FULL DE RUTA
FULL DE RUTA
2020 - 2021
TOT COMENÇA AMB EL TEU VOT
VIII
ASSEMBLEA GENERAL -1-
ÍNDEX 1. Introducció ........................................................................................................................ 3 2. Objectius estratègics ............................................................................................... 5 2.1. Reforçament de l’Assemblea ........................................................................... 5 2.2. Lideratge ....................................................................................................................... 6 2.3. Unitat d’acció independentista ..................................................................... 7
3. Línies d’acció estratègica .................................................................................... 7 3.1. Acció política .............................................................................................................. 8 3.1.1. Partits polítics ................................................................................................... 8 3.1.2. Societat civil ....................................................................................................... 9 3.1.3. Processos populars per construir democràcia republicana ......... 10
3.2. Lluita noviolenta ................................................................................................... 10 3.2.1. Mobilització ..................................................................................................... 10 3.2.2. Eines de País .................................................................................................... 11
3.3. Argumentari per la independència ........................................................... 11 3.4. Internacionalització del conflicte ............................................................. 11 3.5. Consell per la República Catalana ............................................................. 12 3.6. Model de país ........................................................................................................... 12 3.6.1. Igualtat d’oportunitats ............................................................................... 12 3.6.2. Ecologisme ........................................................................................................ 13 3.6.3. Precarietat social ........................................................................................... 13
FULL DE RUTA
3.6.4. País d’acollida ................................................................................................. 13
3.7. Fer créixer l’Assemblea ....................................................................................... 14 3.7.1. Assemblees de Base ...................................................................................... 14 3.7.2. Finançament de l’entitat ............................................................................ 14
3.8. Països Catalans ...................................................................................................... 14
-2-
FULL DE RUTA
1
1 1. INTRODUCCIÓ
2
2 Des de la seva fundació, l’Assemblea ha aprovat un Full de Ruta a la seva Assemblea Ge-
3
neral Ordinària anual, amb l’objectiu de guiar l’acció de l’entitat per a la consecució d’un
4
Estat català independent per vies pacífiques i democràtiques. Els fulls de ruta són ne-
5
cessàriament adaptatius, per tal com tenen en compte el context polític canviant. Així
6
mateix, beuen dels aprenentatges de l’acció política de l’entitat, de manera que reforcen
7
aquells elements que han funcionat i incorporen nous projectes i accions.
8
3 La injusta sentència del procés ha marcat un abans i un després en la relació de l’Estat
9
espanyol amb la ciutadania de Catalunya. Les penes duríssimes, que sumen gairebé 100
10
anys de presó, per a una gran part del govern de la Generalitat del 2015-2017 i per als
11
líders de les entitats de la societat civil, Assemblea i Òmnium, tot i que esperades, van
12
causar una commoció social molt important.
13
4 La maquinària repressiva de l’Estat espanyol, que utilitza la judicatura com a principal
14
instrument, continua colpejant persones i institucions, vulnera els principis democràtics
15
fonamentals i llança un missatge amenaçador amb la finalitat de desmobilitzar la societat
16
civil i escapçar l’independentisme.
17
5 Aquest darrer any, la repressió ha afectat centenars de persones que simplement exercien
18
els seu dret a la manifestació i a la protesta noviolenta. Tot plegat, però, lluny de fer-nos re-
19
trocedir, ens ha d’esperonar a persistir en el nostre objectiu i a emprar l’estratègia de lluita
20
noviolenta com una de les eines fonamentals per fer front a totes aquestes vulneracions i
21
preservar els nostres drets i la nostra llibertat.
22
6 En el front judicial, com ja va passar l’any anterior amb la sentència de Schleswig-Hols-
23
tein del juliol de 2018, les victòries han vingut de l’exterior. Així, una de les victòries més
24
importants ha estat la resolució del Tribunal de Justícia de la Unió Europea de Luxem-
25
burg, de 19 de desembre de 2019, que va dictaminar que Carles Puigdemont, Oriol Jun-
26
queras i Toni Comín eren eurodiputats pel fet de la seva elecció i, per tant, tenien immu-
27
nitat des d’aquell moment. Aquesta sentència acredita que es va produir una violació
28
flagrant dels drets polítics dels tres parlamentaris per part de la justícia espanyola, però
29
només ha pogut ser corregida en el cas dels que són a l’exili. El Tribunal Suprem, amb
30
insultant parcialitat i una total manca de respecte per la justícia, la qual suposadament
31
hauria d’honorar aplicant-la de manera imparcial i objectiva, va dictaminar que la sen-
32
tència no era d’aplicació en el cas d’Oriol Junqueras, pel fet d’haver estat condemnat ja
33
a inhabilitació. En els darrers dies, com a resultat del Brexit, la consellera Clara Ponsatí
34
ha estat proclamada eurodiputada. L’Estat espanyol pretén que vagi a Madrid a recollir
35
l’acreditació per, d’aquest manera, poder-la detenir. -3-
FULL DE RUTA
36
7 Les vulneracions de drets civils i polítics, però, no cessen i ara afecten el president de
37
la Generalitat, Quim Torra, el qual ha rebut una sentència d’inhabilitació del TSJC per
38
exercir el seu dret legítim de llibertat d’expressió en demanar l’alliberament dels presos
39
polítics. Els poders jurídics de l’Estat espanyol han menyspreat, un cop, més la sobirania
40
del Parlament de Catalunya el qual, incapaç de complir les seves pròpies resolucions,
41
ha acatat novament ingerències inacceptables per decidir qui pot ser o no president del
42
nostre govern.
43
8 La incapacitat per part dels partits polítics independentistes de preservar i defensar les
44
institucions catalanes i els seus representants electes davant l’atac frontal de la judi-
45
catura espanyola ha provocat la propera dissolució del Parlament i la convocatòria de
46
noves eleccions.
47
9 En aquest context particularment advers, no s’ha pogut assolir l’objectiu principal del
48
darrer Full de Ruta de l’entitat, de maig de 2019: aconseguir la unitat estratègica de tots
49
els actors polítics per reprendre el camí cap a la independència.
50
10 Amb l’objectiu de fer efectiva aquesta unitat estratègica, l’Assemblea ha participat en
51
reunions d’una taula d’agents independentistes, formada per grups parlamentaris i en-
52
titats, l’únic fruit de la qual han estat les mobilitzacions unitàries durant el judici i la
53
postsentència. L’Assemblea ha acceptat algunes propostes, en particular de caire dis-
54
cursiu i organitzatiu, per preservar la resposta unitària que la ciutadania reclamava.
55
A nivell intern, aquest esforç s’ha viscut en ocasions com una pèrdua d’autonomia o
56
d’influència política de l’entitat.
57
11 El paper de l’Assemblea, entitat transversal des de la seva fundació, es fa més difícil en
58
els moments de menys unitat entre els partits polítics independentistes, quan la com-
59
petència electoral domina la seva actuació. Tot i que això no és nou i ja ha succeït en el
60
passat, l’Assemblea s’haurà de fer forta en una posició sòlida i d’independència davant
61
dels partits polítics. Cal evitar el risc de ser marginada o capturada per aquests matei-
62
xos partits.
63
12 Més enllà de grans accions unitàries, com la que va ser el referèndum d’autodetermina-
64
ció de l’1 d’Octubre, l’Assemblea ha d’actuar amb independència, guiada només pel seu
65
objectiu fundacional, i treballar tant en aquells espais de la societat civil que pot prepa-
66
rar millor per a la ruptura democràtica, com en el manteniment de la seva influència en
67
el discurs polític i en l’acció dels partits.
68
13 Cal, doncs, que com a entitat ens dotem un any més d’un Full de Ruta potent, decidit i
69
compromès amb el nostre objectiu però, alhora, plausible i executable. L’assoliment de
70
la independència depèn, en gran part, del moviment independentista organitzat, del
71
qual l’Assemblea ha estat i seguirà essent motor. -4-
FULL DE RUTA
72
14 2. OBJECTIUS ESTRATÈGICS
73
15 L’Assemblea es referma en la convicció que la independència només serà possible amb
74
una ruptura democràtica. Fer efectiva la independència en un context de no acord amb
75
l’Estat espanyol no és fàcil, però que hi hagi un canvi favorable, tant en l’opinió pública
76
espanyola com en l’estructura profunda de l’Estat espanyol, que signifiqui respectar el
77
dret d’autodeterminació i acceptar la possibilitat de la independència de Catalunya mit-
78
jançant un referèndum acordat, ha quedat demostrat que és pràcticament impossible.
79
16 Ara bé, dos anys després de l’1 d’Octubre, s’ha evidenciat que el lideratge polític del mo-
80
viment independentista no estava preparat per a la ruptura. Accions rupturistes com el
81
referèndum partien del convenciment de gran part dels actors que es forçaria l’Estat es-
82
panyol a un diàleg i a una negociació. Aquesta expectativa va fallar estrepitosament. La
83
resposta no pot ser ni seguir fent creure que el diàleg amb l’Estat espanyol ens portarà
84
la independència, ni fer un discurs d’unilateralitat únicament retòric. La unilateralitat
85
és l’única via realment factible que ens ha de permetre avançar més. La ruptura es pre-
86
para. La independència es prepara i es fa efectiva. I l’Assemblea aposta clarament per
87
preparar-la i fer-la efectiva.
88
17 2.1. Reforçament de l’Assemblea
89
18 Durant aquest darrer període, l’Assemblea s’ha trobat en un escenari absolutament nou.
90
Els nostres expresidents, Carme Forcadell i Jordi Sánchez, són a la presó des de fa més
91
de dos anys, el govern està repartit entre les presons i l’exili, i centenars de càrrecs pú-
92
blics i persones de la societat civil també han estat investigades, detingudes, ferides,
93
mutilades o jutjades per l’aparell de l’Estat espanyol. No ha estat un període fàcil.
94
19 L’Assemblea ha d’obrir una nova etapa, que ve marcada per alguns fets destacables:
95
l’aparició del Consell per la República Catalana, la lluita cada cop més cruenta per l’he-
96
gemonia autonòmica dels principals partits independentistes i el naixement dins la so-
97
cietat catalana d’altres moviments independentistes.
98
20 Hem d’aconseguir reforçar les Assemblees de Base. Tots els membres del Secretariat
99
Nacional han d’estar al costat de les Assemblees de Base i treballar per crear l’ambient
100
de confiança necessari per tal que se sentin tan a prop com sigui possible de la Seu
101
Nacional. Durant molt temps hem dedicat esforços humans i econòmics a campanyes
102
reactives per tal de mitigar els efectes de la repressió, però aquest darrer any, hem co-
103
mençat a fer campanyes proactives i valentes, encarades a empoderar la societat, com
104
la d’Eines de País. Cal millorar el trasllat al territori d’aquestes campanyes i implicar les
105
Assemblees de Base en la seva definició i desplegament per fer-les més efectives. En
106
el darrer any, s’ha fet formació en lluita noviolenta i en missatge, imatge i xarxes a les -5-
107
Assemblees Territorials i Sectorials, i en paradiplomàcia i advocació institucional a les
108
Assemblees Exteriors. Cal insistir en la formació a les Assemblees de Base i estendre-la
109
a d’altres aspectes.
110 21 L’Assemblea ha de potenciar les consultes internes, sobretot per prendre decisions sobre 111
àmbits no recollits en el present Full de Ruta. També facilitarà que les Assemblees de
112
Base puguin fer ús d’aquest mecanisme en qüestions que pertoquin al seu àmbit.
113 22 2.2. Lideratge 114 23 En aquesta nova etapa, l’Assemblea haurà de lluitar per tornar a ocupar l’espai central 115
del debat polític públic i evitar que se’ns col·loqui en una posició radicalitzada per desle-
116
gitimitzar-nos. L’Assemblea haurà de tenir una posició que la farà més crítica, cosa que
117
comporta una major incomoditat per als actors polítics que tenen patrimonialitzada
118
la representativitat política de la societat. Aquests actors polítics estan posposant i
119
abandonant, a causa de la seva lluita per l’hegemonia autonòmica, el nostre objectiu
120
fundacional, la independència de Catalunya.
121 24 L’Assemblea és l’entitat que ha fet possible que l’independentisme hagi pujat fins a límits 122
no somniats abans del 2010. És evident que sense l’Assemblea no hi hauria hagut un 1
123
d’Octubre. I és evident, també, que sense l’Assemblea, després de la brutal repressió de
124
l’Estat espanyol i la mancança absoluta de responsabilitat dels partits polítics indepen-
125
dentistes, l’independentisme estaria vençut. Ara bé, les campanyes d’apoderament de
126
la societat, com Eines de País, necessiten que es col·labori amb altres entitats (sindicats,
127
associacions professionals, patronals, etc.). Caldrà impulsar aquesta col·laboració, que
128
no només s’ha de fer des del Secretariat Nacional, sinó que s’ha de fer a tot el territori i
129
des de tots els sectors socials i professionals. Les Assemblees Territorials tenen experi-
130
ència de treball en xarxa amb les mobilitzacions unitàries o amb les antigues taules pel
131
dret a decidir. Ara, tal com ja ho fan les Assemblees Sectorials, hauran de treballar en
132
xarxa en campanyes d’apoderament i creació d’alternatives.
FULL DE RUTA
133 25 Per tot això, és més que necessària una moral de victòria per poder assolir els objectius. 134
L’Assemblea ha de posar en valor, en les seves campanyes de difusió, la perspectiva his-
135
tòrica per, sense deixar de ser crítics en tot allò que es consideri, evitar ser presoners
136
del desànim que puguin generar alguns dels moments del camí cap a la independència.
137 26 L’Assemblea no ha de contribuir a la frustració, al desànim ni a la confrontació entre les 138
pròpies files independentistes; ha d’assumir la responsabilitat d’exercir de frontissa,
139
de recordar i resituar l’objectiu polític i l’adversari comú al si de l’independentisme, i
140
d’aportar aquells elements que permetin recuperar i mantenir la moral de victòria. Ha
141
de vetllar perquè les disputes electorals o socials tinguin el mínim impacte en el fet de
142
seguir avançant; ha de posar el focus en tots aquells aspectes que promouen l’optimis-6-
143
me, la il·lusió i l’esperança.
144 27 A causa de la complexitat conjuntural i la disparitat estratègica dels diversos actors sobi145
ranistes, apostem perquè l’Assemblea s’encarregui de formar un grup d’anàlisi, amb per-
146
sones de perfils transversals i diversos, que pugui evolucionar cap a un grup de generació
147
d’idees o think tank, per tal d’estudiar de forma coordinada amb d’altres espais quins són
148
els escenaris més viables i factibles per arribar a la independència i com materialitzar-los.
149 28 2.3. Unitat d’acció independentista 150 29 Des dels inicis de l’Assemblea hem fet bandera de la unitat d’acció independentista. Hem 151
demanat i exigit, de vegades amb èxit i d’altres amb no tant, que els partits concorre-
152
guessin junts a les eleccions. També ens hem acostat a organitzacions independentistes
153
amb el mateix objectiu i hem aconseguit que fessin seves les demandes de la societat.
154
Nosaltres no defallirem en aquesta línia. Hem arribat on som perquè anàvem en la ma-
155
teixa direcció. L’Assemblea continuarà en aquest repte. Només junts som forts. És per
156
això que ens emplacem a assumir el repte de bastir un projecte que garanteixi una unitat
157
estratègica que ens permeti sortit de l’atzucac actual.
158 30 3. LÍNIES D’ACCIÓ ESTRATÈGICA 159 31 En el Full de Ruta anterior identificàvem 3 possibles escenaris, i prioritzàvem el de la 160
via unilateral, ja que no depenia ni de l’Estat espanyol ni de la comunitat internacional.
161
Després dels esdeveniments succeïts el darrer any, ara és clar que aquesta via és l’única
162
possible.
163 32 Hem parlat molt sobre la unilateralitat com a via legítima i democràtica, però aquesta 164
paraula encara provoca un cert rebuig, fins i tot en alguns sectors de l’independentisme.
165
Hem d’explicar bé, què és, què representa i com l’hem de dur a terme perquè sigui molt
166
més entenedor el concepte que volem transmetre.
FULL DE RUTA
167 33 És també imprescindible que situem al centre del debat públic una proposta seriosa 168
d’unilateralitat factible, que signifiqui una veritable avantguarda del moviment, que con-
169
tingui propostes i escenaris perfectament materialitzables, amb indicació clara dels ris-
170
cos implícits, i cal conjurar-nos col·lectivament per assumir-los amb fermesa i preparació.
171 34 Es voldrà difondre el relat que la independència no és possible (es dirà que només amb 172
un 50% de suport no és viable, que no hi haurà reconeixement internacional, que cal que
173
tingui més suport, etc.) i, per tant, s’intentarà que tota via unilateral resti desautoritzada
174
per molt de temps per tal que l’1 d’Octubre quedi del tot desvalorat i l’Assemblea situada
175
en la marginalitat del relat.
176 35 Haurem de fer veure que la independència unilateral, a més de ser perfectament possi-7-
177
ble, resulta indispensable per a la llibertat i el progrés de tota la ciutadania de Catalu-
178
nya. És, per tant, imprescindible que posem l’objectiu de la independència al centre del
179
debat com a resultat del dret d’autodeterminació exercit l’1 d’Octubre. Totes les forces
180
independentistes han d’entendre que la unitat estratègica, tant política com jurídica, és
181
fonamental per a la consecució de l’objectiu.
182 36 Des de l’Assemblea, en consulta interna, es va aprovar demanar als partits polítics inde183
pendentistes que mantinguessin una postura de bloqueig a la investidura de qualsevol
184
govern de l’Estat espanyol i que actuessin amb unitat estratègica en els fronts exteriors.
185
Els partits no han actuat en aquesta línia i ens trobem davant d’una situació que pot va-
186
riar en els mesos que venen. S’ha negociat amb el govern espanyol la configuració d’una
187
taula entre els dos governs per buscar una solució política al conflicte català. Som cons-
188
cients que aquesta taula difícilment aconseguirà cap èxit en relació amb la convocatòria
189
d’un referèndum binari i pactat sobre la independència, però malgrat això creiem oportú
190
continuar treballant en aquest sentit.
191 37 L’Assemblea participa en la taula prèvia catalana amb tres condicionants: que només 192
hi assisteixin partits/entitats independentistes; que el tema de debat sigui l’accés a la
193
independència i que se’n negociïn els termes en base a una majoria independentista al
194
Parlament o en base a un referèndum binari i vinculant acordat amb l’Estat espanyol; i
195
que les reunions siguin públiques. La nostra funció serà ser garants d’aquestes tres con-
196
dicions, tot i ser escèptics en relació als resultats.
197 38 3.1. Acció política 198 39 3.1.1. Partits polítics 199 40 De cara a les properes eleccions al Parlament de Catalunya, caldrà iniciar una campanya 200
de presència pública en els mitjans de comunicació i en actes diversos per exigir als par-
201
tits una proposta de mandat cap a la independència per la via unilateral, amb una unitat
202
estratègica que la sustenti.
FULL DE RUTA
203 41 L’Assemblea només donarà suport només als partits polítics que assumeixin explícita204
ment aquesta proposta de mandat. Denunciarem públicament aquells que, tot i haver
205
manifestat el seu compromís, l’incompleixin.
206 42 Si fruit d’aquestes eleccions es constatés una majoria social independentista a partir del 207
50%+1 dels vots, s’hauria de validar l’estratègia unilateral i el Parlament hauria de donar
208
pas a la investidura d’un govern disposat a reconèixer la voluntat de la majoria social.
209 43 S’haurà de generar un ambient previ de plebiscit unilateral que converteixi les eleccions 210
en un acte d’autodeterminació amb una força similar a l’1 d’Octubre. Existeixen fórmules
211
per assolir-ho si comptem amb la complicitat de totes les forces polítiques i socials, i és
212
la nostra responsabilitat proposar-les i defensar-les. Hem de recuperar el lideratge en -8-
213
acció política propositiva i proactiva.
214 44 El nou govern català hauria de ser capaç de preparar i bastir amb determinació les eines 215
necessàries per, quan fos el moment, rehabilitar la declaració del 27 d’Octubre i fer una
216
declaració política en seu parlamentària. Així mateix, hauria de demanar a la ciutada-
217
nia que l’acompanyés en la defensa de la llibertat del nostre país davant dels poders de
218
l’Estat espanyol, que de ben segur pretendrien actuar novament per anul·lar la nostra
219
sobirania. Alhora s’hauria de demanar el reconeixement internacional.
220 45 3.1.2. Societat civil 221 46 S’ha de treballar la creació d’una Taula Social per la Independència amb tots els actors 222
independentistes de la societat civil. No hem d’oblidar que només quan el poble ha mar-
223
cat múscul, els polítics l’han seguit. Hem de desenvolupar i liderar un projecte que sigui
224
compartit per una immensa majoria de la ciutadania.
225 47 Hem de retornar als dies previs a l’1 d’Octubre com a exemple d’objectiu comú i uni226
tari, perquè no podem desvalorar el que va passar. Vam votar democràticament i vam
227
guanyar democràticament. I aquest ha de ser el nostre punt de partida. Els dies previs
228
al referèndum, el missatge era molt clar: la societat civil, els partits polítics i el govern
229
farien tot el possible perquè es pogués celebrar i, posteriorment, seria feina dels partits
230
polítics implementar-ne el resultat. Podem dir que l’1 d’Octubre va ser una realitat, però
231
a partir de llavors, els partits, el govern i el Parlament no van complir el seu compromís.
232
I una errada de la societat, que els va donar suport i confiança, va ser acceptar aquesta
233
situació que ens ha portat fins avui.
FULL DE RUTA
234 48 I ara, després de més de dos anys, hem de veure què ha passat. Per una banda, l’acció 235
o, millor dit, la inacció dels partits polítics independentistes a l’hora de buscar una es-
236
tratègia per fer efectiu allò que es va votar. Per l’altra, les seves estratègies electorals,
237
respectables en una situació normal, però no en aquest context; la duresa repressiva de
238
l’Estat espanyol, a la qual hem de sumar darrerament l’acció repressiva a la Conselleria
239
d’Interior; i la por d’alguns davant d’aquesta repressió, justificada amb l’excusa de tenir
240
companys tancats o exiliats. Els partits polítics independentistes tampoc no han fet revi-
241
sió del que va passar, del que no van fer i, sobretot, del que no tenien preparat.
242 49 Aquesta inacció per arribar a la independència la trobem als missatges o a les accions que 243
fan els partits polítics. Cal recordar que en tots els Fulls de Ruta els partits polítics són
244
considerats la baula feble i canviant del procés.
245 50 Si tenim clar que els camins seguits fins ara no ens porten a la independència i que la nos246
tra vocació com a entitat no és guanyar eleccions, hem de fer un pas endavant i tornar a
247
liderar el procés social independentista. Liderar no vol dir fer-ho electoralment, però el
248
nostre lideratge ha de portar a canviar els missatges o els lideratges polítics actuals. Un -9-
249
bon exemple són els canvis polítics introduïts a partir del setembre de 2012. Però per fer
250
això hem de ser molt clars. No podem jugar a dues veritats. I aquí és on hem d’aplicar la
251
nostra força per ser creïbles i liderar socialment el procés.
252 51 3.1.3. Processos populars per construir democràcia republicana 253 52 L’Assemblea pot impulsar processos participatius deliberatius per tot el territori que 254
habilitin la ciutadania per definir com ha de ser l’organització política que volem do-
255
nar-nos i per aprendre a donar-nos-la. La ciutadania és l’eina de país per avançar cap a
256
la independència des de la sobirania popular, apostant per una democràcia republicana
257
deliberativa.
258 53 3.2. Lluita noviolenta 259 54 Com ja dèiem al nostre Full de Ruta del 2019-2020, la lluita activa noviolenta és una lluita 260
basada en la intel·ligència, que es fonamenta en la força del poble organitzat i que de-
261
fensa els drets sense conculcar-ne cap. Un dels seus mitjans és debilitar els pilars de po-
262
der de l’adversari a través de la planificació d’accions de denúncia, de no cooperació, de
263
creació d’alternatives i de desobediència civil, sempre dins d’una estratègia prèviament
264
definida per aconseguir els canvis polítics que busquem.
265 55 Aquest darrer any s’ha fet formació i s’han treballat diferents línies d’actuació dins la 266
noviolència. Caldrà seguir amb aquesta estratègia. Els petits guanys i els avenços ga-
267
rantiran la motivació de la societat, alhora que la situaran com a motor al capdavant del
268
procés cap a la independència.
269 56 L’estratègia ha de ser pensada a nivell nacional però amb capacitat d’incidència territori270
al, aprofitant la nostra xarxa d’Assemblees de Base. Cal una preparació prèvia i una bona
271
planificació de les accions.
272 57 Dins de les línies d’acció pròpies de la lluita noviolenta, l’Assemblea s’ha centrat en dues 273
grans línies: les accions de mobilització, que són bàsicament accions de denúncia, i les
274
accions de no cooperació i de creació d’alternatives, que s’han emmarcat en la campanya
275
Eines de País.
276 58 3.2.1. Mobilització
FULL DE RUTA
277 59 Està claríssim que som una organització que, per la seva presència territorial, té una 278
capacitat mobilitzadora de les més grans del país. Hem de sortir al carrer tantes vegades
279
com sigui necessari, però amb una estratègia ben definida i amb un objectiu clar. Hem
280
de valorar i modular el com i el quan però, sobretot, el per a què.
281 60 El paper de l’Assemblea ha d’adaptar-se a aquest nou marc d’actuació. Seguint la seva tra282
dició i fidel als seus principis fundacionals, l’Assemblea seguirà mobilitzant lliurement,
283
alhora que mantindrà relacions de col·laboració amb la resta d’actors mobilitzadors sem-
284
pre que ho considerem adient. -10-
285 61 En aquesta línia, veiem amb molt bons ulls l’aparició de nous moviments socials, que 286
sempre des de la noviolència, lluiten per aconseguir la independència de Catalunya. I
287
l’Assemblea es posarà al seu costat, sumant esforços i sinergies per fer el camí conjun-
288
tament.
289 62 Avui més que mai, el país l’està construint la gent. És per això que l’estratègia de les mo290
bilitzacions de l’Assemblea s’ha d’adaptar a les necessitats actuals de la massa social del
291
projecte independentista. Fins ara ens hem centrat en mobilitzacions de reivindicació i
292
protesta. En endavant, a aquestes, caldrà afegir-hi mobilitzacions noviolentes que visua-
293
litzin la preponderància territorial i la força de la gent.
294 63 3.2.2. Eines de País 295 64 Un dels principals reptes que hem afrontat en els darrers temps ha estat, sense cap 296
mena de dubte, la nostra campanya Eines de País. De fet, aquesta campanya s’emmar-
297
ca dins la lluita noviolenta com una acció de no cooperació o de creació d’alternatives.
298
En aquest període hem fet, amb aquest nom, diverses campanyes de sensibilització i
299
d’empoderament de la societat civil. Hem fet: Tu Votes, Tu Comptes; Consum Estratègic;
300
Anem x Feina; hem donat suport als sindicats independentistes, etc.
301 65 Hem aconseguit que la candidatura independentista obtingués la presidència de la Cam302
bra de Comerç de Barcelona; que milers de catalans i catalanes fessin el canvi de com-
303
panyia cap a aquelles empreses que no van traslladar la seva seu fora de Catalunya i
304
que tenen un comportament ètic i compromès amb el país; hem enfortit la presència
305
de sindicats independentistes arreu del país; hem intentat fer un canvi de paradigma i
306
impulsar una nova manera de fer política amb Primàries. Però queda encara molta feina
307
a fer per tal d’assolir espais de poder en tants sectors socials com sigui possible.
308 66 L’Assemblea també donarà suport als projectes engrescadors, institucionals o no, que 309
tinguin com a objectiu la creació o implementació efectiva d’estructures d’estat.
310 67 3.3. Argumentari per la independència
FULL DE RUTA
311 68 Amb l’objectiu de tornar a posar la independència al centre del relat, caldrà tornar a fer 312
campanyes d’arguments, basades en estudis sociològics que tinguin en compte la for-
313
ma com els fets ocorreguts en els darrers anys han impactat en el posicionament que
314
diferents sectors de la societat catalana amb perfils específics tenen en relació amb la
315
independència.
316 69 3.4. Internacionalització del conflicte 317 70 L’àmbit internacional segueix sent un front estratègic per a la causa catalana. Cal fer sen318
tir la nostra veu en tots els fòrums internacionals possibles i treballar-ne les complicitats.
319 71 En l’actual mandat, el Secretariat Nacional ha aprovat la creació d’una Oficina Internacio320
nal i l’entrada a l’UNPO (Organització de Nacions i Pobles No Representats) com a mem-11-
321
bre de ple dret, en representació del poble de Catalunya. S’han aconseguit dos dictàmens
322
favorables del Grup de Treball sobre Detenció Arbitrària de Nacions Unides i també que
323
23 Estats membres de l’ONU expressessin, en el marc de l’Examen Periòdic Universal,
324
la seva preocupació pel que fa a la situació dels drets civils i polítics a l’Estat espanyol.
325
S’ha ampliat la presència de l’Assemblea en conferències i fòrums d’organismes interna-
326
cionals, s’han obert noves Assemblees Exteriors (ja en són més de 30) i s’ha potenciat la
327
seva capacitat operativa.
328 72 Pel que fa a les prioritats estratègiques en l’àmbit internacional, cal potenciar i millo329
rar la capacitat operativa de les Assemblees Exteriors, cal seguir treballant la incidència
330
institucional directa a l’exterior i continuar reforçant la comunicació internacional i les
331
campanyes informatives en diferents idiomes.
332 73 Una altra de les línies prioritàries de treball ha de ser l’aposta per l’expansió de l’Assem333
blea a nous països i territoris, especialment en aquells on s’identifiqui que aquesta pre-
334
sència pot tenir un impacte més significatiu pel que fa a l’establiment de noves aliances
335
i complicitats per al moviment independentista.
336 74 3.5. Consell per la República Catalana 337 75 L’Assemblea, com a part de l’òrgan de govern del Consell per la República Catalana, farà 338
costat de manera decidida a les accions que el Consell desenvolupi i ajudarà a difon-
339
dre-les.
340 76 Es donarà suport al vessant exterior del Consell per la República Catalana per aconseguir 341
el reconeixement del nou Estat català per part d’altres Estats en el moment de proclamar
342
la República catalana. La nostra xarxa d’Assemblees Exteriors, que tan bona feina estan
343
fent en aquest sentit, col·laborarà amb el Consell per la República, sempre d’acord amb
344
les directrius del Secretariat Nacional i de la corresponent comissió d’internacional.
345 77 També es col·laborarà en la seva tasca d’acció interior, com per exemple, el desplegament 346
institucional de la e-República, la participació política i l’impuls decidit als Consells Lo-
347
cals per la República Catalana en tot el territori català.
348 78 3.6. Model de país
FULL DE RUTA
349 79 Atès que constatem que no tindrem un país lliure, socialment just i solidari sense la inde350
pendència, considerem bàsic treballar els següents punts:
351 80 3.6.1. Igualtat d’oportunitats 352 81 Tenim un repte com a país modern i del segle XXI: que totes les persones tinguin els ma353
teixos drets i les mateixes oportunitats. En aquest sentit, cal assegurar la igualtat de
354
gènere i denunciar la discriminació i els atacs constants que pateixen certs col·lectius.
355
És la nostra obligació com a entitat donar suport a totes aquelles iniciatives destinades
356
a eliminar les estructures patriarcals per eradicar aquestes situacions. Només si assolim -12-
357
una societat justa, amb els mateixos drets per a tothom serem dignes de la nova Repú-
358
blica catalana que volem assolir.
359 82 A l’imaginari popular hi ha la creença que els joves no hi són, que passen de tot, que la 360
política no els interessa. Això és un greu error. Els joves han demostrat que hi són quan
361
hi han de ser. Han estat presents en totes les mobilitzacions, protestes i concentracions.
362
La nostra funció és conèixer les seves preocupacions, les seves inquietuds i vertebrar les
363
seves reivindicacions. Els joves, que són el futur del nostre país, tenen moltes dificultats
364
per aconseguir entrar al mercat de treball i aconseguir la independència econòmica. No
365
tenen possibilitats d’aspirar a una vida digna i sovint han de marxar fora del país per
366
buscar un futur millor.
367 83 3.6.2. Ecologisme 368 84 L’Assemblea ha d’apostar decididament per la lluita ecologista i ha d’implicar-se en els 369
diversos moviments existents en defensa d’un futur sostenible, concretament en els 17
370
objectius de desenvolupament sostenible de l’agenda 2030 de Nacions Unides. Cal re-
371
prendre la lluita per la defensa del territori i del clima com un dels eixos importants dins
372
la lluita per l’alliberament i la vertebració dels Països Catalans.
373 85 L’Assemblea ha de donar suport a les entitats ecologistes, treballar per enfortir-les i col·la374
borar-hi.
375 86 També haurà de facilitar i promoure que les Assemblees de Base s’impliquin en projectes 376
ecològics i relacionats amb el canvi climàtic.
377 87 De planeta, només en tenim un. És la nostra responsabilitat deixar un món millor per a 378
les generacions futures. Si destruïm el planeta, la República catalana no ens servirà de
379
res.
380 88 3.6.3. Precarietat social 381 89 Cal donar suport a totes aquelles iniciatives orientades a garantir els drets de les perso382
nes en tots els nivells: socials, educatius, materials, etc. Volem un model de societat que
383
asseguri el dret a l’habitatge i un salari mínim que permeti tothom viure amb dignitat.
FULL DE RUTA
384 90 Cada dia veiem desnonaments, augments desorbitats de lloguer i sous cada vegada més 385
precaris, que generen angoixa i desesperació en bona part de la població. Hem d’exigir al
386
Parlament que legisli pensant en els drets de totes les persones.
387 91 3.6.4. País d’acollida 388 92 Històricament, Catalunya ha demostrat que és un país d’acollida. Per avançar en aquesta 389
línia, el país necessita disposar dels recursos suficients per poder acollir els nouvinguts
390
en condicions dignes per tal que s’integrin plenament a la nostra societat i se sentin part
-13-
391
del país.
392 93 3.7. Fer créixer l’Assemblea 393 94 3.7.1. Assemblees de Base 394 95 Les Assemblees de Base són la part visible del territori, cal dotar-les, doncs, de les eines 395
necessàries que els permetin treballar i propagar els valors de la República catalana a tot
396
el país. S’han de fer tan visibles com sigui possible al carrer i també hem d’implicar-les en
397
les diverses campanyes de l’entitat per tal que hi donin suport i les facin seves.
398 96 Malgrat que les Assemblees de Base són sobiranes dins del seu àmbit territorial o sec399
torial, han de tenir clar que formen part de l’entitat i, per tant, són corresponsables de
400
totes aquelles accions que es fan en qualsevol àmbit. Tots plegats, tant les Assemblees
401
de Base com el Secretariat Nacional, hem de ser conscients que s’han de seguir sempre
402
les línies marcades i aprovades a l’Assemblea General Ordinària i a les consultes telemà-
403
tiques que fem, així com les directrius que emanen dels nostres Estatuts i Reglament de
404
Règim Intern.
405 97 3.7.2. Finançament de l’entitat 406 98 Hem de recordar que, estatutàriament, la nostra entitat no pot tenir cap subvenció públi407
ca, per aquest motiu hem de trobar formes i fórmules innovadores que ens permetin te-
408
nir un millor finançament. Fins avui, l’entitat s’ha finançat, bàsicament, amb les quotes
409
dels membres de ple dret i amb la venda de samarretes per a l’11S. Aquesta darrera font
410
de finançament ha de reduir-se fins a esdevenir innecessària. Així doncs, cal incrementar
411
el nombre de membres de ple dret, amb campanyes actives de captació de sòcies i socis,
412
i pensar noves fórmules de finançament de campanyes concretes.
413 99 3.8. Països Catalans
FULL DE RUTA
414 100 L’Assemblea ha d’aprofundir en la construcció de la confederació dels Països Catalans. 415
Des del Consell d’Entitats Sobiranistes dels Països Catalans, i amb la participació de tots
416
aquells agents que es considerin oportuns, cal plantejar la definició d’un model integral
417
per als Països Catalans. Un projecte que permeti rebatre el model espanyol i francès, i
418
que sigui acceptat i defensat pels diferents actors culturals i sobiranistes d’arreu de la
419
nació.
420 101 Així mateix, l’Assemblea ha de continuar potenciant les diades nacionals, la Universitat 421
Catalana d’Estiu i tots aquells congressos i espais que treballin, des d’una òptica nacio-
422
nal, per la defensa de la llengua i cultura catalanes. Ara, més que mai, cal vetllar perquè
423
la llengua es mantingui al carrer, a les escoles, als mitjans de comunicació, a les entitats,
424
i als organismes i institucions oficials.
-14-