Fa uns anys, hi havia al pol Nord uns pingüins que van haver d’abandonar l’ou a causa del canvi climàtic. El canvi climàtic provocava que hi hagués un despreniment de gel i que aquest es desfés per culpa del calorós sol que feia.
Una de les plataformes on vivien els pingüins es va trencar, i mentre els pingüins nedaven per salvar-se, un ou va quedar abandonat i va anar viatjant per l’oceà.
Al niu d’uns xatracs antàrtics hi havia la mare incubant el seu ou. El pare, que l’acompanyava, va decidir anar a buscar sopar per a tots dos. El pare xatrac va sortir a buscar menjar i, de sobte, va veure l’ou abandonat a la vora del gel. Va volar ràpidament cap a l’ou i s’hi va aturar al davant.
Va mirar a tot arreu, però no hi havia ningú, estava sol. El xatrac va mirar el cel i va veure com el sol començava a amagar-se; es feia de nit, de manera que va decidir emportar-se’l. L’ou era molt gran, així que li va costar carregar-lo, però finalment ho va aconseguir i va alçar el vol.
El pare xatrac va arribar al niu i la mare xatrac va quedar sorpresa en veure aquell ou. —Però què és això? —És un ou, estava abandonat. —I com ho saps, això? Els seus pares el deuen estar buscant. —He mirat a tot arreu, estava sol. Es feia de nit i, si no el cuidem, morirà. La mare xatrac, tot i que no hi estava gaire d’acord, finalment va acceptar i va incubar l’ou com si fos seu.