Soc així
Paula Turon Loren
A totes les nenes i nens que han tingut alguna vegada les ganes de regalar el seu cos a un mirall: sou molt més que aquesta imatge, no ho oblideu mai. La vida val molt més la pena.
A vosaltres, els que heu estat sempre al meu costat, els que em vau fer veure que necessitava sortir d’aquest mirall.
A elles, les nenes de l’UPA i els terapeutes, sense els vostres consells i companyia no podria explicar aquesta història amb la força amb què ho faig ara. Aquest conte és per a vosaltres.
La Jana és una nena espavilada, simpàtica, trapella i també molt tossuda.
Cada matí, en despertar-se, impacient, imagina el munt d’aventures que l’esperen per viure.
Un matí, en sortir de casa, es va trobar amb un objecte nou, era un mirall. Mentre se’l mirava encuriosida, el mirall va dir-li amb un somriure:
Hola, Jana, soc el mirall. Fa estona que observo com et mires i veig que no t’agrada el que veus. Et faré un favor i em quedaré el teu cos.
