La Paula era una nena molt simpàtica, molt intel·ligent, molt amable i molt bonica. Tenia molts amics, tenia moltes joguines i tenia una família que l’estimava... molt, molt, moltíssim.
Però també... tenia... molta, molta, moltíssima por de l’aigua. No era una por qualsevol. Tenia una por terrorífica, horrorosíssima i absolutament desmesurada! Tenia tanta por que quan el seu pare li deia que s’havia de banyar, ella contestava: No, no, i no. De cap de les maneres, jo no em penso banyar mai més! Que potser vols que m’encongeixi? deia la Paula molt decidida.
I és que la Paula es pensava que si es banyava cada dia, al final s’encongiria, com aquella samarreta que tenia tan bonica i que un dia el pare va posar a la rentadora i en va sortir petita, petita, petitíssima
