ALFAFAREJANT
Arranca la VIII Fira del Llibre d’Alfafar
P
2
Per huité any consecutiu, la Plaça de l’Ajuntament d’Alfafar acull els dies 12, 13 i 14 d’abril la Fira del Llibre del municipi, una iniciativa ja consolidada i referent a la comarca amb la qual es pretén fomentar l’hàbit lector de les i els veïns i oferir un espai de visibilitat i promoció a les i els escriptors locals. En aquest nou número de Alfafarejant, t’avancem totes les novetats d’aquesta VIII edició i, a més, entrevistem a Cristian Romero, Marisol Sales i Nerea Romero, tres joves autors d’Alfafar que presenten els seus nous llibres. Des de 2012, any en què es va impulsar la primera edició de la Fira del Llibre d’Alfafar, la iniciativa organitzada pel departament de Cultura de l’Ajuntament s’ha consolidat com una de les cites anuals més esperades per les i els veïns del municipi, així com la principal iniciativa de difusió cultural i de promoció de les i els autors d’Alfafar. Cada any des de llavors, la Plaça de l’Ajuntament és el punt de trobada d’escriptors consolidats, autores i autors autòctons, xicotetes editorials, llibreries i comerços pertanyents al sector editorial. A més,
al llarg dels diferents dies de la Fira es programen nombroses activitats infantils vinculades a l’hàbit lector en una proposta dirigida al gaudi i a l’oci en família. La VIII Fira del Llibre d’Alfafar compta enguany, a més, amb importants novetats. La presentació d’aquesta edició va tindre lloc dissabte passat 6 d’abril en l’acte d’inauguració del “Racó dels Lletres d’Alfafar” en l’hipermercat Carrefour d’Alfafar. Es tracta d’un espai permanent reservat a la venda i promoció de les obres de les i els autors locals acostant-les a les i els veïns interessats, així com a clients de l’hipermercat i nous lectors potencials. D’aquesta forma, es fa un pas més en la promoció de la literatura local i es manté al llarg de l’any un espai de visibilitat dels escriptors d’Alfafar i les seues obres. Autors com José Antonio Martínez, Nerea Romero, Cristian Romero, Vicente Sala, Rafael Mata, Rafael Alemany, Lydia Forges, Do Pons i Salvador Raga van aprofitar l’acte per a signar llibres i presentar les seues obres als lectors. A més, la Fira del Llibre coincideix amb la reober-
SIGNATURES I PRESENTACIONS. DIVENDRES 12 ABRIL
18:30h. Presentació del llibre “La huella de una carta” de Rosario Raro. En la Biblioteca Municipal. 19:30h. Signatura de llibres a càrrec del dibuixant Paco Roca. En l’estand de l’Ajuntament.
DISSABTE 13 ABRIL
12:00h. Presentació del llibre “La noche de las gárgolas” de Juan Ramón Barat. En el Saló de Plens. 17:30h. Presentació del llibre “¿Qué hay en la chistera?” de Marisol Sales. En el Saló de Plens. 18:30h. Presentació del llibre “Las trincheras de la esperanza” de Antonio Pampliega. En la Biblioteca Municipal. 19:00h. Signatura del llibre “El final del Ave Fénix” de Marta Querol. En la Sala Ventura Alabau. 19:30h. Presentació del llibre “ La mirada del irlandés” de Pepe Pascual Taberner. En el Saló de Plens.
DIUMENGE 14 ABRIL
12:00h. Presentació del llibre “Mariposas rotas” de Cristian Romero Alcocer y “La llave dorada” de Nerea Romero Alcocer. En la Biblioteca Municipal. 12:30h. Presentació del llibre “Remos de plomo” de Susana Gisbert Grifo. En la Sala Ventura Alabau. 13:00h. Presentació del llibre “El susurro de la luz en la oscuridad” de C.M.Fournier. En el Saló de Plens. 18:00h. Presentació del llibre “Historia ilustrada del rock” de Susana Monteagudo y Luis Demano. En la Sala Ventura Alabau. 19:00h. Presentació del llibre “ La mirada de vidre” de Anna Moner. En el Saló de Plens..
AJUNTAMENT D’ALFAFAR tura de la Biblioteca Municipal i signatures d’autors consolidats d’Alfafar després del període de com el periodista Antonio Pamrehabilitació integral de la seua pliega que presenta Las trinseu, l’antic Sindicat Arrosser, cheras de la esperanza (2018), edifici de gran valor històric-ar- l’autora Anna Moner, Premi tístic considerat Bé d’Interés Ciutat d’Alzira amb la novel·la La Cultural (BIC). Això possibilita mirada de vidre (2019), o Marta que la Biblioteca Municipal siga Querol, una de les 10 finalistes un dels llocs en els del Premi Planeta en quals es duran a terl’edició de 2007, que me algunes de les més “La Plaça de oferirà un col·loqui de deu presentacions l’Ajuntament es sobre la trilogia El i signatures de llibres final del Ave Fénix. el punt de troprevistes. Per part seua, Nerea Des de la vesprada del bada d’escrip- Romero, Marisol Sales divendres 12 estaran i Cristian Romero tors consolidats, a la disposició dels asseran els autors locals locals , edito- que presentaran sistents els diferents estands de la Fira i rials i libreries.” obres en aquesta tindrà lloc un dels edició. A les presentaplats forts d’enguany, cions i signatures se la signatura de llibres a partir de sumaran com cada any nombroles 19.30 h del Premi Nacional ses activitats complementàries del Còmic, Paco Roca. A més, a com les actuacions musicals de la sala Ventura Alabau, a partir Trobadorets el dissabte a partir de les 22.30 h., Roca dibuixarà de les 13.00 h. o de l’Orquestra en directe en l’actuació del grup de Pols i Pua Celia Giner a les Seguretat Social, un concert que 18.30 h., així com les múltiples es podrà seguir en streaming sessions de contacontes infantia través dels canals oficials de ls i, també, per a públic adult. l’Ajuntament. Al llarg del cap de setmana es duran a terme les presentacions
3
“És molt fàcil connectar amb la poesia, són experiències que tots hem viscut” Desamor, tristesa, soledat, noves il·lusions… Cristian Romero Alcocer (1999) debuta en la Fira del Llibre d’Alfafar amb el seu primer llibre Mariposas Rotas (2019) en el qual plasma totes les fases en la superació d’una ruptura amorosa.
4
Presentes en la Fira el poemari Mariposas Rotas, el teu debut literari. Més que poemari ho denominaria com una etapa de la meua vida. Aquest llibre parla d’alguna cosa que em va passar, una ruptura, del seu procés de superació i dels moments que vius quan passes per això, de tot el que vaig viure al llarg d’aqueix any. I, també, perquè ho considere prosa poètica. Desamor, tristesa i tot escrit des de la teua experiència personal… És compatible ser pudorós i poeta al mateix temps i exposar els teus sentiments d’aquesta forma? En un primer moment no anava a fer-ho, una cosa tan personal, tan meua, no volia que ningú ho llegira. Però, alhora, vaig pensar que potser podia ajudar molta gent. En el meu cas la poesia em va
ajudar a superar aqueixa ruptura que va inspirar Mariposas Rotas, a ser conscient que no era l’única persona que havia passat per això. Així que vaig decidir escriure sobre això. Des de molt xicotet m’agrada la poesia i he escrit poemes, cançons. Sempre escrivia en classe i mai atenia (riu). Vaig dubtar molt al principi perquè realment m’estic despullant en el llibre, però no em penedisc en absolut. Mariposas Rotas em va ajudar a superar la ruptura, acabar-ho va ser com l’última pàgina d’aqueixa època. A més, a través de les xarxes ha contactat amb mi gent a la qual li ha servit per a superar situacions similars, així que m’alegre molt. Com va començar tot? Tinc entés que no eres aficionat a la lectura fins que et va impactar un poema. La veritat és que de xicotet no vaig ser un gran lector, era molt inquiet i entremaliat i m’agradava fer altres coses (riu). Crec que també ha influït la música, des de sempre m’ha agradat el rap. Però el moment més determinant va ser en l’institut,
AJUNTAMENT D’ALFAFAR quan estudiava l’ESO. Una professora de Llengua Castellana, que sabia que m’agradava el rap, em va donar una recopilació de poemes de diversos autors, Bukowski, Neruda, i va trastocar el que jo pensava que era la poesia. Vaig descobrir que existia un altre món, el de la poesia moderna. I des de llavors vaig començar a buscar poemes per Internet, a comprar-me els meus primers ebooks... No els comprava en físic perquè al principi en l’institut m’avergonyia que saberen que m’agradava la poesia. La poesia és un gènere més minoritari. Consideres que exigeix un major esforç per part dels lectors? Sí, però crec que això està canviant ara mateix. Les xarxes socials estan permetent que molts joves comencen a llegir i a interessar-se pel gènere. Al final, compartir un vers en les teues xarxes és poesia. Crec que és molt fàcil connectar amb la poesia, especialment amb la moderna, són experiències que tots hem viscut de l’una o l’altra forma, i et pots ficar en el paper d’aqueix autor, en les vivències que li han portat a escriure això. A més de les xarxes socials, els recitals de poesia en bars i xicotets festivals també estan ajudant la seua difusió en les generacions més joves i a donar un espai a nous poetes. Sí, efectivament. Encara no he tingut l’oportunitat de fer-ho, però ja porte un temps preparant-me. Pròximament estaré recitant a València. Tinc moltes ganes, sempre m’ha agradat recitar. A més, he descobert que també es fan batalles en els recitals a l’estil de la batalla de galls dels rapers. Des de fa molt temps les he seguides, encara que em frenava la part dels insults. En el cas de les de poesia no guanya el que més humilia, sinó el poeta que més transmet. Com sorgeix un poema? En el cas de Mariposas Rotas el llibre va sorgir a partir d’una carta que li vaig escriure al meu anterior parella. La meua germana la va trobar i quan la va llegir es va posar a plorar. Nerea és escriptora i record que em va dir: el que em fot és que escrigues millor i jo tinga dos llibres i tu no. Des d’aqueix dia em va animar a continuar escrivint i a despullar-me amb el llibre. I realment el poema sorgeix amb la inspiració, quan arriba (riu). Per exemple, en el treball. Sempre cal tindre el bloc de notes a mà. A vegades sí que m’he obligat a escriure, però crec que escriure poesia no es pot forçar perquè al final no transmets el que realment vols
comptar. Sols tornar als teus poemes? Sí, els solc retocar bastant. Especialment en la ultima correcció abans de manar-ho a l’editorial. Sobretot m’ha ajudat molt Nerea, en les pauses, a precisar les paraules per a transmetre més. Si no haguera sigut per ella aquest llibre no es publica. Comptes que aquest llibre pot ajudar altres persones a superar una ruptura. Quins autors t’han ajudat a tu?, Qui són els teus referents? Neruda i Bukowski em van impactar molt en el seu moment. També, per exemple, els autors de l’editorial independent Mueve tu lengua m’agraden molt, escriuen sobre desamor i tots van començar a compartir els seus poemes a través d’Instagram. I quant a referents crec que podria destacar a Pablo Pérez Blon, tant de bo algun dia arribe a escriure com ell. També fa rap, encara que ell prefereix que li diguen poeta. El seu llibre Eterna(mente) (2018) em va agradar moltíssim, el recomane. Sempre destaque un poema seu, “La qual cosa queda de nosaltres”, que és únicament una fulla en blanc. I simplement aqueixa pàgina en blanc em va transmetre moltíssim, em vaig dir jo vull aspirar a això, a provocar alguna cosa amb els meus poemes. Quines esperes de la Fira del Llibre d’Alfafar? És la primera vegada que acudeixes com a autor. Doncs, estic una mica nerviós, la veritat. He estat donant-li voltes a la presentació i sé que se sol recitar. Espere que siga gran, m’agradaria sentir-me abrigallat en la meua primera fira.
5
ALFAFAREJANT
“L’escriptor i l’obra no poden separar-se, hi ha moltes vivències personals que es bolquen” Un any després de finalitzar amb la publicació En su nombre (2018) la reeixida tetralogia Las Crónicas del Ángel, un fenomen juvenil amb més de 11.000 exemplars venuts, Marisol Sales Giménez (2000) torna a la Fira del Llibre d’Alfafar per a presentar ¿Qué hay en la chistera? (2019). Aquest conte infantil il·lustrat és el primer avançament de nous projectes en els quals els lectors podran conéixer les noves històries d’una Marisol més adulta. ¿Qué hay en la chistera? suposa la teua primera incursió en la literatura infantil de la mà de Llum de Lluna. Com va nàixer aquest projecte? Vaig començar a escriure les meues novel·les de literatura juvenil als 12 anys. Però si realment faig memòria escric contes des de molt xicoteta, i no solament això, també els il·lustrava. Va ser al juliol de l’any passat quan va contactar amb mi Marta Molina, una de les editores a la qual ja coneixia per la seua llibreria a Quart de Poblet on he anat a signar moltes vegades. Em va demanar que escriguera un conte i per a mi va ser un repte. No té res que veure la lite-
6
ratura juvenil amb la infantil, ni en la manera d’escriure ni d’expressar-te. Em van donar total llibertat, que pensara la història que jo volia. Em va enamorar totalment el seu projecte i vaig voler formar part. I de seguida van sorgir en la meua ment els protagonistes del conte, Pablo i Kisi, una història en honor a la Marisol de la infància i als contes que escrivia en aqueix moment, amb intriga, màgia, animals, etc. Ja han passat uns anys des de la publicació de La Noche Roja (2014), el primer llibre de Las Crónicas del Ángel, Quins creus que van ser les claus d’un èxit tan important? Crec que van ser diversos factors. Un molt important va ser la proximitat amb els personatges, que tenen la mateixa edat que els lectors i, a més, no és una edat fingida. És a dir, no és un autor de quaranta o cinquanta anys escrivint sobre els adolescents d’ara. Jo tenia la mateixa edat que els personatges quan vaig escriure les novel·les llavors això ajuda al fet que els lectors entenguen i connecten amb la història. També el fet de ser una saga i que enganxara al lector fins al final. Al llarg d’aquests anys moltíssims lectors m’han
AJUNTAMENT D’ALFAFAR reconegut que gràcies a Las Crónicas del Ángel han començat a llegir i s’han interessat per altres llibres, és una de les coses que més m’omplin. És evident que les teues novel·les han suposat una eina per a desenvolupar l’hàbit lector en els més joves i per això són lectura obligatòria en moltíssims centres. Sí, i això és el que principalment em porte de tot el que he viscut. Al final de les xifres de vendes o exemplars signats t’oblides als tres dies, però no dels lectors que m’han dit que Las Crónicas del Ángel els ha fet llegir més llibres o els ha ajudat en la seua vida personal en identificar-se amb els personatges, o els que simplement han vingut a donar-me les gràcies. Em quede amb aqueixes cares i amb aqueixos moments. I tot va començar per una redacció obligatòria quan estudiaves 1r d’ESO. Sí, això és. Tot va sorgir d’això. En aqueix moment m’estava aficionant a la lectura i tenia molt present el sentiment de llegir per obligació. La professora ens va manar una redacció obligatòria amb l’únic requisit que anara sobre adolescents amb superpoders. Vaig escriure el que després va ser el primer capítol de La Noche Roja, vaig rebre la meua nota i es va quedar ací. I a les setmanes quan vam haver de revisar la llibreta, em vaig tornar a topar amb la redacció. La vaig llegir una altra vegada i em vaig quedar amb la intriga. Em vaig adonar que l’única que podia acabar aqueixa història era jo. Com ha sigut la teua evolució com a escriptora des de llavors? L’evolució ha sigut increïble. Sempre dic que si vols ser enginyer pots formar-te en la universitat o a l’escola d’Enginyeria. Però si vols ser escriptor has de llegir, però sobretot escriure molt. I La Noche Roja va ser el primer que vaig escriure en tota la meua vida. soc conscient de les errades que té d’autèntica novençana òbviament, errades en les quals continue treballant ara que ja vaig per la meua sisena novel·la. Així que imagina’t en el primer llibre que vaig escriure amb 12 anys. Especialment ho detecte a l’hora de transmetre sentiments, en quin moment la narració necessita una pausa o major velocitat. Però el meu mètode d’escriptura no ha canviat. Simplement em pose davant de la fulla en blanc i escric. És més, aquestes últimes setmanes he intentat fer esquemes, m’estressava i no sorgia res. Pel que imagine que no seguiràs una rutina d’escriptura… Exacte. Sí que és veritat que quan acabe d’escriure
em plantege el que m’agradaria que passara a partir d’aqueix moment o que entrara determinat personatge. Tenint aqueixos punts clars els vaig seguint. Al meu cap m’ho imagine com unes muntanyes de les quals he d’unir els pics. Però de moment no sé treballar amb esquemes. Intente escriure tots els dies, però no tinc un horari fix. Em definisc com a escriptora amb brúixola, és a dir, escric en els moments en els quals estic molt ficada en la història. Què els espera a partir d’ara als teus lectors? Quines noves històries o temes t’inspiren a escriure? Als més xicotets vull dir-los que tinc moltes més històries pensades per a Pablo i Kisi, que l’aventura no acaba en ¿Qué hay en la chistera? I per als quals ja em segueixen des de Las Crónicas del Ángel, que ja hi ha una novel·la acabada en la qual es trobaran a una Marisol molt més madura, més responsable quant als temes que es tracten com el compromís amb el medi ambient, el respecte als animals, la diversitat social, etc. Es reflectirà també el meu procés de maduració i evolució no solament com a escriptora sinó també com a persona. L’escriptor i l’obra no poden separar-se, hi ha moltes vivències personals que es bolquen. La intriga, la fantasia i els girs inesperats de la saga continuaran estant, fins i tot més potenciats, però des d’una perspectiva molt més adulta. Després d’un boom tan fort amb la saga, sents incertesa amb la resposta a aquestes noves històries i personatges que estàs preparant? Clar, perquè en les anteriors novel·les sabia que els lectors ja estaven familiaritzats amb els personatges, els volien i estaven intrigats. Però tenia moltíssimes ganes no solament d’escriure d’altres universos i personatges que tenen moltes coses que dir, sinó també que ho llegiren i es tornaren a identificar amb aquestes històries. Llavors ho enfronte amb intriga, però amb molta il·lusió perquè crec que sí que poden connectar amb els lectors anteriors com amb nous. El feedback amb els lectors és molt important, has participat en nombroses fires i signatures, què suposa per a tu presentar el teu nou llibre a Alfafar? Crec que és alguna cosa que havia de fer per mi, perquè Alfafar és el meu poble i a més l’Ajuntament sempre m’ha donat moltíssim suport, sempre han estat ací en les presentacions, tant Juan Ramón com Fina. És molt important, és una presentació per als meus. Simplement espere rebre el mateix afecte d’aquests anys amb ¿Qué hay en la chistera? perquè per a mi ha sigut un gran repte i un gran descobriment.
7
ALFAFAREJANT
“Vaig trobar la salvació en l’escriptura, soltar tot el que sentia per dins i no podia verbalitzar” Per a Nerea Romero Alcocer (1999), l’escriptura no solament va ser una via de fuita en la qual bolcar tot el que sentia, sinó que tan sols amb setze anys va publicar la seua primera novel·la romàntica juvenil Viviendo con mi exnovio (2015). Ara torna a la Fira del Llibre d’Alfafar amb el seu tercer lliure La llave dorada (2019), la seua primera incursió com a novel·lista en el gènere de fantasia. Tornes aquesta edició a la Fira d’Alfafar amb La llave dorada, la teua primera novel·la de gènere fantàstic. Què es trobarà el lector? Com has dit, és la meua primera novel·la fantàstica i això em va obligar a investigar molt per a poder realitzar-la i crec que al final l’esforç que vaig fer ha valgut la pena. Considere que ha quedat una història molt entretinguda, en la qual es parla d’éssers màgics, i crec que la gaudiran molt. Què t’ha suposat com a escriptora enfrontar-te per primera vegada a una història d’aquestes característiques? Ha sigut tot un repte. Com he dit abans he hagut
8
d’investigar moltíssim. En els meus anteriors llibres únicament em deixava portar per la història, per la meua imaginació i en La llave dorada he hagut de construir un món totalment nou, he hagut d’aprendre fins i tot paraules d’un nou idioma i considere que els personatges estan més desenvolupats, potser, que en les anteriors novel·les perquè he volgut que es note una evolució. Parla’ns de la protagonista, Kate, qui descobreix un secret sobre la seua identitat, sobre qui és realment. Com va ser la construcció d’aquest personatge? Quan Kate s’assabenta de la seua vertadera identitat es torna una mica paranoica. Ella ha estat vivint una mentida els seus setze anys de vida i ara assabentar-se així per sorpresa quan no tenien intenció d’explicar-li qui era ella fa que se senta molt perduda. Creu que el món és un altre diferent quan realment és ella la que ha canviat. En el principi de la història Kate es presenta una mica feble, perduda, però en cada capítol va evolucionant i es va tornant cada vegada més fort. Hi ha una part de tu en els teus personatges? T’ins-
AJUNTAMENT D’ALFAFAR pires en les teues vivències? Sí, em sent molt identificada amb Kate. En la vida de l’adolescent hi ha moments en els quals sents que no pertanys a cap lloc, que et veus una mica perduda, però al final t’enfrontes a tot i et tornes més fort per les circumstàncies. Personatges amb aquest tipus de vivències poden servir d’exemple de superació, especialment per als lectors més joves. Pretenies això en configurar la història? Sí, per descomptat. Sempre destaque una frase, i volia que el llibre la recalcara, i és que mai cal deixar-se véncer per la por i seguir avant. Com a escriptora, què gaudeixes més? La fase prèvia de documentació i planificació o la de producció escrita? Doncs, encara que és una tasca àrdua la de la investigació, crec que la gaudisc molt més. És una fase en la qual vaig aprenent coses i és realment interessant. Per exemple, vaig haver d’investigar molt de sobre la mitologia per a aquest llibre. Sempre m’havia fascinat, però fins ara no li havia dedicat temps. Amb el llibre he tingut l’oportunitat de fer-lo i l’he gaudit molt. D’on va nàixer la història de La llave dorada? Doncs, sincerament, estava embarcada en altres projectes i de sobte un dia em vaig dir “necessite descansar d’aquesta obra”. Vaig agafar una pàgina de Word en blanc i quan em vaig adonar ja tenia tot el pròleg i el primer capítol desenvolupat. Així va ser (riu). I després ho vaig aparcar un temps per a dedicar-me al meu segon llibre, Némesis, i després vaig tornar a ell amb molta més força, més idees i vaig millorar aqueix pròleg i aqueix primer capítol per a donar pas a una gran història. I continuarà la història? Sí, tinc pensat fer una trilogia. Ja estic embarcada en el segon llibre i a veure com ix. Una curiositat, abans de començar a escriure o quan et planteges la història que faràs, ja saps el final? Realment va sorgint durant el procés. Al principi sí que te’l planteges, però quan comences a escriure, almenys en el meu cas, és com que la història em porta per on ella vol. I aqueix xicotet final que tenia pensat el desfet i sorgeix un altre que és el que volia realment i encara no el sabia. Què té el gènere fantàstic tan fascinant tant per a escriure’l com per als lectors? Crec que és el fet de poder submergir-te en un món completament nou, que no es regeix per les lleis del nostre. Per a mi és realment fascinant. Tirant la vista arrere, quan et va picar el cuquet de
l’escriptura? De xicoteta escrivia i il·lustrava els meus propis contes, a pesar que no tenia ni idea de dibuixar (riu). I quan vaig anar creixent vaig tindre una fase realment dolenta en la qual necessitava esplaiar-me, no sabia com i em vaig adonar que el que necessitava era escriure, vaig poder soltar tot el que sentia per dins i no podia verbalitzar perquè soc una xica molt tímida, a la qual li costa parlar amb els altres. Vaig trobar la salvació en l’escriptura. I des dels 11 anys no he parat d’escriure. Què et va portar a mostrar-ho? Et van premiar un relat en un concurs local. Sí, va ser fa uns anys, un relat que vaig escriure sobre el meu avi. Va ser una cosa molt personal. Em vaig atrevir simplement perquè volia mostrar-li-ho als meus pares, era un regal per a ells. Després també em van premiar amb el pròleg i el capítol de La llave dorada i ací em vaig dir “per què no el continues intentant?”. I vaig començar a publicar en una plataforma d’Internet per a continuar aprenent més que res. Quan tens lectors, són crítics i ells t’ajuden molt a millorar. Quin llibre t’hauria agradat haver escrit? Quines són les teues obres de capçalera? Ara mateix la meua màxima referent és Cassandra Clare, és autora de Cazadores de Sombras i em fascina el món que ha creat. Tant de bo se m’haguera ocorregut a mi! (riu). I tampoc em puc oblidar de Stephenie Meyer, l’autora de la saga Crepúsculo. Encara que hi ha molta gent que la critica, la meua fascinació per la lectura va sorgir per ella, i això mai se’m va oblidar. Ens has comentat que la literatura en certa manera et va salvar. Què significa per a tu ser escriptora? Per a mi és tot un repte, poder transmetre el que sents i que altres persones se senten identificats és una cosa meravellosa. I això és el que vull aconseguir, que els lectors gaudisquen amb les meues històries i que alhora aprenguen. Què suposa per a tu tornar un any més a presentar el teu llibre a la Fira d’Alfafar? Espere que continue tenint molt èxit. Porte venint tres o quatre anys i sempre em quede fascinada amb la gent que ve. Crec que moltes vegades la gent no li dona valor o no té interés per la cultura, per la lectura i el fet que l’Ajuntament es bolque tant a poder fomentar la cultura del poble em sembla increïble. I sobre presentar el meu llibre ací, la veritat que estic una mica nerviosa (riu), però és meravellós que ens donen aquesta oportunitat.
9
ALFAFAREJANT
10
Gabinete de Comunicación. Redacción: Sara Díaz Martínez. Imagen: Sandra Orero Cebrián. Maquetación: Carla Amat Abalos.