ALFAFAREJANT
“Fira Pro-Adopt”: Alfafar se suma a l’adopció responsable d’animals
C
oincidint un any més amb la celebració de la festivitat de Sant Antoni en el municipi, l’Ajuntament d’Alfafar organitza la Fira ProAdopt, una iniciativa anual amb la qual promou l’adopció responsable d’animals i pretén donar visibilitat a la labor fonamental de protectores i refugis. Dejando Huellas i El Refugi d’Elsa, dos de les prop de vint associacions protectores que van acudir a la fira ens conten la dedicació que implica la labor que duen a terme i els reptes que suposa la prevenció de l’abandó i la tinença responsable d’animals.
2
«Faré 70 anys el mes que ve i des dels 22 em dedique a això. D’alguna manera, els gats m’han tret d’on estava. Per a mi no és un sacrifici, tothom pot fer-lo, però cal voler». I per això Mili, responsable de l’Associació Protectora Felina d’Alfafar Dejando Huellas, l’única associació sense ànim de lucre d’aquestes característiques en el municipi, és una de les prop de vint protectores i associacions que participen en la nova edició de la Fira Pro-Adopt d’Alfafar, una iniciativa de l’àrea de Sanitat de
l’Ajuntament per a promoure l’adopció d’animals i la tinença responsable de mascotes, i donar visibilitat a la labor a vegades poc reconeguda de refugis i protectores. El Parc de les Palmeres del municipi acull així una cita especial i familiar que coincideix com cada any amb la festivitat de Sant Antoni, una cita amb la qual es busca remoure consciències entorn de la prevenció de l’abandó i l’adopció i tinença responsable d’animals. Cites com les del Pro-Adopt són fonamentals per a les associacions, no solament perquè incrementen les adopcions sinó per la recaptació amb les vendes en els diferents stands d’accessoris per a animals que disposen. Així ho reconeix Mili, la majoria dels ingressos amb els que compta l’associació els aconsegueixen en les fires en les quals embenen accessoris per a mascotes fets a mà per ella mateixa. La seua dedicació a Dejando Huellas és quasi exclusiva. El dia a dia de Mili comença i acaba amb els gats d’Alfafar. Dejando Huellas s’ocupa d’unes deu colònies, uns setanta gats en total en tot el municipi. Cada dia Mili visita unes tres o quatre de les colònies i s’encarrega de
AJUNTAMENT D’ALFAFAR posar-los el pinso i canviar-los les mantes i altres pertinences. l’aigua. D’aquesta forma, comptant amb Però el seu treball no acaba ací, un refugi físic, s’alleujaria una les tres voluntàries que formen càrrega de treball de la protectopart de la protectora felina tam- ra a la qual també se suma altres bé s’encarreguen de portar els dues rellevants tasques que du gats a la clínica per a les esteri- a terme: els períodes d’acollilitzacions, dels rescats dels troment dels cadells i la gestió i bats al carrer o per particulars seguiment de les adopcions. La o de medicar-los quan emmalal- protectora cedeix els gats amb teixen. «Fem el que es pot. És les vacunes corresponents si les complicat i requereix de molta famílies adoptants superen un paciència. Quan estan dolents, qüestionari confirmant que reper exemple, és una bogeria. uneixen les característiques per Ens tirem hores amb les gàbies a una tinença responsable de la perquè molts no es deixen agamascota. Des de maig fins a desfar i al final optem per posar les embre de l’any passat, Dejando medicines en l’aigua per a asHuellas va aconseguir donar en segurar-nos que les prenguen. I també hem de suportar als veïns que no entenen la nostra labor. Però nosaltres ho portem bé. És tot per amor a ells», relata Mili. El reconeixement al treball altruista de l’associació protectora va arribar l’any 2014 quan Dejando Huellas va aconseguir un conveni de col·laboració amb l’Ajuntament d’Alfafar, que adopció a 36 cadells, una xifra des de llavors s’ocupa del 33% de la qual se senten orgulloses, de les despeses de veterinària però encara molt insignificant i d’alimentació de les colònies en comparació amb el nombre per a garantir així les condicions d’abandons. higiènic-sanitàries de la pobla«A vegades he obert la porta de ció. Posteriorment, este conveni la meua casa i m’he trobat una se va renovar en 2018, amb una caixa amb més de deu cadells. quantitat fixa de Unes altres els “A vegades he obert deixen tirats en 4.000€ anuals per al control y la porta de la meua els contenidors, esterilització de casa i m’he trobat una cadells nounats, les colonies de caixa amb més de deu fins i tot amb el gats en el municicordó encara. cadells. Unes altres pi. A més, contiels deixen tirats en els Queda molt camí nua en marxa el contenidors, cabdells per recórrer, però projecte de compla gent es va consnounats, fins i tot amb el tar en el municipi cienciant més. cordó encara. Queda amb un xicotet Hui som 20 assomolt camí per recórrer, ciacions protectorefugi físic on però la gent es va els gats puguen res diferents ací. conscienciant més.” estar controlats És dur i implica i les voluntàries molt treball, però guardar el pinso, no som esclaus
d’això, ens agrada i ho portem bé. Jo viu per a ells. Quan un està malalt o ferit i no ho puc agafar, sent una impotència... Però després quan li’ls porten i ixen adoptats és una alegria i una satisfacció increïble. Jo no els tinc per a quedar-me’ls, ho faig per a trobar-los una casa. És el que m’ompli», conclou Mili. La funció d’associacions protectores com la de Mili continuen sent necessàries com demostren les últimes dades d’abandó animal. Segons la Fundació Affinity, que va llançar la primera campanya de sensibilització sobre abandó animal en 1988 sota
el famós lema El mai ho faria, uns 130.000 animals van ser recollits durant l’any 2017 pels refugis i protectores, 104.834 gossos i 33.473 gats. Més del 90% dels animals van ser trobats per les mateixes entitats o por particulars. Únicament un 43% del total van poder ser adoptats per una nova família. Però no solament la promoció de l’adopció responsable és clau per a alleujar les xifres d’abandó animal, l’esterilització i la identificació de l’animal també són estratègies fonamentals per a la prevenció, ja com també recull l’informe de la Fundació Affinity, les ventrades indesitjades continuen sent el principal motiu d’abandó i al voltant d’un 20% dels animals oposats van poder ser retornats als seus propietaris ja que se’ls havia col·locat el
3
4
microxip identificatiu. A més de les xifres d’abandó, un altre dels aspectes més preocupants per a refugis i protectores és la saturació. Un 16% dels animals que es recullen romanen en els refugis, una xifra que mantenint-se a llarg termini desbordaria a les protectores. Així ocorre en el Refugi d’Elsa, una altra de les associacions que participa en la Fira Pro-Adopt de l’Ajuntament d’Alfafar. Miguel i Yolanda són els únics que s’encarreguen d’una protectora d’animals que atén actualment 40 gossos i 12 gats. Fa tres anys que el matrimoni va posar en marxa un refugi que el mateix Miguel va construir després de dècades de dedicació altruista als animals en diferents associacions i protectores: «Fem tot això per ells, des de fa més de 20 anys i fins el que ens quede de vida. Alguns ens diran bojos, però ens necessiten». El refugi d’Elsa, nom en homenatge a la primera gosseta que van rescatar, és l’element principal de la vida de Miguel i Yolanda. El seu manteniment diari implica un sacrifici que pocs poden assumir. Als seus 12 hores de jornada laboral, Miguel suma la gestió del refugi en el qual es gasten 30 kg de pinso al dia. Aquesta labor exigeix una dedicació completa, diària a la qual pocs es comprometen. «Tenim voluntaris que ens ajuden de tant en tant però no és suficient. Els animals mengen tots els dies. Poca gent té la capacitat de comprometre’s a aqueix nivell». La falta d’ajuda fa que en el refugi d’Elsa estiguen en aquests moments desbordats. Viuen al dia, amb els ingressos de les fires d’animals i els pocs donatius que reben. «Arriben contínuament i ixen en adopció molt pocs. És especialment complicat per als gossos mestissos o de major grandària». La majoria dels animals són recollits i rescatats per ells mateixos, o li’ls deixen al costat del refugi. «Mai ho entendré. Ells sempre estaran amb tu, mai et trairien i això és alguna cosa que no podem dir nosaltres». Es percep des de les protectores una major consciència social? Per a Miguel, que
ja té moltíssims anys d’experiència, no existent encara una consciència estesa sobre la responsabilitat en la tinença d’animals i continuen necessitant-se una major implicació en tots els àmbits, encara que valora molt positivament la celebració d’iniciatives com la Fira Pro-Adopt de l’Ajuntament amb la qual es visibilitza una clara intenció de reeducar la tradicional concepció utilitarista dels animals domèstics, un esforç de conscienciació especialment dirigit a les i els més joves i amb la qual continuar la tendència de reducció de l’abandó animal.
“Un 16% dels animals que es recullen romanen en els refugis, una xifra que mantenint-se a llarg termini desbordaria a les protectores.”
Gabinete de Comunicación. Redacción: Sara Díaz Martínez. Imagen: Sandra Orero Cebrián. Maquetación: Carla Amat Abalos.