Hi havia una vegada un somni fet realitat. Un dia, ja fa molt de temps, vaig preguntar a l’àvia:
—Àvia, d’on venen els bebès?
L’àvia va agafar un conte i em va explicar que la cigonya els portava volant des de molt lluny, des de París!
Uns anys més tard, vaig veure una foto de la mare amb una panxa molt grossa i li vaig preguntar:
—Mamà, per què tenies la panxa tan gran?
T’havies menjat una síndria?
La mare em va somriure.
—Ha, ha, ha! No em vaig menjar cap síndria. Hi eres tu, a dins de la panxa!
—I com m’hi havia ficat, allà dins?
—Doncs mira, es van ajuntar una petita llavor del pare i una de la mare, però va ser complicat.
Aquell vespre, quan me’n vaig anar al llit, els pares van venir a fer-me un petó de bona nit i em van dir que ja era el moment d’explicar-me la meva història. Cadascú en té una de pròpia, única, diferent per a cada família, i havia arribat el dia de saber la meva.
Aquesta història va començar fa molts anys, quan el pare i la mare desitjaven de tot cor tenir un nadó. Tanmateix, sabien que a la nostra família hi ha una malaltia molt greu que es transmet de pares a fills i no volien que jo la tingués.
No sabien què fer, fins que un dia van anar al metge per explicar-li les seves preocupacions. Ell els va dir que hi havia una possibilitat de tallar la malaltia de soca-rel i fer realitat el seu somni.
