ALGUNS ENLLAÇOS: Pàgina de l'AELC. Biografia, informacions, publicacions. http://lletra.uoc.edu/ca/autor/tomas‐garces.Biografia, obres, textos, comentaris sobre l’obra i estudis a internet. L'autor al Corpus Literari Ciutat de Barcelona. Informació sobre l'autor i la seva obra. "Foix i Garcés, poetes del cap de Creus" Estudi de la presència del Port i del cap de Creus a l'obra poètica de J. V. Foix; i de la presència de la comarca de la Selva a la poesia de Tomàs Garcés. A Revista de Girona, n. 160 (setembre‐octubre 1993). Les Vint cançons de Tomàs Garcés i el neopopularisme. Anàlisi de Marçal Subiràs sobre la concepció poètica de Garcés. A Llengua & Literatura, n. 8 (1997). D'Espectacions al port a El somni: gènesi i consolidació de Tomàs Garcés. Estudi de Jacint Bassó sobre les primeres obres de l'autor i la recepció d'aquestes. A Llengua & Literatura, n. 8 (1997). I les flames no et cremen"Article de Sam Abrams amb motiu del centenari de Tomas Garcés. A Caràcters, n. 19/20 (maig de 2002). "Garcés més ben enfocat". Ressenya de Sam Abrams sobre l'assaig Tomàs Garcés: periodisme i crítica, de Valentí Soler. A l'Avui (6/11/2011). Articles de l'autor i Articles sobre l'autor Tot el que mai no podrem llegir de Tomàs Garcés / Quim Torra Exposició digital Tomàs Garcés, enllaç entre literatures Disseny conceptual: Jordi Cerdà Subirachs, Gabriella Gavagnin, Víctor Martínez‐Gil i Jaume Subirana. Documentació i textos: Jordi Cerdà Subirachs y Gabriella Gavagnin. Abril de 2011
Biblioteca Barceloneta – La Fraternitat
El temps que fuig Tomàs Garcés i Miravet Data tertúlia: 30 d’octubre de 2012 Horari: 19 h.
Conductor: Quim Torra
L’autor
L’obra
Tomàs Garcés i Miravet. Barceloneta, 1901 ‐ Barcelona, 1993. Poeta i advocat de professió, també s'interessa pel periodisme, l'edició, la crítica literària, la prosa de dietari i la traducció. Es llicencià en dret i en lletres a Barcelona. El 1919 fundà l'efímera revista "Mar Vella" i, posteriorment, col∙laborà a "La Publicidad" i després a "La Publicitat", on signava sovint Ship‐Boy. Escriví també a "Revista de Poesia", "Revista de Catalunya" i "La Revista". Fou un dels fundadors de "Quaderns de Poesia". El seu primer llibre, Vint cançons (1922), amb pròleg de Carles Riba, fou una revelació. El cant somniós, però no oníric, la melangia sense desesperança i l'aire juvenil, de cançó o de romanç, obriren una altra via al simbolisme català, instal∙lat en el Noucentisme, entre Carner i Riba. L'adjectiu popularista ha estat molt emprat per a batejar la seva obra. Tanmateix, el poeta és sempre subtilment artitzat i, bé que entronca amb una tradició popular, hi aporta una reelaboració personal i culta, però no s'abandona mai a la facilitat, la ingenuïtat o el simplisme. L'ombra del lledoner (1924), El somni (1927), Paradís (1931) i El senyal (1935) acaben de bastir tot un món, essencialment líric, intimista i acolorit. Els poemes de vegades són fruit d'unes paraules fugisseres, d'una impressió sobtada, d'una figura llunyana, d'un viatge, d'un record d'infantesa; o són un ressò de l'amor o d'un símbol cristià. El 1936 se n'anà a França, on intimà, encara més, amb Josep Sebastià Pons. En tornar, reprengué la seva obra, exclusivament en català. El caçador (1947), La nit de Sant Joan (1951), Grèvol i molsa (1953), Viatge d'octubre (1955), Obra poètica (1961) i Plec de poemes (1971) representen la continuïtat d'una poesia treballada i clara, amb un llenguatge triat i un bon gust sense falla, que hom percep tot seguit per la imatgeria i la música. L'aventura humana que hom hi endevina té interrogants i inquietuds, però és lluny del deler foll de córrer món del seu gran amic Salvat‐Papasseit. Després de gairebé quinze anys de silenci, publicà un dietari, El temps que fuig (1984), i un recull de poemes, Escrit a terra (1985), que el 1986 inclou, amb la resta de la seva poesia, a Poesia completa. En la poesia de Garcés hi ha ecos de Juan Ramón Jiménez, Walter de la Mare, Supervielle, Ungaretti, Montale, etc. En Paisatges i lectures (1926), Notes sobre poesia (1933) i Sobre Salvat‐Papasseit i altres escrits (1972) reflecteix una crítica impressionista, afinada, i les seves preferències estètiques. Garcés publicà també Quadern de la Selva (1962) i les versions Deu poemes gallecs (1954), Cinc poetes italians (1961), Maria Chapdelaine (1925), d'Hémon, Records d'infantesa (1929), de Mistral, i El viatge del centurió (1935), d'Ernest Psichari. El 1992 li fou atorgada la Medalla d'Or al Mèrit Artístic de la Ciutat de Barcelona, i el 1993 el Premi d'Honor de les Lletres Catalanes. Entre 1988‐91 li fou publicada l'Obra Completa en prosa. Biografia extreta de: http://www.enciclopedia.cat/fitxa_v2.jsp?NDCHEC=0029013
Narrativa Prosa completa I. Barcelona: Columna, 1988 Prosa completa II. Barcelona: Columna, 1991 Poesia Vint cançons. Barcelona, 1922 L'ombra del lledoner, 1924 El somni, 1927 Paradís, 1931 El senyal, 1935 El caçador. Barcelona: Selecta, 1947 Vint cançons i altres poemes. Barcelona: Aymà, 1949 La nit de Sant Joan, 1951 Grèvol i molsa, 1953 Viatge d'octubre, 1955 Obra poètica. Barcelona: Selecta, 1961 Plec de poemes. Barcelona: Catalònia, 1971 Vers i prosa. Barcelona: Joventut, 1981 Escrit a terra. Barcelona: Columna, 1985 Poesia completa (1922‐1985). Barcelona: Columna, 1986 Biografies Els dotze llibres d'Agelet. Lleida: Institut d'Estudis Ilerdencs, 1981 Cinc converses amb Joaquim Ruyra, Víctor Català, Pompeu Fabra, Josep Carner, Guerau de Liost. Barcelona: Columna, 1985 Estudis literaris Paisatges i lectures, 1926 Notes sobre poesia. Barcelona: Altés, 1933 Sobre Salvat‐Papasseit i altres escrits. Barcelona: Selecta, 1972 Textos autobiogràfics Quadern de la Selva, 1962 El temps que fuig. Barcelona: Laertes, 1984