La nostra H
EDITORIAL...................................................3 EDUCACIÓ INFANTIL
SUMARI
Tallers de reciclatge................................................4
CICLE INICIAL Els animals en perill d’extinció...............................14 La terra, el món on visc, el món que desitjo...........22 Projecte: els animals del nostre entorn..................23
CICLE MITJÀ La terra enmalalteix, ajudem-la!..........................24 La terra, el món on visc, el món que desitjo..........39
CICLE SUPERIOR Comènius: La unió Europea.................................40 El món on visc, el món que desitjo.......................44 L’energia solar.....................................................50 La contaminació del sòl.......................................53 La terra, el món on visc, els instruments al món...59
INTERCICLES Let’s do something for our planet.........................60 Ecolinos..............................................................64
Aquesta revista ha estat possible gràcies a la col·laboració de tots els alumnes, mestres i AMPA del CEIP Manuel Ortiz i Castelló .
Juneda, Sant Jordi 2009
2
La nostra H
“ La Terra. El món que vull, el món que desitjo”
3
La nostra H
EDITORIAL
Des de sempre l’escola ha estat i és un espai de comunicació important, i per aquesta raó s’ha aprofitat per desenvolupar-hi d’idees, valors i projectes. A l’hora d’aquesta tria de valors , el nostre centre continua optant per transmetre l’estimació pel medi ambient. Mitjançant tallers, xerrades, blocs, sortides, experiments, intercanvis (Projecte Comenius)… Volem que els nens i nenes d’avui prenguin consciència que les seves actuacions per millorar el medi seran importants en un futur pròxim. L’últim curs vàrem dedicar el projecte interdisciplinar i la revista al tema de l’aigua. Aquest curs hem treballat el planeta Terra continuant amb l’estudi dels quatre elements que la formen: Terra, aigua, foc i aire Ens trobem davant d’un moment crític en la història de la Terra, un moment en el qual la humanitat ha d’escollir el seu futur. A mesura que el món es fa més interdependent i fràgil, el futur presenta alhora grans riscos i grans promeses. Per continuar avançant hem de reconèixer que, en mig d’una magnífica diversitat de cultures i formes de vida, som una sola família humana i una sola comunitat de la Terra amb un destí comú. Hem d’unir-nos per crear una societat global sostenible basada en el respecte a la natura, els drets humans universals, la justícia econòmica i la cultura de la pau. Amb aquest objectiu, és imperatiu que nosaltres, els pobles de la Terra declarem la nostra responsabilitat els uns vers els altres, vers la comunitat de vida i vers les generacions futures. La capacitat de recuperació de la comunitat de vida i el benestar de la Humanitat depèn de nosaltres. Sentir-se responsable d’allò que succeeix al nostre voltant ens permetrà canviar la nostra manera de viure i actuar, i ens introduirà a la reflexió dels reptes ambientals. La Terra, la nostra llar, és plena d’una singular comunitat de vida que entre tots hem de preservar. Com en tot, primer hem d'adonar-nos del que passa per canviar les coses. Quan volem modificar algun pensament o conducta nostra primer eliminem les idees preconcebudes o prejudicis ; cal que fem el mateix amb la Mare Terra. Malmetre la Terra és l'autodestrucció. Cada cop són més els que s'adonen que la Vida és indissociable de la Terra. Si li fem mal ens estem fent mal a tots i cadascun de nosaltres mateixos i als que vindran darrere. De la mateixa manera que ens cuidem el cos hem de cuidar el nostre entorn, que reflexa la nostra manera de ser. L’equip directiu
Tallers de reciclatge Durant el segon trimestre els nens i nenes d’ Educació Infantil han realitzat uns tallers internivells sobre el reciclatge. En aquests tallers s’ ha tractat el tema del reciclatge des de diferents punts de vista:
EDUCACIÓ INFANTIL
• • • • • • •
Taller Taller Taller Taller Taller Taller Taller
de polseres. de joguines. de llavors. d’ ombres. de contenidors. de separació de residus. dels arbres.
Abans de començar amb els tallers es va demanar la col·laboració de les famílies tot passant un llistat per a recollir el material necessari. Cada dimarts a la tarda es trobaven els nens i nenes de P3, P4 i P5 a l’ aula de psicomotricitat, on cada mestra agafava un petit grup format per nens i nens dels diferents nivells, per tal de que tots poguessin realitzar cada setmana un taller diferent.
4
La nostra H
Tallers de reciclatge Taller de polseres Amb els cilindres de paper de WC i cuina, que els nens i nens van portar es van realitzar polseres.
Primerament cal retallar els cilindres en espiral. A continuació es mesura la mida de cada canell, i cal que cada infant la decori al seu gust, amb ceres, gomets... . Finalment es dóna una capa de vernís i s’ afegeix a cada extrem un bocí de belcro adhesiu, i ja tenim les nostres polseres fetes.
5
La nostra H
EDUCACIÓ INFANTIL
Passos a seguir:
Tallers de reciclatge Taller de joguines Amb els envasos dels iogurts , una corda i una bola de paper d’alumini, els nens i nenes van fer-se una joguina.
EDUCACIÓ INFANTIL
Passos a seguir: Per començar treiem el paper adhesiu de l’envàs per a posteriori, decorar-lo amb retoladors, i algun gomet si s’escau. A continuació la mestra fa un foradet a la base del iogurt per introduïr la corda, de la qual a l’extrem penjarà una bola de paper d’alumini. L’objectiu de la joguina és encistellar la bola dins de l’envàs.
6
La nostra H
Tallers de reciclatge Taller de llavors A l’igual que al taller anterior, vam fer servir els envasos de iogurt.
Primer de tot hem de retirar l’envoltori del iogurt per poder enganxar gomets al gust de cada nen/a. Una vegada decorat l’envàs, posem a dins una mongeta, i aquesta la cobrirem amb una capa de cotó fluix i al damunt d’aquesta capa posem una altra mongeta. Tot seguit ho reguem amb aigua i ja només ens cal esperar a que creixi!
7
La nostra H
EDUCACIÓ INFANTIL
Passos a seguir:
Tallers de reciclatge
EDUCACIÓ INFANTIL
Taller d’ombres L’objectiu d’aquest taller és descobrir com podem crear ombres amb llum natural i artificial. Per una banda, aprofitem la llum natural del sol i en el seu defecte la llum artificial proporcionada per les lots. Detectada la pròpia ombra, sorgeixen preguntes com: Són sempre iguals? Són mòbils o immòbils? Estàn enganxades a les sabates? Podem tocar-les i agafarles? Són sempre del mateix color?... Resoltes aquestes preguntes fem diferents jocs dins i fora de l’aula com endevinar a qui correspon l’ombra, de quin objecte es tracta, de quins colors les podem convertir amb diferents papers de cel·lofana i jugar a resseguir i atrapar ombres del pati.
8
La nostra H
Tallers de reciclatge Taller de contenidors Amb les capses de folis fem contenidors de colors pels papers, restes de matèria orgànica i envasos de sucs i batuts.
Hem d’anar a veure els diversos contenidors del carrer Prat de la Riba i llegim els cartells dels mateixos. Una vegada fet això, anem a la classe a pintar capses de color blau (papers i cartró), groc (envasos de sucs i altres) i marró (restes de fruita, mocadors de paper, restes de fulles). A continuació també retallem cartells per als contenidors, i ja els tenim preparats per repartir-los per totes les classes.
9
La nostra H
EDUCACIÓ INFANTIL
Passos a seguir:
Tallers de reciclatge Taller de separació de residus Per començar fem conversa sobre com alguna vegada hem trobat la platja quan hi hem anat. Moltes vegades hi trobem brutícia, ampolles, bosses... A partir d’aquí, busquem solucions per netejar-ho.
EDUCACIÓ INFANTIL
Passos a seguir: Reproduim la sorra en un cubell i l’embrutem amb residus diversos i remenem. Tot seguit comencem a netejar-ho manualment i veiem que no funciona. Pensem en una altra solució. Passem a utilitzar sedasos de mides diferents que van separant la brutícia segons la grandària dels seus forats. Per acabar ho passem per un sedàs molt fi i veiem que la sorra està lliure de residus.
10
La nostra H
Tallers de reciclatge En aquest taller intentem descobrir com són els arbres del pati mitjançant l’observació directa. Busquem quins elements necessitem observar per adonar-nos de les diferències: la grandària, la forma del tronc, l’escorça... fem incidència que com estem a l’hivern no podem comparar les fulles perque els arbres del pati en aquesta època no en tenen. Un cop hem vist les semblances i diferències descobrim que hi ha dos tipus d’arbres: els plataners i els til·lers. Per acabar cada nen/a tria un arbre i el dibuixa en un full.
11
La nostra H
EDUCACIÓ INFANTIL
Taller dels arbres
CICLE INICIAL
Els animals en perill d’extinció Aquest curs a l´escola i prosseguint la tasca que vam començar el curs anterior amb el treball de l´aigua, hem lligat la feina feta amb un projecte engrescador: La Terra: el món on visc, el món que desitjo. Si no volem perdre de vista l´empremta que l´home deixa al seu planeta, conscientment o incoscient, els nostres alumnes han d´estar formats en aspectes actuals com: evolucions sofertes per les poblacions, canvis climàtics, consciència ecològica, animals en perill d´extinció i l´actuació de la societat actual. El fet de formar part d´un Projecte Comenius ens ha permès comparar com treballen altres països europeus i alhora compartir experiències i bones pràctiques. Com a ciutadans catalans fem un estudi profund dels animals que en els darrers anys han sofert una davallada important a la nostra terra: El gall fer, l´ós bru, el xoriguer, el ratpenat, la llúdriga, la tortuga mediterrània, el trencalòs i el ruc catatalà
12
La nostra H
• • •
•
CLASSE: Petit falcó d'uns 30 cm de llargada, és un ocell rapinyaire. HÀBITAT: Generalment en terres baixes i en terreny pla o ondulat. REPRODUCCIÓ: Cria principalment en construccions humanes (edificis antics, murs o ruïnes) tant en àrees urbanes com en zones rurals. Nius localitzats en forats o sota teules. Posta centrada durant el mes de maig, generalment de 3-5 ous. CONSERVACIÓ: En molt forta regressió durant els últims 20 anys, degut a la modificació de l’hàbitat i l’ús de pesticides. Actualment en augment gràcies a un programa de reintroducció.
13
La nostra H
CICLE INICIAL
Els animals en perill d’extinció
Els animals en perill d’extinció •
CICLE INICIAL
•
•
•
14
La nostra H
CLASSE: Són mamífers. Són els únics mamífers que tenen la capacitat de volar. HÀBITAT: Viuen en medis subterranis, en esquerdes i fissures de les parets rocoses, entre el fullam, darrere l'escorça dels arbres o dins les seves cavitats. REPRODUCCIÓ: L’aparellament del ratpenat es fa a la tardor i es produeix en coves fosques i escletxes on hi viu tota la colònia. Solen tenir una cria. CONSERVACIÓ: Totes les espècies de ratpenats que habiten a Catalunya són protegides. La protecció és realitza mitjançant la conservació de les cavitats on es refugien i actuant en aquelles colònies que es formen als habitatges humans.
CICLE INICIAL
Els animals en perill d’extinció
• • •
•
CLASSE: au galliforme. HÀBITAT: Pirineu i Prepirineu, en boscos de coníferes en bon estat. REPRODUCCIÓ: El zel té lloc al mes de maig, i els mascles realitzen exhibicions nupcials, la femella tria on fa el niu i d’emancipar els joves fins a la tardor. CONSERVACIÓ: Des de fa 6 anys el Servei de Protecció i Gestió de Fauna aplica mesures per garantir la supervivència de l’espècie.
15
La nostra H
Els animals en perill d’extinció • • •
CICLE INICIAL
•
CLASSE: mamífer equí. HÀBITAT: Normalment viu als boscos. REPRODUCCIÓ: Com la majoria de mamífers. CONSERVACIÓ: Desapareixen degut a l’aparició de la maquinària moderna i dels trasports més ràpids. Algunes associacions l’utilitzen per evitar la seva desaparició i lligar Catalunya amb l’ecologia.
16
La nostra H
CICLE INICIAL
Els animals en perill d’extinció
• • • •
CLASSE: Mamífer mustèlid. HÀBITAT: , llacs, llacunes i aiguamolls. Comarques dels Pirineus de Lleida i Terra Alta. REPRODUCCIÓ: Es reprodueixen durant tot l’any amb camades de 2 a 3 cries CONSERVACIÓ: Espècie protegida degut a la contaminació de les aigües i a la destrucció dels seus hàbitats.
17
La nostra H
CICLE INICIAL
Els animals en perill d’extinció
• • • •
18
CLASSE: Mamífer placentari. HÀBITAT: A Catalunya habita al Pirineu Central i occidental. REPRODUCCIÓ: Les femelles cada 2 o 4 anys tenen de dues a quatre cries. CONSERVACIÓ: Creació de reserves que impedeixen la caça i la destrucció del seu hàbitat
La nostra H
• • • •
CLASSE: Rèptil herbívor. HÀBITAT: en llocs on hi hagi vegetació arbustiva densa. REPRODUCCIÓ: Pon ous sota terra. CONSERVACIÓ: Projectes de reintroducció a l’Albera i el Delta de l’Ebre, a causa de la destrucció dels seus hàbitats i com animal de companyia.
19
La nostra H
CICLE INICIAL
Els animals en perill d’extinció
CICLE INICIAL
Els animals en perill d’extinció
• • • •
20
CLASSE: Ocell rapinyaire carronyaire. HÀBITAT: Parets escarpades de l’alta muntanya. A Catalunya es troba als Pirineus i Ports de Tortosa. REPRODUCCIÓ: Acostumen a pondre un ou al febrer. CONSERVACIÓ: La seva regressió va ser per la caça, els verins i l’expoli dels nius. Actualment està protegit tot i està amenaçada.
La nostra H
CICLE INICIAL
Els animals en perill d’extinció
21
La nostra H
La terra, el món on visc, el món que desitjo
CICLE INICIAL
El món seria més feliç Si tots fóssim amics. Jugar tots junts, Cantar tots junts, Seria més divertit. El món seria molt millor Si no tinguéssim por Si sense demanar perdó Poguéssim ser com som El món seia més humà Si tots fóssim germans Si ens agafessim de les mans
22
La nostra H
Projecte: els animals del nostre entorn LA CIGONYA BLANCA
CICLE INICIAL
Què hem après? • La cigonya és de la família de les aus de pota ranca • Té el bec llarg i té forma cònica • Viu al campanar i el poll més petit de la família es diu caganiu • Van als aiguamolls per aconseguir aliment • Quan arriba l’hivern emigren a països in fa més calor • Es poden electrocutar amb els pals d’eJa la cigonya s’ha aturat, au de pota ranca. Duu mitges d’un vermell pujat i casaca blanca. Les granotes amb el bec es cruspeix tot fent qüec, qüec! saltant la xarranca Ha fet el niu al campanar, vola i mai no es cansa. Quan vingui el fred se n’anirà a cercar bonança Les granotes amb el bec es cruspeix tot fent qüec, qüec! saltant la xarranca
23
La nostra H
La terra enmalalteix, ajudem-la !
CICLE MITJÀ
Seguint el camí que vam iniciar el curs passat amb la temàtica medi ambiental, aquest curs el centre ha decidit engegar un treball sobre la terra, emmarcat dins del projecte "Comènius" que realitzem: "La Terra: el món on visc i el món que desitjo" Els alumnes de cicle mitjà s'han adonat que la terra pateix una situació crítica i per això hem decidit fer tot un seguit d'activitats que ens ajudaran a esbrinar què li passa i què podem fer per salvar-la. Una de les problemàtiques que hem estudiat ha estat els diferents tipus de contaminació, concretament la llumínica i l' acústica.
Contaminació llumínica i acústica Per treballar aquest aspecte vam obrir un debat sobre què s'entenia per contaminació i quins tipus en coneixíem. Després de recollir les idees que anaven sorgint vàrem elaborar tot un seguit de cartells on mostràvem quines eren les causes de la contaminació i les possibles mesures per millorar aquesta realitat. La creativitat dels alumnes ens van sorprendre!
QUÈ LI PASSA A LA TERRA? What’s happening to the Earth?
24
La nostra H
La terra enmalalteix, ajudem-la !
CICLE MITJÀ
“POLLUTION”
25
La nostra H
La terra enmalalteix, ajudem-la !
CICLE MITJĂ€
El mal disseny de les llums del carrer ...
no ens deixa veure el cel estrellat.
26
La nostra H
La terra enmalalteix, ajudem-la !
CICLE MITJĂ€
Les ciutats molt il.luminades ...
dispersen la vida dels animals nocturns.
27
La nostra H
La terra enmalalteix, ajudem-la !
CICLE MITJĂ€
Les bombetes incandescents augmenten el consum d’energia...
utilitzem bombetes de baix consum.
28
La nostra H
La terra enmalalteix, ajudem-la !
CICLE MITJÀ
Heu pensat quina quantitat d’energia llumínica utilitzem?
Si no la necessites, apaga-la !
29
La nostra H
CICLE MITJÀ
La terra enmalalteix, ajudem-la !
No em cridis ...
... no sóc sord !
30
La nostra H
La terra enmalalteix, ajudem-la !
CICLE MITJÀ
Si utilitzem el transport públic ...
evitem la contaminació acústica a les ciutats.
31
La nostra H
La terra enmalalteix, ajudem-la !
CICLE MITJĂ€
Evitem produir soroll excessiu ...
per poder tenir una vida sana.
32
La nostra H
La terra enmalalteix, ajudem-la !
CICLE MITJÀ
No puc més !
SI TOTS FÓSSIM CONSCIENTS, EL MÓN SERIA MILLOR !
33
La nostra H
La terra enmalalteix, ajudem-la ! Després de fer aquest estudi sobre les problemàtiques que posen en perill el nostre planeta, vam prendre consciència de la tasca que nosaltres podem dur a terme per protegir-la, per això entre tots vam elaborar un decàleg: unes normes bàsiques i senzilles que cal tenir present en tots els àmbits de la nostra
CICLE MITJÀ
vida.
DECÀLEG CICLE MITJÀ
1. Tal com trobis el bosc, deixa’l igual o millor. 2. No fer foc als llocs del bosc on està prohibit. 3. Respectar els arbres i els animals salvatges. 4. Posar cada deixalla al seu lloc i llençar la brossa orgànica a l’hora adequada. 5. Tancar bé les aixetes per estalviar aigua. 6. Utilitzar menys el cotxe i anar a peu o en bicicleta per distàncies curtes, i el transport públic per recorreguts més llargs. 7. Utilitzar les energies alternatives que contaminen menys. 8. No tenir animals domèstics si no podem cuidar-los. 9.
Reciclar el paper.
10. Estalviar energia sempre que sigui possible. Per exemple: no obrir el llum si hi ha llum natural, tancar el radiador si fa calor, etc.
34
La nostra H
La terra enmalalteix, ajudem-la ! Un altre aspecte que interessava als alumnes era el pas del temps: els nostres avantpassats, els orígens de l'home, els primers pobladors de la Terra. És per això que les sortides del curs han estat encarades cap aquesta temà-
CICLE MITJÀ
tica.
Aprofitant l'interès dels alumnes per descobrir quins van ser els primers pobladors del nostre planeta, vam organitzar una sortida a Isona, per descobrir la interessant vida dels dinosaures. Vam observar alguns ossos, vam fer un treball de camp per descobrir les petjades i ens vam quedar bocabadats!
35
La nostra H
La terra enmalalteix, ajudem-la !
CICLE MITJÀ
A la tarda vam ser arqueòlegs per un dia, i vam descobrir que vol dir fossilitzar i vam elaborar un fòssil d'una petjada d'ocell. I així vam entendre d'on prové tota la informació sobre els nostres avantpassats del planeta Terra.
36
La nostra H
Continuant la nostra evolució en el temps, vam descobrir la vida en l' època medieval a través de la nostra sortida al Castell de Miravet. Per un dia vam ser uns cavallers templers, ens vam aproximar a la dura vida d'un castell i als oficis que en ell s' hi desenvolupaven.
37
La nostra H
CICLE MITJÀ
La terra enmalalteix, ajudem-la !
La terra enmalalteix, ajudem-la ! Un dels oficis més importants de l'època i que ens fa veure la importància del treball del fang i la necessitat de crear objectes per transportar i conservar aliments, va ser sense dubte, l' ofici de terrissaire, encara pre-
CICLE MITJÀ
sent en els nostres dies.
38
La nostra H
La terra, el món on visc, el món que desitjo Hem volgut il·lustrar el món que volem amb una cançó de la Damaris Gelabert:
de les
d’un
,
en faria
,
dels
i
i dels
.
Si tingués
de la
d’un
CICLE MITJÀ
Si tingués la
,
en faria
,
dels i dels
.
Si tingués la dels
d’un
,
en faria
dels
,
, o castellers.
Si tingués la de les
d’un
,
en faria
,
de les i dels
.
La podeu escoltar a http://blocs.xtec.cat/junedamusica/category/cicle-mitja/
39
La nostra H
Comenius: La Unió Europea
CICLE SUPERIOR
Dins el projecte Comenius, en el que participa el ceip Manuel Ortiz i Castelló, junt amb altres països europeus, els alumnes de 6è han fet un treball d’estudi de la Unió Europea.
Hemicicle del Parlament Europeu a Estrasburg.
40
La nostra H
País
Capital
Sistema Polític
Habitants
Any Entrada
Alemanya
Berlín
República
82,6 milions
Membre fundador
Àustria
Viena
República
8,3 milions
1995
Bèlgica
Brussel·les
Monarquia
10,5 milions
Membre fundador
Bulgària
Sofia
República
7,7 milions
2007
Dinamarca
Copenhague
Monarquia
5,4 milions
1973
Eslovàquia
Bratislava
República
5,4 milions
2004
Eslovènia
Liubliana
República
2 milions
2004
Espanya
Madrid
Monarquia
40,7 milions
1986
Estònia
Tallin
República
1,3 milions
2004
Finlàndia
Hèlsinki
República
5,2 milions
1995
França
París
República
59,6 milions
Membre fundador
Grècia
Atenes
República
11 milions
1981
Hongria
Budapest
República
10,1 milions
2004
Irlanda
Dublín
República
4 milions
1973
Itàlia
Roma
República
57,3 milions
Membre fundador
Letònia
Riga
República
2,3 milions
2004
Lituània
Vilna
República
3,5 milions
2004
Luxemburg
Luxemburg
Monarquia
0,4 milions
Membre fundador
Malta
La Valeta
República
0,4 milions
2004
Països Baixos
Amsterdam
Monarquia
16,2 milions
Membre fundador
Polònia
Varsòvia
República
38.2 milions
2004
Portugal
Lisboa
República
10,4 milions
1986
Regne Unit
Londres
Monarquia
60,4 milions
1973
R. Txeca
Praga
República
10,3 milions
2004
Romania
Bucarest
República
21,8 milions
2007
Suècia
Estocolm
Monarquia
8,9 milions
1995
Xipre
Nicosia
República
0,8 milions
2004
41
La nostra H
CICLE SUPERIOR
Comenius: La Unió Europea
Comenius: La Unió Europea
CICLE SUPERIOR
País
Bandera
Informacions diverses
Alemanya
Alemanya té la població més nombrosa de la U.E. Bach, Beethoven, Brahms y Wagner són músics alemanys. Després de la 2ª guerra mundial Alemanya va quedar partida en 2, el 1990 es va reunificar.
Àustria
Els Alps ocupen el sud i el oest de Àustria. Wolfang Amadeus Mozart és el músic més famós.
Bèlgica
Bèlgica està partit en tres grans regions: Flandes,on es parla neerlandès, Valònia, de parla francesa, i Brussel·les, que és bilingüe. . És molt apreciada la seva xocolata.
Bulgària
És un dels estats més antics d'Europa. L'aliment més famós de Bulgària és el iogurt. La seva història està molt marcada per la proximitat amb Àsia.
Dinamarca
Dinamarca es troba a la península de Jutlàndia, hi ha unes 400 illes, 82 estan deshabitades. Entre els segles VIII i X eren coneguts com víkings.
Eslovàquia
Eslovàquia va ser independent a l'any 1993. Posseeix un gran patrimoni d'arquitectura medieval i barroc.
Eslovènia
És independent de del 1991. Els Alps fan que sigui un país molt muntanyós.
Espanya
Es divideix en 17 comunitats autònomes. Catalunya, País basc i Galícia tenen una llengua pròpia. A les Garrigues fan el millor oli d'oliva del món.
Estònia
És independent des de 1991. Tallin és una de les ciutats medievals més ben conservades d'Europa.
Finlàndia
És plena de boscs i llacs. A l'extrem nord a l'estiu estan 10 setmanes sense que es pongui el sol i a l'hivern estan 8 setmanes sense que surti.
França
La gastronomia francesa és una de la més refinades de Europa. Ha tingut pintors famosos com Renoir, Monet, Cézanne i Gauguin. També hi han hagut escriptors com Rousseau, Voltaire, Balzac, ...
Grècia
Té més de 2.000 illes, estan habitades unes 165. és el bressol de la civilització europea.
Hongria
És un país amb una gran tradició musical. Budapest és famosa pels seus banys termals.
Irlanda
És la pàtria de grups de rock de fama internacional com U2 i The Corrs. La cuina tradicional és de plats senzills a base de carn i verdures.
Itàlia
Va ser el centre de l'imperi Romà, que va deixar un immens patrimoni arqueològic, cultural i literari. La cuina Italiana és famosa pels plats d'arròs, els formatges i la salsa pesto.
42
La nostra H
Letònia
És independent des de 1991. Hi ha un 60% de letons i un 30% de russos. Les especialitats de la cuina de Letònia són les empanades de bacó.
Lituània
És independent des de 1990. Té més de 2800 llacs. Els boscs ocupen un 30% de la superfície del país.
Luxemburg
El Letzeburgesch és la llengua nacional i el francès la llengua de l'administració. Les especialitats culinàries són l'estofat de llebre i la truita de riu.
Malta
Malta està formada per 7 illes, només n'hi ha 3 d'habitades. Va estar habitada fa 5.200 anys. La gastronomia està composta per sopes, pasta i rebosteria.
Països Baixos
Una quarta part del territori està per sota o a nivell del del mar, es protegeixen de les inundacions amb dics. Tenen una llarga tradició de grans pintors com Rembrandt o Vincent Van Gohg. Entre les especialitats culinàries hi ha els formatges Edam i Gouda.
Polònia
L'estat polonès, té més de mil anys d'antiguitat. Al segle XVI era un dels països més poderosos d'Europa. És rica en recursos minerals naturals com el ferro, el zinc o el coure.
Portugal
Al segle XV Vasco de Gama va descobrir molts territoris. El bacallà és l'aliment més típic.
Regne Unit
El Regne Unit està format per Anglaterra, Gal·les, Escòcia, (que formen la Gran Bretanya) i Irlanda del Nord. Hi ha hagut científics com Isaac Newton i Charles Darwin i escriptors com William Shakespeare.
República Txeca
Ës independent des de 1993. Praga té més de mil anys d'antiguitat. El 95% del país és muntanyós. La indústria és una de les principals activitats econòmiques.
Romania
És coneguda per la llegenda del compte Dràcula, que va viure al segle XV. La desembocadura del Danubi, a la mar Negra, forma un delta on hi ha una important reserva natural per a moltes aus.
Suècia
És el més poblat dels Paisos nòrdics. El grup de música ABBA va ser famós a tot el món. Les arengades del bàltic són un dels menjars típics.
Xipre
Xipre és la illa més gran del Mediterrani oriental. Està situada entre Europa, Àsia i Àfrica. La principal activitat econòmica és el turisme.
Si voleu acolorir les banderes, visiteu la web del centre i a l’enllaç a la REVISTA podreu veure-les en color: http://www.xtec.cat/ceip-orca/
43
La nostra H
CICLE SUPERIOR
Comenius: La Unió Europea
El món on visc, el món que desitjo
CICLE SUPERIOR
Aquest curs , els alumnes de 6è han s’han interessat pèr diferents aspectes del planeta , relacionats amb el projecte que es treballa a l’escola, us presentem una mostra del que han treballat.
44
La nostra H
CICLE SUPERIOR
El m贸n on visc, el m贸n que desitjo
45
La nostra H
CICLE SUPERIOR
El m贸n on visc, el m贸n que desitjo
46
La nostra H
CICLE SUPERIOR
El m贸n on visc, el m贸n que desitjo
47
La nostra H
CICLE SUPERIOR
El m贸n on visc, el m贸n que desitjo
48
La nostra H
CICLE SUPERIOR
El m贸n on visc, el m贸n que desitjo
49
La nostra H
L’energia solar Què és energia solar fotovoltaica? •
CICLE SUPERIOR
•
Es denomina energia solar fotovoltaica a la forma d'obtenir energia elèctrica a través de panells o mòduls fotovoltaics. Dins la placa es crea un camp magnètic que es tradueix en energia elèctrica.
Com s’ha d’instal·lar una placa solar? Preferiblement damunt d’un seguidor solar i si no és possible encarades al sud i amb 30 graus d’inclinació.
Quina quantitat d’energia en una planta es pot produir en un mes?
50
La nostra H
L’energia solar Per què es connecta a la xarxa elèctrica? No es pot acumular tanta energia elèctrica. L’estat subvenciona cada quilovat connectat a la xarxa. Està per les lleis de l’energia.
CICLE SUPERIOR
• • •
Per què se n’ha ficat a Juneda? • •
És una energia renovable. Un informe europeu diu que és dins la zona de més radiació solar de Catalunya.
Com és una placa solar? Una placa solar és un conjunt de cèl·lules fabricades amb silici emmarcades entre un vidre al davant,un plàstic al darrere i un marc d’alumini. Capta els fotons transmesos per la llum solar per transformar-los en elèctrica.
51
La nostra H
L’energia solar Quina quantitat d’energia s’obté a Juneda? •
CICLE SUPERIOR
•
Amb les plaques fotovoltaiques de 5 a 10 MW Amb les plantes de purins i la central hidroelèctrica uns 100 MW.
Es podria abastir altres pobles o ciutats? •
Amb 100 MW (megawats) es pot abastir una ciutat de 40.000 habitants.
Els alumnes de 5è hem fet un projecte amb energia solar
52
La nostra H
La contaminació del sòl Quins minerals predominen al sòl de les Garrigues? La majoria són molts arenosos. • Sal gemma. • Normalment grava i argila. I a Juneda? En alguns llocs podem trobar sal gemma,també anomenada sal de “Madrid”, però normalment només terra, grava i argila.
Quins tipus de construccions es feien amb els recursos que obtenien del sòl?
Les espones i les antigues cabanes de pagès (cabanes de volta), es construïen bàsicament amb pedra que trobaven a la comarca, més endavant de tàpia, fang amb aigua. A Juneda quan es va construir el Canal d’Urgell i va augmentar molt la població no hi havia prou pedra i per això es va fer amb tàpia.
Quines característiques tenen les plantes de la comarca? Com que aquí a la comarca, la terra és majoritàriament de secà, les plantes són resistents a la sequera. Una bona part de les plantes, tenen les fulles petites per reduir al màxim la transpiració, com ara l’olivera. També es cultiven els ametllers i els cereals. En alguns pobles de regadiu hi podem trobar arbres fruiters.
53
La nostra H
CICLE SUPERIOR
•
La contaminació del sòl Hi ha espais protegits a les Garrigues?
CICLE SUPERIOR
Si. Com per exemple: el Matxerri o Mas Melons, l’Aranyó, els Bessons i la Serra de Llena.
Quina superfície té el terme de Juneda ? Quins són els seus cultius? Juneda té una superfície 47, 35 km 2.
Els principals cultius són arbres fruiters, farratges i cereals. Pot causar contaminació: • Mala gestió de residus: abocaments incontrolats, acumulacions incorrectes d’adobs industrials, mala gestió de purins,… • Males pràctiques en les instal·lacions industrials. • Accidents: en el transport , l’emmagatzematge i la manipulacíó de productes químics.
54
La nostra H
La contaminació del sòl Quins tipus de granges hi ha a Juneda? Quina quantitat d’animals hi ha? RAMADERIA 100000
80000 70000 60000
Cens de bestiar
50000 40000 30000 20000 10000 0
Avicultura de Engreix de posta pollastre
Engreix de Paó de recria guatlles
Ovelles
Porcs
Què es fa per evitar la contaminació del sòl amb els purins? • • •
Cada explotació té un pla de gestió de residus. Els purins que poden ser absorbits pels cultius es llencen als camps. Els purins que sobren es porten a les plantes de purins.
55
La nostra H
CICLE SUPERIOR
90000
La contaminació del sòl Quines són les plantes de purins de Juneda? •
CICLE SUPERIOR
•
Tracjusa: 110.000 tones de purins/any. Vag: 110.000 tones de purins/ any.
Quin és el procés del tractament de purins de Tracjusa/VAG
Alumnes de 6è
56
La nostra H
La contaminació del sòl Com és que dels purins se’n pot treure electricitat?
CICLE SUPERIOR
Els purins es porten a les plantes, llavors els deixen reposar i mitjançant la digestió anaeròbia es produeix biogàs, que serà reutilitzat en combinació amb gas natural per a produir l’energia elèctrica, part de la qual serà exportada a la xarxa d’alta tensió. La potència instal·lada és de 2.722 kW per a cadascun dels sis motors generadors existents. Com a resultat final del procés, també s’obté fertilitzant orgànic amb un 90% de matèria seca, presentat en forma de granulat o pelletitzat. .
Tots els purins es porten a les plantes?
GESTIÓ DE DEYECCIONS RAMADERES ”LES GARRIGUES” EL PLA CONJUNT AGRUPA 167 EXPLOTACIONS AMB una producció estimada 630.000 m3 de dejeccions anuals, el que representa 2.182 Tn de nitrogen
PRODUCCIÓ PLACES Truges amb garrins fins a deslletament 16.498 Garrins de 6-20 Kg 55.977 Truges de reposició 2.414
Porcs d’engreix 240.280 Porcs mascles 265 EL NITROGEN PRODUÏT ES GESTIONA COM ADOB ORGÀNIC → Aplicació directa en forma de purí → Aplicació en forma de granulat
57
La nostra H
La terra, el món on visc:
EAGLEBONE BOMBARDA
CICLE SUPERIOR
BANJO
OCARINES ARCAIQUES
GAITA
GÜIRO DJEMBE FLAUTA DE PAN
BERIMBAU CAIXIXI
Cada cultura viu en un entorn natural diferent. Això fa que els pobles creïn els vivien: canyes, escorces d’arbres, llavors, óssos d’animals… Una gran part dels Els alumnes de 5è nivell hem fet la volta al món buscant els instruments més
58
La nostra H
els instruments al món HURDY GURDY GONG CICLE SUPERIOR
TURUTA
KOTO SITAR
PUNGI KANUN ANKLUNG
VALIHA DIDGERIDOO BALAFON OCARINA seus instruments a partir dels materials que trobaven en abundància als llocs om instruments que avui coneixem tenen els seu origen en aquests primitius. característics d e cada continent. Aquesta n’és una mostra.
59
La nostra H
INTERCICLES
Let’s do something for our planet Aquest curs escolar s’ha iniciat un projecte Comènius a l’escola amb durada de dos cursos escolars 2008-2010. La temàtica és mediambiental i tracta totes les problemàtiques que hi ha al món vistes a través dels quatre elements naturals: la terra, aire, aigua i foc. En total hi ha 8 països europeus participants: Àustria, Itàlia, França, Bulgària, Romania, Letònia, Suècia i Espanya.
Per tal de coordinar tasques i organitzar les diferents activitats a dur a terme entre tots els països el passat novembre hi va haver la primera trobada a Altamura (Itàlia), país coordinador del projecte. Aquest forma part del 2ºn círculo Garibaldi en el que hi ha dues escoles de primària i tres d’infantil, En aquesta primera trobada cada centre va presentar el seu Ecolino ( mascota feta amb materials reciclats) i es va presentar cada escola amb un powerpoint en el que s’explicava com era l’escola, els costums i tradicions, etc… Podeu veure’ls a la web del ceip dins el bloc del Comenius : http:// blocs.xtec.cat/comenius/.
Després d’aquesta trobada de presentacions dels diferents països i de la posada en comú de les tasques a fer, es va acordar que a la propera trobada a Lyon (França) al mes de març s’havia de portar un diccionari ecològic i passar un qüestionari als alumnes i famílies on s’analitzés la seva petjada ecològica en els diferents àmbits (el transport, el consum d’aigua a casa...)
60
La nostra H
Picture
Let’s do something for our planet
Pamant
Earth
La Tierra
Atmosfera Pamant- ului
Atmósfera de la Tierra Atmòsfera de la Terra
Biosfera biosfera
biosphere
Earth atmosphere
La Terra
Biosfera
Quina és la teva empremta ecològica ? Empremta a casa : 1.Visc en : A. Un pis B. Una casa que toca a altres cases C. Una casa que no toca a altres cases D. Altra 2. Casa meva s’escalfa principalment amb : A. Fuel oil B. Gas C. Electricitat D. Llenya E. No ho sé
61
La nostra H
INTERCICLES
Bulgaria
Latvia
Romanian
Swede
Catalan
Austrich
Italian
English
Francaise
Spanish
INTERCICLES
Let’s do something for our planet 3. A casa meva hi ha : A. Una habitació per persona + cuina + sala d’estar B. Una habitació per persona + cuina+ sala d’estar + una altra dependència. C. Una habitació per persona + cuina + sala d’estar + dues dependències. D. Altres 4. A l’hivern a casa neva normalment portem : A. Un jersei gruixut de llana B. Un jersei finet o polo C. Una samarreta 5. Quan em rento ho faig : A. Amb una dutxa que porta una aixeta automàtica reguladora de temperatura. B. Amb una dutxa que porta una aixeta no reguladora de temperatura automàtica. C. Sovint em banyo D. Sempre em banyo 6. Els meus pares utilitzen aparells de baix consum d’aigua o d’energia (rentadora, rentavaixelles...): A. Quasi mai B. Sovint C. El més sovint possible D. Sempre 7. Deixo els meus aparells elèctrics en mode « standby / pausa » : A. Mai B. Poques vegades C. Sempre
Els resultats a nivell d’escola sobre aquesta enquesta van ser els següents: Pregunta 1:
Pregunta 3:
62
La nostra H
Pregunta 2:
Pregunta 4:
Let’s do something for our planet
Pregunta 17:
INTERCICLES
Empremta deixalles : 17. A casa meva la família llença de mitjana: A. Més d’una bossa de brossa al dia B. 1 bossa de brossa al dia C. 2 a 3 bosses de brossa per setmana D. Menys de 2 bosses de brossa per setmana E. Jo no ho sé. 18. La meva família recicla (tria selectiva) : A. Si B. No
Pregunta 18:
El passat març va tenir lloc la segona trobada a Lyon (França) on vam poder compartir tota la informació dels qüestionaris de l’empremta ecològica. Un cop analitzats els resultats ens vam adonar que la major part dels alumnes de tots els països reciclen a casa i són conscients de la manca d’aigua i que cal estalviar!! A part d’aquesta tasca també es van intercanviar els treballs fets pels diferents països com uns pòsters on es representaven les diferents problemàtiques ambientals de cada país.
Al finalitzar la trobada es van acordar una sèrie d’activitats a realitzar conjuntament sobre la temàtica de l’aigua que les compartirem a la propera trobada que aquest cop serà a casa nostra, els propers 24,25,26,27 i 28 de maig a Juneda.
63
La nostra H
Ecolinos
64
La nostra H
Ecolinos
65
La nostra H
Ecolinos
66
La nostra H
Ecolinos
67
La nostra H
68
La nostra H
69
La nostra H
70
La nostra H