TINC UN GORIL.LA
A L HABITACIÓ
Olga Valls - Anna Garcia `
L’Oriol està pendent dels sons de la selva.
El brunzit de les abelles, el cant dels ocells dins dels nius, el roc-roc de les granotes a punt de cruspir-se algun mosquit.
Li agradaria dir al pare que per fi ha vist un ocell cua de lira.
—A veure, noiet, estem esperant una resposta —diu el mestre impacient.
Però l’Oriol no el sent.
—Oriol? Ja tornes a estar als núvols! —rondina el mestre.
I ara el nen no sap què ha de dir.
De cop està més roig que una magrana.
Quina sort tenen els altres! No es nota gens quan es posen vermells.
Però ell no ho pot dissimular.
El seu company l’ajuda a trobar la resposta:
—Els animals que protegeixen les tribus fang són el goril·la i el ximpanzé.
La mare el veu arribar tot amoïnat.
L’Oriol li explica que el mestre l’ha renyat perquè estava distret.
—És que tens el cap ple de pardals, fill.
—Si tingués la pell fosca ningú s’adonaria que em poso vermell.
Per què tinc la pell clara si he nascut a l’Àfrica?
—Aquesta és una llarga història.
I mentre berenen, la mare comença a parlar-li d’una nena nascuda molt lluny.
Quan estimes la natura i escoltes amb el cor, sempre hi ha una aventura meravellosa a punt de començar.
Quan estimes la natura i escoltes amb el cor, sempre hi ha una aventura meravellosa a punt de començar.
