III cicle La mĂşsica del Museu
1
III cicle La mĂşsica del Museu
2
III cicle La mĂşsica del Museu
3
III cicle La mĂşsica del Museu
4
III cicle La mĂşsica del Museu
5
III cicle La mĂşsica del Museu
6
III cicle La mĂşsica del Museu
7
III cicle La mĂşsica del Museu
8
III cicle La mĂşsica del Museu
9
III cicle La mĂşsica del Museu
10
III cicle La mĂşsica del Museu
11
III cicle La mĂşsica del Museu
12
III cicle La mĂşsica del Museu
13
III cicle La mĂşsica del Museu
14
III cicle La mĂşsica del Museu
15
III cicle La mĂşsica del Museu
16
III cicle La mĂşsica del Museu
17
III cicle La mĂşsica del Museu
18
III cicle La mĂşsica del Museu
19
III cicle La mĂşsica del Museu
20
III cicle La mĂşsica del Museu
21
III cicle La mĂşsica del Museu
22
III cicle La mĂşsica del Museu
23
III cicle La música del Museu
L’orgue Pérez Molero Organitzada en col·laboració amb l’Associació Catalana de l’Orgue en el marc de la 30a edició del cicle Els Orgues de Catalunya, la darrera sessió del nostre cicle d’audicions està dedicada a una de les joies més estimades i emblemàtiques del Museu: l’orgue Pérez Molero. Aquest és, sens dubte, un dels instruments més importants de la col·lecció, no només per la seva antiguitat i valor històric, sinó també pel fet de conservar en perfectes condicions totes les seves qualitats per poder ser interpretat en l’actualitat. Això ha estat possible gràcies a un fidel i acurat treball de restauració que ens permet, avui dia, gaudir plenament del seu so i aspecte originals. És, en aquest sentit, un dels millors exemples del programa específic de restauració i conservació que duu a terme el Museu amb l’objectiu de recuperar i preservar els instruments més representatius de cada època i el seu so, com a testimonis vius de la cultura musical del seu temps. L’orgue Pérez Molero (MDMB 581) té un aspecte imponent i una gran bellesa. De dimensions considerables —arriba als quatre metres i mig d’alçada—, està muntat en un moble barroc ornamentat amb una equilibrada riquesa de daurats i policromia. Va ser construït l’any 1719 per l’orguener Manuel Pérez Molero, a Segovia, i procedeix del convent de monges clarisses de Santa Maria de Jesús, a Àvila, on va ser instal·lat. Consta d’un únic teclat, amb quaranta-cinc tecles i tretze registres, i disposa de tres grans manxes exteriors que, situades al costat, s’accionen manual-
ment amb tres palanques independents que hi subministren l’aire, una tasca que requereix la col·laboració d’un ajudant per accionar-les. L’orgue va ser restaurat l’any 2004, d’acord amb els procediments i tècniques de construcció de l’època en què va ser creat i amb els mateixos materials de llavors. Aquest treball de restauració —que, a més de buscar la màxima fidelitat a partir d’una investigació prèvia exhaustiva, estava especialment adreçat al seu ús musical— va requerir la intervenció de diversos especialistes. Gerhard Grenzing va dirigir la restauració de la part musical de l’instrument, Blanca López de Arriba es va encarregar de les policromies i Robert Jaumandreu de l’estructura del moble barroc. Aquesta sessió de cloenda del cicle “La Música del Museu” ens ofereix tant l’oportunitat de gaudir del seu so original com el privilegi de sentir-lo a les mans d’una de les organistes i pedagogues més importants i reconegudes del nostre país: Montserrat Torrent. Intèrpret brillant i mestra de grans mestres, ens proposa en aquesta ocasió acompanyar-la en un variat i suggeridor itinerari per la música d’alguns autors destacats de diferents escoles europees dels segles XVI i XVII, un període daurat de la música per a orgue i especialment significatiu en l’evolució i desenvolupament de l’anomenat “rei dels instruments”.
Pere de la Riva 24
III cicle La mĂşsica del Museu
25