Amb estil gràfic adequat per als
Què seré quan sigui gran
PRIMERS
LECTORS
Roser Roca
Il·lustracions de Rocío Martínez
Cada matí, la Marta sent el pare quan es lleva per anar a treballar, però es fa l’adormida, perquè, encara que es comenci a fer gran, li encanta que la mare se li acosti a poc a poc, l’abraci i l’ompli de petons de bon dia.
Un cop llevada, mira el seu horari per veure què toca fer avui. Els dilluns i els dijous a l’escola fan psico i els dimarts toca fisio, per tant, s’ha de posar un xandall. Però els dimecres i els divendres es pot posar la roba que vulgui.
—Mama, quants dies queden per anar d’excursió? Podré portar el vestit que em va regalar l’àvia?
–Vida meva, l’excursió és la setmana vinent.
Potser serà millor anar amb roba còmoda, no creus? El vestit te’l pots posar dissabte, que sortirem a celebrar l’aniversari de la Mireia. D’acord?
La Marta es força presumida, però res a veure amb la seva germana gran, la Mireia. Als matins, des que la Marta camina, surten abans de casa perquè pugui anar sola amb el caminador, però de vegades la Mireia decideix canviar-se de roba en l’últim moment i fan tard.
–Vinga, noies!, esteu preparades per sortir? Sabates i jaquetes! –crida la mare mentre guarda els esmorzars a les motxilles de l’escola.
–Mireia!, afanya’t si us plau! –demana la mare. Mentre ajuda la Marta a posar sabates, la Mireia comença a pentinar-se.
–Mamaaa, l’agulla llarga ja ha passat el gomet... –diu assenyalant el rellotge– i això vol dir que...
De camí a l’escola, –Mama, QUÈ SERÉ QUAN SIGUI GRAN? –diu pensativa.
–Doncs, allò que vulguis, que t’agradi...
–A classe estem treballant els oficis i jo no sé què vull ser... La Carla vol ser cantant; l‘Aleix, futbolista, i la Blanca, doctora...
–Encara és molt aviat, cuca... Però pots anar pensant el que t’agrada fer, quines coses et fan sentir bé...
Coneix, normalitza i empodera la diversitat
ISBN 978-84-19723-01-7
9 788419 723017 I N S PIR I N G UC R SOI I T Y