INFORME DE GESTIÓ DEL

Aquest darrer any hem tornat a tenir un escenari complicat per a l’Assemblea, però s’hi albira l’esperança. Si bé la mobilització en el món després de la pandèmia ja no tornarà a ser com abans, l’Assemblea ha estat capaç d’impulsar amb gran èxit diverses manifestacions: la de l’11 de Setembre passat, malgrat que la presidència de la Generalitat cridava a no participar-hi. La important mobilització del 6 de desembre contra el delicte de desordres públics agreujats, pactat pels governs català i espanyol. Per últim, la multitudinària protesta davant la cimera franco-espanyola el gener d’enguany.
La recent Conferència Nacional del Moviment Civil Independentista ens permet constatar la represa del moviment en la conformació del que ha de ser un segon procés i un altre embat per la independència, que ja ha començat.Tanmateix, les picabaralles constants entre els partits independentistes catalans i el fet de donar estabilitat al Govern estatal i pactar a casa amb el 155, provoca la inestabilitat política interna. Aquesta inestabilitat condueix a un malbaratament de la victòria a les darreres eleccions al Parlament de Catalunya del 14 de febrer de 2021, amb el 52% de vot directe independentista.
No hi ha ni compromís ni acord estratègic de les forces polítiques independentistes per avançar cap a la independència. La repressió policial i judicial no s’atura i el suport dels partits independentistes catalans a les Corts espanyoles per a l’estabilitat del Govern estatal no dona cap fruit i la taula de diàleg és inoperant. La Conselleria d’Educació acata les resolucions judicials contràries a la legalitat vigent, que estableix el català com a llengua vehicular a l’escola catalana. I aquesta llista podria ser més llarga.
La independència no és l’objectiu de l’acció del Govern i s’ha visualitzat un pacte d’estabilitat per dalt amb l’Estat. Tot plegat, porta la societat catalana al desànim, a la manca de confiança i a més distanciament de les nostres institucions polítiques. Unes institucions que es limiten a ocupar el poder mentre fan una gestió discreta d’una autonomia cada cop més restringida i limitada.
Malgrat tot, des de l’Assemblea persistim i seguim fermament compromesos amb el nostre objectiu fundacional: la independència de Catalunya. Al Secretariat Nacional, continuem treballant fermament per aconseguir la República Catalana, des de la persistència, la perseverança i la resiliència. Seguim la nostra lluita en defensa i reivindicació de la via unilateral, com a única via factible, ara per ara, per avançar cap a la independència.
L’informe de gestió del Secretariat Nacional consta de tres parts. D’entrada s’obre amb una infografia on destaquem les accions principals i algunes de les fites assolides al llarg d’aquest darrer any. Després continua amb els informes de les comissions, on cadascuna descriu les línies generals del que ha estat el seu treball durant l’any: objectius, tasques i projectes desenvolupats, tasques i projectes en curs i la valoració general com a conclusió. Finalment, aquest informe de gestió del Secretariat Nacional clou amb una cronologia dels actes organitzats per l’Assemblea Nacional Catalana i d’aquells actes en què s’hi ha participat, sigui com a coorganitzadora, col·laboradora o com a convidada.
La Comissió de Comunicació s’encarrega de donar visibilitat en mitjans, xarxes socials i comunicacions directes, les campanyes, accions i missatges de l’Assemblea. Així mateix, és l’encarregada d’establir una bona comunicació entre les assemblees de base i el Secretariat Nacional i proporcionar a les AB eines comunicatives.
Des de la darrera AGO, a més de les tasques habituals, hem hagut d’anar adaptant la comunicació de l’entitat a les circumstàncies del moviment independentista i social en general. Actualment el principal objectiu de la comissió és recuperar la moral de l’independentisme fent visibles accions i campanyes que ens acostin al nostre objectiu.
1. Transmetre els posicionaments polítics de l’Assemblea.
2. Esperonar les bases i el moviment independentista en general.
3. Comunicar les diferents campanyes encaminades a aconseguir la independència.
4. Acompanyar comunicativament i aconseguir la màxima cobertura mediàtica dels actes i mobilitzacions de l’entitat.
Tasques i projectes desenvolupats
1. Conferència Nacional del Moviment Civil Independentista
La Conferència Nacional es va anunciar en primícia l’1 d’Octubre del 2022 i la comissió i l’equip tècnic n’han organitzat i produït tota la comunicació: des dels gràfics i la senyalització fins a la difusió a xarxes socials i mitjans, incloent entrevistes a la majoria de mitjans digitals, Catalunya Ràdio i TV3. S’ha dissenyat i aplicat una campanya publicitària per tal d’ampliar l’abast de la Conferència i destacar-la en el panorama polític.
2. Mobilitzacions
S’han convocat diverses mobilitzacions extraordinàries contra el nou delicte de desordres públics agreujats (6D) i contra la presència del president francès a Barcelona (19G), amb campanyes de difusió a xarxes socials i mitjans amb un gran èxit de participació.
3. Reunions amb Govern i partits
Després de l’èxit de la mobilització de l’11 de Setembre, es van mantenir reunions amb Govern i partits per pressionar l’activació de la declaració d’independència el més aviat possible. Aquestes reunions es van comunicar a través de notes de premsa, xarxes socials i declaracions als mitjans.
4. Antirepressió
S’han cobert comunicativament tots els acompanyaments a persones represaliades en judicis i actes convocats. S’ha organitzat la campanya comunicativa de “Nosaltres Acusem” i s’han cobert les rodes de premsa, accions i actes de la campanya, a més d’anunciar dues maratons de signatures. S’ha donat a conèixer tota la informació sobre la campanya Nosaltres Acusem a: https://repressio.assemblea.cat/.
5. Sobirania Fiscal
S’ha continuat difonent la campanya “Jo pago a Catalunya”, de sobirania fiscal, per preparar la independència pagant els nostres impostos a l’Agència Tributària de Catalunya.
6. Internacionalització
S’ha comunicat la tasca d’internacionalització i de denúncia del conflicte amb l’Estat espanyol i la feina d’informació i paradiplomàcia que es fa des de l’Assemblea i les assemblees exteriors, com l’assistència de la presidenta a l’AGO d’UNPO a Washington DC i les denúncies internacionals degut al #Catalangate.
7. Actes contra la presència del Borbó
S’han dissenyat els materials i la comunicació de les accions fetes contra la presència del monarca espanyol. S’han organitzat més mobilitzacions i accions de protesta contra el Borbó, algunes amb molt d’èxit com la protesta contra el lliurament de despatxos als jutges al Fòrum.
8. Via Pirinenca
Es va organitzar la comunicació de la Via Pirinenca amb un acte de presentació a Guils de Cerdanya i la difusió de les imatges dels cims conjuntament amb el País Basc.
9. 11 de Setembre i 1 d’Octubre
Les campanyes publicitàries i les activitats planificades per a la Diada i el Primer d’Octubre han tornat a mostrar la capacitat de mobilització de l’entitat. Una manifestació de 700.000 persones constata una recuperació de la mobilització de l’independentisme al carrer i la legitimació per tornar a engegar la declaració d’independència.
A Twitter es genera contingut pel perfil nacional per dinamitzar la nostra comunitat i informar de les activitats pròpies i dels nostres posicionaments polítics. S’han reorganitzat els grups de xarxes a la nova realitat territorial i hem comunicat i difós a les AB de manera directa i ràpida totes les convocatòries i informacions urgents. A Facebook acompanyem el nostre públic més fidel, i a Instagram i TikTok ens hem adaptat a les noves tendències, amb més històries i reels.
11. Comunicació interna
S’ha reduït el nombre de correus als membres de ple dret i simpatitzants fent l’enviament del butlletí cada quinze dies en lloc de setmanalment. Hem començat a tenir informació del grau d’obertures dels correus que s’envien als socis, cosa que ens permet millorar la comunicació. Si abans s’enviava exactament el mateix correu a membres de ple dret i a simpatitzants, ara s’hi inclouen petites variacions de contingut, com agrair la tasca i el grau de compromís dels primers i demanar als segons que es facin socis.
12. Funcionament intern
Estem actualitzant el pla de comunicació i els protocols interns i externs, seguim treballant de forma coordinada amb el grup de correctors, estem millorant el recull de premsa per tal de tenir-lo diàriament i estem optimitzant els estudis d’analítica digital.
1. Campanya Nosaltres Acusem: Seguim la feina de difusió de la campanya “Nosaltres Acusem”, que reclama la creació d’una Comissió d’Investigació de la persecució judicial del moviment per la independència de Catalunya, i s’impulsa a través d’accions i mobilitzacions al carrer i d’una campanya de recollida de signatures, de les quals ja s’ha fet una marató el 25 i 26 de març, i se’n farà una altra el 6 i 7 de maig.
2. Sant jordi. Per la Diada de Sant Jordi es fan productes específics de marxandatge i la corresponent campanya.
3. AGO.
4. 11-S i 1-O.
La Comissió de Comunicació, malgrat els pocs mitjans i recursos humans de què disposa, dona cobertura comunicativa a totes les activitats de l’Assemblea. Som conscients que de vegades no arribem a tot, però mirem contínuament d’adaptar-nos a les noves tendències per tal de millorar la difusió de la tasca de l’Assemblea de manera eficient, original i motivadora.
Introducció
La Comissió d’Estratègia i Discurs ha portat a terme la tasca de desenvolupar discursivament i estratègicament l’actual full de ruta 2022-2023.
Tasques i projectes desenvolupats
Principalment, s’han dut a terme les tasques següents:
1. Col·laboració en el manifest i discursos de la Via Pirinenca.
2. Redacció dels manifestos de l’11 de setembre i de l’1 d’Octubre. La comissió va proposar el missatge polític de resposta a la crida per la no assistència i a la no participació en l’11 de setembre del president de la Generalitat. Tambéi va col·laborar en la definició dels eslògans corresponents.
3. Redacció del manifest i col·laboració en la definició de la convocatòria de la manifestació del 6 de desembre contra el delicte de desordres públics agreujats.
4. Redacció de la carta/manifest que es va entregar al Consolat francès exigint la reobertura dels passos fronterers tancats.
5. Participació en la definició del manifest i del missatge polític en la manifestació i en les accions contra la cimera franco-espanyola celebrada a Barcelona el gener d’enguany.
6. Preparació de la proposta de posicionament davant de les eleccions municipals que va ser debatuda i aprovada pel Secretariat Nacional.
7. Col·laboració en la proposta de ponències de la Conferència Nacional del Moviment Civil Independentista.
8. Elaboració de la proposta de Full de ruta 2023-2024 que va ser debatuda i aprovada amb les esmenes proposades pel Secretariat Nacional i que ara serà debatuda i aprovada, si escau, amb les esmenes corresponents, en la propera AGO del 2023.
9. Redacció del qüestionari que es distribueix en els debats al territori sobre la llista cívica per tal que els socis que hi participen puguin expressar la seva opinió.
10. Col·laboració en la redacció dels comunicats de premsa de l’entitat.
La Comissió d’Estratègia i Discurs ha treballat intensament el darrer any per aportar a l’entitat reflexions, posicionaments i discurs davant una situació complexa del moviment independentista.
Introducció
La Comissió CGEA, a grans trets, és la responsable de la gestió dels RH de l’entitat, la destinació i control dels fons econòmics (juntament amb Tresoreria), les infraestructures informàtiques i de l’immoble de l’entitat, la gestió administrativa de les AB i l’arxiu històric. En principi, els projectes al seu càrrec són els explicitats estatutàriament: CAB i AGO.
Tasques i projectes desenvolupats
1. Informàtica
Aplicació de sistemes de seguretat davant la intromissió externa. S’han fet accions amb l’empresa contractada que ens posa a disposició les aplicacions de la intranet i el correu, situats al núvol per a minimitzar les intromissions als fitxers i les adreces electròniques de l’entitat.
Formació als SN sobre l’ús del núvol i el coreu electrònic. Per a l’optimització dels sistemes d’emmagatzematge de la informació i els fitxers i la gestió de les comunicacions entre els membres del SN i de les AT, s’ha reforçat la formació de les persones. Treballar amb documents en espais compartits s’ha demostrat molt més eficient i segur.
Plataforma Zoom: Com a conseqüència de la pandèmia moltes de les reunions de l’entitat es fan de manera habitual per plataformes virtuals. Això, malgrat els desavantatges de la no presencialitat, ha facilitat l’assistència de persones en poder estalviar sovint llargs desplaçaments. Per aquest motiu s’ha mantingut i ampliat la plataforma Zoom com a sistema de comunicació telemàtica de l’entitat.
Continuant amb la feina endegada per anteriors mandats, hem contactat amb experts en arxivística de diverses universitats per millorar i documentar l’arxiu històric de l’entitat. El manteniment de l’arxiu anirà a càrrec de l’equip tècnic amb la col·laboració puntual de voluntaris experts en la matèria. Més endavant, estudiarem la possibilitat d’afegir-hi material generat per les AB.
Com és habitual, la CGEA participa en la selecció de personal, elaborant les ofertes de feina, seleccionant CV i participant en les posteriors entrevistes, junt amb Gerència, els coordinadors de les comissions i els caps dels departaments implicats. Durant aquesta any s’han publicat processos de selecció per a: Gerència, Tècnic/a de l’Oficina Internacional, Tècnic/a de Mobilització, Tècnic/a de Comunicació, Cap de Mobilització i Cap de Comunicació.
Totes elles han esdevingut contractacions indefinides. També s’han cobert temporalment les baixes mèdiques que han estat necessàries.
S’ha fet estudi de processos de treball per a la millora dels circuits administratius i de gestió i s’ha determinat la conveniència de crear l’ocupació transitòria de responsable de projecte entre els SN adscrits al projecte.
4. Organització del CAB i l’AGO
Com cada any, la CGEA s’ha encarregat d’organitzar el Consell d’Assemblees de Base (CAB) i l’Assemblea General Ordinària (AGO) junt amb sengles equips de treball formats per una vintena de membres del Secretariat Nacional i de l’equip tècnic.
En aquest mandat s’ha aplicat el calendari perpetu que, adaptant-se a les circumstàncies de cada any, permet elaborar el calendari corresponent. Això ens ha aportat poder establir amb prou fiabilitat les dates del CAB i de l’AGO d’enguany amb força antelació, per tal de facilitar-ne l’organització i la cerca de local per part dels tècnics.
5. Economia
Enguany, per a la campanya de venda de samarretes de l’11-S i l’1-O, s’ha fet un seguiment molt proper de les comandes de les AT i de l’evolució de les vendes de la botiga de la seu nacional i per internet. Fruit d’això, s’ha aconseguit ajustar molt la producció a les vendes finals, reduint l’excés d’estoc que ens havia penalitzat els anys anteriors.
S’ha perfeccionat el programari per gestionar la botiga de marxandatge per tal de facilitar la gestió tant dels departaments interessats, com de les AB i dels clients.
S’ha mantingut el contracte de servei d’una empresa de telemàrqueting per aconseguir minimitzar les peticions de baixes i que els/les simpatitzants passin a ser membres de ple dret.
Junt amb la CMAT (Comissió de Mobilització i Accions al Territori), s’han elaborat uns protocols per a la renovació dels càrrecs de les territorials, per servir de guia als nous càrrecs territorials. També s’ha elaborat una guia per als secretaris del sector territorial que els serveixi per ajudar les seves AT. Aquest protocol està disponible a la nova intranet.
També ens hem encarregat de l’organització dels diversos processos electorals, tant regionals, com nacional per a la renovació dels càrrecs orgànics de les AB i del SN.
D’altra banda, també amb la CMAT, hem gestionat la fusió d’alguna AT amb altres de l’entorn territorial per donar més potència, eficiència i cooperació adequant l’estructura territorial a la realitat del moment.
Tasques i projectes en curs
1. Disseny d’un pla de formació per al personal laboral de l’entitat.
2. Millora de les comandes i facturacions amb els proveïdors.
3. Desplegament de l’arxiu històric.
4. Millora de les condicions laborals i retributives del personal.
Les tasques de la CGEA estan lligades al funcionament intern de l’entitat, i per tant són permanents i cícliques: organització del CAB, de l’AGO, de les eleccions, atendre els recursos humans, la informàtica, els proveïdors, l’economia, etc.
Considerem que amb el canvi de correu i, sobretot, amb el desplegament de la nova intranet, hem aconseguit un canvi radical que ha permès a tot els estaments de l’estructura de l’Assemblea (Secretariat Nacional, assemblees de base, equip tècnic) treballar d’una manera
més professionalitzada, segura i eficient. Ho hem aconseguit i cal mantenir-ho.
Els canvis en la informàtica no es podran aturar aquí i caldrà anar analitzant l’adopció d’una nova eina de gestió més moderna que faciliti el dia a dia de les assemblees de base i de l’equip tècnic.
D’altra banda, cal seguir tenint cura del nostre equip tècnic i acompanyar-lo en la seva professionalització i desenvolupament, i en el seu benestar.
Introducció
La Comissió de Gestió Jurídica i de Seguretat (CGJS) ha realitzat les tasques ordinàries de la comissió, que inclouen atendre consultes jurídiques i realitzar els informes requerits i que són de la seva competència. També ha procurat que els nostres processos s’ajustin a la normativa interna i externa de la nostra entitat. Ha defensat, des dels punts de vista tecnicojurídics, els interessos de l’Assemblea davant de les Administracions que han pretès limitar l’exercici de la seva activitat, i davant les demandes i denúncies presentades per organitzacions unionistes. Finalment, s’ha encarregat de traslladar la informació de l’acció jurídica de l’Assemblea a la comissió i equip de comunicació de l’entitat perquè aquests en facin la difusió necessària.
1. Col·laborar en l’obtenció de cobertura legal i suport econòmic (via la Caixa de Solidaritat) a les persones represaliades dins la causa general contra el moviment independentista català.
2. Defensar els interessos de l’Assemblea davant les administracions que han pretès limitar l’exercici de la nostra activitat i per tant drets fonamentals com el de reunió i associació.
3. Defensar els interessos de l’Assemblea davant les demandes i denúncies presentades per organitzacions unionistes.
4. Informar de l’acció jurídica en defensa dels drets civils i polítics que desenvolupa l’Assemblea.
Tasques i projectes desenvolupats
1. Enllaç entre el Secretariat de l’Assemblea i la Caixa de Solidaritat
La comissió ha participat en reunions de coordinació amb la Caixa de Solidaritat, tant per valorar l’actuació quotidiana de suport al finançament de les defenses legals dels represaliats, com en casos de repressió econòmica (fiances i multes).
2. Coordinació de la presentació al TSJC de quinze recursos contenciosos administratius contra la JEC (Junta Electoral Central) i tres recursos d’empara al TC (Tribunal Constitucional) per la prohibició de 15 concentracions durant la campanya electoral
La CGJS ha coordinat i organitzat la presentació al TSJC (Tribunal Superior de Justícia de Catalunya) de quinze recursos contenciosos administratius contra les resolucions dictades per la Junta Electoral Provincial de Barcelona durant la campanya electoral de les eleccions autonòmiques del 12 de febrer de 2021. En aquest període van prohibir-se quinze concentracions sense cap mena de fonament legal. Tres d’aquests recursos van ser desestimats per tres sentències dictades per la Secció Cinquena de la Sala Contenciosa administrativa del TSJC, amb el vot unànime de tots els magistrats i totes les magistrades. El motiu de la prohibició va ser simplement que els actes no es van comunicar a l’Administració amb una antelació de 10 dies (un acte es va comunicar 9 dies abans i l’altre, 6 dies abans). El contingut dels actes no tenia cap relació amb les eleccions.
El TSJC coneix que, segons la normativa vigent i la jurisprudència existent, no pot considerar que l’exercici pacífic del dret de reunió estigui sotmès a cap mena d’autorització i que la comunicació prèvia a l’Administració no és requisit per poder dur-lo a terme. Per tant, per poder validar la prohibició, aplica la Llei 17/1976, anterior a la Constitució Espanyola i que va
ser derogada per la Llei Orgànica 9/1983, del 15 de juliol, que regula el dret de reunió.
En conseqüència, des de la CGJS, entenem que el TSJC ha vulnerat el dret fonamental de reunió contingut a l’article 21 de la Constitució Espanyola i a l’article 11 del Conveni Europeu per a la Protecció dels Drets Humans i les Llibertats Fonamentals. Així com també ha vulnerat el dret fonamental a la tutela judicial efectiva reconegut a l’article 24 de la Constitució Espanyola. Pels motius exposats, l’Assemblea ha interposat tres recursos d’empara al Tribunal Constitucional, que en aquests moments estan pendents d’admissió.
A més a més, la CGJS està coordinant i organitzant la presentació i seguiment al TSJC de dos recursos contenciosos administratius ordinaris contra una resolució sancionadora de la JEPB. La defensa jurídica de tots aquests procediments està sent realitzada per advocades i advocats voluntaris amb qui ha contactat la CGJS.
3. Coordinació amb l’equip d’advocats que exerceix l’acusació popular per la violència policial de l’1-O
La CGJS es coordina amb l’equip d’advocats que, en representació de l’Assemblea, exerceix l’acusació popular contra els policies responsables de la violència policial en el referèndum de l’1 d’Octubre a la ciutat de Barcelona.
Enguany es completarà la fase d’instrucció i s’haurà aconseguit fer seure davant la justícia espanyola 45 policies. El motiu és la violència extrema exercida contra ciutadans catalans que volien votar durant el referèndum d’autodeterminació de Catalunya del 2017. El judici serà complex i se’n farà un seguiment.
4. Coordinació de la defensa de l’Assemblea en els processos oberts contra Consum Estratègic
La comissió es coordina amb els equips d’advocats que defensen l’Assemblea en l’expedient sancionador obert a la Comisión Nacional de Mercados y de la Competencia (CNMC), i en el judici al jutjat mercantil número 11 de Barcelona, per la campanya de Consum Estratègic. L’Assemblea ha optat per atendre els requeriments de la CNMC ateses les quanties de les multes que es podrien imposar i que deixarien l’entitat totalment delmada. El procediment davant del Jutjat Mercantil, tanmateix, segueix, el seu curs de defensa.
5. Redacció de la secció d’acció jurídica del nou web de l’Assemblea “Independència és Llibertat”
La comissió ha redactat la secció d’acció jurídica del web de l’acció antirepressiva de l’Assemblea “Independència és Llibertat” (repressió.assemblea.cat).
6. Tasques d’ordre intern, d’assessorament i suport jurídic
Les diferents activitats que desenvolupa l’Assemblea sovint tenen una dimensió jurídica, per raons directes o indirectes. Se n’enumeren, succintament algunes:
a) Accident de Lledoners
b) Contracte local AB Nou Barris
c) Llegat de Vic
d) Soci sancionat i mediació en matèria no dispositiva
e) Consultes LOPD
f) Modificació estatuts i RRI
1. Continuarem treballant en l’assessorament i guia en matèria de defensa dels drets fonamentals de reunió i llibertat d’expressió. L’objectiu és que les assembles de base i, en general, les persones associades puguin reaccionar des del punt de vista legal davant les actuacions, tant públiques com privades, que els puguin vulnerar.
2. Col·laborarem amb altres professionals i entitats per tal de coordinar estratègies jurídiques conjuntes destinades a la protecció i assoliment dels fins de l’Assemblea i la defensa dels drets de les persones que en són membres.
3. Coordinarem i organitzarem la tramitació de la impugnació de vuit sancions administraves (multes) del Departament d’Interior de la Generalitat contra socis que van participar a una acció reivindicativa a la seu de la UE a Barcelona.
La Comissió valora molt positivament l’acció jurídica ofensiva desenvolupada en l’àmbit de la vulneració del dret de reunió per part de la Junta Electoral, i destaca que aquesta ha estat feta gràcies a la col·laboració desinteressada de les advocades i advocats voluntaris. També valora positivament que l’acció antirepressiva de l’entitat tingui una millor difusió amb el nou web “Independència és Llibertat”, i l’avenç en l’acció de l’acusació popular per la violència de l’1 d’Octubre als col·legis electorals de Barcelona. Cal incrementar la difusió de l’acció jurídica externa de l’entitat per tal que la coneguin millor les assemblees de base, els socis i el conjunt de la ciutadania.
Introducció
La CII idea i planifica tota acció del front internacional de l’Assemblea amb el suport de les assemblees exteriors i de l’Oficina Internacional. Aquest front , tal com recull el Full de ruta vigent, és cabdal per a la difusió de la nostra causa i per aconseguir suports internacionals en tots els àmbits socials i polítics.
Objectius
L’objectiu principal de la CII (Comissió d’Incidència Internacional) és promoure la creació de les condicions polítiques necessàries per al reconeixement internacional de la República Catalana. La nostra tasca de denúncia i desgast de la imatge internacional del règim espanyol aconsegueix presentar-lo davant de la comunitat i l’opinió pública internacional com un règim cada cop més autoritari i antidemocràtic. També deixem patent l’actitud autoritària de l’Estat espanyol pel que fa a la seva relació amb les nacions sense estat, entre d’altres, i remarquem totes les vulneracions dels drets humans comeses.
Per mitjà de la CII també s’estableixen i es consoliden aliances i vincles a l’exterior amb altres organitzacions de nacions sense estat, amb partits i sectors socials i polítics disposats a donar suport a Catalunya en la seva lluita per esdevenir un estat independent. Al mateix temps, es demostra a la premsa i a la comunitat internacional que, contràriament al que l’estat espanyol pretén fer creure, la lluita per la independència de Catalunya continua i que l’Assemblea no ha girat full.
Els objectius i les actuacions de la Comissió es basen en els punts següents:
1. Incrementar l’impacte mediàtic i comunicatiu internacional en relació a la situació política a Catalunya i la repressió de l’Estat.
2. Incrementar la incidència internacional, les accions de denúncia i de reivindicació del dret d’autodeterminació del poble de Catalunya a l’exterior.
3. Establir i enfortir xarxes amb tot actor internacional rellevant: altres pobles en lluita, organismes internacionals, institucions, entitats de la societat civil, partits polítics.
4. Apoderar i donar suport a les assemblees exteriors.
5. er difusió interna i a nivell nacional de l’activitat internacional de l’Assemblea.
1. Campanyes i accions comunicatives i de conscienciació
La Comissió d’Incidència Internacional i l’Oficina Internacional (OI) han portat a terme, des de l’AGO anterior, diversos projectes, iniciatives i accions comunicatives sobre la causa independentista i de denúncia de la repressió exercida per l’Estat. Accions orientades al públic internacional o amb un contingut o component internacional.
Destaquen la campanya del Catalangate (iniciada l’abril de 2022) per denunciar l’espionatge il·legal contra representants del moviment independentista català. Campanya que va anar acompanyada de posteriors intervencions en organismes de defensa dels drets humans, com l’OSCE (maig de 2022), al fòrum de l’ONU sobre Drets de Minories (maig de 2022) o al Parlament Europeu (abril de 2022).
Cal subratllar l’acte organitzat per l’ANC Brussel·les, l’octubre de 2022, amb el títol “Catalangate -An example of massive cyberespionage with Pegasus against an ideology”. També s‘han dut
a terme campanyes de pressió al comitè d’investigació de Pegasus en el Parlament europeu, per tal que visitessin l’Estat espanyol (juliol de 2022). Més recentment, accions per denunciar el boicot espanyol a la missió d’investigació i demanar que es reunissin amb víctimes de la societat civil catalana, en una carta redactada conjuntament amb Òmnium, Esquerra, Junts i la Cup (març de 2023).
En paral·lel, s’han organitzat diversos actes com ara una xerrada sobre el Riff (juliol de 2022), una conferència sobre els atemptats terroristes de 2017 a Brussel·les (novembre de 2022) en col·laboració amb el CdR. Es va assistir a la presentació d’un informe a Nova York sobre com la repressió espanyola serveix de model a estats autoritaris que volen silenciar moviments d’autodeterminació (setembre de 2022). Es va aprofitar el viatge per a reunions d’advocacy amb actors rellevants, entre d’altres, l’Uyghur Human Rights Project, Freedom House, etc. També cal destacar que l’Assemblea va optar a la vicepresidència de la UNPO, la Organització de Nacions i Pobles no Representats, amb Elisenda Paluzie – l’aleshores presidenta de l’ANCque esdevingué vicepresidenta de l’UNPO (març de 2022) – en representació de l’Assemblea i per mandat explícit del Secretariat Nacional.
D’altra banda, se segueix redactant una newsletter internacional, amb informació i novetats en diferents idiomes tant pel que fa a la causa independentista com a les accions i iniciatives internacionals de l’Assemblea. La newsletter s’envia un cop a la setmana als nostres contactes internacionals de premsa, de la societat civil i del món de la política. Des de l’Oficina Internacional de l’Assemblea també s’elabora un recull setmanal de premsa internacional, es gestiona i actualitza el web internacional int.assemblea.cat, i es gestionen les xarxes socials de l’entitat (twitter, facebook, instagram i telegram, on publiquem la notícia destacada del dia). Des de diverses assemblees exteriors, com per exemple des de l’Assemblea Exterior de Brussel·les i també des de la Catalunya Nord/ANC France s’han fet diverses activitats d’interacció amb premsa per corregir relats esbiaixats i mirar d’incloure-hi un relat més equilibrat que mostri la nostra perspectiva sobre les notícies d’actualitat catalana.
Pel que fa a accions d’incidència i advocacy, durant aquest 2022 s’ha reforçat i consolidat la presència de l’Assemblea en trobades i fòrums d’organismes internacionals, per denunciar la repressió contra l’independentisme català i difondre la causa catalana. Amb aquest objectiu, s’ha denunciat a les Nacions Unides la vulneració de drets humans per part de l’Estat espanyol contra el poble de Catalunya i l’espionatge il·legal. S’ha participant en el Fòrum de Minories nacionals (el maig i el desembre) i el Fòrum de Drets humans, democràcia i l’estat de Dret (el novembre), per denunciar la manca de neutralitat del poder judicial espanyol.
Pel que fa a l’Organització per a la Seguretat i la Cooperació d’Europa (OSCE), s’ha participat en un parell conferències internacionals (el maig i el setembre). Amb aquesta participació s’ha pretès internacionalitzar el conflicte, denunciar la repressió continuada i l’abús perpetrat per l’estat espanyol i la seva estratègia de lawfare per reprimir un moviment democràtic com l’independentisme català. També es va enviar una denúncia oficial a Relators Especials de les Nacions Unides (abril de 2022) per informar-los de l’escàndol d’espionatge del Catalangate contra l’independentisme. En aquest cas, tres relators especials van respondre demanant explicacions a l’Estat espanyol (octubre), denunciant el caràcter antidemocràtic de la trama d’espionatge i advertint de conseqüències com el chilling effect, desmobilització de l’activisme polític etc.
S’ha denunciat el Catalangate al Parlament europeu, juntament amb representants del moviment independentista català, a l’abril. També s’ha creat la campanya “#SelfDeterminationEU” per donar suport a la regulació del dret a l’autodeterminació a Europa, dins del marc de la
conferència sobre el futur d’Europa a la Comissió Europea.
Pel que fa a la col·laboració amb UNPO (organització de nacions i pobles no representats), s’ha participat en el curs de formació a Estrasburg per a diplomàtics d’estats sense representació (juny de 2022) i per a joves líders de nacions sense estat (octubre de 2022). Gràcies a formar part d’aquesta organització, s’ha pogut fer xarxa amb altres minories nacionals, especialment amb els Uighurs, a qui vam rebre a la seu el gener 2023. En aquest moment, L’Assemblea està organitzant una taula rodona amb pobles no representats per al dia 20 d’abril, aprofitant que l’UNPO celebrarà a Barcelona la seva assemblea general.
Per últim, superada la part més dura de la pandèmia, la presidenta de l’Assemblea ha pogut reprendre els desplaçaments a l’exterior per participar en conferències sobre la situació a Catalunya i reforçar els vincles i les relacions amb moviments d’autodeterminació d’altres indrets d’Europa. En concret, l’octubre de 2022 es va desplaçar a Londres per presentar l’actualitat del moviment català independentista al Parlament d’Anglaterra i va tenir reunions bilaterals amb parlamentaris escocesos i irlandesos.
3. Accions
Pel que fa a les accions de suport i projectes amb les assemblees exteriors, s’ha donat suport als actes organitzats arreu del món en el marc de la Diada, i s’ha donat suport tècnic per a l’organització, producció i cobertura de diversos actes telemàtics i alguns presencials al voltant de l’11-S.
En paral·lel, durant tot el període, i com és habitual des de la Oficina Internacional, s’ha donat assistència i recolzament tècnic, comunicatiu (xarxes socials), logístic, per portar la comptabilitat i accés a les bases de dades de les assemblees exteriors. Alguns actes que cal destacar són la fira alternativa de Frankfurt Beyond, la xerrada sobre autodeterminació a Mèxic o la presentació a Brussel·les del documental No callarem, sobre Valtònyc i altres músics perseguits per la justícia espanyola (amb la presència de la presidenta d’Assemblea). Una delegació de la CII ha participat també en representació del moviment nacional d’alliberament català a les Jornades Internacionals de Corti la primera setmana d’agost de 2022.
4. Altres
Des de la CII i la OI, amb la col·laboració de les assemblees exteriors, es va organitzar la vessant internacional de la Diada a Barcelona, concretament l’International Meeting Point a Plaça Catalunya. Aquest és un espai de recepció, atenció i informació per a visitants internacionals, turistes i estrangers en general, així com per a premsa estrangera. Per a la mateixa Diada es va organitzar un bloc internacional a la capçalera de la manifestació, amb la participació d’un centenar de representants internacionals d’una dotzena de nacions i pobles sense Estat.
1. Advocacy i comunicació internacional
1.1 Accions i projectes dins del conveni d’assistència tècnica anual amb UNPO (tot l’any).
1.2 Organismes internacionals: participació regular en fòrums de Nacions Unides (especialment sobre minories nacionals), i de l’Organització per a la Seguretat i la Cooperació a Europa, entre altres, a fi de denunciar la repressió de l’Estat espanyol, amb intervencions orals i presentació de documents escrits.
1.3 Organismes internacionals: enviament de cartes, informes, sol·licitud de
reunions, etc. a representants i autoritats d’organismes internacionals, especialment relacionats amb el tema de drets fonamentals.
1.4 Accions comunicatives: preparació i enviament del Newsletter internacional setmanal, recull setmanal de premsa internacional, actualització de notícies, agenda i actualització de la informació del web internacional, gestió de xarxes socials (twitter, facebook, telegram i instagram).
1.5. Creació i manteniment del teixit i xarxa de col·laboració i solidaritat amb altres minories del món.
2. Accions amb les Assemblees Exteriors
2.1 Organització de la Catalan Week (tardor de 2022).
2.2 Dues rondes de formacions, en el marc del conveni amb UNPO (juny i octubrenovembre de 2022).
2.3 Seguiment, assessorament i assistència en accions d’advocacy i organització d’esdeveniments (tot l’any).
2.4 Assistència i suport tècnic, comunicatiu, logístic, renovació de juntes i a nivell de comptabilitat. Accés a les bases de dades de les Assemblees Exteriors (tot l’any).
3. Accions de component internacional implementades en territori català
3.1 Participació en el desenvolupament i implementació d’accions vinculades amb la commemoració del desè aniversari de la creació de l’Assemblea (durant tot l’any).
3.2 Participació en el desenvolupament i implementació dels aspectes internacionals de la Via Pirinenca (primer semestre de 2022).
3.3 Aspectes internacionals de l’AGO i la Diada 2022: invitacions i gestió de convidats i delegacions internacionals, International Meeting Point, premsa internacional, etc. (març i setembre de 2022).
Des de la Comissió Internacional valorem molt positivament tota la tasca realitzada des de la darrera AGO fins avui. Entenem que tot aquest treball no seria possible si no fos per la sinergia existent entre les Assemblees Exteriors, la Oficina Internacional i la pròpia Comissió, que s’han coordinat de manera molt positiva i s’han adaptat a tots els canvis sense problemes. El suport reiterat del Secretariat Nacional i dels càrrecs orgànics ha estat la base sobre la qual s’ha pogut desenvolupar aquesta tasca. Malgrat aquest balanç positiu, cal deixar palesa la necessitat imperiosa de disposar de prou recursos humans a la OI per poder mantenir el nivell. Tot i que entenem que l’impacte de la crisi econòmica ha afectat de forma important l’Assemblea i els seus recursos, i per tant també la nostra capacitat d’incidència a nivell internacional, pensem que el balanç ha estat molt positiu i que s’ha superat la paràlisi provocada per la pandèmia. S’ha mantingut el nivell d’activitat i accions en relació al període anterior i s’ha treballat per incrementar-lo encara més en el proper període. Es poden consultar totes aquestes activitats, comunicats i actes o bé a la pàgina web o al canal de YouTube d’Internacional.
Introducció
A l’inici d’aquest mandat de l’actual Secretariat Nacional, ens vàrem trobar amb una situació de desmobilització ciutadana del moviment independentista causada, principalment, per aquests factors:
a) L’impacte emocional de no haver materialitzat la declaració d’independència l’octubre del 2017.
b) La campanya de repressió posada en marxa per part dels aparells de l’Estat espanyol.
c) La desunió i lluita caïnita entre els tres partits independentistes.
d) L’impacte de la pandèmia, que va obligar a abandonar l’activisme als carrers.
Davant d’aquesta situació, el primer objectiu ha estat començar a tornar a mobilitzar el moviment civil, per tal de recuperar l’acció i la presencia al territori de l’activisme independentista. En aquest sentit, el gran èxit del darrer Onze de Setembre va significar un punt d’inflexió en forma de resposta a les crítiques rebudes des del mateix govern de la Generalitat.
Els actes de la commemoració del cinquè aniversari del Primer d’Octubre; la manifestació del 6 de desembre, contra la modificació del Codi Penal, i la concentració del 19 de gener, contra la cimera francoespanyola a Barcelona, van ratificar aquesta tendència a reprendre les mobilitzacions ciutadanes.
En els mesos vinents hem de continuar incrementant el nivell de mobilització, atès que és vital per tal de poder portar a terme l’embat definitiu, que ens ha de dur a la independència del nostre país.
Les dues àrees de responsabilitat de la Comissió d’Incidència Política (CIP) són:
1. Les relacions polítiques en tota mena d’organitzacions, entitats i associacions. Aquestes relacions es basen en l’estratègia sorgida de la Comissió d’Estratègia i Discurs; per tant, les dues comissions treballen de forma coordinada per tal que el missatge de l’Assemblea arribi arreu de tots els àmbits polítics i associatius del país.
2. Tota l’organització del protocol de l’Assemblea, que també forma part de les responsabilitats de la Comissió. Aquest protocol és essencial per mantenir les relacions amb tota classe d’organitzacions arreu del territori i fer crides a la participació en els diferents actes polítics que convoca la nostra entitat.
En aquest mateix sentit, la Conferència Nacional del Moviment Civil Independentista ha estat un escenari ideal per poder ampliar la base de contactes en les diferents entitats i associacions que hi han participat.
Des de la constitució de l’actual Secretariat Nacional, la CIP ha estat treballant en les accions emmarcades en el Full de ruta de 2022 de l’Assemblea:
1. Participació en l’organització de la Diada de 2022 i del Primer d’Octubre
En la darrera Diada vam participar tant en la seva organització general, a través de l’equip de
treball que es va forma ad hoc, com en la part corresponent al protocol, tot coordinant tots dos camps.
L’Onze de Setembre, tots els membres de la comissió vàrem participar en diferents tasques com a voluntaris.
En la commemoració del cinquè aniversari del Referèndum del Primer d’Octubre, vam participar tant en el disseny de l’acció com en la seva realització, aixecant un mur d’urnes davant el Palau de la Generalitat, a la plaça de Sant Jaume.
2. Organització del cicle de xerrades “Horitzó 2023-2025: Independència”
Aquest cicle de xerrades ha estat realitzat arreu del territori amb la finalitat d’explicar els objectius de la conferència i recollir propostes dels assistents. Es van fer un total de 28 xerrades amb una participació mitjana de públic de més de 200 persones. Pel que fa als ponents, vam comptar amb la participació de 23 ponents, de perfils molt diferents i provinents tant de l’Assemblea com d’altres àmbits diversos (socials, polítics i culturals).
3. Participació en el darrer Consell d’Assemblees de Base (CAB)
En el mes de novembre, la Comissió va participar de forma activa en el desenvolupament de la jornada de treball del CAB, que es va portar a terme a Mollerussa. Durant aquesta jornada vàrem assolir diferents rols (relators, dinamitzadors i expert) en cadascuna de les ponències.
4. Manifestacions del 6 de desembre i del 19 de gener
Com a Comissió hem participat en l’organització, el desenvolupament i les tasques de protocol de les manifestacions del 6 de desembre del 2022, en contra de la reforma del Codi Penal, i del 19 de gener del 2023, contra la cimera francoespanyola a Barcelona.
5. Organització de la Conferència Nacional del Moviment Civil Independentista
La Conferència era un objectiu estratègic marcat en el darrer Full de Ruta que vàrem entomar des de la Comissió, que va esdevenir l’òrgan responsable de la seva organització. El grup de treball que es va crear a tal efecte estava format per representants de totes comissions i per tots els membres de la CIP.
Els treballs van començar a principis del mes d’octubre de 2022, i van culminar el cap de setmana de l’11 i el 12 de març del 2023, dies en què es van portar a terme les jornades de debats i l’acte de cloenda.
La principal complexitat a la qual ens vam enfrontar era que distava dels esdeveniments que s’havien fet fins al moment. Vàrem reunir en dues sessions, una durant el matí (entitats) i una altra a la tarda (particulars), més de mig miler de persones i 57 entitats d’àmbits molt diferents, dividides en els tres fronts que agrupaven les set ponències que figuren en el full de ruta 2022 (civil, institucional i internacional).
L’objectiu de la Conferència és assolir un Pacte Nacional per la Independència, amb el màxim d’associacions i entitats, per tal de convertir-ho en un espai compartit que serveixi d’instrument de coordinació i mobilització civil, sempre respectant les estratègies i els plantejaments de cada entitat.
Durant aquests mesos hem portat a terme reunions periòdiques amb els tres partits independentistes, ERC, JuntsxCat i la CUP. En aquestes reunions hem pogut constatar la manca de projecte per fer la independència i les disputes que existeixen entre ells, com a factor coincident en les tres formacions.
Per part nostra no cal dir que, en els contactes mantinguts amb les tres formacions polítiques, hem explicat l’efecte de desencís, frustració i desmobilització que ha provocat aquest panorama polític en el moviment civil, i la necessitat que les institucions del país estiguin al costat de la ciutadania, per tal de fer el proper embat a l’estat espanyol. Així mateix, en aquestes reunions també hem parlat de l’estratègia que es marca en el nostre Full de ruta i que inclou el plantejament d’una Llista Cívica, per concórrer a les pròximes eleccions al Parlament de Catalunya, precisament per revertir aquesta situació política actual i convertir aquesta contesa electoral en un veritable plebiscit per fer efectiva la declaració d’independència, sorgida del referèndum del Primer d’Octubre de 2017.
7. Contactes amb entitats de diferents àmbits
Dins de les competències assignades a la Comissió també hi figura la relació amb tot el ventall d’entitats que treballen, de forma més o menys directa, en favor de la independència del nostre país i des d’àmbits molt diferents (cultural, polític, social, sindical...). Aquests contactes ens ajuden a treballar en xarxa amb el teixit associatiu, tant del Principat com d’arreu dels Països Catalans.
En l’àmbit dels Països Catalans, formem part de la Confederació d’Entitats Sobiranistes, juntament amb Decidim, del País Valencià, i l’Assemblea Sobiranista de Mallorca. Encara que, tant en el territori valencià com a Mallorca, es troben en una situació política molt diferent de la de Catalunya, les tres entitats treballem per defensar els drets que compartim com a nació, respectant els ritmes i les situacions específiques de cadascun.
8. Confederació d’Entitats Sobiranistes
L’Assemblea forma part, juntament amb Decidim i l’Assemblea Sobiranista de Mallorca, de la Confederació d’Entitats Sobiranistes.
La Confederació pretén posar en evidència la realitat dels Països Catalans treballant per fer visible aquesta realitat, tot avançant per mitjà de projectes comuns que se centren en diferents àmbits.
És cert que aquests dos territoris dels Països Catalans es troben en fases i moments diferents, especialment pel que fa a la lluita per les seves respectives sobiranies, en relació amb el Principat, però és per aquesta mateixa raó que el treball dins de la Confederació pot i ha d’ajudar a anar avançant en aquest sentit.
Mantenir aquests fronts oberts i actius forma part de l’estratègia de confrontació amb l’estat espanyol, atès que diversifica el focus de reivindicació i lluita davant de l’adversari comú.
Dins del marc de treball específic de la Confederació, el 17 i el 18 del passat desembre, vàrem organitzar unes jornades de debat a Castelló, coincidint amb el norantè aniversari de les Normes de Castelló i en commemoració dels cent anys del naixement de Joan Fuster.
Tasques en curs i properes
Durant els mesos vinents i fins a finals d’aquest any, tenim previstos els següents projectes:
1. Presentació de l’informe final de les aportacions en les diferents ponències resultants de la Conferència Nacional. Una vegada finalitzat, l’enviarem a tots els participants, i també als ponents.
2. Amb la Comissió d’Estratègia i Discurs, creació i posada en marxa del Pacte Nacional del Moviment Civil per la Independència. Per aquesta posada en marxa, serà necessari mantenir una ronda de contactes amb totes les entitats participants en la Conferència per tal de recollir el màxim d’adhesions.
3. Participació activa en l’organització de l’Assemblea General Ordinària de 2023, que se celebrarà en els mesos de maig i juny. La nostra aportació és tant a escala organitzativa general com en l’organització del protocol.
4. Participació en l’organització tant de la propera Diada Nacional de Catalunya com en la del Primer d’Octubre. La nostra aportació és tant en l’àmbit organitzatiu general com en l’organització del protocol.
5. Dins del marc de la Confederació d’Entitats Sobiranistes, posada en marxa, durant els pròxims mesos, d’un cicle de xerrades de temàtica variada en diferents ubicacions d’arreu dels Països Catalans.
6. Continuarem mantenint les relacions amb entitats i organitzacions polítiques del país, per tal d’anar consolidant el front que ha de fer possible el proper embat per aconseguir la independència.
L’inici d’aquest mandat venia marcat per la desmobilització del moviment civil independentista després de dos anys de pandèmia, la campanya de repressió de l’independentisme que porta a terme l’Estat espanyol i la lluita caïnita entre els partits, autoanomenats independentistes, que han malbaratat la majoria parlamentària del 52%, anteposant la lluita per conservar un minso poder autonòmic a fer efectiva la Declaració d’Independència.
Tota aquesta situació s’ha començat a revertir a partir del darrer Onze de Setembre, quan la crida per part del Govern de la Generalitat a no participar-hi va esperonar de forma decisiva la participació ciutadana. Aquesta resposta va suposar, sense cap mena de dubte, l’empoderament de la societat civil front a l’abandó de l’objectiu independència per part de les institucions catalanes.
El reinici del moviment s’ha anat consolidant al llarg dels darrers mesos del 2022, fent-se evident en les convocatòries de les manifestacions del 6 de desembre (per la modificació del Codi Penal i la creació del delicte de desordres públic agreujats), i del 19 de gener (per la cimera francoespanyola a Barcelona).
La celebració de la Conferència Nacional del Moviment Civil Independentista, d’aquest mes de març, fa avançar encara més aquest reinici del moviment, materialitzant-lo en la forma del que ha de ser el Pacte Nacional del Moviment Civil Independentista, que ha de servir com a espai de comú de treball en xarxa i com a eina de mobilització del màxim d’organitzacions d’arreu del territori.
En els pròxims mesos hem de continuar avançant en l’organització de la mobilització ciutadana, fent efectiva l’estratègia sorgida del proper Full de ruta, per tal de fer efectiu el proper embat per fer la independència amb les màximes garanties d’èxit i treballant en els tres fronts (Civil, Institucional i Internacional), adaptant-nos, en cada moment, tant a l’entorn social, econòmic com a la situació internacional.
Aquesta comissió (Mobilització i Accions Territorials, CMAT) neix en aquest mandat, 20222024, de la fusió de les antigues CM (Mobilització) i CAT (Accions Territorials) en entendre que la majoria de mobilitzacions i actes impliquen el territori i que la majoria d’actes al territori són mobilitzacions.
Així doncs, actualment, la Comissió de Mobilització i Accions Territorials (CMAT) treballa, per una banda, per garantir la coordinació dins la xarxa d’assemblees territorials, facilitar la relació entre les territorials i el Secretariat Nacional, i fer el seguiment de l’aplicació de les campanyes i accions de l’Assemblea al territori. Alhora, trasllada a les territorials totes aquelles mobilitzacions i campanyes que ens han d’ajudar a reactivar el territori, i dona el suport necessari a les mobilitzacions de cada territorial.
Per altra banda, la CMAT és també la responsable del disseny, la producció i la gestió de tots els aspectes relacionats amb les mobilitzacions organitzades per Nacional. Això inclou des del disseny de la mobilització juntament amb les comissions d’Estratègia i Discurs (CED), Comunicació (CC) i Incidència Política (CIP), si escau, la localització dels espais més adients per a l’acció, i la producció dels mitjans necessaris, com poden ser: escenaris, equips de so, attrezzo, pancartes, i en general, el «vestit» de les mobilitzacions. També són responsabilitat d’aquesta comissió aspectes com les comunicacions i relacions amb les institucions i forces de seguretat o el servei d’ordre de les mobilitzacions.
1. Culminació de l’acció de la Via Pirinenca
Conjuntament amb altres comissions, des de la CMAT es va acabar la feina iniciada al mandat anterior fins arribar a l’acte del dia 2 de juliol. Les tasques van suposar feina en dues vessants: producció de l’acte —val a dir que l’anterior Comissió de Mobilització ho havia deixat molt avançat i només va caldre tancar els últims detalls— i coordinació de les territorials implicades en la recepció de material i els muntanyistes/participants.
En aquesta acció, que es va haver de preparar amb molt poca antelació, es va aconseguir una gran repercussió mediàtica i la participació i col·laboració de membres de la Coordinadora de l’Advocacia de Catalunya (grup de juristes dedicat a la defensa dels drets i llibertats fonamentals dels catalans i les institucions així com de molts dels represaliats pel procés independentista), i també d’altres entitats i la Sectorial de Persones Represaliades de l’Assemblea.
La campanya per excel·lència de l’entitat. La Diada va ser una prova de foc per a tots els nous secretaris nacionals, i la podem definir com un èxit, tant de participació —de nou i en comparació amb les previsions i les perspectives inicials—, com de repercussió mediàtica. Un acte que ens ha permès tornar a marcar l’agenda política fins al punt de provocar diverses reunions amb partits i institucions polítiques (Presidència, partits i Consell de la República) de les quals n’han transcendit molts titulars i una conclusió: només l’Assemblea treballa fefaentment per la independència.
Pel que fa a l’1-O, des l’Assemblea es va treballar en dues accions complementàries. Una, la de suport i instal·lació de parada informativa, i l’aportació de voluntaris a l’acte conjunt del dia 1 a les cinc de la tarda, a Arc de Triomf, com a entitat coorganitzadora juntament amb el CxR, Òmnium, la Intersindical, la Cambra de Barcelona i l’AMI, i una acció prèvia organitzada en solitari a dos quarts de quatre de la tarda a la plaça Sant Jaume, davant del Palau de la Generalitat.
La campanya de promoció de l’11-S va suposar també accions puntuals com:
a) Presentació de la samarreta i el contingut polític de la manifestació
b) Roda de premsa de presentació del recorregut
c) Desplegament de la lona gegant amb el lema de l’11-S
c) Producció d’un vídeo a vista de dron de la plaça Sant Jaume amb el desplegament de l’estelada gegant i les lletres volumètriques
I cal incloure entre les tasques de la CMAT totes aquelles relacionades amb el disseny, producció i realització de cada una de les accions, la provisió dels manifestos corresponents i l’enviament dels materials necessaris al territori.
4. Acte de cloenda dels 10 anys
Conjuntament amb la CIP, es dissenya pel 22 d’octubre un petit acte de format de consum intern per fer la cloenda dels actes dels 10 anys de l’entitat, a Arenys de Munt, on s’ha de fer explícit el canvi de cicle iniciat des del passat 11-S. Un acte on són convidats els secretaris actuals i passats, i que vol posar en valor la feina feta i tots els èxits aconseguits.
5. Xerrades «Horitzó 2023-2025: independència» al territori
També conjuntament amb la CIP, com a actes previs a la Conferència Nacional del Moviment Civil Independentista previst pel primer trimestre de 2023 —que s’organitzarà sota el paraigües d’un Grup de Treball del qual la CMAT també formarà part—, els secretaris de la CMAT han estat coordinant l’organització de 28 xerrades al llarg del territori amb l’objectiu de posar sobre la taula el posicionament polític de l’entitat i, a més a més, reprendre el contacte amb entitats locals independentistes que poden sentir-se cridades a participar a la Conferència.
Per part d’alguns membres de la comissió, juntament amb representants d’altres, es va demanar la creació d’un equip que treballés en accions de LLNV i antirepressió dins de l’entitat. Així mateix, aquest grup ha de treballar per posar en marxa un grup de persones preparades per reaccions ràpides o promoure la formació en LLNV entre membres del Secretariat Nacional i les assemblees territorials. El resultat va ser la campanya «Nosaltres acusem la justícia espanyola». Aquest equip de treball es va dissoldre en un ple posterior a través d’una proposta de resolució, i va deixar la feina repartida entre la CMAT, on va néixer, i la CPAS (Comissió d’Accions Sectorials i Projectes), en tant que comissió d’on penja la Sectorial de Persones Represaliades.
Es va iniciar amb l’acampada dels dies 15 i 16 d’octubre a la plaça Catalunya, i inclou la recollida de signatures que ha de culminar en una demanda al Parlament perquè obri una Comissió d’investigació sobre l’amplitud i l’abast de la causa general de la justícia espanyola contra el moviment independentista. Aquesta recollida de signatures es farà a través de les Assemblees
de base per tal d’assolir el màxim nombre de suports i garantir l’èxit de la campanya, fent-losen partícips. Aquesta campanya es troba encara en marxa.
8. Llançament d’adhesius CAT per a les matrícules
Acció pensada i dissenyada per Comunicació, finalment des de la CMAT i Marxandatge es gestiona el repartiment dels adhesius i el fulletó a territori. Així mateix, es fa arribar també un document de descàrrec pels casos en què es puguin rebre denúncies, elaborat per la Comissió Jurídica i de Seguretat.
9. Jornada de treball sobre Xirinacs
Conjuntament amb la Fundació Randa-Lluís Maria Xirinacs, es va organitzar una jornada de treball a Taradell, a partir de projeccions del propi Xirinacs i la seva anàlisi posterior, amb l’objectiu d’exposar les experiències generades a partir de la via demòtica (la força del poble) i familiaritzar els participants amb els conceptes i les eines per aplicar aquesta força per tal d’aprofundir en l’autoorganització per fer la independència. Es tracta d’una jornada pilot que s’oferirà al territori un cop fet el balanç i el recull d’imatges (en preparació).
10. Organització del Consell d’Assemblees de Base (CAB)
Des de la CMAT s’ha participat en tot allò relacionat amb la recerca d’ubicació, producció i preparació d’espais per a la realització de nou del CAB presencial, dins del Grup de Treball posat en marxa per la Comissió de Gestió Econòmica i Administrativa.
11. Forma’t
Seguint la iniciativa posada en marxa al mandat anterior, i que es va valorar molt positivament pels assistents, es recupera aquesta proposta per tal d’oferir formacions de temes d’interès per a les territorials. Fins ara s’han realitzat sessions sobre seguretat informàtica, motivació emocional, com organitzar un acte a territori, la intranet de l’Assemblea i la tasca internacional de l’entitat. Aquesta campanya segueix en marxa amb nous temes en preparació.
12. Conferència Nacional del Moviment Civil Independentista
Des de la CMAT s’ha participat activament en l’organització de la Conferència, dins del Grup de Treball, en tot allò relacionat amb el disseny, producció i realització de l’acte i la dinamització de la Conferència entre les assemblees territorials.
13. Xerrades-debat al territori sobre la llista cívica
Actualment s’estan desenvolupant, juntament amb la CED, diversos actes als territoris que ho demanen, debats oberts sobre què s’entén per llista cívica, com caldria conformar-la, en quines condicions seria factible o les oportunitats i també els riscos que pot suposar per a l’entitat, entre d’altres.
1. Mantenir el projecte Forma’t fins al final de mandat
2. Articles per a les territorials
Es valora recuperar també l’enviament mensual d’articles firmats per membres del Secretariat
Nacional que estiguin relacionats amb l’actualitat i puguin ser d’interès per publicar als mitjans locals.
3. Denúncia de les infrainversions a les infraestructures ferroviàries
Basats en un estudi realitzat per Ferrmed i un informe d’un Secretari Nacional, des de la CMAT es treballa per posar en marxa una campanya de denúncia i posada en evidència de la manca d’inversió, interessada i calculada, a les infraestructures ferroviàries catalanes, tant de mercaderies com de passatgers. En aquest sentit, es tracta de donar al territori un argumentari que faci veure a la població afectada fins a quin punt és una estratègia geopolítica posada en marxa des de fa decennis.
4. Organització de l’11-S i l’1-O
Des de la CMAT es treballa, dins del Grup de Treball creat al mes de febrer, en la preparació de la propera Diada Nacional de Catalunya i els actes del Primer d’Octubre. Com sempre, entre les fites més importants hi haurà la presentació de la samarreta i el contingut polític de la manifestació, i les rodes de premsa exposant el manifest, el recorregut, la motivació política...
5. Seguiment de la situació territorial
Es manté el seguiment de la situació de les territorials, per tal de conèixer-ne les necessitats, el funcionament, l’estat de les renovacions de junta i l’ús de les eines corporatives (correu, intranet i base de dades).
6. Accions vàries
La CMAT participa en la gestió, promoció i coordinació de les mobilitzacions i accions puntuals que hi hagi al llarg dels propers mesos i dona suport a tot allò que necessitin altres comissions per arribar al territori.
Podem considerar aquest mandat com el de la tornada a la normalitat, després de la pandèmia i, per tant, de la recuperació del carrer per part de l’entitat: parades, actes, trobades, jornades, mobilitzacions, concentracions... Un conjunt d’actuacions que ens ha permès tornar a posar al centre del debat l’objectiu de l’entitat: la independència. I aquest ha de ser el camí a seguir, perquè cal continuar posant de manifest que amb submissió i sense confrontació amb l’Estat espanyol mai aconseguirem la independència.
Així mateix, la Creació de la CMAT amb la fusió de les comissions de Mobilització i Accions Territorials ha permès agilitzar la dinàmica de treball i ha estat fonamental alhora d’actuar amb celeritat en la programació d’actes o accions ràpides arreu del territori.
Malgrat tot, però, cal ser conscients que el desencís de les bases independentistes per la situació política i la manca d’un objectiu a curt termini segueix latent, segueix condicionant l’acció de les territorials i es tradueix de nou en la dificultat de trobar relleus als secretariats locals. Des de la CMAT, doncs, caldrà seguir treballant tant per la presència al carrer com per la reactivació de les bases, dos factors íntimament lligats.
Introducció
La Comissió de Projectes i Accions Sectorials (CPAS), formada de la unió de les antigues comissions de Fem República i de Sectorials, és una comissió que té clar que calen accions específiques que ens permetin construir la República catalana des de baix, empoderant la gent i pressionant els partits polítics catalans, és a dir, fent efectiva la República per la via dels fets. En aquest sentit, és evident que una de les eines més útils que tenim dins de l’Assemblea són les diferents assemblees sectorials.
Objectius
Aquesta Comissió disposa de dos grans fronts. D’una banda, el de Projectes, que té l’objectiu de pensar i treballar per construir aquelles estructures d’Estat que haurien d’existir el dia que es vulgui donar efectivitat a la proclamació de Catalunya com un Estat independent. D’altra banda, el d’Accions Sectorials, que estudia des de quines sectorials es poden tirar endavant aquests projectes. Així és com, des de la Comissió, es posa èmfasi en accions de treball que, quan arribi el dia D, permetin Catalunya existir com a país.
Per assolir aquests objectius és imprescindible convèncer tota la ciutadania que l’aportació individual de cadascú de nosaltres és importantíssima i decisiva. Cal que la nostra ciutadania entengui que en aquest estadi social i polític que estem vivint, tots nosaltres com a persones i de forma individual som la República de Catalunya, i que qualsevol acció que fem en el nostre dia a dia, per insignificant que sembli, és clau per derrotar l’Estat espanyol.
La campanya de “Sobirania Fiscal” (SF) ha seguit en la mateixa línia de treball de quan es va iniciar al principi. Com sempre ha estat dit, és una campanya de llarg recorregut i de picar pedra.
Hem constatat que és una campanya que té una gran acceptació social entre l’independentisme, però un baix seguiment, segurament per motius diversos (complexitat, por, gestors poc implicats, mandra, etc.). Això no obstant, on ha funcionat millor ha sigut als ajuntaments: actualment hi ha uns 90 ens locals que fan SF, i uns 150 que han aprovat la moció per fer-ne, tot i que no podem comprovar si ho fan amb continuïtat. En xifres, hem multiplicat per més de 10 l’import que recollia l’ATC abans de la campanya.
Paral·lelament, estem treballant per reprendre l’activitat del Grup de Treball amb la Conselleria d’Economia, que només porta una reunió convocada, per pressionar el Govern de la Generalitat amb l’objectiu que posi en marxa una aplicació que permeti que tots els organismes que formen part de la Generalitat de Catalunya i tots els ens locals de Catalunya puguin fer totes les seves tramitacions d’impostos pagant a l’Agència Tributària de Catalunya (ATC). Hem pogut estudiar que aquesta aplicació seria totalment legal; per tant, no hi hauria d’haver cap excusa perquè és una qüestió de voluntat política.
Amb tot aquest temps, hem pogut constatar que la SF és una acció totalment legal i segura i que, fins i tot, l’AEAT no posa cap impediment per la seva realització. La prova és que d’ençà que l’Assemblea va reimpulsar la campanya, el nostre servei d’assessorament ha resolt tots els problemes que alguns usuaris han tingut i que, ara per ara, no hi ha hagut cap cas que hagi acabat amb sanció o recàrrec.
2. Campanya Cambres de Comerç
Aconseguir el control de la Cambra de Comerç de Barcelona va ser la primera victòria de l’independentisme després del fracàs de la implementació de la República Catalana votada en el Referèndum del Primer d’Octubre de 2017. Va ser un desafiament en tota regla al poder de l’IBEX-35, una derrota que mai ha acabat de pair i que va ser possible, en gran manera, per la infravaloració que va fer de la candidatura d’Eines de País.
Ara volem fer un pas més enllà i exportar aquest model a les tretze cambres de comerç que hi ha a Catalunya. En molts casos, els equips de govern d’aquestes cambres ja són afins al projecte nacional (com és el cas de Girona, Sabadell, Terrassa i d’altres). En aquest context, la campanya busca mobilitzar el vot per a aquestes candidatures, i cercar candidats per aquells epígrafs que encara no en tinguin. Altrament, en els llocs on l’equip de govern no és afí a la causa nacional, es considera la possibilitat de promoure una candidatura alternativa des d’Eines de País.
Actualment, estem ja en la fase de recollida de signatures, i ens coordinem amb la CMAT per assolir l’objectiu de recollir-ne el màxim nombre possible. A més, volem ampliar la campanya a tots els camps de denúncia judicial possibles, especialment ara que falta poc perquè comencin a arribar les resolucions judicials de la Unió Europea.
4. Suport a una patronal catalana en clau d’estat
Des d’Eines de País, es va impulsar la creació de la patronal AnemXfeina (AxF). Després de la pandèmia, aquesta patronal ha perdut a molts dels seus socis fundadors, i la situació dins de l’entitat ha canviat. Es va pensar en AxF per impulsar fires de consum nacional, perquè creiem que estratègicament és molt necessari avançar cap a la independència econòmica, la qual ens acosta, indiscutiblement, a la independència política. Malauradament, aquestes fires no van acabar de funcionar com era desitjable.
Ara ens cal analitzar què ha anat malament, i si cal modificar quelcom. Convé veure si podem incidir en AxF o si, per contra, caldrà impulsar una nova entitat que aglutini l’empresariat independentista.
5. Suport als sindicats catalans, i en especial a la Intersindical
Després de la forta pujada inicial, els sindicats d’obediència catalana estan reculant davant dels d’obediència espanyola. Per això, cal tornar a fer campanya per tal que la gent faci valdre els sindicats en clau nacional. A les darreres eleccions sindicals d’ensenyament, la Intersindical va perdre 15 representants, i la USTEC 3. Cal revertir aquestes xifres.
6. Recerca amb les AS de noves Eines de País
Cal estudiar a fons la situació per mirar de trobar noves eines de país que ens puguin apropar a la independència, sobretot en els camps econòmic, cultural, educatiu, social i de defensa.
7. Reforçament de les Sectorials de l’Assemblea
L’Assemblea té moltes sectorials, però no tantes que siguin actives. Algunes de les actives ho han deixat de ser perquè els seus respectius secretariats no han trobat relleu un cop el mandat ha estat exhaurit. Per tant, d’una banda, convé assegurar la continuïtat de les sectorials ja existents;
de l’altra, analitzar quins camps no disposen de sectorials amb l’objectiu de crear-ne de noves. Això es pot anar fent a mesura que s’involucren en les diferents campanyes.
8. Campanya de Contractació pública nacional
Aquesta campanya preparada per la CFR en un mandat anterior pretén donar eines als ens locals per tal que puguin contractar empreses nacionals, i no haver de dependre de les empreses de l’IBEX. També pretén exigir que el govern de la Generalitat de Catalunya posi facilitats per tal que les empreses catalanes puguin optar als contractes de la Generalitat, basant-se en principis ecològics i mediambientals de proximitat.
Cal dir, però, que tot i tenir tota la base legal a punt, des de la CPAS no veiem viable poder activar aquesta campanya fins passades les eleccions de les cambres de comerç, i la deixem al “calaix” per tal que si es creu oportú es pugui activar en el proper secretariat o a finals d’aquest.
1. Dins de la campanya de Sobirania Fiscal, com que veiem que està funcionant als ajuntaments, estem incidint més en aquesta via. S’ha demanat a les assemblees territorials que demanin als seus ajuntaments si fan SF (hi ha alguns ajuntaments que fan SF i no els tenim detectats), i en cas que no ho facin, es demana que se’ls animi a fer-ne. Hem donat eines a les assemblees territorials per poder fer aquestes gestions, i des del Secretariat Nacional també es treballa en aquest seguiment. Volem posar com un bon exemple la consulta popular que es va organitzar a Sant Julià de Ramis el dia 1 d’octubre. També pressionarem el Govern de la Generalitat per tal que posi en marxa una aplicació que permeti que tots els organismes oficials de Catalunya puguin liquidar els impostos pagant-los a l’Agència Tributària de Catalunya (ATC). Hem d’aconseguir que l’ATC pugui augmentar la seva capacitat de treball al mateix ritme que creix la campanya de SF.
2. Dins la campanya de Cambres, hem contactat amb totes les 13 cambres, i ja estem preparant un centre de trucades i organitzant xerrades pel territori a fi de promocionar les candidatures que ens són properes. També es prepara una campanya informativa sobre com poder votar en aquestes eleccions.
3. Dins de la campanya “Nosaltres Acusem”, som a la fase de recollida de signatures i ens estem coordinant amb la CMAT per tal d’aconseguir augmentar-ne el nombre al màxim.
4. El tema patronal queda aparcat fins un cop fetes les eleccions a cambres.
5. Pel que fa al tema dels sindicats, actualment estem establint un protocol d’incidència que ha de començar amb una reunió bilateral amb la Intersindical.
6. La resta de temes s’aniran tractant a mesura que anem tancant altres fronts, com el de cambres.
Considerem que aquest mandat està marcat per la recuperació del moviment independentista, després de tocar fons durant la pandèmia. Especialment a partir de l’11 de setembre, on 700.000 persones es van manifestar als carrers de Barcelona, deixant clar que aquí res no havia acabat i que el Procés encara és ben viu.
En aquest sentit, tenim la intenció de fer de les eleccions a cambres un revulsiu del moviment. Aprofitant l’embranzida, volem potenciar el tema de la Sobirania Fiscal i, d’una manera especial, donar més força a les assemblees sectorials de l’Assemblea. De la mateixa manera, volem que totes les Eines de País que treballem des de la CPAS serveixin per fer el segon i definitiu embat per la independència (aquest cop, amb un èxit total).
y Acte polític de l’AGO a l’Auditori de Sant Cugat: presentació del nou Full de ruta i tret de sortida dels 10 anys de l’Assemblea.
y Convocatòria de manifestació a Barcelona, Palma, València i Perpinyà en defensa del català a l’escola.
y Cada divendres: l’Estat de la Nació, amb Eduard Berraondo.
y S’anuncia el període per presentar candidatures a les eleccions al Secretariat Nacional.
y Participem amb “Enllaçats per la llengua” en defensa de viure plenament en català.
y Presentació del lema “La força que tot ho mou” per englobar la campanya dels 10 anys de l’entitat.
y Publicació de l’espot “Jo també soc tieta” en el context de la campanya dels 10 anys.
y La presidenta Elisenda Paluzie participa en una cursa de relleus a Euskal Herria en defensa del basc a l’ensenyament.
y Publicació de la fiscalització al Govern del primer trimestre de 2022.
y Explota l’escàndol del Catalan Gate amb una investigació publicada per CitizenLab.
y Roda de premsa conjunta a l’Europarlament amb Oriol Junqueras (ERC), Carles Puigdemont (Junts per Catalunya) Carles Riera (CUP) i Xavier Antich (Òmnium Cultural) per denunciar l’espionatge amb Pegasus i Candiru a 65 activistes i polítics.
y Ens posicionem en contra la candidatura catalanoaragonesa als Jocs Olímpics d’hivern.
y Publicació d’un espot per denunciar el Catalan Gate i la repressió espanyola contra l’independentisme.
y Nou apartat al web dedicat al Catalan Gate.
y Repartim estelades al Camp Nou en un partit amb rècord d’assistència del Barça Femení de futbol.
y Suport a la vaga de fam de Jaume Sastre en defensa del català a les escoles.
y Acompanyament a la vista judicial de Marcel Vivet.
y Participem en la manifestació del Dia de la Classe Treballadora amb la Intersindical.
y La presidenta Elisenda Paluzie participa al Fòrum Regional Europa-Àsia Central 2022 de Nacions Unides, centrat en els drets de les minories.
y Tret de sortida dels actes de promoció de les candidatures al Secretariat Nacional.
y Una representació dels afectats pel Catalan Gate es concentren davant l’Hotel W de Barcelona on es troba la presidenta de la Comissió Europea, Ursula von der Leyen, i se li fa arribar una carta explicativa.
y Donem suport a la candidatura Som Psicologia a les eleccions al Col·legi Oficial de Psicologia.
y Concentració a Girona en rebuig a l’acte de lliurament dels Premis Fundació Princesa.
y Eleccions al Secretariat Nacional.
y Suport a les accions de Batec en defensa del transport públic i per denunciar la manca d’inversions.
y Presentem una querella pel cas Catalan Gate.
y Acompanyament al judici de Brian Bartés.
y Manifestació a Puigcerdà en protesta per la candidatura dels Jocs Olímpics d’hivern sota el lema “Per un Pirineu viu, diem NO als Jocs espanyols”.
y Participem en el front comú judicial de Plataforma per la Llengua per aturar la sentència del 25% de castellà a les escoles.
y Denunciem a Viena, davant l’Organització de Seguretat i Cooperació d’Europa, el cas Catalan Gate.
y S’anuncien els primers detalls de la Via Pirinenca.
y Cada divendres, emissió del programa l’Estat de la Nació.
y Ple de constitució del nou Secretariat Nacional i els quatre càrrecs orgànics. Dolors Feliu és la nova presidenta de l’Assemblea, i Jordi Pesarrodona el vicepresident.
y Suport i acompanyament a Salvador Ribot i la vaga de fam en defensa del català a l’escola.
y Acompanyament a Adrià Catasús, encausat per la mateixa suposada agressió que Marcel Vivet.
y Els secretaris nacionals Mònica Batalla i Carles Fité assisteixen al funeral d’Yvan Colonna, activista cors mort en una presó francesa.
Juny 2022
y Donem a conèixer la nova presidenta de l’entitat, Dolors Feliu, i el vicepresident Jordi Pesarrodona amb un vídeo-entrevista per xarxes socials.
y Suport a les noves accions de Batec i denunciem l’ínfima execució pressupostària en infraestructures de l’Estat espanyol a Catalunya.
y Assistència de la presidenta al Premi d’Honor de les Lletres Catalanes
y Promocionem la sobirania fiscal amb la campanya “Jo pago a Catalunya”.
y Acompanyament a Pau, Robin i Sergi al TSJC.
y Dolors Feliu assisteix a l’acte del SEPC on es denuncia la infiltració d’un agent de la policia nacional.
y Acompanyament al judici de Gina al TSJC.
y Acte de presentació de la Via Pirinenca a Ona Llibres.
y Organitzem juntament amb UNPO la segona edició de formacions en advocacia internacional per les assemblees exteriors.
y Queda arxivat l’expedient sancionador per la campanya de Consum Estratègic.
y Col·loqui a Twitter Spaces amb Decidim País Valencià i Assemblea Sobiranista de Mallorca.
y El vicepresident, Jordi Pesarrodona, i el secretari nacional Anthony Corey, acompanyen al TSJC les “quatre del holi”.
y Reunió de la presidenta Dolors Feliu amb Decidim País Valencià i Assemblea Sobiranista de Mallorca.
Juliol 2022
y Última emissió del programa de l’Estat de la Nació, presentat per Eduard Berraondo.
y Via Pirinenca 2022: s’il·luminen més de 300 cims dels Pirineus.
y Acte central de la Via Pirinenca a l’estació d’esquí nòrdic de Guils-Fontanera amb la participació d’Artistes per la República, Òmnium Cultural, la FEEC, Gure Esku, l’alcalde de Guils de Cerdanya i la presidenta de l’Assemblea.
y Protesta a Figueres contra la presència de la família reial espanyola.
y Concentració al Col·legi de l’Advocacia de Barcelona en protesta per la visita del jutge del Tribunal Suprem, Manuel Marchena.
y Presentació de la imatge gràfica i samarreta de l’11-S i 1-O en roda de premsa a la seu de l’Assemblea, juntament amb Òmnium Cultural i l’AMI. “Tornem-hi per vèncer. Independència” és el lema de la Diada 2022.
y La presidenta Dolors Feliu participa en la II Cimera contra la corrupció organitzada per l’Observatori ciutadà contra la corrupció.
y Acompanyem l’AMI en la seva Assemblea General.
y Reunió del Secretariat Nacional a Arenys de Munt. Signatura del Llibre d’honor del consistori i rebem el regal d’una rèplica del monument a la independència.
y Col·loqui a Twitter Spaces amb Decidim País Valencià i Assemblea Sobiranista de Mallorca per parlar sobre l’Operació Garzón.
y L’expresidenta Elisenda Paluzie participa a Brussel·les en una taula rodona de la delegació d’exteriors del Govern de Catalunya per denunciar el Catalan Gate.
y Donem a conèixer l’exposició retrospectiva que recorrerà diversos municipis del país per
recordar els 10 anys de lluita de l’Assemblea.
y Assistim a l’acte d’Òmnium Cultural on es presenta una nova eina de documentació i de denúncia de la repressió.
y Dolors Feliu assisteix al II Fòrum de la Taula Social de l’Assemblea.
y Dolors Feliu assisteix a Avinyonet del Penedès, a Terra Estelada 2022.
y Organitzem la xerrada “La causa del Rif i la frontera sud”.
y Posem en marxa la campanya d’accions “Ponts per la Independència 2022”.
y Dolors Feliu envia una carta als eurodiputats mostrant sorpresa i preocupació per haver descartat enviar una delegació a l’Estat espanyol pel cas d’espionatge amb Pegasus.
y Es posa a la venda el lot de la samarreta i bossa d’aquest 11-S/1-O.
y Roda de premsa al Fossar de les Moreres per donar tots els detalls de la manifestació de la Diada. S’obre, també, el lloc web per consultar-ne tots els detalls.
y Jordi Pesarrodona participa en la roda de premsa conjunta per anunciar les actuacions de commemoració del cinquè aniversari del Referèndum de l’1 d’Octubre.
y Animem les AB a participar en l’acció de carrer per afegir l’adhesiu “Independència!” i una estelada tapant el missatge i logotip d’una campanya unionista de Societat Civil Catalana a les marquesines d’autobús de Barcelona.
y Campanya “Sobirania Fiscal” per pagar impostos a l’Agència Tributària de Catalunya.
y S’anuncien els detalls de la manifestació i actes de commemoració de l’1 d’Octubre.
y L’Assemblea participa a les 40 Ghjurnate internaziunale di Corti, organitzades per Corsica Libera.
y Campanya per recollir signatures en suport al manifest de l’11-S/1-O.
y Concentració per exigir responsabilitats pels atemptats del 17-A davant la seu de la Comissió Europea a Barcelona.
y El vicepresident Jordi Pesarrodona es troba amb l’exprimer ministre escocès, Alex Salmond, i se li fa entrega de la samarreta de la Diada.
y Dolors Feliu participa en la xerrada “Deep State vs qualitat democràtica i aspiracions nacionals” a la Universitat Catalana d’Estiu.
y S’activa la venda de tiquets de busos per la Diada’22.
y L’Assemblea sol·licita la recusació del jutge a càrrec de la querella pel Catalan Gate.
y Es continua la campanya “Ponts per la Llibertat” coincidint amb l’operació tornada.
y Es publica l’espot promocional de la Diada 2022 “Fem un pas endavant per la independència”.
y Campanya “Sobirania Fiscal” per pagar impostos a l’Agència Tributària de Catalunya.
y S’anuncien els detalls de la manifestació i actes de commemoració de l’1 d’Octubre.
y L’Assemblea participa a les 40 Ghjurnate internaziunale di Corti, organitzades per Corsica Libera.
y Campanya per recollir signatures en suport al manifest de l’11-S/1-O.
y Concentració per exigir responsabilitats pels atemptats del 17-A davant la seu de la Comissió Europea a Barcelona.
y El vicepresident Jordi Pesarrodona es troba amb l’exprimer ministre escocès, Alex Salmond, i se li fa entrega de la samarreta de la Diada.
y Dolors Feliu participa en la xerrada “Deep State vs qualitat democràtica i aspiracions nacionals” a la Universitat Catalana d’Estiu.
y S’activa la venda de tiquets de busos per la Diada’22.
y L’Assemblea sol·licita la recusació del jutge a càrrec de la querella pel Catalan Gate.
y Es continua la campanya “Ponts per la Llibertat” coincidint amb l’operació tornada.
y Es publica l’espot promocional de la Diada 2022 “Fem un pas endavant per la independència”.
Octubre 2022
y Construïm un mur de 250 urnes davant del Palau de la Generalitat per commemorar l’1 d’Octubre.
y Acte unitari a l’Arc de Triomf organitzat pel Consell de la República, juntament amb Òmnium, l’AMI, la Intersindical i la Cambra de Comerç de Barcelona.
y S’anuncia la Conferència Nacional del Moviment Civil Independentista.
y Arrenca una nova campanya per denunciar la causa general contra l’independentisme “Nosaltres acusem la justícia espanyola” amb un manifest i recollida de signatures.
y •Participem a l’AGO de l’Associació Catalana de Municipis. Dolors Feliu viatja a València per participar en els actes i manifestació de la Diada del País Valencià amb Decidim.
y Roda de premsa davant el TSJC per donar a conèixer la campanya “Nosaltres Acusem”.
y Arrenquen les xerrades “Horitzó 2023-2025: Independència” per donar a conèixer la Conferència Nacional MCI.
y Diversos secretaris nacionals participen en l’ofrena floral a Lluís Companys.
y Nosaltres Acusem: acampada a la plaça de Catalunya amb multitud d’actes, activitats i xerrades per denunciar la causa general contra l’independentisme.
y La justícia espanyola veta la campanya de Consum Estratègic i ordena tancar-ne el web.
y Cloenda dels 10 anys de l’Assemblea a Arenys de Munt.
y Dolors Feliu duu a terme una conferència al Parlament britànic. Acte organitzat per APPG Catalonia i presentat per Enric Stern.
y Diversos membres de l’Assemblea es reuneixen amb l’eurodiputada Cornelia Ernst de The Left.
y Acompanyem les encausades pel 23-S a Ciutat de la Justícia.
y Continua el cicle de xerrades “Horitzó 2023-2025: Independència” amb multitud de conferències omplint sales arreu de Catalunya.
y Participem en la manifestació per la Diada de la Catalunya Nord a Perpinyà.
y Convoquem una manifestació el 6 de desembre en protesta pel nou delicte de desordres públics agreujats.
y El Consell de la República i l’Assemblea organitzen la xerrada que la delegació d’exteriors del Govern havia cancel·lat sobre els atemptats del 17-A “El dret a la veritat i atemptats terroristes: definint límits”.
y Acompanyem Roger de Terrassa, jutjat per desobediència i resistència a l’autoritat.
y Un grup de secretaris nacionals fan entrega al consolat francès d’un document amb la demanda d’obertura del pas fronterer de Banyuls.
y Participem en la manifestació per reclamar l’obertura dels passos fronterers al Pertús.
y Acompanyem al TSJC els 7 del 30-G.
y Assistim a la 37a Nit de l’Edició del Gremi d’Editors de Catalunya.
y Acompanyem els 11 de la subdelegació al judici a Lleida.
y Duem a terme el Consell d’Assemblees de Base (CAB) a Mollerussa.
y Publiquem un vídeo promocional per donar a conèixer la manifestació contra el nou delicte de desordres públics agreujats.
y L’expresidenta, Elisenda Paluzie, i l’exsecretària nacional Sonia Urpí, assisteixen a Brussel·les a l’acte complementari de The Left i Greens EFA per exposar l’espionatge amb Pegasus.
y Continua el cicle de xerrades “Horitzó 2023-2025: Independència”.
y Participem en la 15a sessió del Fòrum de l’ONU per a les minories.
y Roda de premsa a la seu per donar a conèixer els detalls de la manifestació del 6 de desembre contra el delicte de desordres públics agreujats.
y Més de 10.000 assistents a la manifestació del 6-D que acaba a la plaça de Sant Jaume.
y Acompanyem Martí Claret als Jutjats d’Igualada.
y Uriel Bertran es reuneix amb Joseba Azkarraga de Sare Herritarra.
y Acompanyem Quico Molas als jutjats de Vic.
y Jornades de reflexió i treball a Castelló de la Plana amb Decidim País Valencià i Assemblea Sobiranista de Mallorca “Horizó Joan Fuster”.
y Participem en la manifestació “Una llengua per guanyar” en commemoració del 90è aniversari de les Normes de Castelló.
y La secretària nacional Marina Solís participa en l’acte organitzat pel Ciemen i el PEN català per commemorar el 25è aniversari de la Declaració Universal de Drets Lingüístics.
y Promocionem un nou lot de productes de la botiga per les dates de Nadal.
y Participem en la manifestació convocada per l’Assemblea Sobiranista de Mallorca amb motiu de la Diada de Mallorca i per reclamar el retorn de Valtònyc.
Gener 2023
y L’ONU emet un informe reconeixent violació de drets amb el cas del Catalan Gate i demana a l’Estat espanyol una investigació i reparació per les víctimes.
y Una delegació de secretaris nacionals assisteixen a una emotiva taula rodona de Sare Herritarra a Bilbao.
y Roda de premsa conjunta per donar a conèixer els detalls de la mobilització del 19-G amb Òmnium Cultural i el Consell de la República.
y Representants de l’Assemblea es reuneixen amb Dolkun Isa, exministra d’Afers Exteriors de Somalilàndia i presidenta de l’UNPO.
y 19G: Mobilització unitària en rebuig a la presència de Pedro Sánchez i Manuel Macron a Montjuïc amb 30.000 assistents.
y Manifestació dels CDR fins al consolat francès on resulta ferit el vicepresident de l’Assemblea.
y Dolors Feliu assisteix a la projecció del documental “We Won’t Shut Up” a Brussel·les amb Josep Valtònyc.
y Reunió amb representants d’EH Bildu.
y Concentració de rebuig a la presència del monarca espanyol a la plaça de Leonardo da Vinci de Barcelona.
Febrer 2023
y Roda de premsa a la seu per presentar la Conferència Nacional del Moviment Civil Independentista. S’obre el període d’inscripcions.
y Organitzem la xerrada “Xirinacs” a Taradell.
y Dolors Feliu rep el portaveu de Gure Esku, Josu Etxaburu.
y La presidenta participa a l’AGO d’Òmnium Cultural.
y Detenen el secretari nacional Martí Claret i participem en la concentració de suport.
y Dolors Feliu i Marina Solís es reuneixen amb representants de Plataforma per la Llengua.
y La presidenta s’acomiada de Josep Maria Espinàs a la capella ardent de la Generalitat.
y Acompanyem Laura Borràs a la seva entrada al TSJC.
y Participem als 1.000 dies de lluita de Meridiana Resisteix.
y Arriba a la fi el cicle de xerrades “Horitzó 2023-2025: Independència”.
y Concentració i projecció a les Torres Venecianes, a plaça Espanya de Barcelona, en rebuig a la presència del monarca i el president de l’Estat espanyol.
Març 2023
y Vídeo promocional de la Conferència Nacional MCI.
y Dolors Feliu i altres secretàries participen en la manifestació del 8-M.
y Conferència Nacional del Moviment Civil Independentista amb més de 50 entitats participants,
a la Universitat Politècnica de Catalunya.
y Acte de cloenda de la Conferència Nacional MCI.
y Acompanyem l’antiga mesa del Parlament al judici pels fets del 2017 al TSJC.
y Comunicat conjunt amb Òmnium, Junts, ERC i la CUP per denunciar els obstacles de l’Estat espanyol a la missió del Comitè d’Investigació de Pegasus del Parlament Europeu.
y Núria Marín, nova vicepresidenta de l’Assemblea.
y Marató de signatures de la campanya Nosaltres Acusem.
y Diverses accions en el pas de la Volta Ciclista a Catalunya.
y Dolors Feliu assisteix a la Ciutat de la Justícia en suport a la consellera Clara Ponsatí en el seu retorn a Catalunya.
y Concentració en suport a Clara Ponsatí arran de la seva detenció.
Abril 2023
y Es presenta el nou Full de ruta de l’Assemblea.
y Promoció de la campanya “Jo pago a Catalunya” per incentivar fer sobirania fiscal.
y Dolors Feliu assisteix a l’acte institucional de Sant Jordi al Palau de la Generalitat.
y Acte de suport a Pablo Hasel.
y Diada de Sant Jordi. Es munta una parada de material, marxandatge i llibres a Barcelona.
y Assemblea General Ordinària de l’UNPO a Barcelona.
y Acte internacional sobre independència i autodeterminació: “Moviments secessionistes i estratègies d’internacionalització: un estudi comparatiu”.
y Xerrades per debatre al voltant de la llista cívica a diversos pobles i ciutats.