Desembre 2013

Crònica de la Barceloneta Recull de premsa mensual

DESEMBRE de 2013

Muere Joana Raspall, bibliotecaria y pionera de la poesía infantil .............................. 2 Mor l'escriptora Joana Raspall als 100 anys ................................................................ 4 Concluye el rodaje de «El último baile de Carmen Amaya», producida por TV3 ......... 7 Nova pista de bàsquet al parc de la Barceloneta ........................................................ 9 La Barceloneta obrera .............................................................................................. 11 Barcelona acollirà la 'final six' de la LEN Champions League de waterpolo els anys 2014 i 2015 ............................................................................................................... 14 La Barceloneta pide aclarar el fuego del bloque Siglo XX .......................................... 15 Clivellada per les bombes ......................................................................................... 17

Crònica de la Barceloneta Recull de premsa mensual Desembre de 2013

LA VANGUARDIA

04/12/2013

http://www.lavanguardia.com/cultura/20131204/54395812293/muere‐joana‐raspall‐bibliotecaria‐y‐ pionera‐de‐la‐poesia‐infantil.html

Muere Joana Raspall, bibliotecaria y pionera de la poesía infantil

Barcelona, 4 dic (EFE).‐ Nacida en 1913, el mismo año que otros ilustres escritores y poetas como Salvador Espriu y Joaquim Amat‐Piniella, hoy ha fallecido a los cien años de edad Joana Raspall, bibliotecaria, autora de tres diccionarios de lengua catalana, y pionera del género de la poesía infantil en Cataluña.

Raspall, que cumplió el siglo de vida el pasado día 1 de julio, rodeada de familiares y amigos en Sant Feliu de Llobregat (Barcelona), la ciudad en la que residía desde que a los tres años de edad la familia se trasladó desde el barrio de la Barceloneta, cultivó desde su infancia, sobre todo, poesía y teatro infantil.

Tras iniciar estudios en un colegio público de la localidad del Baix Llobregat, luego estuvo en un internado en Perpinyà (Francia) ‐la madre era de origen francés‐ y luego, de vuelta a Cataluña, tras aprender el francés, estudió contabilidad y a los catorce años empezó su producción literaria.

Marcada desde siempre por el amor a los libros, Joana Raspall accedió a la Escuela de Bibliotecarias y desde entonces trabajó y vivió entre centenares de volúmenes.

Durante la Guerra Civil salvó libros del fuego y evitó que fueran destruidos por los soldados del ejército del general Franco.

Casada con el doctor Cauhé, jefe de Sanidad en Sant Feliu de Llobregat, tuvo cuatro hijos. Nunca dejó de escribir, siempre en catalán, ni de participar en actividades en favor de la lengua, desde el primer Congreso de Cultura Catalana hasta la creación del certamen Martí Dot, dirigido a poetas y poetisas jóvenes.

2

Crònica de la Barceloneta Recull de premsa mensual Desembre de 2013

Colaboradora en diferentes medios de comunicación, a lo largo de su vida participó en centenares de tertulias literarias. Su primer libro de poesía apareció en el año 1981, "Petits poemes per a nois i noies", y es, especialmente, a finales de los años noventa cuando llegan a las librerías diferentes recopilatorios poéticos dirigidos a los más pequeños como "Bon dia, poesia", "Versos amics" o "Concert de poesía".

En su trayectoria literaria, por otra parte, cuenta con títulos poéticos para jóvenes como "Llum i girasol" y no será hasta el año 2007 que vio la luz su primera novela, "Diamants i culs de got".

También es autora de las narraciones "El cau de les heures", "El calaix del mig i el vell rellotge", siendo "El jardí vivent" la obra que resume su vida poética.

En el año 2006 recibió la Cruz de Sant Jordi y también poseía desde 2010 la Medalla del Trabajo President Macià. Durante todo 2013, hasta el acto de clausura del pasado día 29 de noviembre en el Ayuntamiento de Sant Feliu de Llobregat, se ha conmemorado el Año Joana Raspall, siendo su figura y su obra objeto de reconocimiento.

3

Crònica de la Barceloneta Recull de premsa mensual Desembre de 2013

ARA

04/12/2013

http://www.ara.cat/cultura/Joana_Raspall_0_1041495987.html

Mor l'escriptora Joana Raspall als 100 anys Va ser bibliotecària, activista defensora de la llengua, autora de diccionaris i escriptora amb una extensa obra poètica tant per a adults com per a joves

La poeta Joana Raspall ha mort aquesta matinada de dimecres als 100 anys a Sant Feliu de Llobregat. La seva família ha demanat que totes les aules de les escoles de Catalunya la recordin amb la lectura d'alguns dels seus poemes.

Raspall, que era la poetessa més veterana de les lletres catalanes, va rebre l'1 de juliol, el dia del seu aniversari, la medalla centenària de la Generalitat de mans del president Artur Mas i l'alcalde de Sant Feliu de Llobregat, Jordi San José. Joana Raspall havia rebut el 2006 la Creu de Sant Jordi i el 2010, la Medalla al Treball Francesc Macià. Era sòcia d'honor de l'Associació d'Escriptors en Llengua Catalana.

El consistori de la localitat ha decretat un dia de dol que s'allargarà fins dijous a les 17.00 h i ha suspès les activitats previstes per a aquesta tarda. El funeral per l'escriptora se celebrarà dijous a les 16.00 h a la catedral de Sant Feliu, i la capella ardent romandrà oberta aquesta tarda entre les 16.00 i les 21.00 h, i demà, des des les 10.00 fins a les 15.00 h.

4

Crònica de la Barceloneta Recull de premsa mensual Desembre de 2013

El conseller de Cultura, Ferran Mascarell, ha definit l'escriptora com una "salvadora de paraules", i ha destacat la seva contribució perquè la llengua catalana no hagi desaparegut. Mascarell ha volgut destacar també el "magnífic treball d'aquesta veu poètica tan extraordinàriament depurada" i la seva tasca perquè el català sigui "una llengua per a tothom". "Deixa un llegat immens, fet de talent i d'esperit de servei i generositat", ha dit Carme Arenas, la comissionada dels actes de l'Any Joana Raspall.

En l'extens llegat de l'autora destaca la poesia infantil i juvenil, i també va conrear la novel∙la, el teatre i els estudis de lingüística. El 1981 l'autora ve rebre la menció especial de poesia del Premi crítica Serra d'Or pel llibre 'Petits poemes per a nois noies', i va començar a publicar reculls de poemes per als més petits de manera regular a finals dels anys noranta, per la manca d'oferta que hi havia en aquest camp. El 2007, l'autora va publicar la seva primera novel∙la, 'Diamants i culs de got', i l'any següent va publicar un recull de narracions, 'El cau de les heures'.

Joana Raspall i Juanola va néixer l'1 de juliol del 1913 al barri de la Barceloneta. Quan tenia tres anys la família es va traslladar a viure a Sant Feliu de Llobregat, on va residir des d'aleshores. La seva activitat literària va començar als 14 anys. Les seves primeres publicacions van aparèixer en revistes locals dels anys 20 i 30. Més endavant, va estudiar a l'Escola de Bibliotecàries i va treballar a la biblioteca de Vilafranca del Penedès fins que es va acabar la Guerra Civil. Durant els anys de la guerra, va treballar per evitar que els fons de la biblioteca caiguessin en mans del bàndol nacional.

Després de la guerra, Joana Raspall va començar a treballar com a administrativa i va reprendre la seva vocació literària. Va publicar textos en català tant en espais clandestins com en d'altres de tolerats per la censura, com ara els Jocs Florals, concursos literaris i festes populars. També rebia a casa tothom que volia fer classes de català, i va començar la creació de les fitxes de mots sinònims, que anys després donarien vida als treballs 'Diccionari pràctic de Sinònims', el 'Diccionari de locucions i frases fetes', que va rebre el premi Marià Aguiló de l'IEC 1986, i el 'Diccionari d'homònims i parònims'. Joana Raspall també va participar en el primer Congrés de

5

Crònica de la Barceloneta Recull de premsa mensual Desembre de 2013

Cultura Catalana. Hi va presentar la ponència 'El llibre de teatre infantil' i va promoure la creació de la col∙lecció de teatre infantil en català de l'editorial Edebé, amb una trilogia d'obres. Una d'elles, 'L'invent', va rebre el premi Cavall Fort 1969. El 1974, l'autora va impulsar el Premi de Poesia Martí Dot per a poetes i poetesses joves.

6

Crònica de la Barceloneta Recull de premsa mensual Desembre de 2013

ABC

10/12/2013

http://www.abc.es/tv/20131210/abci‐conclye‐rodaje‐201312101115.html

Concluye el rodaje de «El último baile de Carmen Amaya», producida por TV3

El filme, enmarcado en el centenario del nacimiento de la bailaora, está protagonizado por Amara Carmona y Nora Navas

TV3 Una escena de la película

Ha concluído en Barcelona el rodaje de «El último baile de Carmen Amaya», una película dirigida por Judith Colell y producida por TV3, en colaboración con Batabat y TVE. El filme se enmarca dentro de las celebraciones del centenario de la legendaria bailaora, nacida en Barcelona en 1913. El filme cuenta con guión de Alfredo Pérez Fargas y Roger Danès, y está protagonizado por Nora Navas y Amara Carmona, que encarna a Carmen Amaya.

La película cuenta la historia de Candela, que recibe la oferta de interpretar a la bailaora en un espectáculo. Candela lleva varios años alejada de los escenarios por un problema de salud, y este trabajo, en el que se tiene que impregnar de la personalidad de Carmen Amaya, le da la fuerza suficiente para volver a subirse a escena.

7

Crònica de la Barceloneta Recull de premsa mensual Desembre de 2013

El rodaje se ha llevado a cabo en las localidades barcelonesas de Molins de Rey y Garraf (en su playa de Vallcarca), así como en la propia Ciudad Condal. En la película intervienen también Quim Lecina, Andrés Herrera, Marc Clotet, Katia Moro, José A. Cortés, Toni Climent, Luis Aguilar y La Tani.

8

Crònica de la Barceloneta Recull de premsa mensual Desembre de 2013

LA VANGUARDIA

13/12/2013

http://www.lavanguardia.com/mon‐barcelona/20131213/54396146972/pista‐basquet‐parc‐ barceloneta.html

Nova pista de bàsquet al parc de la Barceloneta Un grup d'escolars barcelonins ha fet una sessió tècnica amb l'exjugador de l'NBA Cedric Ceballos, que ha inaugurat la nova pista, reformada integralment en el marc del programa NBA Cares

Barcelona. (Redacció).‐ Un centenar de nens i nenes de tres escoles barcelonines han pogut participar en una sessió tècnica amb l'exjugador de l'NBA Cedric Ceballos, que ha assistit a la inauguració de la nova pista de bàsquet del parc de la Barceloneta.

La pista ha estat reformada completament en el marc de l'NBA Cares, un programa que té com a objectiu la integració social dels infants de diverses ciutats del món a través de l'esport, i forma part de l'acord entre la capital catalana i l'entitat nord‐americana iniciat l'any 2011, pel qual Barcelona va ser declarada "ciutat NBA".

Una de les activitats que contempla el programa, precisament, és el condicionament d'espais esportius, ubicats generalment en terreny urbà i a l'aire lliure.

9

Crònica de la Barceloneta Recull de premsa mensual Desembre de 2013

En aquest cas, l'actuació ha consistit en el sanejament, la reparació i el cobriment del terra amb resines especials resistents, així com el repintat de les línies de joc. "El que es pretén és animar els nens i nenes de la nostra ciutat, i més concretament del barri de la Barceloneta, perquè s'impliquin en la pràctica esportiva", ha destacat la tinent d'alcalde de Qualitat de Vida, Igualtat i Esports, Maite Fandos, que ha agraït a Chus Bueno, el vicepresident europeu de l'NBA, que hagi escollit Barcelona.

Al llarg del matí, els infants han pogut fer tota mena de preguntes a Ceballos, jugar amb ell, fer‐s'hi fotografies i emportar‐se un autògraf seu a casa.

10

Crònica de la Barceloneta Recull de premsa mensual Desembre de 2013

EL PERIÓDICO

16/12/2013

http://www.elperiodico.com/es/noticias/barcelona/barceloneta‐obrera‐2934615

La Barceloneta obrera En su empeño por recuperar la memoria cooperativista del barrio, los vecinos insisten en la recuperación del espacio que acogió la sociedad Siglo XX, abandonado desde hace dècades

PER: HELENA LÓPEZ

Imagen actual de lo que en su día fue la Cooperativa Obrera Siglo XX, la semana pasada / ELISENDA PONS

El proyecto Memòria Cooperativa de la Barceloneta nació siguiendo el campo de investigación abierto por la cooperativa de Sants La Ciutat Invisible con Les cooperatives obreres de Sants. Autogestió proletària en un barri de Barcelona (1870‐ 1939). Se trataba de iniciar «la recuperación, preservación, difusión, significación y activación de la memoria cooperativa de la Barceloneta, no solo mirando hacia atrás, sino también hacia adelante, para ver cómo aprender y aprovechar esos activos en un contexto como el actual», explican sus impulsoras. Los resultados de ese intenso

11

Crònica de la Barceloneta Recull de premsa mensual Desembre de 2013

trabajo ‐enmarcado dentro del ámbito de preservación de la cultura popular del plan de barrios‐ es ya público en la web http://memoriacooperativa.labarcelonetarebel.org.

Aspecto original de la cooperativa obrera.

ARCHIVO POPULAR DE LA BARCELONETA

«El objetivo es socializar toda la información que hemos documentado sobre el pasado cooperativo del barrio. Además de la web, estamos preparando una exposición, que se inaugurará en primavera en la Casa del Porró, y rutas guiadas por el pasado cooperativo del barrio», explica Emma, una de las personas que ha trabajado duro en el ya avanzado proyecto.

El trabajo arqueológico ha seguido dos líneas: por un lado las entrevistas a personas mayores que formaron parte de las cooperativas, con la recuperación de la memoria oral y, por el otro, la búsqueda documental, para la que han contado con al valioso patrimonio documental conservado en el Arxiu Popular de la Barceloneta, impulsado por Paco López Tey y ahora integrado en el Archivo del Distrito de Ciutat Vella.

Primeras jubilaciones

El estudio explica cómo las cooperativas resolvían el consumo doméstico en el barrio, gracias a las compras al por mayor, y cómo con esos beneficios acabaron destinándose a fondos colectivos de previsión para enfermedades, accidentes, vejez o muerte. En su época de máximo esplendor, La Fraternitat ‐actual biblioteca‐‐ tuvo 500 socios y el

12

Crònica de la Barceloneta Recull de premsa mensual Desembre de 2013

Siglo XX ‐desde hace décadas un edificio abandonado‐‐, 300. «Los socios, los que aparecen en los papeles, eran todos hombres, pero la red se extendía a muchas más personas, ya que hay que hablar de familias», puntualiza Emma.

La recuperación física del edificio del Segle XX es otra lucha histórica en la Barceloneta.

La iniciativa El segle XX és pel barri! reclama desde hace años la recuperación del histórico local que había acogido a una de las cooperativas más importantes del barrio después de la Fraternitat. Desde la asociación de vecinos de L'Òstia llevan años preguntando sobre el edificio en cada audiencia pública del distrito y cada comisión de barrio. Una de las reivindicaciones del colectivo es la falta de espacios comunitarios y consideran legítima la recuperación de ese espacio, cuya propiedad ha sido siempre un asunto opaco. Los distintos gobiernos del distrito ‐han pasado por el mismo infinidad de concejales en la última década‐ se han comprometido siempre a investigar la situación de la finca y a estudiar su recuperación, pero ahí sigue, cerrada y abandonada.

Cambio de manos

De hecho, cambió de manos en el verano del 2012 . «El argumento de que el distrito no tiene dinero para comprarlo no nos sirve. Bien acaban de comprar el bar Marsella por un millón de euros», explica Emma, quien apunta que la próxima ruta guiada por la historia cooperativa del barrio, que se celebrará el próximo 11 de enero, acabará frente al edificio del Siglo XX «para insistir en que un local levantado con el trabajo de la gente trabajadora del barrio, debe volver al barrio». Al grupo de vecinos que llevan años luchando por saber qué pasa exactamente en la misteriosa finca abandonada y exigiendo respuestas públicas les sentó como una jarra de agua fría descubrir la venta del inmueble, meses después de que esta se produjera, al consultar por enésima vez el registro de la propiedad.

«Hay papeles y actas de toda la historia de la cooperativa, y justo de la asamblea de disolución, en la que pasó a manos de unos pocos, no hay nada. Es extraño», concluye la joven activista.

13

Crònica de la Barceloneta Recull de premsa mensual Desembre de 2013

ARA

19/12/2013

http://www.ara.cat/esports/mes_esports/natacio/Barcelona‐acollira‐final‐six‐LEN‐Champions‐League‐ waterpolo_0_1050495156.html

Barcelona acollirà la 'final six' de la LEN Champions League de waterpolo els anys 2014 i 2015

El Club Natació Atlètic Barceloneta serà l'organitzador d'aquesta fase final

PER: À. G. Barcelona

Presentació del conveni organitzatiu / @nataciocat

L'Ajuntament de Barcelona ha signat aquest dijous un acord per acollir a les piscines Picornell de la capital catalana les fases finals de la nova Copa d'Europa de clubs en els anys 2014 i 2015. El contracte per a l'organització de la 'final six' de la LEN Champions League de waterpolo masculí s'ha signat entre la Ligue Européene de Natation (LEN), el Club Natació Atlètic Barceloneta (CNAB) i la Reial Federació Espanyola de Natació (RFEN).

"Barcelona pot representar molt bé el nou projecte de Champions. La decisió final va ser molt important, perquè havia altres tres candidatures molt importants", ha dit Marco Birri, director de la LEN. "Barcelona tindrà, a més, la gran fortuna d'acollir l'any 2015 la fase final de l'edició número 80 de la Champions. Estem meditant un esdeveniment amb alguns representants de la primera Copa d'Europa", ha afegit.

14

Crònica de la Barceloneta Recull de premsa mensual Desembre de 2013

EL PERIÓDICO

31/12/2013

http://www.elperiodico.com/es/noticias/barcelona/barceloneta‐pide‐aclarar‐fuego‐del‐bloque‐siglo‐2970620

La Barceloneta pide aclarar el fuego del bloque Siglo XX La vieja cooperativa ardió el domingo por la noche por causas aún desconocidas

Los vecinos llevan años reivindicando el espacio, abandonado desde hace décadas

La noticia del incendio de lo que en su día fue la Cooperativa Obrera Popular Siglo XX sonó a dejà vu en

muchas

cabezas

no

necesariamente

malpensantes. No sería la primera vez que un edificio o terreno situado en un lugar estratégico ‐en este caso en la confluencia entre las calles de Ginebra y de la Atlàntida, en el corazón de la Barceloneta‐, sufre incendios fortuitos que ayudan a dar un empujoncito a la recalificación de los mismos o a su reconversión en algo más lucrativo para sus propietarios. Tampoco ayuda a ponerse en lo mejor la opacidad que ha rodeado a la historia reciente edificio abandonado y en pésimas condiciones, reivindicado

Dos policías delante del edificio, acordonado, el lunes por la mañana.

por el tejido asociativo del barrio para darle un uso social hace años.

Temores e hipótesis a un lado, hasta que se aclaren las circunstancias que causaron el fuego solo está claro que el edificio ardió un Domingo por la noche en medio de las vacaciones de Navidad por causas todavía desconocidas, justo días después de que los impulsores de la campaña El segle XX és pel barri! hicieran pública su intención de okupar el viejo inmueble el próximo 11 de enero.

«No sabemos si fue una estufa o algo intencionado, pero ahora más que nunca debemos denunciar que esto no habría pasado si la Administración no hubiera 15

Crònica de la Barceloneta Recull de premsa mensual Desembre de 2013

permitido que el edificio llevara tantos años cerrado y en ese estado, algo que los vecinos llevábamos años denunciando», apunta Emma Alari, activista de la asociación de vecinos L'Òstia de la Barceloneta y una de las responsables de la recuperación de la memoria cooperativa del barrio, que no está dispuesta a aceptar que el incendio sirva de excusa para que se especule con el terreno. «Aunque el informe técnico dictamine que el edificio debe derribarse, eso no cambiaría nada. Su uso debe ser para el barrio.

De hecho, el bloque actual no es el original, ya se derribó durante la guerra civil y volvió a levantarse», prosigue Alari, quien mantiene que la acción reivindicativa del próximo 11 de enero sigue en pie.

El edificio ‐‐calificado como equipamiento‐‐ fue vendido en junio del 2012 con el desacuerdo de parte de los cooperativistas, por lo que actualmente se encuentra en litigio, según informan fuentes municipales. Las mismas fuentes indican que hay en trámite un expediente para que la propiedad haga obras en la fachada y que este lunes el distrito contactó con un representante de la propiedad para indicarle las actuaciones urgentes que debe realizar para evitar desprendimientos en la vía pública.

La asociación de vecinos L'Òstia de la Barceloneta lleva años denunciando que el paso del edificio del barrio a manos privadas, con la disolución de la cooperativa fue «oscuro», y exigiendo a la Administración que tome cartas. Esta ultima aseguró el lunes que, «una vez se aclare la propiedad del edificio», tiene previsto sentarse con los propietarios «para hablar sobre su destino».

16

Crònica de la Barceloneta Recull de premsa mensual Desembre de 2013

EL PUNT AVUI

31/12/2013

http://www.elpuntavui.cat/noticia/article/2‐societat/5‐societat/703785‐clivellada‐per‐les‐bombes.html?cca=1

Clivellada per les bombes L'últim dia del 1938, un bombardeig al centre de Barcelona va causar més de 40 morts. Fins a l'entrada dels franquistes, la capital catalana va ser víctima del setge indiscriminat de les bombes.

PER: ANNA BALLBONA Efectes dels bombardejos del 30 de gener del 1938 a Barcelona

Foto:

ARXIU

FOTOGRÀFIC DE BARCELONA.

L'últim dia de l'any 1938, Barcelona va ser objecte d'un sagnant bombardeig. És un dels que van ocasionar més víctimes de tots els que va experimentar durant les setmanes de l'ofensiva contra Catalunya. Els anys 1937 i 1938 ja havia viscut la crueltat d'uns bombardejos que tenien la població civil com a principal diana, i que pretenien, en definitiva, martiritzar‐la. Es calcula que a Barcelona, entre el 1937 i el 1938, van morir unes 2.500 persones a causa dels bombardejos contra la ciutat. Les destrosses en tots els barris de la ciutat, particularment al centre, van ser esgarrifoses. La Barceloneta, per la seva proximitat amb el port, va viure un calvari encara més accentuat. Per la seva virulència i mortaldat, són tristament recordats els bombardejos de la plaça de Sant Felip Neri (el 30 de gener del 1938) i el de davant del cinema Coliseum, a la Gran Via (el 17 de març del 1938, a la foto de la dreta). Es considera que els dies 16, 17 i 18

17

Crònica de la Barceloneta Recull de premsa mensual Desembre de 2013

de març Barcelona va viure els pitjors bombardejos de tota la guerra, per les víctimes i la ferocitat contra la població civil.

El que potser és menys coneguda és l'onada de bombardejos contra Barcelona de l'ofensiva final dels feixistes: uns bombardejos que van perseguir moltes ciutats i pobles catalans fins a l'últim dia de ser ocupats per les tropes franquistes i que responien plenament al concepte de “guerra d'extermini” que Franco estava aplicant contra Catalunya. I, amb Barcelona, s'hi va acarnissar especialment. “L'atac del març del 1938 [contra Barcelona] va ser el que va causar més víctimes, però no el més gran, ni en nombre d'avions ni en quantitat de tones d'explosiu llançades”, escriuen els historiadors David Gesalí i David Íñiguez a La guerra aèria a Catalunya (1936‐1939), un volum que van publicar el novembre del 2012.

“L'ofensiva de bombardeig més gran contra Barcelona és la més desconeguda i, estudiant‐la, ens dóna resposta a la pregunta de qui va tirar més tones de bombes sobre Barcelona, italians o alemanys?” Amb una descripció minuciosa dels bombardejos sobre la capital catalana entre el 21 de gener i el 25 de gener del 1939, en bona part llançats pels avions alemanys, constaten una dada esfereïdora: en només cinc dies van caure sobre la ciutat “370.000 kg” de bombes. “Durant l'atac de març del 1938, els italians n'havien llançat 45.000 kg i havien ocasionat moltíssimes més víctimes, perquè la finalitat de l'atac i l'objectiu eren ben diferents”, expliquen en el volum.

Un altre exemple de la naturalesa d'aquests bombardejos: el 22 de gener a la nit, els alemanys van perpetrar dues onades sobre la ciutat, amb sis avions, “un fet inèdit”: “Pràctiques de bombardeig nocturn damunt una gran ciutat amb els moderns Heinkel He 111.” Segons Gesalí i Íñiguez, d'aquesta pràctica, “potser en trauran lliçons que després aplicaran a Londres”, durant la Segona Guerra Mundial.

L'últim dia de l'any del 1938, quan els soldats franquistes ja estaven entrant a la comarca del Priorat, on van ocupar la Pobla de la Granadella i la Bisbal de Falset,

18

Crònica de la Barceloneta Recull de premsa mensual Desembre de 2013

l'aviació feixista va provocar una gran mortaldat amb un bombardeig al centre de Barcelona: la rambla de Catalunya, la cantonada entre Diputació i Balmes, el carrer Enric Granados i l'edifici de la universitat van ser els espais colpits per les bombes, que van causar més de 60 víctimes.

Segons recull el volum Derrota, ocupació militar i exili, coordinat per Josep Maria Solé i Sabaté i Joan Villarroya, al carrer Enric Granados les bombes van encendre diversos cotxes i algunes persones van morir a l'interior dels seus vehicles. Entre aquestes persones, hi havia dos regidors de l'Ajuntament de Sabadell.

Una comissió internacional, arribada a Barcelona l'1 de gener al matí, va investigar “el criminal bombardeig de la part més cèntrica de la ciutat per part de l'aviació invasora”.

El seu dictamen va ser aquest: “44 morts, 66 ferits greus i 25 de lleus: atac premeditat contra persones, efectuat amb bombes especialment destinades a aquest objectiu, en un moment en què els carrers s'havien de trobar excepcionalment concorreguts i en una part de la ciutat on els civils creien que estaven a recer de bombardejos des del març del 1938.”

El diari La Vanguardia del dia 3 de gener del 1939 va publicar que el nombre de víctimes va ascendir a 61 morts i 71 ferits. També es va fer ressò del condol que l'aleshores alcalde de Barcelona, Hilari Salvadó (ERC), va fer arribar a l'Ajuntament de Sabadell per la mort de dos dels seus regidors. La mateixa nota informativa aprofitava per recordar als barcelonins: “Cal atendre rigorosament les instruccions de la defensa passiva”. “S'han de traslladar de manera ràpida al refugi més immediat, ja que una ostentació d'indiferència no serveix més que per augmentar el nombre de víctimes.”

El mateix 3 de gener, La Vanguardia recollia el testimoni de Juliette Goublet, una escriptora i periodista francesa arribada a Barcelona feia algunes setmanes i que havia presenciat la constant tortura aèria contra la ciutat. La descrivia així: “La meva arribada a Barcelona va coincidir amb diversos bombardejos aeris contra el port i el centre urbà.

He comprovat la brutalitat i la injustificació d'aquests atacs. [...] Vaig poder examinar, hores després, les víctimes d'un d'aquests bombardejos, i no oblidaré fàcilment el tràgic espectacle.”

19

Crònica de la Barceloneta Recull de premsa mensual Desembre de 2013

La publicació de la CNT, Solidaridad Obrera, en el número de l'1 de gener del 1939, també parlava del bombardeig del centre de Barcelona. A més de reproduir un informe de guerra corresponentment propagandístic, afegia una nota i un desig amb vista a l'any 1939: “L'any que avui neix porta, entre el full plegat dels seus dies, la pàgina de la nostra victòria per la llibertat.”

20