Un camí ple d’estels
Sara Jiménez Reina
Il·lustracions de María Estela Crisóstomo Siverio
Tot va començar quan la iaia va decidir marxar de viatge.
Però, abans, em presentaré. Jo soc la Sara i aquesta és la Joana, la meva iaia. Una senyora baixeta, però eixerida. Té els cabells curts, arrissadets i de color marró i, els ulls verds més bonics del món.
Sempre porta les ungles pintades com a bona presumida que és.
Així que ella és qui em desperta i petoneja de bon matí. És qui em porta a l’escola cada dia.
Des que vaig néixer, la iaia sempre ha estat amb mi perquè deia que els pares havien d’anar a treballar.
És qui es baralla amb mi a l’hora de dinar.
I és qui m’ensenya a jugar a jocs de cartes i al dominó. Tot i que mai m’explica el seu truc per guanyar.
Però també troba estones per fer el que més li agrada. Perquè sabeu què?
Té llibres i contes de tota mena. D’aventures, d’amor, de prínceps i princeses, de bruixes i bruixots, de pirates i gegants o fins i tot de receptes de cuina o d’herbes medicinals. Tots se‘ls mira i remira, de dalt a baix i de baix a dalt, perquè li encanta llegir. Jo sec al seu costat i la miro bocabadada mentre asseguda al seu sofà llegeix.
