Nº 1.217

REVISTA INDEPENDENT D'INFORMACIÓ

Nº 1.217 - Any XXXII

EDICIÓ ESPECIAL

L'Excel·lència Feta Beguda

100 100

95 95

75 75

Sant Miquel, 12 · hola@enologic.cat 25

25

5

5

90

0

B a d a l o n a a d a l PER o n MOTORISTA a ACCESSORISB I RECANVIS 0

anys de Penya

PADDOCK-BDN Enologic vertical 77 x 102 - Fase 02

E1n5o lSoegpi ct e vmebr et ir c 2 a0 l 17 77 0x 4 1: 20 52 : 2- 3F a s e 0 2 15 September 2017 04:25:23

BOTIGA: C. Baldomer Solà , 2-4 Tel. 93 399 26 92 · Fax: 93 553 54 75 info@paddockbdn.es · www.paddockbdn.es TALLER - NOVES INSTAL·LACIONS: C. Guixeres, 52 Tel. 93 399 26 92 · taller@paddockbdn.es

��������������������� �������������������������������������� ����������������� �������������������������������������������������

��� �����

���������������������������������������������������������������������������������������������� �������������������� �������������� ������������

��������

��� � � � � ��

���

Salutació

3

Feliç 90 aniversari a tota la família verd-i-negra

Edita:

GRUP FERGA, S.L.

Oficines i redacció: C. República Argentina, 90 Badalona Telèfon: 93 387 16 53 E-mail: badalona2000@telefonica.net Web: www.badalona2000.com Dipòsit Legal: B-19.699 - 1989

Director: Xavier Fernández Redactor en cap: J.A. Giménez Martín Fundador: Josep Fernández Tejero GRUP FERGA, S.L. Empresa Editora i BADALONA 2000 no es fan responsables de les opinions o articles dels seus col∙laboradors. En tot cas, l'opinió del periòdic queda reflectida en les editorials.

E

l nostre Club Joventut Badalona ha complert 90 anys, i tots estem molt contents i il·lusionats per celebrar una fita tan especial per a un club històric i tradicional, que ens ha fet estimar el bàsquet i ens ha regalat moments únics d'eufòria i de passió, que hem pogut compartir amb amics, família i persones que apreciem.

Aquests 90 anys d'història han estat un viatge apassionant: des de la Penya del carrer Latrilla fins a la d'avui a l'Olímpic, passant per la d'Ausiàs March; amb etapes glorioses com la primera lliga aconseguida l'any 1967, la Copa Korac del 1981, que va ser el nostre primer trofeu internacional, o l'Eurolliga que vam guanyar el 1994 a Tel Aviv; jugadors llegendaris com Nino Buscató, els germans Margall, els germans Jofresa o Jordi Villacampa, i moments històrics com l'enfrontament a l'Open McDonald's de París contra els mítics Lakers de Magic Johnson, entre tants altres.

Però especialment, m'agradaria felicitar a tots els aficionats i aficionades verd-inegres, perquè ells han estat, són i seran el veritable motor del club i la seva raó de ser. Sense el suport i el caliu de tota la gent, hagués estat impossible arribar tan lluny. Junts, hem viscut dies inoblidables amb el Joventut: hem gaudit, hem plorat, hem vibrat, hem patit, i tots guardem en la nostra memòria aquell partit especial de la nostra Penya que sempre recordarem.

Personalment, he tingut el privilegi de viure experiències fascinants amb el Joventut com a jugador, aficionat i directiu, i he de confessar que el més feliç de tots va ser la victòria contra el Fuenlabrada de la temporada 2017/2018, amb la qual vam certificar la salvació matemàtica després d'una temporada increïblement dura en tots els àmbits.

Després d'haver viscut 90 anys, mirem el nostre passat amb nostàlgia, però també mirem cap al futur amb la il·lusió i l'esperança de continuar creixent, sempre respectant la nostra essència i els nostres valors de planter, per poder celebrar molts anys més d'història verd-i-negra i tornar a viure plegats moments memorables amb el nostre estimat club.

Feliç aniversari a tots! Força Penya!

Juanan Morales President del Club Joventut Badalona

Agent Propietat Immobiliària Col·legiat nº 2.167

IMMOBILIÀRIA

Compra-venda d'immobles Administració de lloguers Taxacions gratuïtes

Guifré, 211 - Tel. 93 383 28 06 - www.promocat.es

Editorial

90 ANYS DE PENYA

90 anys d'història i badalonisme

A

mb aquesta edició monogràfica de Badalona 2000, volem posar el nostre gra de sorra i retre un petit homenatge al Club Joventut Badalona, en la celebració del 90è aniversari de la seva fundació.

La història de l'entitat basquetbolista és prou coneguda per a molts, però possiblement la desconeguin les noves generacions de la ciutat. 90 anys dona per molt i la majoria coneixem la seva trajectòria per publicacions de fa temps, i per comentaris i anècdotes de la gent més gran.

En els 46 anys que porto escrivint de la Penya, amb cròniques, reportatges, anècdotes i principalment entrevistes, guardo també a la memòria moltes vivències de viatges amb l'equip, de tracte personal amb jugadors, entrenadors, directius, treballadors de l'entitat... Vaig tenir molt a prop relació amb aquells recordats fundadors i directius que es van entregar amb cos i ànima per fer un club gran; també amb molts jugadors i, per què no dir-ho, em vaig sentir molt estimat per la majoria d'ells. Molts ja no hi són entre nosaltres.

El meu primer viatge amb l'equip va ser a Belgrad el dia que la Penya va fitxar Moka Slavnic, i en aquests 46 anys les he vist i viscut de tots els colors, des del triomf de la Copa del Generalísimo que es va guanyar davant el Real Madrid, a Cartagena, fins la infinitat de trofeus de major o menor importància, evidentment passant per les lligues d'Antoni Serra i Lolo Sáinz i l'Eurolliga d'Obradovic, fins a haver de patir com l'entitat va estar a punt d'anar a liquidació fa ara dos anys. Per sort les forces vives de la Penya es van bellugar i es va aconseguir aturar el cop, i amb l'arribada de Grifols el club va tirant endavant.

Hem volgut portar a aquestes pàgines alguns protagonistes rellevants de la història de l'entitat verd-i-negra, des del més veterà, Jaume Bassó, exjugador i actual soci més antic, i el mític Nino Buscató fins al representant d'una dinastia històrica i exemplar, la Margall, de la que tan bons records guardem. No podia faltar tampoc qui sense haver sigut jugador ni directiu ha estat persona importantíssima dins de l'entitat: el doctor Jorge Guillén. Vaig invitar Jordi Villacampa a fer-li una entrevista també. És història viva del club per haver estat un jugador extraordinari que només va vestir una samarreta, la de la Penya, aixecant com a capità els trofeus de més prestigi que va guanyar l'equip; i per la seva dilatada trajectòria com a president. Però desestimà la invitació al·ludint qüestions personals. Entrevistant a aquests personatges, que conec de tants anys, m'he tornat a sentir com de la família; i les fotos, majoritàriament del nostre arxiu, més alguna col·laboració, ens transporten a tots a reviure part d'aquests 90 anys d'història. Que sigui per molts anys més.

Josep Fernández Tejero Fundador de Badalona 2000

Francesc "Nino" Buscató, un dels més grans mites del bàsquet

"Mantenir el planter i conservar el nom són el gran patrimoni del Joventut" Francesc "Nino" Buscató, el jugador que deixava bocabadat qualsevol aficionat al bàsquet, fos o no de la Penya. Va ser tan important que va sumar 222 partits amb la selecció espanyola, sent considerat un dels millors jugadors d'Europa. Va participar als Jocs Olímpics de Roma (1960), Mèxic (1968) i Munic (1972) i en 8 edicions de l'Eurobasket. Jugà cinc vegades amb la selecció europea, va estar dues en el cinc ideal d'Europa; va rebre el Premi Fair Play de la Unesco l'any 1970, la Medalla d'Or al Mèrit Esportiu d'Espanya, la Medalla d'Or al Mèrit Esportiu de la FEB i la Medalla d'Or i també la de Plata al Mèrit Esportiu de la Diputació de Barcelona. Buscató és un mite del Joventut, un personatge de llegenda per haver contribuït a fer gran el club. Avui, en aquest especial dels 90 anys de la fundació de l'entitat, no podia faltar un dels jugadors més importants de la història verd-i-negra.

estar jugant al primer equip del Pineda, al sènior, sense passar per la categoria junior, perquè llavors no existia, i quan tenia 16 anys els millors partits que vaig fer amb el Pineda van ser contra el Barça i el Joventut, que els vam guanyar a la nostra pista. Al fer els 17 anys aquests dos equips em van venir a buscar. A casa nostra érem forners, Can Ninos, i teníem relació amb el senyor Antoni Palés, directiu del Barça, que tenia una fàbrica de farines; coneixia molt al meu avi i li demanà que em deixés anar a Barcelona, amb el compromís de què em vigilarien. També va venir un senyor de la Penya que em va voler fitxar, però els meus pares es van decidir per la persona que coneixien. Quan vaig complir els 20, el president Llaudet va desfer la secció del Barcelona quan havíem estat campions de Lliga i Copa guanyant al Madrid.

Llavors vaig fitxar per l'Aismalibar, on vaig estar quatre anys. Allà em vaig curtir però aquell equip també va plegar de la Lliga Nacional i vam anar al Joventut en Ramon, Beturone, Moliné i jo, amb l'entrenador Kucharski.

EL TEU CENTRE De forner a jugador D’ESTÈTICA

—Com vas arribar a la Penya?

—Venia de l'Aismalibar.

Dels 15 als 17 anys vaig

Guifré, 287 08912 Badalona 661 65 21 11 yolanda@cosmeticbdn.com

��������

EL TEU CENTRE D’ESTÈTICA

—Amb quins jugadors vas coincidir aquell any?

—Amb Lluís, Enric Margall, Gol, Joan Fa, Vives, Homs, Mañé i Espiga.

Després va venir l'Alfonso Martínez, i va ser quan vam guanyar la Lliga l'any 1967, havent-se inclòs a l'equip Narcís Margall, Homs, Oleart, Rojas i Grau. L'any següent es va fitxar el "Che" González, i més endavant s'hi sumà Santillana. Érem un equip que fèiem un bon bàsquet però ens faltava alçada i força, i amb l'Alfonso fou quan vam agafar consistència al joc interior fent un pas endavant, i vam arribar a guanyar la lliga a un Madrid intractable amb els Emiliano, Ramos, Sáinz, Sevillano, el nord-americà Aiken i els nacionalitzats Luyk i Brabender.

—Vau fer grans gestes.

—Sí, com a grup, però el més important per a nosaltres no era guanyar la lliga: havíem aconseguit fer un equip de bàsquet i vam guanyar una semifinal de la Copa d'Europa, sense estrangers, a un fu-

tur campió d'Europa com el Simmental de Milà, i també una semifinal de la Recopa davant l'AEK, sent eliminats a Atenes en una "encerrona". Un altre robatori ens van fer a la pista del Maccabi, perquè el nostre club no tenia pes a la FIBA. A partir d'aquí l'objectiu va ser construir un pavelló nou perquè el de La Plana havia quedat petit, que s'omplia de gom a gom sempre de gent molt fidel. Al club hi havia dos homes importants, el president Antoni Mas i el vicepresident Daniel Fernández, que se'ls hi va ficar al cap que s'havia de construir el pavelló d'Ausiàs March, que seria el millor d'Espanya el 1972. I és que aquell equip tenia tan bona imatge a Espanya, a tot Catalunya i de l'afició badalonina perquè el Joventut estava molt ben vist arreu on anava per ser tots els seus jugadors nascuts aquí a excepció de l'Alfonso Martínez, però que parlava català.

El pavelló d'Ausiàs March va ser pensat per jugar a EL TEU CENTRE D’ESTÈTICA

EL TEU CENTRE D’ESTÈTICA

· Massatges Guifré, 287 Guifré, 287 08912 Badalona 08912 Badalona EL TEU CENTRE · Ungles 661 65 21 11 661 65 21 11 D’ESTÈTICA · Manicura i pedicura yolanda@cosmeticbdn.com yolanda@cosmeticbdn.com Guifré, 287 · Tractaments facials i corporals 08912 Badalona · Làser i depilació661 65 21 11 yolanda@cosmeticbdn.com

EL TEU CENTRE EL TEU CENTRE D’ESTÈTICA ������� D’ESTÈTICA Guifré, 287 08912 Badalona Guifré, 287 ������� 21 11 08912 Badalona661 65 ��������������������� ��������������������

�

�������� ��������

Guifré, 287 08912 Badalona 661 65 21 11 yolanda@cosmeticbdn.com Guifré, 287 · 08912 Badalona · Tel. 640 881 102 · info@cosmeticbdn.com

�

��������������������������

�������������������������� ���������������������

���������������������

7

90 ANYS DE PENYA bàsquet, un recinte de propietat del club en el que la gent se sentia bé i l'omplia tots els partits. Fora d'aquí se'ns reconeixien els valors que tenia aquell grup humà format per directius, jugadors i afició.

La Penya, una família —Es deia que Daniel Fernández era qui pagava els jugadors de la seva butxaca.

—Jo treballava per a ell, personalment teníem un acord i em va ajudar amb algunes coses i sempre em facilitava que pogués guanyar algun centimet.

Si necessitaves alguna cosa sempre el tenies al costat. A mi em va venir a buscar el Real Madrid i em va fer una oferta que em va fer ballar el cap perquè m'oferia diners en efectiu i em va voler fer una mica el que em feia el Dani, que era mirar el futur. Li vaig explicar al Daniel i em va dir que no em preocupés, que ell m'ho compensaria. No vam parlar de diners ni de res, però em va ajudar a fer una obra a Pineda en la que vaig fer uns habitatges. Així em va preparar el meu futur perquè no tingués cap problema econòmic.

Per això sempre dic que Daniel Fernández em va fer de segon pare.

—Tinc entès que li feies de pare a l'Alfonso Martínez, tot i que ell era tres anys més gran que tu.

—El vaig estimar molt i ell a mi. "Fonso" va ser un jugador únic. Algunes

Buscató (a baix a l'esquerra) liderava aquell equip que va guanyar la lliga el 1967 vegades a dins del camp li cridava l'atenció perquè érem molt diferents de caràcter; ell era anàrquic, anava a la seva, però a dins d'una pista de bàsquet era molt llest i sabia en tot moment com ho havia de fer, i encara que li digués alguna cosa feia el que volia. Tenia unes virtuts tan extraordinàries per jugar a bàsquet que en aquella època va ser un jugador irrepetible. Va estar al Madrid i va guanyar la lliga, va venir a la Penya i el mateix, a més fent important el Joventut. En aquell temps no havia cap jugador interior com ell.

Gran director de joc —Tu jugaves d'aler, però quan es va retirar Lluís vas fer de base. Et va costar adaptar-te?

—No. Jo vaig entrar a la Penya amb la filosofia d'en Brunet, del Kucharski i del Navarro, de com havia de ser el base d'un equip, el que vaig anar captant perquè entenia el que havia de fer un base. Quan jugava Lluís, en els darres anys que vam estar junts, ell i jo ens alternàvem les posicions. Alguna vegada ell, sent el base fixe, feia d'aler perquè era molt ràpid i em deixava conduir l'equip a mi, per tant ja ho havia provat i tenia assimilat el què havia de fer.

En els cinc últims anys a la selecció jo jugava d'aler perquè hi havia el Ramos, el Cabrera i el Jesús Codina de conductors del joc, però algun cop Díaz Miguel em feia jugar de base a estones, doncs si el rival feia una defensa zonal jo era l'home ideal per tren-

car-la des del centre.

—Encara deus recordar aquella lliga guanyada la temporada 1966/1967.

—I tant! La vam guanyar pel "bàsquet-average".

Vam participar 11 equips jugant tots contra tos a doble volta. A la pista del Madrid vam perdre per 85-73 i a Badalona els vam superar per 81-64.

Però ens vam enfrontar al Kas de Vitòria, l'actual Baskonia, on vam perdre el partit. Semblava que tot se'n anava a norris, però en la darrera jornada, el 19 de març, festivitat de Sant Josep, el Madrid va perdre a la pista d'Estudiantes per 77-75 en el darrer segon, i la derrota blanca ens va donar la lliga. Aquella mateixa jornada nosaltres vam vèncer al camp del Sant Josep. Allà era molt difícil guanyar perquè

iniciatives_dreams MODA HOME

Felicitats Penya!

C/ de Mar 126 · T. 93 389 45 61

8

90 ANYS DE PENYA

tenien Charles Thomas i un equip molt compensat.

Després, l'any 1969, al Madrid li vam guanyar la Copa del Generalísimo, a Ourense. En aquells anys el Real Madrid era el millor, tot i que la resta anaven pujant el pistó, però nosaltres érem els segons millors del país, l'equip que als blancs els podíem prendre algun títol, com així va ser.

El "Joan del Bar" —Hi va haver un persona que no era jugador però que va "jugar" molt: Joan Mas. —El Joan va fer una tasca que ningú s'adonava: assolia que aquella unió que teníem a la pista, quan acabava un partit continués i ens tractava com a fills, i en una taula del racó ens posava de menjar tot el que ens agradava perquè estiguéssim contents, i ho feia amb molt d'afecte. Cada vegada havíem d'entrenar una mica més. Els jugadors treballàvem o estudiàvem i fèiem sessions dobles, i el Joan ens feia el dinar al migdia. Ens tenia allà a tots reunits; l'ajudava la seva esposa, Juanita, i el seus fills, Miquel i Mireia, que eren uns nanos i ens servien el menjar. Ens feia de tot el millor i ens estimava tant que si no hagués estat per ell no hauríem pogut portar aquell ritme d'entrenaments. Nosaltres per a ell érem la seva segona família.

Un tercer en discòrdia —Hi va haver un equip que us feia la punyeta, el Picadero.

—Sí. Era un equip fortíssim amb grans jugadors com Chus Codina, Albanell, Alocén, Solé, Martos, Nora, Jofresa (pare del Rafael i el Tomàs) i tenia dos estrangers molt bons com Vandenberg

1968. Partit de Copa d'Europa a Tel Aviv contra el Maccabi i Beechum. Sempre va tenir americans de molta qualitat. Fou un gran rival, el més fort que havia a Catalunya per a nosaltres, doncs el Barça estava remuntant aquells anys que va estar fora de les competicions d'èlit i de mica en mica va anar pujant fitxant Charles Thomas, procedent del Sant Josep, i Norman Carmichael, però la Penya era l'únic equip que seguia jugant sense estrangers. Aquest fet fou reconegut per tota Espanya i tota Europa, que no se'n sabien avenir com un grup format per nois de la casa poguéssim plantar cara als millors equips d'Europa.

Homenatge europeu —El bàsquet europeu et va retre homenatge, junt a Emiliano del Real Madrid, primer a Badalona el 14 de juny de 1973, i dos dies després a la capital.

—Va ser promogut per la Federació Espanyola, el Madrid i el Joventut, i va ser pel comiat d'Emiliano Rodríguez, que es retirava. Es va fer conjuntament perquè jo havia anunciat que a l'any següent també plegaria. Va participar una selecció dels millors jugadors d'Europa com Jelovac, Massini, Edesko, Cosic, Turdre, Seweryn i el

propi Emiliano. Primer es va jugar a Badalona, amb triomf europeu per 97107, i dos dies després a Madrid, jugant jo amb Europa i signant 10 punts. En aquella època tant l'Emiliano com jo érem jugadors molt admirats. Cada afició tenia el seu ídol, però els dos vam tenir un companyerisme extraordinari dins i fora de la pista; ens apreciàvem com a persones i érem i som molt amics, una amistat que hi serà sempre.

Comiat prematur —Mesos després es juga l'Eurobasket '73, a Barcelona, i la selecció espanyola triomfa.

—Vam fer un gran campionat arribant a la final, que la vam perdre davant la Unió Soviètica, que l'any anterior havia estat campiona olímpica.

—Finalitza l'Eurobasket i anuncies la teva retirada.

No fou prematurament?

—Sí, sens dubte. No ho havia d'haver fet. Recordo el darrer partit amb el Joventut, l'any 1974: final de la Copa del Generalísimo, a Alacant davant el Madrid. El robatori del segle! Ens la van robar!

Em vaig emprenyar moltíssim, però no va influir en la meva decisió de retirada.

—Molts recordem aquell arbitratge de Santolaria i el català Fernández.

—Un d'ells m'ho va admetre i em va dir que li havien pres "la cartera". En aquell moment el Joventut era un equip que girava molt amb els jugadors que havien vingut com Escorial, Estrada i Santillana, que junt Enric Margall i Guifré Gol continuaven formant un molt bon equip. Jo encara podia haver seguit conduint aquell conjunt, però hi va haver una mala interpretació i hi va haver gent que creia que no em volia retirar i frenar el pas de dos bases joves que pujaven, que eren boníssims: Manel Bosch i Jordi Cairó, extraordinaris i amb unes característiques molt diferents. Hauria d'haver estat al revés: que ells comencessin a jugar i jo estar un o dos anys al seu costat per ajudar-los a aprendre la filosofia que a mi em van ensenyar Brunet, Navarro o Lluís, com també Joanet Canals i Quico Martínez.

Així els hagués fet un favor a ells, al Joventut i a mi mateix.

Punt i final —Què n'opines del bàsquet actual?

—És molt diferent al que vaig jugar jo. Impera molt el físic i l'aspecte defensiu intentant fer un espectacle distint al nostre, que es centrava en la velocitat i la inspiració. Els partits no s'aturaven com ara, hi havia més continuïtat, amb atac-defensa, atacdefensa i el bàsquet era més alegre. Ara els partits es detenen massa, es demanen molts temps morts, es fan massa canvis, es xiula excessivament. Es para massa la continuïtat del joc i els partits duren dues hores i quart. Però actualment els jugadors es matxuquen més en l'aspecte defensiu i físic.

1976. Santillana alça la Copa a Cartagena

1982. Derbi badaloní contra el Cotonifici

1984. Subcampionat de lliga després d'un play-off final frenètic davant el Madrid

1939. La Penya va sobreviure a la guerra civil

1981. Final de la Korac Penya-Carrera de Venècia al Blaugrana

1978. "Moka" Slavnic, el millor base d'Europa del moment

1992. Harold Pressley, una peça vital en els dos títols de lliga amb Lolo Sáinz

Oliver y Batlle felicita al Club Joventut Badalona per la commemoració del 90è aniversari de la fundació de l'Entitat (1930 - 2020)

www.oliverbatlle.com contacto@oliverbatlle.com T. 93 464 10 10 Ctra. de Mataró, 39 - 47

08911 Badalona

Opinió - A mi em sembla...

90 ANYS DE PENYA

Senyors que jugaven a bàsquet, un senyor que els entrenava i un president que va ser molt feliç

Apreciats lectors, els amics de la revista Badalona 2000 m'han demanat que escrigui quelcom del que jo vaig viure quan el nostre Joventut (la Penya) va guanyar la seva primera lliga nacional l'any 1967.

La foto que veieu és del mes d'abril de l'any 2000, on van nomenar al senyor Walter President d'Honor, i veureu una part de l'equip que va fer possible aquell importantíssim èxit esportiu (Oleart, Buscató, Fa, Gol, Lluís i Amador Rojas); tristament ja no estan entre nosaltres l'entrenador Eduard Kucharski, el jugador Josep Lluís Cortés i el meu pare i president, Joan Walter Casals.

L'encomanda per aquest article era que expliqués com vaig viure aquelles temporades glorioses del Joventut, tant en allò de l'àmbit esportiu com en el que era com a club de bàsquet el propi Joventut.

Jo tenia 11 anys i com la majoria dels nanos de Badalona, vivíem el bàsquet de forma intensa. Si hi afegeixes la gran documentació que el meu pare tenia sobre aquella època i el grat record que en tenim la família Walter de tots aquells anys, entenc que tinc un criteri format per escriure quatre ratlles parlant d'aquella època inoblidable.

L'any 1965 en una reunió entre el

Sr. Antoni Mas Vilalta, Daniel Fernández i Joan Walter Casals es va arribar a un acord de col·laboració econòmica, atès que la marca comercial Fantasit de l'empresa Aismalibar decidia deixar l'esponsorització del Joventut. La proposta va ser que l'empresa del meu pare, Industrias Químicas Unidas, S.A. (IQUSA), amb una marca de pintura que era enormement exitosa a tota Espanya anomenada Kalso, fos el nou sponsor, i això també comportés la presidència de Joan Walter, amb l'imprescindible suport del Sr. Antonio Mas, el Daniel Fernández, i també amb l'aquiescència de la figura emblemàtica i gran mecenes del Joventut, el Sr. Antoni Viñallonga, conegut per la gent de la Penya com "l'Avi".

La temporada 1965/1966 ja es va reforçar l'equip. També va entrar en vigor la llei que prohibia "importar" estrangers i de la que el Joventut va ser un dels mes interessats en promocionar, convençuts a Badalona que es podria reivindicar el prestigi del basquet català; amb tot, el Real Madrid es va sentir molt perjudicat per la nova situació, no es van conformar i van començar les tragicòmiques nacionalitzacions, valgui com exemple la del gran jugador i de

tracte impecable Clifford Luyk.

En definitiva, el Joventut d'aquelles temporades era un equip totalment integrat per jugadors catalans.

L'única excepció era el magnífic pivot i gran persona Alfonso Martínez, que tot i haver nascut a Saragossa es considerava català a tots els efectes.

El resultat final de tots aquests moviments econòmics i esportius, és que el Joventut va fer una magnífica temporada 1966/1967 i va aprofitar la victòria de l'Estudiantes contra el Real Madrid a la darrera jornada de lliga; de res hauria servit aquest triomf estudiantil si l'"average-promig" particular del Joventut amb el Real Madrid no hagués estat favorable al nostre Club. Per cert, en aquella època hi havia un acord entre la Federació Espanyola de Bàsquet i els clubs, on en partits de final de lliga un equip dels dos contrincants podia demanar un àrbitre col·legiat estranger, cosa que el Joventut va demanar a l'Estudiantes que ho fes; la resposta de l'Estudiantes va ser que si pagava el Joventut cap problema, i així va ser, i jo sé qui va pagar aquest equànime arbitratge entre el Real Madrid i l'Estudiantes; finalment es va portar un àrbitre francès (Jacques Redeuil) acom-

13

90 ANYS DE PENYA panyat per Ángel Sancha, cosa que va garantir la neutralitat arbitral d'aquest transcendental partit Estudiantes-Real Madrid.

La victòria en aquella Lliga Nacional 1966/1967 va ser quelcom molt celebrat a Badalona, inclús es va crear l'himne del Joventut, una magnífica sardana amb lletra del badaloní Josep Gual Lloberes i música del mestre Guillén, himne interpretat per l'Orfeó Badaloní i la cobla La Principal de Badalona.

Aquest himne del 1967 és per a mi molt millor que el que actualment té el Joventut, que mal va quan comença dient: "Qui juga, qui mana, la Penya...!". La humilitat que sempre ha distingit al Joventut res té a veure amb el text inicial de l'himne actual; evidentment l'opinió sobre l'himne que inicia els partits celebrats al Palau Olímpic l'escric sota el meu parer i que pot ser equivocat.

Bé, tot el que heu llegit fins ara és poc més que el que es pot trobar en qualsevol llibre de la història del Club Joventut Badalona, però en aquells anys anaven passant moltes coses; una que sempre em va impactar és la creació del que seria Amics del Joventut, persones que sense cap ànim de lucre i amb esforços econòmics personals van afavorir i molt al Club. Aquest grup d'amics el formaven els noms dels directius anomenats anteriorment junt amb altres com els senyors Cairó, Fabià Estapé, Espiga, Carles Oliver, Ignasi Batlle, i així fins a formar el que anomenaven Consell de Cent, ja que molts eren els que en formaven part. Aquest grup d'amics va ser l'embrió de la posterior societat Baspenya, una societat que va tenir el 24% del capital del Club Joventut S.A.D. i que és encara un referent històric del nostre Club, però lògicament ara no és —ni pot

ser— cap puntal econòmic en la crua realitat actual, social i financerament parlant de l'entitat.

Els amics del Badalona 2000 em van encarregar un escrit, no un llibre, per tant toca anar acabant d'explicar el que vaig viure personalment en aquells anys. No vull agafar una línia sentimental però en ocasions és fàcil caure en l'agradable parany de la nostàlgia; per a mi el Joventut eren aquells jugadors amb qui podies fer el vermut al bar del Joan i la Juanita, a La Plana, i prendre la millor ensaladilla russa que un pugui imaginar, tot escoltant discussions inacabables sobre com havia anat el partit jugat una hora

abans; aquells jugadors eren persones molt properes, on els colors verd i negre pesaven més que la pura economia. És probable que el meu sentiment del Joventut estigui ancorat en aquella època. Cert que després van venir grans èxits esportius culminats amb la consecució de l'Eurolliga l'any 1994, però d'aquests temps ja en parlarà algú més jove.

Jo estic enamorat dels temps de la nostra Penya de La Plana.

Felicitats al nostre Club Joventut Badalona per arribar al 90è aniversari.

Joan Walter i Fibla

Soci 37è del Club Joventut Badalona

1991. A un pas de vèncer als Lakers a París

1966. Buscató, Alfonso Martínez i Enric Margall

1953. Plantilla que va guanyar els Campionats de Catalunya i Espanya

1991. Corny Thompson, MVP del campionat

2018. L'arribada de Laprovittola va ser providencial

1990. Lolo Sáinz va arribar a un equip amb gana de títols

1942. Partit disputat en un camp de pista descoberta del carrer Latrilla

Josep Maria, el petit de la dinastia Margall

"Coincidir els tres germans Margall a la Penya va ser un orgull per a la família" Parlar amb ell no és només fer-ho amb el Josep Maria. És parlar de la família Margall, de la dinastia basquetbolista que va deixar empremta al Club Joventut Badalona i en el bàsquet no només local, també a nivell nacional. Primer va arribar l'Enric, que va ser un dels grans artífexs perquè la Penya guanyés la Liga Nacional la temporada 1966/67. Després arribà el Narcís, i més endavant el Josep Maria, que és amb qui parlem. Tenia 15 anys quan va arribar a la Penya, però amb el temps es va convertir en un grandíssim jugador, amb una mecànica de tir com pocs hi van haver en aquells anys en què el bàsquet no era tan tècnic i competitiu com ara.

Un repàs a la història Josep Maria Margall va néixer a Calella, per accident, el 17 de març de 1955. Per accident perquè

com sabem, la família és de Malgrat de Mar, però quan havia d'arribar al ������� �� ������ ���� ��������� ��� ��� ����� ��� món a la seva mare��������� la van portar a Calella perquè al seu municipi no havien —Vas arribar a la Penya rar", i després en el junior ����������������������������� ������������������ hospitals. Per això, en el de la mà dels teus ger- vaig tenir el Nino Buscató seu DNI consta que és mans Enric i Narcís quan d'entrenador, que llavors ��������������������������������������� calellenc, però només ho tenies 15 anys. ¿En quin jugava i entrenava amb la va ser per tres dies perquè equip havies jugat abans col·laboració de l'Antoni ����������������� ��������������������������������� �������������������� ���������������������������������������������������������� ell és ciutadà de Malgrat d'arribar a Badalona?

Molina, ���������������������������������� i vam jugar la pri��������������������������������� ���������������������������������� ���������� ������ �������� �� ������ de Mar a tots els efectes.

—Jugava el��������� Malgrat mera i única nacional ����������� �lliga ������� ����� ��������� �� ������� ����� ��en ��������� ���������� ������ ������ ���� �� ������ ����� ����� ����� Quan es va introduir en el amb ��������� una�������� colla d'amics, junior. Els equips juniors ������������������������������������� ������������������������������������ ������� ��������������� ������ ���� ���������� � món del bàsquet va ser un i vam���������� haver de jugar un jugàvem��������������������� abans i el sènior ���������������� ������������ ������������ dels millors jugador d'Es- partit contra el juvenil del ho feia a continuació, cosa ��� � � �� � que � considero �� � � ���������� ���������� panya, un dels jugadors Joventut, que vàrem perque s'haulegendaris de la història dre per 17 punts i a casa ria de recuperar per donar ������������������� ���������������������������������������������������������� ���������������������������������������������������������� d'aquesta Penya que el nostra els vam guanyar més competitivitat ���������� ������ �������� ���als ����� ju�������������������������������� proper dia 30 complirà 90 d'1. A l'equip del Joventut niors, que són la base del �������� ������� �� ���� ����������� ������� ��������� ����� ��������� es anys de la seva fundació. hi havia el Quimet "Ros" primer equip.

Després ������ ���������� ������������ ���� ������� ���Manel ������ �� �������Bosch, ������� —Quants grans records Costa de tècnic. Va passar van integrar ���������������� ����������� �������� en el teu pas pel club, oi? l'estiu i el meu germà En- Lauro Mulà, Joan Ramon ��� � � ��� � Fernández, � � em va dir ����������Del���������� —No només jo,���sinó� ric si volia fitxar Alberto tota la família. Vaig esper la Penya.

Vaig quedar gado i Jordi Cairó.

Al cap ������������������ ������������������������������������������������������ �������������������������������������������������������������� tar 18 anys en el primer sorprès perquè jo era molt de tres ������������������������������������ anys vaig pujar al ����������������������������������� ����� ����� ������ �� ����� �� ��������� ����� ������ �������� ��� ��������� equip, més 3 en el junior i jove, ������� però em van inscriu- primer equip; va ser l'any ��� ����� ���������� �������������� ������� ������� ��� ��������� ����� �������� ����� ������ �������� ����������� ��������������Altura vaig viure de tot una mica: re en ��������� una Operación 1972, amb Clinton Morris ������������������������������������ ������������������������ ��������������������������������� grans triomfs, victòries im- i allà �������������������� em vaig fer amic del d'entrenador, i també hi ������������������ portants, derrotes, però Joan Filbà, i ������������ després va havia el Quique������������ Campos. � � ��� � � ���������� ���������� aquells anys els recordo venir el Tony Ametller.��A � A l'equip vaig coincidir�� � amb molt d'afecte i sobrecontinuació vaig tenir����������������������������������� la amb els meus�������������������� germans����������������� i ��������������������������������������������������������������������� tot per la formació que el sort d'estar amb l'Eduard els Santillana, ������ �� ��������Escorial... ������ ����� ������ ����������������������������������� ����������������������������������� ����� ������ �������� ��� ������ club ens va donar com a Kucharski, a L'Estartit, —Què t'aconsellaven ������������������������������������� ������� ������ ������� ������� ���� ������������������������������������� ������������������������������������ jugadors de bàsquet. que em va ensenyar a "tiels teus germans? ���������������������������������������� ������������������������������ �������������������������������������� ������� �������� ������� ���� �� ��������� ����������������������������������������� �������������������������������������������� ������������������������������������������ ���������������������������������� ��������������������������� ������������ �������������

������������������������������� �����������������

������������� ��������� ��������� �������

������������

���������

���

�

�

����������

���

�

����������

�

���

�

�

"La Teva agència a Badalona" ���������������������������������������������������������������

����� ��������� �������� �� ��� ������ �������������������������������� ������������������������������������ ������� ���������� ���� �������������� �������������������������������������� ��������������������

���������������������������������������� �������������������

�����������������

��������������������������������� ���������������������������������� ���������� �������� ������� �������� �� ������� ��� ���� �������� ������ ��������� �������� ���������� ������ ��������� �� ��������� ���� ������ ���������

Visita a la web! � ��� � � � � els nostres ���������� ��� � ����������immobles OFICINA: Germà Juli, 8 08911 BADALONA ������������ ������ ��� ��������� ����� �������� ������� ������������

������������

���

registre d'agents immobiliaris ����������������������������������������������������������������������

de Catalunya aicat 1873 ���������������������������������������������������

www.germajuli.com

����������������������������������

���������

��������������

17

90 ANYS DE PENYA —Em fotien bronques! (riu). M'aconsellaven però sobretot m'exigien molt.

Quan es va inaugurar el pavelló d'Ausiàs March, on vam jugar primer contra el Madrid i després davant el Barça, vaig robar una pilota, vaig sortir en contraatac i vaig voler fer un "mate"; la bimba va tocar al ferro i va anar al mig camp. Va venir el meu germà darrera i em va dir: "Deixa't de mariconades i juga a bàsquet".

No ho vaig intentar fer mai més, perquè jo no saltava gaire.

—De qui vas aprendre més en els teus inicis?

—Amb Eduard Kucharski i Buscató practicàvem "passe-tir", i jo sempre em posava junt el Nino perquè sabia que era el jugador que llançava millor, i d'ell vaig aprendre molt.

—Deuries passar moltes hores practicant.

—Jo sempre dic que un pot tenir molt de talent, però si no entrenes el talent no serveix de res.

Al primer equip entrenava tres dies a la setmana, després vam pujar a quatre, i més endavant matí i tarda; però llavors no s'entrenava tant com ara, que el bàsquet és més professional.

—Jugar al costat dels teus germans deuria ser

ma Copa del Generalísimo, que vàrem guanyar a Cartagena, el mes de maig de 1976 superant el Madrid a la final per 9988. Va ser el meu primer títol, amb Josep Maria Meléndez d'entrenador; i després va venir el títol de lliga, que l'havíem mig perdut a la pista del Pineda, però després vam tenir molta sort i la vàrem guanyar. Aquella temporada vam gaudir molt perquè vàrem veure que podíem guanyar al Madrid i fer-nos amb el campionat.

Retirada del número 7 1970. Junt amb els seus germans Narcís i Enric una gran il·lusió per a tots.

—I tant! Pensa que els meus germans a mi em van fer de pare, que va morir quan jo només tenia 9 anys. Evidentment tota la família vam estar molt contents.

—En quin moment et van fer capità de l'equip?

—Aquí hi ha una història. Va passar que en un moment Santillana va voler fer vacances i Manel Comas, que era l'entrenador, es va enfadar i li va treure la capitania donantme-la a mi. Jo vaig dir que acceptava amb la condició de què no me la treiessin

al cap de dos dies, però després el Santi va dir que acceptava no fer vacances i que li tornessin els "galons". Així va ser i jo em vaig emprenyar molt, però quan el Santi va plegar els senyors Carles Oliver i Ignasi Batlle van decidir que jo fos el capità. I vaig estar encantadíssim.

Van arribar els títols —Vas guanyar la lliga amb Antoni Serra a la banqueta i "Moka" Slavnic com a estrella de l'equip, i dues Copes. De quin trofeu tens millor record?

—Jo ja vaig jugar l'últi-

—La Penya va retirar la samarreta amb el número 7 com a homenatge al teu germà Enric i a tu també, els que vau portar aquest dorsal.

—A l'Enric se li havia fet un homenatge amb anterioritat. Quan jo vaig plegar del Joventut vaig anar a jugar a l'Andorra.

Llavors la Penya em va dir que retiraria el número 7 en honor al meu germà i a mi; però jo vaig dir que, en tot cas, aquella samarreta diu Margall, i per tant corresponia a la família, perquè erem tres germans: l'Enric, el Narcís i jo.

—Malauradament l'Enric ens va deixar quan només tenia 42 anys. Va

Felicitem a la Penya pels seus 90 anys d' existència.

Gràcies pels vostres treballats triomfs, per ser un referent de la nostra ciutat i per portar el nom de Badalona per tot el món.

Enhorabona!!

18

90 ANYS DE PENYA

ser un cop molt fort per a tothom, perquè va ser una persona molt estimada.

—Evidentment va ser molt dur per a la família, i ens consta que també per a moltes persones de la Penya, del món del bàsquet en general, amics i coneguts.

Els canvis de club —Vas deixar la Penya el 1990 i després vas fitxar pel Girona i l'Andorra. Et va canviar la vida?

—Així és. Després de jugar amb l'equip gironí un any vaig fitxar per l'Andorra, on hi vaig estar dos anys, el primer a la LEB, i al finalitzar la temporada vam pujar a l'ACB. Va ser una experiència molt positiva, doncs vaig gaudir molt perquè per a mi era importantíssim seguir jugant, ja que no m'havia agradat mai estar assegut a la banqueta. Si no podia estar a la pista 30 o 35 minuts m'emprenyava.

Això en el bàsquet actual és impossible perquè és molt més físic i agressiu.

En ambdós clubs em van tractar molt bé.

Especialista en el tir —Un cop retirat et vas dedicar a l'ensenyança de la mecànica del tir als joves. Segueixes fent aquesta tasca?

—Sí, darrerament he estat a València fent un clinic amb entrenadors de la

1978. Margall va ser una peça bàsica per guanyar la lliga província, i gaudeixo molt ensenyant la mecànica del tir perquè hi ha bons jugadors, i penso que el tir és la base del gran jugador perquè la diferència està en els petits detalls.

També ajudo a gent més gran que em demana que els entreni. Vaig fent i estic content.

187 vegades internacional Haver arribat a la xifra de 187 partits internacionals demostra la gran qualitat que va tenir Josep Maria Margall. El seu tir de distància era mortífer i els entrenadors dels equips rivals posaven a sobre d'ell els seus jugadors més físics per defensar-lo.

—Vas ser internacional en 187 ocasions, el que demostra que vas ser un jugador important.

—No tant, no tant. El que va passar és que jo era un dels jugadors més

alts de l'equip.

—Amb la selecció espanyola vas guanyar la medalla de plata als Jocs Olímpics de Los Angeles 1984. Com vas viure aquell èxit?

—Per a mi va ser molt important. Jo havia estat molts anys a la selecció però no jugava gaire. En aquella Olimpiada vaig gaudir de molts minuts i les coses em van sortir bastant bé. Vam arribar a la final contra els Estats Units, perdent-la (96-65), però vam guanyar aquella medalla, en la que vaig participar bastant i aquesta és una satisfacció que em va quedar.

—L'equip nord-americà sabia que eres un gran llançador a distància, i et van col·locar per defensar-te ni més ni menys que Michael Jordan. Va aconseguir aturar-te?

—I tant que sí! Guardo una foto que ensenyo

a qui em recorda que vaig jugar aquella final, i l'instantània recull un salt meu llançant... i es veu també com Jordan salta per sobre meu i tapona el llançament.

—La selecció va tenir un tàndem format per Díaz Miguel i Lluís, que va durar molts anys. Quin record guardes d'ells?

—Díaz Miguel va ser qui va portar el meu germà Enric a la selecció per primera vegada; va ser a Tbilisi (Geòrgia), on es va jugar un campionat.

Ambdós van estar molts anys conduint la selecció espanyola fins a l'Olimpiada de Barcelona '92, que tots recordem que el bàsquet es va jugar íntegrament al Palau Olímpic de Badalona.

El bàsquet actual —Com veus el bàsquet actual?

—A mi m'agrada molt veure els equips del planter perquè penso que els de categoria junior, juvenil i l'últim any de cadets és l'edat en què es comencen a desenvolupar els nanos en aquest esport. Fa poc vaig estar a Kaunas, on es va disputar l'Eurolliga en la que jugaven la Penya, el Saragossa, el Rytas i tot un ventall d'equips juniors.

M'agrada veure aquests jugadors perquè gaudeixo veient els nois que tenen possibilitats d'arribar a ser bons basquetbolistes.

ESCOLA BRESSOL C/ Fluvià, 37 · 08911 Badalona Tel. 93 384 48 55 tabalet@escolatabalet.cat · www.escolatabalet.cat

1989. Villacampa, el jugador que ha assolit més títols de la història del club

1969. El pavelló de La Plana abans de l'inici d'un partit

1993. Típica acció d'Obradovic alliçonant als jugadors de la banqueta

1984. Els desapareguts Mike Schultz i Fernando Martín

1990. Els duels Thompson-Norris eren espectaculars

1942. Equip format per Compte, Petit, Llopes, Traité, Riera i Baró

2008. Consecució de la Copa del Rei després de vèncer al Baskonia a Vitòria

1983. Andrés Jiménez en un duel contra el Madrid

1981. Plantilla instants abans d'afrontar la final de la Copa Korac

1991. Lolo Sáinz "dutxat" després de guanyar la lliga al Sant Jordi

1965. Reunió de la directiva a la sala de juntes del pavelló de La Plana

1991. Inauguració del Palau Olímpic amb 13.000 espectadors

2018. Carles Duran va salvar l'equip d'una situació molt delicada

LES EMPRESES I COMERÇOS FELICITEM AL JOVENTUT PEL SEU 90 ANIVERSARI Oberts els 365 de l'any de 9 a 21 h

farmàcia

T. 93 387 93 50 638 210 154 Av. Alfons XIII, 127 info@farmaciaolimpic.com www.farmaciaolimpic.com

GALI MODA HOME INTERIORS COMPLEMENTS I SOMBRERERIA Canonge Baranera, 35 Tel. 93 384 22 82 gali_home@hotmail.com

CARNISSERIA ECOLÒGICA

Carns naturals procedents ECO d'animals de pastura

CALÇATS

Des de 1939

CÀRNICS

Mercat Municipal Torné, parada 225-226-227 93 387 03 94 · ecocarnics.cat

Gaudeix d'una bona salut!

Jordi Ballesteros i Ventura

Calçat per a peus delicats i per plantilles St. Joaquim, 30 · 93 389 15 69 calsats_sotero@telefonica.net

Jordi Canals

Sant Pere, 42 T. 931 592 316 jballesteros@icab.cat

K-nonge-50

BALLESTEROS l ADVOCAT

Canonge Baranera, 50 Tel. 93 464 16 77 giorgiocanals@gmail.com

Des de 1886

Caritat, 29 933 895 003 www.hostalsolimar.com info@hostalsolimar.com

Especialistas en Airsoft Primeras marcas · Taller propio Mercado de segunda mano Accesorios, ropa y Upgrade

Sant Bru, 7 ∙ 93 389 47 47 www.sdjairsoft.com

Confecció infantil Complements Merceria Plaça Maignon, 15 Tel. 93 389 15 19

SERVIGEST BARBERAN C O N S U LT O R I A + A S S E G U R A N C E S Roger de Flor 152 baixos T. 933 874 790 ∙ 607 825 097

Menú diari ∙ Esmorzars Plats Combinats Tapes casolanes Sopars per a grups Menú per emportar

Alfons XII, 109 Tel. 93 397 10 04

BAR-RESTAURANT Plaça Vaixell Maria Assumpta, 6 Tel. 93 398 89 31

Moda Home Canonge Baranera, 4 Tel. 93 389 53 21 www.frankbadalona.es

ELS COMERCIANTS DE AL JOVENTUT PEL SE Podòleg Professor Podologia UB Guifré, 196 - Lleó, 13, 2n 1a Hores convingudes: 93 397 41 82 METAL·LISTERIA D'ALUMINI

Guifré, 177 T. 93 464 01 54

La Confiança Des de 1952

Tancaments amb estalvi energètic Fabricació pròpia Av. Martí Pujol 109 T. 93 384 53 98

Laboratori Formulació:

· Fórmules Magistrals · Productes veterinaris · Dermofarmàcia

Dr. Xavier Valero Barlabé

626623899 C/ Guifré, 184 · Tel. 933 830 657 farmaciaxvalero@cofb.net

C/ Progrés, 99-101 T. 93 399 02 01 · Fax 93 399 31 09 presupuestos@imisl.net

Pollastre, xai, vedella, porc, cabrit, garrí...

TOT ECOLÒGIC, sense gluten i sense químics Av. Sant Ignasi de Loiola, 68 93 199 66 19 623 142 100

Lenceria - Corseteria Merceria - Calçats Gèneres de Punt Canonge Baranera, 62 Tel. 93 389 54 63

parquets · interiorisme

Canonge Baranera, 61 T. 93 464 37 02 info@decusparquet.com www.decusparquet.com

Vins Teixidó FOTOCÒPIES DIGITALS I B/N PLÀNOLS · LÀSER COLOR ENQUADERNACIONS PLASTIFICACIONS · PLOTTER Av. Sant Ignasi de Loiola, 42 copisteriacopicopi@hotmail.com T. 93 389 90 40 · Fax: 93 388 39 43

(Ca la Ramona) des de 1902

Vins a granel Embotellats · Caves

Canonge Baranera, 125-127 Tel. 93 384 00 50

LA CIUTAT FELICITEM EU 90 ANIVERSARI

Rellotgeria Joieria

GALIDOR Canonge Baranera, 33 T. 93 384 15 82 galidor@telefonica.net

����������������������������������������������� �

�

�

��

��

�� ���

�

96 ANIVERSARI

Drogues - Cereria - Llavor Herboristeria - Insecticides per a l'agricultura - Belles arts - Productes 1924 químics i material de laboratori 2020 Canonge Baranera, 2 E C/ Mar, 71 · C/ Canonge Baranera, 2 E Sant Francesc de Paula, s/n Tel. 93 384 54 64 Tel. 93 551 05 20 boter@drogueriaboter.es gardenurba@gmail.com

an

an

BAR RESTAURANT Des de 1963 LLEÓ 46 93 389 09 20

R.S.V. 10-1153/B

Casa fundada el 1919

CARNISSERIA SALI

Gran varietat d'hamburgueses i embotits de Can Forca Vedella, xai i cabrit de Girona

C/ Guifré cantonada amb el C/ General Weyler · T. 93 187 24 48 Encarrega les nostres hamburgueses veganes · ka.lasali

TJM. COLOMER

MODES

Mecànica - Planxa - Pintura Pre-ITV - Neteges sistemes injecció Benzina i Diesel Guifré, 146 · T. 93 464 16 01 · 677 81 91 23

Forn de Pa

Ca la Cèlia DEGUSTACIÓ PASTISSERIA Baldomer Solà, 140 Tel. 93 460 69 23

COPISTERIA IMPREMTA PLÀNOLS PLOTTERS ENQUADERNACIONS Plaça Alcalde Xifré, 4-7 08912 Badalona Tel. 93 399 80 58 equip3@equip3.cat

Ja tenim la nova col·lecció

Guifré, 128 - Tel. 93 383 53 57

Jorge Guillén, metge incondicional en la història de la Penya

"Els jugadors amb millors condicions físiques han estat Buscató i Alfonso Martínez" El doctor Jorge Guillén, prestigiós traumatòleg cirurgià i figura rellevant de diversos esports i del Joventut, em rep en el seu domicili de la Diagonal, a Barcelona. Durant la visita em mostra dues dependències plenes de trofeus i un munt de fotografies emmarcades. Guillén és molt estimat per tothom i té un currículum impressionant doncs ha estat metge de moltes seleccions esportives. Va començar a jugar a bàsquet en l'Iberia de Saragossa quan tenia 15 anys; va ser campió de 100 i 200 metres en natació i va jugar també a handbol. L'altre equip aragonès era l'Helios, on jugava Lorenzo Alocén, rival de l'Iberia, que gairebé s'odiaven però li van demanar que els reforcés per jugar un torneig a Marsella. Guillén era el capità de l'Iberia, i al tornar li van retirar la capitania.

L'entrenador de l'Helios era Kucharski, que era el seleccionador nacional, li va agradar el seu joc i el va convocar per a l'Olimpiada de Roma de 1960, fitxant-lo després per l'Aismalibar de Montcada,

on també jugaven Buscató, Alfonso Martínez, Emiliano i Navarro; però el tècnic va ser contractat pel Virtus Bolònya i es va quedar a Itàlia. Estant a Barcelona va anar a viure a casa dels germans José Luis i Alfonso Martínez. Va finalitzar els seus estudis de medicina i va deixar la pràctica del bàsquet ja que no podia compaginar les guàrdies de 24 hores cada tres dies i els entrenaments.

Arriba a la Penya —Com es va produir el teu ingrés al Joventut?

—L'equip havia anat a jugar un partit a Israel, i Alfonso Martínez i Buscató van tornar lesionats. Com que teníem molt bona relació els vaig agafar i els vaig curar, i als tres dies ja van poder jugar. Llavors el directiu Daniel Fernández va voler que fos el metge de la Penya. D'entrada em van indicar que no havia diners, però això no em va importar i en els 45 anys que vaig estar a l'equip no vaig cobrar mai.

—Qui era el metge fins llavors, el doctor Rubies?

Fruites i Verdures Joan i Roser "DE L'HORT AL MERCAT" Productes de la casa i proximitat Verdures Joan i Roser Verdures Joan i Roser Tel. 654 75 70 10 · Roser

Mercat Municipal Torner · Parada 80 Mercat del Masnou · C. Itàlia, 50 Parada 45-46 · T. 625 017 107 (Anna)

—L'equip no comptava amb servei mèdic i efectivament el doctor Rubies prestava la seva col·laboració a casa quan era necessari.

—¿Accedir a un equip de bàsquet va estar influenciat per haver practicat aquest esport?

—Sí, perquè a més tots em coneixien, i a l'estar vivint a casa de "Fonso" em va ser molt fàcil la relació.

Tant ell com el seu germà José Luis i el "Nino" li havien parlat al Dani de mi i ell va decidir que em fes càrrec de la infermeria.

—Quins jugadors hi havia llavors a l'equip?

—A més de Buscató i

l'Alfonso hi havia l'Enric Margall, Lluís, Guifré Gol, Oleart, Fa, Rabassa, i Kucharski era l'entrenador.

—Com els vas trobar físicament?

—Era una altra època, però es cuidaven molt.

Kucharski era un home que els donava molta "canya" i en els entrenaments li obsessionava que els jugadors fessin les coses bé.

—¿Quin ambient hi havia entre aquells jugadors tots "de la casa"?

—Extraordinari. A mi em van acollir com si hagués sigut un jugador més, érem un grup d'amics que

27

90 ANYS DE PENYA anàvem a dinar o a sopar junts, i sempre havia un ambient com mai es veu.

—Les lesions als anys 60 eren més freqüents.

Com es tractaven?

—Les de turmell o genoll eren les més comunes. En aquells temps el que feia tothom era cordar-se les sabatilles molt fort perquè no s'inflés el peu, i jo vaig ser el primer en aplicar Cloruro de Etilo, un esprai que desprèn gas fred i que actua com a analgèsic; i en quant al genoll, posanthi gel cada dia fins que es curava.

—Quines lesions et van portar més mals de cap?

—Va haver de tot tipus, però Juanan Morales, estant amb la selecció nacional va tenir una trencadura de lligament extern del turmell molt important; també l'Agustí Rabassa va patir una lesió molt greu al cartílag de la ròtula. La vaig haver de centrar i tot va anar molt bé. Ell era un jugador que saltava molt i va ser molt important a l'hora d'agafar rebots.

—En una ocasió em vas comentar que Buscató i Alfonso Martínez tenien grans qualitats físiques.

—Sí, i també Rabassa.

Però pel que feia a patir poques lesions i a estar quasi sempre bé eren el "Nino" i l'Alfonso.

—La Penya ha jugat a La Plana, al pavelló d'Ausiàs March i al Palau Olímpic. ¿Quins records et porten els partits de la

1974. Jorge Guillén junt amb la plantilla on van coincidir els tres germans Margall primera pista nomenada?

—Són molts. Un dels que recordo és un duel contra el Balkan Botegrav búlgar, que els seus jugadors es van emplear al límit de l'agressió. Les grades estaven plenes de gom a gom i això va provocar que el parquet de la pista sués per la humitat i els jugadors lliscaven.

L'Alfonso i el "Nino" es van treure les sabatilles i van jugar descalços.

—¿Va ser el partit on a Buscató li van desencaixar la mandíbula d'un cop, el vas portar a la infermeria i li vas posar al seu lloc?

—Així és, i va continuar jugant tot i el dolor que patia. Per sort no hi va haver trencadura de lligaments i només va ser una subluxació que li va deixar la

mandíbula desencaixada.

Es va organitzar una bona entre el públic, i gràcies al pare de Joan Filbà, que era un home gros i va fer de guardaespatlles, no va haver cap tipus de lesió a la banqueta de l'equip visitant.

—Ja que parlem d'anècdotes, en un partit de Copa d'Europa, a Rússia, a la presentació de l'equip us van posar l'Himne de Riego, de la II República.

—A la banqueta, junt l'equip estàvem Daniel Fernández, el periodista Justo Conde i jo, i també un coronel de l'exèrcit, que tot excitat em va dir: "¡Guillén, este es el Himno de Riego, no se puede permitir!". Vaig anar al comissari de la taula, li vaig dir i em va preguntar si ho podria

resoldre. Vaig comunicar als jugadors de què no iniciessin el partit, que escalfessin i vaig anar als vestidors a cercar l'himne espanyol, que l'havíem portat. Posteriorment vaig ser felicitat pel Consejo Superior de Deportes pel meu "acte patriòtic".

—Has conegut molts presidents, però l'etapa de Santiago March no va ser bona i un dia, a l'arribada de l'equip a l'aeroport, un grup de socis, amb Joan del bar al capdavant et van proposar que agafessis la presidència del club. Per què no vas acceptar?

—És cert, però això ja m'ho havien proposat amb anterioritat. Jo ja era metge de la selecció espanyola de futbol, li vaig dir al president Pablo Por-

Cistelleria Bofill Mobles de jonc Carrets per a la compra Baüls i botes de vimet Cadires de boga Canonge Baranera, 8 Tel. 93 389 42 06

Perruqueria masculina Guifré, 319 · Tel. 93 387 63 89

Av. Martí Pujol 109 T. 93 384 53 98

28

90 ANYS DE PENYA

ta i va respondre que no podia ser president d'un club i metge d'una altra federació.

Olímpic a Roma —Sent jugador vas participar en els Jocs de Roma. Ser olímpic deixa empremta?

—És com un títol nobiliari que ostentes tota la vida. Primer vam jugar el Preolímpic a Bolònya però a Roma no vam fer un gran campionat i no vam quedar massa ben classificats, però és cert que deixa empremta.

Metge de seleccions —¿Com es va produir el teu fitxatge per la selecció espanyola?

—Va ser després d'una final de la Copa del Generalísimo que es va jugar a Vitòria. Jo era a la graderia, sota la llotja principal on eren Samaranch, Saporta, Elaso i Pinedo, que era el seleccionador junior; i de cop Pepe Laso, pare de l'actual entrenador del Madrid, va venir corrent i em va ensenyar el dit anullar que se li havia sortit de lloc per una luxació. Li vaig reduir allà mateix i li vaig dir que podia tornar a jugar. Això va impressionar als que estaven a la llotja i Pinedo va expressar que volia un metge que resolgués coses a la mateixa pista, no estar pendent d'una radiografia. Llavors

1976. Recepció de Samaranch a la Diputació per la conquesta de la Copa a Cartagena es va celebrar un Campionat del Món de 1'80 m. que només es va fer una vegada, i vaig començar allà.

Després em van passar a la junior i més endavant a la selecció sènior.

—Tornem a les anècdotes. Per què prohibies als jugador menjar gelats i beure Coca-Cola?

—Perquè a mi no em sentaven bé i pensava que a ells tampoc... (riu). Una vegada, estant a l'Olimpiada de Munic, érem asseguts en una taula llarga per menjar i va seure també el nedador Mark Spitz, que va guanyar cinc medalles d'or, i ell va estar menjant gelat i bevent Coca-Cola. Al meu costat

Papereria Creativa & Manualitats

estava Wayne Brabender, que em va dir "Mira doctor, i aquest, què?", i els vaig dir que a partir de llavors podrien menjar gelat i beure Coca-Cola.

—¿Va ser amb la selecció que vas fer amistat amb Michael Jordan?

—Sí, quan va venir a Barcelona '92 el "Dream Team". Ell anava al Club de Golf d'El Prat, d'on jo era soci; va jugar un partit amb Payne Stewart i un dia van jugar amb els meus dos fills. Es va iniciar una relació i evidentment vam parlar de bàsquet. Jordan em va dir que li sorprenia com a Espanya es coneixia tant l'NBA. Des de llavors hem

mantingut contacte.

—¿Quin jugador espanyol t'ha impressionat més per les seves condicions físiques?

—Alfonso Martínez i "Nino" Buscató. I de més cap aquí Pau Gasol i Sergi Llull. Dels estrangers "Papi" Thompson per la seva manera de defensar, que a més ens va donar l'Eurolliga a Tel Aviv.

—Amb tants estrangers com hi ha a l'ACB, com veus el futur de la selecció?

—No beneficia i em fa molta pena veure cinc d'un equip jugant que no són espanyols. Però resulta que vam anar al Mundial i el vam guanyar.

C & M Associats · Pergamins artesanals · Segells de goma · Impresos Francesc Macià, 8 Telèfon i Fax: 93 387 02 98 amorospap@gmail.com

Gabinet d'Assessors Tributaris FISCAL - LABORAL - COMPTABLE C/ Madoz, 33, baixos Telf. 93 389 35 98 · Fax 93 384 08 23

1990. La Penya li va "pispar" Ferran Martínez al Barça

1973. Els pivots Santillana, Enric Margall i Estrada

2001. Manel Comas en la seva segona etapa a la banqueta verd-i-negra

2017. Homenatge al Palau Olímpic a l'equip que el 1967 va guanyar la primera lliga del Joventut en el 50 aniversari d'aquella fita

1982. Equip de transició amb una barreja de jugadors joves i veterans

1991. El directiu Francesc Casellas celebrant la lliga assolida amb els germans Jofresa

1974. Homenatge a "Nino" Buscató

1967. Sopar en celebració de la lliga aconseguida

1990. Celebrant la Copa Korac obtinguda contra l'Scavolini

2005. Ricky Rubio (14 anys) i Andre Turner (39 anys)

1994. Obradovic amb l'Eurolliga guanyada a Tel Aviv

1990. Rafael Jofresa, el base titular de l'època més gloriosa

1948. Plantilla que va guanyar la Copa del Generalísimo derrotant al Madrid

2006. Roberto Dueñas, el jugador més alt de la història del club

1970. Primera pedra del pavelló d'Ausiàs March

1973. El president Antoni Mas Vilalta i el vicepresident Dani Fernández

1991. Randy Knowles donant instruccions a Juanan Morales

1992. Campions de lliga enfront el Madrid en un Olímpic impressionant

2008. Aíto, amb la Copa del Rei aconseguida a Vitòria

1969. Celebració de la Copa del Generalísimo amb l'avi Viñallonga

Felicitats Penya!

Recupera el teu temps.

De dimarts a diumenge, des de fa més de 17 anys, som al teu costat per oferir-te el que més necessites: més temps per a tu.

La botiga de menjar que obre de dimarts a diumenge.

C/ Lleó, 63 Badalona Fes el teu encàrrec per telèfon 933 899 031

R O S T I S S E R I A

Lluís Conesa, el president dels majors triomfs de la Penya

"Amb la gesta de Tel Aviv vam posar el nom de Badalona al món" Lluís Conesa va arribar a la presidència del Joventut l'any 1982, substituïnt Santiago March, i la va deixar el 1995. Reforçat per un magnífic grup directiu, sota el seu mandat el club va assaborir els grans triomfs de l'Eurolliga de 1994, dues lligues ACB, una Copa Korac, dues Supercopes d'Espanya, diverses Lligues Catalanes i Copes Príncep d'Astúries. Amable, dialogant i proper, Lluís Conesa és d'aquelles persones que sempre recordo amb bon grat.

—Quan vas arribar a la presidència del Joventut, ¿com vas trobar la seva situació esportiva i econòmica?

—Bastant malament en les dues vessants. Encara no portava 24 hores de president i vaig rebre les visites de més d'una dona de jugadors a preguntarme quan cobraria el seu marit. Econòmicament estava fatal i esportivament també, però més per un tema d'una certa edat dels jugadors, i no vam poder tenir un entrenador, per la qual cosa vàrem tirar mà d'un entrenador-jugador: Jack Schröeder, tot per ajustar el tema econòmic, i ens vam ficar al cap treballar amb el planter.

—Davant el panorama que hi havia, què o qui et va convèncer?

—Jo tenia previst treballar amb la junta del Joventut, per ajudar. Ens vam estar reunint uns quants amics en uns sopars, moguts per la preocupació del que estava passant.

Va haver persones, principalment Francesc Cairó,

que després va ser vicepresident meu, que em va comentar que jo era el de major edat i que havia de ser jo, i en broma em deia que "ets l'únic que porta traje i corbata". La resta em va estar pressionant i al final vaig accedir a assumir la presidència.

—Quin plantejament us vau fer per aixecar aquella delicada situació?

—Aturar els cops en la part econòmica. Vam haver de pagar tot el que estava retardat però no teníem un duro i vam buscar diners per sota les pedres, com es diu vulgarment.

Havíem de cercar un patrocinador i vam recórrer al publicista del Barça Víctor Sagi, doncs el gerent de l'empresa, Armando Gros, era amic meu. El vaig anar a veure i quan li vaig dir que m'havia ficat de president del Joventut quasi em pega. Li vaig dir que necessitava diners, que els jugadors havien de cobrar, i em va dir que no em preocupés, que ho solucionaria. Ens va facilitar temes publicitaris i amb allò vam començar a treballar i vam poder cobrir gairebé tots els deutes.

—¿Com definiries el tàndem Conesa-Cairó que vau formar?

—Va funcionar molt bé i puc dir que avui dia, amb els dits d'una mà, el Francesc Cairó és un dels meus millors amics.

L'aprecio molt com a persona, i com a company de junta va ser excel·lent; té uns valors no només de tipus esportiu, és algú que en sap molt de bàsquet, anava molt més enllà i em va ajudar moltíssim.

—Què us va fer contractar un entrenador nordamericà, Herb Brown?

—Vam saber que estava lliure i que el seu germà era entrenador de l'NBA, i algú ens va dir que aquesta persona podria encaixar bé a la Penya, pel que vam pensar que podria ser el tècnic ideal.

—Però no va anar bé.

—No. Va ser una persona molt diferent al que estàvem acostumats aquí.

Amb la seva forma de ser amb els jugadors, i també amb la resta d'entrenadors, no es va adaptar i el vam haver de cessar.

—Va agafar el relleu el seu ajudant, un molt jove Pedro Martínez, i aquella mateixa temporada198990 es guanyà la Copa Korac davant l'Scavolini.

—Pedro Martínez va ser una de les persones perjudicades per Herb Brown.

Em va saber greu perquè el Pedro tenia uns valors esportius i humans molt bons i no se li reconeixia la tasca que feia com a segon, i quan Brown va plegar vam considerar que era l'adequat per portar el timó. L'equip estava format pels joves de la casa Villacampa, Montero, Morales, Ruf, els germans Jofresa, amb Josep Maria Margall, i estava reforçat pels nord-americans Reggie Johnson i Lemone Lampley. Vam jugar la

final davant l'Scavolini que entrenava un també jove Sergio Scariolo. A Pesaro vam guanyar per 98-99, i a la nostra pista per 96-86.

Va ser apoteòsic.

Les lligues de Lolo Sáinz —Amb la Korac a les vitrines vau prescindir de Pedro Martínez i vàreu contractar Lolo Sáinz.

Per què el Lolo?

—Apart de què tenia un currículum molt bo al Real Madrid, era un home proper als jugadors i a tothom.

La seva filosofia era molt senzilla: treballar, treballar i treballar per guanyar dins d'unes normes establertes en el món del bàsquet, i com sabíem que tenia una personalitat molt bona li vam posar una plantilla sensacional, possiblement la millor que ha hagut al club en la seva història, i ell va respondre molt bé durant el temps que va estar amb nosaltres.

—La Penya sempre ven els seus millors jugadors joves, i Jose Montero anà al Barça. Va ser la "punta de llança" per fer calaix?

—Li van fer una oferta que no podia rebutjar; estem parlant de 100 milions de pessetes, per la qual cosa nosaltres no ens podíem apropar ni a la meitat. No volíem que marxés perquè comptàvem amb ell i llavors no

37

90 ANYS DE PENYA veníem els jugadors.

—I després d'assolir la Korac us plantegeu formar un gran equip que es va fer realitat gràcies a un sponsor com Montigalà...

—Evidentment. Ningú pagava llavors el que ens van pagar ells. Vam anar a Madrid a veure el president de Banesto, que era el senyor Mario Conde, i li vam demanar que ens aportés uns diners més dels que ja havíem acordat, perquè ens feia falta.

Si per dir alguna cosa li vam demanar 50 milions de pessetes, va dir sí al moment, que per la Penya el que fes falta. Això va ser davant de periodistes, i amb aquells diners vam fer miracles. He de dir que ens va ajudar molt.

—Als Villacampa, Morales, els germans Jofresa, Pardo, Ruf... a l'equip contracteu Corny Thompson i Harold Pressley. I per posar la cirereta li preneu Ferran Martínez al Barça.

—El Ferran podia haver vingut a la Penya molt abans d'anar al Barça, perquè estudiava al Mireia de Montgat; els meus fills anaven a la mateixa escola, coneixíem la seva

1994. Conesa al vestuari amb l'Eurolliga assolida a Tel Aviv mare i algun cop havíem comentat amb algun soci del Joventut que s'havia de fitxar aquell nano.

Però a la mateixa escola hi havia un entrenador dels equips inferiors del Barça, el Jaume Berenguer, i se'l va endur. Més tard se'l va poder contractar i donà un resultat impressionant.

—Mike Smith va ser un altre fitxatge sonat, procedent del Mayoral Maristas de Màlaga. ¿No fou arriscat sabent que trigaria a obtenir la nacionalitat espanyola i poder jugar la Lliga ACB? —No, perquè en principi no havia d'haver problema.

Teníem molt clar que era

CLÍNICA CVB VETERINÀRIA BADALONA C/ Sant Miquel, 35 ·  93 384 25 12 Dr. Pere Mulero i Balfagó Tots els serveis veterinaris, medicina interna i cirurgia Servei de perruqueria canina i felina

un gran jugador, amb un joc molt viu, espectacular, i nosaltres necessitàvem que la Penya tingués una sèrie de jugadors que fessin coses diferents. Mike Smith tenia totes aquestes característiques i per això el vam contractar.

—Ja nacionalitzat, va guanyar tres judicis en els tribunals de Barcelona, però l'ACB no li permetia jugar com a espanyol.

—Vam tenir molts problemes, és cert.

—Amb aquell equipàs es guanyen les lligues ACB del 1991, al Barça al Sant Jordi, i al Madrid ja a l'Olímpic l'any 1992.

—Sí senyor, la primera

jugant al pavelló antic i la segona en el recinte nou.

Això també és històric i un orgull, doncs el pavelló d'Ausiàs March havia estat molt important per a la Penya i vam guanyar la lliga jugant allà, però sabíem que al finalitzar la temporada el deixaríem.

Havíem crescut tant que necessitàvem un recinte de gran capacitat de públic, i a l'arribar al nou també vam guanyar el campionat. La construcció del Palau es va gestar aprofitant l'Olimpiada de Barcelona, treballant molt des del Joventut perquè la Penya tenia moltes coses a aportar, tema en el que Francesc Cairó va posarhi tot el seu cor i ànima, i també vam comptar amb la col·laboració de l'Ajuntament en el tema dels terrenys.

—El dia que es va guanyar la lliga al Madrid, a l'Olímpic hi van assistir 13.000 espectadors...

—Així va ser. Quan havíem de marxar d'Ausiàs March vam obrir campanya de socis i havia gent que es quedava a dormir al carrer, per quan al dia següent obríem les ofici-

AURIS CENTRE AUDITIU

Provi ara sense compromís els audiòfons de les millors marques

Clínica Veterinària Badalona URGÈNCIES i T. VISITES A DOMICILI

659 898 954 C/ Quevedo, 24 (La Salut) T. 93 460 40 77

38

90 ANYS DE PENYA

nes poder fer-se soci de la Penya i reservar el millor seient de l'Olímpic. Va ser molt emocionant i vam arribar a tenir 11.300 socis.

El que es va assolir va ser impressionant i molt maco perquè el Palau estava ple tots els dies de partit.

La decepció d'Istanbul —L'any 1992 es perd l'Eurolliga a Istanbul, al darrer segon. ¿Se us va venir el món a sobre?

—Sí. La Penya va arribar a aquella final amb una gran solvència i sent els favorits per guanyar-la.

Tota Europa ens donava com a favorits. Com que al país del Partizan estaven en guerra van venir a jugar els partits com a locals a Espanya, a la pista del Fuenlabrada. Jo vaig anar a veurel's jugar un partit i em van fer molta pena, però es van classificar. En aquell moment nosaltres ja estàvem classificats.

L'únic que puc pensar és que ens vam deixar anar una mica, i ja sabem tots el que va passar.

—Quantes vegades vas maleir Djordjevic?

—Moltes, però ell no en té cap culpa, era la seva feina i va mirar pel seu equip. Encara recordo que el temps s'acabava, però es va aixecar caient de mig costat i va fer aquell triple inversemblant que semblava que no podia ser. Em va saber molt de greu per la gran quantitat de gent que va viatjar a Istanbul. Anàvem pels carrers de la ciutat i arreu es veien banderes de la Penya, semblava que estàvem a Badalona. Però el bàsquet és així.

A Tel Aviv s'assoleix la glòria —I al finalitzar la temporada vau contractar Obradovic, el tècnic que us va privar de l'èxit a Istanbul.

—En broma li dèiem: "Ja que ens l'has fotut, a veure

1990. Al costat dels històrics Walter, Espiga i Estruch si ara ens la tornes".

—¿Li vau passar factura a Lolo Sáinz per haver perdut l'Eurolliga?

—No. Ell vivia a Madrid i a nosaltres ens havia guanyat dues lligues, i la que vam perdre és com si l'hagués guanyat perquè les coses es van fer molt bé, i per tant va marxar per la porta gran.

Si alguna vegada ens hem vist ens abracem i tant jo com tota la junta directiva l'apreciem molt per tal com és ell, tot un senyor, i per la gran tasca que va desenvolupar el temps que va estar amb nosaltres.

—Tornem a Obradovic, que va comptar amb aquell gran equip que va deixar el Lolo. I la Penya toca el cel a Tel Aviv.

—Així va ser, però llavors la gent pensava que el cel no es tocaria. Però el partit de semifinal davant el Barça el vam guanyar i ens vam començar a animar perquè vèiem que en teoria teníem possibilitats, tot i que per dins ens corria el pensament del que havia passat en la darrera final. Però ens vam equivocar, va ser tot al revés. Vam jugar una final molt difícil en la que podia passar de tot, però aquest cop el senyor Djordjevic de torn no la va ficar. Em refereixo a Paspalj, que amb el rellotge pràcticament a zero va llançar fins a tres vegades

i les va errar. Ens ho mereixíem, va haver justícia i ho vam aconseguir. Pensa que fora d'aquí, inclús des de la Xina, s'havien publicat escrits dient que Badalona era un suburbi de Barcelona, no sabien ni on paràvem, perquè estaven acostumats a que els guanyadors fossin sempre el Madrid o el Barça, però amb aquella gesta vam posar el nom de Badalona al món.

—L'arribada de l'expedició a Barcelona va ser aposeòtica.

—Des de l'aeroport, passant per la Gran Via, la gent va sortir als carrers aplaudint-nos i saludantnos amb la bandera dels seus respectius equips a la mà, i la sortida dels jugadors al balcó de l'Olímpic va ser allò que no es pot oblidar mai a la vida, amb 40.000 persones a la plaça Josep Tarradellas vitorejant l'equip. No ho havia vist mai. Aquell dia per a tothom hi va haver només un equip: la Penya.

Va ser un estat d'emoció fantàstic.

—També hem de dir que les coses durant la campanya no havien estat gaire bones, amb jugadors que no assimilaven els mètodes del tècnic i amb un joc estàtic que no agradava a gran part de l'afició.

—Per això deia abans que l'equip no era perfecte i ningú teníem la sensa-

ció de què érem favorits i que guanyaríem el trofeu, i això va fer que anéssim més tranquils, sense nervis i a les eliminatòries ens vam transformar. L'equip va sortir tranquil, a jugar i posant tot el que s'havia de posar, i va sortir bé, tot el contrari que a Istanbul, on hi va haver una pressió afegida. Com molt bé dius, a la lliga les coses no van anar massa bé.

—Si Obradovic va dur la Penya a tocar el cel, ¿per què es va prescindir d'ell al finalitzar la temporada?

—Pel mateix cas de Montero, per diners. El Zeljko sempre diu que fa i farà per la Penya el que sigui, i ho demostra perquè estima el club. El Joventut li va obrir la finestra i el Madrid el va fitxar.

—El club no va acabar bé econòmicament. Es va estirar més el braç que la màniga?

—No. L'any anterior havíem tingut un pressupost de mil i escaig milions i el vam complir amb beneficis. El que va passar és que vam aguantar una plantilla molt bona però cara, ens van fallar els sponsors i ens van faltar diners. Van marxar jugadors, va haver un desencís i molts socis es van donar de baixa. Va ser allò de "a perro flaco todo son pulgas".

—Marbella us va fer un favor?

—En aquell moment sí.

Vaig parlar amb Jesús Gil i el vaig convèncer, tot i que al principi era reaci.

—Com contemples el Joventut actual?

—El veig a un nivell mig però no per baixar. Som un club amb mancances econòmiques. Abans els jugadors de la casa no marxaven, però ara venen per un any i se'n van. Hem tingut jugadors com Rudy i Ricky que si haguessin continuat aquí tindríem un equip impressionant. Tot és culpa de l'economia.

1986. Alfred Julbe es va fer càrrec del primer equip amb només 25 anys

1981. Joe Galvin, l'heroi d'una final de la Korac èpica

1991. Celebració des del balcó de l'Ajuntament de la lliga obtinguda

1994. Francesc Cairó i Villacampa amb el trofeu de l'Eurolliga en l'avió durant el trajecte Tel Aviv-El Prat

2008. Oferiment a l'afició de la Uleb Cup assolida a Torí

1956. Campions del Trofeu Samaranch

YA! N E P S T A T I C I L FE

saci pumps

Camí de Can Muntanyola, 4-22 Polígon Industrial Palou Nord Tel. 93 384 23 51 www.sacipumps.com saci@sacipumps.com 08401 GRANOLLERS

�����������������

������������

������������

������������������������

����������������� ��������������������� ������������������������������� ������������������������������

������������ ���������������������������������������� ���������������������������� ������������������������������ ������������������������� �������������������������������������

����������������� ����������� ������� ���������

2020. Klemen Prepelic, una màquina anotadora

1962. Lluís, el capità dels anys 60

1990. Reggie Johnson, un campió de l'NBA amb la Korac guanyada

1994. La plantilla que va aconseguir l'Eurolliga, el major èxit de la història de l'entitat

1975. Conjunt amb el tàndem Kucharski-Buscató a la banqueta

1997. Villacampa i Xavi Crespo sostenen la Copa assolida a Lleó

RESTAURANTS RECEPTA GENTILESA DE CAN SORS

CANALÓ GEGANT DE VERDURES I MARISC

Especialitat en pollastre a l'ast i gran varietat de croquetes Plats casolans · Menjar per emportar De divendres a diumenge de 10 a 15 h.

Ingredients: Gambes, llagostins, calamars, escamarlants, pastanaga, carbassó, espinacs, pasta fresca de lassanya i crema de marisc

Güell i Ferrer, 33 (cantonada amb Guifré)

Tel. 93 464 30 87

Restaurant Típic

Elaboració: Pelem tot el marisc i el saltegem. Tallem les verdures en juliana i les escaldem separades. Preparem la pasta tallada rectangularment en forma de canaló i la bullim durant dos minuts. Enrotllem el canaló amb el marisc i les verdures i el napem amb la crema de marisc. Podem guarnir el plat amb un parell de musclos i un escamarlà sencer.

de

Carns a la brasa amb llenya d'alzina

Menú diari 15,50 Menú cap de setmana 27,50 CARGOLS ESTIL DE LLEIDA C/ Francesc Planas i Casals, 26 Reserves: WhatsApp 619 061 189 o trucant al 93 397 67 16 www.elrebostdenmanel.com Wi-fi i parking gratuïts Segueix-nos a facebook

s de 1 9 7 3

Especialitat en tapes variades Menús per a grups Menú laborables Menjar per emportar

RESTAURANTE MEXICANO Sant Anastasi, 45 · Tel. 93 389 32 74

De martes a sábado de 13 a 16 horas y de 20 a 24 horas

Bocateria ibèrica Vermuteria C. Santa Madrona, 122-123 Tel. 93 389 30 80 labotadearagon@yahoo.es www.labotadearagon.com

Obert de dilluns a dissabte @arnus.50

@arnus50

ROSTISSERIA Canonge Baranera, 121 Obert de dilluns a diumenge de 10 a 15,30 hores MENÚ DIARI 7,50  POLLASTRES A L'AST MENJARS PER EMPORTAR Tel. 93 464 19 76

RESTAURANTS

Can Mario ´s restaurant

Menú elaborat de dilluns a divendres Divendres nit i dissabtes, carta Diumenges tancat Especialitat en arrossos

Indústria 164 Tel. 93 387 26 42

´ L altre Can Mario ´s restaurant

Menú elaborat de dilluns a divendres Divendres nit i dissabtes, carta Diumenges tancat Especialitat en arrossos

Indústria 190 ∙ 93 172 63 21

Menú caps de setmana, 24  amb beguda i IVA inclòs

Menú diari de dimarts a divendres Cuina de mercat

Can Sors Restaurant

MASIA CAN SORS - Mediterrània, 25 - Tel. 93 555 61 54 - 08328 Alella RESTAURANTE - CERVECERÍA

EL REBOST DE MONTIGALÀ www.elrebostdemontigala.com el rebost de montigala

Servicio diario de menú y carta Pescados frescos y carnes a la brasa Especialidad en cargols a la llauna Cada día un arroz diferente para degustar en nuestros menús diarios Consulta nuestros menús en la web www.elrebostdemontigala.com ¡Cada día cambian los menús, no te aburrirás!

C/ Manuel Moreno Mauricio, 35-37 (frente Carrefour) Zona de fácil aparcamiento · T. 93 465 30 00

RESTAURANT

La Masia de la Xesca Cuina catalana i de Mercat Carns a la Brasa Salons per reunions i celebracions Sagunt, 112 T. 93 383 65 56 · 93 387 33 24

Gran assortiment de tapes i ibèrics Especialitat en arrossos, peix i carns al carbó

Eduard Maristany, 197 (passeig marítim) T. 93 782 17 58 · www.ibericfusion.com

RESTAURANT Riera Matamoros, 30 Telèfons: 930 268 894 653 140 943

www.famulusrestaurant.com · Obrim tot el dia · Cuina mediterrània · Menú diari a 10,25  · Menú cap de setmana i festiu a 14,35  IBÈRICS I CARNS · Menú nit de A LA BRASA dilluns a dijous

Organitzem festes d'aniversari, comunions i altres esdeveniments Pep Ventura, 33 · Tel. 93 024 41 06

4 pinzellades de...

90 ANYS DE PENYA

JAUME BASSÓ En Jaume Bassó és el soci més antic del Joventut, i és que porta sent-ho els últims 74 anys. La seva vida sempre ha estat lligada a la Penya. El 1944 va militar a l'equip juvenil, i va donar el salt a la primera plantilla la temporada 1947/1948, on hi va formar part fins l'any 1959, quan es va retirar com a jugador. Durant aquest temps fou 5 vegades campió de la Copa d'Espanya. També va ser internacional amb la selecció espanyola en 13 ocasions, arribant a participar al primer Mundial de bàsquet que es va celebrar, el 1950, a Argentina.

I el 1955 va competir, quedant campió, als Jocs Mediterranis celebrats a Barcelona. Posteriorment va ser 6 anys directiu del club verd-i-negre.

—Nom complet?

—Jaume Bassó i Barberan.

—Edat?

—90 anys.

—Estat civil?

—Vidu.

—Signe del zodíac?

—Verge.

—Lloc de naixement?

—Badalona, a la meva casa del carrer Guifré on he viscut sempre.

—Alçada?

—1,80 metres.

—Pes? —70 quilos.

—Un record de la infantesa?

—Sobretot una bomba que va caure molt a prop de casa, durant la guerra civil. La metralla va afectar l'habitació del meu avi.

—Una virtut?

—La paciència, la perseverança i que estimo molt a la Penya.

—Un defecte?

—Soc un pèl tossut.

—És supersticiós?

—No. —Un lema?

—Viu i deixa viure.

—Què no tolera?

—La violència.

—Què li faria perdre el cap?

—Que la Penya baixés a la Lliga LEB. —Creu en Déu?

—Sí.

—Creu que hi ha vida després de la mort?

—No ho sabem.

—Català o catalanista?

—Català.

—¿Li agradaria que Catalunya aconseguís la independència?

—No. —Un mitjà de comunicació?

—El diari. Cada dia llegeixo La Vanguardia.

—Un periodista?

—Manuel Espín.

—Cotxe o transport públic?

—Cotxe.

—Un animal?

—El gos.

—Esport favorit?

—El bàsquet.

—Un equip de futbol?

—El Barça.

—I un de bàsquet?

—La Penya.

—Cine o teatre?

—Cine.

—Un actor?

—Burt Lancaster i Robert Redford.

—Una actriu?

—Katharine Hepburn.

—Una pel·lícula?

—Allò que el vent s'endugué . La vaig veure a Argentina.

—Menjar preferit?

—La paella de marisc.

—Una beguda?

—El vi negre.

—Un país?

—França.

—Una ciutat?

—Badalona.

—Quins continents ha visitat?

—Europa i Amèrica.

—Un lloc del món on no hi aniria mai?

—Un país on no es res-

pectin els drets humans.

—Tipus de música?

—Clàssica.

—Músic, grup o cantant favorit?

—Joan Manuel Serrat i Raimon.

—Un polític?

—Miquel Roca.

—Una estació?

—L'estiu.

—Un programa de televisió?

—Els esportius.

—I un de ràdio?

—No l'escolto la ràdio.

—Un invent?

—La bombeta elèctrica.

—Un color?

—El verd-i-negre.

—Una flor?

—La rosa.

—Un hobby?

—El bàsquet.

—Un personatge històric?

—Mahatma Gandhi.

—Un llibre?

—El tercer gemelo, de

Ken Follett.

—És fumador?

—No, no he fumat mai.

—Quin és el millor record de la seva vida?

—El dia que em vaig casar.

—I el pitjor?

—Quan es va morir la meva dona, la Gabriela.

—Un desig personal?

—Poder viure molts anys més amb salut.

—Un somni?

—Que el Joventut guanyés una altra Eurolliga.

—Què és el que més li agrada de Badalona?

—La Rambla.

—I el que menys?

—Les pintades a les parets dels carrers.

—¿Quines tres coses s'enduria a una illa deserta?

—Aigua, menjar i un llibre sobre la història de la Penya.

Xavier Fernández