MAILS Creo que estabais registrando todas las opiniones (3.6.11) En web AuS "me apetece destacar mi sensación personal y sincera que este Congreso de BioArquitectura, que aparentaba ser un tema de interés para un colectivo minoritario, se ha revelado interesante para un público ámplio, diverso y pluridisciplinar. Personalmente he de decir que ha superado mis expectativas. Así que me relajo, -respecto a mi anterior escrito-, y me apunto a confiar en el nuevo escenario que ha dibujado del Decano del COAC en el parlamento de clausura, en el que contráriamente a lo protocolario, ha declarado “Abierto el Congreso”, en una clara invitación a continuar debatiendo con más profundidad temas que solo han podido ser esbozados… Y acabo, enhorabuena a todos y a todas, los/as organizadores/as y los/as participantes que hemos estado magníficos/as Sergi López-Grado i Padreny "La Història l’escriuen el guanyadors i l’Arquitectura “històricament” ha estat una eina del poder. Ja va sent hora que l’Arquitectura parli per si mateixa i no per lloar atributs de tercers, ja siguin ideologíes polítiques, multinacionals, grans Holdings….. L’Arquitectura te el seu propi “àmbit” i en la Sostenibilitat i en la Bio Arquitectura hi trobem un bon punt d’arribada de la trajectòria erràtica “fugida endevant” que ha significat el Post-Modernisme. Cada dia que passa hi ha mes evidències que la ciutat es fa a banda de l’Arquitectura i de l’Urbanisme, es un fenòmen social periarquitectònic i periurbanístic, que flueix desoint el planejament i aliè a la qualitat de l’habitatge. Les ciutats es van nodrint d’edificis que allotjen gent que vol estar “a prop” i que s’instal·la amb independència de les condicions d’acollida empesa per l’atractiu de l’accès al coneixement, la diversitat i la complexitat que es troba en les grans aglomeracions urbanes. En aquest context d’aglomeració irreflexiva urbana, la Bioarquitectura per la seva immediatessa i proximitat, te la possibilitat de recuperar el terreny que li ha estat arrabassat per la recurrent banalitat del dicurs estilístic “per se” i dil·letant que gairebé només interessa al col·lectiu d’arquitectes i a alguns artistes. Amb l’afegit que representen un escàs 1 per mil de la població diana a la que cal garantir unes condicions d’habitabilitat dignes, associades a la bondat i a la qualitat dels materials; que en definitiva son una forma més de l’energía, com ho som nosaltres."