Cançons infantil by Àlex Roig

Cançons populars i tradicionals a l'escola

PROPOSTES DIDÀCTIQUES I METODOLÒGIQUES

P R E S E N TA C I Ó La p ublic a c ió que t e niu a le s ma ns é s una guia pe r a me st re s que e nse ny in músic a a le s e t a pe s d’e duc a c ió infa nt il i pr imà r ia . Pe r a ixò he m v olgut d ona r a l re c ull e sc r it una or ie nt a c ió mé s didà c t ic a que e r udit a . Le s c a nç ons ha n e st a t a da pt a de s a l’e da t de ls de st ina t a r is i c a da sc una por t a una ind ic a c ió de c om t re ba lla r- la a c la sse . La infor ma c ió que a c ompa ny a c a da c a nç ó é s molt sint è t ic a , pe r ò a lhor a pr à c t ic a . Pe l que fa a la pa r t it ur a , si bé a la ma jor ia nomé s hi c onst a la me lodia c a nt à bil ( a v e ga de s a due s v e us) , hi ha une s indic a c ions t ona ls que pode n fa c ilit a r- ne l’a c ompa ny a me nt a mb p ia no o guit a r r a . Les cançons tradicionals catalanes incloses a les fitxes coincideixen gairebé d e l t ot a mb le s que ha n e st a t indic a de s a le s Inst r uc c ions d’E nse ny a me nt p e r a l c ur s a c t ua l i c or re spone n a un c or pus for ç a popula r. La ma jor ia ja s’e nse ny e n a le s e sc ole s, i qui mé s qui me ny s le s pot re c onè ixe r e n se nt ir- le s c a nt a r o lle gir- ne la lle t r a . Això no v ol dir, pe r ò, que e sgot in e l t e ma : de pe ne nt de le s c ont r a de s, de le s fa mílie s de proc e dè nc ia , de la t ip ologia de l’a lumna t o de ls gust os pe r sona ls de ls me st re s de músic a a q ue st c or pus e s pot a mplia r i re a da pt a r ( c om de fe t s’e sde v é e n a que st a p ub lic a c ió, que inc lou c a nç ons d’a lt re s indre t s) . Així ma t e ix, t a l c om a c onse lla la int roduc c ió que e nc a pç a la la c a r pe t a , se r ia a de qua t c omple t a r la se le c c ió a mb nov e s c a nç ons de ls indre t s, sov int be n div e r sos, d’on p roc e de ix la ma ina da i e l jov e nt , a lumne s de le s nost re s e sc ole s. Els CD inclosos a la carpeta provenen d’una edició anterior de gran qualitat, e nre gist r a da a mb e l t ít ol de Toc a t imba l sot a la dire c c ió music a l de Ma nue l O lt r a , e l qua l v a fe r- ne e ls a r r a nja me nt s. Vole m a gr a ir a ls re sponsa ble s d ’a q ue st a e dic ió le s fa c ilit a t s que e ns ha n dona t pe rquè e s pogué s re p roduir un bon nombre de c a nç ons, que supe re n le s que c onst e n e n la p ub lic a c ió e n pa pe r. La músic a de st a c a c om un de ls punt a ls de la for ma c ió pe r sona l i soc ia l d e ls infa nt s i jov e s, pe l que fa a se nsibilit a t , lle ngua t ge , c one ixe me nt de l me d i, mot r ic it a t , t re ba ll e n gr up, re spir a c ió, a c t it ud i un lla r g e t c è t e r a . É s p e r t ot a ixò que e l De pa r t a me nt d’E nse ny a me nt ha de c idit de fe r a q ue st a public a c ió, que t a mbé e s pot c onsult a r a la xa r xa t e le mà t ic a . Us l’ofe r im a mb c onv ic c ió i goig, a mb la se gure t a t que fa c ilit a r à la t a sc a d oc e nt i c ont r ibuir à a c onse r v a r, re de sc obr ir i a ssumir a que st r ic pa t r imoni d e la t r a dic ió folklòr ic a , pa r t ic ula r i ge ne r a l.

Pe r e Solà i Mont se r r a t Dir e c t or ge ne r a l d’O r de na c ió i Innov a c ió Educ a t iv a

ÍNDEX

Metodologia, repertori i didàctica de la cançó Presentació del cançoner

Aspectes que es poden treballar a partir de la cançó Referents al text Referents a la creativitat Referents a la música

Activitats prèvies del mestre/a

Com ensenyar una cançó

Interpretació

Activitats d’avaluació

Bibliografia

Metodologia, repertori i didàctica de la cançó Una de les contribucions essencials de la pràctica de la música, en el procés educatiu, és l’estimulació i modelatge de la sensibilitat amb l’aportació d’uns primers elements de caràcter sensorial que posteriorment s’aniran elaborant i raonant. La música és un llenguatge artístic. Com a llenguatge permet la comunicació (emissió i recepció), i com a art permet l’expressió de sentiments, sensacions, emocions. Només per això ja queda justificada la inclusió de l’àrea de Música en el currículum de les etapes d’ensenyament obligatori. Però, a més d’aquestes característiques, hi ha una sèrie d’hàbits i actituds que són objectius de totes les àrees i que en la música hi són de forma inherent: exteriorització i compartiment d’estats d’ànim; treball cooperatiu, en el cant col·lectiu; hàbits posturals, de relaxació, de respiració i de dicció; coneixement i respecte pel patrimoni cultural del país; atenció a les indicacions del mestre/a, director/a; silenci, en les audicions; treball continuat, per a l’aprenentatge de la tècnica de l’instrument musical, etc. A tot això podem sumar-hi el fet que la música, i dins de la música la cançó, constitueix la primera i més constant forma d’apropament a l’art dels nostres infants. Els continguts d’aquesta àrea per a les etapes d’infantil i primària es desprenen del seu caràcter de llenguatge específic i permeten garantir una formació musical àmplia, tant des del punt de vista de la pràctica musical individual i col·lectiva com de l’adquisició de coneixements, que té en compte aspectes com ara la creativitat, el sentit estètic, la capacitat crítica, el gust per la música… Aquests continguts es concreten en cinc grans blocs: 1. Cançó i veu. 2. Educació de l’oïda. 3. Música i psicomotricitat. 4. Llenguatge musical. 5. Audició. La música, s’aprèn “fent música”. El seu procés d’ensenyament-aprenentatge cal que sigui actiu al màxim: cantant, tocant instruments, ballant, creant i escoltant. La cançó, a l’educació infantil i primària, ofereix un excel·lent mitjà d’expressió musical i n’esdevé l’eix vertebrador. La cançó constitueix la base fonamental per a la pràctica musical a l’escola. En efecte, en la cançó hi conflueixen tot un seguit d’aspectes que la fan insubstituïble: – Forma de fer música més espontània i a l’abast de l’infant. – Manifestació de la sensibilitat.

– Síntesi dels coneixements bàsics del llenguatge musical (ritme i mètrica, melodia, fraseig, estructura, base harmònica, etc.). – Vehicle de transmissió cultural, de coneixement de la idiosincràsia de l’entorn propi i d’apropament a d’altres cultures. – Embolcall de tresors lingüístics, populars, tradicionals i musicals. – Mitjà d’expressió que permet redescobrir i potenciar l’idioma. – Recurs educatiu de primer ordre, en especial en el vessant cooperatiu. Cantar ha de constituir una activitat quotidiana i habitual a l’escola. La cançó pot ser un procediment dins de qualsevol altra àrea i pot servir de punt de partida per enllaçar amb altres activitats, o viceversa. La cançó s’ha d’integrar també a d’altres moments de la vida (lleure, celebracions, moments de joia i de recolliment). La música a l’escola té un paper molt important en l’educació de l’alumnat. Pedagogs de gran renom han posat de manifest, des de la darreria del s. XIX, la importància de l’educació musical (Dalcroze, Willems, Martenot, Kodaly, Orff, Suzuki, Wuitack, Menuhin...), a més de dotar-nos d’unes metodologies que consideren els processos cognitius de maduració de la persona. De la mateixa manera que la cançó, la dansa és una manifestació de la idiosincràsia popular, en la qual es troben creences, tradicions, costums ancestrals... La dansa constitueix la simbiosi més perfecta entre el moviment mesurat i organitzat i la música, i és també una activitat molt important d’interrelació social. La dansa es serveix de la música com a estímul bàsic per al moviment del cos. D’altra banda, la dansa és un recurs molt important per a la comprensió dels elements de la música, principalment el ritme (la pulsació, el tempo...), l’estructura i el caràcter. La dansa és un element interdisciplinari que pot proporcionar i motivar aprenentatges significatius. Metodologia La metodologia docent és la materialització del model didàctic pel qual s’opta. Es pot definir d’una manera assequible, i alhora força exhaustiva, caracteritzant els següents components de la intervenció docent: la selecció i seqüenciació dels continguts, el paper del docent i de l’alumne/a, la funció de l’avaluació, la gestió de l’aula i les estratègies didàctiques a emprar. Les teories pedagògiques vigents es basen en la reconstrucció social i cultural del que és aprendre. Aquestes teories orienten models didàctics que centren l’atenció en el foment de la interacció entre els agents que intervenen en les activitats i en les seqüències d’ensenyament-aprenentatge. Aquest model didàctic és especialment adequat per a aquelles àrees del coneixement que,

com la música, estan molt relacionades amb el desenvolupament social i individual de l’alumnat. El model didàctic serà interactiu sempre que els components de la intervenció docent responguin a les característiques següents: – La selecció i seqüenciació dels continguts ha de respondre a la lògica interna de l’àrea. En aquest sentit, a l’hora d’escollir i ordenar continguts concrets, haurien de ser referents obligats el saber de partida dels alumnes, la previsible motivació inicial i la funcionalitat d’allò que s’aprèn. – L’alumne/a és el subjecte actiu de l’aprenentatge i el professor/a qui crea les condicions i el suport que el fan possible. – L’avaluació es centra en la regulació i autorregulació dels aprenentatges. – La gestió de l’aula ha d’afavorir la interacció entre l’alumne/a i el docent, i també entre l’alumnat. – Les estratègies didàctiques han d’afavorir l’activitat i ser significatives. Així mateix, en el disseny de cada seqüència d’activitats d’aprenentatge s’ha de tenir present que l’alumne/a, en la fase inicial, ha de fer-se una idea clara del que es vol fer i interioritzar els objectius d’aprenentatge; tot seguit, en la fase de desenvolupament, s’han de presentar i manipular els nous continguts; en la fase de síntesi, s’ha d’estructurar el que s’ha après, i en la fase d’aplicació s’ha de proposar a l’alumne/a la identificació i/o aplicació dels nous continguts en escenaris diferents dels que s’ha treballat. No cal dir que aquestes fases de la seqüència didàctica estan molt relacionades amb les diferents formes que pren l’avaluació. Finalment, cal fer referència als materials didàctics emprats. Partint de la base que cada alumne/a es pot sentir més familiaritzat amb uns suports determinats, cal preveure una diversitat de materials: imatges, so, text, instruments musicals, noves tecnologies… Aquestes orientacions, més que enteses com a receptes ho han de ser com a referències que poden orientar tendències en la innovació i/o millora de la pràctica docent. Repertori El cant ha de permetre que l’alumnat gaudeixi del fet musical per davant de les exigències tècniques. Això s’aconseguirà amb un repertori adequat: motivador per a l’alumnat, amb progressiva dificultat, que li permeti enriquir el coneixement del patrimoni cultural pròxim (geogràficament i en el temps) per tal d’anar-lo ampliant progressivament.

Tenint en compte la procedència de l’alumnat de cada centre, i amb vista a una millor integració d’aquest alumnat a l’entorn sociocultural, cada escola hauria de completar el repertori amb cançons originàries del mateix poble o comarca, i amb cançons d’altra procedència, en la llengua original si és possible o bé traduccions. A tal efecte, cal recordar també que força cançons tradicionals centreeuropees ja formen part del nostre repertori de cançons infantils, després que un seguit de grans músics-pedagogs les recollissin i adaptessin fa molts anys. Així mateix, el repertori es podrà ampliar amb cançons d’autors diversos d’àmbit universal, clàssics i contemporanis. El repertori que es configuri ha de ser de dificultat creixent tenint en compte l’edat dels infants. L’educació vocal ha de ser progressiva; és a dir, que els més petits han d’aprendre a cantar en una tessitura reduïda (d’una quarta, aproximadament) per tal de poder-la ampliar a mesura que vagin creixent. Només així s’aconseguirà un bon desenvolupament de la veu dels nens i nenes. La dificultat també ha de ser progressiva des del punt de vista de l’afinació, ritme, tempo i dinàmica. Es partirà dels cants monofònics senzills vers altres de polifònics (inicialment cànons a dues veus, per acabar en polifonies a diverses veus). El repertori que cantem i fem cantar ha d’estar directament relacionat amb l’estat vital de les persones que el canten, i també amb altres circumstàncies d’ordre didàctic i tècnic. La tria de cançons s’ha de fer segons l’edat dels alumnes i les dificultats d’ordre rítmic, melòdic i de comprensió i pronúncia del text. Cal recordar que les cançons de cada cicle es poden recuperar posteriorment i cantar-les a veus i/o fer-hi acompanyaments instrumentals. És convenient que la interpretació sigui variada: “a capella” o amb acompanyament instrumental melòdic i/o rítmic, segons les peces a interpretar. Presentació del cançoner Es proposa un recull de cançons populars i tradicionals catalanes com a eix a l’entorn del qual construir el repertori propi de cada escola i com a material de suport per al professorat. Consisteix en una tria de cançons entre les més representatives de la nostra cultura popular. No pretén ser un cançoner, ni una antologia més o menys completa, sinó una mostra variada i significativa, alhora que prou extensa, perquè constitueixi una guia orientativa a fi que els mestres puguin ampliar el repertori. No es pot fixar un repertori únic per a tot l’alumnat d’educació infantil i primària, fet que no solament aniria en contra dels principis pedagògics que creuen en la flexibilitat com a element que permet atendre la

diversitat de contextos i persones, sinó que l’existència d’un ventall amplíssim de cançons fa impossible definir “el” repertori. A tal fi, el cançoner s’estructura de la manera següent: – Aspectes metodològics generals referits a la cançó. – 15 cançons per al cicle d’educació infantil. – 6 nadales per al cicle d’educació infantil. – 10 cançons per cicle d’educació primària. – 4 nadales per cicle. – Propostes didàctiques (una per cicle). – 7 himnes i cants, entre els quals cal destacar l’himne de Catalunya, Els Segadors, que formarà part del repertori de totes les escoles. – Cançons en altres llengües, especialment dels països d’on provenen els alumnes nouvinguts al nostre sistema educatiu. Es proposen uns models de programació d’una cançó de cada cicle. S’ha de tenir en compte que les activitats d’ensenyament-aprenentatge i d’avaluació que s’apunten només són un suggeriment, que podran ser vàlides atenent al moment en què es plantegi la cançó (no és el mateix presentar una cançó al començament de tercer que al final de quart, malgrat que parlem en ambdós casos de cicle mitjà) al nivell general de la classe i també a la preparació i/o preferències de l’especialista. Volem remarcar també que molts dels recursos que s’hi inclouen es poden aplicar, amb algunes variacions, a la majoria de cançons del repertori bàsic. Les cançons estan escrites amb música i lletra, amb els acords corresponents perquè es puguin acompanyar amb instruments polifònics, i algunes han estat transportades a tonalitats que en facilitin la interpretació vocal i/o instrumental (flauta dolça, per exemple). Per facilitar-ne la lectura, pel que fa referència a la interpretació instrumental, a la partitura s’han barrat juntes corxeres i semicorxeres.

Aspectes que es poden treballar a partir de la cançó Referents al text Un dels objectius importants a l’hora d’interpretar una cançó és l’aprenentatge de la llengua. Les cançons populars i tradicionals són un recurs adient per treballar el llenguatge, tant pel que fa a l’adquisició de lèxic com d’estructures. De manera connexa, el treball amb les cançons desenvolupa la facultat de memorització, que es traduirà en una major fluïdesa verbal, en l’adquisició

de seguretat en l’ús del llenguatge i en un augment progressiu del potencial comunicatiu de l’alumne/a. Tot seguit presentem una proposta didàctica que pot ser adaptada per cada mestre/a a les possibilitats i a les exigències dels seus grups d’alumnes concrets i que completarà quan ho cregui oportú. 1. Comprensió inicial del lèxic: – Comprensió inicial dels mots. – Comprensió del significat de les expressions. – Comprensió del conjunt del text. 2. Pronúncia correcta (fonètica): – Trets fonètics diferencials del català. – Enllaços fònics. – Contraccions. – Llicències per raó del ritme que afecten la fonètica. 3. Entonació i expressivitat. Referents a la creativitat 1. La cançó com a joc de llenguatge: – Cançons acumulatives: exerciten la memòria. – Cançons enumeratives: fixen els coneixements de l’alumne/a. – Cançons encadenades: faciliten la rapidesa de reflexos memorístics. 2. El cant espontani: – Estimula la comunicació dins i fora de l’escola. – A la classe. Per començar una feina... – A l’hora de jugar. Com a motiu d’alegria i de divertiment. – El fet mateix de cantar. – Les cançons que comporten un joc. – Les cançons que són de saltar i ballar. – En diversos moments de la vida. 3. Animació de festes populars celebrades a l’escola: – Com a element extraordinari d’animació. – Com a espectacle: expressió artística, cant, dansa, escenificació, joc... 4. Escenificació: – Representació mímica, dansa popular, joc, dramatització. – Construcció de disfresses. – Acompanyament amb instruments. – Com a element d’expressió corporal: invenció de moviments de dansa o jocs d’expressió. 5. Reconstrucció d’un marc (històric, llegendari, geogràfic...). 6. Il·lustració:

– Fer dibuixos d’alguns passatges de la cançó. – Representar la cançó mitjançant una auca... – Fer un dibuix al·legòric de la cançó. 7. Audició de cançons: – Escoltar cançons en diferents tipus d’enregistraments. – Buscar programes de ràdio i TV en què s’emetin cançons. – Assistir a recitals de cançons. – Enregistrar cançons interpretades pels alumnes. Referents a la música Un dels objectius importants a l’hora d’interpretar una cançó és l’aprenentatge dels diferents aspectes del llenguatge musical. Les cançons populars i tradicionals són un potencial viu i de primera mà per dur a terme aquest treball. A través de la cançó, els nens/es aniran coneixent els diferents elements bàsics que formen la música, alhora que els ajudarà a apreciar-la i estimar-la. Aquest apartat es treballa detalladament en les propostes didàctiques de les cançons. 1. Ritme: pulsació, tempo, ritme, compàs... 2. Melodia: línia melòdica, àmbit, estructura formal, tonalitat i modalitat... 3. Dinàmica: intensitat, canvis dinàmics... 4. Interpretació: expressió, tècnica vocal, coneixement del gest de direcció...

Activitats prèvies del mestre/a – El mestre/a haurà de procurar que la cançó constitueixi el fet musical més important. – En escollir el repertori del curs tindrà en compte el context cultural, l’edat dels alumnes i els condicionaments del seu grup-classe: nivell, motivació, dificultats rítmiques i melòdiques, tècniques i temàtiques de la cançó, de comprensió i pronúncia del text... – Per tal d’aprofitar els recursos que pot aportar la cançó caldrà establir una programació acurada que faci compatible i integri la lògica de la música amb la de l’aprenentatge. – Estudi de l’obra en concret: • Contextualització de la cançó: informació de tipus cultural, origen, context geogràfic o social, en quines situacions es cantava, de quin tipus de cançó es tracta...

• Argument o trama, si es tracta d’una rondalla. • El vocabulari. • Elements musicals (melodia, ritme, estructura, tonalitat...). • Preparació per poder-la ensenyar de memòria. • Metodologia a seguir (organització d’assajos per sessions...). • Criteris interpretatius (dinàmiques, acompanyament instrumental, solistes, respiracions...). – Programació d’activitats d’ensenyament-aprenentatge: introducció, desenvolupament, interaplicació, i d’avaluació: inicial, de procés, de síntesi. – Tècnica vocal acurada. El mestre/a de música ha de constituir un bon exemple en la utilització de la veu, parlada o cantada. Ha de tenir una bona formació musical i vocal que li permeti transmetre no solament la il·lusió pel cant, sinó que aquest es faci amb la màxima correcció: afinació, rigorositat rítmica i de temps i expressió adequada. – Coneixement de la tècnica gestual mínima de direcció coral.

Com ensenyar una cançó – Caldria aconseguir que l’alumne/a assolís uns hàbits de treball mínims: • Postura corporal adequada. • Ambient de silenci. • Respecte. • Voluntat de fer-ho bé tots junts. – Crear un clima motivador que il·lusioni els nens i nenes a aprendre aquella cançó: • Presentació de l’activitat i dels objectius. • Explicació de l’argument en forma de conte. • Representació del text amb titelles, rètols amb dibuixos, mímica... • Audició de la cançó interpretada pel mestre/a, una coral, un grup instrumental... • Visionament del vídeo amb la dansa corresponent a la cançó. • Enregistrament o interpretació en públic quan se la sàpiguen. • Valoració estètica de la cançó. – El procés que generalment es seguirà per fer l’aprenentatge de les cançons es basarà, sobretot, en el procés d’imitació, repetint-ne successivament petits fragments o unitats musicals, text i música alhora, fins a completar-les: • Primer, el mestre/a la cantarà sencera (o en farà escoltar un enregistrament per una coral): així els nens i nenes faran una primera presa de contacte i observaran si és llarga o curta, alegre o trista, ràpida o lenta, peculiaritats del text, si ens explica una història... • Tot seguit fragmentarem la cançó en frases musicals lògiques i, després de cantar-la el professor/a un parell o tres de vegades (indicant amb la mà

el gest d’escoltar i no cantar), es farà repetir al grup. Quan ja tinguem dues frases apreses serà bo ajuntar-les. S’enllaçaran les frases o estrofes fins que la cançó s’hagi memoritzat. • Quan observem un error en la repetició per part dels cantaires, hem de corregir-lo, a fi que no es converteixi en un error crònic. Tornarem a repetir aquell petit fragment diverses vegades seguides sense recordar-los què han fet malament (ja que els reforçaríem l’error). El dia que tornem a repassar la cançó insistirem en aquell passatge abans de fer-la de dalt a baix, tornant-lo a cantar diverses vegades abans que ho facin els nens/es. • Si els petits tenen dificultat a recordar la cançó ens podem ajudar de tots aquells recursos que facilitin la memòria: gestos, titelles amb els personatges, rètols amb dibuixos, representació de l’argument amb nens/es de la classe, escenificar els diàlegs amb solistes... • Interpretar les cançons de diferents maneres per tal d’adquirir més riquesa musical: “a capella”, amb acompanyaments instrumentals melòdics i/o rítmics diversos i en directe, amb acompanyaments instrumentals i/o vocals enregistrats, escollir cançons amb diferents tempi i dinàmiques... • És convenient que a partir de cicle mitjà, però sobretot a cicle superior, es treballin les cançons a veus. Els nens/es han d’aprendre a gaudir de l’harmonia, que els donarà una nova perspectiva del cant coral. • Per aprendre els cànons, dedicarem el temps que calgui perquè la melodia a l’uníson es conegui perfectament, sense dubtes, i amb una afinació acurada. Quan això ja s’hagi assolit començarem el cànon a dues veus (encara que es tracti d’un cànon a més veus), indicant les entrades de cada grup amb el gest de direcció. Hem de pensar que acostumem a tenir-hi més dificultat els del segon grup que no pas els que comencen. Serà convenient, doncs, repartir estratègicament els alumnes d’acord amb la seguretat que mostrin en cantar. En sessions posteriors podrem afegir-hi més grups si ho veiem oportú. Hem d’intentar que s’escoltin els uns als altres i que gaudeixin del resultat harmònic. • Per aprendre les cançons a veus, podem fer que tots aprenguin totes les veus i les alternin, o dividir-los directament per veus (dependrà de la capacitat musical del grup-classe). Caldrà que els alumnes insegurs facin la melodia de la primera veu, per no dificultar-los més l’entonació, i que al seu costat s’hi asseguin altres alumnes molt afinats. Quan haguem ensenyat una frase musical de cada veu les ajuntarem. El mestre/a ajudarà la segona (o tercera) veu, atès que la primera veu probablement no necessitarà reforç. • Seria convenient atendre d’una manera individualitzada aquells alumnes que presentin algun tipus de dificultat (atenció a la diversitat). • És bo que els alumnes s’acostumin, malgrat haver d’aprendre les

cançons de memòria, a disposar de les partitures i poder tenir el seu recull de cançons. Es pot confeccionar un cançoner, deixant plasmada cada cançó en una fitxa en què aparegui el títol, un dibuix al·lusiu, la partitura i, si cal, algun comentari o activitat a fer: – D’aquesta manera l’infant se la farà més seva i podrà recordar-la així que passi el temps. D’altra banda, permetrà que els pares puguin fer el seguiment del repertori treballat a l’aula, reforçant la motivació de l’alumne/a. – En el cicle superior, la fitxa podria incloure un apartat tècnic on anotar alguns continguts musicals treballats: compàs, nombre total de compassos, àmbit, estructura formal...

Interpretació La interpretació hauria de ser l’objectiu d’aprenentatge bàsic al qual es vinculen tots els altres objectius. El principal objectiu del cant coral és gaudir de la bellesa de les cançons i interpretar-les amb gust i sentiment. Per tant, motivarem els nostres alumnes perquè cantin amb il·lusió i cuidant molt la musicalitat. El cant coral cohesiona el grup en una única expressió en què es reparteix, de manera equitativa, responsabilitat i protagonisme entre tots els alumnes, exigint de cadascun una bona disciplina i predisposició per integrar-se al grup. Hauran d’aprendre a estar atents a les indicacions del director/a i hauran de fomentar les ganes de fer-ho bé. Cal treballar per començar i acabar tots alhora, controlar els finals de frase perquè no quedin secs o accentuats, donar a la cançó l’aire que requereix (alegre, melancòlic, divertit...), cuidar les pauses de respiració i les variacions dinàmiques... Caldrà vetllar que la tessitura sigui adequada a la capacitat vocal dels alumnes, procurant no forçar ni el registre greu ni l’agut. Serà motivador per als nens/es oferir el resultat del seu treball en un concert en públic, que donarà un altre sentit a la seva feina i els farà experimentar més intensament la faceta fonamental de la música com a eina de comunicació. Si en aquest concert hi pot assistir la família, permetrà fer-la’n partícip i donar-li a conèixer l’educació musical que rep el seu fill o filla.

Activitats d’avaluació Els nens i nenes han de saber què avaluarem, com ho farem i quan. Les activitats d’avaluació han de ser semblants a la resta de les d’ensenyamentaprenentatge i integrades en el procés educatiu. L’avaluació de la cançó ha de ser continuada, i cal valorar tant l’interès i l’actitud que desvetlla en els alumnes com l’afinació i la precisió que aquests van adquirint de manera individual i col·lectiva. Tots els recursos que utilitzem per treballar la cançó són eines que ens poden ajudar a valorar aquest procés: observar amb quina actitud canten col·lectivament, en grups petits o individualment, si interpreten amb musicalitat i caràcter, si memoritzen les cançons, si afinen, si mostren precisió en el tempo i el ritme... A continuació proposem algunes activitats d’avaluació: – Fer que a un senyal del mestre/a la interioritzin (la cantin per dins), i que a un altre la tornin a cantar. Així observarem si mantenen el to, la pulsació... Mentre els alumnes canten la cançó, el mestre/a dirigirà (farà el gest amb la mà) per ajudar-los. – Fer cantar la cançó per frases en filera, en grup, d’un en un seguint una cadena... – Si és possible, fer un estudi comparatiu entre diversos enregistraments de la mateixa cançó. – Reconèixer-la enmig d’una sèrie melòdica improvisada. És imprescindible que cada mestre/a elabori els fulls de seguiment (individuals o col·lectius), o les fitxes d’observació, basant-se en les intencions que ha reflectit en les unitats de programació. La finalitat de l’avaluació ha de ser donar elements de criteri al mestre/a per tal de millorar el rendiment dels alumnes i no únicament per certificar el que han après.

Bibliografia • 40 Cançons populars catalanes. Biblioteca popular de «L’Avenç», núm. 90. • I Cançoner del Secretariat de Corals Infantils de Catalunya. • II Cançoner del Secretariat de Corals Infantils de Catalunya. • Cançoner popular català. Bohigas, Pere. Publicacions de l’Abadia de Montserrat. Col. Biblioteca Serra d’Or.

• Cançoneret de Nadal. Ed. Foment de Pietat. • Cançons d’infants. Freixas, Narcisa. Caixa de Catalunya. • Cançons d’infants. Llongueres, Joan. Boileau. • Cançons per a un míting. Equip Telstar. Hogar del Libro. Col. Esplai, núm. 51. • Cançons per al poble de Nadal. Harmonitzacions de Manel Oltra. Editorial Claret. • Cantem a l’escola. Clota, Teresa. Ed. Galba. • Costumari català. Amades, Joan. Salvat Ed. i Edicions 62. • Crestomatia de cançons tradicionals catalanes. Maideu, Joaquim. Eumo. • Currículum de Primària. Departament d’Ensenyament. Generalitat de Catalunya. • El sac de cançons. Hogar del Libro. Col. Esplai, núm. 36. • El sac de danses: punta i taló. Alta-Fulla. • Els Segadors. Massot, Pueyo, Martorell. Himne nacional de Catalunya. Departament de Cultura. Generalitat de Catalunya. • Folklore de Catalunya. Cançoner. Amades, Joan. Selecta. • L’avaluació de l’àrea de Música. Pujol, M.A. Eumo. • Les cent millors cançons de Nadal. Amades, Joan. Selecta. • L’esquitx 1. 41 cançons per a infants. Editorial mf. • L’esquitx 2. 47 cançons per a infants. Editorial mf. • L’esquitx 3. Cançons per a infants. Nadal. Editorial mf. • Manlleu íntim. Ed. Balmes. • Música tradicional catalana. Crivillé, Josep. Clivis. Col. Neuma. • Reculls de folklore. Cantant i ballant els freds se’n van. L’hivern. J. Auladell, M. Isbert, M. Llinares, N. Rivas, E. Sala. Espai Pleniluni. • Reculls de folklore. Temps de floretes, temps d’amoretes. La primavera. J. Auladell, M. Isbert, M. Llinares, N. Rivas, E. Sala. Espai Pleniluni. • Reculls de folklore. Una flor no fa estiu. L’estiu. J. Auladell, M. Isbert, M. Llinares, N. Rivas, E. Sala. Espai Pleniluni. • Ronda de cançons (I i II). Equip Telstar. Hogar del Libro. Col. Esplai, núm. 24 i 30. • Virolet Sant Pau. Busqué, Montserrat. Publicacions de l’Abadia de Montserrat. La Xarxa. • Virolet Sant Pere. Busqué, Montserrat. Publicacions de l’Abadia de Montserrat. La Xarxa.

• Cançons populars • Nadales • Proposta didàctica

Educació infantil

ÍNDEX Cançons populars

Nadales

Sol, solet

16 Ara ve Nadal

La lluna, la pruna

17 Pastoret, d’on véns?

Plou i fa sol

18 Els Reis arriben

Cargol, treu banya

19 V irolet Sant Pere

Pedra, pedreta

20 Caga tió

El gegant del Pi

21 La nit de Nadal

En Jan petit

Proposta didàctica 8

Olles, olles 22 Dalt del cotxe

Quinze són quinze

10 La sardana de l’avellana 11 Tres, sis, nou 12 La gallina ponicana 13 Dalt del cotxe 14 Al carrer més alt 15 Bon dia, nostre pare

E D U C A C I Ó I N FA N T I L

SOL, SOLET Allegretto

œ.

& b 68 œ .

Sib

Sol,

& b œ. veu

œ.

Sib

œ.

re;

œ œ œ

Do7

let,

vi - ne'm

veu

œ.

‰

sol,

let,

vi - ne'm a

veu - re que tinc

œ J

œ.

œ œ œ

Do7

sant

Jo - sep

vol,

fa - rà∏un bon

œ œ J

œ J

œ.

œ œ œ

Do7

Jo - sep

vol,

fa - rà∏un bon

sant

vi - ne'm Fa

œ. œ œ œ

œ.

a i∏un

Œ.

œ.

bon

j œ

, j œ œ

œ œ -

œ.

fa - rà∏un bon

fred. Fa

œ œ œ œ J -

œ.

œ œ J

&b œ

re,

œ œ œ

Sib

œ.

&b œ

œ œ œ œ J

Do7 2

sol.

Sol, solet, vine’m a veure, vine’m a veure; sol, solet, vine’m a veure que tinc fred. Si sant Josep ho vol, farà un bon dia, farà un bon dia; si sant Josep ho vol, farà un bon dia i un bon sol.

Allegretto Fa

Sib

& b 42 œ

œ œ œ

let,

vi - ne'm a

Do7

œ œ œ œ œ

Sol, Fa

&b œ

Sib

œ œ œ

let,

vi - ne'm a

veu - re,

Do7

œ.

vi - ne'm a

œ œ

re que

tinc

veu Fa

sol,

veu

fred.

re;

Altres textos que poden aplicar-se a la mateixa melodia: Si tens fred, posa’t la capa, posa’t la capa; si tens fred, posa’t la capa i el barret. El pobre sol, solet, no té capa, no té capa; el pobre sol, solet, no té capa ni barret.

✔ El CD conté la primera versió. Aquesta cançó, però, generalment la trobarem escrita com la segona, ja que les cançons populars poden tenir més d’una versió pel fet que passen de generació en generació per transmissió oral.

SOL, SOLET • Cançó màgica, cantada amb el desig que surti el sol els dies ennuvolats. • Recurs didàctic: fer aparèixer un sol lligat amb un fil a la tapa d’una capsa, mentre es canta. • Centre d’interès: factors climàtics.

EDUCACIÓ INFANTIL

CANÇONS POPULARS

LA LLUNA, LA PRUNA # & 42

Allegro

j œ œ

Sol

œ pa

llu

œ -

na,

pru

Lam

ves

Re7

œ cri

na,

œ œ

œ œ -

Sol

da,

Sol

œ ma

vol.

1. La lluna, la pruna, vestida de dol; son pare la crida, sa mare la vol. 2. La lluna, la pruna, el sol mariner; son pare la crida, sa mare també. 3. Minyones boniques, deseu els coixins; son pare l’assota davant els fadrins.

‰

œ dol;

j œ son

‰

LA LLUNA, LA PRUNA • Cançó màgica. • D’aquesta cançó infantil se’n coneixen diferents variants. • Podem treballar la pulsació lenta fent que els nens/es gronxin nines per fer-les dormir. • Podem fer seure els alumnes per parelles a terra, un recolzat en una paret abraçant el nen/a que té assegut entre les cames i fer-los balancejar suaument; després, canviar la situació. • Treballar els possessius arca ics: son, sa. • Centre d’interès: els astres.

EDUCACIÓ INFANTIL

CANÇONS POPULARS

P L O U I FA S O L Allegretto

# # 2 Re & 4 œ

œ œ

Plou

Lam

fa Si7

œ.

œ J

sol,

les

œ.

œ J

plou

sol,

les

La7

œ œ œ œ

brui - xes Mim

La7

œ œ œ œ brui - xes

por - ten

Plou i fa sol, les bruixes es pentinen; plou i fa sol, les bruixes porten dol.

pen - ti Re

˙ dol.

œ -

nen;

P L O U I FA S O L • Cançó màgica, amb un personatge també màgic: la bruixa. Es canta quan plovisqueja i fa sol. • Per treballar la pulsació podem fer que els nens/es vagin marcant puntet s, amb un llapis o color, en una fitxa en què hi ha el dibuix d’un sol i un núvol. • Podem fer un treball d’intensitat, portant la pulsació primer amb un dit de la mà i anar-hi afegint dits, simulant gotes de pluja que cada vegada sonen més fort. • Explicar què vol dir “portar dol” i relacionar-ho amb el cel ennuvolat. • Centre d’interès: factors climàtics.

EDUCACIÓ INFANTIL

CANÇONS POPULARS

C A R G O L , T R E U B A N YA # & 42

Allegro

j œ Car

Sol

œ ta

œ œ -

Sol

gol,

treu

Sol

treu

vi,

nya; car - gol,

Sol

œ.

œ -

nya, Do

pu Re7

œ œ œ œ

ja∏a la Sol

pu - ja∏al mun - ta - nyí.

1. Cargol, treu banya, puja a la muntanya; cargol, treu vi, puja al muntanyí. 2. Cargol, treu banya, puja a la muntanya; cargol bover, jo també vindré.

œ œ

mun -

‰

C A R G O L , T R E U B A N YA • Cançó màgica. Es cantava perquè els cargols sortissin de la closca i es deixessin veure. • Se’n coneix un gran nombre de variants. • Recurs didàctic: inclinar un avantbraç en forma de pendent (com si fos la muntanya) i amb l’altra mà fer un cargolet amb les banyes alçades que s’hi anirà enfilant mentre es canta la cançó (en el moment que hi ha la corxera amb punt-semicorxera, el cargol fa un salt com si s’entrebanqués amb una pedra). • Centre d’interès: els cargols (com són, on viuen, quan surten, què mengen...).

EDUCACIÓ INFANTIL

CANÇONS POPULARS

P E D R A , P E D R E TA Allegretto

& 42 œ

dra,

pe Fa

&œ

ti - ro - li - ro

là,

œ -

dre

ta,

ben

ro - do

Sol7

œ -

ta,

ti - ro - li - ro

Pedra, pedreta, ben rodoneta, tirolirolà, tiroliroleta.

œ -

ta.

P E D R A , P E D R E TA • Cançó-joc de tasca infantil, per arrodonir pedres que servien de moneda als infants. • Mentre es canta la cançó, els nens/es faran una bola de plastilina. • Per treballar la intensitat del so poden tenir una bola imaginària de plastilina i fer-la créixer si es canta fort, i fer-la disminuir si es canta més fluix, fent la mímica d’arrodonir-la amb les mans. • Es p ot mig ballar. Es pot aprofitar el «tirolirolà» per rodar sobre si mateix, per pa relles, en una sola rotllana…

EDUCACIÓ INFANTIL

CANÇONS POPULARS

EL GEGANT DEL PI Allegro Fa

& b 42 œ œ El

, &b œ œ œ œ Fa

ba - lla;

œ œ

ge -

gant

œ œ del

œ œ œ œ

ge - gant

Sib

del

œ Pi

Sib

œ œ

a - ra

Sibm

œ œ œ

a -

ba - lla,

Solm

Do7

œ œ œ œ

ba - lla pel ca - mí.

1. El gegant del Pi ara balla, ara balla; el gegant del Pi ara balla pel camí. 2. El gegant de la Ciutat ara balla, ara balla; el gegant de la Ciutat ara balla pel Terrat. 3. La tintina del gegant ara passa, ara passa; la tintina del gegant ara passa pel davant.

a - ra

EL GEGANT DEL PI • Cançó infantil barcelonina molt estesa i molt popular. • El Terrat és el nom amb què s’havia conegut un passeig central a la Rambla de Barcelona, entre el pla de la Boqueria i el pla de les Comèdies (actualment, plaça del Teatre), inaugurat l’any 1799. Era elevat, amb baranes als costats, i amb un terra semblant a l’enrajolat dels terrats. • Els nens/es imitaran les passes dels gegants mentre es desplacen lliurement per la classe seguint la pulsació. • Podem treballar la qualitat de l’altura del so fent que els alumnes caminin acotxats quan la cantem o toquem amb un instrument melòdic en un registre greu, i que s’alcin quan soni agut. • Invenció d’un rodolí de la cançó segons el lloc on visquin els alumnes. • Amb la mateixa melodia podem cantar l’ Escarabat bum-bum .

EDUCACIÓ INFANTIL

CANÇONS POPULARS

EN JAN PETIT Allegro Do

& 42 Jœ & œ

Sol

œ œ œ œ

lla,

ba - lla, ba - lla,

ba - lla; en

œ. œ œ œ œ

En Do

Jan pe - tit com

Sol

balla amb el la

dit. mà. Amb la

mà,

mà.

œ œ œ œ œ œ œ œ

ba - lla,

Jan pe - tit com

Amb el

dit,

œ œ œ œ

œ œ

ba - lla, a - ra

ba - lla, amb el

dit,

a - ra

œ. œ œ œ

œ œ œ œ œ

œ œ

Sol

& œ œ œ œ

œ œ œ

Sol

œ œ œ œ œ

a - ra

‰

balla∏en Jan pe - tit.

Allegro ritmico

# 2 & 4

Sol

j œ En

œ.

œ œ

Jan

pe - tit

com

j œ œj

Sol

lla;

Sol

œ dit.

œ œ Amb

Re7

œ -

lla,

ba - lla,

Re7

œ.

œ œ

Jan

pe - tit

com

œ dit,

œ -

œ œ œ œ

lla,

ba - lla

Re7

Sol

œ œ

œ œ œ œ

dit,

a - ra

ba - lla∏en Jan pe - tit.

1. En Jan petit com balla, balla, balla, balla; en Jan petit com balla, balla amb el dit. Amb el dit, dit, dit, ara balla en Jan petit.

Re7

amb

3. Amb el braç. 4. Amb el colze. 5. Amb l’espatlla. 6. Amb el cap.

2. En Jan petit com balla, balla, balla, balla; en Jan petit com balla, balla amb la mà. Amb la mà, mà, mà; amb el dit, dit, dit, ara balla en Jan petit.

7. Amb el nas. 8. Amb l’orella.

✔ Presentem un altra mostra de com, d’una cançó popular, se’n pot trobar més d’una versió. La versió que conté el CD és la primera.

Sol

œ ‰

EN JAN PETIT • Cançó-joc-dansa acumulativa, molt apta per picar de mans i portar la pulsació. • Es b alla fent galop, donant-se les mans en rotllana, fins que s’anomenen les parts del cos. Aleshores es para de saltar i es toca a terra o s’assenyala la part del cos que s’indica, avançant-lo cap al centre de la rotllana tot cantant els quatre versos següents. En l’última frase, “ara balla en Jan petit”, es fa una giravolta i es tor nen a agafar les mans per tal de tor nar a començar. I cada vegada, en començar la segona estrofa, es repeteixen totes l es parts del cos dites abans, però reculant; és a dir, començant per la darrera esmentada i acabant pel dit. • Centre d’interès: les parts del cos.

EDUCACIÓ INFANTIL

CANÇONS POPULARS

OLLES, OLLES Allegretto

# & c

Mim

Lam

O - lles,

Sol

fang,

lle

œ -

ta.

Sol

fang

œ œ

blanc,

to - tes

dui Sol7

Qui

gi -

œ œ œ œ

la - gi - ra - rà?

Re7

œ œ

són

ple - nes

œ -

xa,

gi - ra

ca -

j œ œ

‰

rà? Do

Lam

Qui

Mim

Sol

xa.

Mim

rui

o - lles

j œ œ ,

Sol

‰

Re7

La - don Re7

‰ œ œ œ œ œ J La Ma - ri - a

Olles, olles de vi blanc, totes són plenes de fang, de fang i de maduixa, gira la caruixa. Qui la girarà? La donzelleta. Qui la girarà? La Maria serà!

Sol

se - rà!

OLLES, OLLES • Cançó-joc de rotllana. • Es canta dansant en rotllana amb les mans agafades i mirant cap al centre. Cada cop que es diu “qui la girarà?”, el mestre/a dirà el nom d’un nen/a de la classe i aquest continuarà dansant girat de cara cap enfora. El joc dura fins que tots els balladors ballen de cara cap a fora del cercle. • Dificultats de lèxic: caruixa, totes són plenes de fang. Les “olles de vi blanc” es refereixen als clots d’aigua de pluja.

EDUCACIÓ INFANTIL

CANÇONS POPULARS

QUINZE SÓN QUINZE ,

Allegro

# & 42 œ Sol

Quin

Re7

œ œ -

són

quin

Sol

œ œ œ œ

ze,

quin - ze, quin - ze,

quin

Re7

œ quin

són

quin

œ -

ze,

ze;

Sol

œ œ œ œ quin - ze,

quin - ze

Quinze són quinze, quinze, quinze, quinze; quinze són quinze, quinze, quinze són.

œ són.

QUINZE SÓN QUINZE • Cançó de tasca infantil. • Indicada per treballar la pulsació. Quan ja la tinguin assolida farem que els nens/es dibuixin una ratlla per cada pulsació de negra; en total, sortiran quinze ratlles. • També pot servir per fer-los caminar quinze rajoles portant la pulsació. • Podem fer una filera de 15 nens/es que s’aniran passant un objecte, de mà en mà, seguint la pulsació. Caldrà que el tempo sigui moderat. Lògicament, si ho han fet bé en acabar la cançó tindrà l’objecte el nen/a del final de la filera.

EDUCACIÓ INFANTIL

CANÇONS POPULARS

L A S A R D A N A D E L’ A V E L L A N A Allegretto

& b 42

Do7

œ La

Do7

& b œ. peus

œ œ i

œ œ

lla

Rem

&b œ poll

œ œ œ

sar - da

na.

œ -

pu - ça∏i

œ sar

dei - xa∏el

La sardana de pica de peus i La sardana de mata la puça i

lla

Do7

œ œ la

U, œ œ

U œ

l'a

Sol7

œ -

da Fa U œ

poll.

l’avellana balla de gana. Ripoll deixa el poll.

œ -

œ œ -

L A S A R D A N A D E L’ A V E L L A N A • Cançó-joc de rotllana. • Va molt bé per introduir els nens/es en danses més elaborades. • Els nens/es, agafats en rotllana, caminen en sentit contrari a les agulles del rellotge. Quan canten l’última frase s’han d’ajupir a terra i tor nar-se a aixecar de seguida per continuar. • Als nens/es més petits, en aj upir-se, els és difícil mantenir l’equilibri. Quan j a se sap bé la cançó, es pot aprofitar per fer-la servir com a joc eliminatori; qui cau a terra queda eliminat.

EDUCACIÓ INFANTIL

CANÇONS POPULARS

TRES, SIS, NOU Allegro Fa

Do7

& b 42 œ

Tres,

&b œ tres,

sis,

nou,

œ œœœ œ œ œœœœ œ 'sti - ra - li la

cu - a,

Do7

sis,

&b œ œ œ

nou,

'sti - ra - li la

cu - a∏a

œ vol,

l'es - qui - tol no∏ho

œ vol,

‰

l'es - qui -

rol.

cu - a,

œ œ œ œ œ 'sti - ra - li la

j œ Si

œ œ œ œ œ œ œ œ œ œ œ 'sti - ra - li la

Do7

cu Fa

Do7

l'es - qui - rol no∏ho

&b œ œ œ

œ œ œ œ œ

'sti-ra - li la

cu - a∏a

'sti - ra - li la

qual - se

Tres, sis, nou, ‘stira-li la cua, ‘stira-li la cua; tres, sis, nou, ‘stira-li la cua a l’esquirol. Si l’esquirol no ho vol, ‘stira-li la cua, ‘stira-li la cua; si l’esquirol no ho vol, ‘stira-li la cua a qualsevol.

œ -

vol.

œ -

œ si

TRES, SIS, NOU • Cançó-joc d’infants que treballa la pulsació i el grup de quatre semicorxeres. • Seguir i exterioritzar la pulsació mentre el mestre/a canta la cançó. • Cantar i picar el ritme de la cançó. Pensar (fer adonar els nens) quants cops es pica en cantar “stira-li la” (quatre semicorxeres). • Descobrir i interpretar les quatre semicorxeres i veure que duren una pulsació. • S’ha de procurar que els alumnes no accelerin ni retardin el grup de quatre semicorxeres. • Centre d’interès: l’esquirol.

EDUCACIÓ INFANTIL

CANÇONS POPULARS

LA GALLINA PONICANA Moderato

& 42 œ

Lam

& œ ous

Re7

ca - da

set

j & œ ‰

tres;

pon,

j & œ ‰

set;

pon,

Lam

Re7

lli - na

lli

Sol

œ -

pon,

œ -

j œ ‰

un;

j œ ‰

pon,

j œ ‰

cinc;

j œ ‰

pon,

Mim

Seu

diu

œ que∏a -

nou; La7

pon,

ma - guis

pon

j œ ‰

œ deu

dos;

j œ ‰

pon,

sis;

pon,

j œ ‰

ga -

Sol

pon,

Re7

Sol

œ Sol

Sol

vuit;

Mim

qua - tre;

ma - na:

Sol

& œ

Re7

a - quest

La gallina ponicana pon deu ous cada setmana: pon, i un; pon, i dos; pon, i tres; pon, i quatre; pon, i cinc; pon, i sis; pon, i set; pon, i vuit; pon, i nou; pon, i deu. La gallina de la Seu diu que amaguis aquest peu.

deu. Sol

œ peu.

LA GALLINA PONICANA • Cançó-joc que treballa la pul sació. • Els nens/es s’asseuran a terra en rotllana amb les cames estirades, i el mestre/a els anirà tocant les cames seguint la pulsació. A qui el mestre toqui l a cama al final de la cançó, l’haurà d’amagar arronsant-la. Es continua jugant fins que queda una única cama dins la rotllana. L’últim guanya i qui canta la cançó i mena el joc si es vol repetir.

EDUCACIÓ INFANTIL

CANÇONS POPULARS

D A LT D E L C O T X E Allegretto

&b c

Solm

œ Dalt

&b ˙

Do7

œ œ œ œ

del

cot - xe hi∏ha∏u - na

Sib

œ œ

ta,

Lam

Solm

dur,

vés

j œ œj œ

&b œ

ro,

œ.

j œ œ

te'n

tu.

te'n

vas,

œ œ

ni - na que∏en re

pi - ca∏els cas - ca -

œ œ

Sib

j j œ œ œ

pi - nyol

œ ma

Do7

te'n

vas,

Solm

Do7

l'a - met - lla∏a-mar - gan - ta,

Solm

œ œ œ œ

j j œ œ œ

tren - ta, qua - ran -

&b ˙

Rem

Sib

vells,

Do7

œ œ œ œ

ne - ro,

œ œ œ œ ne - ro, Fa

˙ nas.

Dalt del cotxe hi ha una nina que en repica els cascavells, trenta, quaranta, l’ametlla amarganta, pinyol madur, vés-te’n tu. Si tu te’n vas, nero, nero, nero, si tu te’n vas, nero, nero, nas.

ne - ro,

D A LT D E L C O T X E • Vegeu la proposta didàctica a la fitxa 22 d’aquest apartat. • Cançó per decidir qui para en els jocs d’amagar. Posats els infants en rotllana, el director del joc, des del centre, va assenyalant-los un per un, seguint el ritme de la cançó, i aquell a qui toca la darrera síl·laba para.

EDUCACIÓ INFANTIL

CANÇONS POPULARS

A L C A R R E R M É S A LT Allegro

# # 2 Re & 4 œ. œ œ œ Al car - rer més

## ##

œ.

œ J

ret,

La7

tor

œ œ -

na∏a

alt,

œ œ œ œ ti - ra∏u - na

nes,

tren - ca

œ. œ œ œ

ta;

pas-sa∏un se-nyo-

ta;

tor - na∏a pas - sar,

œ. œ œ œ

Pas - sa∏un ca - vall

blanc

œ.

œ J

con - fits

i∏a

œ œ

Sol

rar.

ha∏u - na fi - nes - tre

pe - dre

œ œ œ œ

œ ro

ti -

œ J

La7

œ.

La7

œ œ

la∏hi

œ œ œ œ tot ple de

La7

œ œ

no me'n

dó

Al carrer més alt, hi ha una finestreta; passa un senyoret, hi tira una pedreta; tor na a passar, la hi tor na a tirar. Passa un cavall blanc tot ple de corones, trenca confits i a mi no me’n dóna.

œ J

œ.

œ -

na.

co -

A L C A R R E R M É S A LT • Es cantava fent ball rodó. Podem fer rotllana i canviar de sentit en canviar cada estrofa. • Recurs didàctic: mimar la cançó fent els gestos que diu la lletra. • Cal tenir cura de la precisió en la interpretació de les corxeres i les corxeres amb punt.

EDUCACIÓ INFANTIL

CANÇONS POPULARS

B O N D I A , N O S T R E PA R E Allegretto

# & 42 œj

Sol

– Bon

Lam7

œ œ œ œ

di - a,

Sol

Mim

œ œ œ œ

Lam

di -

œ œ œœ œ

nostre∏o - fi- ci,

rei!

Pa -

Re7

llei.

Sol

– Quin

œ œ

‰

j œ – Bon

œ œ œ œ œ œ

œœ œ œ œ

Sol

œ œ œ œ di - a, fills, bon Mim

– Ve - nim de Bar - ce -

œ œ œ œ

œ œ

œ lo

na, bon

‰ j œ

és el vos-tre∏o - fi - ci m'hau - rí - eu d'ex - pli - car. Do

Re7

Sol

œ œ œ œ œ

pa - re, mi - reu - lo com se

‰ œ J

fa.

‰ j œ œ œ œ œ œ

re - ta, - li - ron - dí.

A - quell que té∏un o - fi

œ œ œ œ

– El

œ œ

Li - re - ta, li - ron - dai - na,

Sol

œ œ œ œ

Re7

j œ

œ.

gueu - me d'on ve - niu?

pare,∏ aquí∏enste - niu. Sol

di - a, nos - tre

bon

per - què∏és de dre - ta

Re7

# lamœ œ Re7 œ Sol ‰ œ œ & œ J #

re,

œ œ œ œ

œ œ

j œ

Sol

œ œ

Mim

œ.

Lam

gueu - nos la sol - da

nos - tre

Sol

œ œ

œ œ œ œ

œ œ -

–Bon dia, nostre pare, bon dia, nostre rei! Pagueu-nos la soldada perquè és de dreta llei. –Bon dia, fills, bon dia, digueu-me d’on veniu? –Venim de Barcelona, bon pare, aquí ens teniu. –Quin és el vostre ofici m’hauríeu d’explicar. –El nostre ofici, pare, mireu-lo com se fa. Lireta, lirondaina, lireta, lirondí. Aquell que té un ofici de fam no es pot morir.

Re7

Sol

œ œ œ œ œ

fam no∏es pot mo - rir.

‰

li -

B O N D I A , N O S T R E PA R E • Cançó-joc. • Aquesta cançó és una mica l larga i al començament costa recordar-ne tot el text. Per facilitar-ho podem establir el diàleg entre dos grups de la classe (els que fan de pa re i els que fan de fills) i quan ja la dominin proposar un solista per al pare . • Explicar el vocabulari: soldada, dreta llei... • El joc consisteix a fer que els fills acordin el nom d’un ofici sense que el pare ho senti. Canten la cançó i mentre diuen “lireta, lirondaina, lireta, lirondí” fan la mímica dels gestos de l’ofici i el pare l’ha d’endevinar. • Centre d’interès: els oficis i l’expressió corporal (dramatització).

EDUCACIÓ INFANTIL

CANÇONS POPULARS

ARA VE NADAL Allegretto Do

& 42 œ œ œ œ A - ra

Na -

dal,

ma - ta - rem

& œ

i∏a

ti - a

œ œ œ œ Sol7

n'hi

gall, Do

da - rem

1. Ara ve Nadal, matarem el gall, i a la tia Pepa n’hi darem un tall. 2. Ara ve Nadal, matarem el porc, i a la tia Pepa n’hi darem un tros.

tall.

ARA VE NADAL • Expressa l’alegria pel Nadal que s’acosta i la celebració familiar. Al pic de l’hiver n és quan es fa la ma tança del porc, com esmenta la cançó. • Aquesta cançó és molt adient per presentar el treball del silenci de negra o aprofundir-hi (interpretant-la picant la pulsació corresponent al silenci amb un instrument de percussió o bé fent algun gest determinat, com per exemple acostar-se el dit índex als llavis en senyal de silenci).

EDUCACIÓ INFANTIL

NADALES

PA S T O R E T, D ’ O N V É N S ? Allegretto 3

& b 42 œ œ

– Pas - to - ret,

&b œ œ œ œ

d'on

véns?

œ œ œ

Do7

œ œ œ

– De la mun - ta - nya,

ta - nya. – Pas - to - ret,

œ d'on

œ œ œ œ œ œ œ

véns?

– De la mun - ta - nya∏a veu - re∏el

temps.

–Pastoret, d’on véns? –De la muntanya, de la muntanya. –Pastoret, d’on véns? –De la muntanya a veure el temps. –I quin temps hi fa? –Plou i neva, plou i neva. –I quin temps hi fa? –Plou i neva i nevarà.

la mun -

PA S T O R E T, D ’ O N V É N S ? • Cançó dialogada, que es pot practicar entre dos grups de la classe o entre el mestre i els alumnes. • Text: parlar de l’estació de l’any, l’hiver n. • Centre d’interès: factors climàtics.

EDUCACIÓ INFANTIL

NADALES

ELS REIS ARRIBEN Allegretto

& 42 œ Els

& œ d'a

œ. -

llà

œ.

œ œ

Reis

ar - ri

Ma - llor

ben,

por

œ.

ten

tor - rons,

ca,

cu - a

tor

Els Reis arriben, porten torrons, d’allà Mallorca, de la cua torta!

œ -

ta!

ELS REIS ARRIBEN • A la plana de V ic cantaven aquesta cançó duent un fanalet a la mà per tal de guiar els tres Reis de l’Orient i perquè no s’oblidessin de deixar cap regal. Uns ho feien al carrer Major, altres al voltant de la taula. Nosaltres ho podem fer amb una rotllana a la classe duent la pulsació. • Podem treballar la creativitat fent buscar algun rodolí amb el nom del nostre poble i afegir-lo a la cançó.

EDUCACIÓ INFANTIL

NADALES

VIROLET SANT PERE Allegretto

# 2 & # 4 œ Vi

## ## ##

œ.

œ J

let

Sant

œ -

œ.

Pau,

put

œ.

cau;

hem

fer

gat

œ rau,

Mim

, ce - le -

vi - ro

œ. -

œ -

œ. -

put

œ. -

xa∏us

Mim

za - ra,

hem

fer

œ.

œ œ œ œ

œ.

brem

les

fes - tes

La7

de Sant

Sant

œ œ œ œ

que - ia,

œ.

let

Sol

j œ

Mim

œ œ

Pe - re,

xa∏us

j œ

œ œ œ œ

œ J

œ. -

Sol

V irolet Sant Pere, virolet Sant Pau, la caputxa us queia, la caputxa us cau; cap aquí, de pressa, cap allà, si us plau. Els gats ja miolen i fan marramau. V irolet Sant Pere, virolet Sant Pau, la caputxa us queia, la caputxa us cau; les ratetes pugen dintre del seu cau. Per molts anys la festa puguem fer en pau.

Re.

œ. -

lau.

VIROLET SANT PERE • Aquesta cançó no és pròpiament una nadala, encara que parli de la figura de sant Nicolau. Es canta en molts indrets de Catalunya. • Podem fer picar de mans els grups de tres negres.

EDUCACIÓ INFANTIL

NADALES

CAGA TIÓ Allegretto

# 2 Sol & 4 œ œ œ œ

‰ j œ œ

Ca - ga ti - ó,

lli-na∏a la pas - te - ra i∏el po - llí a dalt del

pi.

œ œ œ œ

œ œ œ œ œ œ œ œ œ œ œ œ œ

œ œ œ œ

són un poc sa - lats.

œ œ œ œ ca - ra;

ai,

œ œ œ œ œ

To - ca,

to - ca, Va - len - tí.

œ œ

œ brut;

Ai,

œ œ ai,

œ brut;

œ porc;

œ œ ai,

œ œ

te - ta fa tor - rons,

œ œ

po - sa - rem el porc en

œ œ

va - ques, ga - lli-nes amb sa - ba - tes

reu, cor-reu, mi - nyons, que la

de Na - dal;

œ œ œ œ œ

œ œ œ œ œ œ œ

œ œ œ

œ œ œ œ œ œ œ œ œ œ œ œ

Pas - sen bous i

ti - ó

œ œ

œ œ œ œ

œ.

œ œ œ œ œ

el vi - ca-ri∏els ha tas - tats,

œ porc;

j œ Cor -

œ œ diu que

œ œ

œ œ œ œ

ai,

ca - ra,

œ œ ai,

ca - ra

Caga tió, tió de Nadal; posarem el porc en sal, la gallina a la pastera i el pollí a dalt del pi. Toca, toca, Valentí. Passen bous i vaques, gallines amb sabates i galls amb sabatons. Correu, correu, minyons, que la teta fa torrons, el vicari els ha tastats, diu que són un poc salats. Ai, el brut; ai, el porc; ai, el cara, cara, cara; ai, el brut; ai, el porc; ai, el cara de pebrot.

la ga -

galls amb sa - ba - tons.

¿ ¿j ¿j ¿j J

sal,

pe - brot.

ca - ra,

CAGA TIÓ • Cançó màgica, de la qual es coneixen diferents versions. • En totes les civilitzacions s’ha mantingut constant un culte especial a la natura simbolitzada a través de l’arbre. Alguns d’aquests ritus han arribat fins als nostres dies, com per exemple el costum de guar nir l’arbre de Nadal o el mateix “caga tió”, ja que amb els cops de bastó es volia estimular la natura perquè fos generosa en la collita de l’any vinent. • Farem dur la pulsació fent veure que piquem al tió. • Podem fer dos grups d’alumnes, mentre uns piquen la pulsació amb un instrument de percussió (o picant amb el bastó a la soca), l’altre grup picarà el ritme amb les mans o amb diferents instruments de petita percussió. • Podem fer la cançó dialogada entre dos grups amb fragments de dos compassos.

EDUCACIÓ INFANTIL

NADALES

LA NIT DE NADAL Moderato

## 3 j & 8 œ œ. Re

## ##

Sol

de Na Sol

œ J

l'in

œ œ

nit

œ Re

œ.

fant Sol

œ J

tal,

l'in

œ -

dal

œ.

œ œ

fant

de Ma

œ.

œ œ

és

nit

d'a - le

œ œ de

Re7

j œ

œ œ

gri

és

œ.

œ œ

nat

La7

œ. -

La7

œ. -

œ.

œ œ

œ.

œ œ

nat

al Por

és

1. La nit de Nadal és nit d’alegria; l’infant de Maria és nat al Portal. (bis) 2. Perquè tingui son aquesta nit santa, sa Mare li canta: “Non, non, la non non”. (bis) 3. Pastors del Portal veniu a mirar-lo, veniu a adorar-lo, la nit de Nadal. (bis) 4. Més, ah!, si voleu mirar ses galtetes, veniu de puntetes i no el desperteu. (bis)

Por Re

œ -

tal.

LA NIT DE NADAL • Treballarem la comprensió dels mots: infant, portal, ses... • Podem explicar que “non, non” és una onomatopeia que trobem en moltes cançons de bressol i que té la virtut de calmar els infants. • Aquesta cançó és molt avinent per introduir el concepte de tor nada.

EDUCACIÓ INFANTIL

NADALES

P R O P O S TA D I D À C T I C A D A LT D E L C O T X E O B JE CTI US

— P ar t icip ar en la int erp ret ació d e la cançó, t enint en comp t e la p recisió rít mica i melòd ica, el t ext i un reg ist re còmod e. — A p rend re la cançó d e memòria, escolt ant i imit ant el mest re/ a. — A conseg uir una emissió correct a d e la veu. — Cant ar en una p ost ura corp oral ad eq uad a (d ret s i asseg ut s). — P osar at enció a les ind icacions d el mest re/ a: g est d ’ent rad a, t e mpo. . . — R esp ect ar el t reb all col· lect iu i p ar t icip ar-hi. — Ut ilit zar la veu d ’una manera nat ural, ni massa f or t ni massa f luix. CO NTI NG UTS P R O CE DI ME NTA LS — Cant individual i col·lectiu de la cançó (tenint en compte la precisió rítmica, melòd ica i el t ext ). — Memorit zació d e la cançó. — A d op ció d ’una p ost ura corp oral ad ient en cant ar d ret s o asseg ut s. — E missió d e la veu f ent at enció a l’ar t iculació i a la resp iració. — A t enció a les ind icacions d el mest re/ a. CO NCE P TUA LS — La veu com a mit jà d ’exp ressió musical. — Cançó a l’uníson. — A sp ect es musicals i exp ressius d e la cançó: d inàmiq ues, f raseig . . . A CTI TUDI NA LS — Cura d e la p ost ura corp oral ad eq uad a ment re es cant a. — A t enció, int erès i p ar t icip ació en el cant . — R esp ect e a les int erp ret acions d els alt res. — I nt erès en l’emissió correct a d e la veu en cant ar la cançó. — Valoració d e la p ròp ia veu. — G aud i en el cant col· lect iu. — A t enció a les ind icacions d el mest re/ a.

E D U C A C I Ó I N FA N T I L

P R O P O S TA D I D À C T I C A

A CTI V I TATS D’E NS E NYA ME NT-A P R E NE NTATG E — En els exemples que proposem, i pel que fa a la descripció de les activitats d ’ap renent at g e, s’incid eix més en la d arrera p ar t d ’ap licació q ue en les p rimeres f ases, q ue t enen com a ob ject iu l’ap renent at g e d e la cançó. CO NTE X TUA LI TZ A CI Ó DE LA CA NÇÓ — Tip us d e cançó: cançó d e t riar. — Cent re d ’int erès: els vehicles. — L’acomp anyament inst rument al d ’aq uest a cançó al CD es comp on d e: f laut a, clarinet , f ag ot , vib ràf on i p iano. MO TI VA CI Ó A q uest a és una cançó eliminat òria; p er això, un b on moment p er presentar-la serà quan s’hagi d’escollir un alumne/a per fer alguna activitat. Les cançons eliminatòries poden servir, moltes vegades, per evitar problemes a l’hora d e d ecid ir q ui rep resent arà un càrrec, f arà una f eina, et c. TÈ CNI CA V O CA L A t esa l’amp lit ud d e l’àmb it d ’aq uest a cançó, serà convenient f er un t reb all d e t ècnica vocal p revi. Mit jançant una hist òria invent ad a sob re un viat g e en cot xe p od em f er f er alg uns exercicis vocals i d e resp iració als alumnes (p od em allarg ar o escurçar aq uest a hist òria com més conving ui): — P ug em al cot xe i eng eg uem el mot or: f er glissa ndi amb el so “b rrrr”. — El cotxe arrenca: fer el so “del petarrot” (vibració de llavis) durant una estona. — Hem p assat p er un camí amb molt es p ed res i se’ns ha p unxat una rod a: f er t reure aire emet ent una “s” llarg a, p rocurant q ue ho f acin amb suavit at i no acab in l’aire d e seg uid a. — Hem d’inflar la roda: fer-los bufar primer inter mitentment amb bufades cur tes d iverses veg ad es, i d esp rés f ent b uf ad es llarg ues. — P arem a d escansar en un p rat i olorem unes f lors: aq uest exercici serà p er relaxar d els ant eriors. Les f lors s’han d ’olorar amb suavit at , sense f orçar l’ent rad a d ’aire. — E ns asseiem al p rat i cad a veg ad a q ue veiem p assar un ocell f em glissa ndi d ient “ooooh!”. TE X T — Fonètica. Dificultats de pronúncia: e ober ta: trenta, ametlla. O ober ta: pinyol. lls, f inal. Vocal neut ra: cot xe, d el, una, et c.

E D U C A C I Ó I N FA N T I L

P R O P O S TA D I D À C T I C A

— Lèxic i mor fosintaxi. Lèxic: nina=nena (a Mallorca, al Rosselló). Els nombres: tre n ta , qu a ra n ta . D i fi c u l ta t de c o mpre n si ó : n e ro , n e ro , n a s, pi n yo l ma du r, a ma rga n ta . — R e c i ta r l e s fra se s de l a c a n ç ó a r ti c u l a n t bé e l te xt. A SPEC T ES R ÍT MIC S P ul s aci ó És fo n a me n ta l e l tre ba l l de pu l sa c i ó de s de l ’ e du c a c i ó i n fa n ti l pe rqu è s’ a sso l e i xi a l mé s a vi a t po ssi bl e c o m a e i x i n di spe n sa bl e pe r tre ba l l a r po ste ri o r me n t qu a l se vo l a l tre a spe c te qu e se ’ n de ri vi (t empo , c o mpà s, ri tme ...). A i xí a c o n se gu i re m l a re gu l a ri ta t (prò pi a de c a da i n fa n t) i l a si n c ro n i tza c i ó a l a pu l sa c i ó d’ u n e stí mu l so n o r. — F a re m c a mi n a r l a pu l sa c i ó a l s a l u mn e s di stri bu ï ts l l i u re me n t pe r l a c l a sse me n tre e l me stre /a to c a o c a n ta l a c a n ç ó . Pe r a c o n se gu i r mé s a te n c i ó , e l s po de m de ma n a r qu e c a n vi ï n de se n ti t qu a n e l me stre /a pi qu i de ma n s. — El s a l u mn e s s’ a sse u e n e n c a ra ts a te rra pe r pa re l l e s i , do n a n t-se l e s ma n s, e s ba l a n c e ge n e n da va n t i e n da rre ra se gu i n t l a pu l sa c i ó de l a c a n ç ó . — El s a l u mn e s e s po se n e n ro tl l a n a . Me n tre u n d’ e l l s é s fo ra de l a c l a sse , e s c a n ta l a c a n ç ó i e s mi ra qu i su r t tri a t. En tra l ’ a l u mn e /a de fo ra i i n te n ta qu e l i su r ti e l ma te i x a l u mn e /a qu e a ba n s (s’ h a d’ e sta bl i r a mb a n te ri o ri ta t pe r qu i n a l u mn e /a e s c o me n ç a a c o mpta r). — U n a l u mn e /a su r t fo ra de l a c l a sse me n tre l a re sta s’ a sse u e n a te rra e n ro tl l a n a . Es dó n a u n a a me tl l a a u n a l u mn e /a , qu e se l a gu a rda rà a l a bu txa c a . En tra l ’ a l u mn e /a de fo ra i me n tre to ts va n c a n ta n t l a c a n ç ó pa ssa pe r da va n t de l a ro tl l a n a c a mi n a n t se gu i n t l a pu l sa c i ó . A me su ra qu e s’ a c o sta a qu i té l ’ a me tl l a e s c a n ta c a da ve ga da mé s fo r t, i a i xí qu e se n ’ a l l u n yi e s c a n ta rà c a da ve ga da mé s fl u i x (n o é s re s mé s qu e u n a a da pta c i ó de l tí pi c j o c de “ fre d i c a l e n t” ). Te mpo A tra vé s de l t empo l ’ a l u mn e /a de sc o bre i x l a ve l o c i ta t i e l se n ti t rí tmi c ge n e ra l de l a c a n ç ó . — F a re m fi l e re s de qu a tre n e n s/e s qu e re pre se n te n qu e va n a da l t d’ u n c o txe . El pri me r é s e l c o n du c to r (a n i re m c a n vi a n t-l o pe r l ’ o rdre de l a fi l e ra ). El mestre/a cantarà o tocarà la cançó variant el tempo i els nens/es caminaran se gu i n t l a pu l sa c i ó c o rre spo n e n t (e l s c a n vi s n o s’ h a u ri e n de fe r ga i re so vi n t, do n a n t-l o s te mps pe r a da pta r-se ).

E D U C A C I Ó I N FA N T I L

P R O P O S TA D I D À C T I C A

III

Ri t me A mb a qu e sta c a n ç ó tre ba l l a re m l e s fi gu re s mu si c a l s n e gra i bl a n c a . — F a re m du e s fi l e re s d’ a l u mn e s. A l c o n du c to r d’ u n “ c o txe ” l i do n a re m u n rè to l a mb e l di bu i x d’ u n a n e gra , i a l de l ’ a l tre e l d’ u n a bl a n c a . Qu a n e l me stre /a pi qu i n e gre s n o mé s po drà c a mi n a r e l c o txe de l e s n e gre s se gu i n t l a pu l sa c i ó , i qu a n pi qu i bl a n qu e s h o fa rà l ’ a l tra fi l e ra c a mi n a n t bl a n qu e s (pe r ta n t, a pu l sa c i ó do bl e ). — Mé s e n da va n t, qu a n a i xò s’ h a gi a sso l i t, po dra n c a mi n a r l e s du e s fi l e re s si mu l tà n i a me n t. — El s a l u mn e s pi qu e n l a pu l sa c i ó . Po ste ri o r me n t, e l me stre /a po t pi c a r e l ri tme da mu n t de l a pu l sa c i ó . — El me stre /a i n te rpre ta , a mb u n i n stru me n t me l ò di c i de ma n e ra a l e a tò ri a , e l s do s fra gme n ts i n i c i a l s pe r di fe re n c i a r l a bl a n c a fi n a l (c a s - c a - ve l l s) de l e s du e s n e gre s (n i - n a ): dalt

del

qu e _e n

cot re

xe -

hi_ha_u c a _e l s

cas

na -

ni ca

ve l l s.

— C o n fe c c i o n a r u n tre n c a c l o squ e s pe r fra se s. A SPEC T ES MEL ÒD IC S D i recci o nal i t at — El me stre /a (o u n a l u mn e /a ) i mi ta rà e l so de l c o txe qu a n a c c e l e ra , qu a n e stà e n pl e n a c u rsa o qu a n de sa c c e l e ra , fe n t g l i s s andi a sc e n de n ts o de sc e n de n ts. El s a l u mn e s h a u ra n d’ i de n ti fi c a r-l o s a i xe c a n t l a mà si só n a sc e n de n ts, o a ba i xa n t-l a e n e l c a s c o n tra ri . — D e spré s h a u ra n de re c o n è i xe r l a gra fi a de l a di re c c i o n a l i ta t fe n t e l ma te i x, pe rò a i xe c a n t e l rè to l c o rre spo n e n t (c a da a l u mn e /a ti n drà do s pe ti ts rè to l s a mb l e s gra fi e s di bu i xa de s). — L’ ú l ti m pa s se rà qu e e l l s ma te i xo s di bu i xi n l a gra fi a de l a di re c c i o n a l i ta t c o rre spo n e n t. M el o di a — El me stre /a to c a u n a mú si c a i mpro vi sa da a mb u n i n stru me n t me l ò di c (o l a ta ra l ·l e j a ) i e l s n e n s/e s c a mi n e n l l i u re me n t pe r l ’ e spa i de l a c l a sse i se ’ l s dó n a l a c o n si gn a qu e qu a n se n ti n l a me l o di a de l c o me n ç a me n t de l a c a n ç ó , « da l t de l c o txe h i h a u n a n i n a qu e e n re pi c a e l s c a sc a ve l l s» , s’ h a n d’ a tu ra r a e sc o l ta r-l a . To t se gu i t s’ i mpro vi sa rà a l pi a n o i e l s n e n s/e s h a u ra n de c o n ti n u a r c a mi n a n t.

E D U C A C I Ó I N FA N T I L

P R O P O S TA D I D À C T I C A

— En de vi n a r qu i n e s só n l e s n o te s qu e e s re pe te i xe n a l a pri me ra fra se (c o t - xe i n i - n a ). — Els alumnes ressegueixen amb el dit o amb un color la grafia de la melodia: dalt

del

qu e _e n

cot re

xe -

hi_ha_u c a _e l s

cas

na -

ni ca

ve l l s.

— El me stre /a po t i n te rro mpre l a c a n ç ó e n u n pu n t de te r mi n a t de l a fra se i e l s alumnes hauran de fer una creueta (o senyalar amb el dit) on s’ha quedat el c o txe . I nt eri o ri t z aci ó — Es c a n ta l a c a n ç ó pe r fra se s a l te r n a ti ve s, i n te ri o ri tza n t l e s pa re l l e s. Ta mbé e s po t fe r a l ’ i n re vé s. IN T EN SITAT — Es fa n do s gru ps qu e c a n te n l a c a n ç ó a l te r n a ti va me n t i pe r fra se s. U n de l s gru ps po t se r me n ys n o mbró s pe r n o ta r l a di fe rè n c i a d’ i n te n si ta t. — Qu a n e l me stre /a c a n ta fo r t e l s a l u mn e s o bre n e l s bra ç o s, i qu a n c a n ta fl u i x e l s ta n qu e n , c re u a n t-l o s so bre e l pi t. — F e r-l o s c a n ta r a l te r n a n t fra se s fo r t i fl u i x, se go n s e l rè to l de l a gra fi a qu e e n se n ya e l me stre /a . — El ma te i x e xe rc i c i , pe rò se gu i n t e l ge st de di re c c i ó de l me stre /a .

E D U C A C I Ó I N FA N T I L

P R O P O S TA D I D À C T I C A

• Cançons populars • Nadales • Proposta didàctica

Educació primària Cicle inicial

ÍNDEX Cançons populars 1

Ploreu, ninetes

Car nestoltes quinze voltes

El ball de la civada

La cançó de les mentides

El ball de Sant Ferriol

La pastoreta

Quan el pare no té pa

El burriquet

Ram, rampataplam

10 El rotlletó

Nadales 11 Fum, fum, fum 12 El rabadà 13 A Betlem me’n vull anar 14 El dimoni escuat

Proposta didàctica 15 El ball de la civada

EDUCACIÓ PRIMÀRIA / CICLE INICIAL

PLOREU, NINETES Allegretto

# & 42

Sol

j œ œ

Plo - reu,

Sol

œ. lalt,

plo - reu,

, j œ té

œ œ œ œ mal

po -

Re7

Lam

tes,

que∏el

ruc

Re7

œ te

œ œ -

i∏el

1. Ploreu, ploreu, ninetes, que el ruc està malalt, té mal a la poteta i el ventre li fa mal. 2. No pot menjar civada, sinó pinyons pelats, no pot dormir a l’estable sinó en coixins daurats.

es - tà Sol

œ œ œ œ ven - tre

œ œ. mal.

œ ma -

PLOREU, NINETES • També es diu “Correu, correu, ninetes”. • Cançó infantil molt popular i força estesa. • Recurs didàctic: es pot cantar la cançó amb una mímica clara i fàcil. Té un mínim argument que es pot aprofitar perquè els alumnes en facin una petita representació expressiva. Primer i segon vers: acció de plorar; tercer vers: tocar-se una cama i arronsar-la; quart vers: tocar-se el ventre; cinquè vers: fer que no amb el cap i amb el dit. Vers final: llançar-se a terra per jeure-hi. • Aquesta cançó es pot cantar a poc a poc la primera vegada, i anar-la accele rant en cada repetició. • Centre d’interès: els animals (el ruc, parts del cos del ruc, els aliments de les persones i dels animals).

EDUCACIÓ PRIMÀRIA / CICLE INICIAL

CANÇONS POPULARS

C A R N E S T O LT E S Q U I N Z E V O LT E S Allegro

& 42

œ.

Car - nes - tol

& œ més;

œ.

tes quin - ze

vol

œ œ.

œ.

œ œ.

œ -

œ.

tes i

œ œ. œ œ. œ

a fos - sin

fes - tes, la

œ.

œ œ.

di - lluns

de més

œ. œ œ. œ

Qua - res - ma no

1. Car nestoltes quinze voltes i dilluns de més a més; cada dia fossin festes, la Quaresma no vingués. 2. Avui les coques amb llard, que es mengen a cremadent, esvaloten el jovent, qui se’n pogués fer un gran fart! 3. Car nestoltes quinze voltes i dilluns de més a més; cada dia fossin festes, la Quaresma mai vingués. 4. La butxaca proveïda no diguis ja mai que no i jo sempre cridaria: “Noia, porta’m el porró!”. 5. Ai, mares, a les canalles poseu-los un bon vestit per anar a veure en Car nestoltes, que és un home divertit.

vin - gués.

C A R N E S T O LT E S Q U I N Z E V O LT E S • Les colles que sortien a celebrar el Car nestoltes solien cantar aquesta cançó, que va fer-se típica de la diada. • Explicarem que el llard es fa a partir del greix del porc. Comentarem expressions com “a cremadent” i “butxaca proveïda”. • Podem aprofitar el caràcter desenfadat i festiu d’aquesta cançó per acompanyar-la amb instruments de percussió confeccionats pels mateixos alumnes (maraques amb envasos de iogur amb pedretes, güiros amb ampolles de vidre gravat, etc.).

EDUCACIÓ PRIMÀRIA / CICLE INICIAL

CANÇONS POPULARS

E L B A L L D E L A C I VA D A Allegro

# 2 & 4 œj

Sol

ball

, œ

ré;

xí;

# œ & llem,

de la Re

‰

se'n

re,

quan

fan

Sol7

ga - va,

pit

llem,

œ. -

llem,

que la

va - da, que la

gua - nya -

3. Sembrava. 4. Segava.

, œ œ

xí.

Sol

Tre - ba -

œ œ œ œ -

va - da, Sol

œ rem.

1. El ball de la civada, jo us el cantaré; (bis) el pare, quan la fangava, feia així, feia així; se’n dava un truc al pit i se’n girava així. Treballem, treballem, que la civada, que la civada, treballem, treballem, que la civada guanyarem. 2. Llaurava.

fe - ia∏ai -

œ œ œ œ

va - da

œ Sol

va∏ai

j .. œ el

Re7

ré;

œ œ œ œ œ

œ œ œ que la

Re7

œ œ œ

‰

fe - ia∏ai - xí,

da - va∏un truc al

i se'n gi -

œ. œ œ œ œ.

Sol 1.

œ. œ œ œ

tre - ba

Sol

tre - ba

can

Sol

j œ œ

ci - va - da, jo∏us el

.. œ . œ œ œ

El Sol 2.

œ œ œ œ

Re7

tre - ba -

‰

E L B A L L D E L A C I VA D A • Vegeu la proposta didàctica a la fitxa 15 d’aquest apartat. • Sembla que aquesta cançó é s força antiga, ja que ens parla de la civada en lloc del blat, que és un conreu més important (però més recent) en els pobles mediterranis. Podem relacionar aquesta cançó amb el “coneixement del medi natural” en l’apartat que fa referència a les feines del camp.

EDUCACIÓ PRIMÀRIA / CICLE INICIAL

CANÇONS POPULARS

LA CANÇÓ DE LES MENTIDES Allegro

# 2 j & # 4 œ El

œ trau,

‰

pa - re va∏a-nar∏al mer - cat, La

‰

œ œ

cat

Sol

œ œ œ œ œ

‰ œ œ

La7

com - prar∏u - na La

La7

œ œ œ œ

a com - prar∏u - na

bur - ra

pa - re va∏a-nar∏al mer -

Sol

œ œ œ œ œ

œ bur

j œ

œ ce

ga,

trau,

trau.

1. El pare va anar al mercat (bis) a comprar una burra cega, trau, trau. (bis) 2. Li talla els quatre peus, (bis) la burra arrenca a córrer, trau, trau. (bis) 3. I en troba un cirerer (bis) carregat de figues verdes. (bis) 4. Li tira un cop de roc (bis) i en fa caure una ametlla. (bis) 5. Li cau l’ametlla al peu, (bis) li surt sang de l’orella. (bis) 6. De la sang que li va sortir, (bis) en corren set rieres. (bis) 7. Aquesta és la cançó, (bis) la cançó de les mentides. (bis) 8. Qui la vulgui saber (bis) que vagi a Filipines. (bis)

ga,

trau,

‰

LA CANÇÓ DE LES MENTIDES • Cançó de gresca. • Com entar el text i el vocabulari. • Indicar l’anacrusi amb el gest d’entrada i procurar que els finals de frase no quedin massa curts. • Fer endevinar als alumnes on són les mentides.

EDUCACIÓ PRIMÀRIA / CICLE INICIAL

CANÇONS POPULARS

EL BALL DE SANT FERRIOL Allegretto Fa

Rem

& b 42 œ E

œ -

ra∏un pas -

&b œ

œ Sant

ra∏un

pas

tor

que te - ni - a

Fer - ri

Fa7

tor

que te - nia

pe - ne

Sib

œ œ

to - ca∏el tam - bo

‰

ol,

œ œ œ

ri - no

per

Déu

dut

fla - bi

lles,

‰

œ -

ol.

1. Era un pastor que tenia tres ovelles, era un pastor que tenia un penelló. Ara ve Sant Ferriol, ballarem, si Déu ho vol; el qui toca el tamborino ha perdut el flabiol. 2. Tots en tenim, de picor i de pessigolles; tots en tenim, si som vius i no ens morim. Ara ve... 3. Bé pots ballar, si no tens pa i botifarra; bé pots ballar, si no tens per manducar. Ara ve... 4. No en tastaràs des del nas fins a la boca; no en tastaràs de la boca fins al nas. Ara ve...

œ œ A - ra

‰

vol;

œ œ œ œ

œ œ

lló. Fa

Do7

œ œ œ œ

œ œ

ba - lla - rem,

Sib

&b œ œ œ œ

Do7

tres

œ.

Solm

œ. -

Do7

œ œ œ œ œ œ

œ.

Rem

&b œ e

Solm

œ œ el qui

EL BALL DE SANT FERRIOL • Cançó-joc-dansa ( El sac de danses ). • En Ferriol era el cap d’una quadrilla de bandolers. Després de robar anaven a la taver na a jugar-se qui podia ballar o fer equilibris havent begut força vi. En Ferriol va voler canviar de vida i els seus companys el van prendre per traïdor i covard. El van matar i l’enterraren sota una bóta de vi, que d’ençà de llavors no va buidar-se més. El taver ner va voler esbrinar el perquè i en fer moure la bóta va trobar el sant tocant-la amb el dit (d’aquí que es balli amb el dit estirat). • Dificultats de comprensió: penelló, manducar... • Estructura, AA’BC. • Centre d’interès: els aliments i els instruments musicals.

EDUCACIÓ PRIMÀRIA / CICLE INICIAL

CANÇONS POPULARS

L A PA S T O R E TA Allegro Do

& 42 œ œ œ œ – Què li

œ œ

& œ rem

per

& œ xe

do - na - rem,

a - nar∏a

i∏a

pla - na tot el

brí,

la mun - ta -

œ œ œ œ nye - ta

fa - ri

nye - ta no∏hi ne - va

ni∏hi

plou

vent

mou.

Lam

flors

œ œ i

vi -

ta,

– Jo li do - na - ri - a

què li

do - na -

œ -

Mim

put

Lam

œ œ œ œ la

ter - ra

œ œ

ta l'om - bre - ta, l'om - bre - ta, l'om Rem

œ œ

les

nar.

i∏a

œ œ

Mim

Sol

a∏a

u - na

Lam

œ œ œ œ

œ œ œ œ œ œ œ œ

Sol7

œ ‰ J

Sol

Mim

œ œ œ œ

Re7

& œ œ œ œ

llar?

& œ

œ œ œ œ

&œ œ œ œ

pas

j œ ‰

la mun - ta -

Sol

lam

Sol

œ œ

Sol7

–Què li donarem, a la pastoreta, què li donarem per anar a ballar? –Jo li donaria una caputxeta i a la muntanyeta la faria anar. A la muntanyeta no hi neva ni hi plou i a la terra plana tot el vent ho mou. Sota l’ombreta, l’ombreta, l’ombrí, flors i violes i romaní.

ní.

L A PA S T O R E TA • Cançó de rotllana. • Diminutius: pastoreta, caputxeta, muntanyeta, ombreta. Derivats: ombrí. • Es p ot treballar el lèxic referent a: peces de vestir, factors meteorològics, flors i plantes de muntanya. • La segona vegada es pot substituir “caputxeta” per “faldilleta”. • Es p ot fer un joc sensorial per començar a treballar els finals suspensius i els conclusius. Per exemple, la frase “–Jo li donaria una caputxeta (suspensiu) i a la muntanyeta la faria anar (conclusiu)”.

EDUCACIÓ PRIMÀRIA / CICLE INICIAL

CANÇONS POPULARS

Q U A N E L PA R E N O T É PA Allegro

# & # 42 œ Quan

La7

œ œ

pa - re

pa,

té

La7

œ œ œ œ

œ œ

na - lla, quan el

pa - re

pa,

té

1. Quan el pare no té pa, la canalla, la canalla, quan el pare no té pa, la canalla fa ballar. 2. Quan el pare no té vi, la canalla, la canalla, quan el pare no té vi, la canalla fa dormir.

œ œ

na - lla,

œ œ œ œ

ca - na - lla

œ œ

ba - llar.

ca -

Q U A N E L PA R E N O T É PA • Proposem una activitat relacionada amb l’àrea de llenguatge, fent invenc ió de diferents rodolins i relacionar-los amb el ritme corresponent. Per exemple: Quan el pare no té vi,

œ œ œ œ œ œ œ

la canalla el fa dormir. Quan el pare no té gana

œ œ œ œ œ œ œ œ

fa distreure la canalla. • Es p ot ballar fent ball rodó i canviant de direcció a cada estrofa.

EDUCACIÓ PRIMÀRIA / CICLE INICIAL

CANÇONS POPULARS

EL BURRIQUET Allegro

# 2% & 4 œ

Sol

que no

œ. œ œ œ

Sol

Re7

œ œ œ œ

vol llaurar mai Re

‰

bor - di∏el bur - ri - quet!

, j Jœ œ œ œ

n'hi∏ha - vi - a∏un

,Do # Sol7 œ œ œ & dret,

Sol

quet

que

vol

‰

dret.

j œ

œ j œ œ. œ œ

œ œ œ œ

j, œ œ œ œ J

quet! El gos, gos - set, no vol bor - dar, el

llau - rar Mim

œ mai

vin-gui∏elgos, gos - set,

i que

œ œ

œ Re

i Sol

que

œ œ œ œ

œ. œ œ œ bor - di∏el bur - ri Re

bur - ri - quet no vol llau - rar.

1. Si n’hi havia un burriquet que no vol llaurar mai dret. (bis) Que vingui el gos, gosset, i que bordi el burriquet! El gos, gosset, no vol bordar, el burriquet no vol llaurar. 2. Si n’hi havia... Que vingui el bastonet i que pegui el gos, gosset! El bastonet no vol pegar; el gos, gosset, no vol bordar; el burriquet no vol llaurar. 3. Que vingui el foc, foquet, i que cremi el bastonet! El foc, foquet, no vol cremar...

Si n’hi havia un burriquet que ara sempre llaura dret! (bis)

œ œ

Mim

4. Que vingui el papu-fred i que faci pô al follet (bis) el papu-fred fa pô al follet, el foc, foquet, ja vol cremar, el bastonet ja vol pegar, el gos, gosset, ja vol bordar, el burriquet ja vol llaurar.

Re7

œ. œ œ œ œ

vin - gui∏el gos, gos - set, Re

Sol

Que Sol

bur - ri Sol

Sol7

EL BURRIQUET • Cançó d’aplec. Cançó de gresca, encadenada, de rotllana. • Recurs didàctic: cada element que s’incorpora a la cançó serà interpretat per un nen/a solista. • Confecció d’un rètol al·lusiu a cada personatge. Es poden anar penjant en un suro, franelograma..., així que s’hi van afegint elements nous.

EDUCACIÓ PRIMÀRIA / CICLE INICIAL

CANÇONS POPULARS

R A M , R A M PATA P L A M Allegretto

# 6 8 œ. Sol

Ram, Ram,

Sol 2.

œ.

œ œ œ

ram - pa - ta - plam, ram - pa - ta - plam,

la ca - pe - lle - ta, la ca - pe - lle la ca - pe - lle - ta de Sant Jo -

j j j œ œ œ œ. œ œ Sol

an.

A - nem

Sol

j œ

j œ œ

tem

bar - ret

Re7

la Mim

œ -

lla,

œ J

Lam

bar - ret

que∏el blat és

j œ

j œ œ

Re7

ta, -

Re7

j œ œ œ

a - ra

œ.

j œ œ œj œ ‰ Œ

Sol

mun - ta - nya,

œ.

j . œ œ œ œ œ œ

‰ œ œ œ

Sol 1.

Re7

Ram, rampataplam, la capelleta, la capelleta, ram, rampataplam, la capelleta de Sant Joan. Anem a la muntanya, ara que el blat és ros, portem barret de palla, barret de segadors.

ros, Sol

œ.

ga - dors.

j œ por -

Œ.

R A M , R A M PATA P L A M • Cançó de tasca. • Cançó que es pot dansar. • Treball de text: capelleta, blat ros, segadors... • Explicar el món de la sega, la festa de Sant Joan... • Recurs didàctic: així que els alumnes ja saben la cançó, es pot aprofitar perquè s’inventin una petita coreografia.

EDUCACIÓ PRIMÀRIA / CICLE INICIAL

CANÇONS POPULARS

EL ROTLLETÓ Allegro Fa

& b 42

ba - llet del rot - lle -

&b œ œ œ œ llet del rot - lle Fa

&b œ mer,

œ œ de nou,

Do7

&b œ œ œ œ u - na

Solm

&b œ œ œ œ si

Do7

œ œ

tó,

de pun - te - ta, de pun - te - ta;

œ œ œ œ

Do7

œ œ

tó,

de pun - te - ta∏i de

Do7

œ œ œ œ

ta - ló.

œ œ

Nou po -

Do7

œ œ œ œ

me - tes hiha∏al po Fa

u - na, de nou,

u - na; nou po - me - tes hiha∏al po - mer,

, œ œ Si

Rem

œ œ œ œ

Sib

mi - reu el vent d'on - ve,

Rem

œ œ œ œ

mi - reu el vent d'on

1. El ballet del rotlletó, de punteta, de punteta; el ballet del rotlletó, de punteta i de taló. Nou pometes hi ha a l pomer, de nou, una, de nou, una; nou pometes hi ha al pomer, de nou, una en caigué. Si mireu el vent d’on ve, veureu el pomer com dansa; si mireu el vent d’on ve, veureu com dansa el pomer.

Sib

œ œ veu - reu

Do7

œ œ

ve,

veu - reu

œ œ œ œ

œ œ

de nou,

Do7

œ œ œ œ el

po - mer com

com dan sa∏el po - mer.

3. De set, una en caigué. 4. De sis, una en caigué. 5. De cinc, una en caigué. 6. De quatre, una en caigué. 7. De tres, una en caigué. 8. De dos, una en caigué. 9. D’una, cap no en caigué.

2. El ballet... Vuit pometes hi ha al pomer, de vuit, una, de vuit, una; vuit pometes hi ha al pomer, de vuit, una en caigué. Si mireu...

ba -

œ œ œ œ

Do7

œ œ œ œ

en cai - gué.

dan - sa;

œ œ œ œ

œ œ El

Solm

EL ROTLLETÓ • Per algunes contrades lleidatanes, hom festejava la jor nada del primer pa amb ballades a la plaça, on es dansava “El rotllet” o “El rotlletó” • És una cançó-dansa mimada i eliminatòria d’origen probablement molt remot. • Aquesta cançó es balla fent rotllana. Cada vegada que es canta “una en caigué”, es retira del grup un ballador o una parella, si la rotllana és de parelles, o bé es van asseient al mig de la rotllana. Per animar el joc es pot ballar la tor nada, “Si mireu el vent d’on ve…”, en direcció contrària a la de la primera part. • El pomer és un arbre fruiter dels més antics d’Europa i és el símbol de l’arbre benefactor. • Centre d’interès: la fruita, els arbres fruiters, el vent, els números. • La dansa que proposa El sac de danses es pot ballar a cicle mitjà.

EDUCACIÓ PRIMÀRIA / CICLE INICIAL

CANÇONS POPULARS

FUM, FUM, FUM Moderato Lam

& 42 œ . # œ œ œ A Lam 2.

vint - i - cinc

‰

& œ quet,

Sol7

ros

Rem

& œ œ œ œ en

œ œ

fum.

u - na∏es - ta

nas

Sol7

cut

œ œ

Rem

fill de

‰

blan - quet,

43 # œ œ œ

Lam

Mi7

fum,

bli - a, fum,

1. A vint-i-cinc de de sembre, fum, fum, fum; a vint-i-cinc de desembre, fum, fum, fum. Ha nascut un miny onet ros i blanquet, ros i blanquet, fill de la Verge Maria, n’és nat en una establia, fum, fum, fum. 2. Allà dalt de la muntanya, fum, fum, fum; allà dalt de la muntanya, fum, fum, fum. Si n’hi ha dos pastorets abrigadets, abrigadets, amb la pell i la samarra mengen ous i botifarra, fum, fum, fum.

fum,

œ -

nyo

œ.

Lam 1.

42 œ

fum.

#œ

fum,

.. œ

Lam 1.

Mi7

de - sem - bre,

Lam

œ œ #œ œ

Sol

& œ Do

fum; Do

Sol7

net

ros

blan

œ œ

Ver - ge

Lam

#œ -

Lam 2.

‰ œ œ .. Ha nas

ri - a,

Sol

n'és

nat

fum.

3. Qui en dirà més gran mentida?, fum, fum, fum; qui en dirà més gran mentida?, fum, fum, fum. Ja en respon el majoral, amb gran cabal, amb gran cabal: –Jo en faré deu mil camades amb un salt totes plegades, fum, fum, fum.

FUM, FUM, FUM • Cançó de Nadal. • Explicar el text: , establia, pell (pell de xai), samarra, majoral, gran cabal, camades, totes plegades; els diminutius (minyonet, abrigadets, pastorets...).

EDUCACIÓ PRIMÀRIA / CICLE INICIAL

NADALES

EL RABADÀ Allegro

j œ

& 42 œ . – A

œ.

j œ

Sol7

Bet - lem

me'n

vull

Sol7

& œ.

j œ

lem

me'n

vull

& œ. nir,

œ œ œ œ a

j œ

#œ.

tu,

Re7

œ œ œ œ

œ nar,

nar,

vols Sol

œ -

œ œ œ œ

œ œ

j œ -

dà?

ve -

nir, tu,

j œ

Bet -

œ œ œ œ

ra - ba - dà,

(Parlat) 3

¿ ¿ ¿

– Vull es - mor - zar!

1. –A Betlem me’n vull anar, (bis) vols venir, tu, rabadà? (bis) –Vull esmorzar! 2. –A Betlem esmorzarem (bis) i Jesús adorarem. (bis) –I amb neu hi anem? 3. –Per la neu que al camí hi ha (bis) la calor ja la fondrà. (bis) –Oh, i la que fa! 4. –Apa, aixeca’t, encén foc (bis) i no anem a poc a poc. (bis) –Massa que em moc! 5. –Tu les teies portaràs (bis) i el camí il·luminaràs. (bis) –No ho faré pas! 6. –Que no saps que aquesta nit (bis) ha nascut Déu infinit? (bis) –Qui t’ho ha dit? 7. –Doncs, un àngel que volant (bis) ens ho anava anunciant. (bis) –No serà tant! 8. –Doncs, avant i no badem, (bis) que ja és hora que marxem. (bis) –Cap a Betlem!

œ.

vols ve -

EL RABADÀ • Cançó de Nadal. • Cançó dialogada. Les respostes del rabadà seran recitades per un nen solista. • Expressions genuïnes: massa que em moc, no ho faré pas, no serà tant...

EDUCACIÓ PRIMÀRIA / CICLE INICIAL

NADALES

A BETLEM ME’N VULL ANAR Allegro

## 2 & 4 œ

Bet -

Sol

j œ

let

La7

œ œ œ œ vull

com

prar.

bet,

œ a

La7

œ. -

œ œ

nar, La7

œ.

vols ve - nir Re

œ œ œ œ

œ.

œœ

Xiu,

xiu,

Sol

xiu,

j œ li Sol

œœ

fa - rà∏el

œœ

xiu

La7

œœ

œœ œœ œœ

au,

Bet - lem,

ga - lli -

œ œ

ra - ba - dà?

un xiu - let

œœ œœ œœ

Bet - lem,

let,

Un xiu -

La7

œ œ œ œ vull

com

si∏us

plau.

œœ œœ

xi - ri - bit,

xi - ri -

1. A Betlem me’n vull anar, vols venir tu gallineta? A Betlem me’n vull anar, vols venir tu rabadà? Un xiulet li vull comprar. (bis) Xiu, xiu, xiu, farà el xiulet, xiribit, xiribet, a Betlem, au, au, a Betlem, si us plau. 2. Un timbal li vull comprar. Tam, tam, tam, farà el timbal. 3. Un pollet li vull comprar. Piu, piu, piu, farà el pollet. 4. Un gatet li vull comprar. Miau, miau, miau, farà el gatet. 5. Un gosset li vull comprar. Bup, bup, bup, farà el gosset. 6. Un porquet li vull comprar. Rony, rony, rony, farà el porquet.

œœ œœ œœ Re

œœ

œ Re

œ œ œ œ œ œ

prar,

vols ve - nir

Sol

# & # œ # & # œœ

A Bet - lem me'n vull a - nar,

œ.

œ œ

œ œ œ œ

j œ œ œ

Sol

lem me'n vull

ne - ta?

‰

A BETLEM ME’N VULL ANAR • Cançó de Nadal. • Text: treballar els diferents sons onomatopeics. Fer un treball d’articulació i vocalització de la tor nada. • Es p ot acompanyar la cançó amb un obstinat o polirítmia: — Instrument de percussió de fusta (negra, dues corxeres). — Instrument de percussió de membrana (negra i silenci de negra). — Instrument de metall (blanca). • Proposem una versió a dues veus, per si es vol interpretar més endavant (cicle mitjà o superior).

EDUCACIÓ PRIMÀRIA / CICLE INICIAL

NADALES

E L D I M O N I E S C U AT Allegretto

# & 42

j œ J A -

Sol

Mim

œœ œœ # œœ

œœ

llà

so - ta∏u - na

La7

œ.

œ œ ..

set,

nu - et,

œ -

j œœ J

Sol

fred,

nu - et,

n'és

que∏és

fill

de ma

Mim

Sim

œœ .. œœ œœ .. œœ œœ .. œœ œœ .. œœ œœ mig mort de

nya

œœ ..

Sol

tà

œ œ

œœ œœ . .

‰ ..

et,

œœ

nu - et,

œ œ

i∏es

La7

œ #œ

œ œ

nat

Je - su -

œ œ

Sol

ver

œœ œœ œ œ œ œ

œœ ..

Re7

tà mig mort de

œœ

œœ œœ Sol

œœ i∏es -

‰

fred.

1. Allà sota una penya n’és nat el Jesuset, nuet, nuet, (bis) que és fill de mare verge i està mig mort de fred, nuet, nuet, i està mig mort de fred.

4. Els pastorets s’engresquen i ballen tot sonant, galant, galant, (bis) ballets i contradanses per fer alegrar l’Infant, galant, galant, per fer alegrar l’Infant.

2. El bon Josep li deia: –Jesús, que esteu fredet, pobret, pobret! (bis) La Verge responia: –Per falta d’abriguet, pobret, pobret, per falta d’abriguet.

5. A prop d’allí passava un dimoni escuat, patrip, patrap, (bis) sentint tanta gatzara a dins se n’és ficat, patrip, patrap, a dins se n’és ficat.

3. Pastors hi arribaven allà a la mitjanit, cri-cric, cri-cric, (bis) veient que tots hi anaven, del gran fins al més xic, cri-cric, cri-cric, del gran fins al més xic.

6. Els pastorets en veure’l s’hi tiren al damunt, patim, patum, (bis) i tantes n’hi mesuren que el deixen mig difunt, patim, patum, que el deixen mig difunt.

E L D I M O N I E S C U AT • Cançó de Nadal. • Explicar l’argument i treballar el vocabulari del text. • Tot i que la cançó és llarga, és aconsellable fer-la sencera per tal de no perdre el sentit argumental. La representació de la història, per part dels alumnes, facilita la memorització del text. • Elaboració de carotes per representar els diferents personatges que surten a la cançó. • Es p ot representar.

œ • Diferenciar el grup

œ.

i el

• Fer adonar els alumnes del començament anacrusi. • P roposem una versió a dues veus, per si es vol interpretar més endavant (cicle mitjà o superior).

EDUCACIÓ PRIMÀRIA / CICLE INICIAL

NADALES

P R O P O S TA D I D À C T I C A E L B A L L D E L A C I VA D A O B JE CTI US

— P ar t icip ar en la int erp ret ació d e la cançó, t enint en comp t e la p recisió rít mica i melòd ica, el t ext i un reg ist re còmod e. — A p rend re la cançó d e memòria, escolt ant i imit ant el mest re/ a. — Aconseguir una emissió correcta de la veu. — Cant ar en una p ost ura corp oral ad eq uad a (d ret s i asseg ut s). — P osar at enció a les ind icacions d el mest re/ a: ag af ar el t o, g est d ’ent rad a, te mpo, p ulsació f inal. — R esp ect ar el t reb all col· lect iu i p ar t icip ar-hi. — S er conscient s d e la imp or t ància d e la veu i t enir-ne cura, t ant p arlant com cant ant . — Consid erar la veu com a inst rument p er “f er música”. — A ssolir just esa i p recisió rít mica a p ar t ir d el moviment d el p rop i cos i la d ansa. CO NTI NG UTS P R O CE DI ME NTA LS — Cant ind ivid ual i col· lect iu t enint en comp t e la p recisió rít mica, melòd ica i el t ext d e la cançó. — I nt erp ret ació d e la cançó vig ilant la resp iració, l’ar t iculació i la col· locació correct a d e la veu. — Memorit zació d e la cançó, escolt ant i imit ant el mest re/ a. — A d op ció d ’una p ost ura corp oral correct a en cant ar d ret s o asseg ut s. — E missió d e la veu f ent at enció a l’ar t iculació, la resp iració i les ressonàncies. — A t enció a les ind icacions d el mest re/ a: ag af ar el t o, g est d ’ent rad a, te mpo, p ulsació f inal. — A ud ició int erior. — Mob ilit zació d e d if erent s p ar t s d el cos. CO NCE P TUA LS — La veu com a inst rument p er «f er música». — Cançó a l’uníson. — Cançó d ansad a.

EDUCACIÓ PRIMÀRIA / CICLE INICIAL

P R O P O S TA D I D À C T I C A

— A sp ect es musicals d e la cançó: af inació, int ensit at i f raseig . — A sp ect es exp ressius. A CTI TUDI NA LS — I nt erès, at enció, p ar t icip ació i resp ect e en el cant . — Cura d e la p ost ura corp oral ad eq uad a ment re es cant a. — Valoració d e la p ròp ia veu. — R esp ect e a les int erp ret acions d els alt res. — I nt erès en l’emissió correct a d e la veu. — Curiosit at p el p at rimoni musical d el p rop i p aís. — G aud i en el cant col· lect iu. — A t enció a les ind icacions d el mest re/ a. — Desinhib ició i esp ont aneït at d e moviment s en la d ansa. A CTI V I TATS D’E NS E NYA ME NT-A P R E NE NTATG E CO NTE X TUA LI TZ A CI Ó DE LA CA NÇÓ — Fig ura en el cançoner d ’alt res p ob les med it erranis. É s coneg ud a g aireb é arreu d e casa nost ra. Darrerament , g aireb é només es conserva com a joc inf ant il. Fins f a p oc t emp s, la b allava la g ent g ran, sob ret ot d ones, q uan es reunien en colla p er a les f eines d el camp . — L’acomp anyament inst rument al d ’aq uest a cançó al CD es comp on d e: f laut a, clarinet , f ag ot , vib ràf on i p iano. MO TI VA CI Ó — E s p ot ap rof it ar int rod uir aq uest a cançó q uan es t reb allin, a l’àrea d e Coneixement d e med i, les d if erent s f eines d el camp . — P od em p rop osar un joc als alumnes, f ent q ue un nen/ a f aci amb mímica una d e les f eines d el camp i els alt res l’hag in d ’end evinar. TÈ CNI CA V O CA L S eg uint el mod el p rop osat en la cançó D a l t de l c otxe , t amb é exp licarem una hist òria amb la q ual f arem exercicis d e resp iració i vocalit zació. — A nem cap al camp a t reb allar. P el camí cant em “Hei ha hei ho” (d ues veg ad es la q uint a d escend ent ) f ent sta c a tto. P rog ressivament , anirem p ujant p er semit ons. — De sob t e veiem un amic lluny, a l’alt ra munt anya, i el crid em: “E o!” (t ercera menor d escend ent ) d iverses veg ad es i no g aire f or t . Com q ue no ens sent , cad a cop ho f arem més ag ut (sense crid ar massa).

EDUCACIÓ PRIMÀRIA / CICLE INICIAL

P R O P O S TA D I D À C T I C A

— E ns at urem una est ona p er d escansar i f em uns exercicis d ’est irament d e b raços i b ad alls. — Quan ja estem a punt de tor nar-nos-en, ve una abella a molestar-nos: imitar el b runzit d e l’ab ella f ent d if erent s d ireccionalit at s (p rimer el mest re/ a, i d esp rés ho rep et eixen els alumnes). — A rrib em al camp . E n acab ar la f eina ens meng em un ent rep à i, p er p ost res, una p irulet a: exercicis d e mand íb ula (mast eg ar) i d e lleng ua (f er-la moure p er d ins d e la b oca, est irar-la amunt i avall. . . ). TE X T — E s p ot t reb allar el vocab ulari relacionat amb el conreu d el b lat f ent buscar als alumnes els verbs que apareixen a la cançó, amb les definicions en una llist a q ue els p rop orcionarà el mest re/ a. Desp rés, els nens/ es f aran el d ib uix d e la d ef inició. A S P E CTE S R Í TMI CS Pu l sa c i ó — Fer p icar d e mans la p ulsació a la neg ra ment re es cant a la cançó. — Fer p icar amb una mà sob re la t aula la p ulsació d e b lanca ment re es cant a la cançó. — Fer d os g rup s d ’alumnes, q ue p iq uen els exercicis ant eriors simult àniament . — Donar-los una f it xa amb una q uad rícula d e 8 columnes i 6 f ileres. E ls alumnes han d ’anar marcant amb un llap is un p unt et en cad a q uad ret seg uint la p ulsació d e neg ra ment re el mest re/ a cant a la cançó, no g aire d e p ressa i accent uant p er ajud ar-los. Ri tme — É s un b on moment p er p resent ar el rit me d e corxera amb p unt seg uid a d e semicorxera a nivell sensorial (el mest re/ a p ica amb un inst rument d e p ercussió d e so ind et er minat d if erent s f ig ures rít miq ues, amb resp ost a g est ual d els alumnes d esp laçant -se lliurement p er l’esp ai). E s p ot relacionar amb diversos animals. Per exemple: la blanca, caminar d’elefant; la neg ra, caminar d e cavall. Dues corxeres: g at . Q uat re semicorxeres: rat olí. Corxera seg uid a d e semicorxera: t rot d el cavall (és convenient q ue els alumnes hag in p ract icat ant erior ment el g alop ). — E s p iq uen d iversos rit mes d e q uat re p ulsacions. E ls alumnes han d ’end evinar en q uins ap areix la corxera amb p unt seg uid a d e semicorxera (en q uina p ulsació se sent un salt ).

EDUCACIÓ PRIMÀRIA / CICLE INICIAL

P R O P O S TA D I D À C T I C A

III

— E s relaciona el rit me d e corxera amb p unt seg uid a d e semicorxera amb cançons ja ap reses: Al c a rre r mé s a l t, En Ja n pe ti t, et c. — E l mest re/ a recit a el t ext d ’una f rase d e q uat re p ulsacions i els alumnes han d e d escob rir en q uina hi ha el rit me d e corxera amb p unt seg uid a d e semicorxera. A S P E CTE S ME LÒ DI CS M e l odi a — E l mest re/ a int erp ret arà amb un inst rument melòd ic, o cant arà, una melod ia imp rovisad a i, ent remig , t ocarà la melod ia d e la p rimera f rase («el b all d e la civad a jo us el cant aré»). E ls nens/ es caminaran lliurement p er l’esp ai i s’at uraran q uan sent in la melod ia d e la cançó p er escolt ar-la. Q uan t or ni a sonar una música d if erent cont inuaran caminant . — E s p ot f er el mat eix asseg ut s i aixecant la mà q uan id ent if iq uin la cançó. — Treb allarem la línia melòd ica d e la p rimera f rase f ent p rimer q ue els alumnes la d ib uixin amb la mà en l’aire, i d esp rés p lasmant -ho en un p ap er. A nirà b é cant ar la cançó molt a p oc a p oc, f ent -los ad onar si la melod ia p uja o b aixa. In te ri ori tz a c i ó — P er f er un exercici d ’at enció, q uan el mest re/ a aixeq ui la mà amb t ot s els d it s amag at s, t ot a la classe seg uirà la cançó en silenci; q uan aixeq ui un d it cant arà el p rimer g rup d ’alumnes i q uan most ri d os d it s ho f arà el seg on g rup . Estru c tu ra f orma l É s imp or t ant f er ad onar els nens/ es q ue les cançons q ue cant en est an est ruct urad es en f rases musicals, alg unes d e les q uals són comp let ament d if erent s d ’alt res q ue es rep et eixen o d ’alt res d e semb lant s amb alg una p et it a d if erència. E n aq uest cas, a més a més, cal t reb allar l’est ruct ura, ja q ue els f acilit arà la comp rensió d e la d ansa. — Fer escolt ar la cançó p erq uè comp t in q uant es f rases musicals t é (el mest re/ a la cant arà f ent una p et it a p arad a ent re f rases p er ajud ar els alumnes). — Un cop sab en q ue la cançó t é sis f rases, d emanar-los si n’hi ha alg una q ue es rep et eixi. — Fer-los p int ar un musicog rama amb colors, seg ons l’est ruct ura f or mal d e la

EDUCACIÓ PRIMÀRIA / CICLE INICIAL

P R O P O S TA D I D À C T I C A

cançó (A A B A ’ CC’): un color p er a cad a llet ra (les llet res p rima p od en ser d el mat eix color q ue l’alt ra, p erò p int ad es molt f luixet ). I NTE NS I TAT — E ls alumnes cant en la cançó d ’acord amb el car t ell d ’int ensit at q ue most ra el mest re/ a i q ue canviarà en acab ar la f rase. — E l mest re/ a cant a la cançó variant la int ensit at a cad a f rase i els alumnes han d e d ib uixar la seq üència d e g raf ies. — E s p ot f er el mat eix exercici amb els reg ulad ors. TI MB R E — Cad a inst rument rep resent a una f eina d el camp . Uns alumnes t enen els inst rument s i els t oq uen, i els alt res són els p ag esos q ue han d e resp ond re a l’estímul sonor representant la feina corresponent. Exemple: triangle-segar, caixa xinesa-p ast ar, p and ero-b at re, et c. — P erq uè els alumnes id ent if iq uin l’acció amb l’inst rument ens ajud arem d ’uns rèt ols on f ig urin els d ib uixos d e la f eina d el camp amb l’inst rument corresp onent . DA NS A — P unt s d e d ansa i f ig ura rít mica: • P unt eig (neg ra). • G alop (corxera amb p unt i semicorxera). — P osició inicial: • R ot llana amb les mans ag af ad es. — Moviment : • Fent rot llana i ag af at s d e les mans, d ansar, t ot p unt ejant , les d ues p rimeres f rases musicals (A i rep et ició d e A ), p er acab ar amb els p eus junt s i encarat s cap al cent re. (Cal t reb allar-ho p rèviament , ja q ue als nens/ es els cost a acab ar amb els p eus junt s. ) • A cont inuació (t ercera f rase (B )), els alumnes han d e rep resent ar mímicament l’acció q ue es cant a en aq uest moment . • A la q uar t a f rase (A’) s’aixeca la mà i es d óna un cop al p it , i cad a alumne/ a f a mit ja volt a sob re si mat eix, q ued ant la rot llana d e cara enf ora. (S i això d if icult a la d ansa es p ot ad ap t ar una alt ra op ció: f er la volt a sencera i t or nar a q ued ar d e cara end ins. ) • A la cinq uena i sisena f rase (C i C’) es f a g alop ag af at s d e les mans, t ot d esp laçant -se cap a la d ret a i acab ant amb els p eus junt s. • R ep et ir t ot a la d ansa f ent -ho t ot ig ual, p erò començant mirant enf ora.

EDUCACIÓ PRIMÀRIA / CICLE INICIAL

P R O P O S TA D I D À C T I C A

Educació primària Cicle mitjà • Nadales • Proposta didàctica

Educació primària Cicle mitjà

• Cançons populars

ÍNDEX Cançons populars 1

Margarideta

Una matinada fresca

El poll i la puça

El bon caçador

El maridet

Els tres tambors

En Pere Gallerí

La gata i el belitre

La filadora

10 Joan del Riu

Nadales 11 El Noi de la Mare 12 L’àngel i els pastors 13 El pobret alegre 14 Les bèsties al Naixement

Proposta didàctica 15 Margarideta

EDUCACIÓ PRIMÀRIA / CICLE MITJÀ

M A R G A R I D E TA Allegretto

b & b 42

Solm

– Mar - ga - ri - de

b &b œ œ œ œ Re

fer

ma - ti

œ œ

b &b œ œ œ œ Dom

Re7

guit vés - te∏a ves -

b &b œ œ œ

tir.

Solm

Mib

œ œ

tes;

prou em

Sol7

œ œ œ œ

no.

Pe - re va∏a la

lle - va't

– Prou em

œ œ œ œ lle - va - ri - a

jo,

lle - va - ri - a

jo,

que

, Sol7 œ œ œ œ œ

Pe - re ja∏és a - quí!

Solm

ja n'hi

Dom

Re7

ba - tes

, œ

com - pra, Re7

tinc,

Sol7

œ œ œ œ Pe - re Solm

uœ

lle - va't de ma - tí.

–Margarideta, lleva’t de matí, deixa de fer matinada! Margarideta, lleva’t de matí, de seguit vés-te a vestir. –Prou em llevaria jo, si em portava algú sabates; prou em llevaria jo, que sabates no tinc, no. Pere va a la plaça, Pere ja n’hi compra, Pere ja se’n tor na, Pere ja és aquí! Margarideta, lleva’t de matí.

sa -

œ œ œ œ

Dom

se -

œ œ œ œ

œ œ œ œ œ

Mar - ga - ri - de - ta,

œ œ

si∏em por - ta - va∏al - gú

Re Mib , , Dom U œ œœ bb œ & œ œ œ œ œ œ

œ œ

Pe - re

dei - xa

lle - va't de ma - tí,

œ.

pla - ça,

tí,

œ œ œ œ

Solm

Dom

Mar - ga - ri - de - ta,

œ œ

Dom

tor - na,

œ œ œ

Solm

œ œ œ œ

ta,

na - da! Solm

Solm

œ œ œ

se'n

M A R G A R I D E TA • Vegeu la proposta didàctica a la fitxa 15 d’aquest apartat. • A les repeticions es canvia la paraula sabates per mitgetes, o jaqueta, o arracades, o cinteta... • A cada peça de roba que en Pere li porta entra una nova balladora a la rodona.

EDUCACIÓ PRIMÀRIA / CICLE MITJÀ

CANÇONS POPULARS

U N A M AT I N A D A F R E S C A Allegretto

# & 42

Sol

U - na

Sol

‰

tir

u - na

tir

per

'nar∏a

fres

œ œ œ œ

ca,

a - ra

Re7

œ œ œ œ œ œ

ma - ti - na - da

œ ca

fres - ca,

a - ra va de

Sol

çar,

a - ra

bo,

œ œ œ œ

çar,

a - ra va de

œ œ œ œ

bo,

que

vaig sor -

‰

bo,

Re7

‰ œ œ

œ œ œ œ

œ œ

per 'nar∏a

# Solœ œ &

œ œ œ œ

œ œ

bo,

# œ &

Re7

œ œ vaig sor -

Sol

œ va.

1. Una matinada fresca, ara va de bo, (bis) vaig sortir per ‘nar a caçar, ara va de bo, vaig sortir per ‘nar a caçar, ara va de bo, que de bo va. 2. No en trobo perdiu ni guatlla, ara va de bo, (bis) per a poder-li tirar, ara va de bo, per a poder-li tirar, ara va de bo, que de bo va. 3. Sinó una pobra pastora, ara va de bo, (bis) que guardava el bestiar, ara va de bo, que guardava el bestiar, ara va de bo, que de bo va. 4. Ja la trobo adormideta, ara va de bo, (bis) a la vora d’un canyar, ara va de bo, a la vora d’un canyar, ara va de bo, que de bo va. 5. De tan boniqueta que era, ara va de bo, (bis) no la goso despertar, ara va de bo, no la goso despertar, ara va de bo, que de bo va.

‰

U N A M AT I N A D A F R E S C A • Explicar l’argument i treballar el vocabulari del text. • Es p ot fer un treball sensorial del grup de quatre semicorxeres. • Seria convenient fer un treball d’articulació del text de la tor nada per reforçar la precisió del grupet rítmic de quatre semicorxeres. • Com que el text de la cançó és llarg i narra una història, es pot recitar i/o il·lustrar amb vinyetes.

EDUCACIÓ PRIMÀRIA / CICLE MITJÀ

CANÇONS POPULARS

EL POLL I LA PUÇA Allegro

IntroducciFa

& b 43 œ

œ œ œ

poll

rem

&b ˙

ner:

vo - len

se'n

œœ si

pa?

Res - pon

Solm

Do7

te - nim

Rem

˙˙

œ œ œ

œ œœ œœ œ

– A - vant, a - vant les

no - ces: de

œ œ œ

carn,

com ho

fa -

Rem

œ – A

sar:

– Com

œ œ œ ens

ca - sa -

œ œ œ

for - mi - ga

des

pa, jo∏en du - ré.

– De

œœ œœ œœ

Res - pon Solm

œœ œœ œœ

œœ

œ œ

vant, a - vant

les

no - ces:

œ œ de

pa, ja∏en te Fa

œœ œœ œœ

œœ

˙˙

des

Do7

del Fa

œœ

I n t r o d uc c ió E l p o l l i la puç a se ’n v ole n c a sa r : – Co m e ns c a sa re m si no t e nim pa ? Re s p o n la for miga de s de l for migue r : – Av a n t , a v a nt le s noc e s: de pa , jo e n dur é . E st r o f es 1 . – D e pa , ja e n t e nim; c a r n, c om ho fa re m? R e spon la guine u de s de l ga lline r : – Av a nt , a v a nt le s noc e s: de c a r n, jo e n dur é .

3 . – D e v i, ja e n t e nim; pe r ò qui sona r à ? J a e n re spon e l gr ill, que sa p sona r bé : – Av a nt , a v a nt le s noc e s: que jo sona r é . 4 . – S o na dor, ja e n t e nim; pe r ò qui ba lla r à ? R e spon e l gr ipa u, que sa p ba lla r bé : – Av a nt , a v a nt le s noc e s, que jo ba lla r é . 5 . – Ba lla dor t e nim; pe r ò a mb qui ba lla r à ? R e spon la r a t e t a de dins de l gr a ne r : – L l i gue u- me bé la ga t a , que jo ba lla r é .

œœ

carn, jo∏en - du

2 . – D e c a r n, ja e n t e nim; v i, c om ho fa re m? R e spon e l mosquit de l fons de l c e lle r : – Av a nt , a v a nt le s noc e s: de v i, jo e n dur é .

for - mi -

œ œ œ

gui - neu

œ œ

del

EstrofesFa

œ œ œ ˙ œ œ œ

œœ

˙ rem?

ca -

œœ œœ œœ œœ

nim;

pu - ça Do

guer:

œ œ œ

œœ œœ œœ

&b ˙

& b ˙˙

&b ˙

œ œ œ

ré.

ga - lli -

EL POLL I LA PUÇA • Cançó de gresca; acumulativa, a cada posada entra en joc un altre ballador; per saltar i ballar. • Explicar l’argument i el vocabulari, que és molt ric, i la relació de conceptes. • Per recordar el text es poden fer dibuixos, representar-la amb titelles o també escenificar-la amb alumnes de la classe “disfressats” de l’animal corresponent. Es pot fer un treball interdisciplinari amb l’àrea de Plàstica.

EDUCACIÓ PRIMÀRIA / CICLE MITJÀ

CANÇONS POPULARS

EL BON CAÇADOR Allegretto Fa

& b 38 œ œ œ U - na Fa

&b œ

‰

çar;

œ œ œ Si∏em ti - ra

Do7

ma -

œ œ œ

ti - na - da

fres

Rem

œ œ œ œ œ œ no∏en tro - bo

per - diu ni

Rem

l'a - mor i∏em

œ œ œ

vaig sor - tir

per

j œ -

ca,

Do7

œ œ œ

si∏em to - ca

3. De tan boniqueta que era no la goso despertar. En cullo un pom de violes, al pit les hi vaig tirar. Si em tira... 4. Les violes eren fresques, la pastora es despertà. Quan en fou despertadeta tots els colors trasmudà. Si em tira...

per 'nar∏a ca Fa

œ.

ti - rar. Fa

œ.

bé∏em to - ca - rà.

1. Una matinada fresca vaig sortir per ‘nar a caçar; no en trobo perdiu ni guatlla per a poder-li tirar. Si em tira l’amor i em toca, si em toca bé em tocarà. 2. Sinó una pobra pastora que en guardava el bestiar. Ja la trobo adormideta a la vora d’un canyar. Si em tira...

œ œ œ

po - der - li

Do7

j œ œ œ œ

guat - lla

œ œ œ

j œ

EL BON CAÇADOR • Cançó de tasca, amorosa, dialogada, dansa. • Explicar l’argument i el vocabulari. • Diferenciar les estrofes (que narren la història) de la tor nada (sempre amb la mateixa lletra). • Treballar l’estructura formal ter nària: AABABA. • Fer adonar els alumnes que totes les frases tenen la mateixa estructura i disseny melòdic a dues altures diferents.

EDUCACIÓ PRIMÀRIA / CICLE MITJÀ

CANÇONS POPULARS

EL MARIDET Allegro

& 68

œ œ œ Amb u - na

& œ

j œ œ

j œ

fet

bi - ga

ser

Sol7

& œ.

net,

n'hi

& œ

tet

œ œ œ

ma - ri - det m'heu

dat

œ J

Sol

j œ œ

œ -

œ J

ra;

j œ œ

fet

n'ha

n'hi

Sol

42 œ

que la ge - la - de - ta

me'l

œ œ œ œ œ œ œ œ œ œ

tet

ma - ri - det m'heu

dat

que la ge - la - de - ta se me l'ha men

ci -

œ œ pe - ti Sol

œ œ œ œ œ

men - ja;

Sol7

1 . Amb una c ua de c ire r a jo n’hi he fe t biga se r re r a ; me n’ha sobr a t un boc ine t , jo n’hi he fe t un ba st one t . Ta n pe t it e t ma r ide t m’he u da t que la ge la de t a se me ’l me nja ; t a n pe t it e t ma r ide t m’he u da t que la ge la de t a se me l’ha me nja t .

Tan Do

œ J

net.

4 . I a mb un pa m i mig de dr a p jo l’he v e st it de c a p a c a p; me n’ha sobr a t un boc ine t , jo n’hi he fe t uns mit jone t s. Ta n pe t it e t ...

Sol7

3 . Amb una c losc a de piny ó jo n’hi he fe t un gr a n sa r r ó, me n’ha sobr a t un boc ine t , jo n’hi he fe t un sa r rone t . Ta n pe t it e t ...

brat

2 . Amb una c losc a d’a v e lla na jo n’hi he fe t c a sa i c a ba na ; me n’ha sobr a t un boc ine t , jo n’hi he fe t un c or r a le t . Ta n pe t it e t ...

œ J

& œ œ œ œ œ

œ J œ

j œ

œ œ œ œ œ

Sol7

bas

68 œ. -

jat.

tan

pe - ti -

EL MARIDET • Cançó de gresca, mimada, de ball rodó, caricaturesca. • Aquesta cançó té dues parts ben diferenciades. • S’ha d’anar amb compte als canvis de compàs, que es fa mantenint la pulsació (negra amb punt = negra). • En l’àrea de Llengua podem demanar als alumnes que continuïn inventant estrofes per confeccionar coses a partir de materials petits. • Treballar l’estructura formal: AA’ BB’.

EDUCACIÓ PRIMÀRIA / CICLE MITJÀ

CANÇONS POPULARS

E L S T R E S TA M B O R S Allegro

# & 42

Sol

r œ

j œ ≈œ R

guer - ra,

i∏el 3

œ œ œ

n'e

Sol

œ œ.

œ.

# Reœ &

ren tres

Lam

més

pe - tit

tam - bors, Lam

œ. œ œ. œ œ

Ram, ram, pa - ta - plam!,

‰.

r œ œ.

‰.

œ Re

‰.

tots

ve - ni

en de

r œ . œ œ . œ œ . œ œj ‰ œ Sol

por - ta∏un ram de

ro - se

Sol

r œ. œ œ. œ œ œ œ. œ por - ta∏un ram de

œ œ.

ro - se

tes.

1. Si n’eren tres tambors, venien de la guerra, i el més petit de tots porta un ram de rosetes. Ram, ram, pataplam!, porta un ram de rosetes. 2. La filla del bon rei ja surt a la finestra: –Tambor, el bon tambor, si em vols dar una roseta? Ram, ram, pataplam!, si em vols dar una roseta? 3. –Donzella que l’haurà serà l’esposa meva; no us donaré jo el ram que a vós no us pugui prendre. Ram, ram, pataplam!, que a vós no us pugui prendre. 4. M’haveu de demanar al pare i a la mare; si el sí vos volen dar, per mi, res no es pot perdre. Ram, ram, pataplam!, per mi, res no es pot perdre.

tes.

‰.

E L S T R E S TA M B O R S • Cançó escenificada. • Per treballar la història que ens explica la cançó, els alumnes de l’àrea de Llengua poden fer una redacció o una auca. • Podem fer que alguns nens/es en facin la representació mentre els altres canten. • Cal vigilar que els nens/es cantin bé les figures amb puntet. • És p ot acompanyar la cançó fent que un nen (que tingui dominat el sentit rítmic) faci un obstinat amb un tambor, per exemple:

2 4 œ

œ.

œ œ

œ.

œ œ

œ.

œ œ

• Abans de començar a cantar, hi pot haver una introducció amb l’obstinat del tambor tocat diverses vegades fent un crescendo , i al final una coda fent un diminuendo .

EDUCACIÓ PRIMÀRIA / CICLE MITJÀ

CANÇONS POPULARS

EN PERE GALLERÍ Allegro

j œ

& b 42

Com

‰

&b œ rí, Fa

& b Jœ q' uí.

que∏ell és Fa7

se'n

duu

Que la mort, Do7

&b œ œ œ œ œ œ va - res

œ œ œ œ

j œ

œ œ œ

Solm

tan

œ œ

to - ta

œ œ que

bon

vi,

Rem

Solm

com

va - res

œ -

me,

Sib

xei

Pe - re

Ga - lle -

xei - xa

per

, œ œ œ œ œj œj

d'en

Pe - re

Do7

œ œ œ œ

xa,

Sibm

œ -

Do7

mar - xant

œ œ œ œ

tu - ru - ru - ru - rú,

Ga - lle - rí, Fa

œ mo

1. Com que ell és tan bon home, en Pere Gallerí, se’n duu tota la xeixa, la xeixa de per ’quí. Que la mort, que la vi, marxant d’en Pere Gallerí, com vares tururururú, com vares tu morir. 2. Se’n puja dalt d’un arbre per heure un francolí, les branques eren guerxes, se’n va tombar, tombí. Que la mort... 3. Les noies de la vila el troben al camí, diuen un parenostre que es ’cabi de morir. Que la mort… 4. Que si se’n va a l’infer n mai més no en pugui eixir, i si se’n va a la glòria m’hi faci lloc a mi. Que la mort…

rir.

‰

com

EN PERE GALLERÍ • Cançó de gresca, dansa, per saltar i ballar. • Explicar l’argument i treballar el vocabulari: xeixa, guerxes, eixir... • La tor nada (“que la mort, que la vi”) planteja l’antinòmia mort–vida (del francès “vie”). Cal pronunciar la “o” de la paraula “mort” oberta perquè no es confongui amb “amor”. • S’ha de procurar que la dicció sigui clara i que no s’acceleri la tor nada. • Fer un treball previ del text de la tor nada, repetint-lo diverses vegades com si fos un embarbussament. • L’última estrofa es pot diferenciar de les tres primeres interpretant-la més lentament i solemne.

EDUCACIÓ PRIMÀRIA / CICLE MITJÀ

CANÇONS POPULARS

L A G ATA I E L B E L I T R E Allegretto

& b 42

œ De

&b œ

, s'ha

& b œ.

œ.

per

j œ œ œ

nyi - go,

dut

ta i∏el

œ œ

si se - rà∏el gos o bé∏el

tre jo∏us

gat

ré

lo que∏ha pas -

sa, no

sé

qui

, a Sib

œ œ a - quell

la La7

qui l'hau - rà

1. De la gata i el belitre jo us diré lo que ha passat: s’ha perdut alguna cosa, no sé qui l’haurà trobat. Si serà el gos o bé el gat, a la nyigo, nyigo, nyigo, nyigo, si serà el gos o bé el gat aquell qui l’haurà trobat. 2. Ja en respon una velleta: –Penso que haurà estat el ca; jo, la gata, no l’he vista ni sentida miolar. Que si jo el puc atrapar, a la nyigo, nyigo, nyigo, que si jo el puc atrapar, prou que me la pagarà! 3. Dones, bé estareu contentes, ara que el ca se n’ha anat, atipareu bé la gata que estigui grassa aviat. Li donareu pa torrat, a la nyigo, nyigo, nyigo, li donareu pa torrat amb all i oli ben sucat.

tro -

La7

œ œ

œ #œ

nyi - go,

Rem

œ œ œ #œ

œ œ

l'hau - rà

Rem

œ œ

gat,

œ œ

œ.

bé∏el

œ.

œ Sib

Solm

œ œ œ œ

œ.

œ œ œ œ

Solm7

œ œ œ

al - gu - na

se - rà∏el gos

Sib

œ.

Rem

œ œ

bat.

&b œ

œ œ œ

œ.

Rem

sat:

tro - bat.

L A G ATA I E L B E L I T R E • Cançó de gresca, humorística, amb caràcter de faula. • Explicar l’argument i treballar el vocabulari: belitre, ca... • Cal estar atent als finals de frase perquè no quedin tallats i accentuats. Per ev itar-ho es pot demanar que l’última nota es faci llarga (anant a buscar la frase següent). • Treball de l’estructura formal binària: AABB. • Es p ot interpretar jugant amb diferents dinàmiques.

EDUCACIÓ PRIMÀRIA / CICLE MITJÀ

CANÇONS POPULARS

LA FILADORA ,

Allegro

## 3 & 4

œ Un

Fa#

œ ze∏anys

œ œ œ po - bre

Sim

œ i∏en

pa -

gès

La7

œ te -

la,

ni - a∏u - na

fi - lla,

œ œœ œ

œ Œ œ

ca - ra

fi - la.

la,

Tra - la - rà,

tra - la - rà,

la,

1. Un pobre pagès tenia una filla, tenia quinze anys i encara no fila. Tralarà, la, la, la, primfila, primfila, tralarà, la, la, la, primfila i se’n va. 2. La nit de Nadal, que és nit d’alegria, pren filosa i fus, dóna un tomb per vila. Tralarà... 3. En troba el galant el qui ella volia: –D’on veniu, Joan? –On aneu, Maria? Tralarà...

œ la,

la,

la, Sol

œ prim -

fi - la∏i

Si7

Mim

ni - a

qui -

Sol

La7

nœ œ œ -

Re7

œ œ œ œ œ œ œ Re7

œ œ œ œ œ

œ œ œ

Sim

œ œ œ

prim - fi - la, prim La7

œ se'n

va.

4. –A cal teixidor, que hi tinc peça ordida. Setze canes té: me’n manquen les quinze. Tralarà... 5. –Què en farem, del drap, formosa Maria? Què en farem, del drap? –Llençols i camises. Tralarà... 6. Del que ens quedarà pararem botiga: cap més no n’hi haurà tan ben proveïda. Tralarà...

LA FILADORA • Cançó de tasca, dialogada. • Explicar l’argument i treballar el vocabulari: filar, filosa, fus, teixidor, canes, peça ordida... • Es p ot demanar que busquin al diccionari els mots de què desconeguin el significat. • És una cançó amb una línia melòdica molt delicada, ja que té un àmbit molt obert, i s’ha d’interpretar molt lligada. Si hi hagués alumnes amb proble mes d’afinació, podem fer que les estrofes les canti un petit grup i la tor nada tota la classe. • Es p ot fer que cantin solistes en els diàlegs entre el galant i la Maria.

EDUCACIÓ PRIMÀRIA / CICLE MITJÀ

CANÇONS POPULARS

JOAN DEL RIU Allegro Do

& 68 œ

j œ œ.

Joan

, j & œ œ œ Do

tu - ra; Joan

del

Riu

j œ œ. del

œ œ œ

Riu

n'és Fa

œ œ œ

tat Fa

& œ. lon

œ œ œ

œ.

un vi - o - lon

œ per

ba - llar tot

bat

amb

œ.

œ amb

Sol7

pot

j œ œ

de Do

j œ œ

de ra - ï - mat.

pot

j œ œ

j œ

con

‰

fi -

j œ

N'ha

por -

œ œ œ

fer

un vi - o -

ba - llar les Do

j j j œ œ œ œ œ œ œ ‰ fer

œ.

j œ

Sol7 Do Do7 , j j œ œ œ œ œj œ œj œ œj œ .

Sol7 Estrofes

per

n'és ar - ri - bat

& œ.

ar - ri -

món.

mi - nyo - nes, n'ha por - tat Do

Do Sol7 Per acabar

.. œ œ œ Jœ J ba - llar tot

1. Joan del Riu n’és arribat amb un pot de confitura; Joan del Riu n’és arribat amb un pot de raïmat. N’ha portat un violon per fer ballar les minyones, n’ha portat un violon per fer ballar tot el món. 2. Joan del Riu n’és arribat amb una carga de monines; Joan de Riu n’és arribat amb una carga d’escarbats. N’ha portat... 3. Joan del Riu n’és arribat amb una bóta de vi ranci, Joan del Riu n’és arribat amb una bóta de moscat. N’ha portat...

œ ‰ món.

JOAN DEL RIU • Cançó de gresca, de Car nestoltes, cançó-dansa, per ser escenificada i ballada. • Explicar l’argument i treballar el vocabulari: confitura, raïmat, vi ranci, bóta de moscat... • S’ha de cantar amb un aire molt fresc. • Es p ot dansar, donant-se les mans en filera i fent les diferents evolucions que proposa el cap.

EDUCACIÓ PRIMÀRIA / CICLE MITJÀ

CANÇONS POPULARS

EL NOI DE LA MARE Moderato Sol

# # 6 Re & 8 œœ .. œœ œœ – Què

da - rem,

Sol

que li

sà

œœ œœ

œœ ..

œœ œœ

œœ

a n'el

Noi

de la

œœ œœ

œœ ..

pi - ga

bo?

œœ œœ

œœ ..

ves,

li da -

œœ œœ

pan - ses i

– Pan - ses i

œœ .. fi

Què

œœ œœ œœ . .

fi - gues i

La7

j œ œœ .. J

re?

La7

œœ

œœ œœ

œœ œœ œœ ..

œœ .. rem

œœ ..

j œœ œœ . J .

œœ œœ

œœ ..

œœ œœ

gues i

mel

i ma

œ. -

tó.

1. –Què li darem, a n’el Noi de la Mare? Què li darem que li sàpiga bo? –Panses i figues i nous i olives, panses i figues i mel i mató. 2. –Què li darem, al Fillet de Maria? Què li darem, al xamós Infantó? –Li darem panses amb unes balances, li darem figues amb un paneró. 3. –Tam, patamtam, que les figues són verdes; tam, patamtam, que ja maduraran. Si no maduren el dia de Pasqua, maduraran en el dia del Ram.

nous

œœ œœ i

o -

EL NOI DE LA MARE • Cançó de Nadal. Ball rodó amb diverses variants, tant de música com de lletra. • Un c op apresa aquesta cançó recomanem l’audició de la «Cançó i dansa núm. 3», del compositor català Frederic Mompou, sobre aquesta cançó tradicional catalana. L’obra Ca nçons i danses es compon de peces breus per a piano, inspirades en tonades i balls populars. Cada cançó va seguida d’una dansa i la majoria tenen com a base melodies tradicionals catalanes. Són audicions que recomanem especialment. • Remarcar el caràcter dolç de la cançó. • Fer un treball de ressonància amb el “tam, patamtam”. • Com prensió: que li sàpiga bo. Diminutius: paneró, Infantó.

EDUCACIÓ PRIMÀRIA / CICLE MITJÀ

NADALES

L’ À N G E L I E L S PA S T O R S Allegretto

## 6 & 8 œ œ – Pas - to

œ -

rets

, Sol Re j œ œ œ Jœ œ .

œ. cel.

œœ qual,

fes

œœ

Cap

mig Re

œœ ..

re - pi - ca∏el tim - bal:

# # Solœ . œ. &

œœ œœ œœ -

nya que vi - viu

œœ -

Sol

œœ œœ œ œ

tes d'a - le - gri

œœ œœ œœ a,

Pas - qües

pressa, que n'és

œœ

can - ta∏i Re

œœ

re -

la;

œœ ..

ram - pa - ta - plam!

j œœ œœ

San - tes

j œœ œœ .. Na - dal.

1. –Pastorets de la muntanya que viviu amb gran recel, amb gran recel, desperteu, veniu de pressa, que n’és nat el Rei del cel. (bis) Cap al migdia canta i refila; toca, Pasqual, repica el timbal: rampataplam, rampataplam! Que en són festes d’alegria, Pasqües Santes de Nadal! 2. –Què és aquest soroll que sento aquesta hora en el corral, en el corral? Espereu’s, que si jo baixo, sabreu qui és en Pasqual. 3. –Ai, Pasqual, no t’hi enfadis, car jo sóc l’àngel del cel, l’àngel del cel, que aquí vinc a anunciar-vos que ja és nat el Rei del cel.

nat el Rei del

j œœ œœ œœ œœ

œœ œœ œ œ

œœ .. La7

re -

La7

j œœ œœ œœ œœ

ram - pa - ta - plam,

œœ ..

amb gran

œ J

œ . œ œ œ œ . œ œ œ œ œj œ œj

Sol

des - per - teu, ve - niu de

œœ

j œœ œœ œœ œœ

j Solœ œ

œ œ œ

mun - ta

.. ‰ œ œ

cel, amb gran re - cel,

j œ œ.

j œ œ

to - ca,

Pas -

‰ œœ

œœ

Que∏en són

L’ À N G E L I E L S PA S T O R S • Aquesta nadala és tota dialogada, com ho poden ser la majoria de les que duen el tema de l’anunciata o el de l’adoració dels pastors, que recorda l’origen dramàtic del gènere. • Havia estat molt cantada a l’església com a inici de les cantades i representacions de l’adoració de caire pastoral. També s’havia cantat davant dels pessebres. S’acompanyava amb grans repics de timbal i donava lloc a molta gatzara i alegria. • Cançó molt adient per treballar l’obstinat rítmic a la tor nada i, fins i tot, alguna polirítmia senzilla. • Podem interpretar-la de manera dialogada amb tres solistes (àngel, pastor, Pasqual) i tots junts cantant la tor nada.

EDUCACIÓ PRIMÀRIA / CICLE MITJÀ

NADALES

EL POBRET ALEGRE Allegro Do

& 43 œ

œ œ

Sóc Fa

pas - so molt

& œ grat;

Sol7

po - bre∏i no∏en - ve - jo Sol7

més

di - ver - tit.

vi - da

œ œ œ

hem de

can - to∏i

m'a

œ -

del

Lam

œ Œ œ

œ œ œ

& œ œ œ Sol

ser

ric,

le - gro

œ quan

per - què me

po - bres,

Je - sús

œ és

1. Sóc pobre i no envejo la vida del ric, perquè me la passo molt més divertit. Si hem de ser pobres, siguem-ho de grat; jo canto i m’alegro quan Jesús és nat. 2. Matinet em llevo i me’n vaig a la font, em rento la cara i a fora la son! El ric no pot fer-ho perquè no és llevat; jo canto i m’alegro quan Jesús és nat. 3. Jo no Ai, Jo

œ œ œ

Sol7

œ Œ œ

en tinc una jupa tota de vellut; és ampla ni estreta, hi cabo tot just. pobre de mi, se m’ha esparracat. canto i m’alegro quan Jesús és nat.

4. Josep i Maria pobres varen ser; Maria filava; Sant Josep, fuster; si hem de ser pobres, siguem-ho de grat; jo canto i m’alegro quan Jesús és nat.

œ œ œ

si - guem - ho Do

nat.

EL POBRET ALEGRE • Cançó de Nadal. • Treballar el vocabulari: de grat, jupa, esparracat... • Fer adonar del començament anacrusi. • Es p ot acompanyar amb un obstinat rítmic, per exemple: el timbal fa blanca amb punt i el triangle silenci de negra i dues negres.

34 Œ˙

œ Œ

• Buscar l’estructura formal (AABA).

EDUCACIÓ PRIMÀRIA / CICLE MITJÀ

NADALES

LES BÈSTIES AL NAIXEMENT Allegro

j œ

& 68 œ Les Do

‰

& œ

tant.

& œœ Fa

& œœ .. et,

lli - nes van

œœ

j œœ J

Van

j œœ J

molt

œœ molt

n'a

j œ œ J se

llant

j, œœ œœ J

œœ le

gra;

van

j b œœ J

j œœ J

le - gra∏el

Do7

œœ -

llant Do

œ œ

Sol7

j œ œ œ œ

van,

el gall

quet.

1. Les gallines van pujant, juntes van, el gall cantant. Van ballant el minuet, que el Xiquet molt se n’alegra; van ballant el minuet, molt se n’alegra el Xiquet. 2. A tot vol el rossinyol ha arribat abans que el sol; s’ha parat al branquilló del bastó del Patriarca, s’ha parat al branquilló i refila una cançó. 3. Amb la veu d’un esparrac les granotes fan rac, rac, mentre el grill amb el ric, ric, fa un bonic flautí de dansa, mentre el grill amb el ric, ric, fa un flautí molt rebonic.

can -

œœ ..

œœ

j œœ J

et,

que∏el

Xi -

j œœ J

j œ œœ œ J

Sol7

œ œ

n'a

j œ œ

jun - tes

j œœ œœ J

œœ Do

pu - jant,

Do7

j, œ œ

j œ œ œ œ

j œœ œœ J

Sol7

quet

j b œœ J

j œœ œœ J el

‰

nu -

LES BÈSTIES AL NAIXEMENT • Cançó de Nadal. • Es p ot companyar la cançó amb una polirítmia formada per negra-corxera. • Classificar els animals del text per classe o famílies. • Reproduir els sons i els moviments dels diferents animals. • Per fer un treball de dinàmica, es pot interpretar els primers compassos amb un caràcter més enèrgic. • A l’àrea d’Educació visual i plàstica es pot elaborar els diferents animals amb materials diversos.

EDUCACIÓ PRIMÀRIA / CICLE MITJÀ

NADALES

P R O P O S TA D I D À C T I C A M A R G A R I D E TA P rob ab lement , molt s d els alumnes d e cicle mit jà ja sàp ig uen aq uest a cançó, encara q ue sig ui d ’una manera p arcial. A ixò no vol d ir, p erò, q ue s’hag i d e d eixar d e b and a cap p as en el p rocés d ’ap renent at g e, ja q ue és p ossib le q ue en alg uns casos els alumnes hag in ad op t at alg uns g irs melòd ics incorrect es o una p ulsació p oc reg ular. O B JE CTI US

— P ar t icip ar en la int erp ret ació d e la cançó, t enint en comp t e la p recisió rít mica i melòd ica, el t ext i un reg ist re còmod e. — A p rend re d e memòria un rep er t ori d e cançons ad eq uat a l’ed at . — A conseg uir una emissió correct a d e la veu. — Cant ar i p arlar sense f orçar la veu, en un reg ist re còmod e i amb una int ensit at mod erad a, i t amb é emet ent d iversos mat isos d e veu: nasal, picats, lligats, contrastats (de molt agut fins a greu, i viceversa), expressiu... — Cant ar en una p ost ura corp oral ad eq uad a (d ret s i asseg ut s). — R esp ect ar el t reb all col· lect iu i p ar t icip ar-hi. — I d ent if icar i analit zar la cançó mit jançant la lect ura d el rit me i/ o melod ia. — Dist ing ir l’est ruct ura f or mal i sab er-ne f er un esq uema g ràf ic. Tor nad aest rof a, rep et icions, f rases, p reg unt a-resp ost a. — Fruir d e la p ràct ica d el cant . — S eg uir les ind icacions d el d irect or/ a. CO NTI NG UTS P R O CE DI ME NTA LS — Cant ind ivid ual i col· lect iu, t enint en comp t e la p recisió rít mica, melòd ica i el t ext d e la cançó. — Memorit zació d e la cançó. — Emissió de la veu fent atenció a l’ar ticulació, la respiració i les ressonàncies. — R econeixement d e la cançó p el rit me i/ o melod ia. — E missió i mod ulació d els d iversos mat isos d e la p ròp ia veu. CO NCE P TUA LS — La veu com a mit jà d ’exp ressió musical. — Cançó a l’uníson.

EDUCACIÓ PRIMÀRIA / CICLE MITJÀ

P R O P O S TA D I D À C T I C A

— A sp ect es musicals d e la cançó: int ensit at i f raseig . — A sp ect es exp ressius. — La p rod ucció d e la veu: llig ad a, nasal. . . A CTI TUDI NA LS — Const ància en el mant eniment d ’una p ost ura corp oral ad eq uad a en el moment d ’int erp ret ar cançons. — A t enció, int erès i p ar t icip ació en el cant i l’acomp anyament rít mic. — Valoració d e les int erp ret acions ind ivid uals i col· lect ives. — E missió correct a d e la veu: hig iene i cura d e la veu. — A t enció a les ind icacions d el d irect or/ a, d el mest re/ a. A CTI V I TATS D’E NS E NYA ME NT-A P R E NE NTATG E CO NTE X TUA LI TZ A CI Ó DE LA CA NÇÓ — Tip us d e cançó: inf ant il d ialog ad a. — Cent re d ’int erès: les p eces d e rob a. — L’acomp anyament inst rument al d ’aq uest a cançó al CD es comp on d e: f laut a, clarinet , f ag ot , t romp et a i violoncel. MO TI VA CI Ó P resent ació d e la Marg arid et a, i d e l’arg ument d e la cançó, amb una nina ret allab le d e car t olina q ue f aran p ost erior ment com a t reb all int erd iscip linari amb l’àrea d e P làst ica. Tamb é es p ot elab orar, amb una car t olina, un est ened or d e rob a amb les p eces d e rob a f et es d e car t olina amb velcro al d arrere i p enjad es amb ag ulles d ’est end re (p et it es). Les p eces d e rob a s’aniran eng anxan a la Marg arid et a. TÈ CNI CA V O CA L A l’hora d e f er exp ressió i t ècnica vocal, es p ot ap rof it ar el p ersonat g e d e la Marg arid et a p er f er est irament s d e la veu amb d if erent s onomat op eies. E xemp le: el mest re/ a p reg unt arà als alumnes: “Q uè f a la Marg arid et a q uan es lleva al mat í?”, i els alumnes imit en el so d ’un b ad all a d if erent s alt ures. En aquesta cançó és convenient fer alguns exercicis de vocalització, ja que en els f rag ment s d e q uat re semicorxeres («lleva’t d e mat í», «P ere va a la p laça». . . ) als alumnes se’ls escap a alg una síl· lab a. E ls f arem recit ar el t ext vocalit zant i ar t iculant molt . Cad a veg ad a q ue acab in la f rase, t or narem a començar amb un t e mpo més ràp id . P od em f er cant ar la f rase “Marg arid et a lleva’t d e mat í” i anar p ujant p er semit ons. I nt erp ret arem d if erent s f rases d e la cançó emet ent d if erent s mat isos d e veu (nasal, p icat , llig at . . . ).

EDUCACIÓ PRIMÀRIA / CICLE MITJÀ

P R O P O S TA D I D À C T I C A

Es po t fe r u n j o c di a l o ga t e n qu è e l s n e n s/e s h a n d’ i mi ta r e l s di fe re n ts ma ti sso s de ve u qu e fa e l me stre /a a mb l a pri me ra fra se , i e l s n e n s/e s c o n te ste n a mb l a se go n a . T EXT — F o n è ti c a . D i fi c u l ta ts de pro n ú n c i a : e o be r ta : Ma rga ri de ta , mi tge te s, sa ba te te s, fa l di l l e te s, so n e ta . O o be r ta : pro u , j o , pe rò . Vo c a l n e u tra : Ma rga ri de ta . So pa l a ta l : de i xa , j o , mi tge te s, j a . En l l a ç o s fò n i c s: é s_a qu í . — S’explicaran les expressions “deixa de fer matinada” i “prou em llevaria jo”. — R e spe c te a l a n a rra c i ó , fa re m qu e di sti n ge i xi n qu i n e s só n l e s fra se s qu e di u c a da pe rso n a tge (si h o h a gu e ssi n d’ e sc ri u re po sa ri e n u n gu i o n e t a l da va n t) i qu i n a é s l a pa r t de l n a rra do r (“ Pe re va a l a pl a ç a ..., j a é s a qu í ” ). Pe r re fo rç a r-h o , fa re m qu e l e s n e n e s re c i ti n e l te xt de l a Ma rga ri de ta , e l s n e n s e l de l Pe re i , to ta l a c l a sse , l a pa r t de n a rra c i ó . — Es fa rà u n tre ba l l de te xt l i mi ta t a l vo c a bu l a ri (so bre l e s pe c e s de ro ba ). PR OC ÉS D ’ A PR EN EN TAT GE Pe r a qu e sta c a n ç ó pro po se m u n pro c é s d’ e n se n ya me n t-a pre n e n ta tge di fe re n t de l qu e de ta l l e m e n l e s pri me re s pà gi n e s: — Pe r pre se n ta r l a c a n ç ó s’ e sc o l ta l ’ a u di c i ó de l a c a n ç ó se n c e ra . — Qu a n s’ h a a c a ba t e s pre gu n ta a l s a l u mn e s si h a n se n ti t po c s o mo l ts n e n s/e s, i si c a n ta ve n to t so l s o h i h a vi a a c o mpa n ya me n t d’ i n stru me n ts. Si ve i e m qu e h i h a du bte s, é s c o n ve n i e n t to r n a r a e sc o l ta r l a c a n ç ó , c re a n t e xpe c ta ti va i i n te rè s pe r c o n è i xe r l a re spo sta . — U n c o p j a só n c o n sc i e n ts qu e h i h a u n a n e n a qu e c a n ta c o m a so l i sta i u n c o r de n e n s/e s, i qu e l a c a n ç ó s’ a c o mpa n ya a mb i n stru me n ts, de ma n e m a l s n e n s/e s do s e xe rc i c i s d’ i de n ti fi c a c i ó tí mbri c a , qu e tre ba l l e n ta mbé l a c o n c e n tra c i ó : • H a n d’ a i xe c a r l a mà n o mé s e n a qu e l l s fra gme n ts e n qu è c a n ti l a Ma rga ri de ta . • H a n d’ a i xe c a r l a mà n o mé s e n a qu e l l s fra gme n ts e n qu è e s se n ti mú si c a d’ i n stru me n ts. — L a re sta de l pro c é s d’ e n se n ya me n t-a pre n e n ta tge se gu i rà e l mo de l pro po sa t a l ’ a pa r ta t de “ C o m e n se n ya r u n a c a n ç ó ” . A SPEC T ES R ÍT MIC S P ul s aci ó To t i qu e e n a qu e st c i c l e l a pu l sa c i ó j a s’ h a u ri a d’ h a ve r a sso l i t, fa re m a l gu n s e xe rc i c i s pe r a c a ba r de c o n so l i da r-l a .

EDUCACIÓ PRIMÀRIA / CICLE MITJÀ

P R O P O S TA D I D À C T I C A

III

— F a re m tre s gru ps d’ a l u mn e s qu e ti n dra n u n so c o rpo ra l e sta bl e r t (pi c a r de ma n s, pe u s a te rra , l l a pi s so bre l a ta u l a ...) o i n stru me n ts de pe rc u ssi ó (me mbra n e s, me ta l l , fu sta ) i pi c a ra n l a pu l sa c i ó e n c a da u n a de l e s pa r ts de l a c a n ç ó qu e ti n gu i n a ssi gn a da (pa r t de l Pe re , Ma rga ri de ta o n a rra c i ó ). — Pi c a r l a pu l sa c i ó de l a c a n ç ó i n ve n ta n t i c a n vi a n t l l i u re me n t de so c o rpo ra l me n tre e s c a n ta . Ri t me — El me stre /a i n te rpre ta a mb u n i n stru me n t de pe rc u ssi ó de so i n de te r mi n a t e l ri tme d’ u n a fra se , e l s a l u mn e s h a u ra n d’ e n de vi n a r de qu i n a e s tra c ta (e s començarà per fer escollir als alumnes entre dues frases ben diferenciades: A o C ). — Es di vi de i x l a c l a sse e n do s gru ps, u n s i n te rpre te n a mb l a c a i xa xi n e sa e l ri tme me n tre e l s a l tre s du e n l a pu l sa c i ó a mb e l pa n de ro (é s c o n ve n i e n t c o me n ç a r pe r fe r-h o de do s e n do s o e n pe ti ts gru ps). — Es re pa r te i xe n di ve rso s i n stru me n ts de pe rc u ssi ó e n tre c i n c a l u mn e s (o c i n c gru ps d’ a l u mn e s) i s’ i n te rpre ta e n c a de n a e l ri tme pe r fra se s. És u n bo n mo me n t pe r pre se n ta r l e s qu a tre se mi c o rxe re s (ti -ri -ti -ri ). — Es pi qu e n di ve rso s ri tme s de qu a tre pu l sa c i o n s. El s a l u mn e s h a n d’ e n de vi n a r e n qu i n s a pa re i xe n l e s qu a tre se mi c o rxe re s. — Es re l a c i o n a e l ri tme de qu a tre se mi c o rxe re s a mb c a n ç o n s j a a pre se s: P as t o ret , d’o n v éns , En P ere Gal l erí ... — El me stre /a re c i ta e l te xt d’ u n a fra se de qu a tre pu l sa c i o n s i e l s a l u mn e s h a n de de sc o bri r e n qu i n a pu l sa c i ó h i h a e l ri tme de qu a tre se mi c o rxe re s. — El me stre /a e sc ri u a l a pi ssa rra o e n u n a fi txa di ve rso s ri tme s de qu a tre pu l sa c i o n s e n qu è h i h a gi n l e s qu a tre se mi c o rxe re s, l e s i n te rpre ta a mb u n i n stru me n t de pe rc u ssi ó i l ’ a l u mn e /a l e s h a de re l a c i o n a r. — Pe r tre ba l l a r l a c re a ti vi ta t, l ’ a l u mn e /a i n ve n ta u n ri tme de qu a tre pu l sa c i o n s e n qu è a pa re gu i n l e s qu a tre se mi c o rxe re s. D e spré s l ’ i n te rpre ta i u n a l tre n e n /a de l a c l a sse i n te n ta re pro du i r-l o mi tj a n ç a n t l e s sí l ·l a be s rí tmi qu e s. — S’ a c o mpa n ya rà pe r fra se s l a c a n ç ó a mb po l i rí tmi e s se n zi l l e s a mb so n s c o rpo ra l s o i n stru me n ts de pe rc u ssi ó . Co mpàs Se ri a c o n ve n i e n t fe r u n pa ra l ·l e l i sme e n tre e l l l e n gu a tge o ra l i e l l l e n gu a tge mu si c a l a l ’ h o ra de pre se n ta r e l c o mpà s. A i xí fa re m ve u re a l s a l u mn e s qu e me n tre e n e l l l e n gu a tge o ra l a c c e n tu e m c e r te s sí l ·l a be s, e n e l l l e n gu a tge mu si c a l e l qu e a c c e n tu e m só n c e r te s pu l sa c i o n s. Po de m de ma n a r a u n a pa r t de l a c l a sse qu e po r ti l a pu l sa c i ó d’ u n a c a n ç ó j a a pre sa a l a n e gra , me n tre qu e u n a a l tra pa r t h o fa a l a bl a n c a . F a re m n o ta r qu e l ’ a c c e n t h i a pa re i x de ma n e ra re gu l a r (fo r t, fl u i x). D e spré s

EDUCACIÓ PRIMÀRIA / CICLE MITJÀ

P R O P O S TA D I D À C T I C A

po de m de se n vo l u pa r e l ma te i x e xe rc i c i a mb u n e xe mpl e de c a n ç ó a mb c o mpà s te r n a ri . — F e r e xe rc i c i s se n so ri a l s de re c o n e i xe me n t de c a n ç o n s bi n à ri e s i te r n à ri e s. MEL OD IA — Es fa rà n o ta r a l s n e n s/e s qu e to te s l e s fra se s a c a be n a mb l a ma te i xa n o ta , qu e tra n sme t se n sa c i ó de re pò s (tre ba l l pre vi a l a pre se n ta c i ó de l e s fu n c i o n s de tò n i c a i do mi n a n t). C o m a pre pa ra c i ó d’ a qu e st e xe rc i c i , se n ’ h a u ri e n de fe r a l gu n s so bre pre gu n ta i re spo sta pe r ta l de fe r n o ta r l a fu n c i ó c o n c l u si va de l a tò n i c a (El No i de l a M are, Carg o l , t reu bany a...). — Te n si ó -di ste n si ó . Es fa rà n o ta r a l s a l u mn e s qu e e n a qu e sta c a n ç ó (c o m a e xe mpl e de mo l te s a l tre s) l a me l o di a fa u n c a mí a sc e n de n t a l c o me n ç a me n t de l a fra se i de sc e n de n t a l ’ a c a ba me n t. A l tre s e xe mpl e s: El No i de l a M are, Carg o l , t reu bany a, El po l l i l a puça... — F e r-l o s a do n a r se n so ri a l me n t qu e l a me l o di a e stà e sc ri ta e n mo de me n o r, fe n t l a c o mpa ra c i ó c a n ta da , o i n te rpre ta da a mb u n i n stru me n t me l ò di c , de c o m se ri a e n mo de ma j o r. IN T EN SITAT F a re m o bse rva r a l s a l u mn e s qu e n o r ma l me n t l a ve u de l n e n /a so l i sta se se n t mé s fl u i x qu e qu a n c a n ta l a to ta l i ta t de l a c l a sse , pe rò qu e ta mbé po de m mo di fi c a r a qu e sta i n te n si ta t a vo l u n ta t. Po de m fe r di fe re n ts e xe rc i c i s fe n t-l o s c a n ta r fra se s mu si c a l s fl u i xe s i fo r te s se go n s i n di qu i e l me stre /a (o u n a l u mn e /a ) a mb e l ge st de di re c c i ó o a sse n ya l a n t l a gra fi a c o rre spo n e n t e n u n rè to l o a l a pi ssa rra . Ta mbé se rà c o n ve n i e n t tre ba l l a r e l s re gu l a do rs, i n te n ta n t qu e si gu i n ta n pro gre ssi u s c o m e s pu gu i . A ba n s qu e h o fa c i n c a n ta n t, e l s de ma n a re m qu e pi qu i n de ma n s me n tre e l me stre /a a sse n ya l a d’ e squ e rra a dre ta a mb e l di t u n re gu l a do r di bu i xa t a l a pi ssa rra : n o po de n pi c a r fo r tí ssi m o pi a n í ssi m si e l me stre /a e n c a ra té e l di t a mi g re gu l a do r. Es fa rà e l ma te i x re c i ta n t u n a pa r t de l te xt. A qu e st tre ba l l pe r me trà fe r u n cres cendo a l ’ ú l ti ma pa r t, de s de “ Pe re va a l a pl a ç a ” fi n s a l fi n a l , a mb l a i n te n c i ó i n te rpre ta ti va qu e e n Pe re c a da ve ga da é s mé s a pro p i d’ è mfa si e n to r n a r a re pe ti r pe r ú l ti ma ve ga da “ Ma rga ri de ta l l e va ’ t de ma tí ” . T IMB R E R e c o n è i xe r a mb e l s u l l s a c l u c a ts qu i n n e n /a de l a c l a sse e stà c a n ta n t l a Ma rga ri de ta .

EDUCACIÓ PRIMÀRIA / CICLE MITJÀ

P R O P O S TA D I D À C T I C A

T R EB A L L IN T ER D ISC IPL IN A R I A MB L ’ À R EA D E PL À ST IC A Es c o n fe c c i o n a rà u n a n i n a re ta l l a bl e de c a r to l i n a re pre se n ta n t l a Ma rga ri de ta , a i xí c o m e l s c o mpl e me n ts de ro ba qu e e n Pe re l i va po r ta n t.

EDUCACIÓ PRIMÀRIA / CICLE MITJÀ

P R O P O S TA D I D À C T I C A

Educació primària Cicle superior • Cançons populars • Nadales

Educació primària Cicle superior

• Proposta didàctica

ÍNDEX Cançons populars 1

El rossinyol

Muntanyes del Canigó

L’hereu Riera

Marieta cistellera

Els contrabandistes

La presó de Lleida

La calma de la mar

La dama d’Aragó

El mariner

10 Cançó del lladre

Nadales 11 Les dotze van tocant 12 El desembre congelat 13 Sant Josep i la Mare de Déu 14 El cant dels ocells

Proposta didàctica 15 La presó de Lleida

EDUCACIÓ PRIMÀRIA / CICLE SUPERIOR

EL ROSSINYOL Lento

# & # 42 œ

Ros - si

# j & # œ ‰

œ œ

nyol

que vas

Sim

bell

œ. -

Fran - ça,

ma - na'm a

ma - re,

cat - ge, ros - si

nyol, La

œ œ œ

ros - si -

Sol

œ œ

œ.

en - co

œ.

ros - si

La7

nyol,

d'un

vol.

1. Rossinyol que vas a França, rossinyol, encomana’m a la mare, rossinyol d’un bell bocatge, rossinyol, d’un vol. 2. Encomana’m a la mare, rossinyol, i a mon pare no pas gaire, rossinyol d’un bell bocatge, rossinyol, d’un vol. 3. I a mon pare no pas gaire, rossinyol, perquè a un pastor me n’ha dada, rossinyol d’un bell bocatge, rossinyol, d’un vol.

nyol

d'un

j ‰ œ

EL ROSSINYOL • Fins fa relativament poc temps, el camp ha estat el lloc on s’ha desenvolupat tota l’existència dels primers éssers humans. Per això moltes de les cançons populars tenen un text d’ambient pagesívol o muntanyenc. El rossinyol n’és un exemple. • Després d’explicar els possibles dubtes del text (bocatge, me n’ha dada...) podem fer explicar oralment, o per mitjà d’una redacció curta, l’argument de la cançó. Serà bo comentar a l’aula el fet que en temps pretèrits era habitual que una parella es casés per imposició dels pares i sense conèixer-se. • Farem adonar els alumnes, e n les notes llargues, que la primera és damunt de la dominant (frase suspensiva) i la segona damunt de la tònica (frase conclusiva). • Podem fer notar que la melodia es desenvolupa per graus conjunts (melodia ondulant) pràcticament sense salts.

EDUCACIÓ PRIMÀRIA / CICLE SUPERIOR

CANÇONS POPULARS

M U N TA N Y E S D E L C A N I G Ó Moderato Re ## 3 & 4 œ. œ œ.

La7

Mun - ta - nyes

# # Laœ . œ œ & la

des,

œ. la

œ œ -

des,

del

œ. œ œ.

Ca - ni - gó

fres - ques són

œ. œ œ.

j œ œ œ

so - bre - tot

a - ra∏a l'es - tiu

La7

j œ œ œ

Mim

œ. que

les

La7

œ. œ œ. que

La7

gües

j œ œ

œ œ.

œ œ œ J

són

les

j œ œ œ -

œ ge

œ. -

1. Muntanyes del Canigó fresques són i regalades, sobretot ara a l’estiu que les aigües són gelades. (bis) 2. Alguns mesos m’hi he estat: no hi he vist persona nada fora d’un rossinyolet que en eixir del niu cantava. (bis) 3. Ai cançó del sol que surt i cançó de la rosada! Ai cançó del fontinyol i de les flors que s’hi baden. (bis) 4. El rossinyolet s’ha mort, fa tres dies que no canta. Jo no puc estar-me allà que l’enyorament m’hi mata. (bis)

œ œ -

re - ga -

des.

gües són ge -

M U N TA N Y E S D E L C A N I G Ó • Com en el cas d’ El rossinyol, Muntanyes del Canigó és una cançó amorosa, d’enyorança. Segueix la tendència de moltes cançons populars: tenir un text d’ambient pagesívol o muntanyenc, de vivència de la natura. • Treballarem la comprensió dels mots: regalades, fontinyol, baden... • Situar damunt d’un mapa el Canigó. • Descobrir quines són les fórmules rítmiques més freqüents (corxera amb punt seguida de semicorxera, negra amb punt seguida de corxera).

EDUCACIÓ PRIMÀRIA / CICLE SUPERIOR

CANÇONS POPULARS

L’ H E R E U R I E R A Allegretto

& b 38

j œ œ Per

&b œ a

Sant

Mau

œ.

&b œ

œ œ

rà,

la,

tra - la -

Fa7

ri Sib

œ.

rà,

la,

Sib

la,

tra

œ œ

rà,

la,

tra - la - rà,

ni grans

ba - lles

po - ble∏hi

3. Anem, donzelletes, anem a ballar, que l’hereu Riera ens hi farà entrar. Tralarà, la...

j œ

‰

va.

j œ

rà,

la,

la;

rà,

la,

la.

1. Per a Sant Antoni grans balles hi ha, per a Sant Maurici tot el poble hi va. Tralarà, la, tralarà, la, tralarà, la, la. (bis) 2. N’hi van tres donzelles, són de l’Empordà. L’una diu a l’altra: –I a tu, qui et traurà? Tralarà, la...

ha,

œ la

Do7

‰

œ Fa

Do7

œ tra

tot

&b œ

œ œ

œ œ -

œ per

œ œ Tra - la -

‰

œ œ tra - la -

L’ H E R E U R I E R A • Cançó de festeig, ball popular. • Treballar el text i l’argument. • Dansa que es ballava a les taver nes, sobre dues fustes en forma de creu col·locades damunt d’un got de vi, per jugar-se el beure. • Cecília, l’estimada de l’hereu Riera, estava malalta, a punt de morir. Ell es va posar a pregar fervorosament al Sant Crist, el qual va guarir la noia. Ple d’alegria va despenjar la creu i va dansar-hi damunt. • Es p ot treballar l’estructura formal binària: AABB. • Fer adonar de les frases conclusives i suspensives. • Es p ot ensenyar la dansa (El sac de danses).

EDUCACIÓ PRIMÀRIA / CICLE SUPERIOR

CANÇONS POPULARS

M A R I E TA C I S T E L L E R A Sardana

# # 6 . Re & 8 . œ Ma

œ.

me'n

## . . œ & . &

œ -

fa - cis

u - na

j œ œ œ

e - ta, cis - te - lle - ra, tu

j Sol œ œ Jœ

que∏en

saps

La7

œ œj œ Jœ

pa - ne - ra per

j œ

œ œ œ œj J

a - nar∏a

co - llir

de fer Re

cis -

‰ ..

cla - vells.

œ œ œ œ œ œ œ

œ œ œ œ œ œ œ œ œ œ œ J

j j œ œ œ

là - ra - la, là - ra - la,

la, là - ra - la,

la, la,

Sol

Tra,

j Sol œ œ Jœ

j La7 j œ œ œ œ œ Jœ

tells,

j œ

Sol

j œ œ œ œ

la,

là - ra - la,

la,

là - ra - la, là - ra - la

La7

œ œ œ œ œ œ œ œ œ œ œ œ là - ra - la,

là - ra - la,

Marieta, cistellera, tu que en saps de fer cistells, me’n facis una panera per anar a collir clavells. Tra, làrala, làrala, la...

œ la.

la,

‰

la,

M A R I E TA C I S T E L L E R A • Aquesta sardana és originària de Baget (Ripollès). • Té la forma més antiga de la nostra dansa, abans de ser estructurada per en Pep Ventura que la convertí en la sardana actual. • Se li pot atribuir una remota antiguitat, ja que totes les referències la situen després de les ballades de contrapàs. • La seva estructura era invariable, i consistia en vuit compassos de curts, que es repetien, i setze de llargs sense repetir. • Podem aprofitar la cançó per introduir el coneixement de la sardana o aprofundir-hi. • Ensenyar a ballar-la tenint en compte que la primera part són “els curts”, i la segona, “els llargs”.

EDUCACIÓ PRIMÀRIA / CICLE SUPERIOR

CANÇONS POPULARS

ELS CONTRABANDISTES Allegro Rem

& b 42 œ .

j œ

– Qui

& b 43

Rem

can - çó

Sib

de ta - bac Rem

Trum, lai

& b œ. la,

que

tots

j œ

42 œ . Fa

Sib

43 œ œ œ œ œ œ

car - re

La7

Rem

œ œ

là,

la - rà,

la,

le - ra,

trum, lai

œ J la,

la,

œ. œ œ œ la - rà,

la,

1. –Quina cançó cantarem que tots la sapiguem? –La dels contrabandistes. A Banyuls varen anar de tabac a carregar tota una companyia. Trum, lailà, larà, la, lera, trum, lailà, larà, la, la, la, la, larà, la, la, larà, la, la, la, la, la. 2. En passar per Fortià, però, es varen topar amb la fomuda espia, que a Figueres se’n va anar a contar-ho al capità: –N’he vist contrabandistes. Trum...

Sib

43 œ . œ œ œ œ œ la,

la - rà,

la,

sa - pi

œ œ œ œ

nyuls va - ren

La7

Rem

œ .. Do

gar to - ta_u - na com - pa - nyi -

r œ œ

œ œ œ œ

tes.

œ œ œ œ

œ œ

& b 42 œ œ Fa

& b œ.

rem

œ. œ ˙

guem? – La dels con - tra - ban - dis

nar

can - ta -

œ œ œ œ œ œ

Solm

œ.

œ J

œ œ œ œ

Rem

a -

a. Sib

œ ..

r œ œ

là,

la - rà,

la,

La7

Rem

la,

la.

3. El capità va cridant: –Minyons, au, endavant, anem a perseguir-los! I allí on els trobarem baionetes pararem! Farem car nisseria! Trum... 4. I en passar per Galliners allí ja hi varen ser amb els contrabandistes. Ganivetades i trets la companyia han desfet dels braus contrabandistes. Trum...

ELS CONTRABANDISTES • Era la cançó de camí preferida per la gent del Pirineu central i oriental que es dedicava a passar frau. • És una de les cançons més vibrants i més valentes del nostre cançoner, sobret ot per la fermesa de la tor nada. • Podem aprofitar aquesta cançó per treballar el caràcter i els matisos, fent notar que si bé una bona part de la melodia coincideix amb la d’El cant dels ocells , ambdues tenen un aire ben diferent. • Serà important, en aquesta cançó, tenir especial cura de la justesa rítmica. • Fer adonar els alumnes que està escrita en mode menor. El mestre/a la interpretarà en mode Major perquè notin la diferència per comparació.

EDUCACIÓ PRIMÀRIA / CICLE SUPERIOR

CANÇONS POPULARS

LA PRESÓ DE LLEIDA Andante

b & b 68 œj A

Mib

œ.

Solm

ni - ca,

ciu - tat

j œ ‰ Jœ

Sib

pre

œ.

Llei

n'hi

œ J œ -

sos,

Re7 j ‰ j Do7 œ œ œ œ œ J œ J

prou

por - ta∏el

Solm

œ œ œ J œ

só;

b & b Jœ œ

œ J

mai

n'hi Mib

œ œ œ J œ

j œ œ

n'hi

Solm

man - quen, Re7

œ œ œ œ œ œ

ba - ró,

Re7

li - re - ta,

1. A la ciutat de Lleida n’hi ha una presó; de presos, mai n’hi manquen, petita, bonica, prou n’hi porta el baró, lireta, liró. 2. Si n’hi ha trenta-tres presos, canten una cançó, l’ha treta i l’ha dictada, petita, bonica, el més jove de tots, lireta, liró. 3. La nina se’ls escolta de dalt del mirador; a cada posadeta, petita, bonica, ne davalla un graó, lireta, liró. 4. Els presos se n’adonen i paren la cançó. –Canteu, canteu, bons presos, petita, bonica, canteu-me la cançó, lireta, liró.

u - na

Do7

pre -

pe - ti - ta, Solm

œ.

li - ró.

j œ ‰

œ bo -

LA PRESÓ DE LLEIDA • Vegeu la proposta didàctica a la fitxa 15 d’aquest apartat. • És una de les cançons més boniques del nostre cançoner i una de les més conegudes arreu. En Joan Amades ens diu que la seva gran difusió fa que el text ofereixi una gran varietat de detalls en les diferents versions, bé que l’argument es manté inalterable. La melodia, en canvi, varia considerablement i va des de la tonada greu i sentida en unes versions fins a l’aire de ballet, que la fa fins i tot apta per a la dansa en d’altres. • Ho aprofitarem, quan parlem de l’efecte que la cançó produeix en la dama, per recordar que la música és el llenguatge dels sentiments. • Podem fer interpretar la cançó en un tempo més ràpid per notar com canvia el caràcter que li donaven en certs indrets de Catalunya. • El fet que la cançó parli de Lleida es pot aprofitar per recordar les diferents varietats dialectals de la llengua catalana. En aquest sentit, podem interpretar el fragment “petita bonica” amb la “a” pronunciada com ho fan a la majoria de comarques de Lleida.

EDUCACIÓ PRIMÀRIA / CICLE SUPERIOR

CANÇONS POPULARS

LA CALMA DE LA MAR Andante

# 6 Sol & 8 œ œ. œ œ œ. œ Quan jo

te - ni - a

Sol

œ œ. œ œ œ. œ

˙.

i∏em de - ia: – Quan si - guis

gran

Bu - fa, ven - tet

Mim

Lam

œ œ œ œ œ. œ ˙.

A - ni-rem cap a lle - vant

Sol

j œ œ. œ œ œ. œ œ œ

anys

el pa - re∏em du - ia∏a la Re7

Sol

no∏et fi - ïs mai de

˙.

Sol

‰

bar - ca

j œ œ. œ œ œ. œ œ œ Re7

œ œ œ œ œ œ

de gar - bí, Re

Lam

˙.

Lam

# œ. œ œ œ. œ œ & #

pocs

‰

cal - ma. Sol

œ J œ

‰

vent en po - pa∏i mar bo - nan - ça! Lam

Re7

œ œœ œ œ œ

fins a la rat - lla de

Sol

œ J œ

œ ‰ œ œ œ uœ .

Fran - ça.

Ai de l'a - mor!

1. Quan jo tenia pocs anys el pare em duia a la barca i em deia: –Quan siguis gran no et fiïs mai de la calma. Bufa, ventet de garbí, vent en popa i mar bonança! Anirem cap a llevant fins a la ratlla de França. Ai de l’amor! 2. –Ai, fill meu, quan siguis gran no et fiïs mai de la calma, que després ve un temporal a l’hora més impensada. Bufa, ventet de garbí... 3. La mar semblava un mirall; la lluna plata semblava: –Això serà el temporal d’una nineta encantada. Bufa, ventet de garbí... 4. L’arbre n’és un tros de pi, la barca una post corcada; els rems en són afegits, que d’un pam no fan a l’aigua. Bufa, ventet de garbí...

LA CALMA DE LA MAR • Havanera molt popular. • Podem aprofitar aquesta cançó per explicar que cada forma de dansa té el seu compàs determinat (havanera, 6/8 o 2/4; vals, 3/4; marxa, 2/4; etc.). • Si bé la cançó que ens ocupa és tradicional catalana, ens pot servir per explicar que l’havanera és una dansa i cançó de ritme indolent, i generalment melàncolica, que va ser introduïda a Catalunya pels emigrants a les Antilles.

EDUCACIÓ PRIMÀRIA / CICLE SUPERIOR

CANÇONS POPULARS

LA DAMA D’ARAGÓ Moderato

b & b 43 œ œ A∏A - ra

b &b ˙

sol;

b & b 42 œ

Solm

#œ ri

œ -

gó

té

n'hi

ha∏u - na

œ -

Solm

œ œ

da - ma

que∏és bo

œ -

j, œ œ J

als

Re7

fins

ro - ba -

œ œ

Solm

œ ,

Solm

œ -

lle - ra

sa,

Solm

43 œ -

œ œ 42 œ œ œ œ 43 ˙

sa∏An

Re7

mor, ai,

Solm

a - mo

1. A Aragó n’hi ha una dama que és bonica com un sol; té la cabellera rossa, li arriba fins als talons. Ai, amorosa Anna Maria robadora de l’amor, ai, amorós. 2. Sa mare la pentinava amb una pinteta d’or; sa germana els hi trenava els cabells de dos en dos. Ai, amorosa… 3. Cada cabell una perla, cada perla, un anell d’or, cada anell d’or una cinta que li volta tot el cos. Ai, amorosa…

com un

l'a

Ai,

œ œ

li∏ar - ri

lons.

do - ra

a - mo

ros

rós.

œ Ma -

LA DAMA D’ARAGÓ • Aquesta cançó fou típica de paraire i la cantaven en les diverses operacions compreses en la preparació de la llana, des que es tosa de l’ovella fins que està en condicions d’ésser filada i teixida, denominades genèricament parar-la, rentar-la, untar-la, cardar-la, pentinar-la, etc. Segons la tradició muntanyenc a fou treta per un paraire i era patrimoni de la gent d’aquest vell ofici, avui perdut, que eren els únics que la podien cantar. • És una de les cançons més antigues del nostre cançoner popular. Segurament, en els seus orígens aquesta cançó la interpretaven sense la sensible (es a dir, amb el fa natural). • Podem interpretar amb un instrument melòdic la primera frase en to major (sol M) per fer veure als alumnes la diferència entre el mode Major i el menor. • Proc urarem que la interpretació sigui molt expressiva.

EDUCACIÓ PRIMÀRIA / CICLE SUPERIOR

CANÇONS POPULARS

EL MARINER Moderato

## 3 & 4 # # Solœ & ze

œ -

œ œ

vo - ra

lla, n'hi∏ha∏u - na

Mim

dor

que∏és

per

mar

n'hi∏ha∏u

Sol

don

Fa#m

œ œ

Sim

œ la

1. A la n’hi que que

Si7

, La œ œ

rei - na,

lla,

que∏és

Sim

don

œ œ œ œ œ

que∏en bro - da - va∏un mo - ca -

U œ ˙

rei - na.

˙ per

vora de la mar ha una donzella, (bis) en brodava un mocador és per la reina. (bis)

2. Quan en fou a mig brodar li manca seda; (bis) gira els ulls envers la mar: veu una vela. (bis) 3. Veu venir un galió tot vora terra, (bis) en veu venir un mariner que una nau mena. (bis) 4. –Mariner, bon mariner, que en porteu seda? (bis) –De quin color la voleu, blanca o vermella? (bis) 5. –Vermelleta la vull jo, que és millor seda; (bis) vermelleta la vull jo, que és per la reina. (bis)

La7

EL MARINER • Cançó amorosa, dialogada. • Segons Joan Amades, aquesta cançó es canta gairebé per tot Europa, especialment als pobles mariners. També la canten a Escòcia. Per terres de Múrcia, les nenes la canten com a cançoneta de ball rodó infantil. • Es p oden fer tres grups i cadascun interpreta els fragments de cada personatge (narrador-donzella-príncep). • Farem notar que el ritme de les dues frases és exactament igual. Incidirem en el fet que la primera és suspensiva i la segona conclusiva. • Podem aprofitar les repeticions dels compassos 5-6 i 11 i 12 per fer un exercici de dinàmica interpretant-les molt fluix, com un eco.

EDUCACIÓ PRIMÀRIA / CICLE SUPERIOR

CANÇONS POPULARS

CANÇÓ DEL LLADRE Andante La

## 2 & 4 œ. œ œ œ œ œ œ. Re

Quan

jo n'e - ra pe - ti - tet

Sim

œ œ œ œ œ œ œ œ œ #œ

œ ..

par - de - nya blan - ca∏al

peu

Sim

œœ œœ

œ œ œ œ œ œœ -

œœ . œ

déu, cla - vell mo - re - net,

a - déu,

1. Quan jo n’era petitet festejava i presumia, espardenya blanca al peu i mocador a la falsia. Adéu, clavell morenet, adéu, estrella del dia. 2. I ara, que ja sóc grandet, m’he posat a mala vida: me n’he posat a robar, ofici de cada dia. Adéu, clavell... 3. La justícia me n’ha pres i en presó fosca em duïa, la justícia me n’ha pres i em farà pagar amb la vida. Adéu, clavell...

œœ œ œ œ . J

fal -

œ œ œ œ ˙˙ es - tre - lla

La7

œœ œ œ

mi - a,

œ œœ œ œ œ œ œ

i mo - ca - dor∏a la

Mim

## œ . & œœ

œ œœ . œ œ J

fes - te - ja - va∏i pre - su La7

del

Fa#m

œ œœ œ œ œ œ œ

œœ œœ

Mim

# . & # œ œ. es

Sim

œœ œ œ œ . J di

CANÇÓ DEL LLADRE • Aquesta és la cançó de bandolers més coneguda i una de les que té la melodia més bonica. • La versió que us presentem es pot relacionar amb l’eix transversal “educació moral i cívica” o “educació per la pau”, ja que se’n pot extreure l’ensenyament moral de “qui la fa la paga”. No obstant, en la versió completa (Joan Amades) el lladre és deslliurat de la presó. • V igilarem que la síl·laba que es forma sobre els tresets s’articuli sense arrossegar la veu. Probablement, serà convenient fer algun exercici previ de tèc nica vocal que treballi aquest aspecte. • Podem fer descobrir als alumnes l’esquema de la cançó (ABB). • Podem fer buscar als alumnes que encerclin els intervals disjunts que hi ha a la melodia. • Podem fer notar als alumnes que el ritme de totes les frases és igual, tret del treset de semicorxeres.

EDUCACIÓ PRIMÀRIA / CICLE SUPERIOR

CANÇONS POPULARS

L E S D O T Z E VA N T O C A N T Moderato

# & 42

Sol

j œ œœ .. Les

œœ œœ

œ œ

ze van

Sol

fill

‰ œ

œ J

Déu)

(el

Sol

œœ

≈ œ œ œ œ

œ œ

fill

cant

œ œ

œœ

ja∏és

nat

el Déu

In -

j œ Ja∏és

œ œ

Re7

œœ

≈ œ œ œ œ

fant,

fill

Re7

œ œ -

œ œ œ œ

Sol

œ. #œ.

‰ Œ

j œ J

‰

œœ

j œ œ

Déu

œœ

œ œ

œœ œ n œœ œœ

# œ & ‰

dot

fant,

œ œ -

Sol

œ ‰

nat (ja∏és nat)

œœ

Sol

œœ

1. Les dotze van tocant ja és nat el Déu Infant, fill de Maria (bis). 2. El cel és estrellat, el món és tot glaçat, neva i venteja. 3. La Mare i el Fillet estan mig morts de fred, Josep tremola. 4. Josep, a poc a poc, encén allà un gran foc i els àngels canten.

œœ a.

j œ

‰ œ œ J

‰

L E S D O T Z E VA N T O C A N T • Cançó de Nadal coneguda arreu. • Farem notar el començament anacrusi de cada frase. • T indrem cura que els alumnes no arrosseguin l’interval que es forma a la segona síl·laba de la paraula “Maria”.

EDUCACIÓ PRIMÀRIA / CICLE SUPERIOR

NADALES

E L D E S E M B R E C O N G E L AT Allegretto

# 2 & # 4

œ. œ El

sem - bre

ra.

A - bril,

de flors co - ro

Sol

œœ

jar

flor,

## 2 œ & 4 œ

j œœ J

œœ n œœ œœ

lat

con - fús

œœ

43 œœ

œœ

con - ge

Sol

Re Sol , 2 œ œœ 43 œ œ 4 œ œ œ œœ n œœ œœ œœ . œ œ œ œ

La7

ti -

œ œ

œœ

dí

d'a

œ œ

mor

neix

œœ œœ œœ

œœ

d'u - na

ro,

j œœ œ œœ œœ œœ œœ œ œœ J œ sa, d'u - na ro - sa

lla,

1 . E l d e se m b re c o n g e la t c o n f ú s e s re t i r a . A b r i l , d e f l o r s c o rona t , t o t e l m ó n a d m i r a. Qu a n e n u n j a rd í d’a mor n e i x u n a d i v i n a f l o r, d ’u n a ro , ro , ro , d ’u n a sa , s a , s a , d ’u n a ro , d ’u n a s a , d ’u n a ro s a b e l l a , fecunda i poncella. 2 . E l p r i m e r p a re c ausà l a n i t t e n e b ro s a q u e a t o t e l mó n ofusc à l a v i s t a p e n o sa ; me s , e n u n a mi t j anit , b r i l l a e l s o l q u e n’é s e ixit d ’u n a b e , b e , b e , d ’u n a l l a , l l a , l l a , d ’u n a b e , d ’u n a l la , d ’u n a b e l l a a u ro ra que el cel enamora.

re -

œ œ 42 œ œ

œœ œ

Quan en

Sol

œœ

œœ œœ œœ

œœ

j œœ J

d'u - na

sa,

Re7

Sol

œœ n œœ œœ œœ

tot el món ad - mi - ra.

œœ

j œœ J

ro,

nat,

La7

œœ

La7

œœ

fe - cun - da∏i pon - ce

œœ -

j œ œœ œœ œ J

œœ œœ

d'u - na

lla.

3. Amb c ont e nt a me nt i a mor c e le bre m e l dia , e n què e l div í Se ny or ne ix a mb a le gr ia . Si no t e nim mé s t re sor ofe r im- li nost re c or, que é s la gr a n fine sa de nost r a pobre sa .

ro,

E L D E S E M B R E C O N G E L AT • És una de les nadales més difoses i presenta un gran nombre de variants. • La melodia d’aquesta cançó ja es cantava a França al segle XVI, aplicada a una cançó de taver na: Quand la mer Rouge apparut . És molt probable que l’adaptació fos feta a mitjan segle XVIII, època en què prevalia la moda francesa. • Analitzarem damunt la partitura els canvis de compàs. • Es p ot utilitzar la cançó per treballar els matisos fent les respostes de les frases molt fluixes, i a partir de la frase “quan en un jardí d’amor...” un regulador creixent. • Llenguatge: preguntarem als alumnes a qui es refereix la cançó en llenguatge poètic quan parla d’una divina flor. Què vol dir que el desembre es retira. Explicarem o demanarem als alumnes el significat de: fecunda, poncella, tenebrosa, ofuscà, aurora… • La cançó ens ofereix una bona oportunitat de treballar la corxera seguida de dues semicorxeres.

EDUCACIÓ PRIMÀRIA / CICLE SUPERIOR

NADALES

SANT JOSEP I LA MARE DE DÉU Allegretto

# 6 & 8 œ

com

œ.

œœ

ma - ti

œ œ

don,

œ œ

Ma - re

œ ..

Ma - re

Déu

œ œ

œœ

par - ti

fe - ren

œ œ

j œ œœ œ J

j œ œ J

net

La7

j œ # œœ œ J

œœ -

ren

œ œ J

œ œ

can

i∏el

œœ

Fi - llet

1. Sant Josep i la Mare de Déu feren companyia bona; partiren de Natzaret matinet a la bona hora. Dondorondon, la Mare canta i el Fillet dorm. 2. No han trobat posada enlloc perquè els veien massa pobres; se’n van a un barraconet fet de joncs i fet de boga. Dondorondon, la Mare canta i el Fillet dorm. 3. Sant Josep va a cercar foc pels voltants d’allà i no en troba. Mentre ell és a cercar foc, Jesús neix dintre la cova. Dondorondon, la Mare canta i el Fillet dorm.

za -

ra.

do - ron -

Sol

œ œ

œ œ œ œ

œ nœ na∏ho

Nat

j œœ J

j œ œ. œ J œ.

Sol7

Mim

j œœ œœ J

Re7

œ. œ.

Re7

Sol

bo - na;

Re7

sep

j œœ J

pa - nyi

ret

j Do œ œ œ J œ

Sol

Re7

Sant

# œ & œ

Sol

œ .. dorm.

Don -

j œ J

SANT JOSEP I LA MARE DE DÉU • Treballarem la comprensió dels mots: joncs, boga... • Podem explicar quin era el propòsit del viatge que varen fer Josep i Maria des de Natzaret fins a Betlem i al qual fa referència la cançó, i es pot relacionar amb l’àrea del Medi social quan es treballi el cens. • Podem acompanyar la cançó amb un obstinat: per exemple, negra i corxera, o bé amb alguna polirítmia que els mateixos alumnes poden confeccionar.

EDUCACIÓ PRIMÀRIA / CICLE SUPERIOR

NADALES

EL CANT DELS OCELLS Adagio

# 2 & 4

‰ j œ œ œ ˙ œ œ En

# 2 & 4

veu - re des-pun - tar

# œ œ œ œ #œ. œ œ & Fa#

& &

Si7

nit més jo - io

# en

nit

van

œ œ œ œ

œ.

tant,

fes - te - jar - lo

van

œ.

Els

Sol

œ œ

van

amb sa

œ. van

amb sa

els

œ o

veu

me - lin

1 . E n v e u re de spunt a r e l m a j o r llumina r e n l a n i t mé s joiosa ,

dro

llets,

Re7

œ œ -

sa.

j œ œ œ œ œ

can

sa.

œ œ #œ œ ˙ œ.

llets,

fes - te - jar - lo

œ œ œ œ

tant,

fes - te - jar - lo

Mim

˙ -

œ.

sa.

#œ œ #œ œ

dro

sa.

can

Mim

me - lin - dro

veu

œ œ

Si7

œ œ œ œ veu

can - tant,

œ œ #œ œ œ œ amb sa

nœ

œ œ #œ œ œ œ

Fa#

œ.

sa,

o - ce-llets, can - tant,

œ œ œ œ œ œ

o - ce-llets,

.. œ nœ

Lam

#œ œ œ œ

Lam

Els

œ.

j #œ œ œ œ œ œ œ ˙

‰ .. ˙

ma - jor llu - mi - nar

Fa#

œ.

fes - te - jar - lo

Sol

, œ œ œ œ œ nœ

ma - jor llu - mi - nar

els

, j Re7 œ œ œ œ œ

œ.

més jo

veu - re des - pun - tar

œ. œ #œ œ

sa,

œ #

œ J

‰ j œ œ œ œ œ œ œ œ œ œ œ œ œ œ œ En

Mim , œ Si7 œ. J #œ œ œ nœ œ.

Mim

e ls oc e lle t s, c a nt a nt , a fe st e ja r- lo v a n a mb sa v e u me lindrosa . ( bis)

EL CANT DELS OCELLS • És una cançó de Nadal el ritme de la qual s’adapta al moviment de bre ssolar, d’aquí que sigui emprada com a cançó de bressol. • Podem aprofitar aquesta cançó per recordar que de les cançons tradicionals no se’n coneix l’autor, ja que El cant dels ocells s’atribueix, en molts casos i de manera errònia, a Pau Casals, el qual va popularitzar-la en interpretar-la sempre en els seus concerts. • És convenient completar l’aprenentatge d’aquesta cançó amb l’audició interpretada per Pau Casals, que ens pot servir, al mateix temps, per presentar el coneixement del violoncel o aprofundir-hi. • Podem utilitzar el becaire que hi ha al segon compàs per explicar la seva funció tot analitzant la partitura.

EDUCACIÓ PRIMÀRIA / CICLE SUPERIOR

NADALES

P R O P O S TA D I D À C T I C A LA PRESÓ DE LLEIDA O B JE CTI US

— P ar t icip ar en la int erp ret ació d e la cançó, t enint en comp t e la p recisió rít mica i melòd ica, el t ext i un reg ist re còmod e. — A p rend re d e memòria un rep er t ori d e cançons ad eq uat a l’ed at . — Tenir cura d e l’ap arell f onad or, ob servar-ne el f uncionament b àsic, ser conscient s d e la seva imp or t ància i cuid ar-lo amb hig iene. — Cant ar amb una b ona emissió, af inació i just esa rít mica. — R esp ect ar el t reb all col· lect iu i p ar t icip ar-hi. — I d ent if icar i analit zar la cançó mit jançant la lect ura d el rit me i/ o melod ia. — Dist ing ir element s d e l’est ruct ura f or mal i f er-ne un esq uema g ràf ic: t or nad a-est rof a, rep et icions, f rases, p reg unt a-resp ost a. — Lleg ir la cançó amb la p ar t it ura i memorit zar-la. — Fruir d e la p ràct ica d el cant . — S eg uir les ind icacions d el d irect or/ a. — A d op t ar una p ost ura corp oral ad eq uad a a l’act ivit at d el cant . CO NTI NG UTS P R O CE DI ME NTA LS — Cant ind ivid ual i col· lect iu t enint en comp t e: • La p recisió rít mica i melòd ica i el t ext d e la cançó. • La resp iració, l’ar t iculació i l’emissió correct a d e la veu. • Tècniq ues d e resp iració, ar t iculació i ent onació com a mit jà. — Memorit zació d e la cançó. — Localit zació i ob servació d els d if erent s òrg ans q ue int ervenen en la p rod ucció d el so. — R econeixement d e la cançó p el rit me i/ o melod ia. — Cont ext ualit zació d e la cançó: t rad ició, p roced ència. . . — E nt onació d e la cançó en d if erent s t e mpi. — A p licació correct a d els mat isos i ind icacions ref erent s a la d inàmica i al caràct er d e la cançó. — A d ap t ació d e l’exp ressió a les d if erent s p ar t s d e la cançó. — R ef lexió sob re el t ext d e la cançó. — A nàlisi d e la cançó. R it me, melod ia, mèt rica i est ruct ura.

EDUCACIÓ PRIMÀRIA / CICLE SUPERIOR

P R O P O S TA D I D À C T I C A

CO NCE P TUA LS — Cançó a l’uníson. — Cançó amb ob st inat rít mic. — I nt encions comunicat ives i exp ressives d e la cançó. — Missat g e d el t ext lit erari d e la cançó. — E l cant com a exp ressió d els sent iment s. — A sp ect es musicals i exp ressius d e la cançó: • Musicals: est ruct ura A A B B ’, f or ma b inària, f rases, p reg unt a-resp ost a, mod e menor. • E xp ressius: accent uació, f raseig i resp iració, asp ect es d inàmics (mat ís), t e mpo, caràct er. A CTI TUDI NA LS — P ost ura corp oral ad eq uad a en el moment d ’int erp ret ar cançons. — Ús d e la veu com a inst rument d ’exp ressió i comunicació a t ravés d el cant i la p araula. — Cura d ’ut ilit zar correct ament la veu en l’emissió. — R ig or en la lect ura i escrip t ura d e noves cançons i ob res. — Hàb it d e memorit zació. — E missió p recisa d e la veu. — I nt erès p er int erp ret ar cançons coneg ud es i ap rend re’n d e noves. — Comp laença en la int erp ret ació d e cançons d el f olklore p rop i i el d ’alt res p aïsos. — G ust p er començar a cant ar a p ar t ir d el silenci ab solut . — A t enció a les ind icacions d el d irect or/ a. A CTI V I TATS D’E NS E NYA ME NT-A P R E NE NTATG E CO NTE X TUA LI TZ A CI Ó DE LA CA NÇÓ — La g ran d if usió d e la cançó f a q ue el t ext of ereixi molt a d iversit at d e variant s en els d et alls, p er b é q ue l’arg ument es mant é inalt erab le. — E l t ema és lleg end ari. E n la majoria d e versions, la p oesia localit za el f et a la p resó d e Lleid a, p erò hi ha variant s q ue el sit uen a Tor t osa, a Toled o. . . — “É s molt not ab le q ue els p resos vag in sorp rend re la d ama p recisament cant ant una cançó. É s molt int eressant q ue la musa p op ular s’ad oni d el valor sub lim d e la cançó, f ins al p unt q ue uns p resos miserab les i d e b aixa mà arrib in a d esp er t ar l’amor en el cor d ’una d ama p er l’ef ect e encisad or d ’una senzilla cançó” (Joan A mad es). — L’acomp anyament inst rument al d ’aq uest a cançó al CD es comp on d e: f laut a, ob oè, clarinet , f ag ot , t romp et a, violoncel i p ercussió.

EDUCACIÓ PRIMÀRIA / CICLE SUPERIOR

P R O P O S TA D I D À C T I C A

MOT IVA C IÓ U n e l e me n t re ma rc a bl e de l a c a n ç ó , i qu e e n s po t a j u da r a de sve tl l a r l ’ i n te rè s de l s a l u mn e s, é s l a h i stò ri a qu e e xpl i c a l a c a n ç ó . En a qu e st c a s, ta mbé e s po t fe r e sme n t de l a mú si c a c o m a mi tj à d’ e xpre ssi ó de l s se n ti me n ts qu e de sve tl l e n u n s pre so s a u n a n o bl e da ma . T ÈC N IC A VOC A L Aprofitarem alguns vocalisos per captar sensorialment la diferència entre els mo de s ma j o r i me n o r. — F a re m vo c a l i tza c i o n s me l ò di qu e s a sc e n de n ts i de sc e n de n ts fi n s a l a qu i n ta (do , re , mi , fa , so l , fa , mi , re , do ) e n mo de ma j o r, pu j a n t pe r se mi to n s i ba i xa n t pe r to n s a mb l e s sí l ·l a be s “ du bi du bi du bi du bi du m” , o “ ma me mi mo mu mo mi me ma ” , i “ H a so r ti t e l so l a qu e st ma tí ” . — F a re m e l ma te i x e xe rc i c i , bé qu e a qu e sta ve ga da e n me n o r (do , re , mi b, fa , so l , fa , mi b, re , do ), di e n t l e s ma te i xe s sí l ·l a be s de l ’ e xe rc i c i a n te ri o r, pe rò e l te xt se rà “ Qu i n a ma l a so r t, e stà pl o ve n t” . — U n a a l tra vo c a l i tza c i ó c o n si sti rà a c a n ta r l a pri me ra fra se (“ A l a c i u ta t de L l e i da ” ) a n a n t-l a a pu j a n t pe r se mi to n s. És i mpo r ta n t qu e a pro fi te m a qu e st exercici per treballar el resultat interpretatiu: agafar aire pel nas de manera tra n qu i l ·l a me n tre e l me stre /a fa e l l ev are de di re c c i ó pe r c o me n ç a r; fe r-l a mo l t l l i ga da , d’ u n a so l a a rc a da se n se re spi ra r i pe n sa n t-l a fi n s a l ’ a c c e n t de l a sí l ·l a ba “ l l e i ” , de ma n e ra qu e n o s’ a c c e n tu ï ge n s l a sí l ·l a ba “ da ” . T EXT Tre ba l l de l e c tu ra : 1 . A l a ci ut at de Ll ei da n’hi ha una pres ó ; de pres o s , mai n‘hi manquen, pet i t a, bo ni ca, pro u n’hi po rt a el baró , l i ret a, l i ró .

4 . E l s pres o s s e n’ado nen i paren l a cançó . –Cant eu, cant eu, bo ns pres o s , pet i t a, bo ni ca, cant eu-me l a cançó , l i ret a, l i ró .

2 . S i n’hi ha t rent a-t res pres o s , cant en una cançó ; l ’ha t ret a i l ’ha di ct ada, pet i t a, bo ni ca, el més j o v e de t o t s , l i ret a, l i ró .

5 . –Co m cant arem, s eny o ra, s i es t em en g reu pres ó ? –Que us f al t a menj ar o beure, pet i t a, bo ni ca, o us qui t en l a raci ó , l i ret a, l i ró .

3 . La ni na s e’l s es co l t a de dal t del mi rado r; a cada po s adet a, pet i t a, bo ni ca, ne dav al l a un g raó , l i ret a, l i ró .

6 . –No ens f al t a menj ar i beure, ni ens qui t en l a raci ó ; el que ens f al t a, s eny o ra, pet i t a, bo ni ca, l es cl aus de l a pres ó , l i ret a, l i ró .

EDUCACIÓ PRIMÀRIA / CICLE SUPERIOR

P R O P O S TA D I D À C T I C A

III

7 . –Cant eu, cant eu-me, pres o s , acabeu l a cançó ; acabeu-l a, bo ns pres o s , pet i t a, bo ni ca, que me’n capt i v a el s o , l i ret a, l i ró .

1 5 . –A i , pare, l o meu pare, el més pet i t de t o t s . –A i , f i l l a, Marg ari da, pet i t a, bo ni ca, ai x ò no po t s er, no !, l i ret a, l i ró .

8 . A ni ré al meu pare, recapt aré el perdó . Qui és que l ’ha di ct ada, pet i t a, bo ni ca, t an bo ni ca cançó ?, l i ret a, l i ró .

1 6 . Han cremat l a Garri g a, Co nf l ent i R o s s el l ó . –Dels presos que allà canten, pet i t a, bo ni ca, di g ueu, què en f areu, v ó s ?, l i ret a, l i ró .

9 . –E l del barret et neg re, el més j o v e de t o t s .– Ja s e’n v a a n’el s eu pare, pet i t a, bo ni ca, a demanar-l i un do , l i ret a, l i ró .

1 7 . –S ’aco s t a el s ant di s s abt e, el s penj aran a t o t s . –A i , pare, l o meu pare, pet i t a, bo ni ca, no peng eu l ’ai mado r!, l i ret a, l i ró .

1 0 . –A i , pare, l o meu pare, j o v o s deman’ un do ; no v o s deman’ Val ènci a, pet i t a, bo ni ca, ni t ampo c A rag ó , l i ret a, l i ró .

1 8 . –A i , f i l l a, Marg ari da, s erà el pri mer de t o t s . Les co rdes s ó n f i l ades , pet i t a, bo ni ca, que en co s t en a pes d’o r, l i ret a, l i ró .

1 1 . Ni t ampo c B arcel o na, ci ut at de g ran v al o r. –A i , f i l l a, Marg ari da, pet i t a, bo ni ca, qui n do v o l s que j o et do ?, l i ret a, l i ró .

1 9 . –A i , pare, l o meu pare, peng eu-me a mi i t o t ; f eu l es f o rques de pl at a, pet i t a, bo ni ca, f eu-ne l o s do g al s d’o r, l i ret a, l i ró .

1 2 . –A i , pare, l o meu pare, l es cl aus de l a pres ó . –A i , f i l l a, Marg ari da, pet i t a, bo ni ca, ai x ò no po t s er, no , l i ret a, l i ró .

2 0 . l a cada cap de f o rca po s eu-hi un po m de f l o rs ; perquè l a g ent que pas s i , pet i t a, bo ni ca, s ent i n l a bo na o l o r, l i ret a, l i ró .

1 3 . E l s pres o s f ug i ri en, co m quedari a, j o ? D i g ues per què v o l s , f i l l a, pet i t a, bo ni ca, l es cl aus de l a pres ó ?, l i ret a, l i ró .

2 1 . R es i n un pareno s t re per l ’àni ma del s do s , i di g ui n: « A i l a t ri s t a, pet i t a, bo ni ca, que ha mo rt per l ’ai mado r!, l i ret a, l i ró .

1 4 . –A i , pare, l o meu pare, per t reure’n l ’ai mado r. –A i , f i l l a, Marg ari da, pet i t a, bo ni ca, qui és t o n ai mado r?, l i ret a, l i ró .

2 2 . D éu l a perdó , f l o ret a, j ardí de cada f l o r. –Qui és aques t a do nz el l a pet i t a, bo ni ca, que és mo rt a per amo r?, l i ret a, l i ró .

EDUCACIÓ PRIMÀRIA / CICLE SUPERIOR

P R O P O S TA D I D À C T I C A

2 3 . –Nét a és del rei d’Ho ng ri a, parent a d’A rag ó . D éu l ‘haj a perdo nada, pet i t a, bo ni ca, l a f i l l a del baró » –, l i ret a, l i ró .

2 8 . –A nem, anem, l a bel l a, a f i ra a Taras có ; us co mpraré l es ro bes , pet i t a, bo ni ca, del s més bo ni cs co l o rs , l i ret a, l i ró .

2 4 . Ment re el baró do rmi a l a f i l l a no do rm, no ; l i n‘ha dat do rmi t o ri , pet i t a, bo ni ca, do rmi t o ri del bo , l i ret a, l i ró .

2 9 . Les t al l aran s et s as t res , co s i nt -l es v i nt -i -do s ; a cada es t i s o rada, pet i t a, bo ni ca, durem un ram de f l o rs , l i ret a, l i ró .

2 5 . Que de v i nt -i -quat re ho res no t o r narà a raó . S o t a el co i x í l i t ro ba, pet i t a, bo ni ca, l es cl aus de l a pres ó , l i ret a, l i ró .

3 0 . A cada punt d’ag ul l a ref ermaré l ’amo r. Quan l es t i ndreu co s i des , pet i t a, bo ni ca, ens cas arem t o t s do s –, l i ret a, l i ró .

2 6 . –E i x i u, ei x i u, l o s pres o s , ei x i u, ei x i u-ne t o t s ; aneu’s -en cap a França, pet i t a, bo ni ca, i f eu-ne una cançó , l i ret a, l i ró .

3 1 . E l s pres o s t o t s co rri en, no co rre l ’ai mado r: g i rat cap endarrera, pet i t a, bo ni ca, g uai t av a el s eu amo r, l i ret a, l i ró .

2 7 . La f i l l a v o s l l i bert a, l a f i l l a del baró .– E l qui no s e’n v o l mo ure, pet i t a, bo ni ca, n’és l o s eu ai mado r, l i ret a, l i ró . a ) L è xi c : — C o mpre n si ó de l si gn i fi c a t de l s mo ts: di c ta da , n i n a , po sa de ta , da va l l a , re c a pta ré , j o r n , do , a n i ma do r, do ga l s, fo rc a . — Comprensió del significat de les expressions: no quedeu per mi, no pot ser, e l pri me r de to ts, a pe s d’ o r, i to t, c a p de fo rc a , D é u l a pe rdó , D é u l ’ h a j a pe rdo n a da . — Si n o n í mi a : n i n a -n o i a , xi qu e ta ; po sa de ta -e stro fe ta -e stro fa ; da va l l a -ba i xa ; re c a pta r-de ma n a r; j o r n -di a ; vo l ta -ve ga da ; di c ta da -i n ve n ta da , di ta , fe ta . — D i mi n u ti u s: po sa de ta , ba rre te t, fl o re ta . — To r n a da : pe ti ta bo n i c a . — Mo ts de c o mpl e me n t: l i re ta l i ró . b) F o n è ti c a (pro n u n c i a c i ó c o rre c ta ): — C o n tra c c i o n s fò n i qu e s: vo l ta _a l j o r n , c a pti va _e l so , a n i ré _a l me u pa re ,

EDUCACIÓ PRIMÀRIA / CICLE SUPERIOR

P R O P O S TA D I D À C T I C A

e l qu e _é s mé s a l t i ro s, se ’ n va _a mb e l se u pa re , j o _e t do , s’ a c o sta _e l , bo n a _o l o r, qu e _h a mo r t pe r l ’ a i ma do r, qu e _é s mo r ta pe r a mo r. — Tre ts fo n è ti c s di fe re n c i a l s de l c a ta l à : e o be r ta : pre so s, l i re ta , c a n te u . O o be r ta : pro u , vo l ta , bo n a . Vo c a l n e u tra : pe ti ta , bo n i c a . So pa l a ta l : pe n ge u -me , ge n t, j o ve , me n j a r, j o r n . So d’ e ssa so n o ra : pre só , po sa de ta , do n ze l l a . c ) C l a ssi fi c a c i ó de l te xt: — Ma rc de l a c a n ç ó : l a pre só , e l c a n t, l ’ a mo r, l a mo r t. PR OC ÉS D ’ EN SEN YA MEN T-A PR EN EN TAT GE — Tre ba l l a re m a qu e sta c a n ç ó a mb pa rti tu ra , a tè s qu e e l s a l u mn e s de c i c l e su pe ri o r j a te n e n pro u c o n e i xe me n ts mu si c a l s pe r po de r-l a se gu i r i pe rqu è é s c o n ve n i e n t qu e e s fa mi l i a ri tzi n a fe r-h o . — El me stre /a c a n ta rà u n a ve ga da l a c a n ç ó (u n a e stro fa o du e s). — Es fa rà u n a pri me ra a n à l i si me l ò di c a i rí tmi c a de l a pa r ti tu ra . — S’ e n se n ya rà pe r fra se s. (Po tse r c a l drà tra n spo r ta r-l e s u n a te rc e ra i n fe ri o r, si e l s a l u mn e s te n e n di fi c u l ta t e n e l s a gu ts.) — La pres ó de Ll ei da é s u n a c a n ç ó l í ri c a i n a rra ti va . D o n a re m u n a c ò pi a de l a l l e tra a l s a l u mn e s i e n fa re m u n a l e c tu ra pe r ta l de c o n è i xe r l ’ a rgu me n t se n c e r i de stri a r qu i n e s e stro fe s fa n re fe rè n c i a a l a pre se n ta c i ó , n u s i de se n l l a ç de l a h i stò ri a . Ta mbé h a u ra n d’ i n di c a r qu a n ts pe rso n a tge s h i su r te n . — H a u ra n de bu sc a r a l di c c i o n a ri l e s pa ra u l e s de l vo c a bu l a ri qu e pre se n ti n di fi c u l ta t i e l me stre /a c o me n ta rà a qu e l l e s e xpre ssi o n s qu e de sc o n e gu i n . A SPEC T ES R ÍT MIC S — Es tra c ta d’ u n a c a n ç ó a mb c o mpà s c o mpo st. F a re m a do n a r e l s a l u mn e s de l a su bdi vi si ó te r n à ri a de c a da te mps i e xpl i c a re m e l si gn i fi c a t de l n u me ra do r i de n o mi n a do r de l c o mpà s. — Po de m fe r qu e u n gru p d’ a l u mn e s de l a c l a sse pi qu i n a mb e l pe u a te rra e l s te mps de l c o mpà s, i qu e u n a l tre gru p pe rc u de i xi n a mb u n l l a pi s so bre l a ta u l a l e s su bdi vi si o n s. El ma te i x e xe rc i c i e s po t du r a te r me a mb i n stru me n ts de pe rc u ssi ó de me mbra n a i de fu sta . — Pe r tre ba l l a r se n so ri a l me n t e l s c o mpa sso s c o mpo sto s, e l me stre /a c a n ta rà di fe re n ts c a n ç o n s a mb c o mpà s si mpl e o c o mpo st, ma rc a n t-n e l a pu l sa c i ó , i e l s a l u mn e s h a u ra n d’ a do n a r-se si te n e n su bdi vi si ó te r n à ri a . Pe r e xe mpl e : P l o u i f a s o l (ri tme bi n a ri ), M unt any es del Cani g ó (ri tme te r n a ri ). — F e r e xe rc i c i s de po sa r l í n i e s di vi sò ri e s a l í n i e s rí tmi qu e s de c o mpà s 6 /8 . — Expl i c a r qu è é s u n a a n a c ru si .

EDUCACIÓ PRIMÀRIA / CICLE SUPERIOR

P R O P O S TA D I D À C T I C A

— F e r l a l e c tu ra rí tmi c a de l a pa r ti tu ra : pri me r, a mb sí l ·l a be s rí tmi qu e s; de spré s, pi c a n t a mb l e s ma n s, i , pe r ú l ti m, re c i ta n t e l n o m de l e s n o te s. — Ensenyar-los a escriure el text de la cançó sota la par titura, fent-los adonar qu e a c a da n o ta n o h i c o rre spo n se mpre u n a sí l ·l a ba . MEL OD IA — Es fa rà bu sc a r a l s a l u mn e s l ’ e xte n si ó de l a c a n ç ó (di stà n c i a e n tre l a n o ta mé s gre u i l a mé s a gu da de l a pa r ti tu ra ). — F a re m qu e s’ a do n i n qu e e stà e sc ri ta e n mo de me n o r, fe n t l a c o mpa ra c i ó a u di ti va de c o m se ri a l a ma te i xa c a n ç ó e n mo de ma j o r. — Hauran d’escriure l’estructura formal i pintar un petit musicograma al costat de la partitura amb la forma AABB’. Els explicarem que es tracta d’una forma binària. — Es tre ba l l a rà e l n o m de l e s n o te s de l a pa r ti tu ra . — Es pot demanar als alumnes que busquin a la melodia diferents intervals. — Després de fer notar la preeminència de les notes tònica i dominant en tota la melodia, es pot remarcar que la majoria de cançons amb començament anacrúsic ho fan amb la successió dominant-tònica i que és un dels trets identificatius de la cançó popular catalana. (Els tres tambors, Cargol, treu banya, Ploreu, ploreu ninetes, El ball de la civada, El rotlletó, El poll i la puça...). IN T ER PR ETA C IÓ — In te n ta r qu e l a me l o di a qu e di mo l t l l i ga da i so sti n gu da i qu e e l s fi n a l s n o qu e di n a c c e n tu a ts (e n to te s l e s pa ra u l e s pl a n e s de l fi n a l de fra se , s’ h a de ma rc a r l a sí l ·l a ba tò n i c a i n o a c c e n tu a r ge n s l ’ à to n a ). — Si s’ a pre n e n l e s e stro fe s e n qu è pa rl e n di fe re n ts pe rso n a tge s, fe r-l e s c a n ta r a u n so l i sta o a u n pe ti t gru p de l a c l a sse se go n s e sc a i gu i a l te xt. — In te n ta r j u ga r a mb di fe re n ts di n à mi qu e s a de qu a de s a l te xt. — Si e l n i ve l l de l a c l a sse h o pe r me t, bu sc a r u n a ve rsi ó pe r c a n ta r-l a a ve u s. — Pe rqu è e l s a l u mn e s s’ a do n i n de l re su l ta t vo c a l , se ri a bo e n re gi stra r-n e l a i n te rpre ta c i ó a fi de po de r fe r u n a a u to c rí ti c a i mi l l o ra r a qu e l l s a spe c te s qu e c o n vi n gu i . T R EB A L L IN T ER D ISC IPL IN A R I A MB L ’ À R EA D E PL À ST IC A — C o n fe c c i o n a r u n a u c a pe r gru ps qu e re pre se n ti l a h i stò ri a a qu è fa re fe rè n c i a l a c a n ç ó .

EDUCACIÓ PRIMÀRIA / CICLE SUPERIOR

P R O P O S TA D I D À C T I C A

VII

Himnes i cants

• Himnes i cants • Proposta didàctica

Himnes i cants

ÍNDEX Himnes i cants 1

Els Segadors

Proposta didàctica 2

Els Segadors

HIMNES I CANTS

Lletra: Emili Guanyabens Mú s i c a : t r a d i c i o n a l c a t a l a n a H a r m o n i t z a c i ó : J o s e p Ro da

ELS SEGADORS # 3Maestoso . j œ . . & 4 œ œ ˙ œ. œ œ Ca - ta - lu - nya, tri- om - fant, ho - ra, se - ga - dors! mo - li l'e - ne - mic

Piano

# 3Maestoso & 4 œœ .. # œœœ œ. f ? # 43 œ. œ œ.

œ œ œ . œ 42

œ. œ œ œ J

tor - na - rà∏a ser ri - ca∏i plena! En - dar A - ra∏és ho - ra, d'es - tar∏a - ler - ta! Per quan en ve - ient la nostra∏en - se- nya;: com fem

.. œ . œj œ . œ œœ .. œœ # œœœ œ˙˙ œ œ œœœ .. œœ J

j œœ .. œœ œœ œœœ œ. œ œ

œœ œœ œœ .. œœ 42 œ œ œ. œ

.. œ œ œ œ œœœ œ

œœ œœ œ œ œ œ œ œ

œ œ œ . œ 42 œ œ œ. œ

# 2 & 4 œ œ œ œ 43 ˙ 6

re - ra∏a - ques - ta vingui∏un al - tre cau - re∏es - pi - gues

œ. œ

gent juny d'or,

œ œ œ œ. œ œ

, 3 œ œ œ œ œ œ œ œ . œ œ œj‰ œ œ . œ œ. œ œ tan u - fa - na∏i tan su - per - ba! Bon cop de falç! es - mo - lem ben bé les ei - nes! Bon cop de falç! quan con - vé se - guem ca - de - nes! Bon cop de falç!

3 # 2 3 œ œ œ œ & 4 œ œœœ œœœ œœœ 4 ˙œ˙ # œ œ œ . œœœ œœœ œ œ œ œ œ œ œ œœ . œ œ œ œ œœ œœ œ .. œœ 33 . œ œ œ œ œ œ œ œ œ . ? # 42 3 œ œ œ œ # œœ œ œœ . œœ œ œ œ œ œ 4 œ œ œ .

Bon cop de Bon cop de Bon cop de 3

œœœ œœœ ... œœœ

˙˙ ˙

œ œ œ œ. œ œ

3 , œ œ . œ U˙ . 1, 2. , 3 3. # œ œ œ ≈ œ œ œ œ œ œ œ . œ œ œj‰ œ . œ .. œ œ œ œ . œ ˙ . & > >> falç, de- fen- sors de la terra! Bon cop de falç! A - ra∏és 11

falç, falç,

de- fen- sors de de- fen- sors de

la la

terra! Bon cop de falç!

Que tre –

3 # œ œ œ ≈ œ œ & œœ œœ œœ œœ œœœ # œœ # œœ œœ œ œœ .. œ œ œj‰ œ . # œœ œ œ œœ œ . œœ œœ œœ œœ .. œ 3 j ?# ≈ œ ˙ œ œ œ œ œ . œ œ œ œ œ œ ˙˙ œ œ . œ œœ œœ ‰ œ .. œ

ter - ra! Bon cop de

.. œ œ # œœ œœ .. ˙˙ ˙

œœ œœ ƒ

falç!

œœœ .. œœ ˙˙ .. œ .. œœ ˙˙ .. 3

œ œœ . œœœ ˙˙ .. œ . ˙.

1. Catalunya, triomfant, tor narà a ser rica i plena! Endarrera aquesta gent tan ufana i tan superba! Bon cop de falç! Bon cop de falç, defensors de la terra! Bon cop de falç! 2. Ara és hora, segadors! Ara és hora d’estar alerta! Per quan vingui un altre juny esmolem ben bé les eines! Bon cop... 3. Que tremoli l’enemic en veient la nostra ensenya: com fem caure espigues d’or, quan convé seguem cadenes! Bon cop...

ELS SEGADORS • Vegeu la proposta didàctica a la fitxa següent.

HIMNES I CANTS

P R O P O S TA D I D À C T I C A ELS SEGADORS OBJECTIUS — Par tici par en la interpretació de l’himne Els Segadors , tenint en compte la precisió rítmica i melòdica, el text i un registre còmode. — Aprendre de memòria un reper tori de cançons adequat a l’edat. — Tenir cura de l’aparell fonador, observar-ne el funcionament bàsic, ser conscients de la seva impor tància i cuidar-lo amb higiene. — Cantar amb una bona emissió, afinació i justesa rítmica. — Respectar el treball col·lectiu i par ticipar-hi. — Identificar i analitzar la cançó mitjançant la lectura del ritme i/o melodia. — Llegir la cançó amb la par titura i memoritzar-la. — Fruir de la pràctica del cant. — Seguir les indicacions del director/a. — Adoptar una postura corporal adequada de manera constant. CONTINGUTS PROCEDIMENTALS — Cant individual i col·lectiu tenint en compte: • La precisió rítmica i melòdica i el text de la cançó. • La respiració, l’ar ticulació i l’emissió correcta de la veu. • Tècniques de respiració, articulació i entonació aplicades al cant. — Memorització de la cançó. — Localització i observació dels diferents òrgans que intervenen en la producció del so. — Reconeixement de la cançó pel ritme i/o melodia. — Contextualització de la cançó: tradició, procedència... — Aplicació correcta dels matisos i indicacions referents a la dinàmica i al caràcter de la cançó. — Adaptació de l’expressió a les diferents par ts de la cançó. — Reflexió sobre el text de la cançó. — Anàlisi de la cançó. Ritme, melodia, mètrica i estructura. CONCEPTUALS — Cançó a l’uníson. — Intencions comunicatives i expressives de la cançó.

HIMNES I CANTS

P R O P O S TA D I D À C T I C A

— Missatge del text literari de la cançó. — El cant com a expressió dels sentiments. — Aspectes musicals i expressius de la cançó: • Expressius: accentuació, fraseig i respiració, aspectes dinàmics (matís), tempo , caràcter. ACTITUDINALS — Esforç per mantenir una postura corporal adequada en el moment d’interpretar cançons. — Valoració de la veu com a instrument d’expressió i comunicació mitjançant el cant i la paraula. — Consciència de la necessitat de tenir cura i d’utilitzar correctament la veu en l’emissió. — Valoració de l’hàbit de memorització. — Esforç en l’emissió precisa de la veu. — Interès per interpretar cançons conegudes i aprendre’n de noves. — Actitud de valoració i apreciació en la interpretació de cançons del folklore propi i el d’altres països. — Gust per començar a cantar a par tir del silenci absolut. — Atenció a les indicacions del director/a. — Respecte i interès per l’himne de Catalunya. ACTIVITATS D’ENSENYAMENT-APRENENTATGE CONTEXTUALITZACIÓ DE LA CANÇÓ Quan esclata la Guerra dels Trenta Anys, l’any 1618, inicialment per causes religioses, encara que també s’hi barregen qüestions polítiques i econòmiques, Felip IV d’Àustria, rei d’Espanya, hi par ticipa obligat pel seu parentiu amb l’emperador alemany de la dinastia Hasburg. Però les guerres costen diners, i una guerra tan llarga arruïna la tresoreria reial. És llavors quan es pretén que Catalunya apor ti també homes i diners a la guerra. Això origina un profund rebuig i indignació de la població catalana, que es veu forçada a acollir les tropes imperials per tal de defensar la fronter a espanyola de l’atac francès. Les actuacions del comte-duc d’Olivares, primer ministre de Felip IV, van desvetllar tanta animadversió en el poble català, per la violència i els abusos dels seus soldats, que moltes poblacions es revoltaren. El dia de Corpus de 1640 s’inicia a Barcelona la revolta dels segadors en l’anomenat Corpus de Sang. La Generalitat i el conseller en cap, Pau Claris, van fer costat als revoltats.

HIMNES I CANTS

P R O P O S TA D I D À C T I C A

De la Guerra dels Segadors, n’hem conservat la música del que després s’ha conver tit en l’himne nacional de Catalunya i símbol de la nostra identitat, Els Segadors . La lletra original d’ Els Segadors es va simplificar, a par tir de l’adaptació feta a l’any 1899, amb la reducció de sis estrofes a tres, que són les que es canta actualment unificant-ne la tonada. Activitats per relacionar els personatges de la columna de l’esquerra amb els conceptes de la dreta. Felip IV par ticipa en la

conseller en cap

Pau Cl aris és el

primer ministre de Felip IV

Comte-duc d’Olivares és el

rei d’Espanya

Felip IV és el

Guerra dels Trenta Anys

MOTIVACIÓ Podem fer referència a la tradició immemorial de diferents pobles, comunitats, par tits polítics, religions, agrupacions espor tives, etc., a establir símbols que els identifiquin, com un escut, una bandera o, com en el cas que ens ocupa, un himne. Prèviament a la presentació de la cançó podem fer escoltar diferents himnes i preguntar si els coneixen i què representen: l’himne del Barça, d’Europa (la 9a de Beethoven). En aquesta mateixa línia també podem fer esment del poder d’associació que pot tenir la música fent-los escoltar diferent músiques d’anuncis, de programes de TV, de pel·lícules... TÈCNICA VOCAL Proposem un vocalís que servirà, alhora, per preparar les veus per cantar Els Segadors , i per treballar i exercitar el cant a dues veus. — Primer ensenyarem la segona veu, que farem cantar amb la síl·laba “nu”, pujant per semitons i baixant per tons.

# & 43

œ. œ œ.

j œ œ œ ˙

# & 43

œ. œ œ.

j œ œ œ ˙

HIMNES I CANTS

P R O P O S TA D I D À C T I C A

III

— Després farem el mateix amb la primera veu. Per fer variat l’exercici podem canviar la síl·laba “nu”, per exemple per “dum”. — Per últim, dividirem la classe en dos grups que cantaran ambdues melodies simultàniament (pujant i baixant de la mateixa manera). Segons el nivell vocal de la classe podrem fer aquest exercici en la primera sessió, o haurem d’esperar a futures classes quan tinguin les dues melodies més segures. — En totes les variants cal cuidar l’afinació i la nota final, que serà llarga, intentant que l’uníson entre ambdós grups sigui per fecte. Cal habituar-los a escoltar-se en l’har monia, per la qual cosa demanarem als alumnes que cantin amb una intensitat moderada. TEXT — Fonètica. Dificultat de pronúncia: e oberta: alerta, terra... O oberta: bon, cop, hora… Vocal neutra: Catalunya, rica, endarrera... Enllaços fònics: tan ufana i tan superba!, per quan vingui un altre juny… — Lèxic. Dificultat de comprensió: ufana, superba, alerta, esmolem, eines, ensenya... — S’explicaran les expressions: Bon cop de falç, per quan vingui un altre juny, esmolem ben bé les eines, com fem caure espigues d’or, quan convé seguem cadenes... — Recitar les frases de la cançó articulant bé el text. — Memoritzar el text mitjançant la repetició de versos i estrofes. ASPECTES RÍTMICS — Farem que els alumnes endevinin, entre tres sèries de 8 pulsacions que interpreta el mestre/a amb un instrument de percussió, quina sona en funció de l’accentuació (compàs). També els podem fer interpretar o endevi nar quin canvi de compàs es produeix. Exemple: digues quin has sentit.

43 >œ

>œ

43 >œ

42 >œ

43 >œ

HIMNES I CANTS

42 >œ

43 >œ

œ œ

>œ

œ œ

P R O P O S TA D I D À C T I C A

ASPECTES MELÒDICS — Fer buscar als alumnes l’àmbi t de la cançó (mi 3 - re 4). — Descobrir quin és l’interval més ampli de la cançó (5a). — Fer buscar als alumnes quantes vegades hi apareix l’interval de tercera 10). — Notes de pas. Després d’haver introduït el concepte d’acord, farem notar als alumnes que quan es desplega una melodia damunt d’un acord també hi trobem notes que no li són pròpies (Catalunya-tor narà). Exercici: encercla les notes de pas.

# & www

œ. œ œ

# & www

œ. œ œ

— Podem escriure l’escala de mi menor i comparar-la amb la de la menor, fent notar que la distància entre els graus d’ambdues escales coincideix. — Escriure l’escala de re menor i, per comparació amb la de la menor i de mi menor, els alumnes hauran de descobrir quina és la nota alterada (si bemoll). — Completar la cançó en to de re menor. Exercici: escriu les notes que hi falten.

& b 43 Œ Œ œ . œ

— Podem treballar la discriminació auditiva del fa diesi i el fa natural. Exercici: escolta bé la nota “fa” i digues quins has sentit.

j # & 43 Œ Œ œ . œ œ . œ œ œ œ j # & 43 Œ Œ œ . œ œ . œ n œ œ œ j # & 43 Œ Œ œ . n œ œ . œ n œ œ œ

HIMNES I CANTS

P R O P O S TA D I D À C T I C A

— Farem notar el caràcter enèrgic i majestuós de la cançó i, per extensió, de tots els himnes. — Fer l’audició de les diferents versions d’ Els Segadors (segons el CD de la Generalitat de Catalunya).

HIMNES I CANTS

P R O P O S TA D I D À C T I C A