10 minute read
ESCÉNICAS
Miss Beige
XXXIX SAGUNT A ESCENA
Advertisement
DEL DIJOUS 4 AL DIUMENGE 28/8 TEATRE ROMÀ DE SAGUNT Pl. Facundo Roca, s/n (Sagunt)
L’agost cultural a la ciutat de València és terra erma que espenta a perseguir el teatre, la música i la dansa que es conjumina al Teatre Romà de Sagunt. A punt de bufar les quaranta espelmes, el Sagunt a Escena proposa enguany un cartell on destaquen dos peces de teatre clàssic i una tercera que trenca la dinàmica parlant-nos de futbol i dones, molt protagonistes al llarg de tota la programació. Comencem per Safo [20], una gran coproducció liderada per tres dones potentíssimes: Christina Rosenvinge, Marta Pazos i María Folguera, desempolsant l’obra d’una altra dona influent que va destacar en l’àmbit de la poesia lírica a la Grècia arcaica i de la que han derivat els adjectius “sàfic” o “lèsbic”, parlem de la poetessa Safo de Lesbos. Folguera ha escrit el text, Rosenvinge ha musicat els poemes —que aleshores també s’acompanyaven amb música de la lira— i Pazos, fundadora de l’efervescent companyia galega Voadora, ha dirigit aquest poema escènic, musical i visual que explora la figura de la gran artista de Lesbos. L’altra
Ladies Football Club Safo © David Ruano
proposta clàssica del festival és El Misántropo [18] dirigida per Carol López —que es donaria a conèixer amb V.O.S. al Teatre Lliure, obra que Cesc Gay portaria al cinema més tard— i amb un repartiment encapçalat per Beatriz Carvajal. El misantrop viu apartat en el camp amb una filla que desitja descobrir món. A través d'ella, de la que s’ha enamorat Sóstrat, fill de la propietària de l'hotel rural, coneixerem la situació de la dona a la Grècia clàssica. D’altra banda està Ladies Football Club [27] sobre les munitionettes, un grup de dones angleses treballadores en fàbriques de munició que van avivar la pràctica del futbol mentres els homes lluitaven en la Primera Guerra Mundial. Un musical de Sergio Peris-Mencheta —ve de triomfar amb Una noche sin luna en l’ultima edició dels premis MAX celebrats a Maó— basat en l’obra homònima de Stefano Massini que viatja als orígens del futbol femení practicat per dones que passaren de casa a la fàbrica i de la fàbrica als camps de futbol. Obrirà el festival una obra de la casa, Júlia [6], l’adaptació que La Dependent ha fet de la novel·la d'Isabel Clara Simó sobre el món industrial a l’Alcoi de 1873. Un altre gran nom del Sagunt a Escena és el de José Mercé [13-14], que ve a presentar-nos Oripandó, en calé, “un viatge des de la tenebra cap al començar el dia”, i en valencià, un àlbum cridat a sorprendre. Fet d’extenses composicions de to progressiu, balades i antics cants de forja que es donen la mà amb el rap, patrons electrònics roquers i gemecs existencials embolicats en orquestra simfònica. La dansa ve de la mà d’Acosta Danza, que en Tocororo Suite [11] posa en escena la història d’un jove humil que arriba a la ciutat a la recerca de nous horitzons i acaba qüestionant-se les seues aspiracions. Un espectacle pintoresc inspirat en els costums, balls i ritmes cubans. Per últim, en Secretos de alcoba [24], l'espectador podrà conéixer a la performer Miss Beige i ficar-se al llit amb ella per compartir vulnerabilitats, tots junts, artista i tafaner/a. A banda, com sempre, el festival ha organitzat l’Off Romà, una programació paral·lela gratuïta en diversos indrets de la localitat que comptarà amb el circ de 23 Arts Produccions i Spinish Circo, la música de Tito Pontet, la dansa d’Otra Danza i Marroch, el teatre de carrer de Mecànica & Mime Prague i La Fam (Aquiles), la poesia escènica de Versonautas, flamenc, el teatre gestual de Mireia Miracle Company, la dansa vertical i d’ombres de Ferrer & Weidmann i teatre en valencià, el de La Família Política. S.M.
Los Uiquis
Llenad mi cuerpo de piedras
Olea
II MACASTRE
DEL VIERNES 2 AL DOMINGO 4/9 MACASTRE (La Foia de Bunyol)
“No llevar teatro a los pueblos es abandonarlos. La España Vaciada no comienza cuando ya no hay bar en el pueblo, la España Vaciada comienza en el momento en el que las manifestaciones culturales abandonan el mundo rural”. Con esa idea en la cabeza, el concejal de cultura de Macastre y el autor y director teatral Javier Sahuquillo han levantado la segunda edición de este mini festival que se extiende por distintos sitios de la localidad presentando los poemas sonoros de Versonautas, Olea de la compañía de teatro callejera Visitants, con la oliva como protagonista (finalista en los MAX a mejor espectáculo de teatro de calle) o la pieza infantil Üiqü’is de La Panda de Yolanda. AU
EN TIERRA EXTRAÑA
DEL DIMARTS 6 AL DIUMENGE 18/9 TEATRO OLYMPIA. Sant Vicent Màrtir, 44
En tierra extraña escenifica la reunió fictícia entre Concha Piquer i Federico García Lorca, els quals realment no arribaren mai a
conéixer-se. Dirigida i escrita per Juan Carlos Rubio, compta amb Diana Navarro, Alejandro Vera i Avelino Piedad com actors protagonistes. La utilització de personatges identificats amb cada una de les dos Espanyes enfrontades serveix per a construir un relat comú dels fets de l'època. L'encontre fictici entre els dos artistes es produeix en un teatre madrileny on la gran dama de la cobla assaja amb Rafael León. Lorca és convidat a composar un text i formar part del repertori de la Piquer, encara que la vertadera raó és menys poètica i més dramàtica! ASSUMPTA TAMARIT
VI CICLE ESCÈNIQUES CUIR
DEL DIJOUS 8 AL DIUMENGE 18/9 CARME TEATRE. Gregori Gea, 6
Tres peces de dansa i una de teatre musical componen aquesta sexta edició del Cicle Escèniques Cuir del Carme Teatre. El malcomío no piensa [8-9] dona nom a una peça de dansa que critica la masculinitat estereotipada i els cossos hegemònics que freqüenten els escenaris contemporanis. No más versiones: El Amor Brujo [10-11] vol ser l’antiversió del primer ballet espanyol del segle XX creat per Manuel de Falla, versionat mil i una voltes, i The very last nothern white rhino [15-16] és una peça de dansa urbana on Gaston Core reflexiona sobre la funció de viure posant la mirada en les dues úniques femelles rinoceront que sobreviuen de la seua espècie. Per últim, Transisters [17-18], que va eixir d’una nit organitzada pel festival Vociferio i el Carme Teatre per homenatjar la Rampova. S.M.
32 MIM
DEL MIÉRCOLES 14 AL DOMINGO 18/9 mimsueca.com
EL MÉDICO
DEL MIÉRCOLES 21/9 AL DOMINGO 9/10 TEATRO OLYMPIA. Sant Vicent Màrtir, 44
En septiembre hay que ir a la Ribera Baixa para disfrutar de uno de los festivales de artes escénicas más potentes de la Comunitat Valenciana. Sueca acoge este año la 32 edición del Festival Internacional de MIM con nueva dirección artística (Joan Santacreu dio un paso al lado a finales de 2021 tras siete años al frente de la nave) y novedades a nivel programático. Se han creado sinergias con otros festivales como el Panorama Circada de Sevilla, en el que el MIM ha participado como jurado premiando al espectáculo Latas de la compañía zaragozana D’Click. Será una de las propuestas del MIM este año, una pieza que mezcla lenguajes propios del circo como las acrobacias y el mástil chino, con una dramaturgia teatral llena de imaginación, poética, gestualidad y mucho sentido del humor. Una de las obras valencianas que podremos ver es Zoociedad de La pata izquierda, con una puesta en escena repleta de humor gestual que nos muestra pequeños retazos de la vida de los huéspedes de un hotel y, por extensión, los miedos que habitan en esta sociedad cada vez más deshumanizada. Los espectáculos internacionales son los que hacen de este festival una auténtica joya, pero al cierre de la edición de esta revista aún no se habían dado a conocer. Ampliaremos la información en nuestra web <au-agenda.com> en cuanto se hagan públicos. S.M. La famosa novela El médico de Noah Gordon llega al Teatro Olympia en forma de musical. Estrenada en Madrid, la adaptación de este bestseller —en cuyo proceso creativo Gordon ha participado activamente— nos sumerge en la vida de Rob J. Cole con su insólito don, el de poder predecir la muerte. Desde que se queda huérfano, hasta que cumple diecinueve años, Rob recorre Inglaterra junto a un cirujano para aprender el oficio y conoce a un médico judío que le habla de una escuela en Persia en la que se podrá formar en las más avanzadas técnicas de la época. Ahí comienza la aventura de cruzar medio mundo para aprender el oficio que le apasiona, todo un recorrido por la cultura, los conocimientos y la vida en torno al año 1000. Cada función cuenta con más de cuarenta
artistas entre actores y músicos, y más de 75 personas trabajan entre bambalinas para lograr la excelencia
de las representaciones que han sido aclamadas por público y crítica. Protagonizada por Guido Balzaretti y Paco Arrojo, y con vestuario de Lorenzo Caprile, El médico es uno de los grandes estrenos de la temporada en Valencia. INÉS LUJÁN
XII RUSSAFA ESCÈNICA
DEL JUEVES 22/9 AL DOMINGO 2/10 russafaescenica.com
El lema que guía este año la programación de Russafa Escènica es “Positiu” y su imagen es la de un equilibrista intentando mantener la vertical sobre la cuerda floja, reflejo, quizá, de aquello a lo que aspiramos y de donde venimos. Al cierre de la edición de esta revista la organización había hecho públicas sus producciones propias y las nacionales, pero queda mucho por conocerse (están en pleno proceso de selección) y avisan de que la calidad de todo lo recibido augura una edición de altura. De momento sabemos que Isabel Martí se encargará de dirigir la producción itinerante de escenas cortas que se desarrolla en distintos espacios del Centre del Carme llamada La conducta. ¿Si quieres, puedes? La otra producción propia, La raya imperceptible de la historia, saldrá de un taller con bailarines y performers dirigido por Joaquín Collado (Antes Collado) que empezó en el mes de junio. Y más propuestas de compañías nacionales: Lo otro: el concierto de Anto Rodríguez en la Sala Palmireno de la Universitat de València, Noche cañón de Societat Doctor Alonso, Aperitiu de la compañía Los Informalls y Envà de Amer i África Circ, que se presentará en el Parc Central. S.M.
FRUTAS DE DISEÑO
FINS EL DIUMENGE 11/9 CCCC. Museu, 2
La imagte i identitat visual que envolta les fruites són un exemple de com el disseny està present en la nostra vida diària més del que ens imaginem. Esta exposició és un
projecte que ha recopilat dissenys d'embalatges i envasos des de finals
dels anys 50, i que compten ni més ni menys que amb 250 papers de seda, 120 caixes i 360 etiquetes, que són el resultat de cerques en mercat, impremtes, comercialitzadores, i col·leccions particulars. Un desenvolupament visual abans marcat per la il·lustració, que ha anat evolucionant fins a tipografies, colors plans i llamatius. Aquesta mostra és part de la programació del World Design Capital València 2022, i constitueix un compendi d'aquell valuós treball que forma part del nostre imaginari social a través d'un producte tan quotidià com la fruita, amb especial atenció a la nostra taronja. SNOWFLAKE
La marquesa de Villafranca pintando a su marido
FINS EL DIUMENGE 18/9 MUSEU BB.AA. Sant Pius V, 9
Qui van ser les artistes importants de finals del segle passat a Espanya? On estan els arrels que ajuden a entendre el present de l’art espanyol? Són algunes de les preguntes que vol resoldre la mostra Cap a poètiques de gènere. Dones artistes a Espanya 1804-1939 filada amb
artistes espanyoles i estrangeres que visqueren a Espanya l’obra de les quals ajudà a modernitzar el
panorama espanyol. Més de cent obres que comencen al 1804, any en què Francisco de Goya retratà a María Tomasa Palafox. D’ençà fins a la Guerra Civil aquestes artistes lluitaren per conquerir un estatus que se’ls havia negat fins aleshores produint obra d’una gran qualitat que qüestiona hui el relat hegemònic de la història de l’art. AU
GRÀFICA URBANA DE VALÈNCIA
FINS EL DIUMENGE 25/9 GALERIA DEL TOSSAL. Pl. del Tossal, s/n
Tot just fa un any entrevistàvem al dissenyador Juan Nava amb motiu de l’exposició que estava a punt d’inaugurar al Gabinete de Dibujos amb un munt de lletres inventades als rètols tradicionals que, des de fa 18 anys, ell fotografia i dibuixa digitalment en blanc i negre llevant el cromatisme, el context i el soroll del voltant. La lletra nua, neta i majestuosa. Ara porta a la Galeria del Tossal
una selecció de rètols antics de la ciutat —encara dempeus alguns, altres, desapareguts— realitzats
amb tècniques artesanals sota el títol Gràfica urbana de València. Veureu rètols que encara es troben als carrers de València, com Unión Musical Española, Congo o Refugio; i d’altres desapareguts com Almacenes España que Nava ha rescatat de l’oblit dibuixant-lo per a la posteritat. S.M.
