La Iria és una nena divertida, de galtetes vermelles i cabells rinxolats. Sempre té un bonic somriure a la seva cara rodoneta, salta, somriu i canta sense parar. És capaç de fer ballar les papallones al seu voltant, omplint de colors i gresca la seva pròpia pista de ball.
Només hi ha una cosa al món que aconsegueix posar trista la Iria i que transforma el seu bonic somriure en una tristesa molt delicada. Són els dies grisos i plens de núvols que tapen el cel, uns núvols foscos que amaguen el sol i no deixen que els seus raigs engresquin els nostres dies.
Un matí d’hivern, la Iria va observar el cel a través de la finestra i va descobrir un dia d’aquells que no li agradaven gens i que la posaven ben trista. En aquell moment, l’alegria va transformar-se en tristesa i va explicar a la mare que ja no estava contenta com de costum, sinó que el cel havia aconseguit posar-la trista.