Crònica de la Barceloneta. Març 2014 by Biblioteca Barceloneta-La Fraternitat

Crònica de la Barceloneta Recull de premsa mensual

MARÇ de 2014

Cuatro nadadores cruzarán el Mediterráneo a nado para luchar contra el cáncer ...... 3 At. Barceloneta-Real Canoe, partido estelar en los cuartos de final ........................... 5 Barcelona vol prohibir dur el gos deslligat pel carrer ................................................. 6 Conversa sobre els moviments socials als barris de Ciutat Vella ................................ 8 Pepe Rubianes reapareix ........................................................................................ 15 L'Atlètic Barceloneta destrossa el Canoe (21-5) i s'enfrontarà al CN Mataró a semifinals de la Copa del Rei................................................................................... 17 La ilusión del Sant Andreu ante el coloso Barceloneta ............................................. 18 14-5. El Barceloneta arrolla al anfitrión y revalida el titulo ...................................... 20 Xavier Trias: "Barcelona traurà Catalunya de la crisi" .............................................. 23 La comisaria Ruiz patrulla por la Barceloneta .......................................................... 30 El Barceloneta conquereix la seva desena Copa del Rei ........................................... 33 Un álbum para Colita y su mundo ........................................................................... 35 Domingos bajo el sol .............................................................................................. 38 Colita, la mirada crítica i burleta d’una rebel ........................................................... 40 Devolución al ciudadano......................................................................................... 42 Un revulsivo para reflotar el waterpolo espanyol .................................................... 45 Formació i activitats a prop del mar ........................................................................ 48 Colita, mil maneras de mirar Barcelona .................................................................. 50 Hoteles temáticos .................................................................................................. 53 Cierra 'Masala', el periódico de denuncia y crítica social de Ciutat Vella .................. 57 Quim Marqués acuña el concepto paella catalana en el Suquet de l'Almirall ........... 60

Crònica de la Barceloneta Recull de premsa mensual Març de 2014

Un caballero de la medicina .................................................................................... 62 Viu la platja ............................................................................................................ 64 Carmen Amaya, ostatge de Franco.......................................................................... 66 La artista Carolina Antón expone en la Sala Lateral del IAACC Pablo Serrano ........... 67 UNA CANYA............................................................................................................ 69 Una mà on recolzar-se ............................................................................................ 70 La patente de la 'paella catalana' vulnera la Ley de Marcas ..................................... 73 La Barceloneta pesquera ........................................................................................ 76

Crònica de la Barceloneta Recull de premsa mensual Març de 2014

LA VANGUARDIA 01/03/2014 http://www.lavanguardia.com/vida/20140301/54401902227/cuatro-nadadores-cruzaran-elmediterraneo-a-nado-para-luchar-contra-el-cancer.html

Cuatro nadadores cruzarán el Mediterráneo a nado para luchar contra el cáncer PER: ALBERTO ORTIZ

Madrid, 1 mar (EFE).- La solidaridad y la natación se han dado la mano este fin de semana en Madrid, donde más de doscientas personas participan en una maratón de natación de 24 horas para promocionar el Mediterranean Challenge, una travesía a nado desde Menorca hasta Barcelona para recaudar fondos en la lucha contra el cáncer.

Cuatro nadadores, todos ellos aficionados, realizarán esta travesía con un mensaje de apoyo a todos los afectados por la enfermedad y con la intención de recaudar hasta 120.000 euros que irán destinados íntegramente a la Asociación Española Contra el Cáncer (AECC).

Javier del Cerro tiene 18 años, y hace tres años le comunicaron que su abuelo padecía cáncer. Poco después una hermana de su madre también fue diagnosticada de esta enfermedad y decidió "que tenía que hacer algo", se lo propuso a su tío y cuando su abuelo falleció hace unos meses ambos se pusieron en marcha "para organizarlo todo".

"Javi tuvo la idea y nosotros la materializamos buscando patrocinadores y empresas que nos apoyaran", ha explicado a EFE Raúl del Cerro, el tío de Javier, quien al principio se asustó con la idea de su sobrino y luego ha puesto todo su esfuerzo en sacarla adelante.

Crònica de la Barceloneta Recull de premsa mensual Març de 2014

Junto a Javier y Raúl también se encuentran Chema López y Abraham Trigo, las otras dos patas de este reto que han comenzado a preparar este fin de semana con una concentración en un polideportivo del barrio de Montecarmelo, en Madrid, donde unas 200 personas nadan por equipos durante 24 horas.

Será una travesía de unos 200 kilómetros en línea recta "aunque podrán ser unos 250 por los desvíos que haremos debido a las corrientes", matiza Chema mientras un fisioterapeuta le prepara para volver a meterse en la piscina. Tiene que relevar a Raúl que ya ha cumplido su hora de nado.

Saldrán desde Ciudadela, en Menorca, el próximo 11 de julio a las cinco de la mañana "y prevemos llegar a la Barceloneta entre las 10 de la mañana y las dos de la tarde" completando entre 55 y 60 horas de nado continuo con relevos de una hora.

Esa "es quizá una de las mayores dificultades", asegura Chema, que ya ha cruzado cinco veces el estrecho a nado, "no poder dormir, y tener sólo tres horas de descanso entre cada relevo". Y a todos estos factores hay que sumar el peligro de los bancos de medusas, las insolaciones y el contacto con la sal.

Para solventar este tipo de inconvenientes los miembros de Mediterranean Challenge cuentan con el soporte médico de un equipo de iQtra encabezado por el Dr. Ángel Villamor, traumatólogo y director médico de iQtra, que asegura que les hace "muchísima ilusión" participar en un evento así. Villamor, que ha atendido a deportistas de la talla de Álvaro Bautista o Fonsi Nieto, ha contado a EFE que uno de los mayores problemas a la hora de asesorar médicamente a los cuatro nadadores fue el problema de la sal.

Los organizadores de Mediterranean Challenge tienen pensado organizar otro evento similar en mayo para preparar definitivamente la travesía, en la que esperan que "el tiempo acompañe" y que sirva para ayudar a las personas que sufren "esta maldita enfermedad que tantas vidas cercanas se ha llevado".

Crònica de la Barceloneta Recull de premsa mensual Març de 2014

LA VANGUARDIA 03/03/2014 http://www.lavanguardia.com/deportes/20140303/54402756753/at-barceloneta-real-canoe-partidoestelar-en-los-cuartos-de-final.html

At. Barceloneta-Real Canoe, partido estelar en los cuartos de final Barcelona, 3 mar (EFE).- La fase final de la Copa del Rey de waterpolo ya conoce los emparejamientos de cuartos de final, en que destaca el enfrentamiento Atlètic Barceloneta-Real Canoe Isostar, que igual que el resto de partidos hasta la final se disputará este fin de semana en la piscina del Sant Andreu (Barcelona).

Así, los emparejamientos de cuartos tras el sorteo celebrado hoy ha quedado de la siguiente forma: CN Mataró-CN Catalunya y CN Atlètic-Barceloneta (defensor del título)-Real Canoe NC (el ganador de ambos partidos jugará una de las semifinales), y por la otra parte del cuadro CN Sabadell-CN Sant Andreu y CE Mediterrani-CN Terrassa. Todos los partidos se cuartos se celebrarán el viernes, y los cuatro semifinalistas se medirán el sábado, con partidos a las 12:00 y a las 14:00 horas. La final, también en la piscina del Sant Andreu, se jugará el domingo a las 12:00 horas.

- Cuartos de final (viernes 7 de marzo): 15.00. Mataró Quadis-CN Catalunya 16.45. At Barceloneta-Real Canoe 18.30. CN Sabadell-CN Sant Andreu 20.15. CE Mediterrani-CN Terrassa

- Semifinales (sábado 8 de marzo): 12.00. Mataró/Catalunya -At.Barceloneta/Real Canoe 14.00. Sabadell/Sant Andreu - Mediterrani/Terrassa

La final se jugará el domingo 9 de marzo al mediodía.

Crònica de la Barceloneta Recull de premsa mensual Març de 2014

EL PUNT AVUI 04/03/2014 http://www.elpuntavui.cat/noticia/article/2-societat/5-societat/721793-barcelona-vol-prohibir-dur-elgos-deslligat-pel-carrer.html?cca=1

Barcelona vol prohibir dur el gos deslligat pel carrer Una nova ordenança també vol sancionar els que deixin el gos tancat a casa 12 hores o el facin viure al balcó Els animals no podran accedir finalment a la platja, però sí al metro, ja al setembre PER: FRANCESC ESPIGA Una dona passejant els seus gossos, convenientment lligats, per la Barceloneta en una imatge d'arxiu Foto: GABRIEL MASSANA.

Passejar per Barcelona amb el gos sense corretja, una conducta ara permesa amb prerrogatives com ara que l'animal obeeixi, passarà a estar prohibit si prospera el canvi de normativa que està redactant l'actual govern de CiU. Independentment de la seva raça o mida, els gossos hauran d'anar sempre lligats, també als parcs, tret de si se'ls deixa a una de les 120 àrees de lleure amb pipi-can per a animals domèstics que hi ha actualment a la ciutat, i que s'ampliaran. El regidor de Presidència del consistori barceloní, Jordi Martí, ha justificat aquest canvi normatiu per qüestions de civisme – “els propietaris a vegades no veuen on fan les deposicions aquests animals i, per tant, no les recullen”– o de seguretat –“volem evitar baralles o atropellaments, que ara es produeixen”–.

Crònica de la Barceloneta Recull de premsa mensual Març de 2014

La mesura, però, com la resta de contingut de l'ordenança, és susceptible de patir canvis més o menys significatius, ja que encara s'ha de pactar políticament. La voluntat de l'executiu de Xavier Trias, però, és que pugui estar aprovada a l'estiu. Amb la reserva, doncs, que res del descrit és definitiu, el text actualitza un marc regulador que estava vigent del 2003. Segons Martí, el fil conductor que ressenya tota l'ordenança és, per una banda, fer-la aplicable defugint de redactats i propòsits eufemístics i, per l'altra, expressa una defensa tancada dels drets dels animals. D'aquesta manera s'establirà que un animal de companyia –la categoria va més enllà de la tradicional de gat, got i fura– no pot estar més de dues hores lligat, i tampoc se'ls podrà deixar a casa més de tres dies seguits. En el cas dels quissos, però, aquest topall és sensiblement inferior: 12 hores. Les bèsties tampoc podran tenir, com a allotjament habitual, els vehicles, celoberts o balcons, terrasses, patis, galeries o terrats. Tot i que inicialment el govern de CiU s'havia avingut a estudiar que els cans poguessin accedir, de manera controlada, a les platges, finalment això no serà així. Segons el regidor de Presidència, aquesta mesura obligava a un esforç logístic i pressupostari excessiu. Per contra, però, sí que s'autoritzarà que puguin viatjar, amb condicions, al metro. La voluntat és que al setembre ja pugui ser així.

L'ordenança també prohibeix, de manera inequívoca, donar de menjar a qualsevol animaló a la via pública, per contenir l'increment incontrolat de gats, cotorres o coloms. Això també val pels senglars, una problemàtica a l'alça a la capital catalana, a qui no estarà permès acostar-s'hi. Tampoc es podran criar animals a casa amb finalitat lucrativa, tenir primats en domicilis particulars –se n'han detectat casos– o utilitzar-los en números de circ. Les corregudes de bous també seran punibles. Per primer cop, també es regularan les colònies controlades de gats sense propietari, i de les quals n'hi ha més de 600 de comptades a la ciutat. Davant la pregunta de com es perseguiran aquestes conductes i en quins casos se sancionaran –es preveu un règim de multes que va dels 750 als 3.000 euros–, l'Ajuntament de Barcelona assegura que aplicarà un única recepta: el sentit comú. “No ens dedicarem a perseguir”, diu Martí.

Crònica de la Barceloneta Recull de premsa mensual Març de 2014

MASALA 05/03/2014 http://masala.cat/conversa-sobre-els-moviments-socials-als-barris-de-ciutat-vella/

Conversa sobre els moviments socials als barris de Ciutat Vella Masala conversa a quatre bandes amb: Albert Sancho - Associació de veïns i veïnes del Gòtic i Espai Social La Negreta. Iñaki García: El Lokal i assemblea de barri del Raval. Daniel Pardo: Associació de veïns i veïnes del Casc Antic i federació de gestió comunitària del Casal de Barri del Forat. Pepa Picas: Associació de veïns i veïnes de l’Òstia i Plataforma en Defensa de la Barceloneta.

Masala - Com ha canviat el barri en els darrers anys? Com valoreu les transformacions que heu vist a peu de barri?

Pepa: Quan vaig arribar a la Barceloneta fa vint anys era un barri assequible a nivell d’habitatge, d’espai públic i de tracte amb els veïns… El gran canvi va començar del vuitanta i pico al ‘92, amb les Olimpíades, quan van transformar la fisonomia del barri de cara al mercat turístic. Després, el 2006, es va anunciar el catastròfic pla dels ascensors, va ser aquí que vam començar com a Avv l’Òstia i Plataforma en Defensa de la Barceloneta, i el vam poder aturar. Després han vingut altres plans i mesures que vulneren el dret dels veïns a viure en un barri assequible. Tenim el Pla d’Abusos, l’Ordenança de Terrasses, el Port Vell de luxe. A més, es buiden pisos per posar-hi apartaments turístics. Tot això comporta un encariment de la vida i el veinat ha de marxar. Mica en mica ens fan fora.

Dani: Els principals problemes de fons diria que són el model de ciutat de sobreexplotació turística per una banda, i per l’altra la crisi, i es retroalimenten, perquè la crisi es fa servir d’excusa per a seguir potenciant la indústria turística, com si fos l’únic model possible.

Crònica de la Barceloneta Recull de premsa mensual Març de 2014

Iñaki: Un canvi molt important en aquests darrers vint anys ha estat l’arribada massiva d’immigrants, que ara són més del 50% de la població. Jo penso que això d’alguna manera ha frenat els plans de gentrificació de l’Ajuntament. Però el més greu és que la transformació urbanística del barri ha suposat una expulsió de milers de veïns. L’associació de veïns només es va encarregar de protegir els pocs propietaris que hi havia, mentre la resta no va tenir cap dret. La gent cada cop ho passa pitjor, però alhora aprèn a resistir.

Juntament amb el Forat, potser és el barri més castigat per l’assetjament policial, oi?

Iñaki: L’actitud policial és de suposada protecció del turista i de criminalització del veí i la veïna, sempre ets sospitós d’alguna cosa. Ara, jo pensava que acabarien abans amb el Raval; hi ha sectors del barri que mantenen la seva identitat.

I el Gòtic, que potser és el barri que ha estat més gentrificat, turistitzat i parctematitzat, com l’has vist canviar?

Albert: Jo afegiria una mica més de dramatisme al panorama de Ciutat Vella, perquè en els últims vint anys els canvis han sigut profunds. Han tirat a terra el 25% de les cases del districte. La idea de vendre la ciutat és el que hi ha darrere les transformacions i els impactes urbanístics i socials dels últims vint anys. El barri Gòtic, és l’epicentre del buidament de veïns. És el barri que té més metre quadrat institucional. També és el barri on les botigues són més cares i on més ha canviat el tipus de comerç, i on més ha impactat la substitució d’habitatges per hotels i apartaments turístics. Tot això combinat fa que el teixit social i cultural pràcticament desaparegui, i això es reflecteix en els moviments socials.

Crònica de la Barceloneta Recull de premsa mensual Març de 2014

En aquest context, quin paper han tingut els moviments socials dels barris de Ciutat Vella?

Pepa: Hi ha moviment social perquè hi ha un sentiment veïnal i un motor, perquè encara tenim ganes de lluitar, però costa molt que la gent s’involucri. Sempre que hem fet una crida hi ha hagut resposta, però és difícil mantenir un moviment recíproc. La Barceloneta és un barri de gent treballadora, i hi havia molta feina, però molts estaven comprats per uns poders fàctics que podien donar pisos, llocs de treball i avantatges. Ara tothom està igual de fotut. A més tenim el Port Vell de luxe i l’Hotel Vela, promoguts per l’Ajuntament amb la promesa que donaran feina, s’aprofiten de la misèria de la gent per engatussar-la, és una vergonya. Els principals fronts de lluita que tenim són la defensa de l’espai públic, l’habitatge i la pobresa. Cada cop hi ha més veïns que han d’acudir al banc d’aliments, és terrible: de 70 famílies el 2009 hem passat a més de 300.

Dani: El paper dels moviments socials ha estat el que ha de ser: denúncia, vigilància dels òrgans de govern, campanyes per aturar coses inacceptables. De vegades s’aconsegueixen victòries, com amb el pla dels ascensors o el cas de l’hotel del Palau de la Música, però sovint són fortuïtes: amb el Palau, si no arriba a destapar-se la corrupció del Millet, haurien posat l’hotel. En aquest sentit és frustrant la sensació de no comptar ni gens ni mica per a l’Ajuntament. El Forat és un bon exemple de lluita aconseguida, és un patrimoni de la gent.

Iñaki: Al Raval l’associació de veïns no ha ajudat en absolut, ha jugat un paper de suport a l’Ajuntament, molts dels canvis s’expliquen per això. A més el Raval és irrepresentable…, la resistència sempre ha estat més difusa, amb petits col·lectius i en moments concrets, que estan presents i que mai saps com s’articularan, però surten. Un espai que ha ajudat molt en les lluites dels barris del centre han estat els okupes. Ara la campanya Justícia per Juan Andrés ha tret una realitat en què ens hem vist tots, però no som entitats, sinó gent.

Crònica de la Barceloneta Recull de premsa mensual Març de 2014

Masala: Però també hi havia la Coordinadora contra l’especulació del Raval…

Iñaki: Clar, però són grupets petits. Es va fer front a l’enderroc de l’illa Robadors…, és clar que hi ha lluites i resistències,

espais que han ajudat

molt al barri com la Coordinadora o El Lokal, però no pots parlar com a moviment social. Sí que són espais que articulen al barri, que mouen coses en certs moments. També han estat molt importants els moviments de ciutat, per exemple les mobilitzacions contra l’Ordenança del Civisme, recordo que la manifestació pel Raval va ser impressionant; o quan hi va haver els tancaments a les esglésies de migrants. Eren moviments a nivell de Barcelona, però nosaltres ho vam viure a nivell de barri.

Albert: A nivell de moviment veïnal tenim dues línies claríssimes. Per una banda, dues associacions que representen el moviment veïnal resignat, clientelar i compinxat amb el PSC: l’associació del Pep Garcia al Raval i la de la Barceloneta. I per altra banda, l’associació del Casc Antic, que és l’única que ha resistit amb una posició crítica, i les noves: la del Gòtic, que pràcticament va desaparèixer i s’ha refundat, i L’Òstia, que ha aparegut com a nova alternativa. També hi ha hagut espais de més o menys duració, vinculats en molts casos a plantejaments més llibertaris, com l’Ateneu del Xino… Des de finals dels noranta i al llarg del dos-mil, hi ha hagut dos grans nuclis de resistència vinculats als plans de reforma urbanística: la Rambla del Raval i el Forat de la Vergonya. El Forat va ser molt important, allà s’hi van posar els okupes, l’associació de veïns, Arquitectes sense Fronteres i altres entitats professionals de nou tall. I a més d’aquestes dos nuclis, tenim el tancament de migrants a les esglésies el 2001 i la Normativa Cívica el 2005-2006, com dos moments de temàtiques molt vinculades al territori però que són de ciutat. Potser és en aquests últims anys, fruit del 15-M, quan realment hem fet un salt als barris, ja no som pocs, i hi ha molta riquesa de col·lectius.

Crònica de la Barceloneta Recull de premsa mensual Març de 2014

Dani: Això crec que està molt relacionat amb el 15M i amb el fet que ara tots estem pitjor. Hi ha un empitjorament de la situació i alhora una presa de consciència, una receptivitat més gran, com ha estat el cas de la solidaritat amb Juan Andrés. La resposta ha estat impressionant, al Raval es va aixecar tothom a dir el que havia passat de veritat.

Iñaki: Jo sumaria una cosa que pesa molt: la memòria històrica. L’altre dia parlàvem que la vaga de lloguers del 1931 va començar a La Barceloneta, o que si el Raval sempre ha estat un barri d’immigració, un niu de rebels i llibertaris… És una memòria de lluites que al barri jo la sento. En el cas del Juan Andrés, de seguida ens ha portat a dir, “és que al barri sempre n’hi ha hagut repressió!”.

Albert: Han plantejat un model Barcelona, però no poden aplicar-lo. Potser només hi ha un lloc on hi ha hagut una substitució gairebé completa del veinat i de botigues: El Born. Però amb el Raval, la Barceloneta, el Gòtic, el Casc Antic, no han pogut. La vida social és incontrolable, se’ls va escapant contínuament de les mans.

Dani: Estic d’acord, però crec que quan treuen un pla, hi ha un abans i un després. No arriben on apuntaven, però van fent. La qüestió és: ¿quantes hòsties li pots fotre al Raval abans que es mori? Durant anys hem sentit que se’l carregarien el MACBA, la Rambla del Raval, la Filmoteca… i sempre resisteix. Les prostitutes de Sant Ramon són un símbol molt clar: la quantitat de normatives que els han anat imposant, però allà segueixen, amb unes mobilitzacions d’allò més impressionants.

Iñaki: Un altre tema central, que jo recordo perquè ho vaig viure i que no té nom, és La Rambla. La vida a Barcelona dels setanta i vuitanta l’ha marcat la Rambla. En canvi ara, no hi ha cosa més hortera…, és com un terreny perdut.

Albert: Fa un parell d’anys vam fer una ruta per explicar les transformacions de la Rambla des de diferents punts de vista: el turisme, els hotels i l’habitatge; la memòria

Crònica de la Barceloneta Recull de premsa mensual Març de 2014

històrica; el civisme, la prostitució i la venda ambulant… La Rambla és el paradigma de totes les transformacions socials que ha patit el districte.

Pepa: Estan fent del model Barcelona una merda de model. Tot això és malèvol, potser no hi tants canvis radicals, però mica en mica ens la van fotent, van fent els projectes a llarg termini, com el projecte del Port Vell, ens anem mobilitzant i posem peixets per tot arreu, però ¿com ho fem per parar-ho?

Tornant a la qüestió de les formes d’organització: Què ha passat amb les assemblees de barri, espais de col·lectius o comunitaris?

Iñaki: En el cas del Raval, hi ha comunitats; per exemple, els immigrants funcionen per comunitats; les prostitutes no són un moviment social, però fan pinya… Vull dir que els moments van incidint; ara elles es diuen prostitutes indignades, i van fent assemblees, xarxa de suport mutu perquè no es pot oblidar que són veïnes, són comunitat. I després jo crec que cadascú utilitza els instruments que té a l’abast i que li van bé. Sempre ha sigut així, la gent utilitza el sindicat, el grup d’afinitat, l’associació, la cooperativa, el que faci falta.

Però hi ha el problema de la continuïtat, de la importància d’uns referents, d’un lloc on la gent sap que pot anar, que no apareix i desapareix…

Dani: Crec que les associacions de territori, de veïns i veïnes, han de seguir existint si no són com la del Raval, és clar. Però les associacions de veïns fan una tasca de base molt important i allà on no n’hi ha de bones, es busquen altres formes d’organitzar-se. Jo crec que el model cap on caldria anar és una mena de constel·lació de grups, entitats i associacions que s’anessin articulant entre si, segons els interessos, fins i tot puntuals.

Iñaki: És que és tanta la necessitat que no arribem a tot; si fóssim una mica més forts al Districte tremolarien, també són febles.

Crònica de la Barceloneta Recull de premsa mensual Març de 2014

Pepa: Els veïns tenen confiança en l’associació perquè han vist que mai no ens hem casat amb ningú, mentre que l’altra associació era la corretja de transmissió del PSC al barri. Som una associació de veïns com podríem haver estat un grup d’indignats i fotuts del barri. La Plataforma en Defensa de la Barceloneta va sorgir quan van venir okupes i vam tenir molta sort que a l’associació entrés tota aquesta gent. Qualsevol entitat o moviment veïnal que surti per lluitar contra injustícies o mesures abusives de l’administració, està bé, li diguis com li diguis. Això sí, mentre sigui autònom, això es primordial.

Respecte el que dieu dels partits, últimament l’escenari és una mica diferent. Em refereixo a candidatures com les CUP i el Procés Constituent…, com ho veieu?

Dani: Jo ho veig amb desconfiança, sigui el partit que sigui, a banda que m’agradi més o menys. També hi ha maneres i maneres de fer, i en general crec que per parlar no passa res, però casar-s’hi, mai.

Albert: Justament aquí a La Negreta els tenim presents, tenim el nucli CUP de Ciutat Vella i també l’assemblea del Procés Constituent de Ciutat Vella. Penso que responen a una necessitat que hi ha als moviments socials de tenir una alternativa electoral; i això per mi és perfectament compatible amb l’autonomia, amb marcar una distància dels ciutadans respecte unes formes de fer política que són les que representen els partits tradicionals.

Iñaki: Allà cadascú amb l’opció que triï, i que se la curri. L’important és que generi confiança i en aquest barri no és fàcil. Quan El Lokal vam començar al Raval fa vint-i-sis anys et miraven com si fossis un no-sé-què; després de vint anys formes part del barri, però després de dos no. Generar confiança amb gent que està molt fotuda, poca broma, és una qüestió d’anys i de dia a dia. Jo el que demano als que vulguin fer una opció electoral és que no ens distreguin de la prioritat d’organitzar-nos a nivell de base.

Crònica de la Barceloneta Recull de premsa mensual Març de 2014

EL PUNT AVUI 07/03/2014 http://www.elpuntavui.cat/noticia/article/5-cultura/19-cultura/722467-pepe-rubianesreapareix.html?cca=1

Pepe Rubianes reapareix Pepe Rubianes , el 2007 al Masnou Foto: X. CARDONA.

En el 5è aniversari de la seva mort es publica ‘Después de despedirme' De Pepe Rubianes tothom li recordarà aquella manera seva d'explicar les coses,

aparentment

desordenada,

trufant-ho d'onomatopeies, gestos i algun

insult

catàrtic.

Però

aquell

Rubianes, que ja fa cinc anys que va morir, també escrivia amb la constància d'un escrivà. Si fa un parell d'anys es va treure una col·lecció de poemes, ara es publica Después de despedirme (Alrevès), textos inèdits amb la mateixa lògica caòtica de l'escena. El llibre l'impulsa la seva germana, Carmen Rubianes, com un gest per a totes aquelles persones que vulguin tenir-hi un record. Perquè són molts els que avui encara el recorden. Encara avui, a les botigues li parlen de l'actor quan li veuen el nom a la targeta de crèdit.

Tot i el posat entre vulgar i popular de Rubianes, per l'editor Josep Forment l'actor era un intel·lectual perquè “reflexionava sobre tot, tot i que amb un llenguatge planer”. El seu traç gros divertia la majoria dels espectadors i escandalitzava, sobretot, els que se sentien atacats per aquella rauxa irrefrenable. L'actor que reapareix “és un Rubianes 15

Crònica de la Barceloneta Recull de premsa mensual Març de 2014

vital, estigui turmentat o divertit”, comenta Forment. Ell mateix admet les seves contradiccions, com ara tenir d'ídol el torero Chamaco tot i que no li agradés el toreig. No li feia por ser políticament incorrecte, però aquest cop coincidia sent políticament correcte...

Un carrer per a Rubianes

La germana i metge personal de Pepe va saber que es moria quan va deixar d'escriure. Ja en tenia prou; es va deixar anar. Ara, l'Ajuntament de Barcelona es planteja dedicarli un carrer a la Barceloneta (on va viure) o al Paral·lel (on va freqüentar els bars de diversió amb el Tío Lelo, com es recorda a la contraportada, i va començar a desviure's). Carmen veu oportú qualsevol dels dos barris. On sí que seria un desencert seria al carrer Aribau, on tenia un pis, tot i que “de l'avinguda Diagonal cap amunt no en volia saber res”, aclareix Carmen Rubianes. Después de despedirme són unes lletres per recordar el mestre del gest i la provocació.

Crònica de la Barceloneta Recull de premsa mensual Març de 2014

ARA 07/03/2014 http://www.ara.cat/esports/mes_esports/natacio/LAtletic-Barceloneta-Canoe-CNMataro_0_1097290553.html

L'Atlètic Barceloneta destrossa el Canoe (21-5) i s'enfrontarà al CN Mataró a semifinals de la Copa del Rei Els del Maresme s'han imposat amb problemes al CN Catalunya (6-5)

L'Atlètic Barceloneta , gran favorit al triomf final , ha atropellat el Reial Canoe ( 21-5 ) i s'ha classificat per les semifinals de la Copa del Rei de waterpolo que s'estan disputant a la piscina Pere Serrat del CN Sant Andreu. Els mariners s'enfrontaran aquest dissabte al Mataró Quadis , que en el primer partit de quarts ha patit per superar al CN Catalunya ( 6-5) .

L'equip de Chus Martín s'ha escapat de sortida ( 7-2 ) i no ha donat cap opció als madrilenys durant tot el partit . En l'apartat anotador Nemanja Ubovic , amb quatre gols , ha estat el màxim realitzador dels mariners , mentre que Víctor Gutiérrez ( 2) , el millor del Canoe .

El CN Mataró, per la seva part, s'ha avançat al marcador en el primer quart, amb una diferència màxima de tres gols (5-2 i 6-3). A l'últim quart, el CN Catalunya ha reaccionat i ha retallat diferències fins al 6-5 (1-0, 2-1, 2-2 i 1-2).

L'Atlètic Barceloneta s'enfrontarà en la primera semifinal al Mataró , en la segona jugaran el guanyador del Sabadell - Sant Andreu davant del guanyador del Mediterrani -Terrassa.

Crònica de la Barceloneta Recull de premsa mensual Març de 2014

EL MUNDO DEPORTIVO 09/03/2014 http://www.mundodeportivo.com/20140309/waterpolo/la-ilusion-del-sant-andreu-ante-el-colosobarceloneta_54402196447.html

La ilusión del Sant Andreu ante el coloso Barceloneta Los locales, la sorpresa, buscan hoy su primer título ante el todopoderoso Barceloneta

El Atlètic Barceloneta despachó con solvencia al Mataró y opta a su décimo título / FOTO: Pere Punti MD

PER: DAVID LLORENS

La final de la Copa del Rey de waterpolo que se disputa este mediodía (12.00 h., TDP) en el CN Sant Andreu tendrá un comensal habitual, el CN Atlètic Barceloneta, vigente campeón, gran favorito y en su novena presencia consecutiva, y a otro inesperado, el conjunto local, que hizo valer el factor cancha para sobreponerse a los pronósticos. Los de Chus Martín despacharon a placer al Mataró (14-8), mientras los de Xavi Julià echaron mano de una defensa muy seria y de la inspiración del portero Ramón Santís para batir al CN Terrassa por 7-5.

Crònica de la Barceloneta Recull de premsa mensual Març de 2014

Los marineros buscan su décimo título en los últimos 15 años, mientras los locales optan a estrenar su palmarés en su segunda final tras la de 2008, que perdieron precisamente ante el Barceloneta.

Como suele ser costumbre en las competiciones domésticas, poco duró la incertidumbre en el triunfo del Barceloneta: el primer cuarto, que se cerró con 3-4 para los marineros. Luego abrieron la brecha habitual (3-6 primero y 4-9 después) y el Mataró se quedó sin capacidad de reacción. Marcaron hasta nueve jugadores del conjunto de Chus Martín, con Marko Petkovic (4 goles) como hombre más atinado; por parte mataronesa sobresalieron los trigoleadores Svilen Piralkov y Pau Bach, hermano de la campeona mundial y subcampeona olímpica Marta Bach.

Más emoción tuvo el Sant Andreu vs. Terrassa. Los egarenses, por plantilla y experiencia, partían como candidatos mejor posicionados para estar en la final, pero ayer en 'semis' volvieron a mostrar las mismas fisuras que en los cuartos les hicieron sufrir más de la cuenta ante el Mediterrani. Algo carentes de intensidad, abrieron el marcador por medio de Óscar Carrillo pero ya no volvieron a ver puerta hasta pasado el descanso, al que llegaron 4-1 abajo tras los tantos de Iván Losa, Sergi Trilles y Javier Gorría, que al igual que sus compañeros exhibieron la ambición y concentración que le faltaba al rival.

Mientras el Terrassa remaba con viento en contra, la grada de la piscina Pere Serrat arrastraba a los suyos: a cada gol vallesano respondía el Sant Andreu con otro, y se plantó 6-3 arriba tras un penalti transformado por Gorría a poco del final del tercer cuarto. Sin embargo, Óscar Aguilar y Sergi Mora añadieron una buena dosis de suspense (6-5) que alivió Sergi Trilles (7-5). Una zaga muy cerrada y erizada de brazos y un guardameta crecido acabaron por sellar la victoria local.

Crònica de la Barceloneta Recull de premsa mensual Març de 2014

EL MUNDO DEPORTIVO 09/03/2014 http://www.mundodeportivo.com/20140309/waterpolo/14-5-el-barceloneta-arrolla-al-anfitrion-yrevalida-el-titulo_54402926860.html

14-5. El Barceloneta arrolla al anfitrión y revalida el titulo Barcelona, 9 mar (EFE).- El Atlètic Barceloneta ha alzado su segunda Copa del Rey de waterpolo consecutiva al tumbar al CN Sant Andreu (14-5) que, a pesar del apoyo de su público, no ha podido

contrarrestar

vendaval

atacante de los marineros en un tercer periodo inmaculado que ha decidido la final.

Un parcial de 6-0 tras la reanudación le ha sido suficiente al líder invicto de la División de Honor para alzarse con su décimo título de la competición del KO ante el séptimo clasificado de la Liga, que solo ha podido plantar cara en los primeros dieciséis minutos. Conscientes de la jerarquía de su rival, los anfitriones han planteado un partido trabado defensivamente para incomodar la circulación de su rival.

Ello ha provocado que el Barceloneta errará sus cuatro primeras posesiones en ataque, circunstancia que no ha sabido rentabilizar del todo el Sant Andreu que, a pesar de disponer de tres superioridades ofensivas, solo ha anotado una diana, de Sergi Trilles, que le ha servido para tomar la delantera. Pese al ímpetu rival, los marineros no se han asustado y han tirado de su efectiva línea exterior para endosar un parcial de 4-0, de la mano de tres tantos de Alberto Muñárriz y otro más de Albert

Crònica de la Barceloneta Recull de premsa mensual Març de 2014

Español -jugador más valioso de la final- que han sellado el 4-1 con el que se ha llegado al final del primer periodo.

Como si de una partida de ajedrez se tratara, ambos equipos han seguido apostando por la seriedad defensiva como piedra angular de su juego. Un disparo lejano de Javier Gorría ha acabado con el parcial de los marineros que han respondido rápidamente con un tanto de Marc Minguell. Pese a volver a gozar de tres acciones de superioridad ofensiva, los de Xavier Julià se han atragantado con la solvencia de López Pinedo que, en el segundo periodo, ha hecho cuatro paradas de mérito. Un gol de Brugë, tras un rechace del guardameta marinero, ha vuelto a dar esperanzas a los anfitriones, contrarrestado por un penalti transformado por Ruben de Lera con el que se ha llegado al descanso (6-3).

Tras la reanudación, el Sant Andreu se ha derrumbado defensivamente. Las dianas de Minguell, Fran Fernández y Guillem Español -en dos ocasiones- han acabado con las esperanzas de los anfitriones de levantar su primera Copa del Rey. A ello se ha sumado, la poca puntería en ataque de los locales que han acabado el tercer cuarto con un 10-3 en contra.

El último cuarto ha sido un auténtico trámite. El Barceloneta ha anotado dos tantos más, mientras el Sant Andreu seguía atragantado en ataque. Solo Gorría, de penalti, y Estaller, de un disparo lejano, han sido capaces de perforar la portería de López Pinedo.

- Ficha técnica:

14 - Atlètic Barceloneta (4+2+4+4): López Pinedo (Lloret, ps.); Szirany (-), Perrone (1), Minguell (2), Roca (1), Echenique (-), Petkovic (-) -equipo inicial-, Munárriz (3), Español (4, 1 p.), Ubovic (-), Fran Fernández (2) y De Lera (1, 1p.)

Crònica de la Barceloneta Recull de premsa mensual Març de 2014

5 - CN Sant Andreu (1+2+0+2): Santís (Lenard, ps.); Rusell (-), Gorría (2, 1p.), Trilles (1), Esteller (1), Brüge (1), Bruder (-) -equipo inicial-, Sanz (-), Losa (-), Tenzera (-), Gracia (-) y Escarré (-).

Árbitros: Juan Carlos Colominas y Oriol Jaumandreu. Exclusiones: Roca (2), Echenique, Minguell, Perrone, De Lera (2), Ubovic, Sziranyi, Munárriz, por parte del Barceloneta. Gorría (2), Sanz, Tenzera, Trilles (2), por parte del Sant Andreu. Eliminados: Brugë, por parte del Sant Andreu. Mostraron tarjeta amarilla al técnico del Sant Andreu, Xavier Julià. Incidencias: Final de la Copa del Rey de waterpolo disputada en la piscina Pere Serrat de Sant Andreu (Barcelona), ante unos 300 espectadores.

Crònica de la Barceloneta Recull de premsa mensual Març de 2014

LA VANGUARDIA 09/03/2014 http://www.lavanguardia.com/encatala/20140309/54402203812/xavier-trias-barcelona-catalunyacrisi.html

Xavier Trias: "Barcelona traurà Catalunya de la crisi" L'alcalde de la Ciutat Comtal assegura a 'La Vanguardia' que no donarà llibertat perquè el gran comerç es mengi el petit | "Les obres em tenien el cor encongit, però van com una seda"

PER: SUSANA QUADRADO

Al final de l'entrevista, Trias es deixa fotografiar a la magnífica terrassa de l'Ajuntament. "Mireu -diu, apuntant el Port Vell-. Que bé que queda". Es refereix a les instal·lacions al popular barri de la Barceloneta, que es convertiren en un port de luxe per a grans iots. Un altre exemple, subratlla orgullós, de l'atractiu internacional que té Barcelona.

Aquest Port Vell és fruit de l'entesa amb el PP, no? Amb el PP hem arribat a acords en qüestions importants, i aquesta n'és una. Com l'ordenança de les terrasses, el canvi de concessió dels aparcaments, la reforma de la Diagonal o el pla d'inversions que ens permetrà la gran obra de les Glòries.

Aquesta relació canviarà per la situació política general? Vostè governa en minoria. Jo estic obert a pactar amb tothom, però cada partit té la seva tàctica. El més difícil és ara, ningú no et vol ajudar.

Alcalde, vostè té gos? Ara no, però en vaig tenir. Se'm va morir fa set anys. Des de petit he conviscut amb gossos. L'últim que vaig tenir va viure 17 anys.

Crònica de la Barceloneta Recull de premsa mensual Març de 2014

I per què ha decidit ara que cal portar-lo lligat? Perquè jo el portava lligat. És un tema d'educació cívica. L'espai públic és de tots. Si l'amo del gos vol que corri, doncs que el porti al Tibidabo o a Montjuïc. A més la gent està indignada per les defecacions a les voreres...

Posarà un guàrdia urbà a perseguir els infractors? No. La Urbana farà el seu paper, però apel·lo a ser responsables. Les normes de civisme s'han de complir. No cosirem a multes.

Barcelona està més neta amb vostè que amb Jordi Hereu? Estem dedicant més de 200 milions d'euros a la neteja, i encara no és suficient. Tot i estar neta, no hi està prou. La responsabilitat, també en això, és de tots.

En aquest espai públic que és de tots mai abans no hi havia hagut tantes terrasses com les que hi ha ara. Creen activitat econòmica i també ocupació.

Què diria a l'empresari que va invertir en un tipus de terrassa fa poc i ara l'ha de canviar a causa de la nova ordenança? Aquest empresari sabia que no podia fer-ho com ho va fer. No tolerarem la murrieria. Sempre hi ha algú que en comptes de posar les onze cadires que li permeten en posa sis més.

Cinc-cents milions d'euros en obres. El ciutadà s'ha de preparar per al pitjor? No, al contrari. Per al millor. Vaig témer que les obres de la ronda de General Mitre es convertissin en un caos. Però no ha estat així en absolut. Està passant el mateix amb les obres de les Glòries: van com una seda. M'he passat mesos pensant: "Ai, ai, ai". Tenia el cor encongit.

Ara li toca a la Diagonal.

Crònica de la Barceloneta Recull de premsa mensual Març de 2014

La dificultat més gran. Demano paciència a la gent, val la pena. La Diagonal està destrossada i passarà a ser una avinguda per passejar.

Una de les grans apostes del mandat és la plaça de les Glòries. Quin paper ha de tenir aquest espai en la ciutat? La plaça de les Glòries era un desastre: una autopista elevada que entrava a la ciutat i expulsava el vianant. Ens vam comprometre a fer caure l'anell i, al seu lloc, urbanitzar una gran plaça-parc. Recull bona part de la nostra idea de Barcelona, amb més espais verds. Les Glòries seran un referent molt important del futur.

S'han acabat les places dures que van ser identitat barcelonina els anys olímpics? Sí. Vull guanyar espais per al gaudi de la gent. Que hi hagi menys cotxes entra en aquest pla.

Però, per treure cotxes de la ciutat, la xarxa de transport públic ha de guanyar agilitat. Tot és millorable però s'ha avançat molt. En poc temps s'han construït 16 quilòmetres per al transport públic i 18 estacions. També s'han donat més beneficis socials, per més de 100 milions d'euros. I també hem posat en marxa la xarxa ortogonal d'autobús, que aviat estarà completada.

Seguim tenint un problema amb la mobilitat d'entrada i sortida de Barcelona. Això és el més complicat. La gent s'ha d'acostumar a venir a Barcelona en transport públic.

I si l'opció no existeix? Doncs cal pensar que, segons a quines hores, es trigarà més a arribar. Ah! I no és cert que la ciutat estigui col·lapsada... No hi ha col·lapse ni havent-hi les obres.

Sembla contradictori voler fomentar el transport públic i apujar les tarifes.

Crònica de la Barceloneta Recull de premsa mensual Març de 2014

Té raó la gent a enfadar-se. Per què s'apugen? No és per caprici de no sé qui. No és una decisió de l'alcalde de Barcelona, sinó de l'ATM, en què hi ha l'Ajuntament, la Generalitat i l'Àrea Metropolitana. Hem acumulat en l'ATM un deute de 540 milions d'euros. Els mateixos que van fer el forat són ara els que rebutgen la pujada. El nou pla per refinançar el deute ens permetrà sanejar la situació d'aquí a 20 anys.

Però hi haurà més pujades? A curt termini, no. L'única opció per no apujar-les és que les administracions aportin més diners. L'Ajuntament ja ho fa, però també han de fer-ho l'Estat i la Generalitat. El que és inacceptable és seguir creant dèficit.

Cada dimecres Stop Tarifes protesta, amb talls del metro. El bloqueig d'un servei públic no és una actitud correcta.

Barcelona té solvència econòmica i un gran atractiu turístic, però és més pobra socialment. És cert que, malgrat ser una marca molt potent, tenim un 17% d'atur. La meva obligació és ajudar la gent que ho passa malament. Estem atenent gent que ens arriba d'altres ajuntaments. Ser capital té servituds, i aquesta n'és una. Barcelona traurà Catalunya de la crisi, però no ens podem tornar a equivocar de model. El model basat en la construcció no serveix.

De la bombolla immobiliària a la bombolla hotelera? No! Els hotels estan plens. A més de turisme, la ciutat té indústria, crea negoci i és avantguardista en innovació.

El turisme ara ja representa el 16% del PIB. Es corre el risc de confiar-ho tot a aquest boom? Encara hi ha mercats turístics per explotar i la ciutat té una imatge molt consolidada a l'exterior. Això no fallarà. No tenim ni un sol motiu per ser negatius! Ara discuteixo

Crònica de la Barceloneta Recull de premsa mensual Març de 2014

amb Montoro perquè vull que Barcelona rebi una part de l'IVA que crea el turisme. També hem de posar ordre en la proliferació d'apartaments turístics irregulars.

Hi ha 7,5 milions de turistes a l'any. Gasten més en compres que en lleure. I els diumenges les botigues estan tancades. El primer error és creure que aquesta és una ciutat només per als turistes. Ho és per a qui hi viu. Hem de fer compatible obrir més diumenges, no tots, i mantenir el comerç de proximitat.

Comerciants i hotelers esperen que vostè mogui fitxa. Ja ho faig. La negociació ha de conduir a un consens que beneficiï uns i altres. L'interès d'un comerciant de Sant Andreu no és el mateix que el d'un del Passeig de Gràcia.

Per què no donar llibertat perquè obri qui vulgui? No vull que els grans es mengin els petits.

No és ni partidari que obrin les botigues del shopping line? Sens dubte que no! La meva aposta no és afavorir una zona davant d'altres. Ara es discuteix si s'obre els diumenges de deu a quatre. De deu a quatre. En cap ciutat no es tenen uns horaris tan generosos de dilluns a dissabte.

CiU sempre presumeix que protegeix el petit comerciant. Però mai com ara no havien autoritzat tants metres quadrats comercials per a grans superfícies. Si es refereix a l'ampliació de La Maquinista... És un model d'integració en un barri. Al que m'oposo és a grans superfícies artificials fora de la ciutat, com la prevista a Cerdanyola. És un error fomentar que la gent passi el cap de setmana en una gran superfície.

Gran Hyatt, Four Seasons en vista... Un flux turístic d'un nivell tan alt no necessita una oferta cultural més àmplia? L'oferta de la ciutat és excel·lent. No és escaient tirar-nos terra als ulls.

Crònica de la Barceloneta Recull de premsa mensual Març de 2014

Un dels símbols que ha donat rellevància internacional a Barcelona ha estat el Liceu. Hi ha qui diu que des de la Generalitat o l'Ajuntament no s'hi ha dedicat prou esforços. Quina injustícia! Qui ha reduit els fons és l'Estat. És un escàndol el tracte que rep el Liceu de l'Estat respecte al que rep el Teatro Real. Com finança Rajoy els equipaments culturals? Truca a Repsol o a Telefónica o a qui sigui.. i soluciona la meitat de les coses.

En aquesta situació de crisi, Barcelona és un oasi. És el suport de la Generalitat? Gens ni mica. Som els seus creditors. Barcelona fa les coses bé perquè no produeix dèficit i inverteix. Catalunya té una situació econòmica molt difícil. L'anterior govern municipal va firmar contractes amb la Generalitat per als quals no hi havia diners i que ni estaven pressupostats.

De quina quantitat parlem? Entre 150 i 200 milions. Sí que és veritat que hem pres decisions discutibles, però ho he fet a consciència. Per exemple, la de construir una escola com l'escola Univers de Gràcia. Després la llogarem o buscarem com ens la paguen a terminis.

O sigui que confia recuperar el que la Generalitat li deu. Sí. El dia que tinguem una altra situació a Catalunya.

Es refereix a una eventual independència? Aquesta és una possibilitat. Una altra és un concert econòmic com el basc, que evitaria que Catalunya tingués el grau de dependència i la situació vergonyosa de ruïna actual, i això que és el motor d'Espanya. El sistema de finançament no permet que ens recuperem, et fa més i més dependent: cal anar cada mes a veure Montoro perquè et deixi diners i amb interessos..., estàs mort! Alguna cosa ha de canviar.

Què votaria en la consulta del 9-N si s'arribés a fer?

Crònica de la Barceloneta Recull de premsa mensual Març de 2014

No sóc un independentista, però votaré que sí al fet que Catalunya sigui un Estat i que sí que Catalunya sigui un Estat independent. El PP no deixa cap altra sortida.

I si l'Estat fa una oferta els propers mesos? Que la faci, seria interessant. En qualsevol cas, la consulta hauria de convocar-se igual. Cal saber què pensa la gent.

Com ha de ser el diàleg? Avorrit. Parlar, parlar i parlar. Cal gestionar-ho per evitar el xoc de trens. Però per part de l'Estat no hi ha cap interès a evitar-ho. Artur Mas està actuant bé, sóc un entusiasta seu.

Amb la seva experiència com a polític pactista, què recomana que s'ha fer? González i Pujol no es parlaven, i Pere Duran Farell un dia els va convidar a sopar a la seva casa de Premià. Abans de començar el sopar es va aixecar de la taula i els va deixar sols. La negociació s'ha de fer fora dels focus, amb discreció.

Necessitem un Duran Farell? Molts s'hi han ofert. Es necessita tenir altesa de mires.

Vostè faria aquest paper? Jo sóc alcalde i faig d'alcalde. M'ho haurien de demanar.

Barcelona ha rebut grans injeccions de l'Estat, algunes de tan recents com les del port o els gairebé 115 milions dels 300 previstos per a la Sagrera. Una cosa són les discussions de l'engranatge de Catalunya a Espanya i una altra de diferent el dia a dia. En el dia a dia no és veritat que no puguis arribar a acords. Tinc bona relació amb la ministra Pastor i amb el senyor Montoro. Hi ha un bona entesa. Però això no obvia que Catalunya pugui seguir com està ara. Què guanyaria Barcelona en una Catalunya independent? Tot el que sigui millorar la situació de Catalunya va bé per a Barcelona.

Crònica de la Barceloneta Recull de premsa mensual Març de 2014

EL PAIS 09/03/2014 http://ccaa.elpais.com/ccaa/2014/03/09/catalunya/1394385452_242998.html

La comisaria Ruiz patrulla por la Barceloneta González Harbour presenta en la Negra y Criminal su nueva novela del personaje PER: JACINTO ANTÓN

Berna González Harbour, en el centro, con Paco Camarasa y Rosa Mora en la presentación del libro.

La comisaria Ruiz abandonó las calles de Madrid, que son su predio habitual de caza de malhechores, para darse ayer una vuelta por Barcelona. No recaló en la Jefatura Superior de Policía de Via Laietana sino en el pequeño garito de la librería Negra y Criminal, en la Barceloneta, buscando la compañía de colegas detectives como Wallander, Sam Spade o Miss Marple — aunque la vieja dama del crimen difícilmente le colocaría una certera bala en la frente a un criminal como hace nuestra agente—. Eligió María Ruiz ir de uniforme, el azul marino de la Policía Nacional, y aunque ninguno la vimos, no cabía la menor duda de su presencia allí, acompañando y respaldando a su madre literaria, la escritora y periodista de EL PAÍS Berna González Harbour —ella sí de paisano, aunque enfundada en la canónica camiseta de la librería, que tiene algo de chaleco antibalas— en la presentación de su segundo caso, la novela Margen de error (RBA).

Crònica de la Barceloneta Recull de premsa mensual Març de 2014

Ruiz, pues, estaba entre el abundante público que llenó el local, cómoda entre las pistolas suspendidas del techo (“if that were a .45, I wouldn't argue”), las novelas de Connolly o Le Carré, la estatuilla del halcón maltés o el expositor abarrotado de títulos de Simenon que giraba ciegamente como el tambor de un Smith & Wesson. Estaban también sus colaboradores y los asesinos a los que persigue e igualmente, en la mente de los lectores congregados, las poderosas imágenes de Margen de error, como la trenza en el confesionario o el desastrado cadáver del individuo al que han precipitado por la ventana y la mayor parte de cuya piel conserva el dibujo de los adoquines del patio en forma de rombo, tatuados por el impacto.

Bajo la influencia del relato de González Harbour no es raro que muchos de los colegas de la periodista presentes parecieran revestirse de detectives y policías. ¿Era aquel Francesc Valls o el comisario Montalbano? ¿Tomás Delclós o Pepe Carvalho a sufrida dieta? ¿Xavier Vidal Folch —ayer sin sombrero— o Philip Marlowe? (“You ask him right and he'll sing you an opera”), ¿Pere Rusiñol o Biscuter?

Paco Camarasa, el anfitrión, presentó entusiásticamente a Berna González Harbour en su pequeño parnaso negro y dio la palabra a Rosa Mora, encargada de presentar la novela, subrayando cariñosamente que “muchas cosas que el librero sabe las sabe porque se las ha contado Rosa”.

La especialista en el género —coautora del blog Las damas conversan sobre el crimen— situó a María Ruiz en la nómina de las grandes policías de ficción, mostró su lógica simpatía por el personaje del prejubilado pero tan indomable periodista Luna y recordó que la trama de Margen de error parte de un hecho real, la oleada de suicidios provocada por los despidos en France Telecom (en el relato Pétrole de France). Explicó que la historia arranca con un aparente suicidio, que luego muere la madre del finado, que raptan a la hija de una jueza, que hay una femme fatale, y sexo (en realidad poco, qué le vamos a hacer)…, y que la comisaria se salta las normas como todos los policías de ficción cuando no hay más remedio. Y le preguntó Rosa a la autora de dónde saca el

Crònica de la Barceloneta Recull de premsa mensual Març de 2014

tiempo para escribir. Esta le respondió que aprovecha el verano y que entonces arranca el motor de la novela de forma que ya no pueda parar.

Los problemas de la profesión periodística, presentes ya en Verano en rojo, la anterior aventura de Ruiz, vuelven a aparecer en Margen de error aunque la escritora manifestó tener una gran fe en el presente y el futuro de la profesión y avizorar una edad de oro del periodismo. Dios la oiga.

La mezcla de viejos procedimientos y nuevas tecnologías por la que abogó se simbolizan en la novela con la joint venture de Luna y una becaria muy bien dotada —y no solo para twitter—. En el telón de fondo, también, el 15-M, los desahucios, la ocupación de Sol, los despidos. “La novela negra logra pintar muy bien la realidad”, reflexionó la autora. Explicó González Harbour que crear la trama le resulta fácil y divertido —”un sudoku muy objetivable”— mientras que con los personajes sufre más.

Como final, antes de pasar a los canónicos mejillones, Camarasa revestido de uno de esos correosos policías que muestra la novela (“mira chaval, a veces los polis buenos se distinguen de los malos solo porque pagan cuando van de putas”), extrajo un excelente consejo detectivesco de Margen de error: “La policía científica está bien, y las cámaras de seguridad”, indicó, “pero no hay que dejar de preguntar a los conserjes y a las porteras”.

Crònica de la Barceloneta Recull de premsa mensual Març de 2014

DIARI ARA 10/03/2014 http://www.ara.cat/premium/esports/Barceloneta-conquereix-desena-Copa-Rei_0_1099090125.html

El Barceloneta conquereix la seva desena Copa del Rei El Barceloneta conquereix la seva desena Copa del Rei

El CN Atlètic Barceloneta va superar l’amfitrió CN Sant Andreu amb una victòria contundent (14-5). El club mariner va revalidar el títol de campió de la Copa del Rei de waterpolo per segon any seguit i va sumar la desena Copa de la seva història. El jugador del Barceloneta Albert Español, que va marcar quatre gols, va ser escollit MVP del partit, en una final disputada a la piscina Pere Serrat de Sant Andreu davant 300 espectadors.

Els amfitrions van sortir des de l’inici amb un plantejament defensiu per incomodar el seu rival. Però un parcial de 6-0 després del descans va ser suficient perquè el líder invicte de la Divisió d’Honor s’alcés amb la competició del KO davant el setè classificat de la Lliga, que només va poder plantar cara en els primers setze minuts. Tot i el suport del seu públic, els locals no van poder contrarestar el vendaval atacant dels mariners en un treballat tercer quart que va decidir la final.

L’entrenador de l’Atlètic Barceloneta, Chus Martín, va destacar la concentració que van tenir els seus jugadors en l’inici del partit com una de les claus d’una victòria que els permet refer-se després de dues derrotes a la Copa d’Europa.

Crònica de la Barceloneta Recull de premsa mensual Març de 2014

Per la seva banda, el tècnic del Sant Andreu, Xavier Julià, es va mostrar molt satisfet amb l’actuació del seu equip en una final que, només pel fet de disputar-la, ja havia estat un premi. “Abans de la competició, l’objectiu era arribar a la semifinal. Aquesta final ha estat una cosa que no ens esperàvem jugar. Hem aguantat els primers dos quarts i després ha estat impossible”, va analitzar Julià.

En aquest sentit, l’entrenador del conjunt local va agrair el suport del públic que va omplir les grades de la piscina Pere Serrat. “L’afició ha estat increïble durant aquests tres dies. Ens han donat moltes forces per arribar fins aquí”, va concloure.

Crònica de la Barceloneta Recull de premsa mensual Març de 2014

EL PAIS 10/03/2014 http://ccaa.elpais.com/ccaa/2014/03/10/catalunya/1394487996_557417.html

Un álbum para Colita y su mundo Una exposición en la Pedrera reivindica a la fotógrafa como fotoperiodista "Soy una pantera con los colmillos limados" PER: JOSÉ ÁNGEL MONTAÑÉS

Colita en La Pedrera, delante de la fotografía 'Ocaña y su amigo Camilo', de 1977. / CONSUELO BAUTISTA

Es rápida, directa, llena de crítica y naturalidad y con grandes dosis de sentido del humor, como muchas de sus imágenes. Isabel Steva Hernández (Barcelona, 1940), más conocida como Colita, señala la primera cámara de baquelita que le regaló su padre cuando tenía 12 años: “Solo me regalaba cámaras y guitarras, y no muñecas, para no educarme como una imbécil”. Con esa cámara realizó sus primeras imágenes. Fue a su familia, a sus gatos y perros, criaturas a las que sigue adorando. Luego vinieron otras cámaras y un buen número de amigos los que acabaron siendo protagonistas de su objetivo. Algunas de estas imágenes “de amiguetes y parentela”

Crònica de la Barceloneta Recull de premsa mensual Març de 2014

están repartidas por su casa en el barrio de Sants de Barcelona, pero por unos meses han abandonado estas paredes para recibir a los visitantes —junto a cientos de sus contactos— que acuden a la exposición Colita Perquè sí! que la Fundación Catalunya La Pedrera ha organizado en el edificio de Gaudí. Es la primera antológica de esta fotógrafa de la gauche divine en la capital barcelonesa en la que muestra su mundo y se reivindica como fotoperiodista. “¿Mí maquina preferida? Todas. Te encoñas con ellas hasta que llegan otras”, asegura con el temperamento que siempre le ha caracterizado.

Las 107 imágenes permiten seguir la trayectoria de esta autora todo terreno Después de 60 años, pocos pueden decir que siempre han hecho lo que han querido. Ella sí. “Nunca he hecho una fotografía que no quería. He hecho de todo, menos publicidad y moda porque me aburrían”. Las 107 imágenes —todas copias actuales: “Me gustan las fotos grandes y bien tiradas, no las vintage, que son roña y mal reveladas”, ha explicado en muchas ocasiones— han sido seleccionadas por ella y la comisaria —y amiga— de la exposición Laura Terré. Junto a los libros, revistas y carteles permiten realizar un recorrido temático por su producción, desde que comenzó a hacer fotografías de la mano de Oriol Maspons. “El me enseñó que los fotógrafos hacían lo que les daba la gana y, encima, cobraban. Nunca quise ser fotógrafa, solo quería ir a tomar copas a Bocaccio y pasar los fines de semana en la Costa Brava y divertirme”, explica. Toda una filosofía.

La ciudad de Barcelona, y sus barrios, como el Raval o el Somorrostro, pero también la de los Juegos Olímpicos de 1992; la mujer, “no como un ser que solo aspira a ser bello, sino integrada en la sociedad como trabajadora”; sus amigos, con retratos como los de Jaime Gil de Biedma y sus perros, “lo quise tanto”; Rafael Alberti; Jorge Herralde, en su políticamente incorrecta imagen con dos “secretarias” de rodillas mostrando su ropa interior: “Entonces todas enseñábamos el culo, nos comprábamos unas bragas monísimas”, justifica la autora. Terenci y Ana Maria Moix, que aparecen en dos fotografías; “ya estaban escogidas antes de la muerte de Ana María, no es un homenaje póstumo. Yo la he homenajeado todos los días del año, 24 horas al día.

Crònica de la Barceloneta Recull de premsa mensual Març de 2014

Tenía que escribir un texto para el catálogo pero al final no ha podido ser”, asegura la fotógrafa, con cierta tristeza en la voz.

También se pueden ver imágenes del mundo de los toros en la que se defiende al animal por encima de la fiesta, “odio los toros”; y fotografías de flamenco y de gitanos, como las de Carmen Amaya —impresionante con su abrigo de astracán bajando del avión que la trajo a Barcelona en 1963—, Antonio Gades, La Chunga y personas anónimas que descubrió durante la localización para la película Los Tarantos de Rovira Veleta, su primer trabajo como profesional.

Su amor por el mundo del espectáculo, las plumas y el travestismo, queda patente en una serie reunida y expuesta por primera vez, en la que se puede ver al malogrado Ocaña o Paulovsky. “Todas ponen de manifiesto la versatilidad de su trabajo y una mirada cargada de intención, inteligencia y humor”, según Terré.

La exposición reivindica, además, su trabajo en prensa y sus reportajes publicados en revistas como Interviu, Destino y Triunfo, en el que reflejó los cambios políticos, las manifestaciones, los centros psiquiátricos, los actos electorales y la muerte de Franco. “Era la primera vez que se podía hacer”, explica Terré. También sus carteles de películas del destape como Morbo, con unos irreconocibles Ana Belén y Víctor Manuel, como protagonistas, además de realizar fotografías para las portadas de discos de la Nova Cancó: para cantantes como Serrat, La Trinca, Guillemina Motta y Ovidi Montllor, de quien Tarré ha sacado el título de la exposición. “He hecho mucha foto alimenticia”, señala la fotógrafa. Colita se ha apuntado a “investigar y jugar con Photoshop” y mantiene una cuenta de Facebook que alimenta con imágenes agrupadas bajo el título Mira lo que veo cuando salgo de paseo. “Sirve para que la gente no piense que estoy muerta”, remacha, con su retranca.

Crònica de la Barceloneta Recull de premsa mensual Març de 2014

LA VANGUARDIA 10/03/2014 http://registrousuarios.lavanguardia.com/premium/54402936954/index.html

Domingos bajo el sol PER: LUIS BENVENUTY Con el buen tiempo, los visitantes de la capital catalana se concentran en el litoral mientras otras zonas quedan despejadas. Un grupo de tres matrimonios de norteamericanos ya jubilados que están realizando un largo recorrido por libre por Europa pasea el domingo por la mañana por el paseo de Gràcia, contempla los escaparates de las tiendas cerradas...

"En el hotel ya nos dijeron que todas las tiendas estarían hoy cerradas, pero pensé que seguro que encontrábamos alguna abierta -explican dicharacheros-. En otras ciudades sí que nos hemos encontrado con tiendas abiertas en domingo. No es una cosa tan rara ¡nos iremos a tomar el sol a la Bar... Barce... ¡cómo se dice? ¡Dios mío, Europa es tan complicada!", y se ríen todos a coro.

Miles y miles de personas bajaron ayer por la mañana a la Barceloneta, al Port Olímpic, al paseo Marítim... Y pisaron la arena de la playa, llenaron las terrazas de bares y restaurantes, echaron unas monedas a los escultores de castillos de arena, algunos hasta se quejaron de que eran demasiados...

Barcelona, sus vecinos, sus visitantes, siempre aprovechan cualquier rayo de sol. La temporada primaveral, siempre que el tiempo lo permite, se adelanta a la que marcan los cuadraditos del calendario.

Y entre tanto, mientras el litoral bulle matutino, en el paseo de Gràcia reina una extraña calma, los camareros no saben qué posición adoptar mientras esperan a los clientes, las terrazas tienen más mesas libres que ocupadas, las colas a las puertas de

Crònica de la Barceloneta Recull de premsa mensual Març de 2014

la casa Batlló y de la Pedrera son significativamente cortas, los escasos turistas que pululan por el eje más señorial de la capital catalana remiran sus mapas, se replantean el día, se dicen que tiene que haber un lugar más animado para pasar un bonito domingo al sol.

"Sí -confirman algunos camareros con cierta pereza-, los domingos no suelen ser los días más animados del paseo de Gràcia". "Las tiendas están cerradas y a la gente le cuesta venir, sobre todo si hace buen tiempo... Si hace bueno, prefieren irse a las zonas de la playa en lugar de quedarse aquí mirando escaparates cerrados".

Crònica de la Barceloneta Recull de premsa mensual Març de 2014

DIARI ARA 11/03/2014 http://www.ara.cat/premium/cultura/Titol-linies-del-colm-jdhrfgadj_0_1099690043.html

Colita, la mirada crítica i burleta d’una rebel La Pedrera exposa una antològica amb 100 fotos de 50 anys de carrera PER: LAURA SERRA Colita, ahir, davant d’una paret on hi ha les fotos personals que té penjades a casa.

Colita

s’enfunda

cada

dia

una

samarreta amb un estampat escollit per a l’ocasió. La d’ahir simulava el corbatí i la camisa d’un frac, un vestit de gala per a un dia especial: la Fundació

Catalunya

inaugurava

antològica

que

primera es

Pedrera exposició

dedica

fotògrafa. Colita. Perquè sí! -un títol que vol remetre al Perquè vull d’Ovidi Montllor, un dels artistes que van passar pel seu objectiu- recull més d’un centenar de fotografies que són la crònica cultural i social d’un temps, d’un país.

Amb 73 anys, Colita conserva l’empenta, l’humor i l’espontaneïtat que la van fer despuntar de jove en una professió d’homes, unes qualitats ja matisades per dosis de cinisme, ironia i confiança. Què li queda per fer?, li pregunten. “A la meva edat, el pi! bromeja-. En realitat, qualsevol cosa que em diverteixi. El meu objectiu de vida són els amics, els gats i el jardí”. Els últims anys ha anat deixant de banda la responsabilitat de documentar el seu temps. Surt armada amb una petita càmera digital i dispara al que li crida l’atenció, sobretot moviments cívics del seu barri, Sants. Les últimes fotos les

Crònica de la Barceloneta Recull de premsa mensual Març de 2014

emmarca dins la sèrie Mira lo que veo cuándo salgo de paseo. No sap si mai les publicarà.

Fotos amb emocions i intencions Isabel Steva i Hernández, Colita, va tocar la primera càmera quan tenia 12 anys. “El meu pare era enginyer i vaig tenir la sort que em regalava màquines de fotos, d’escriure, una guitarra... Em van criar com si no fos imbècil”, deia ahir davant d’una vitrina plena llibretes i càmeres, i afegia: “No sé cuinar i no he tingut fills”. Una carta de presentació que anava a joc amb l’inici de l’exposició. En dos panys de paret s’hi poden xafardejar les sèries que va disparar dels seus retrats més famosos. Al tercer mural hi ha les imatges íntimes, que ha despenjat de tots els racons de casa, “d’amiguets i parentela” que l’han acompanyat, la majoria, personatges reconeixibles.

Oriol Maspons va ser el seu mestre i padrí, i va ser qui la va presentar a Xavier Miserachs, de qui faria d’assistent. Però qui la va convertir en professional va ser Carmen Amaya, que va comprar-li les fotos de la sèrie Los Tarantos. Per la comissària de la mostra, Laura Terré, la singularitat de Colita és que transmet “emocions i intencions”, “es posicions davant dels esdeveniments”. L’òptica documental prima per sobre de la consideració artística. De fet, ella es definiria com a periodista i prou. Des de finals dels 60 i al llarg dels 70 va fer-se un nom com a retratista (va fotografiar Orson Welles, García Márquez, Gil de Biedma, Terenci i Ana María Moix, Ocaña i molts altres), era en l’eclosió de la Nova Cançó, va inventar-se la Gauche Divine i va seguir documentant els grans del flamenc, mentre treballava fent foto fixa amb els cineastes de l’Escola de Barcelona per guanyar-se la vida. Però Colita. Perquè sí! també recull els seus treballs menys icònics. Quan van aparèixer les revistes gràfiques va proposar desenes de reportatges que obrien portes a temes mai vistos: la vida en un asil, en un manicomi, manifestacions polítiques, d’homosexuals o la tancada a Montserrat. Després ha seguit deixant constància de la vida a Barcelona. “No m’he mort”, diu assenyalant una foto dels Jocs Olímpics. Potser li quedaria escriure unes memòries: “Serien divertides, però em fa una mandra terrible, no tinc ganes de batalletes”. El seu llegat no duu lletra i es podrà veure a la Pedrera fins al 13 de juliol.

Crònica de la Barceloneta Recull de premsa mensual Març de 2014

EL PERIÓDICO 12/03/2014 http://www.elperiodico.com/es/noticias/barcelona/devolucion-ciudadano-3177768

Devolución al ciudadano Sants presenta el proyecto para la antigua cooperativa obrera La Lleialtat La Flor de Maig, en el Poblenou, y El Segle XX, en la Barceloneta, esperan su turno para volver a manos del barrio

PER: HELENA LÓPEZ

JOAN CORTADELLAS Barceloneta Aspecto exterior de El Segle XX.

En la planta baja estaba el colmado, el almacén y la panadería, y en la principal, el café, la sala de juntas, el teatro, la secretaría, un pequeño gimnasio y la biblioteca. La descripción es la de la cooperativa obrera La Lleialtat Santsenca, levantada en 1927 en el 31 de la calle de Olzinelles, pero, con pequeñas variaciones, podría ser también la de

Crònica de la Barceloneta Recull de premsa mensual Març de 2014

La Flor de Maig, en el Poblenou, o el Segle XX, en la Barceloneta. Las tres vivieron su época de esplendor antes de la guerra civil, se desmembraron durante el franquismo y pasaron a manos privadas en circunstancias más o menos oscuras durante la transición. Las tres llevan años abandonadas y también las tres viven hoy un resurgir gracias al impulso y el trabajo ciudadano.

La primera, La Lleialtat, es la que ve su renacer más cerca. Ayer el concejal de Sants, Jordi Martí, presentó el ambicioso proyecto arquitectónico para su reforma, en la que se invertirán 4,4 millones y que empezarán en mayo. En los otros dos casos la recuperación ciudadana se encuentra unos pasos más atrás -los edificios están aún en manos privadas-, pero van también por buen camino. La concejala de Ciutat Vella, Mercè Homs, ha reafirmado su voluntad de llegar a un acuerdo con la propiedad del Segle XX, edificio calificado como equipamiento, y su visto bueno a que, una vez municipal, el futuro espacio tenga una fórmula de «gestión cívica o ciudadana», y la Barceloneta ya se está organizando para, por un lado, presionar al distrito hasta que cierre la operación, y, por el otro, para elaborar el proyecto que lo llenará de contenido y vida. Por fin.

En el caso de La Flor de Maig, la finca que acogió una de las más grandes cooperativas del Poblenou, el edificio se encuentra actualmente okupado por el tejido asociativo, quien, en octubre del 2012, meses después de que el distrito la cerrara la carestía de su alquiler -el local llevaba décadas siendo un ateneo popular cuyo arrendamiento pagaba el municipio- decidieron abrirlo. Desde entonces se ha convertido en el punto de encuentro de los movimientos sociales del barrio. Después de evitar el juicio hasta en dos ocasiones por cuestiones formales -la propiedad denunció a la okupación- la nueva fecha para la vista es el 27 de este mes. Pero, en paralelo, como en el caso del Segle XX, el distrito de Sant Martí -como en el resto de casos, presionado por un rico tejido vecinal activo y persistente- está intentando llegar a un acuerdo in extremis de compra o permuta con la propiedad.

Crònica de la Barceloneta Recull de premsa mensual Març de 2014

Proceso largo

Lo presentado ayer en Sants, un proyecto arquitectónico firmado por Harquitectes, ganador de un concurso hecho después de un trabajado proceso participativo seguido por los colectivos La Col (cooperativa de jóvenes arquitectos que están detrás de la otra gran victoria vecinal en el distrito, Can Batlló) y la Plataforma Lleialtat Santsenca, es también la culminación de una larga lucha. «El compromiso con La Lleialtat parte de varias responsabilidades: dar respuesta a una reivindicación ciudadana de recuperar un edificio con un gran valor sentimental para los vecinos, ofrecer espacios a un barrio con un tejido asociativo muy rico y con una importante falta de locales y los peligros objetivos de que, si no se actuaba pronto, el edificio podía perderse», expuso el concejal.

El responsable del proyecto arquitectónico ganador, Xavier Ros, explicó los dimes y diretes de su trabajo, que mantiene las dos fachadas, catalogadas, recupera el diseño y la estructura de las salas originales de la antigua cooperativa y la adapta a los nuevos usos. «El nuevo edificio será de todos y no será de nadie», apuntaba el arquitecto: las múltiples salas podrán ser usada por las numerosas entidades del barrio, pero no servirán de sede fija para ninguna.

Destacan en la maqueta el gran atrio que cruzará el espacio -de 2.000 metros cuadrados- y la cobertura de cristal que dará luz y servirá para «bioclimatizar».

Crònica de la Barceloneta Recull de premsa mensual Març de 2014

EL PAIS 12/03/2014 http://deportes.elpais.com/deportes/2014/03/17/actualidad/1395089138_654477.html

Un revulsivo para reflotar el waterpolo espanyol El reto del nuevo seleccionador, Gaby Hernández, es devolver a España a los podios a los que no sube desde el Mundial de 2009.

PER: DAVID ROBINAT

Gabriel Hernández, seleccionador español de waterpolo. / VICENS GIMÉNEZ

Carácter. Ese es el rasgo de Gaby Hernández que destacan qu

ienes

mejor

conocen. Es el nuevo seleccionador español de waterpolo. Ha debutado con dos contundentes triunfos ante Ucrania (5-17 y 25-6) que certifican la clasificación de España para el Europeo de Budapest en julio. Tras nueve años como seleccionador, Rafa Aguilar, que seguirá como director técnico, nombró a Gaby como su sucesor, en un intento de reflotar a una selección que ha dejado de visitar el podio desde que obtuvo la medalla de plata en el Mundial de Roma en 2009.

Crònica de la Barceloneta Recull de premsa mensual Març de 2014

El golpe más duro fue el quinto puesto en el Mundial de Barcelona el año pasado. Las derrotas afectaron a la moral y a la convivencia del grupo. Surgieron algunos problemas entre los jugadores y entre estos y la directiva. Dos veteranos, Guillermo Molina y Xavi García, exigieron cambios en el mando del equipo.

“Mucha ambición, trabajo y sacrificio”, son los ingredientes de los que habla Gaby para recuperar el nivel. “Habrá que ver dónde nos lleva el destino, voy a poner el listón muy alto”. No quiere pensar todavía en los Juegos de Río de Janeiro en 2016, aunque conviene: “Es lo que marca nuestro presente y nuestro futuro”.

Aguilar justifica el relevo de seleccionador: “Estamos a dos años de los Juegos. Disponemos del tiempo necesario para aplicar los cambios introducidos. El alto rendimiento siempre comporta tensiones y estas se han de solucionar pensando siempre en el grupo”. Alaba a Gaby: “Es el revulsivo que el equipo necesita, es una persona muy positiva y muy competitiva. Posee el temperamento y el carácter necesarios para realizar un buen trabajo. Una de las ventajas de la elección es que ahorramos en conocimientos”, dice. El nuevo seleccionador fue un destacado jugador de una de las épocas doradas del waterpolo español y, entre otros logros, marcó tres de los cuatro goles que le dieron la victoria a España en la final del Mundial de Fukuoka en 2001.

Gaby empezó a jugar, con 11 años, en el club de su barrio, la Unió Esportiva d’Horta. Militó en clubes punteros como el CN Atlètic Barceloneta, el CN Sabadell, el Pescara italiano, el Spandau 04 alemán o el Canoe. Ha ganado ocho Ligas de España, cinco Copas, una Supercopa de España, una Liga y una Copa de Alemania y una Copa LEN. Su experiencia más sorprendente se produjo en 2008. Fichó por el Khobar, un equipo de Arabia Saudí, en el que, para su sorpresa, no podía ducharse desnudo. Una de las muchas costumbres árabes a las que tuvo que acostumbrarse.

Crònica de la Barceloneta Recull de premsa mensual Març de 2014

Su trayectoria como entrenador es corta (empezó a dirigir al CN Sabadell en 2011), pero también muy exitosa. En su primer año, ganó la Copa y, en el segundo año, la Supercopa, derrotando al todopoderoso CN Atlètic Barceloneta, el club que llevaba seis años seguidos como campeón y que domina el waterpolo nacional. A pesar de los éxitos, la directiva del CN Sabadell decidió relevarle. “Me he sentido solo durante estas dos temporadas, no ha sido fácil trabajar en el CN Sabadell”, afirmó entonces. “El panorama es decepcionante y no solo por la crisis económica, sino por la mentalidad general. Se ha perdido competitividad en los despachos”.

Una de las personas que mejor conoce al nuevo seleccionador es Sergi Pedrerol. “Es muy competitivo”, le define su excompañero en la selección. “En cualquier entrenamiento o partido daba el 100% y animaba a los demás para que también dieran el máximo. Como jugador ha demostrado ser uno de los mejores del mundo. En este aspecto, el respeto de los jugadores ya lo tiene. Es un entrenador relativamente joven que tiene buena relación con los jugadores y los conoce a la perfección ya que hace cuatro días estaba en su mismo lugar”, advierte Pedrerol. “Tiene mucho carácter, un carácter ganador y los cambios siempre son positivos, sobre todo cuando son consensuados, como es el caso”.

Gaby ha decidido contar para la selección con una mezcla de veteranos como Molina, Pinedo, Sziramyi, Aguilar, García, Español y Minguell y jóvenes como los hermanos Bustos, De Toro, Lorrio, Barroso, Fenoy, De Lera, Estrany, Munarriz, Matoso o Larumbe. El objetivo, volver al podio de una gran competición internacional cinco años después.

Crònica de la Barceloneta Recull de premsa mensual Març de 2014

EL PAIS 12/03/2014 http://deportes.elpais.com/deportes/2014/03/17/actualidad/1395089138_654477.html

Formació i activitats a prop del mar El Centre da la platja de Barcelona estrena temporada amb propostes d'educació ambiental i d'informació del litoral

Un grup escolar en una activitat del Centre de la Platja

Davant de l'Hospital del Mar, als porxos de la platja del Somorrostro, hi ha el Centre de la Platja de Barcelona, un espai d'informació, de trobada i de formació per a totes les persones interessades en qualsevol aspecte relacionat amb el litoral barceloní.

Des del dissabte 1 de març, a més, el centre ha estrenat temporada d'activitats individuals i grupals per a tots els públics, des de tallers a rutes, contes, visites, espectacles, tertúlies i jocs. D'entre les activitats individuals, totalment gratuïtes, els usuaris d'aquest equipament podran realitzar rutes guiades pels entorns del litoral (la platja, la muralla de mar, la llotja de peix, el zoo, el barri de La Barceloneta, al CRAM, a l'IMAX, etc.) o activitats de descoberta de la biodiversitat marina.

Crònica de la Barceloneta Recull de premsa mensual Març de 2014

També s'organitzen activitats enfocades específicament a un públic adult o gent gran. Tallers sobre la cuina de mar, sobre les tecnologies que faciliten la gestió ambiental del litoral o rutes 'per la Barceloneta a través de coordenades de GPS en són alguns exemples.

D'altra banda, el Centre ofereix formació per a escoles, des d'educació infantil fins a l'ESO, i durant el mes d'agost es programen activitats especials per acompanyar als banyistes i usuaris de les platges en temporada de bany.

Cessió d'espai

Crònica de la Barceloneta Recull de premsa mensual Març de 2014

ABC 13/03/2014 http://www.abc.es/cultura/arte/20140311/abci-colita-maneras-mirar-barcelona-201403102048.html

Colita, mil maneras de mirar Barcelona La Pedrera acoge la primera gran retrospectiva dedicada a la fotógrafa barcelonesa, cronista de la Gauche Divine y de la Barcelona de los setenta PER: DAVID MORÁN

COLITA Jorge Herralde con «sus secretarias» Coral Majó y Anna Bohigas, 1970

Empecemos por el final. «La fotografía debe servir para algo. La fotografía no es arte, es oficio», puede leerse casi a la salida de una muestra que, del derecho y del revés, deletrea con entusiasmo y dedicación uno de los apodos más celebrados de la Barcelona de los sesenta y congela cinco décadas de sacudidas ante la cámara y de vaivenes entre las lentejuelas de la Gauche Divine y el Somorrostro de Carmen Amaya; entre el retrato como fugaz forma de enamoramiento y la instantánea callejera como herramienta de denuncia social.

Crònica de la Barceloneta Recull de premsa mensual Març de 2014

La fotografía, dice Isabel Steva Hernández (Barcelona, 1949), ése nombre que Colita desterró cuando le dijeron que había nacido debajo de una col, es oficio, sí, pero también una afición exprimida hasta sus últimas consecuencias. «A mí la fotografía me había divertido siempre y siempre la había practicado como un juego», sentencia otro de los entrecomillados que, desde las paredes de la sala de exposiciones de La Pedrera, recorre por primera vez en formato antológico la obra de una de las grandes fotógrafas de los sesenta y los setenta.

El espíritu de una época, resumido en un centenar de imágenes, proyecciones, murales, carátulas de discos y libros con los que la barcelonesa, mujer en un mundo de hombres, se reivindica como inquieto reverso femenino de Xavier Miserachs y Oriol Maspons y conecta sus primeros disparos en el rodaje de «Los Tarantos» a sus recientes montajes de fauna y flora con Photoshop.

«El fotógrafo se explica con imágenes, así que vamos a verlas», apremiaba ayer Colita durante la presentación de una exposición que, en cartel hasta el próximo 13 de julio, arranca en la estricta intimidad, recuperando algunas de las fotos que cuelgan en las paredes de su casa y entre las que aparecen retratos de amigos como Terenci Moix, Leopoldo Pomés, Joan Manuel Serrat, Oriol Maspons y Ana María Moix. El umbral de «Colita, ¡porque sí!», rodeado de grandes reproducciones de contactos fotográficos manoseados y ajados, es una de las pocas concesiones al color en una muestra que, del «color paloma sucia» del Barrio Chino de finales de los sesenta al deslumbrante blanco y negro de los retratos de Orson Welles y García Márquez, cubre todos los frentes de una artista que hoy sería polifacética pero que prefiere presentarse como todoterreno.

Literatos y flamencos

Versátil y enérgica, Colita huye de la nostalgia y sabotea el mito cuando asegura que, igual que Oriol Maspons, ella también tiene fotografías expuestas en el lavabo, pero no puede evitar detenerse ante la vitrina que exhibe algunas de sus cámaras -desde un

Crònica de la Barceloneta Recull de premsa mensual Març de 2014

antiguo artefacto de baquelita a espléndidos ejemplares de Olympus y Pentax- para recordar que la primera se la regaló su padre cuando cumplió 12 años. Nada de muñecas. Solo «cosas útiles» como guitarras y cámaras de fotos. Artilugios tan sumamente trascendentes que le abrirían las puertas de los terrados del Eixample, los toriles de La Monumental o el pórtico ilustrado de Bocaccio.

En los sesenta, Barcelona era una fiesta, y ahí estaba Colita para no perder detalle e inmortalizar, un poco más, a Gil de Biedma, Marsé, Barral, Castellet o el editor de Anagrama, Jorge Herralde, presente aquí con esa inolvidable imagen en la que observa cómo sus «secretarias» lucen posaderas. Todos ellos, señala Colita, eran los amigos. Más tarde vendrían los encargos y con ellos los retratos de Cela, Castellet y Gimferrer. Los reportajes en prensa y las fotografías «cinematográficas». Antes de que la Gauche Divine se convirtiese en una memorable resaca, Colita ya había viajado a Madrid cargada con su cámara para retratar a Antonio Gades y La Chunga y dar forma a «Luces y sombras del flamenco», uno de sus trabajos más reconocidos. También había vuelto a Barcelona justo a tiempo para asistir al nacimiento de la Nova Cançó.

Cuatro décadas después, sus portadas para Joan Manuel Serrat y Ovidi Montllor comparten protagonismo con sus retratos de Carmen Amaya, sus reportajes gráficos sobre la muerte de Franco o la denuncia del trato que se daba a los enfermos mentales en los hospitales psiquiátricos. «Lo que yo quería era ir a tomar copas a Bocaccio, pasar los fines de semana en la Costa Brava y divertirme», suele señalar Colita cuando habla de sus comienzos como fotógrafa. Y, aunque no hay duda de que se divirtió, lo hizo enmarcando algunos de los momentos más importantes de su época y confirmando que, aunque no sea arte, lo suyo es sin duda, oficio, Mucho oficio.

Crònica de la Barceloneta Recull de premsa mensual Març de 2014

LA VANGUARDIA 16/03/2014 http://www.lavanguardia.com/ocio/20140316/54403681749/hoteles-tematicos.html

Hoteles temáticos Este año abrirán en Barcelona diez nuevos establecimientos con un total de 1.418 habitaciones | El juguete, el pan, el arte o la moda serán las temáticas que decorarán las estancias de los futuros alojamientos

El hotel de Playmobil ofrece a un público familiar estancias en dormitorios decoradas con conocidos personajes infantiles LVD

PER: SILVIA ANGULO

Dormirse abrazando a Doraemon, a un Nenuco o una Nancy -apto sólo para niños-, despertarse con el dulce aroma del pan recién hecho o rodeado de impresionantes esculturas y obras de arte. Son experiencias que para algunos pueden ser accesorias e innecesarias, pero que en una sociedad que busca singularizarse sobre todo cuando viaja tienen su público. En el plazo de unos meses, hoteles que ahora mismo están en Barcelona en construcción, en previsión o a punto de inaugurarse, ofrecerán servicios y decoración tematizados. Algo que ya ocurría en contados establecimientos de la ciudad, pero de manera minoritaria.

Crònica de la Barceloneta Recull de premsa mensual Març de 2014

La competencia entre hoteles es cada vez más dura. Es verdad que los visitantes no paran de llegar y el turismo parece que no ha tocado techo aún en Barcelona -7,5 millones de pernoctaciones el año pasado-, pero se impone la necesidad de diferenciarse. Toca captar el interés del turista ante una planta hotelera que crece año tras año y que ahora también compite con los apartamentos turísticos. Una situación que obliga a los hoteleros a buscar fórmulas innovadoras. De ahí que de los quince nuevos establecimientos hoteleros -diez previstos para este 2014-, que según datos del Gremi d'Hotels de Barcelona abrirán sus puertas en este año y el que viene, algunos hayan escogido una temática determinada para ambientar sus habitaciones y seducir a sus clientes a través del estómago, la vista o el diseño de sus interiores. La apertura de esta decena de establecimientos comportará la entrada en servicio de 1.418 nuevas habitaciones.

El próximo abril abrirá sus puertas el hotel Bakery de la cadena Praktik que está situado en la calle Provença. ¿Qué tendrá de diferente este establecimiento? Su ambientación de aires fabriles e industriales conducirá al cliente a una antigua panadería. Un paraíso para los nostálgicos y para aquellos que consideren el pan como un manjar de dioses. El alojamiento -que está ultimando su puesta en marchaofrecerá a sus visitantes productos cocidos directamente en el horno Baluard, una conocida panadería de la Barceloneta. La decoración de las estancias comunes y de las habitaciones está relacionada con el mundo del pan.

El director del hotel, Alejandro Prieto, explica que todos los establecimientos de la cadena son temáticos. El otro que tienen en Barcelona es el Garden, vinculado a vegetación y jardines. En verano abrirá otro hotel en la ciudad relacionado con el vino, el Vinoteca; y en el caso del Bakery dice que no sólo se ofrecerá alojamiento a los clientes, sino "también el hecho de que puedan disfrutar de un pan y una repostería excepcional horneada en casa".

Sin embargo, no sólo los amantes del pan tendrán un nuevo rincón en Barcelona. Los más pequeños podrán encontrar una oferta a su medida en el hotel del Juguete, donde

Crònica de la Barceloneta Recull de premsa mensual Març de 2014

el hilo argumental estará relacionado con los Lego, Playmobil y personajes de dibujos animados. Se trata de un pequeño parque temático que sigue la estela de otro establecimiento que tiene esta cadena nacional en Ibi (Alicante). José Ángel Olmo, el director de expansión, explica que en Barcelona están ultimando un acuerdo para ubicarse en un edificio cercano al paseo de Gràcia.

El del juguete tendrá entre 60 y 80 habitaciones. Los niños podrán escoger el personaje o el juguete con el que deseen compartir sus sueños. Doraemon, Dora la Exploradora, los famosos Invizimals o algún tipo de muñeca, como las Barriguitas o la Nancy, se encuentran entre la variada oferta del establecimiento. Es más, si el pequeño lo desea puede compartir habitación con los Reyes Magos. Olmo asegura que "se trata de una opción completamente diferente e innovadora, que va dirigida a un público familiar que busca otro tipo de sensaciones a la hora de alojarse en un establecimiento".

En la búsqueda de inmueble donde situarse se encuentra el diseñador Custo Dalmau, que tiene la intención de abrir un establecimiento en Barcelona con su propio sello e imprimir en él su personalidad y colorida moda. La operación es incipiente y, de momento y a pesar de que el Gremi d'Hotels lo contabilizaba como de próxima apertura, deberá esperar al 2015. Mientras tanto, el diseñador se dedica a los planes de construcción de otro establecimiento en Cadaqués.

La oferta hotelera también ha reservado un espacio para los profesionales en un edificio que está en obras de rehabilitación situado en la plaza Duc de Medinaceli. Se trata del Soho House Barcelona, que combinará la actividad elitista de un club privado -formado por estrellas de cine, cantantes, periodistas, diseñadores y lo mejor de la industria creativa- y la actividad de un hotel de lujo de setenta habitaciones destinado al público en general. Las obras de rehabilitación del edificio, del siglo XIX, situado en la esquina con el paseo Colom, se han iniciado esta semana y está previsto que pueda abrir sus puertas en el invierno del 2015.

Crònica de la Barceloneta Recull de premsa mensual Març de 2014

El club, frente a la futura marina de lujo del Port Vell, ocupará seis plantas y estará diseñado en torno a un atrio de cristal. En el sótano se situará una sala de proyección exclusiva para socios- donde se visionarán películas, mientras que el restaurante ubicado a pie de calle será para el gran público. El fundador del club Soho House -con establecimientos en Toronto, Chicago, Estambul, Berlín o Londres- explica que Barcelona "es una ciudad vibrante y enérgica junto al mar". La elección de afincarse en la capital catalana está motivada, en palabras de su fundador, "por ser una ciudad pionera en creatividad, en lo que se refiere sobre todo a los ámbitos del diseño, arquitectura, arte y proyectos gráficos".

El último de los temáticos va dirigido a un público cultural. En unos meses abrirá sus puertas el H10 Gallery, que transformará el interior de la finca, situada en la calle Enric Granados, en una galería de arte. Su interior estará decorado con numerosas muestras de esculturas, pinturas y litografías de diversos artistas que estarán repartidas por sus estancias comunes y habitaciones.

Este dinamismo en la oferta demuestra que la proyección turística de Barcelona se mantiene imparable y no da síntomas de agotamiento. Según el último informe de la consultora JLL, el atractivo de la capital catalana para los operadores hoteleros crece. De hecho, Barcelona se sitúa en la cuarta posición europea, por detrás de Londres, París y Berlín en las ciudades preferidas para invertir en hoteles. En este escenario de dinamización del sector, que en Barcelona lleva años muy activo, la opción del Eixample -que aumenta en número de habitaciones-es la tónica general de la mayoría de proyectos y de próximas inauguraciones, a causa de las restricciones impuestas por el plan de usos de Ciutat Vella sobre la actividad hotelera.

Crònica de la Barceloneta Recull de premsa mensual Març de 2014

LA VANGUARDIA 17/03/2014 http://www.lavanguardia.com/local/barcelona/20140317/54403740342/cierra-masala-periodico-ciutatvella.html

Cierra 'Masala', el periódico de denuncia y crítica social de Ciutat Vella "El esfuerzo que exigía es insostenible con el actual equipo humano", lamentan sus impulsores PER: MERITXELL M. PAUNÉ

Portada del último número del periódico mensual 'Masala' Masala.cat

La publicación Masala cierra. Al menos en su actual formato impreso y bimensual. Así lo afirma su último número, el 70 de la segunda época, que corresponde a los meses de marzo y abril de 2014. El "periódico de información, denuncia y crítica social en Ciutat Vella", como se define a sí mismo en la propia cabecera, dejará de imprimirse y distribuirse por el centro de Barcelona tras 13 años de actividad centrada en la divulgación de las injusticias, luchas, estigmas y heroicidades del distrito más antiguo y complejo de la capital catalana.

La principal causa, aseguran sus impulsores, es el agotamiento de las personas que lo impulsan. Así de claro lo explican: "Masala cierra porque, como tú que nos lees, no 57

Crònica de la Barceloneta Recull de premsa mensual Març de 2014

somos héroes y hay un momento en que la vida de las personas cambia y las fuerzas se agotan. Acabamos como acaban tantos colectivos, porque el esfuerzo que exigía el periódico era insostenible con el actual equipo humano". "Podríamos dar aquí argumentos intelectuales muy bien fundados para justificar que hemos cumplido una etapa y que está plenamente justificado cerrar. Pero no es así", asumen. Aseguran que actualmente el trabajo que realizaban "es tan necesario como lo fue siempre", así que avisan que "esto es sólo un hasta luego", porque seguirán desarrollando su labor desde otros frentes. "Callamos aquí para poder seguir hablando en adelante. Seguramente cambiaremos de piel pero nunca de intenciones", prometen.

Un miembro del equipo redactor, Miguel Martín, relataba al blog Periodismo social en el décimo aniversario de la publicación cómo nació la iniciativa en enero de 2001. Pese a que no había muchos precedentes de prensa de barrio en la zona, coincidieron en el tiempo varias reivindicaciones sociales, desde las okupaciones hasta la diversidad cultural. "Se estaban produciendo los primeros encierros de inmigrantes reivindicando la regularización de su situación y había mucha gente trabajando en los comités de apoyo". [...] Se produzco una confluencia de gente que consideraba que había que sacar un medio que reflejara estas realidades sociales y de activismo: la inmigración, la pobreza estructural, los abusos institucionales, el problema de la vivienda o la especulación inmobiliaria", explicaba. Señalaba como fortalezas del medio que era leído por activistas de la ciudad pero también por instituciones y vecinos inmigrantes un target poco habitual para la prensa local, entonces y hoy-.

'Masala', como indica el diseño de la cabecera, significa 'mezcla de especies' y quería reflejar la multiculturalidad y diversidad del Raval, el Gòtic, La Barceloneta y Sant Pere, Santa Caterina i la Ribera. Por ello, incluyó durante años artículos escritos en varios idiomas, como catalán, castellano, urdú y árabe. En su última etapa estrenó también versión digital, para viralizar y dar mayor difusión a los contenidos publicados.

La publicación se financiaba a través de pequeños anuncios de comercios y bares de los barrios de Ciutat Vella y editaba una tirada de 8.000 ejemplares que se repartían

Crònica de la Barceloneta Recull de premsa mensual Març de 2014

entre los establecimientos anunciantes, locales de entidades y equipamientos públicos. Admitía colaboraciones en cualquier género narrativo y artístico y todos los contenidos tenían licencia Creative Commons, es decir, sin copyright. Podía contactarse con la redacción por diferentes redes sociales y en las reuniones de cada lunes por la tarde en centro El Lokal, en la calle de la Cera 1 bis.

El último número incluye, entre otros artículos, un repaso a las publicaciones satíricas y eróticas anteriores a la Guerra Civil, una reflexión sobre el movimiento internacionalista en Ciutat Vella en la última década, reseñas de cine y música, un crucigrama especial para la despedida de Masala, el retrato de una de las almas de El Lokal y una entrevista a cuatro bandas con representantes de movimientos sociales y plataformas vecinales sobre cómo han cambiado sus barrios en los últimos pocos años. Los anteriores números de la publicación, desde el de Abril-Mayo de 2006, permanecerán consultables en línea.

Crònica de la Barceloneta Recull de premsa mensual Març de 2014

LA VANGUARDIA 18/03/2014 http://www.lavanguardia.com/cultura/20140318/54403193747/quim-marques-acuna-el-conceptopaella-catalana-en-el-suquet-de-l-almirall.html

Quim Marqués acuña el concepto paella catalana en el Suquet de l'Almirall El cocinero ha ideado "un plato que aúna la despensa de las tierras costeras y del interior de Catalunya" Barcelona. (Efe).- El cocinero Quim Marqués ha renovado el restaurante Suquet de l'Almirall y la oferta de su carta, que incluye una paella catalana coincidiendo con el 25 aniversario de este popular establecimiento de la Barceloneta.

Como el propio Marqués señala, "tras 25 años, el Suquet de l'Almirall ha decidido dar un golpe de timón y renovar el barco, aunque conservando la tripulación, los ingredientes de la despensa y el tipo de cocina que se sirve a bordo".

Tomando como referencia a los vecinos valencianos, Marqués ha ideado "un plato que aúna la despensa de las tierras costeras y del interior de Catalunya".

La receta de la paella catalana se impregna de los aromas del Empordà, de las Tierras del Ebro, de la Selva, del Berguedà, del Vallès, del Maresme y de Barcelona, señala el cocinero y propietario del restaurante.

"La paella catalana se sirve en un plato de cerámica de la Bisbal, un recipiente que quiere reconocer el esfuerzo y el trabajo que realizan los artesanos y productores de nuestra tierra y, además, si el comensal lo desea, puede comérsela con una cuchara de madera, el utensilio más humilde de la cocina popular", añade el chef.

Crònica de la Barceloneta Recull de premsa mensual Març de 2014

La nueva oferta gastronómica del Suquet de l'Almirall se divide en cuatro grandes apartados: Ensaladas y crujientes, cazuelas y woks, pescados frescos y arroces y fideos.

A esta carta se suma el Menú de l'Almirall, disponible los mediodías de martes a viernes. La rehabilitación del espacio ha permitido abrir una planta sótano para grupos, grandes y pequeños, que pueden además conocer la historia del restaurante a través de instrumentos y libros de cocina, recortes de prensa, fotografías de épocas pasadas y algunas de las ilustraciones que les han regalado los clientes.

Entre esos "dibujantes" figuran Lou Reed, Bon Jovi, Depeche Mode, Serrat, Noa, Jean Paul Gaultier, José Sacristán, Woody Allen, Isabel Coixet, Perico Pastor, Joan Hernández Pijuán, Carme Ruscalleda, Sergi Arola o José Andrés..

Crònica de la Barceloneta Recull de premsa mensual Març de 2014

LA VANGUARDIA 19/03/2014 http://www.lavanguardia.com/cultura/20140318/54403193747/quim-marques-acuna-el-conceptopaella-catalana-en-el-suquet-de-l-almirall.html

Un caballero de la medicina Fue risueño pediatra en Sant Joan de Déu, profesor de la UB y hombre apegado a la familia PER: ISABEL RAMOS RIOJA El pediatra Antonio Fumadó LVE

El mar, la pediatría y la familia, por orden cronológico, marcaron la vida de Antonio Fumadó Esteve, fallecido el pasado sábado en Barcelona a los 87 años. Nació en la Barceloneta, donde su abuelo tenía un restaurante, y se quedó huérfano de madre a los cinco años. Su padre, un hombre joven, volvió a casarse y emigró a Argentina en la posguerra. Fumadó se quedó prácticamente solo en Barcelona, donde tuvo que trabajar arduamente para pagarse los estudios de Medicina y especializarse en pediatría.

Si era capaz de levantarse a las cinco de la mañana para ir al mar, a pescar o navegar, también estaba dispuesto a atender a sus pequeños enfermos en cualquier momento. Durante veinte años trabajó desinteresadamente para los niños ingresados en Sant Joan de Déu, hospital que había sido también hospicio y de cuya inauguración en 1973 en la actual sede de Esplugues de Llobregat fue, en gran parte, responsable.

Con su carácter risueño contribuyó a que su maestro en la pediatría, Joaquín Plaza, y los otros médicos que convencieron a los hermanos de Sant Joan de Déu para trasladar

Crònica de la Barceloneta Recull de premsa mensual Març de 2014

la sede de la Diagonal a Esplugues no desfallecieran por el camino, que estuvo lleno de dificultades. "Tranquilo, Joaquín, que esto va a salir", le decía.

Pusieron los cimientos del actual centro materno-infantil, que es también hospital universitario. Fumadó fue jefe del servicio de pediatría y profesor de esta especialidad en la Universitat de Barcelona por su querencia por la enseñanza.

En una época en la que no existía el MIR (médico interno residente), Fumadó, ávido de aprendizaje, pidió al doctor Plaza que le instruyera en el mundo de la pediatría dos años antes de acabar la carrera. Siempre le habían gustado los niños.

Una vez jubilado, durante diez años fue presidente de la fundación África Viva para la investigación sobre salud para el desarrollo. Algo tuvo que ver en ello que uno de sus cuatro hijos, Viky, fuera pediatra como él y se especializara en medicina tropical.

La familia que fundó fue el otro puntal de una vida plena. La idea inicial de ir a Argentina y reunirse con su padre y los dos hermanos nacidos de su segundo matrimonio se torció cuando la que fue su esposa, Nieves Pérez, se cruzó en su camino y la prioridad fue formar su propia familia, una como aquella de la que él careció. El amor por su esposa no perdió intensidad y, cuando iba a cumplir 80 años, aún buscaba un regalo con el que sorprenderla.

Todos lo recuerdan como el hombre de la sonrisa, un "caballero de la medicina -dice su hija Viky-, siempre muy bien puesto, perfumado". Sonreía a quien se tropezara en el hospital, recibía a los alumnos con una sonrisa y, ya enfermo y con dolores, en los últimos tiempos sonreía para que no apareciera el rictus de dolor en la cara y no preocupar así a quienes le visitaban.

El pater familias Antonio Fumadó fue generosidad y cariño en estado puro.

Crònica de la Barceloneta Recull de premsa mensual Març de 2014

LA VANGUARDIA 19/03/2014 http://www.lavanguardia.com/mon-barcelona/20140319/54403246205/centre-de-la-platjabarcelona.html

Viu la platja El Centre de la Platja és un espai d'informació, lúdic i de formació per a totes les persones interessades en el litoral de Barcelona.

Barcelona. (Redacció).- Just davant de l’Hospital del Mar dins els porxos de la platja del Somorrostro hi ha ‘El centre de la Platja’. Aquest espai compta cada any amb un programa d’activitats individuals per a tots els públics, i activitats per a grups organitzats, incloses escoles. Paral·lelament el Centre de la Platja ofereix informació sobre les platges i també atenció als usuaris sobre temes del litoral marítim.

El Centre de la Platja ofereix els seus serveis de març a setembre, i inclou activitats com, tallers, rutes, contes, visites, espectacles, tertúlies i jocs, servei d'informació i consultes sobre el litoral, préstec gratuït de diaris, llibres, revistes, jocs per a la sorra i material esportiu.

D'entre les activitats, els usuaris d'aquest equipament podran realitzar rutes i visites guiades pels entorns del litoral (la platja, la muralla de mar, la llotja de peix, el zoo, el barri de La Barceloneta, al CRAM, a l'IMAX, etc.), tallers, activitat de descoberta de la

Crònica de la Barceloneta Recull de premsa mensual Març de 2014

biodiversitat marina, tallers familiars, projeccions de documentals, entre d'altres. Les activitats per a públic familiar són gratuïtes, amb aforament limitat. S'atendran les inscripcions segons ordre de demanda.

Les entitats, associacions o col·lectius relacionats amb el litoral de Barcelona poden disposar de la sala de reunions del Centre de la Platja per desenvolupar-hi sessions de formació o trobades, com també de les prestacions de què disposa. L'horari és l'habitual del centre, tret dels dies i horaris en què es duguin a terme activitats programades o concertades prèviament.

El Centre de la Platja també facilita la possibilitat de donar a conèixer les activitats que desenvolupen les entitats, associacions o col·lectius vinculats al litoral de Barcelona. Feu arribar la vostra demanda.

Si vols ser amic del Centre de la Platja contacta amb l'equipament a través del centreplatja@bcn.cat. Podràs participar de manera activa en aquesta instal·lació.

Crònica de la Barceloneta Recull de premsa mensual Març de 2014

EL PUNT AVUI 19/03/2014 http://www.elpuntavui.cat/noticia/article/2-societat/5-societat/723600-carmen-amaya-ostatge-defranco.html?cca=1

Carmen Amaya, ostatge de Franco PER: JORDI BORDES CASTELLS

Tothom tenia per cert que el món del folklore, amb les coplas, la sarsuela i el flamenc, va ser beneficiat per la dictadura. Efectivament, no deuria tenir tantes traves perquè sovint s'adequava als gustos del franquisme. Però, com a mínim, la sarsuela i el flamenc patien també de les estretors de la cintura (el desaparegut Manolo Escobar també en tindria queixes, tot i ser el somriure durant anys del franquisme). Moltes de les sarsueles escrites abans de la guerra van haver de ser bandejades per poder-se estrenar. El cas de Carmen Amaya, una estrella per a la premsa espanyola amb els seus èxits incontestables arreu de l'Amèrica Llatina i, fins i tot, també dels Estats Units, és més sorprenent: li van prohibir fer una gira a Rússia, motiu pel qual posteriorment rebutjaria la medalla d'Isabel la Catòlica. El règim, però, la va acabar plantant al fèretre. Ella, segons continua dient Sunchi Echegaray, vídua del marit de Carmen Amaya, sí que era monàrquica, possiblement per la trobada amb Alfons XIII en l'Exposició Universal el 1929.

Crònica de la Barceloneta Recull de premsa mensual Març de 2014

LA VANGUARDIA 20/03/2014 http://www.lavanguardia.com/local/aragon/20140320/54404276403/la-artista-carolina-anton-exponeen-la-sala-lateral-del-iaacc-pablo-serrano.html

La artista Carolina Antón expone en la Sala Lateral del IAACC Pablo Serrano La artista Carolina Antón Maté expone desde este jueves, 20 de marzo, y hasta el 20 de abril, en la Sala Lateral del Instituto Aragonés de Arte y Cultura Contemporáneos (IAACC) 'Pablo Serrano' de Zaragoza tres series pictóricas tituladas 'Posa't Guapa', 'Lost Generation' y 'Barceloneta Town'.

La muestra, titulada 'Escenografía del retrato', hace una pequeña retrospectiva de su trabajo y muestra a través del medio pictórico y escultórico su visión en torno a la identidad, ha informado el Departamento de Educación, Universidad, Cultura y Deporte del Gobierno de Aragón en una nota de prensa.

Esta exposición se enmarca dentro del programa 'Impulso Lateral', cuyo objetivo es dar a conocer la creación de los artistas aragoneses que están comenzando y convertir el espacio Lateral del IAACC 'Pablo Serrano' en un escaparate de difusión e innovación de lenguajes artísticos contemporáneos, han apuntado las mismas fuentes.

Las obras que se exponen de Carolina Antón han sido creadas entre 2007 y 2013 y se caracterizan por estar pintadas de la forma más realista posible para que el espectador los identifique fácilmente, ha indicado el Ejecutivo aragonés.

Así, "aprovechando el estatus ficticio de la pintura en combinación con una representación real de la foto de la que parte la artista, el espectador cae en una realidad inventada que, al acercarse, revela la fabricación de la metáfora".

Crònica de la Barceloneta Recull de premsa mensual Març de 2014

LAS TRES SERIES

La serie 'Posa't Guapa' reúne ocho pinturas (acrílico sobre papel) que emulan a los carteles publicitarios de los años sesenta. En la parte central de la sala se encuentra la instalación 'Lost Generation', compuesta por diez siluetas de madera pintadas al óleo y sustentadas por bases de metal.

El espectador puede mezclarse entre ellos y conocerlos de cerca ya que vienen acompañados por textos que revelan al espectador el quien es quien de cada instalación.

La exposición finaliza con 'Barceloneta Town', noventa retratos que corresponden a noventa entrevistas realizadas a los componentes de los distintos colectivos de la Barceloneta. Este apartado viene acompañado por una serie de códigos 'QR' que permiten acceder a tres videos documentales para así completar el retrato social de este barrio pesquero.

LA ARTISTA

Carolina Antón Maté es natural de Burgos y está afincada en Zaragoza y Barcelona. Es Licenciada en Bellas Artes por la Universidad del País Vasco. Actualmente, continúa su formación artística y en estos momentos trabaja en su tesis sobre estudios avanzados en producciones artísticas.

Ha participado en varias exposiciones colectivas e individuales en Barcelona, Shanghái y Zaragoza y ha recibido además varios reconocimientos, como el Premio de Arte Joven 2006 o la Beca de Artes Visuales AECI de Yongkang Lu Art (Sanghái).

Crònica de la Barceloneta Recull de premsa mensual Març de 2014

LA VANGUARDIA 22/03/2014 http://registrousuarios.lavanguardia.com/premium/54403938244/index.html

UNA CANYA PER: CRISTINA JOLONCH

Dilluns a la nit, dia de tancament de molts restaurants, és el moment de les presentacions de llibres de cuina, lliuraments de premis gastronòmics, inauguracions i aniversaris. Així ha passat aquesta setmana, en què Quim Marquès celebrava vint-icinc anys des que va obrir El Suquet de l'Almirall. Ho feia amb els amics i amb les seves dues famílies, la de sang i la de foc (el bon xef neix amb un segon cordó que l'uneix a l'equip).

Allà hi havia l'alcalde. Trias, que no es cansa d'assenyalar el poder de la gastronomia barcelonina, va tornar a recordar que els turistes ens visiten atrets per la màgia de la nostra cuina, que el menjar crea vincles i que famílies com els Marquès, que aposten pel producte de proximitat i la qualitat, són un exemple. I no li falta raó. Llàstima que el sector és molt ampli i que no és de la seva competència obligar ningú a tenir cura del detall. Que això són coses que surten d'un, o no surten. En això pensava jo, mentre l'escoltava. I en el cambrer del Sandor, on una estona abans havia entrat amb un col·lega a fer una cerveseta. Amb un somriure, el noi va preguntar si desitjàvem acompanyar les canyes amb alguna cosa per picar, dirigint la mirada a dos recipients amb patates fregides i fruits secs salats. Això que en la majoria de ciutats et serveixen sense pensar-ho ni cobrar-ho, per cortesia. Poc després, vaig preguntar al taxista que ens portava fins a la Barceloneta si disposava de màquina per cobrar amb targeta de crèdit. Em va mirar amb mala llet i em va respondre que sí que en tenia, però que hauria d'haver-ho preguntat en començar el trajecte. Són coses que passen. Sobretot a Barcelona. Una ciutat on, per cert, és més fàcil sopar meravellosament que aconseguir que et serveixin una cervesa ben tirada.

Crònica de la Barceloneta Recull de premsa mensual Març de 2014

EL PUNT AVUI 24/03/2014 http://www.elpuntavui.cat/noticia/article/2-societat/5-societat/727197-una-ma-on-recolzarse.html?cca=1

Una mà on recolzar-se L'Obra Social Santa Lluïsa de Marillac acompanya homes en situació d'exclusió social extrema, sense llar, amb drogodependències, excarcerats i malalts Fa 35 anys les monges de la Companyia de les Filles de la Caritat van fundar la institució La majoria de les persones que treballen a l'entitat ho fan voluntàriament PER: MIREIA ROURERA

Voluntaris de Santa Lluïsa de Marillac, una entitat que dona suport a les persones sense llar, en el moment de classificar aliments per repartir Foto: ALBERT SALAMÉ.

Al número 33 del carrer Sant Carles, al cor de la Barceloneta, en un edifici de cinc plantes, hi ha l'Obra Social Santa Lluïsa de Marillac, que depèn de la Companyia de les Filles de la Caritat de Sant Vicenç de Paül. S'hi atén homes en situació d'exclusió

social

extrema,

sense

llar,

amb

drogodependències, excarcerats, malalts, que hi arriben derivats dels serveis socials. Tot i que és un centre d'estada limitada, algunes persones s'hi estan setmanes i fins i tot mesos. És el cas d'alguns malalts terminals, que s'hi estan fins al dia de la seva mort.

Aquesta institució, que també fa acompanyament en centres penitenciaris, té a més un centre de dia, on es fan programes de reinserció, esmorzars, dinars i sopars. “El nostre objectiu és acompanyar aquestes persones; que s'aixequin, que volin, que

Crònica de la Barceloneta Recull de premsa mensual Març de 2014

puguin ser lliures i fer la seva vida com a persones de ple dret que són”, diu Eduard Sala, el director. Sala, que ha vist arribar al centre gent de totes les procedències socials i de totes les condicions, a qui al final els ha anat malament la vida, dibuixa així la desesperació dels qui han anat a parar en aquest lloc: “Aquí hi ha molta gent que no és res per a ningú, que està sola. Se senten impotents, amb aquella sensació que no poden, que no podran tirar endavant..., i molts han perdut el sentit vital. Són aquelles persones que creuen que no tenen motiu ni per llevar-se”, denuncia. “Això són lloses massa pesants per a gent que se sent trencada i neda contra corrent –diu–; per això nosaltres intentem ajudar-los i que puguin reprendre el camí.”

La història d'aquesta entitat està íntimament lligada al barri de la Barceloneta. En aquest edifici hi havia hagut fins al 1970 l'Escola Nostra Senyora de Montserrat, gestionada per les Filles de la Caritat. S'hi atenien els nens del barri, del Somorrostro, del Besòs, de Sant Roc i Can Tunis, els més pobres d'aquell moment i amb més immigració, als quals també se'ls oferia servei de menjador.

Comença als anys setanta

Explica Eduard Sala que tot es remunta a l'època –estem parlant dels setanta– que les Filles de la Caritat atenien homes sense llar convalescents que malvivien en vagons a la via morta de l'estació del Nord. “Les monges van posar lliteres dintre dels vagons i després van habilitar unes dependències al carrer Wellington. L'any 1979, com que aquí ja no hi havia l'escola, van agafar dues plantes i van obrir un centre d'estada limitada per a homes sense llar convalescents”, explica. I continua: “Però també en aquella època va passar que l'heroïna va causar estralls al barri i joves que havien estat alumnes de les monges van venir aquí a demanar-los ajuda.” I aquí es va obrir una altra línia d'atenció. Santa Lluïsa de Marillac ha crescut molt des d'aleshores i ara té també, en el mateix barri, 14 habitatges d'inclusió social i un servei de lliurament d'aliments on acudeix gent del barri.

Crònica de la Barceloneta Recull de premsa mensual Març de 2014

“Aquest servei de donar menjar a famílies del barri és una tasca complementària que fem de més a més. Però la fem per culpa de la greu situació de crisi en què ens trobem, que ens situa en un escenari terrible que mai hauríem imaginat”, diu Sala. “Donar menjar és de postguerra, però la situació ara és gravíssima. Per això ho fem, perquè molta gent del nostre barri ho necessita”, manté. Però vol deixar clar que la principal tasca de la institució que dirigeix és “acompanyar” persones en un sistema “on no tenen els drets garantits”, en una tasca on la feina més important “és el que no es veu”.

A Santa Lluïsa de Marillac hi treballen 130 persones: 103 voluntaris i 27 professionals. L'any passat va atendre 2.627 persones.

Crònica de la Barceloneta Recull de premsa mensual Març de 2014

LA VANGUARDIA 27/03/2014 http://www.lavanguardia.com/ocio/20140327/54404148934/patente-paella-catalana-vulnera-ley-demarcas.html

La patente de la 'paella catalana' vulnera la Ley de Marcas -

El chef Quim Marqués pidió patentar este plato y ponerlo en su carta con el símbolo de marca registrada, pero la Oficina Española de Patentes y Marcas dice que vulnera la Ley

Hace cuatro años el cocinero consiguió tener la marca registada DO paella Barceloneta, durante diez años

Marqués advierte que "la paella valenciana no está tampoco patentada como tal"

PER: LOURDES LÓPEZ

El chef catalán Quim Marqués se muestra muy sorprendido porque no ha conseguido poder poner en la carta de su emblemático restaurante, El Suquet de l’Almilrall, el plato 'paella catalana' junto al símbolo de marca registrada. Lo perseguía desde finales del año pasado, cuando así lo solicitó a la Oficina Española de Patentes y Marcas. Pero el intento de Marques no ha podido fructificar como un nuevo reclamo para su local de cocina marinera, que acaba de remodelarse este año coincidiendo con la temporada estival. Tras varias resoluciones, el organismo ha decidido declinar la solicitud del cocinero porque vulnera la Ley de Marcas al incurrir en las prohibiciones absolutas establecidas en el artículo 5.1.

“La verdad que no me lo esperaba”, reflexiona el cocinero en conversación telefónica con La Vanguardia.com. Marqués argumenta que el plato que él ha creado es muy distinto a una paella valenciana y que, con todos los respetos, lo que no hará será poner paella valenciana en su carta porque la marca “paella valenciana no está

Crònica de la Barceloneta Recull de premsa mensual Març de 2014

tampoco patentada como tal” –sí cuenta con la DO paella valenciana tradicional con Denominación de Origen Arroz de Valencia-. “Creo que mi nueva paella es un plato cojonudo, bien hecho y que representa muy bien el pueblo catalán y a toda su gastronomía”.

La petición de Marqués ha sido tumbada y no ha llegado más allá pero sí ha servido para soliviantar a parte de los valencianos que han lanzado un órdago de críticas al chef en Twitter censurando su ‘osadía’ por querer "robar" y poner otro apellido a un plato que va en el ADN de los habitantes de esta comunidad autónoma, tan suyo como las mismísimas Fallas. A este respecto, el chef asegura que él se preocupa de hacer cocina y que lo demás es una polémica que obedece a que “se están mezclando dos cosas distintas, la gastronomía y la política y eso es lo que ha liado un poco todo esto. No me importa lo que no haré es posar poner en mi menú paella valenciana porque donde estamos es en Catalunya”, se enorgullece.

El ‘no’ dado a Marqués por el organismo que regula las patentes en España sorprende a parte del sector de la restauración porque Marqués ya tiene registrada desde 2010 y por un periodo de diez años (expirará en 2020) una patente propia ligada también a la atractiva paella, la DO paella Barceloneta y no tuvo en el momento de solicitarla ningún problema. De forma muy original y como si se tratase de un vino con su añada y número correspondientes, cada paella que sale de los fogones de su restaurante, ubicado en el concurrido Passeig de Joan de Borbó, 65, de Barcelona, tiene desde 2010 un número distintivo que el comensal se lleva a su casa. "La paella DO Barceloneta funciona desde hace años en mi restaurante y muy bien y ¿por qué entonces paella catalana, no?'", se pregunta.

El catalán pidió registrar el término 'paella catalana' para poder usarlo comercialmente, tal y como ya hace con la DO paella Barceloneta, ya que defiende que la receta que él utiliza para sus paellas “mar y montaña”, que contiene ingredientes como la ciruela seca, nada tiene que ver con la valenciana. “Es otro tipo de paella”, esgrime.

Crònica de la Barceloneta Recull de premsa mensual Març de 2014

La Ley, sin embargo, es tajante e impide que se conviertan en marca aquellos productos "que carecen de carácter distintivo" y veta muy especialmente el registro como marcas productos "que puedan inducir al público a error, por ejemplo sobre la naturaleza, la calidad o la procedencia geográfica del producto o servicio". La Ley de Marcas también contempla como prohibiciones registrar como marca productos que “se compongan exclusivamente de signos o indicaciones que puedan servir en el comercio para designar la especie, la calidad, la cantidad, el destino, el valor, la procedencia geográfica, la época de obtención del producto o de la prestación del servicio u otras características del producto o del servicio".

Sea con marca registrada o no, la nueva paella que Marqués ha elaborado fijándose en la despensa catalana seguirá este verano en su restaurante, según asegura el chef: “Seguiré con el plato en carta tal y como lo tengo ya desde hace un mes si no puedo poner el distintivo como tal no lo haré pero no cambiará nada”.

La paella la comeremos en muchos puntos de la geografía española este verano y esperemos que muy buena ya sea bajo la ortodoxia valenciana -con arroz, pollo y conejo- o de otras formas pero, de momento, parece que podrá apellidarse únicamente valenciana de forma legal. Una victoria para la 'pureza' en la elaboración de este plato típico por la que velan desde la Comunidad Valencia como signo distintivo. Símbolo y marca.

Crònica de la Barceloneta Recull de premsa mensual Març de 2014

EL PERIÓDICO 27/03/2014 http://www.elperiodico.cat/ca/noticias/barcelona/barceloneta-pesquera-3222027

La Barceloneta pesquera -

Daniel Venteo recorre la història del barri, que es remunta al segle XV, en un llibre i amb una ruta guiada dissabte que ve

L'origen del barri es remunta al segle XV, encara que es va començar a construir el 1753. Daniel Venteo en recorre la història en un llibre i amb una ruta guiada dissabte que ve.

‘La Barceloneta. Guia d’Història urbana’, de Daniel Venteo. Viena Edicions. Amb fotografies inèdites de la col·lecció de Vicenç Forner i altres de l’Arxiu Popular de la Barceloneta.

PER: CRISTINA SAVALL

FREDERIC BALLEL Un grup de banyistes en una platja de la Barceloneta, el 1915.

La silueta de la Torre del Rellotge, el primer far del port que s'alça al Moll de Pescadors, apareix en moltes de les fotografies en blanc i negre de 'La Barceloneta. Guia d'Història Urbana', escrita per Daniel Venteo. Des de 1772, aquesta llanterna marina ha presenciat la metamorfosi d'un barri que es va començar a construir el 1753 per resoldre l'escassetat de vivenda de la Barcelona emmurallada.

Crònica de la Barceloneta Recull de premsa mensual Març de 2014

«Pocs barris de Barcelona poden enorgullir-se de conèixer amb tanta precisió els seus orígens històrics: la Barceloneta n'és un», considera Ventejo, historiador i autor de diversos llibres dedicats a la capital catalana. Serà el mateix Ventejo qui, dissabte, 29 de març, conduirà un passeig comentat pel barri que començarà a la llibreria La Garba (La Maquinista, 19. 11.00 hores).

FREDERIC BALLEL Parada a l'aire lliure i sense neveres de carn de toro a l'antic mercat de la Barceloneta, el 1930.

Aquesta visita transcorrerà per alguna de les rutes que Venteo proposa al seu llibre, un volum que vol ajudar els veïns a retrobar-se amb una zona que, fins a mitjans del segle XIX, basculava al voltant del mar, la pesca i les activitats portuàries. «I en molts casos, a descobrir una Barceloneta desconeguda per a molts barcelonins», assegura l'escriptor.

Per a ell, una data essencial del barri és quan l'any 1858 es va alliberar de la jurisdicció militar i va passar a dependre de l'Ajuntament de Barcelona. «Llavors va començar el procés de modernització en les actuacions urbanístiques i en la construcció d'equipaments i serveis públics».

Venteo recorda que diversos autors han contribuït a recuperar l'ahir del barri. «Especialment Huertas Claveria, Mercè Tatjer, Francesc Caballé i Lluís Permanyer».