La Batalla de la Llegua

egons vaig trobar en el llibre que té per títol ‘Crònica dels moros d’Espanya’ escrit pel S

Pare Fray Iayme Bleda l’any 1618 en huit llibres, la població de Catarroja va tindre un paper important en la conquesta de Valencia en l`any 715.

Per no fer-ho massa llarg, he agafat alguns xicotets fragments que ens són d’interés en estes escriptures:

“Junts en Còrdova, Tarif i Musa van tractar, sobretot, el que convenia per a prosseguir i acabar la conquesta de tota Espanya, segons l’ordre que per a això tenien de Miaramamolín Iacob Almançor, el seu senyor; i així es van resoldre de prendre la via de Castella.

L’any 715, Abdalasis, fi ll de Muça, trobant-se amb el seu pare a Còrdova, li va demanar com a gran empresa, la conquesta de València.

Portada del llibre ‘Crònica dels moros d’Espanya’

Fragment del text on es menciona la part citada (en castellà antic).

Diego Rodríguez d’Armella, canonge de Múrcia declara que, abans d’assetjar València, havien eixit els valencians a la campanya i li van donar batalla a una llegua de la ciutat, prop del lloc de Catarroja, i que van ser vençuts els cristians”

Com marca el text, estos fets es van produir a una llegua de la ciutat de València (prop del lloc de Catarroja). Si ho analitzem, este lloc estaria el tram comprès entre l’actual església de Sant Antoni i el barranc que separa Catarroja de Massanassa.

En el Camí Real, tenim un xicotet monument en el qual ens marca la distància de 66 llegües a Madrid o dit d’altra forma, a 1 llegua de la ciutat de València. Per tant, podríem pensar que esta batalla en època de reconquesta va ocórrer aproximadament en eixa zona.

Va ser una batalla xicoteta, però Catarroja (Karihambra en època musulmana) sempre ha format part de la història islàmica com la major part dels territoris peninsulars i que ara representem a través de les Festes de Moros i Cristians.

D’època musulmana destacava la torre àrab dels segles XI i XII, la qual va ser destruïda l’any 1996 encara que una de les seues parets encara es troba annexa a l’església de Sant Miguel, construïda en l’any 1710. A més, entre el carrer de la Font i la plaça del Port, anomenada popularment com “del Porro”, es documenten restes de cases musulmanes fi ns a la conquesta cristiana.

Mario Reig Delhom Membre de la Filà mora Al-Buhera