
importància dels arxius en defensa dels drets de les
silencis, les pors i les injustícies que conviuen amb
persones.
una memòria falsejada en moltes ocasions per
Perquè és important insistir en la tasca de
l'engany, i l'opacitat en moltes ocasions de la
l’associació? Considerem que amb la nostra tasca,
documentació d’arxiu. La revolució tecnològica i el
podem ser un altaveu amb el qual difondre el
canvi de paradigma dels darrers anys, ha estat
missatge de justícia, veritat, transparència, reparació
decisiva per a l’empoderament dels membres
i democràcia, valors que doten de significat els arxius
d'aquesta societat que, paral·lelament, demana més
i que són interessants per a un públic transversal que
democràcia i més transparència.
va des dels historiadors fins a altres
Les polítiques de reparació per part dels estats
a col·lectius socials així com els ciutadans a títol
haurien de ser una aposta real i no un element
individual.
propagandístic per omplir un programa electoral o
La importància de projectes com el de recuperació de
fer electoralisme oposant-s'hi. I, precisament,
l'Arxiu Històric de la Policia Nacional de Guatemala;
l'accés als arxius és una de les eines més
el de la digitalització dels Arxius del Terror a
importants de cara a l’obtenció d’informació.
Paraguai; el de l'edició del
Coneixement, informació, dades, rigorositat són
llibre Maternidad en Prisión política, d'Uruguai; el del
elements imprescindibles per a la reparació social.
sosteniment de l'Arxiu Nacional de la República Àrab
Per aquest motiu, les darreres VIII Jornades d’AsF,
Sahrauí Democràtica o el de la digitalització de la
titulades Arxius contra la impunitat: Memòria,
documentació dels Casals Catalans amb els quals es
Justícia, Reparació i Drets Humans, es van centrar
col·labora, esdevenen tots projectes de reparació
en aquests conceptes i també en la importància de
social. Alguns d’ells pot ser simbòlica i d'altres de
les noves tecnologies i de les xarxes socials per
reparació jurídica, tots però convergeixen en una
tenir com aliades en la denúncia de les injustícies i
reparació dels drets de col·lectius que en un moment
el traspàs d’informació entre ciutadans.
o altre de la història més recent han perillat i encara
I mentre s'obre el focus en relació amb la reparació
perillen. Amb aquest treball, difícil però constant,
social. Tot un nou món que obre noves
pretenem lluitar contra la impunitat, la violència, la
perspectives que una part de la societat demana i
injustícia i el silenci dels oprimits. En primer lloc,
que considerem que no es poden obviar, com les
perquè en alguns dels casos l'aportació de
comunitats de memòria que demanen compartir
documentació ha suposat un precedent en l'àmbit
eines, metodologia arxivística, dubtes i
jurídic i, en segon però no per això menys important,
problemàtiques més enllà de l’ortodòxia
perquè es realitza una cosa importantíssima que és la
arxivística. Canvis i col·laboracions que cal tenir
reparació individual de cadascuna de les víctimes,
en compte i que cal que entre tots potenciem.
amb nom i cognoms, i la reparació social que alhora això significa.
3
|
EDITORIAL
TREBALLS DE MÀSTERS I POSTGRAUS
BUTLLETÍ
|
ARXIVERS
SENSE
FRONTERES
Polítiques arxivístiques per a la justícia transicional a l'Argentina: els casos de l'ex Arxiu Històric de la Justícia Militar i els Arxius de les Forces Armades EUGENIA BELÉN ALVES; ALEJANDRA ARAGÓN; ROCÍO GABRIELA CALDENTEY ESTUDIANTS REFERENTS
DEL
CURS
EN
ARXIUS
INTERNACIONALS
EN
I
DRETS
HUMANS:
CONTEXTOS
DE
POSTCONFLICTE
A la història d'argentina abunden fets de persecució, tortura, desaparició forçada i execució extrajudicial de persones, fets perpetrats per l'Estat o per forces para-estatals, sota la complicitat de diferents governs cívils i militars, la màxima expressió va ser el terrorisme d'Estat de la darrera dictadura cívic-militar (1976-1983). Segons sosté Antonio González Quintana (2008: 36), els Arxius són instruments socials insubstituïbles per conformar noves relacions socials durant els processos de transició. El dret a saber, a conèixer el passat, l'establiment de responsabilitats, les garanties de no repetició i les polítiques de reparació són pilars fonamentals per a sostenir la legitimitat d'un nou règim democràtic i aquí els arxius resulten centrals i transversals. En els contextos de jutjar els crims de lesa humanitat es fa evident la triple funció social de l'arxiu: no només ser reservori de documents útils per a la investigació, sinó també com a memòria institucional i garant de drets. Més encara si tenim en compte que els testimonis orals dels supervivents i testimonis solen tenir menor pes evidencial que les proves escrites (Peterson, 2008: 1). En el cas argentí, davant d'una ciutadania que va reclamar "obrin els arxius!", Les autoritats usualment van respondre amb "solucions arrabassades" (Nazar, 2014: 15) i provisionals, sense confiar en les institucions arxivístiques tradicionals (històricament afeblides), ni en la disciplina arxivística. Per exemple, enfront d'aquest reclam d'obertura, es van crear "arxius de la memòria" que combinen tasques de difusió, acompanyament a les víctimes i recol·lecció de testimonis i documents de diversos tipus.
6
|
TREBALLS
DE
MÀSTERS
I
POSTGRAUS
BUTLLETÍ
|
ARXIVERS
SENSE
FRONTERES
Va ser un símbol polític clar, però no sempre
El primer és un exemple d'integració d'un arxiu de
eficient en termes d'accessibilitat, que a més va
la seguretat de l'Estat en un Arxiu històric nacional,
portar a confondre polítiques arxivístiques i de
producte del treball conjunt entre el Departament
memòria, en detriment d'una mirada integral i a
Arxiu Intermedi de l'Arxiu General de la Nació
llarg termini. Fins i tot va arribar a desdibuixar el
(AGN-DAI) i el Ministeri de Defensa. L'AHJM es
concepte de fons documental com a conjunt
compon de sèries documentals produïdes per
orgànic, original i íntegre (Nazar, 2017: 28), afectant
l'aplicació de l'ex Codi de Justícia Militar, entre els
la recuperació de la informació i el valor probatori
anys 1895 i 2009. Des que va ingressar a l'AGN en
dels documents.
l'any 2010 va permetre respondre centenars de
En un marc heterogeni, també hi va haver avenços
requeriments relacionats amb polítiques
en casos particulars, com la transferència de la
reparatòries per violacions als drets humans
documentació de l'ex-Arxiu Històric de la Justícia
durant tot el segle XX. Es destaca el haver-se
Militar (AHJM) a l'Arxiu General de la Nació, i el
transferit el fons íntegre (i no sèries o fraccions de
treball arxivístic en els Arxius Generals i Històrics
sèries d'acord al període o la temàtica), la seva
de les Forces Armades (Arxius FF.AA.).
immediata posada a la consulta, el no desmembrament del fons al no lliurar-originals a les causes judicials i la recerca d'estratègies per poder brindar accés complint amb la normativa sobre protecció de dades personals i sensibles.
7
|
TREBALLS
DE
MÀSTERS
I
POSTGRAUS
BUTLLETÍ
|
ARXIVERS
SENSE
FRONTERES
L'estratègia d'aquesta Direcció nacional de sol·licitar assistència tècnica al AGN-DAI com a organisme especialitzat va ser clau en assenyalar la necessitat de crear un equip de arxivers assessors per coordinar les tasques a realitzar en les diferents Forces -la qual cosa va constituir la base de l'actual SAD i va permetre la continuïtat del treball en generar instàncies d'institucionalització "des de baix" -, i perquè en acceptar la transferència del AHJM al AGN-DAI es va evitar que fos remès a altres institucions sense experiència i/o criteris arxivístics. No obstant això, aquest cas té els seus límits en la mesura que no es va poder traslladar la mateixa metodologia a altres àmbits o generar un pla Respecte dels Arxius FF.AA., el Ministeri de
arxivístic global (i coherent) per als arxius
Defensa va encomanar la recerca de documents de
relacionats amb violacions als Drets Humans. Les
potencial valor probatori en les causes de lesa
mesures entorn a aquests arxius tampoc es van
humanitat a la Direcció Nacional dels Drets
veure acompanyades de millores generals en la
Humans i el Dret Internacional Humanitari
realitat professional i material dels arxius
(Direcció nacional DDHH), que el 2010 va crear
"tradicionals", ni es va avançar en la conformació
equips de relleu documental. Després de detectar
d'un sistema arxivístic nacional, o en la creació de
múltiples dificultats pràctiques i legals per a
sistemes d'arxiu dins dels organismes públics.
l'accés, per recomanació del AGN-DAI el 2012 es va
Tampoc es van generar les condicions per al
establir el Programa de Modernització del Sistema
reconeixement de la professió arxivística, que
d'Arxius de l'Àrea de la Defensa, amb un equip
continua invisibilitzada i marginada.
assessor en arxivística, conservació i digitalització
L'Estat argentí com a estat de dret té encara un
abocat a professionalitzar i millorar l'accés dels
deute estructural fonamental en relació a l'accés
Arxius FF.AA.
als arxius com a eines per a l'exercici dels drets
Aquest Programa va resultar (amb alts i baixos i
dels ciutadans. Com a país a l'avantguarda en el
limitacions) eficaç i sobre la base del mateix es va
jutjar les greus violacions als drets humans, i
crear a finals de 2015 el Sistema d'Arxius de la
exemple d'organització i lluita de la societat civil
Defensa (SAD), seguint el model homònim
per la Memòria, la Veritat i la Justícia, el potencial
espanyol, que va assumir com direcció arxivística
és enorme.
funcional sobre els organismes, centralitzats i descentralitzats, civils i militars, dins de la jurisdicció del Ministeri de Defensa, continuant sota la Direcció nacional DDHH i buscant reafirmar el vincle institucional amb el AGN. En l'actualitat es reben al voltant de vint sol·licituds d'informació per dia per part de les fiscalies, i es responen al voltant de cent al mes, dades que permeten dimensionar la importància d'haver institucionalitzat aquests projectes.
8
|
TREBALLS
DE
MÀSTERS
I
POSTGRAUS
ASF INFORMA
BUTLLETÍ
|
ARXIVERS
SENSE
FRONTERES
UN PANDORA PER ASF TERESA IBARS VOCAL
DE
COOPERACIÓ
D'ARXIVERS
SENSE
FRONTERES
Després de vint anys de funcionament, Arxivers sense Fronteres ha generat un volum considerable de documentació i d’informació. Aquesta és producte de la gestió interna de la entitat, però fonamentalment de tots els projectes en els quals ha participat i que es poden resseguir a través de les memòries publicades a la nostra web. Ara que ja tenim més de vint anys i com a organització consolidada que som, la Junta ha considerat que calia organitzar i tenir controlada tota aquesta documentació a fi i efecte de poder-la fer accessible. Un cop presa la determinació i valorades les opcions, es va considerar que l’aplicatiu Pandora, abastament emprat en el mon dels arxius, podria ajudar-nos a assolir els objectius plantejats. L’eina doncs és un repositori documental on recopilar les imatges digitalitzades dels documents generats o tractats a partir d’avançats criteris de cerca tals com a tipus de document, capçalera, la data o rang de dates i/o termes continguts en el text complet dels documents indexats. Pandora es basa en un motor d’indexació que precisament permet la indexació dels arxius digitals tant en format PDF, amb text ocult, com en format text i imatge i està orientat a satisfer les necessitats de consulta i de difusió. Si haguéssim de destacar algunes característiques concretes de Pandora aquestes podrien ser que està basat en programari lliure, amb un servidor mutiplataforma, amb accés total via web, a banda dels avantatges de gestió interna de la documentació i de la informació de la pròpia eina i que permet la realització d’estadístiques, llistat, transportar metadades, traçabilitat dels documents, gestió de sol·licitud d'originals, etc. El primer fons que es va decidir introduir al Pandora és el del Bisbe Casaldàliga donat que l’any 2003 i després com a conseqüència d’una exigència del Vaticà a Pere Casaladàliga que marxés de la diòcesi abans que arribés el seu substitut, la designació del nou bisbe i substitut de Pere Casaldàliga, Leonardo Ulrich i la posterior mort de Joan Pau II i elecció del Cardenal Ratzinger com a nou Papa, es va decidir, per part d’AsF, actuar amb rapidesa sobre el fons del Bisbe aprofitant un seguit de subvencions que es van destinar a tal fi. El fons documental, aplegava uns 23,19 ml que contenien: Biblioteca, Centre de Documentació i Arxiu. D’acord amb tot això, es va realitzar un quadre d’organització de fons i de classificació que va identificar la
10
|
NOVETATS
ASF
BUTLLETÍ
|
ARXIVERS
SENSE
FRONTERES
documentació de l’arxiu de la prelatura, de l’arxiu
Arxiu Prelatura: Inclou la meitat de la secció A i la
personal del Bisbe i de l’arxiu de la comunitat. Això
meitat de la secció B. Arxiu personal del Bisbe:
donava un total de 160 caixes que corresponien a
Inclou les seccions següents: C, CA, L, TE i la TI.
240.000 documents, dels quals es van digitalitzar
Arxiu de la comunitat: Inclou les seccions R, D i la
tenint un total de 208.268 imatges. D’acord amb
meitat de la A i de la B.
això i tenint en compte el quadre d’organització de
Actualment, Asf té endegat un projecte per fer
fons i de classificació, els tres arxius són l’Arxiu de
accessible de manera automatitzada tota aquesta
la Prelatura, l’Arxiu personal del Bisbe i l’Arxiu de
documentació. ED'aquesta manera, el projecte
la comunitat o col·lectiu. Pel que fa al primer,
suposarà una gran aportació de cara a la consulta
aplega els documents generats per les
de tota aquesta documentació que, actualment, es
competències pròpies de la responsabilitat dels
troba dipositada a l’Arxiu Nacional de Catalunya i
membres que formen part de la Prelatura, tot
que, després del treball en origen i d’ad’aquesta
tenint en compte que aquestes competències són
aposta actual d’AsF, tanta informació conté de
exercides a partir d’un marc legal propi de la
l’activitat del Bisbe Pere Casaldàliga.
institució i dins d’un territori concret. El segon
En aquest sentit i sempre en estreta col·laboració
arxiu, és a dir, l’Arxiu personal del Bisbe, està
amb l’Arxiu Nacional de Catalunya, AsF ha apostat
format per documents que no estan relacionats
per implementar aquesta eina de cara a facilitar
amb la Prelatura sinó amb la persona i el resultat
també la feina als companys de l’ANC i sempre
és un producció pròpia i personal. El tercer arxiu
tenint present que seran ells qui gestionaran
és el format pels documents fruit de les activitats
l’accés públic a aquesta documentació. En aquests
que els seus membres han dut a terme al llarg de la
moments, tot es d’ús intern a la nostra entitat i la
seva participació en la comunitat i que no
idea es facilitar tasques per fer-ho accessible.
necessàriament són activitats subjectes a les competències establertes a la institució, per la qual cosa s’ha configurat un arxiu que pertany a la comunitat –en sentit general- va més enllà del de la pròpia Prelatura. 11
|
NOVETATS
ASF
ASF ACTIVITATS
BUTLLETÍ
|
ARXIVERS
SENSE
FRONTERES
VIII Jornades d'Arxivers sense Fronteres CARME BLANCO TRESORERA
D'ARXIVERS
SENSE
FRONTERES
Cada dos anys Arxivers sense Fronteres (AsF)
Tots tres van parlar dels episodis que encara
organitza les seves Jornades, un punt de trobada
resten per reparar i de la importància i el valor
per al debat i la reflexió sobre el paper que juguen
jurídic de la documentació en la lluita contra l’oblit
els arxius en la defensa dels drets dels ciutadans.
del passat. Així, de la seva ma, vam tenir
Enguany, coincidint amb el 20è aniversari de
l’oportunitat de conèixer el projecte impulsat des
l’associació, hem celebrat la vuitena edició. Sota
de l’ANC, juntament amb l’Arxiu del Tribunal
el títol Memòria, Justícia i reparació. Arxius
Militar Territorial Tercer de Barcelona i el
contra la impunitat, el dies 23 i 24 de novembre,
Memorial Democràtic que ha permès l’elaboració
més d’un centenar de persones inscrites, es van
de la llista de reparació jurídica de les víctimes del
reunir en el Museu Marítim de Barcelona per
franquisme ( 1938-11978); vam sentir les dificultats i
parlar sobre la importància de la documentació en
l’arbitrarietat a l’hora d’accedir a la consulta de la
la defensa dels drets humans i la rellevància de
documentació sobre la repressió del franquisme i
les transformacions tecnològiques en l’activisme.
vam poder assabentar-nos de les accions de
El primer dia de les jornades vam comptar amb la
reparació i justícia social impulsades des del
presència de la Sra. Trydy Peterson, durant molts
Centro Nacional de Memòria Histórica de
anys presidenta del grup d’Arxius i Drets Humans
Colombia.
del Consell Internacional d’Arxius, i del Sr. Josep Ma. Casadevall, jurista i ex-jutge del Tribunal de Drets Humans a Estrasburg. En la seva intervenció la Sra. Truddy Peterson ens va presentar els principis bàsics per refugis segurs d’arxius en risc, mentre que el S. Casdevall ens va mostrar el funcionament del Tribunal Europeu dels Drets Humans. Tots dos ponents van estar acompanyats pel Sr. Antonio González Quintana, membre del grup d’Arxius i Drets Humans del Consell Internacional d’Arxius i membre també d’AsF, que va actuar com a moderador de les dues intervencions. El segon dia de les jornades es va iniciar amb el bloc titulat Vulneració dels Drets Humans, Justícia i Reparació. Vam comptar amb la presència de la Sra. Àngels Bernal, responsable de la coordinació de l’Arxiu Nacional de Catalunya (ANC) i responsable del projecte Procediments judicials militars de l’Arxiu Nacional de Catalunya; del Sr. Emilio Silva, president de l’Asociación para la Recuperación de la Memoria Histórica -associació que treballa intensament per l’obertura de les fosses i la recuperació de la memòria històrica- i del Sr. Ramon Alberch, president d’Arxivers sense Fronteres Internacional. 13
|
JORNADES
ASF
BUTLLETÍ
|
ARXIVERS
SENSE
FRONTERES
A continuació, l’arxivera de l’Alt Comissionat de les
llibertat d’expressió; el Sr. Eduard Eibar adscrit a
Nacions Unides per als Refugiats (ACNUR), la Sra.
la Universitat Oberta de Catalunya i especialista en
Montserrat Canela, i el periodista de TV3 Nicolás
Estudis de Ciència i Tecnologia, hacktivisme i open
Valle, especialitzat en el seguiment de conflictes
hardware; la Sra. Leyla Nachawati, membre de
internacionals, van iniciar el bloc titulat Arxius
Syria Untold, -projecte independent de mitjans
versus refugiats on van intercanviar opinions i
digitals que informa de la lluita siriana i les
experiències sobre la importància de la
diverses formes de resistència en el conflicte a
documentació en relació amb els refugiats, i com
Síria-, i el Sr. Aniol Maria, arxiver i membre del
aquesta esdevé un element clau per acreditar la
grup de treball Dades i Transparència de
seva identitat i procedència. Van ser dues
l'Associació Arxivers - Gestors Documentals de
intervencions molt interessants on més enllà dels
Catalunya (AAC-GD), i que actualment forma part
plantejaments inicials previstos, es van abordar
del projecte generat a la xarxa social Twitter amb el
aspectes directament vinculats amb la pròpia
hashtag #Cuéntalo. Aquest darrer taula rodona va
condició humana.
estar conduïda per la Sra. Teresa Férriz,
Les jornades van finalitzar amb un darrer bloc
responsable de nous projectes en la Universitat
titulat Noves tecnologies, evidències per
Oberta de Catalunya.
l’activisme. Actualment la documentació en format
Aquestes han estat unes jornades especialmente
més tradicional que evidencia les vulneracions dels
significatives per la celebració conjunta dels 20
drets humans, conviu amb aquella informació
anys de l’associació. Per això, i aprofitant
generada a partir de les noves tecnologies.
l’avinentesa, AsF va voler compartir amb tots
Per parlar d’informació falsejada, postveritat,
aquells que ens van voler acompañar, un petit i
transparència, accés i activisme vam convidar la
acollidor acte conmemoratiu que va tenir lloc el
Sra. Simona Levi, activista i membre d’Xnet-
divendres a la tarda en les mateixes instal·lacions
Internet, plataforma formada per activistes que
del Museu Marítim.
treballen en diferents camps relacionats amb els drets digitals, la democràcia en xarxa i la 14
|
JORNADES
ASF
ASF EXPERIÈNCIES
BUTLLETÍ
|
ARXIVERS
SENSE
FRONTERES
Projecte de recuperació de l’arxiu històric del Casal de Tolosa, A finals del 2017 AsF va engegar un projecte de col·laboració amb el casal català de Tolosa emmarcat dins del pla de recuperació dels fons
1980. Personalitats catalanes al Mirail COMISSIÓ D'ARXIU DEL CASAL DE TOLOSA
documentals que l’associació va desenvolupar per
La comissió d’arxiu del Casal es troba en plena
actuar en els casals d’arreu del mon. Si fem un
efervescència: a la connatural tasca arxivística que
repàs de tots els casals europeus, es pot afirmar
ens defineix, ens hem proposat sumar-hi la
sense cap mena de dubte que el casal de Tolosa és
ineludible comesa del nostre temps que representa
un dels que més historia té, més fons conserva i
la digitalització de l’arxiu. Amb aquesta idea al
que, tot i les dificultats durant tants anys
magí, doncs, s’ha realitzat una revisió general dels
d’història, avui dia continua tan viu com sempre.
documents que el Casal ha anat guanyant i
Va ser al 1944 quan un grup d’exiliats catalans
conservant en el bastiment de 75 anys d’activitats,
varen decidir crear un primer casal amb l’objectiu
conferències, col·laboracions, relacions amb altres
d’organitzar-se políticament contra el règim del
entitats i institucions, celebracions,… uns
general Franco, una tendència molt estesa a la zona
documents que, ara, aprofitant la seva
atès el gran volum de refugiats que va rebre el sud
digitalització, hem volgut seleccionar i presentar-
de França. En aquest ambient de resistència a
vos amb la intenció d’apropar-vos una visió més
l’exili va ser on va sorgir el casal de Tolosa. Al llarg
completa de la història del Casal Català de Tolosa.
dels anys i amb la reafirmació de Franco en el
Emprenem, doncs, el recorregut d’un conjunt
poder, poc a poc l’activisme polític va fer un pas
d’articles i presentacions que ens serviran per
enrere i el casal esdevingué un punt de trobada
il·lustrar els esdeveniments que el Casal vol
dels catalans de la ciutat on compartir la cultura i
compartir, i que iniciem amb un primer article que
tradició catalana.
hem volgut, al mateix temps, útil per tal que el lector es faci una idea general sobre el tipus de documents que pot trobar en el nostre arxiu. El 31 de Març de 1980 el Casal va ser testimoni de l’acte d’investidura com a doctor Honoris Causa, a proposta de la Université de ToulouseLe Mirail, del President de la Generalitat de Catalunya, Josep Tarradellas, del poeta Salvador Espriu i del filòleg català i destacat romanista Antoni Maria Badia i Margarit. D’aquell esdeveniment, l’arxiu del casal en conserva documents de tota mena, des de material fotogràfic fins brisalls de diari, però també targetes d’invitació o correspondència creuada entre el
D’aquesta manera des d’AsF vàrem fer una primera visita de prospecció que va servir per constatar l’estat del fons, però també per conèixer als responsables de la seva custòdia i la tasca que estaven portant a terme. En aquest número us deixem un tast del resultat de la bona feina de la comissió de l’arxiu del Casal.
16
|
EXPERIÈNCIES
ASF
Casal o la universitat.
BUTLLETÍ
|
ARXIVERS
SENSE
FRONTERES
Els primers documents al voltant d’aquella data -
Un altre tipus de documents que acull l’arxiu, poder
des d’un punt de vista cronològic- són les
el més infreqüent de tots, és la invitació, la cartolina
respectives missives que Bartholomé Bennassar,
commemorativa, la felicitació… en relació a fets o
en tant que president de la universitat, i el Casal,
persones concretes, com en aquest dos exemples:
van intercanviar:
El Casal conserva nombrosos exemples de correspondència creuada amb altres associacions, amb entitats, particulars, institucions… l’intercanvi més persistent dels quals és el que s’ha anat produint amb els
Tanquem aquesta presentació amb un últim document,
diferents departaments de la Generalitat de
aquest cop gràfic, en què podem comprovar la visita
Catalunya, i més particularment, com és lògic,
que, finalment, el president Tarradellas feu al Casal
amb aquelles conselleries i departaments
Català de Tolosa.
relacionats amb l’impuls cultural i l’associacionisme català. Mostres del contacte que el Casal ha mantingut amb les nostres institucions en tenim a totes les etapes que la història ha conferit a Catalunya des de la fundació del Casal, l’any 1944, i en el període en què es situa l’homenatge de la universitat tolosana, poc després de la recuperació per part de Catalunya de la legitimitat de la seva expressió singular, el President de la Generalitat fou convidat, aprofitant la seva visita a terres occitanes, a conèixer la nostra seu i els seus casalencs.
17
|
EXPERIÈNCIES
ASF
ASF PROJECTES
BUTLLETÍ
|
ARXIVERS
SENSE
FRONTERES
Visita a l'Arxiu Nacional de la República Àrab Sahraui Democràtica MONTSE CERVERA VICEPRESIDENTA
D'ARXIVERS
SENSE
FRONTERES
“Benvolguts, Tal i com vàrem quedar us faig arribar la Web on podeu trobar tota la informació sobre el vol que es realitzarà el mes de desembre als camps de refugiats sahrauís . Les dades les trobareu a www.saharacatalunya.org per qualsevol aclariment us podeu dirigir a la Delegació del Front Polisario. Us animo a viatjar per poder tenir una visió real del que suposa 41 any d'exili i ocupació. Una abraçada” Però al desembre no hi vàrem poder anar... Tornem-hi, cal intentar-ho. Torna a haver oferta de vols pels voltants de Setmana Santa. Els programa el Front Polisario per als amics i les famílies acollidores d’infants durant els mesos d’estiu. Ara si, ara ja podem. Tenim vols, tenim visat col·lectiu i preparem les coses que volem portar als campaments. Hi anem la Núria, el Marcos i jo durant els dies 26 a 31 de març de 2018. Als campaments no hi ha hotels, així que ens acollirà el Director de l’Arxiu Nacional, Larbi Mohamed Embarec, a casa seva amb la seva família. Volem cap a Alger, i passades les 11 de la nit agafem un vol domèstic per arribar a l’aeroport militar de Tindouf. Allà es vigila atentament l’arribada i es controla la gent i l’equipatge que arriba. Som una gentada carregada de material, hi ha pares i fills que van a visitar els seus fills i germans d’estiu, hi ha cooperants de diverses Ong’s que porten de tot (hi ha paquets gegants!) i hi ha 3 arxivers... Ens distribueixen en antics autobusos urbans (donats per diferents ajuntaments espanyols) i camions per poder arribar als campaments. Hi ha uns ¾ d’hora de viatge pel desert i s’ha de fer de forma col·lectiva, controlada i vigilada per tal de garantir la protecció dels convois. Els campaments de destí son: Aaiun, Auserd, Smara, Dajla i Boujdour. Nosaltres anem a Boujdour. Hi arribem cap a les dues de la matinada i tot és fosc. Quan el conductor de l’autobús ens obre les portes i ens diu que baixem estem endormiscats i no tenim ni idea d’on hem d’anar. Però allà, a la porta del bus, hi ha en Larbi que ens espera, ens acompanya a casa seva, ens presenta la seva família, ens ensenya les habitacions que ens han preparat (les millors de la casa) i ens ofereixen sucs de fruita, llet, galetes i fruits secs per si volem menjar una mica. 19
|
PROJECTES
ASF
BUTLLETÍ
|
ARXIVERS
SENSE
FRONTERES
Els dies que serem família seva son impressionants:
Els matins els dediquem a la feina que hem vingut a
ens cuiden, ens mimen, es preocupen pel menjar
fer: visitem l’Arxiu Nacional que està a Rabunni ,
(voldreu provar carn de camell?) que ens agrada o
l’Arxiu del Ministeri d’Informació i el del Centre de
no, ens aconsegueixen wifi (això sí: depèn dels talls
les dones de Boujdour. Coneixem els treballadors i
de llum freqüents), ens visiten els parents i amics,
les instal·lacions i això fa que rebem un bany de
passem les hores de calor a la haima, juguem a
realitat: l’Arxiu està fet a base de contenidors de
l’esport nacional: el dominó, bevem te fins a
camions que conformen un recinte més o menys
l’addicció, ens dutxem a la casa del seu veí que té
quadrat amb una teulada metàl·lica. Aquestes
una dutxa moderna i amb aigua calenta, ens
condicions fan que a l’estiu s’arribi tranquil·lament
regalen melhfas (el vestit de les dones sahrauís) per
a mes de 50 graus de temperatura durant el dia tant
a la Núria i per a mi i xilaba pel Marcos, fins i tot
a l’exterior com a l’interior de l’arxiu.
farem una excursió amb pícnic al desert i anirem a
I la sorra. La sorra és una invasió constant,
veure les dues cabres que cuida la família per
perpetua, decidida i absoluta... tot té una capa de
obtenir llet fresca. Es impossible fer una llista
sorra. Nosaltres també.
completa de l’acolliment, l’afecte i les atencions
Els treballadors de l’arxiu no tenen preparació
que ens donen.
tècnica específica: ho sabíem i ho constatem.
Quan estem al campament hem d’insistir per
Realment fan el que poden per tenir la
passejar els tres sols pel nostre compte. Algunes
documentació organitzada i localitzable. Durant
cases tenen arbres i petites plantes que els sahrauís
anys AsF (des de 2006 amb les subvencions del
cuiden amb devoció. L’Ahniya, la dona del Arbi, és i
Ministerio de Cultura) ha col·laborat amb l’Arxiu
ha estat la mestra de tots els joves del campament i
Nacional aportant diners que permetin pagar els
un dia visitem, amb ella i la seva petita neta,
sous dels treballadors, comprant material, fent
l’escola on van les dues.
formació i estades dels responsables de l’Arxiu Nacional a diversos dels nostres arxius així com fent el seguiment dels treballs que duen a terme.
20
|
PROJECTES
ASF
BUTLLETÍ
|
ARXIVERS
SENSE
FRONTERES
Som molt conscients que l’ajut que fem és puntual
Ens toca tornar a casa. Sopar amb família i amics
i simbòlic, ja que la situació de l’Arxiu Nacional és
veïns, això vol dir afecte, rialles, fotografies,
precària en tots els sentits: l’entorn físic, les
agraïment i preparació per agafar l’avió a les 2 del
instal·lacions, la preparació del personal i la,
matí. Per arribar a l’aeroport de Tindouf cal pujar
pràcticament inexistent, dotació pressupostària.
al camió militar que arriba tard (però arriba), on
Però sempre hem valorat l’immens esforç que
tota la gentada que hem vingut durant uns dies
representa el fet de crear i mantenir un arxiu que
anem com en una llauna de sardines i on
aplegui la documentació dels diferents ministeris
impressiona veure i viure l’acomiadament de les
de la República Àrab Sahariana Democràtica (i del
famílies. Famílies que durant aquests dies han
Front Polisario) al mig del desert.
estat les nostres.
Estem decidits a saber, aproximadament, la dimensió de l’arxiu i comptabilitzar quantes caixes de documentació hi ha per tenir una idea més clara del volum organitzat i del que està pendent. I ho aconseguim. També comprovem que el material informàtic que els vàrem fer arribar al desembre del 2017 (gràcies a una aportació extraordinària de l’Ajuntament de la Selva del Camp) està a les instal·lacions i es fa servir correctament. Visitem també els altres arxius i fem una xerrada als treballadors de l’Arxiu Nacional i del Ministeri d’Informació repassant pautes elementals d’organització i de descripció. Ens trameten les seves preocupacions respecte a les necessitats de conservació, com fer les transferències de forma eficaç, d’utilització de bases de dades i de la necessitat que tenen de fer mes cursos de formació. Constatem les dificultats diàries que representen els desplaçaments per arribar a la feina, les condicions climàtiques adverses i imprevisibles, la deficiència de les instal·lacions, la precarietat de la feina i tots els problemes que comporta viure durant més de 40 anys en camps de refugiats. Ens expliquen i entenem que son un poble orgullós i digne, que no es conformen a viure sempre en aquestes condicions en una terra que no és la seva i que no es volen acomodar ni resignar a establir-se als camps de refugiats de forma definitiva, encara que de moment no hi ha altres horitzons.
21
|
PROJECTES
ASF
31
50
23
69