La visió del gènere
La ciència i la ficció a Catalunya
Malgrat que la ciència ficció ha estat durant molts
Abans del franquisme hi va haver a Catalunya alguns autors
anys marcadament masclista, en les darreres dècades
que, a l’estil de Verne o Wells, especulaven sobre futurs
hi ha hagut autors que han introduït la visió de societats
possibles a partir de la ciència i la tècnica.
i problemes lligats a les relacions de poder entre els
Més endavant serà la novel·la juvenil escrita en català on es
gèneres i a uns altres aspectes d’orientació sexual.
desenvoluparà bàsicament el gènere.
Alien resurección. JEAN-PIERRE JEUNET
1997
Recursos electrònics
Avalon. MANORU OSHII
2001
Asociación Española de Fantasía, Ciencia Ficción y Terror
Blade runner. RIDLEY SCOTT
1982
Brazil. TERRY GILIAM
1985
http://dreamers.com/libroscf/ BEM ON LINE Portal especialitzat en literatura, còmic
http://www.aefcft.com Base bibliogràfica de ciència ficció i fantasia
ATWOOD, MARGARET. El Cuento de la criada. Barcelona:
ARTIS-GENER, AVEL·LÍ. Paraules d’Opòton el vell.
Suma de letras
Barcelona: Edicions 62
Desafio total. PAUL VERHOEVEN
1990
LE GUIN, URSULA K. La mà esquerra de la foscor.
BURGAS, ÀNGEL. M.A.X. Barcelona: La Galera
Doce monos. TERRY GILIAM
1995
BEA, JOSÉ MARÍA. Si pudiera recordar. Madrid: Anaya
Dune. DAVID LYNCH
1984
BEA, JOSÉ MARÍA. Más alla de la luz. Madrid: Anaya
Encuentros en la tercer fase. STEVEN SPIELBERG
1977
http://www.bibliopolis.org/
GALÍCIA, MONTSERRAT. L’altra cara del mirall.
Fahrenheit 451. FRANÇOIS TRUFFAUT
1966
Caronte el buscador temático sobre ciencia ficción
Gattaca. ANDREW NICCOL
1997
i ciència ficció i fantasia
Xarxa de Biblioteques Municipals
Ciència ficció Una mirada al futur
http://www.bemonline.com/modules/news/
Barcelona: Proa
LE GUIN, URSULA K. Los desposeidos. Barcelona: Minotauro
Bibliópolis crítica en la red
RUSS, JOANA. L’home femella. Alella: Pleniluni TEPPER, SHERI, S. La puerta al pais de las mujeres.
http://caronte.quintadimension.com/
Barcelona: Cruïlla
Barcelona: Ediciones B
GALÍCIA, MONTSERRAT. El darrer manuscrit. STURGEON, THEODORE. Venus mas X. Barcelona: Orbis
CI-FI: Portal de la ciència ficció La guerra de las galaxias
Barcelona: La Galera
http://www.portal-cifi.com/
(Episodio IV: Una nueva esperanza).
GARCIA LLORCA, ANTONI. Espasa de constel·lació.
Les grans nissagues
GEORGES LUCAS
2005
Johnny Mnemonic. ROBERT LONGO
1995
Ciència Ficció a la UPC http://bibliotecnica.upc.es/cienciaficcio/home/home.asp
Barcelona: La Galera
Els autors que han creat un univers imaginari complex i ben elaborat, tornen a visitar-lo per explotar-ne al màxim les
HERNÁNDEZ PAU, JOAN. Els cosacs de l’autopista.
possibilitats. A la ciència ficció trobem trilogies i sèries més
Barcelona: Empúries
Mars Attacks! TIM BURTON
1996
http://literfan.cyberdark.net/Enlaces.htm
PEDROLO, MANUEL. Mecanoscrit del segon origen.
Matrix. ANDY I LARRY WACHOWSKI
1999
Gigamesh
Metropolis. FRITZ LANG
1927
Minory Report. STEVEN SPIELBERG
2002
http://www.locusmag.com/
Alella: Pleniluni
El Planeta de los simios. FRANKLIN J, SCHAFFNER
1968
El Portal de la Literatura Fantástica y de Ciencia Ficción
SIERRA I FABRA, JORDI. Les veus del mart. Barcelona:
Regreso al futuro. ROBERT ZEMECKIS
1985
Robocop. PAUL VERHOVEN
1987
http://www.ciencia-ficcion.com/bienvenida.html
Solaris. STEVEN SODERBERGH
2002
Sedice: Foro de ciencia ficción
Enlaces de literatura fantástica y de ciencia ficción
llargues que tenen molts seguidors. Alguns títols que inicien les nissagues són els següents:
http://www.gigamesh.com/
Barcelona: Edicions 62.
ASIMOV, ISAAC. Fundació. Alella: Pleniluni PEDROLO, MANUEL. Trajecte final. Barcelona: Edicions 62 ASIMOV, ISAAC. Fundació i Imperi. Alella. Pleniluni
LOCUS MAGAZINE
PUJULÀ I VALLÈS, FREDERIC. Homes artificials. CARD, ORSON SCOTT. El Juego de Ender. Barcelona:
http://literfan.cyberdark.net/
Ediciones B
HERBERT, FRANK. Duna. Alella: Pleniluni POHL, FREDERIK. Pòrtico.
SD: Sitio de la Ciènca ficción
La Galera
VILLALONGA, LLORENÇ. Andrea Víctrix. Barcelona: Destino
Barcelona: Ediciones B
http://www.sedice.com/modules.php?name=Forums&file=vie
SIMMONS, DAN. Hyperion. Barcelona: Ediciones B
Pel·lícules
Star Trek, la película: La conquista del espacio.
Múltiples pel·lícules d’Hol·lywood de ciència ficció han
ROBERT WISE
wforum&f=12 1979 SFCROWNEST
contribuït a crear un univers imaginatiu. Algunes d’aquestes pel·lícules estan basades en obre escrites per reconeguts
Terminator. JAMES. CAMERON
1984
www.sfcrowsnest.com/
Yo, Robot. ALEX PROYAS
2004
Societat Catalana de Ciència Ficció i Fantasia
autors d’aquest gènere. 2001 Una odisea en el espacio. STANLEY KUBRICK
1968
2046. WOMG KAR WAI
2004
A.I. Inteligencia artificial. STEVEN SPIELBERG
2001
Alien, el octavo pasajero. RIDLEY SCOTT
1979
http://es.geocities.com/sc2f2/ Westworld. MICHAEL CRICHTON
1973 Stardust: noticias de ciencia ficción, fantasía y terror http://www.stardustcf.com/noticias.asp#2858
Guia de Lectura
En aquest, any proclamat com l’Any de la Ciència, volem apropar-nos a un gènere literari que ha tingut en la ciència la base per desenvolupar el seu corpus creatiu. Amb una visió de futur, que en molts casos s’ha avançat al que més endavant serien realitats científiques o eines tecnològiques utilitzades per tothom, la ciència ficció respon a la pregunta “què passaria si...” i sovint aquesta resposta s’ha apropat molt al que després han estat realitats. Des dels precursors del gènere (Shelley, Verne...) fins al ciberpunk, amb la seva estètica i el seu interès pel món virtual, un llarg recorregut de novel·les i narracions intenten explicar-nos com la ciència pot canviar la vida de les persones i de la societat. I també que més enllà del nostre petit món ple de conflictes, hi ha un immens univers per descobrir, en el qual podem trobar moltes sorpreses.
WELLS, HERBERT. G. La Guerra dels mons. Barcelona:
Aliens i extraterrestres
GIBSON, WILLIAM. Mona Lisa acelerada. Barcelona:
Quaderns Crema
L’immens espai exterior també està habitat i la imaginació
Minotauro
dels escriptors presenta des de petits personatges de color
WELLS, HERBERT. G. Els primers homes a la lluna.
verd amb antenes, fins a ésser més o menys humanoides
Barcelona: Empúries
amb un nivell de coneixements i de facultats molt superiors als terrícoles. Les relacions entre els extraterrestres i els
GIBSON, WILLIAM. Neuromàntic. Barcelona: Minotauro STEPHENSON, NEAL. Criptomicon. Barcelona: Ediciones B
humans són sovint motiu de conflicte.
Primeres novel·les Si be les primeres novel·les de ciència ficció neixen
ASIMOV, ISAAC. Fins i tot els déus. Alella: Pleniluni
Si el viatge interplanetari és típic en la ciència-ficció, ho
a Europa, és als Estats Units on es desenvolupa el gènere, especialment gràcies al suport de les revistes
BRADBURY, RAY. Les cròniques marcianes. Edhasa BROWN, FREDERIC. Marciano vete a casa. Madrid: Bibliópolis
possibilitat de moure’s en tots dos sentits possibles: cap endavant i cap enrere, i a “velocitats” superiors.
Edgar R. Burroughs qui busca un nou escenari per a les seves novel·les d’aventures, fins a un home profundament
és, també, el viatge a través del temps. Tots en som, de viatgers del temps. La ciència-ficció, però, ha imaginat la
que publiquen narracions curtes i que obriran el camí cap a la novel·la. S’hi apunten des del creador de Tarzan,
El viatge en el temps
CLARKE, ARTHUR C. La fi de la infantesa. Alella: Pleniluni AGUILERA, JUAN MIGUEL. La locura de Dios. Barcelona:
preocupat per la societat com George Orwell.
La Xarxa de Biblioteques Municipals, gestionada per la Diputació de Barcelona i els ajuntaments de la província,
LEM, STANISLAW. Solaris. Alella: Pleniluni
Ediciones B
POHL, FREDERIK. El mundo al final del tiempo. Barcelona:
ANDERSON, PAUL. La patrulla del tiempo. Barcelona:
Ediciones B
Ediciones B
agrupa 180 biblioteques i 9 bibliobusos.
BURROUGHS, EDGARD RICE. L’odissea bàrbara. Barcelona: Laertes
www.diba.cat/biblioteques
HUXLEY, ALDOUS. Un món feliç. Barcelona: Columna ASIMOV, ISAAC. La fi de l’eternitat. Barcelona. Ediciones B LEWIS, CLIVE S. Mas allá del planeta silencioso. Barcelona:
Robots i màquines
Minotauro
El maquinisme és un altre dels temes que ha desenvolupat
CRICHTON, MICHAEL. Parc Juràssic, Barcelona: Proa
la ciència ficció. Sorgeix en reacció a l’allau de màquines
ORWELL, GEORGE. 1984 . Barcelona: Edicions 62
de tota mena que apareix a partir dels segles XIX i XX.
DICK, PHILIP K. El hombre del castillo. Barcelona: Minotauro
STAPLEDON, OLAF. Hacedor de estrellas. Barcelona:
El terme “robot” sembla que va néixer d’un traductor
MOORE, WARD. Lo que el tiempo se llevó. Barcelona:
Minotauro
mandrós: l’any 1923, Paul Selver no es devia atrevir a
Martínez Roca
traduir a l’anglès el terme txec “robota” que s’usava en l’obra teatral R.O.R. (Rossum’s Universal Robots), 1920,
El viatge per l’espai
de Karel Capek. D’aquesta manera, la paraula “robot” va
Aquest món ha quedat petit i ara és l’immens espai
entrar al vocabulari anglès i al de les altres llengües.
exterior el que ens pot oferir tota mena de sorpreses i també d’ensurts. La tecnologia moderna, amb les seves naus tripulades, permetrà explorar altres galàxies, en una
Els fundadors
descoberta que en alguns casos recorda la dels pioners
A partir del s.XIX, en que la ciència i la tecnologia esdevenen
que exploraven el gran oest americà.
elements essencials pel desenvolupament de la societat,
ROBERTS, KEITH. Pavana. Barcelona: Minotauro WELLS, HERBERT G. La màquina del temps. Barcelona: Empúries
ASIMOV, ISAAC. Jo, robot. Alella: Pleniluni ASIMOV, ISAAC. Sueños de robot. Barcelona: Debolsillo
Altres societats CAPEK, KARL. R.u.r y El juego de los insectos. Barcelona:
A banda dels canvis científics i tecnològics, hi ha també
Minotauro
una ciència ficció que a més especula sobre la resposta
sorgeixen les primeres novel·les de ciència ficció.
CLARKE, ARTHUR C. 2001, una odissea espacial. Alella:
humana als canvis i dóna una visió de com les societats
La importància d’aquestes no és únicament la descripció
Pleniluni
evolucionen i s’organitzen en aquests futurs possibles.
Ciberpunk
de nous avenços científics, sinó les conseqüències que poden tenir en el seu entorn social.
SHELLEY, MARY WOLLSTONECRAFT. Frankenstein o
FLYNN, MICHAEL. El naufragio de: “El rio de las estrellas”.
El nom de “ciberpunk” va ésser inventat per uns editors
Barcelona: Ediciones B
nord-americans. Altres comentaristes i crítics, com Norman
BRADBURY, RAY. Fahrenheit 451. Barcelona: Proa
Spinrad, han suggerit el nom de “neuromàntics”, que deriva
BRUNNER, JOHN. Todos sobre Zanzíbar. Madrid: La Factoría
HEILEIN, ROBERT A. Tropes de l’espai. Alella: Pleniluni
de la primera novel·la, emblemàtica, del corrent.
de ideas
MCMASTER BUJOLD, LOIS. El aprendiz de guerrero.
Molt més seriós sembla el recent naixement
DICK, PHILIP. Els androides somien en xais elèctrics?
Barcelona: Ediciones B
“postciberpunk”, concepte sorgit de l’obra d’alguns bons
Alella. Pleniluni
El prometeu modern. Barcelona: La Magrana
VERNE, JULES. De la terra a la lluna. Barcelona: Barcanova.
escriptors que, realment coneixedors de la tecnologia
VERNE, JULES. Vint mil llegües de viatge submarí. Barcelona:
informàtica moderna i de les seves possibilitats, escriuen
POHL, FREDERIK I KORNBLUTH,C.M. Els mercaders de
La Magrana
incorporant-lo d’una manera reeixida.
l’espai. Barcelona: Pòrtic
VERNE, JULES. El Viatge al centre de la terra. Barcelona:
EGAN, GREG. Ciudad permutación. Barcelona: Ediciones B
L’Atzar
TURNNER, GEORGE. Las torres del Olvido. Barcelona: Ediciones B
Diputació de Barcelona Àrea de Cultura Servei de Biblioteques Comte d’Urgell, 187 08036 Barcelona Tel. 934 022 545 s.biblioteques@diba.cat www.diba.cat/biblioteques/
Diputació de Barcelona Àrea de Cultura Oficina de Patrimoni Cultural Carrer Comte d’Urgell, 187 08036 Barcelona www.diba.cat/opc/