Crònica de la Barceloneta. Gener 2019 by Biblioteca Barceloneta-La Fraternitat

www.barcelona.cat/bibbarceloneta

Gener 2019

b.barcelona.b@diba.cat

issuu.com/barceloneta

Sumari SOCIETAT ............................................................................................................................... 5 Top manta, venda ambulant, relats personals, passeig Joan de Borbó ..................................... 5 Ali, mantero: "En lugar de integrarnos nos meten miedo" ............................................................ 5 Passeig del Trencaones, Port de Barcelona, platges ................................................................. 9 Els barcelonins fan seu el nou passeig del trencaones .................................................................... 9 Relats personals, drogues, adiccions ..................................................................................... 11 J.A.C.C.: "La drogadicción crece a tu lado y si puede, te mata" .................................................... 11 Incendi, passeig Salvat-Papasseit .......................................................................................... 14 Detenido tras prender fuego dos veces a una vivienda de la Barceloneta ............................. 14 POLÍTICA .............................................................................................................................. 16 1 d’octubre, referèndum, Escola Mediterrània ...................................................................... 16 El col·lectiu Irídia fa una crida per identificar un policia que va cometre una agressió sexual l’1O .......................................................................................................................................... 16 El col·lectiu defensa diverses víctimes de la brutalitat policíaca durant l'1-O a Barcelona . 16 Gala Pin, Ciutat Vella, política institucional, govern ............................................................... 17 Gala Pin: ‘No sé si continuaré, vull reflexionar si la meva aportació a la ciutat és més eficaç des d’aquí o des d’un altre lloc’ .................................................................................................. 17 URBANISME ......................................................................................................................... 35 Cooperativa Segle XX, patrimoni històric, rehabilitació ......................................................... 35 Obert el concurs per rehabilitar l’antiga Cooperativa El Siglo XX ............................................. 35 L’Ajuntament licita la redacció del projecte de rehabilitació de l’edifici de l’antiga Cooperativa del Segle XX ........................................................................................................................... 37 Barcelona convoca el proyecto de rehabilitación de una antigua cooperativa de la Barceloneta ..................................................................................................................................................... 39 ECONOMIA........................................................................................................................... 40 Habitatge públic, fraus, carrer Doctor Aiguader .................................................................... 40 Primera sanció a propietaris d’habitatges protegits per frau ..................................................... 40 Barcelona sanciona con 196.000 euros al propietario de un piso de protección oficial que lo alquiló .................................................................................................................................................. 42 Colau persegueix el frau en els habitatges protegits amb multes elevades .......................... 45 Barcelona expedienta 14 propietaris d’habitatges que porten buits més de vuit mesos 48 El dueño del piso multado con 196.000 euros en Barcelona triplicó el alquiler legal e intentó desahuciar a la inquilina ............................................................................................................ 50

Gener 2019

RESTAURACIÓ I HOSTALERIA ................................................................................................ 54 Ordenaça de terrasses, Passeig Joan de Borbó ...................................................................... 54 L’oposició fa passar comptes a Colau sobre les terrasses ............................................................ 54 Forn Baluard, pans artesans, forns ........................................................................................ 57 Las 10 mejores panaderías de Barcelona ........................................................................................... 57 La Barra de Carles Abellán, restaurants Hotel W Barcelona, estrella Michelin, cuina creativa. 65 Carles Abellan traslada su estrella (acabada de conseguir) al Hotel W .................................. 65 Restaurant La Mar Salada, llibres, Slow food......................................................................... 68 Els 7 millors restaurants “slow food” de Barcelona ............................................................... 68 CULTURA .............................................................................................................................. 72 Exposicions, fotografia, pesca, Centre Cívic Barceloneta, ‘Cap a Mar’ .................................... 72 Els últims pescadors de la ciutat, en una exposició ........................................................................ 72 Manuel Veiga, teatre, Somorrostro, Carmen Amaya ............................................................. 74 Muere el actor y apasionado del mundo calé Manuel Veiga ........................................................ 74 Mor l'actor i dramaturg Manuel Veiga als 55 anys .......................................................................... 76 L’adeu discret de Manuel Veiga .............................................................................................................. 79 BCNegra 2019, Port de Barcelona, ‘Fundació Navegació Oceànica de Barcelona’, Paco Camarasa, literatura .............................................................................................................................. 81 El festival BCNegra 2019 clava l’àncora al port de Barcelona .................................................... 81 BCN Negra: tants ports, tants crims ...................................................................................................... 83 Més d’un centenar d’escriptors participaran en la BCNegra 2019 dedicada als ports ..... 86 La BCNegra ahondará en el imaginario de los puertos con un centenar de autores ......... 89 Centre Cívic Barceloneta, exposicions, art urbà, grafits ......................................................... 92 L’art urbà que es fa a Barcelona, al Centre Cívic Barceloneta ..................................................... 92 Torre d'aigües de la Catalana de Gas, arquitectura, modernisme........................................... 94 Las tripas de la torre del gas .................................................................................................................... 94 Paco Camarasa, llibreria Negra i Criminal, Arxiu del Disctricte de Ciutat Vella, Biblioteca Montbau-Albert Pérez Baró, novel·la negra .......................................................................... 98 El fons documental de Paco Camarasa arriba a l'arxiu de Ciutat Vella ................................... 98 La família de Paco Camarasa cedeix els fons bibliogràfics del llibreter a la Biblioteca Montbau – Albert Pérez Baró ............................................................................................................... 100 El fons bibliogràfic de Paco Camarasa passa a la Biblioteca Montbau ................................. 101 Llibres, cens geolocalitzats, memòria històrica, guerra civil espanyola, bombardeig, fascisme103 El bombardeo aéreo de Barcelona: 1.800 edificios alcanzados en 24 meses .................... 103 El urbicidio de Barcelona ....................................................................................................................... 109 ‘Topografia de la destrucció’, un llibre per no oblidar mai els bombardejos feixistes ... 115 'Topografia de la destrucció': Barcelona revisa els bombardeigs patits, 80 anys després .......................................................................................................................................................................... 123 1.800 edificis destruïts en 24 mesos: el cens dels bombardejos sobre Barcelona .......... 130

Gener 2019

ESPORTS............................................................................................................................. 133 Natació, platja de Sant Sebastià, solidaritat, cap d’any, CN Atlètic Barceloneta, ‘Amics de l'Hospital del Mar’ .............................................................................................................. 133 Centenars de barcelonins estrenen el mar en el primer bany de l’any ................................ 133 Primer baño del año para luchar contra el cáncer de ovario ................................................... 134 Més de 700 persones donen la benvinguda al 2019 amb el primer bany al mar ............. 136 Multitudinari primer bany de l’any a la platja de la Barceloneta ........................................... 138 Champions waterpolo ........................................................................................................ 140 L’Atlètic-Barceloneta rep el Brescia ................................................................................................... 140 El Barceloneta recibe al AN Brescia con la segunda plaza del grupo en juego .................. 143 L’Atlètic-Barceloneta empata amb el Brescia a la Champions (8-8) ..................................... 145 L’exigència marca el retorn a l’acció del Barceloneta ................................................................. 146 Treballat empat del Barceloneta contra el Brescia (8-8)........................................................... 149 Un punt sofert i valuós ............................................................................................................................ 150 L’Atlètic-Barceloneta rep l’Steaua a la Champions....................................................................... 153 Gran ocasión del Barceloneta ante el Steaua para reencontrarse con el triunfo ............. 154 11-8. El Barceloneta gana al Steaua con más complicaciones de las previstas ................. 156 L’Atlètic-Barceloneta derrota l’Steaua a la Champions (11-8) ................................................ 158 Divisió d’Honor de waterpolo ............................................................................................. 159 L’Atlètic-Barceloneta, imparable a Navarra .................................................................................... 159 Waterpolo, llibres, anuaris ................................................................................................. 160 10 anys de l”Anuari del waterpolo català’ ....................................................................................... 160 Club Natació Atlètic-Barceloneta, Institut Guttmann, foment de l’esport, natació, waterpolo164 Classe magistral de waterpolo de l’Atlètic-Barceloneta a l’Institut Guttmann ................. 164 Copa del Rei de waterpolo .................................................................................................. 166 El sorteig de la Copa del Rei de waterpolo no aparella cap barceloní .................................. 166 El Barceloneta-Terrassa será el plato fuerte de cuartos de la Copa del Rey ...................... 168

Gener 2019

SOCIETAT Top manta, venda ambulant, relats personals, passeig Joan de Borbó EL PERIÓDICO DE CATALUNYA – 07/01/2019 - https://www.elperiodico.com/es/barcelona/20190107/entrevistamantero-barceloneta-7230271

Ali, mantero: "En lugar de integrarnos nos meten miedo" Más de 200 vendedores, principalmente de origen africano, ocupan cada día el paseo de Joan de Borbó en la Barceloneta PER: Luis Benavides

ELISENDA PONS

Mediodía en el paseo de Joan de Borbó, en el barrio de la Barceloneta de Barcelona. Más de 200 manteros forman un concurrido mercadillo a ras de suelo, con ropa y complementos a uno y otro

Gener 2019

lado. Y todavía siguen llegando vendedores con sus productos de dudosa procedencia, principalmente imitaciones de marcas muy conocidas. Los últimos en llegar, en su gran mayoría hombres, buscan su hueco al final del colorido pasillo o, si no queda más remedio, aparcan sus mantas en doble fila. La antigüedad tiene un peso específico en el reparto de este paseo y las plazas se respetan. Aquí no hay mafias, asegura Ali, de 36 años, un tipo de casi dos metros de altura nacido en Senegal. A diferencia de la mayoría de los vendedores, que dan un paso atrás en cuanto son abordados por un periodista, Ali no tiene problemas para hablar y compartir cómo es su día a día y, en definitiva, su situación en España. “Espero que no des una visión equivocada de los manteros”, espeta de primeras, en un castellano muy fluido. Ali, que lleva 10 años en nuestro país, habla claro. “Aquí hay profesores, exmilitares, gente muy inteligente… Muchos tenemos estudios superiores y venimos aquí para progresar. En mi caso, estudié arquitectura y vine a Barcelona para trabajar en la construcción. Con la ayuda de mi hermano, que vino antes, encontré trabajo. Estuve un año con papeles, cotizando. Cuando estalló la crisis solo me salían contratos temporales”, cuenta este corpulento senegalés, quien encontró en el llamado ‘top manta’ una salida, tan precaria como polémica. “Lo de las mafias era hace muchos años, cuando había muy pocos manteros. Ahora cada uno se busca la vida y compramos en almacenes, la mayoría de chinos, donde también compran los mismos vendedores que nos atacan”, sostiene Ali. “Ellos pagan más impuestos que nosotros –continúa- y por eso venden los mismos productos que nosotros con un precio mucho más elevado”. Gorras, zapatillas, mochilas, sudaderas, pantalones, riñoneras… La oferta del ‘top manta’ se ha diversificado en los últimos cinco años. Lejos quedan ya las sábanas en el pavimento con películas y cedés pirateados, con menor margen de beneficio para los vendedores y obsoletos en la era de plataformas como Spotify o Netflix. “Si quieren acabar con este tipo de venta ilegal es tan sencillo como atacar a las fábricas de aquí que ya tienen identificadas y no dejar que entre en el país este tipo de mercancía, porque la mayoría viene de fuera en barco”, explica Ali, quien muestra en su teléfono móvil una de las chaquetas con capucha que vende. Las vende por 80 euros y en las

Gener 2019

tiendas 'online' se pueden encontrar por 1.000 euros. “Los españoles no pueden pagar eso – añade-, y es normal que nos la compren a nosotros”.

Redadas contra el 'top manta' Los manteros saben muy bien que están realizando una actividad ilegal y por ese motivo muy rara vez se enfrentan a los agentes de la autoridad. Hace ya cuatro meses, dice, que no se encuentra con una redada contra el ‘top manta’ en el Port Vell. “Cuando nos quitan la mercancía nos hacen mucho daño. Necesitamos vender esto para comer”, cuenta Ali, para el que la mendicidad no es una opción cuando hay salud. Los africanos no piden limosna porque va en contra de su manera de entender la vida, de sus principios, asegura. “Queremos trabajar duro, de manera legal, pero solo nos encontramos con problemas. En los servicios sociales te dicen que te busques la vida, y es lo que estamos haciendo, pero eso no facilita nuestra integración”, cuenta este joven senegalés, quien se erige portavoz de un grupúsculo de 25 manteros de Canovelles y Granollers. La presión policial les ha obligado a coger el tren y vender en la gran ciudad. “Allí la cosa se ha puesto muy complicada. En lugar de integrarnos nos meten miedo”, explica el joven, en referencia a la mayor presión policial en esos municipios fundamentada en la ocupación del espacio público y la venta sin licencia de productos que además suelen ser falsificaciones. En el paseo de Joan de Borbó están relativamente tranquilos, aunque ya han vivido algunos momentos de máxima tensión con la policia portuaria. “Yo a veces voy a vender a la estación de plaza de Catalunya, pero no me gusta tanto. Muchos vecinos y turistas agradecen la vida que le damos al paseo del puerto”, afirma el mantero, quien propone medidas al ayuntamiento como una “licencia provisional” que permita la venta ambulante como paso previo a otro tipo de trabajo o la instalación de unos estands como los del Port Vell -actualmente hay una decena de quioscos de helados y refrescos- que estarían dispuestos a pagar a modo de alquiler. La creación hace ya tres años de un sindicato popular de vendedores ambulantes en Barcelona no ha surtido todo el efecto esperado. “El sindicato de manteros está bien, pero no nos sentimos del todo respaldados. Solo queremos ganarnos la vida. Vivimos en un mundo globalizado y no entiendo porqué nos lo ponen tan difícil”, lamenta. El Ayuntamiento ha sacado a un centenar de

Gener 2019

manteros de la calle, con contratos de trabajo, la mayoría a través de planes de ocupación, pero sin un cambio en la ley de extranjería la solución puede ser un mero parche. Con la venta de chaquetas Ali consigue sobrevivir. Marchar no entra ahora mismo en sus planes. “Aquí encontré a mi mujer, que también es de Senegal, y ahora está embarazada de nuestro primer hijo”, añade con una sonrisa de oreja a oreja. Ahora tiene un motivo más para luchar.

Gener 2019

Passeig del Trencaones, Port de Barcelona, platges BETEVÉ – 01/01/2019 - https://beteve.cat/societat/barcelonins-nou-passeig-trencaones/

Els barcelonins fan seu el nou passeig del trencaones Molts ciutadans elogien la nova entrada al mar, malgrat també hi ha qui hi veu mancances PER: Guillem Martínez Dues setmanes després de la inauguració del nou passeig del trencaones, molts barcelonins han aprofitat l’entrada d’any per visitar aquesta nova entrada al mar des de la ciutat. A poc a poc, els ciutadans l’estan fent seva, ja sigui per caminar, badar amb les vistes o fer esport.

En general els barcelonins amb qui ha pogut parlar betevé fan una bona valoració del nou passeig, malgrat hi ha qui hi veu pegues. La barana de mar, opinen, és massa alta i tapa la visió. I al passeig consideren que hi ha massa ciment. Algunes persones, sobretot gent gran, hi troben a faltar bancs i zones d’ombra.

Caminant pel nou passeig molta gent es transporta a una altra època, quan el trencaones era un dels llocs més populars de la ciutat a mitjans del segle passat. Els barcelonins hi acostumaven a

Gener 2019

anar a passar el dia, amb els seus cotxes, i dinaven a l’aire lliure. També hi arribaven Las Golondrinas. A més, hi havia un far, força pintoresc, i un restaurant, el Porta Coeli, on servien musclos i sardines.

L’antic trencaonades encara existeix però està ocupat per les terminals de creuers i ja fa temps que els ciutadans van deixar d’anar-hi.

El nou passeig del trencaones té una llargada de 400 metres i desemboca en un gran mirador al mar Mediterrani. Aprofitant la construcció d’aquesta infraestructura, també s’ha ampliat la plaça de la Rosa dels Vents, deixant al descobert una superfície de 14.000 metres quadrats per on els ciutadans ja poden passejar.

El nou passeig ha estat possible gràcies a l’acord que van signar el Port de Barcelona i l’Ajuntament i s’emmarca en el projecte de la Nova Bocana Nord, una proposta que preveu nous passejos, infraestructures i el possible Museu de l’Hermitage.

Gener 2019

Relats personals, drogues, adiccions EL PERIÓDICO DE CATALUNYA – 05/01/2019 https://www.elperiodico.com/es/entre-todos/20190105/jac-se-lo-que-es-el-infierno-7226311

J.A.C.C.: "La drogadicción crece a tu lado y si puede, te mata" Es uno de los miembros más veteranos de Narcóticos Anónimos de BCN. El jueves celebra sus 28 años 'limpio'

Albert Bertran

PER: Núria Navarro

Hace 28 años –concretamente desde el 10 de enero de 1991– que encabeza su lista de propósitos con un imperativo: mantener bien lejos al monstruo de las drogas, que en los 80, solo en su calle –la de la Atlàntida, en la Barceloneta–, mató a seis. J.A.C.C., 65 años, es uno de los

Gener 2019

miembros más veteranos de Narcóticos Anónimos (NA) de Barcelona, que cuenta con 29 grupos mensuales. –Éramos tres hermanos y dos murieron de sobredosis. Yo consumí desde los 18 a los 38 años. Quintitos, porros, grifa, chocolate, coca... Y a partir de los 20, me instalé en la heroína. –¿Es pertinente preguntar el porqué? Parece usted un hombre sólido. –No me ha conocido atracando gasolineras, ni llevándome el dinero de la comida de mis hijos para meterme. –No, señor. –Era tímido y tenía una especie de vacío que llenaba de esa forma. Cuanto más tomaba, más supermán me sentía. Tuve tres sobredosis. Estuve casi sobre el mármol de la morgue. Probé –sin éxito– muchos programas de rehabilitación, y entré en Narcóticos Anónimos tras un ultimátum de mi familia. Yo estaba casado –con una adicta– y tenía tres hijos, los dos primeros nacidos en EEUU. Cuando el menor tenía un año, no sé, sentí que no podía verme como me habían visto los otros dos. –¿Recuerda el día que entró en NA? –Llegué en un estado deplorable. Yo me veía como un degenerado, alguien sin derecho a nada, y lo primero que aprendí en NA es que tenía una enfermedad crónica, progresiva y mortal. En seguida me di cuenta del valor terapéutico de un adicto ayudando a otro adicto. –Nadie le daba lecciones desde un podio. –Exacto. Solo me daban toques como "sigue viniendo", que es lo único que se me quedó de la primera reunión. Venía de un mundo en que cuanto más hijo de puta era, más arriba subía. Y aquí me daban abrazos, me dedicaban palabras balsámicas, me decían: "¡Date un oportunidad, te la mereces!". –¿Se sentía... protegido? –Me decían: "Te vamos a querer mientras no sepas quererte". Es un proceso largo, en el que vas adquiriendo principios. Yo era estibador del Port y de tener una gran carpeta de expedientes, ocho años después de entrar en NA –donde sigues tres grandes principios: honestidad,

Gener 2019

receptividad y buena voluntad– notaron el cambio y me propusieron formar parte de un equipo de atención a la juventud que tenía problemas con la droga.

–En NA hablan de los '12 pasos'. –Son la clave para ir adquiriendo nuevos principios. El primero es aceptar tu enfermedad, impotencia e ingobernabilidad. El segundo, saber que hay un poder superior a ti que te quiere y te cuida... Para mí, ese poder superior está en la mirada de un niño, en una puesta de sol, en todo lo que me hace entrar en el sano juicio. Luego, hay que reconocer los defectos de carácter, hacer un detallado inventario moral de uno mismo y una lista de personas a las que hiciste daño, y estar dispuesto a enmendar. –¿Ha pedido perdón? –A muchos. Unos lo aceptaron y otros, no. –¿Cuánto se tarda en olvidar la droga? –La enfermedad va creciendo a tu lado y en el momento en que te descuidas, te pone contra las cuerdas y si puede matarte, lo hace. Es la más democrática que existe, pilla al de la calle y al del palacio. No respeta nada. Cuando pasas situaciones difíciles, se encarga de estar presente. Como consecuencia de mi pasado, estas Navidades he tenido conflictos familiares que no me lo ponen fácil. –Son las fechas más emocionales. –Sigo necesitando de los pasos. Del grupo. Del padrino. Pero soy consciente de que ya no jodo y que solo quiero amor, tranquilidad y calidad de vida. Aunque siempre llevo encima un directorio de NA. Viaje a Tel Aviv, Manchester o París. Va adonde yo vaya.

Gener 2019

Incendi, passeig Salvat-Papasseit LA VANGUARDIA – 07/01/2019 https://www.lavanguardia.com/local/barcelona/20190107/453971608051/detenido-prender-fuego-viviendabarceloneta-chino.html

Detenido tras prender fuego dos veces a una vivienda de la Barceloneta Muchos vecinos del barrio reconocieron que no les sorprendió el desenlace de la última discusión entre el Chino y su progenitor PER: LUIS BENVENUTY, BARCELONA

Los hechos tuvieron lugar en el paseo Salvat-Papasseit (Xavier Cervera)

Los Mossos d’Esquadra detuvieron ayer a un hombre acusado de prender fuego dos veces a la vivienda de su padre en la Barceloneta. Muchos vecinos del barrio reconocieron que no les sorprendió el desenlace de la última discusión entre el Chino y su progenitor. Las disputas eran habituales desde hace mucho.

Gener 2019

Fuentes cercanas a la investigación detallaron que el joven desató las llamas en este dúplex ubicado en la tercera planta del número 16 del paseo Salvat-Papasseit el sábado por la noche. Tanto el padre como otro hombre que también se encontraba en la vivienda sufrieron una fuerte intoxicación. Tuvieron que ser trasladados al CUAP del barrio. El fuego generó entonces mucho humo, pero pocos daños.

El siniestro obligó a desalojar a más de 45 personas vecinas de una finca del barrio “Se ve que el Chino no se quedó satisfecho con lo que hizo –añaden otros vecinos del barrio– y decidió regresar por la mañana, muy pronto, con un bidón de gasolina bien dispuesto a terminar lo que había empezado”. En esos momentos faltaban pocos minutos para que dieran las ocho de la mañana. Las llamas terminaron de devastar la vivienda. Algunos vecinos de la zona aseguran que el ahora arrestado se quedó un buen rato plantado en mitad de la calle, contemplando cómo las llamas salían por la ventana de la vivienda. La columna de humo era visible desde el Moll de la Fusta. El siniestro obligó a más de 45 personas a abandonar sus viviendas. El joven fue arrestado a las pocas horas, después de que lo reconociera un mosso d’esquadra por la calle.

Fuentes municipales aseguraron que la mayor parte de los vecinos afectados pudieron regresar luego a sus viviendas y que únicamente los inquilinos de una vivienda se fueron a casa de unos familiares debido a los daños causados en el siniestro. De todas formas, ayer por la tarde otros inquilinos se quejaban de que sus domicilios habían quedado anegados y de que nadie les hacía caso.

Gener 2019

POLÍTICA 1 d’octubre, referèndum, Escola Mediterrània VILAWEB – 10/01/2019 - https://www.vilaweb.cat/noticies/el-collectiu-iridia-fa-una-crida-per-identificar-unantiavalot-que-va-cometre-una-agressio-sexual-l1-o/

El col·lectiu Irídia fa una crida per identificar un policia que va cometre una agressió sexual l’1-O El col·lectiu defensa diverses víctimes de la brutalitat policíaca durant l'1-O a Barcelona

Per: Redacció

El col·lectiu Irídia, encarregada de la defensa de diverses víctimes de la violència policíaca durant l’1-O a Barcelona, ha fet una crida a Twitter per aconseguir imatges de l’actuació de la policia espanyola a l’escola Mediterrània de la Barceloneta. Segons Irídia, un policia antiavalots va agredir físicament i sexualment una votant.

Gener 2019

Gala Pin, Ciutat Vella, política institucional, govern VILAWEB – 24/01/2019 - https://www.vilaweb.cat/noticies/entrevista-gala-pin-barcelona/

Gala Pin: ‘No sé si continuaré, vull reflexionar si la meva aportació a la ciutat és més eficaç des d’aquí o des d’un altre lloc’ Entrevista a la regidora de Ciutat Vella de Barcelona, que fa balanç del mandat, parla del futur (del seu i el de la ciutat) i analitza punt per punt els problemes del districte

Per: Roger Cassany i Albert Salamé (fotografies) La regidora de Ciutat Vella, Gala Pin, ens rep al seu despatx del Raval de Barcelona. Han passat més de tres anys d’ençà que va assumir el càrrec i és un bon moment per a fer balanç, amb unes eleccions municipals, previsiblement molt renyides, a la vista. El seu mandat no ha estat gens fàcil, i no se n’amaga. És sincera i accessible, amb pocs filtres, una actitud escassa en els polítics

Gener 2019

d’avui i que, per tant, s’agraeix. Reivindica amb orgull la feina feta i l’aire nou que ella i el seu equip han portat a l’ajuntament, però també es mostra frustrada i a voltes indignada per la lentitud de l’administració (‘tres segons de l’administració pública són sis mesos a la vida real’) i per no haver tingut més eines (o competències) per a aturar, per exemple, ‘l’emergència d’habitatge brutal que patim’ o per lluitar millor contra els narcopisos o contra la massificació turística. ‘Ens calen noves lleis, tant catalanes com estatals, que permetin de ser molt més durs i ràpids per a actuar contra els pisos buits que no es fan servir.’

Activista veïnal de fa molts anys, diu sentir-se privilegiada de poder treballar per a la ciutat ara des de l’ajuntament, però també admet, potser amb la perspectiva que donen aquests tres anys de feina, un cert desengany amb la política dels despatxos: ‘A la política institucional, massa sovint costa de trobar-hi la qualitat humana’. De fet, explica, honesta, que darrerament rumia sobre la seva continuïtat com a regidora, superades les eleccions: ‘No he vingut a la política institucional per quedar-m’hi a viure; vull reflexionar si la meva aportació a la ciutat és més eficaç des d’aquí o des d’un altre lloc’.

—S‘acaba el mandat. Considereu que heu assolit els objectius que us havíeu fixat?

—Més enllà d’aquest districte, ha estat un mandat intens i complicat, amb eleccions espanyoles, catalanes, referèndums, un article 155, una declaració d’independència que ha acabat com ha acabat… I no oblidem que vam tenir un atemptat a la Rambla i, en l’àmbit emocional, aquest va ser un dels moments més difícils del mandat. Aquesta intensitat també impacta en la política municipal, ja sigui perquè en època electoral tots els partits fan campanya o bé perquè senzillament les administracions són interdependents. Ara, jo crec que malgrat aquesta intensitat sí que s’han assolit molts objectius o, si més no, s’han posat en marxa.

—De seguida entrarem a fons en qüestions concretes, però abans de continuar, ara que podeu fer balanç, com us heu sentit passant de ser activista veïnal a regidora? És com esperàveu?

—Poder treballar per a la ciutat des de la política institucional és un privilegi. No és que la feina

Gener 2019

hagi estat més difícil que no em pensava, però sí més complexa. Per exemple: dos dies després d’haver guanyat les eleccions, un home em va parar a la Barceloneta i em va dir: ‘Què, quan s’acaben els apartaments turístics?’ Ell pensava realment que des del moment que guanyéssim les eleccions els apartaments turístics desapareixerien. Però no és així: hi ha un procediment, uns protocols i una política pública que ha de seguir un camí i que és lenta.

—Lenta, sí, perquè de pisos turístics n‘hi continua havent…

—Jo crec que s’ha reduït molt la pressió dels apartaments turístics. No podem dir que s’ha eradicat, perquè seria mentir-nos. I sí, tot és més complex i més lent que no em pensava. Tres segons de l’administració pública són sis mesos a la vida real. I això fa que sigui molt complicat explicar i comunicar que, malgrat tot, avancem i que els processos avancen. Per exemple, hi ha veïns que ens pregunten si realment treballem perquè es facin les obres del Borsí, al Gòtic, l’espai que havia de ser el museu de Woody Allen i que finalment serà un espai sociocomunitari per als veïns. És clar que hi treballem, encara que no es vegi. Hi ha una sèrie de procediments invisibles que no es veuen. Passa igual amb les associacions de cànnabis, els apartaments turístics, els narcopisos…

—Com a activista éreu a moltes manifestacions veïnals. Ara, en canvi, els veïns han fet manifestacions en contra vostre precisament per alguns d’aquests conflictes que acabeu d’esmentar… Sentiu impotència?

—La ciutat és conflicte i el conflicte s’ha de poder manifestar. La qüestió és quina gestió fem d’aquest conflicte. Però no pots esperar que no hi hagi conflicte. De fet, si no es manifestés el conflicte, voldria dir que tenim una ciutat morta i volem una ciutat viva que faci aflorar tots els conflictes d’interessos. Jo he fet molt d’esforç per a compartir les complexitats, donant per descomptat que el ciutadà és intel·ligent i que entén la complexitat. No sento impotència, sento complexitat. I jo no demanaré a ningú que no es manifesti contra mi. Una altra cosa és que a vegades hi ha conflictes que responen a interessos partidistes més que no pas ciutadans. I això sí que em molesta. Però jo sempre dic que fem política per transformar la realitat. I l’eina per a ferho a vegades és l’associació de veïns, unes altres vegades és fer una manifestació i ara faig servir

Gener 2019

una eina que és un partit polític. Això no vol dir que la resta d’eines no siguin vàlides, al contrari. Però per transformar la realitat, com més complexa sigui la diagnosi, més caldrà afinar les accions. I sí que és cert que, des de l’administració, aquesta fotografia de complexitat s’amplia.

—Noto un cert desengany amb la política?

—Reitero que treballar per a la ciutat on visc és un privilegi, però sí, hi ha una part de desengany que té a veure amb la política institucional, que pot ser molt decebedora.

—Per exemple, a què us referiu?

—Personalment no duc bé que les relacions socials siguin tan mediatitzades. Em refereixo que les relacions que polítics d’altres partits o determinats actors de la ciutat estableixen amb tu a vegades responen a interessos que, d’entrada, no sé llegir. En privat es diu una cosa i en públic una altra. Aquestes coses passen i em deceben. Spinoza diu que a qui donis passions alegres et tornarà passions alegres i a qui donis passions tristes et tornarà passions tristes. En la política institucional, Spinoza es trenca i donis què donis, molt sovint reps passions tristes. A tot arreu on he estat, la cosa que més m’ha enganxat és la qualitat humana de la gent. A la política institucional, massa sovint costa de trobar-hi qualitat humana.

—Voleu repetir com a regidora de Ciutat Vella?

—Jo vull que aquest govern continuï, és clar. Pel que fa a mi, ‘rumio si continuar.

—Què voleu dir, que arribat el cas no continuaríeu?

—’Hi rumio, perquè no he arribat a la política institucional per quedar-m’hi a viure. I perquè vull fer balanç de la feina feta i reflexionar si la meva aportació a la ciutat és més eficaç des d’aquí o des d’un altre lloc. Crec que és bo fer aquesta reflexió i no caure en cap inèrcia.

Gener 2019

—Caram. Per tant, voleu dir que deixareu la política institucional per treballar per a la ciutat des d‘un altre àmbit, com l‘activisme?

—Dic que em trobo en plena reflexió sobre la manera com puc continuar treballant per a la ciutat. I abans que m’ho pregunteu, encara no he arribat a cap conclusió.

—Entesos. De manera breu, quin considereu que és el principal èxit d‘aquest mandat?

—A la ciutat, m’ha fet molt feliç haver aconseguit d’obrir el metro a la Marina. És una reivindicació històrica que hem assolit.

—I al districte de Ciutat Vella?

—Una gran victòria és el pla d’usos. Jo hi havia fet moltes reivindicacions i aportacions des dels moviments veïnals i la decepció era gran perquè sempre hi acabaven incidint més els poders fàctics que no pas els veïns. El pla d’usos que tenim ara inclou moltes de les aportacions dels

Gener 2019

veïns. A banda, hi ha moltes altres petites victòries importants, com el Teatre Arnau, el Borsí del Gòtic i el Segle XX de la Barceloneta.

—I la principal derrota?

—Us en diré dues. La primera, que alhora és també una victòria: la multiconsulta. Que no es pogués fer va ser molt dur. I la segona, la qüestió de l’habitatge. Malgrat que hem aconseguit posar-lo a l’agenda, el problema continua, continuen expulsant-se veïns, i no hem aconseguit que hi hagi el canvi legislatiu que esperàvem a l’estat, perquè el PSOE ha tret del decret la possibilitat que els ajuntaments poguessin regular els preus del lloguer.

—Amb quins obstacles heu topat?

—Una de les coses que he après de la funció pública és que hi ha intrínseca la burocràcia, que és com el colesterol, n’hi ha de bona i n’hi ha de dolenta. És important que n’hi hagi, perquè serveix per a assegurar que no es cometen arbitrarietats i perquè tracta tothom igual, però hi ha una burocràcia, que en’ podríem dir dolenta, que implica epopeies absurdes per a aconseguir petites coses. Un exemple: en la primera audiència pública, la comunitat bangla ens va demanar un monument recordatori a la gent que el febrer de 1954 va ser massacrada per haver defensat la seva llengua. Els vam dir que sí. Això va ser en la primera audiència pública. La placa commemorativa encara s’ha de posar. Ja està tot previst, però fixeu-vos el temps que ha hagut de passar. Un altre obstacle, per a mi, ha estat tenir una Generalitat inactiva durant molt de temps a causa del 155, especialment en qüestions de seguretat. I també, no ens enganyem, el fet de ser un govern en minoria. El dia té vint-i-quatre hores i, tot i que crec que hem fet molt, no es pot arribar a tot.

—Parlant de victòries i derrotes, a Barcelona, cada any, es desnonen més de dues mil famílies, moltes de les quals a Ciutat Vella. Teniu la sensació d‘haver complert en aquest àmbit?

—Crec que hem fet tot allò que era a les nostres mans i que hem fet més que qualsevol altre

Gener 2019

govern. Abans del nostre govern, l’ajuntament pràcticament no hi intervenia. Ara, en canvi, tenim una unitat antidesnonaments, que només a Ciutat Vella ha pogut aturar més de dos mil desnonaments en aquest mandat. S’ha fet una inversió molt gran per a activar la construcció de més de quatre mil pisos socials. A Ciutat Vella hem invertit 24 milions d’euros en la compra d’habitatges perquè no tenim solars per créixer. Ara, és cert, és un drama i tenim una emergència residencial brutal que no s’ha resolt. Com deia, l’habitatge és una derrota frustrant. Resoldre-ho requereix un canvi de legislació que sancioni l’especulació, cosa que l’ajuntament no pot fer. Nosaltres hem pressionat tant com hem pogut perquè això canviï. Que ningú no dubti que és una qüestió central per a nosaltres, perquè no tan sols té la derivada de la gent que es queda sense casa, sinó el fet de buidar la ciutat de veïns. La ciutat són els seus veïns, la gent que hi viu i hi treballa. Si buidem el centre de veïns, deixa de ser ciutat.

—Durant el vostre mandat s‘ha multiplicat el fenomen dels narcopisos. Des de l‘òptica dels veïns, la fotografia és molt dura i paradoxal: centenars de famílies desnonades mentre creixen les ocupacions de narcopisos i els narcotraficants amb prou feines són desallotjats…

Gener 2019

—No puc justificar aquesta contradicció, estic del tot d’acord amb els veïns. Cal recordar que, fa un any, al congrés espanyol es va aprovar la llei que permet de fer els desnonaments exprés quan hi ha impagament de l’habitatge, cosa que és l’origen de molts desnonaments a Ciutat Vella. I cal recordar que cap llei no limita que es puguin apujar els preus del lloguer tant com es vulgui, cosa que genera els anomenats desnonaments invisibles, en què els llogaters se’n van directament perquè no poden pagar el lloguer. En canvi, quan es detecta un narcopís, com que tenim un sistema judicial garantista pel que fa al domicili, cosa que d’entrada és bona, ca un seguit de proves perquè el jutge autoritzi la policia a entrar en un d’aquests narcopisos.

—Entesos, però durant mesos el problema ha estat més que evident i els veïns s‘han cansat de denunciar-ho. Costa molt d‘entendre que s‘hagi tardat tant a actuar, tenint en compte que parlem d‘un delicte contra la salut pública i d‘un problema de seguretat als carrers de la ciutat…

—Sí, però per entendre el problema, i per resoldre’l, cal anar al pas previ. Ara mateix fem el seguiment de nou-cents pisos al Raval. D’aquests, alguns són buits, uns altres ocupats i uns altres en processos diversos. Tenim comptabilitzats quatre-cents pisos buits, només al Raval, ara mateix. Per evitar que aquests pisos tinguin una ocupació delinqüencial, la millor manera és que hi hagi famílies que hi visquin. El problema és que, a causa d’una especulació que la llei no penalitza, aquests pisos no tenen cap ús, no es lloguen i ningú no hi pot anar a viure. Per tant, són susceptibles de ser ocupats amb finalitats delictives. El govern municipal no pot fer una legislació contra l’especulació. Tant de bo poguéssim, però no tenim competències per fer-ho.

—Amb competències o sense, per als veïns de Ciutat Vella sou la figura més propera que representa l‘administració. No penseu que se‘ls ha de donar alguna resposta, més que no limitar-vos a dir que tenen raó però que l‘ajuntament no hi pot fer res?

—Fem molta feina invisible. Per exemple, recordo haver perseguit –i ho dic literalment–el conseller d’Interior per parlar-ne’. Cada quinze dies, ens reunim amb els Mossos de Ciutat Vella, que, per cert, han fet una gran feina i a voltes s’han sentit sols, perquè no sempre han tingut la

Gener 2019

directriu política de destinar recursos a aquesta qüestió. M’he reunit amb el comissari de la regió moltes vegades, he rascat pressupost de sota les pedres per poder augmentar les hores extres de la Guàrdia Urbana com no s’havia fet mai… I, de fet, les unitats a Ciutat Vella de la Guàrdia Urbana i dels Mossos fan tant com poden, amb gran implicació professional i personal. El macrooperatiu contra els narcopisos del 29 d’octubre passat, que ha marcat un punt d’inflexió, és el resultat d’una investigació que va començar l’abril del 2018. Tant de bo hagués començat l’abril del 2017, perquè ens hauríem estalviat un any de patiments, cert. Però, com a política, puc exigir que aquesta qüestió es prioritzi i cercar recursos perquè es pugui actuar; però no puc dir als Mossos ni a la Guàrdia Urbana com han de fer una investigació o un dispositiu. Cal dir que, en molts moments, no hem tingut cap polític de referència als Mossos d’Esquadra que ho hagi prioritzat.

—Caram. És una acusació seriosa…

—Un exemple, perquè amb aquesta qüestió estic enfadada: la comissaria dels Mossos de Ciutat Vella ha estat sense intendent des del juny del 2017 fins al febrer del 2018. El màxim comandament era l’inspector, que va fer una feina increïble, però si la comissaria més complicada del país la tens tots aquests mesos sense un intendent, vol dir que no és una prioritat per a tu. Necessitem que la unitat d’investigació dels Mossos, que és molt bona i fa molt bona feina, pugui prioritzar aquesta qüestió. L’alcaldessa i jo mateixa hem fet moltes reunions amb aquesta demanda, també amb la fiscalia i la judicatura. Entenc els veïns, però precisament perquè els entenc, perquè és una qüestió molt seriosa i perquè tinc molt clara la meva posició ara mateix, jo no faig un tweet cada vegada que faig una trucada o una reunió sobre aquest tema.

—Una queixa directa dels veïns. Ells diuen: ‘Som nosaltres els qui hem de fer de policies, però és que, a més, una vegada hem avisat els policies de debò, desapareix el sentit comú i ningú no actua‘. És a dir, avisen els Mossos i la Guàrdia Urbana i el resultat és, massa sovint, que no passa res…

—No hi estic d’acord. Entenc que un veí que té un narcopís a l’escala s’enfadi quan, havent avisat una vegada o dues, no vegi cap reacció ràpida. Però no crec que aquesta sigui la norma.

Gener 2019

—Doncs la sensació dels veïns és justament la contrària…

—Mireu, fa dues setmanes, al carrer Ferlandina 53, els veïns van avisar de seguida, la Guàrdia Urbana hi va anar de seguida, els Mossos hi van arribar de seguida, i es va aturar l’ocupació. I això cada vegada és més així. Segurament no s’arriba a tot arreu, potser per manca de recursos, però hem fet molta feina. I a banda, cal entendre que hi ha una part burocràtica que no sempre és immediata. Quan un veí avisa, la policia en fa la comprovació, i tingueu en compte que hi ha agents de la Guàrdia Urbana integrats a la unitat d’investigació dels Mossos de Ciutat Vella. I tot i que la majoria de denúncies són certes, també n’hi ha hagut algunes que eren falses. Per tant, cal fer una comprovació. I per fer-ho, cal reunir proves perquè el jutge autoritzi una intervenció. I per a tot això, cal presència policial uniformada i també no uniformada, perquè per reunir proves cal fer-ho en silenci i vigilant molt. És a dir, no sempre es pot actuar de pressa.

—Una altra queixa dels veïns: aquesta mateixa setmana, els botiguers del Mercat de Sant Antoni han recollit vuit xeringues usades als afores del mercat. Es queixen que s‘ha fet una gran operació urbanística, però que no ha anat acompanyada de seguretat ni d‘un seguiment, ni d‘un manteniment…

—El nombre de xeringues que recollim a tota la ciutat no ha crescut. Es manté. Cal treballar el problema d’origen i fer polítiques dirigides als consumidors, perquè els qui consumien als narcospisos ho feien sense cap garantia ni seguretat. Potser sí que ara hi ha més consum a l’espai públic, precisament perquè hem tancat molts narcopisos, i per això s’han ampliat els horaris de les sales de venipunció. Però la major part dels consumidors que hi havia al Raval per causa dels narcopisos ara s’han desplaçat a altres zones, com el Besòs. I si mirem les estadístiques de les xeringues que històricament hi ha hagut al voltant de Sant Antoni, tot i que no les tinc a la mà, segurament no hi ha hagut cap gran canvi.

Gener 2019

—Però no parlem de xifres, parlem de vides…

—Efectivament. I per això no hem fet un enfocament només policial en aquest cas, perquè el subjecte més vulnerable ‘és el consumidor. S’han activat polítiques de cara als consumidors, com l’espai de tractament que hem obert a la sala Baluard, de venipunció, que fins ara no teníem, hem passat de catorze educadors de salut que treballen al carrer a vint-i-tres, cosa que té a veure amb l’objectiu de minimitzar les molèsties a l’espai públic, i hem augmentat els convenis amb entitats que treballen amb víctimes de les addiccions. Hem de continuar posant l’accent aquí, encara més, i continuarem actuant.

—Entenc, pel que dieu, que aquest és un dels objectius, diguem-ne, pendents, de cara al següent mandat. A banda d‘aquest, quins són els objectius de futur o les tasques pendents?

—Dins els objectius de futur faig un gran bloc que, encara que sembli tirar pilotes fora, inclou tot allò en què no tenim competències’: aconseguir lleis de l’habitatge que donin marge de maniobra als ajuntaments per a limitar preus i sancionar l’especulació i més eines per a la lluita contra la droga i els narcopisos, cosa que implica tant canvis legislatius com més coordinació entre cossos de policia. I en allò que sí que és competència nostra, hi hauria un bloc sobre la planificació urbana. Per exemple, fer un litoral, un port-ciutat. Ara farem la reforma del Moll de la Fusta, però ens queda molt camí per a córrer en aquest camp. Jo voldria que Ciutat Vella fos el centre històric d’una ciutat de referència a escala mundial on la vida veïnal fos possible, amb una mixtura de gent diversa, gent amb més i menys recursos. Hem de caminar cap aquí.

—No penseu que ja és tard, per a aquest objectiu?

—Si pensés que és massa tard, no seríem aquí. A Barcelona anem tard, però encara hi som a temps. És una lluita que val molt la pena. I, tornant als objectius, hi ha un altre paquet important que fa referència a les altres formes de fer política. És a dir, cal trencar les barreres que té la institució, que no costi tant treballar fora d’aquestes barreres, per poder fer una coproducció de polítiques públiques entre institució i veïns. Els nous mecanismes que ja hem introduït van en aquesta línia, però cal que la ciutadania pugui incidir encara molt més en l’agenda política.

Gener 2019

—Més participació?

—Sí, però el concepte de participació s’ha buidat molt de contingut. Diria que cal trencar aquesta mena de sordesa que tenen els partits i la institució amb allò que passa fora, perquè la vida de la ciutat és allò que passa fora de la institució i no pas dins. —Entesos, però com a regidora de Ciutat Vella que sou, no us toca precisament de fer aquesta feina de frontissa?

—Sí, efectivament. I quan dèiem que veníem a fer política d’una altra manera, no ens referíem només al què sinó també al com, i això ho hem aconseguit en alguns casos, però no en tots. Cal fer-ho més. La recuperació del Teatre Arnau, per exemple, seria un exemple d’èxit en aquest àmbit. És, de fet, una victòria, no tan sols per la recuperació d’aquest teatre històric sinó per la manera com s’ha fet, amb els veïns al costat i recollint-ne les aportacions. Penseu que el nou Arnau serà un gran projecte cultural que tindrà una pota de memòria, una pota d’arts escèniques i una pota de treball comunitari. És un projecte preciós pel seu enclavament.

—Hi ha cap previsió per a la reobertura?

—Depèn de l’arqueologia, cosa que fa que sigui difícil de dir. A Ciutat Vella, cada vegada que es fa un forat a terra apareixen restes arqueològiques que cal documentar i preservar. Crec que, com a molt d’hora, les obres podrien començar el 2021. Jo espero i desitjo que estigui obert com més aviat millor.

—Barcelona és de les ciutats europees amb un percentatge d‘habitatge públic més baix. Si ho afegim a la fotografia que hem comentat abans, només al Raval hi ha 400 pisos buits i, alhora, centenars de sensesostre dormint al carrer, a més de narcopisos. Realment no es podia fer més des de l’ajuntament?

—És absolutament trist i contradictori i els moviments veïnals fa anys que ho denuncien, perquè tenim unes lleis injustes.

Gener 2019

—Hi ha molts veïns que consideren que, pel que fa a l‘habitatge, aquest govern municipal s‘ha activat tard…

—No hi estic d’acord. Ens hi vam posar des del primer dia, però els ritmes de l’administració són lents. Penseu que hem activat la construcció de més de quatre mil pisos d’ús social. Se suposa que podem multar els propietaris dels pisos que fa més de dos anys que els tenen buits. I dic se suposa perquè, per exemple, a Terrassa, que és la primera ciutat que va començar a fer-ho, ha topat amb sentències que diuen que el procés de sanció l’ha de començar la Generalitat i que l’ajuntament, si de cas, l’ha de continuar i fer-ne el seguiment. Però per fer-ho cal poder demostrar que el pis fa més de dos anys que és buit. I això, a Barcelona, no s’havia fet. Per això ara hem començat aquest cens de pisos buits i hem activat el rellotge. Esperem poder aplicar sancions si les lleis ens ho permeten. L’ajuntament sí que pot sancionar i expropiar per manca de manteniment, però és un procés molt lent i complex.

—Quants casos n‘hi ha, d‘aquests?

—S’ha expropiat un únic immoble per aquesta via, en aquest cas per incompliment de la funció social, que és l’edifici de Robadors 33. És un procés que va començar amb la regidora Itziar González l’any 2010 i va acabar l’any 2017. És a dir, set anys. Tot això és molt lent. Ens calen noves lleis, tant catalanes com estatals, que permetin de ser molt més durs i ràpids per a actuar contra els pisos buits que no es fan servir. I això, malauradament, no depèn del govern municipal.

—Un altre dels grans desafiaments de la ciutat és la gestió turística en zones concretes, especialment a Ciutat Vella, i l‘impacte que això té en els veïns, la proliferació de pisos turístics, els lloguers… Durant aquest mandat ha estat un dels conflictes més vius i no resolts. Què s‘ha fet? I quina recepta teniu per a millorar-ho?

—Crec que hem de caminar cap al decreixement turístic. Així de senzill. Hem de limitar el nombre de creuers que arriben. Ja s’ha fet el pla d’hotels perquè no n’hi hagi cap més, a Ciutat Vella. I amb el pla d’usos hem restringit molt les activitats orientades al turisme perquè l’augment

Gener 2019

d’aquestes activitats ha fet molt de mal al comerç de proximitat, i si perdem el teixit comercial de proximitat, se’n sent molt la qualitat de vida dels veïns, només cal veure la Rambla.

—Decreixement turístic… Això no agradarà gens a les patronals ni a la indústria turística, que és un dels motors de la ciutat.

—No crec que ningú se sorprengui d’aquesta visió. No els sorprendrà ni els espantarà, que ho digui jo. A mi em fa més mal anar a una assemblea de veïns de la Riera Baixa, que estan desesperats, i veure que no puc fer-hi res, que no pas que algú em critiqui per una proposta com aquesta.

—I com s‘ha de fer, aquest decreixement turístic? Amb una taxa turística més gran?

—La taxa turística és una bona eina, sí. Però no és només una qüestió de fiscalitat, el problema és més aviat de quantitat de turistes. Si passeges el juliol per segons quines zones de Ciutat Vella, t’adones que, físicament, no hi ha prou espai per a tanta gent, ni per donar servei a tanta gent. Jo crec, sobretot, que cal negociar amb el port per limitar el nombre de creuers. A més, penseu que els creueristes passen una mitjana de quatre hores i mitja a la ciutat. Fan un consum de menjar ràpid i amb prou feines compren a les botigues. Què ens aporta? Quin benefici en treu la ciutat? ”És un turisme fast food, per dir-ho d’alguna manera, i no ens aporta gaire cosa. Es parla molt del turisme de qualitat. Per mi, el turisme de qualitat és el turisme respectuós amb els drets de la gent que viu a la ciutat i amb els drets de la gent que treballa en el sector turístic. És fàcil de dir i més complicat de fer, però per què no fem que Barcelona sigui una ciutat que garanteixi que en el sector turístic tothom té unes condicions laborals dignes? Novament, no tenim competències en drets laborals, ni en ports, però hem obert l’oficina de drets laborals, orientada a això. El turisme de qualitat l’hem de fer entre tots. I per tant, és també un objectiu important continuarhi treballant a fons. Les bones polítiques públiques són aquelles que pensen la ciutat a llarg termini. I això, històricament, s’ha fet poc, en molts àmbits, també el turístic. Ara cal mirar de canviar la direcció. Ja ho hem fet una mica. I no, no és massa tard.

Gener 2019

—Parlàveu dels hotels a Ciutat Vella. Una nova queixa dels veïns: al capdamunt del carrer Joaquim Costa es fan les obres d‘un nou hotel, sembla. No havíem quedat que no n‘hi podia haver més?

—Desconec aquest cas, però quan vam fer la suspensió de llicències, aquells establiments que ja tenien llicències en tràmit o que ja tenien amb un certificat urbanístic en van quedar exempts. Caldria mirar-ho, però és molt possible que sigui un cas d’aquests.

—Un altre conflicte que va amb retard: el CAP del Raval Nord, que té unescondicions deplorables. Els veïns recullen signatures però encara no hi ha cap nova ubicació per a instal·lar-lo.

— Sí, és molt urgent trobar un nou espai. Al Raval hi ha molt pocs espais disponibles i l’únic que hi ha, segons la Generalitat, és la Casa de la Misericòrdia, un espai que en el mandat anterior es va cedir al Macba perquè hi fes l’ampliació. De fet, cal trobar una alternativa perquè el Macba es

Gener 2019

pugui ampliar. S’ha generat un conflicte trampós sobre què és més important. I dic trampós perquè hem de poder resoldre totes dues coses, reestructurant la ubicació de cadascuna.

—Fa molts anys que s‘arrossega, aquesta lluita. Per als veïns i per als treballadors sanitaris, és molt frustrant veure que van passant governs de diferents colors i que els polítics no fan la seva feina, és a dir, que no s‘arregla res. Tan difícil és?

—És cert, des del 2006 que se cerca un nou emplaçament per al CAP Raval Nord. Han passat tretze anys i ara és molt urgent. Al Raval Nord tenim 124.000 metres quadrats dedicats a equipaments culturals, cosa que és una sort, i 34.000 dedicats a equipaments de proximitat. Ara parlem d’un centre d’atenció primària, però mentrestant s’ha cedit sòl públic per a fer la biblioteca de la Blanquerna i s’ha cedit l’església del Macba. Per tant, hi ha hagut una manca de priorització. I en un barri com el Raval, amb els indicadors sociosanitaris que té, disposar d’un CAP en condicions és una necessitat òbvia. Ara el Departament de Salut ha ofert l’edifici Sert per a l’ampliació del Macba, que és una bona opció. I a l’ajuntament hem començat a treballar en altres propostes per al Macba, que oferirem ben aviat. Esperem que entre tots es pugui desblocar aviat.

—Una vegada més anem tard… Sou optimista?

—Sí, sempre. Si no, no seríem aquí. És veritat que és complicat, però vull pensar que el sentit comú guanyarà.

—I per acabar, un altre dels grans objectius clarament pendents, que abans ja hem esmentat: la seguretat, en particular, a Ciutat Vella. O millor dit, la sensació d‘inseguretat, que no ha parat de créixer aquests darrers anys. Què s‘ha fet malament?

—L’esquerra té un dèficit històric, que és no haver pensat bé la seguretat. No hem d’oblidar que els rics es poden pagar una seguretat privada, portes blindades i càmeres de vigilància. I la gent que no té recursos, no. Qui garanteix la seguretat de la gran majoria de la població és la policia.

Gener 2019

Per tant, hem de poder parlar de policia i de polítiques de seguretat sense pèls a la llengua. I això és un dèficit històric de l’esquerra que ara s’utilitza políticament contra nosaltres.

—A què us referiu? Feu autocrítica?

—Una mica sí que en faig, d’autocrítica, però a més, han dit de nosaltres que no volíem policia. En canvi, jo des del primer dia vaig patrullar amb la Guàrdia Urbana per conèixer la seva feina. Perquè era molt conscient de la importància d’aquest servei públic. Que hi ha coses a millorar? Segur. Que a vegades falten recursos? També. Però el problema de la seguretat és que quan es fa bé la feina, és invisible. Hem d’aconseguir comunicar millor la feina que fa la Guàrdia Urbana, que és molta, i hem d’aconseguir millor coordinació amb tots els cossos de policia per a lluitar contra la gran delinqüència, com és el cas dels narcopisos. Dient això no vull criticar la feina que fan els Mossos, que és molt bona, però la meva experiència en aquests tres anys ha coincidit, com dèiem, amb un 155, i això ha condicionat tant la interlocució política com la coordinació amb tots els cossos de policia.

—Parlant de policia, l‘ex-cap de la Guàrdia Urbana Xavier Vilaró, que va protagonitzar una polèmica entre cossos de policia i va denunciar mitjans de comunicació, ha tornat al cos. Per què?

—L’acord que va signar quan fou destituït indicava que podria tornar al cos assumint un càrrec corresponent al seu rang quan ell ho sol·licités, perquè no va perdre la plaça. I ara ho ha sol·licitat.

—Torna com a cap d‘Inspecció Nocturna…

—Sí, és un càrrec que té a veure amb el seu rang dins el cos.

—Abans heu esmentat l‘ex-regidora de Ciutat Vella Itziar González. Ella fou amenaçada, fins i tot de mort, per la feina que feia en aquest districte. Heu rebut amenaces?

Gener 2019

—Vaig fer un post a Facebook el juliol del 2016 explicant una reunió molt desagradable que vaig tenir, que per a mi era la cosa més semblant en termes d’amenaces, però és diferent del cas d’Itziar González. A mi no em van amenaçar de mort. A més, hi ha una altra diferència important. El nostre equip del govern municipal, l’actual, és un equip ben cohesionat amb objectius i interessos comuns, on ningú no s’amaga. Itziar González estava sola.

Gener 2019

URBANISME Cooperativa Segle XX, patrimoni històric, rehabilitació BETEVÉ - 02/01/2019 - https://beteve.cat/societat/concurs-rehabilitacio-cooperativa-siglo-xx/

Obert el concurs per rehabilitar l’antiga Cooperativa El Siglo XX Les obres per convertir l'edifici en un equipament cultural per a joves començaran el 2021 i recolliran les demandes veïnals PER: Marta Casals Torres

L’Ajuntament ha publicat el concurs per seleccionar el projecte de rehabilitació de l’edifici de la Cooperativa El Siglo XX, a la Barceloneta, i convertir-lo en un nou equipament cultural destinat als joves. Els guanyadors del concurs se sabran a l’octubre del 2019 i està previst que les obres

Gener 2019

comencin el 2021. Es tracta d’una remodelació integral que disposarà d’un pressupost de 1,78 milions d’euros.

Els usos d’aquest nou equipament s’han decidit després d’un llarg procés participatiu amb els veïns. En total, aquest edifici de tres plantes té 706 metres quadrats. A la planta baixa s’hi ubicarà un espai de recuperació de la memòria i també un espai on es fomentin les relacions entre persones, com ara una sala de jocs o un punt de trobada intergeneracional. A la primera planta s’hi ubicarà un bar (justament on també hi havia el bar de l’antiga cooperativa) i un espai per a trobades veïnals; a la segona planta, un espai escènic i una platea; mentre que el tercer pis es destinarà a donar servei a les escoles del barri amb aparells tecnològics i audiovisuals.

Un edifici expressionista del 1941 La Cooperativa El Siglo XX la va fundar l’any 1901 un grup de 100 associats, vinculat inicialment a una botiga de queviures dedicada a la classe obrera. El primer edifici va ser destruït per un bombardeig el gener del 1939 i, durant els primers anys de dictadura, una junta rectora va assumir els deutes de l’entitat i va projectar un nou edifici de tres plantes, d’estil expressionista, dissenyat Miquel Niubó i Munté, que es va inaugurar l’any 1941.

L’activitat de la cooperativa es va anar esvaint durant la dècada dels 80 i l’any 2006 els veïns van començar una campanya per recuperar l’edifici per al barri. El novembre del 2017, després d’un llarg procés d’expropiació, l’immoble va passar a ser de titularitat municipal.

Gener 2019

VILAWEB – 02/01/2019 - https://www.vilaweb.cat/noticies/lajuntament-licita-la-redaccio-del-projecte-derehabilitacio-de-ledifici-de-lantiga-cooperativa-del-segle-xx/

L’Ajuntament licita la redacció del projecte de rehabilitació de l’edifici de l’antiga Cooperativa del Segle XX La inversió serà de 1,78 MEUR i es preveu que les obres comencin l'any 2021 PER: ACN Barcelona

L’Ajuntament de Barcelona ha publicat el concurs per seleccionar l’equip d’arquitectes que redactarà el projecte de rehabilitació integral de l’edifici de l’antiga Cooperativa del Segle XX, situat al carrer Atlàntida, 1-3, al barri de la Barceloneta del districte de Ciutat Vella. L’immoble té 706,73 metres quadrats de superfície construïda. L’Ajuntament preveu tenir un equip d’arquitectes guanyador a l’octubre i iniciar les obres l’any 2021. L’Ajuntament calcula destinar 1,78 MEUR a la rehabilitació integral de l’immoble.

L’accés principal a l’equipament es farà pel carrer Ginebra, malgrat que també hi haurà la possibilitat de mantenir un accés secundari per algun dels carrers adjacents. L’equipament tindrà una planta baixa i tres plantes més. La planta baixa es destinarà a la recuperació de la memòria, però també s’hi podran realitzar actes. Es preveu que la primera planta sigui un espai social perquè els veïns es puguin trobar i els joves puguin fer grups d’estudi. La segona planta mantindrà el seu esperit inicial com a espai escènic i platea, i esdevindrà un lloc amb diversos usos, com per exemple teatre, cinema o espai de celebracions. Finalment, la tercera planta serà un espai que complementi l’oferta de les escoles del barri, amb aparells tecnològics que aquestes no tenen, com una sala de producció d’audiovisuals, ràdio i televisió. Els equips que participin al concurs hauran de realitzar una proposta per a la rehabilitació integral de l’espai. Les propostes hauran d’encabir els usos previstos amb la finalitat que l’equipament sigui un punt de trobada

Gener 2019

amb usos polivalents i culturals, tot mantenint la memòria de l’edifici. Segons ha explicat l’Ajuntament a través d’un comunicat, es valorarà especialment que el projecte resolgui la relació entre l’edifici i el seu entorn i que tingui una especial sensibilitat a l’hora de recuperar el patrimoni arquitectònic i cultural.

Gener 2019

EL PERIÓDICO DE CATALUNYA – 02/01/2019 https://www.elperiodico.com/es/politica/20190102/barcelona-convoca-el-proyecto-de-rehabilitacion-de-unaantigua-cooperativa-de-la-barceloneta-7226411

Barcelona convoca el proyecto de rehabilitación de una antigua cooperativa de la Barceloneta PER: EuropaPress El Ayuntamiento de Barcelona ha publicado el concurso para seleccionar el equipo de arquitectos que redactará el proyecto de rehabilitación del edificio de la antigua Cooperativa del Segle XX, en el barrio de la Barceloneta, y que cuenta con 706,73 metros cuadrados de superficie construida, que está previsto que se convierta en un nuevo espacio para jóvenes. En un comunicado este miércoles, el consistorio ha detallado que los equipos que participen en el concurso deberán realizar una propuesta para la rehabilitación integral del espacio que incluya todos los usos previstos y funcione como espacio polivalente y cultural "manteniendo la memoria del edificio". El edificio está catalogado con un nivel de protección C en el Catálogo de Patrimonio Arquitectónico del Ayuntamiento de Barcelona y la previsión económica para la rehabilitación integral del mismo es de 1,78 millones de euros. Los ganadores del concurso se conocerán en octubre, por lo que después deberán redactar el proyecto y realizar los trámites necesarios, por lo que se prevé que las obras empiecen en 2021. El espacio acogerá un espacio de memoria histórica, que también permitirá celebrar actos y eventos diversos y podrá funcionar como sala de juegos de mesa y espacio de encuentro intergeneracional, y, además, contará con salas para encuentros informales de vecinos, espacios de estudio en grupo, espacio escénico y platea, zona polivalente con usos diversos.

Gener 2019

ECONOMIA Habitatge públic, fraus, carrer Doctor Aiguader BETEVÉ -10/01/2019 - https://beteve.cat/economia/sancions-propietaris-habitatges-protegits/

Primera sanció a propietaris d’habitatges protegits per frau L'Ajuntament ha inspeccionat 1.500 habitatges i ja ha obert 13 expedients sancionadors PER: Maria Solans | Roger Torres i Liñán

L’Ajuntament vol combatre el frau en l’ús dels habitatges protegits en propietat, els coneguts com a HPO (concertats per la Generalitat de Catalunya). Per això ha iniciat un programa d’inspecció i sanció als 16.000 habitatges que encara conserven aquesta qualificació a la ciutat. De moment, dels 1.500 pisos que ja s’han inspeccionat, en 13 casos s’ha obert un expedient sancionador. Es tracta de pisos que van ser adjudicats a través d’un concurs públic i on actualment no viuen les persones adjudicatàries i que estan buits. Els pisos sancionats es troben repartits per tota la ciutat: n’hi ha tres a Ciutat Vella, un a Sants-Montjuïc, dos a Horta-Guinardó, quatre a Nou Barris, un a l’Eixample i tres a Sant Martí.

Gener 2019

Primera sanció de 196.000 € Amb l’inici de les inspeccions, ja s’ha resolt el primer expedient i els propietaris del pis han estat sancionats amb 196.000 euros. Es tracta d’un habitatge situat al carrer del Doctor Aiguader, a la Barceloneta, que els adjudicataris havien llogat sense el permís de l’Agència de l’Habitatge de Catalunya.

Forma part d’un grup de pisos construïts als anys 90 i que durant 30 anys tindran la qualificació de protecció oficial. Mentre la mantinguin els propietaris estan sotmesos a una sèrie d’obligacions legals, que en aquest cas, han incomplert. La sanció es composa de dues multes (de 90.000 € cadascuna) per tenir el pis buit i per haver-lo rellogat, i de 16.000 € més corresponents a la devolució del lloguer cobrat.

Sancions de 90.001 € a 900.000 € Aquest tipus de frau està considerat molt greu a la Llei de protecció de l’habitatge i les multes poden anar dels 90.001 € fins als 900.000 €. Per tot plegat l’Ajuntament reclama a la Generalitat i al Parlament que els habitatges que construeix l’Administració mantinguin la qualificació de protegits de forma indefinida i es conservin com a parc destinat a polítiques socials.

Habitatges protegits a Barcelona

Ja fa temps que el govern municipal ja no promou els habitatges de compra. L’aposta és que en un futur el 80 % del parc públic sigui de lloguer i només hi hagi un 20 % d’habitatges amb dret de superfície. En aquesta modalitat se n’adquireix la propietat per un període de 75 anys, amb un preu que està molt per sota del mercat. Això sí, el sòl sempre serà de l’Administració. De fet, quan l’adjudicatari vol marxar del pis, l’Institut Municipal de l’Habitatge li pot recomprar i adjudicar a una altra família.

Gener 2019

EL PERIÓDICO DE CATALUNYA – 09/01/2019 - https://www.elperiodico.com/es/barcelona/20190109/sancionalquiler-viviendas-proteccion-oficial-barcelona-7236551

Barcelona sanciona con 196.000 euros al propietario de un piso de protección oficial que lo alquiló El Ayuntamiento de Barcelona ha abierto expedientes a 13 propietarios de pisos protegidos que no viven en ellos o los han alquilado sin permiso y a precio de mercado libre PER: El Periódico

El concejal de vivienda de Barcelona, Josep Maria Montaner, anunciando los resultados de las inspecciones a pisos de protección oficial. / MIQUEL CODOLAR / ACN

El propietario de un piso de protección oficial de la Barceloneta deberá pagar 196.000 euros por no vivir en la vivienda que recibió ayudas públicas y alquilarla a un tercero (180.000 euros en concepto de multa y el resto como devolución de los alquileres cobrados) sin obtener el necesario permiso ni aplicar un precio de alquiler público. Esta sanción es la primera que se aplica tras el plan de inspecciones realizado por el Ayuntamiento de Barcelona en coordinación con la Agència de l'Habitatge de la Generalitat. De las 1.500 inspecciones realizadas se han tramitado otros 13 expedientes sancionadores todavía abiertos. Aún queda por examinar la

Gener 2019

situación del resto de viviendas protegidas, hasta llegar a las 16.000 que conservan esta calificación en Barcelona.

La ley catalana del derecho a la vivienda establece la obligación que las viviendas de protección oficial se destinen a residencia habitual de las personas a las que se adjudican en propiedad. Esta calificación se mantiene durante 20 o 30 años, según los casos, hasta que entonces pasan al mercado libre. Solo en supuestos excepcionales, y de manera transitoria, cuando los adjudicatarios acrediten la imposibilidad de vivir en esa vivienda, la Agència de l'Habitatge de Catalunya les puede autorizar alquilarlo, pero a un precio fijado por la Administración. Las sanciones previstas por incumplir esta normativa puede suponer multas de 90.000 a 900.000 euros. Pese al elevado importe de las sanciones, el Ayuntamiento de Barcelona sostiene que no persigue un afán recaudatorio sino "que las viviendas que se encuentren vacías vuelvan a recuperar su uso social".

En la calle doctor Aiguader El expediente ya resuelto ha sancionado a los propietarios de una vivienda de protección oficial construida en los años 90 en la calle Doctor Aiguader, en la Barceloneta. En este caso se les ha aplicado una sanción de 180.000 euros por dos infracciones muy graves, no vivir en el inmueble y destinarlo a alquiler sin autorización y a un precio "muy por encima del que se le habría autorizado". Además de la multa, la sanción también incluye la obligación de retornar a la Administración las cantidades recibidas en concepto de alquiler por encima de lo permitido, en total 16.048 euros.

Mientras conserven su calificación de vivienda de protección oficial (en este caso, 30 años), los propietarios de estos pisos siguen sometidos a estas limitaciones. Sin embargo, el Ayuntamiento de Barcelona reclama al Govern que la condición de vivienda de protección oficial se mantenga de forma indefinida, de manera que el parque de vivienda asequible financiada con fondos públicos se mantenga en lugar de ir desapareciendo progresivamente. La técnica municipal Fuensanta Alcalá ha recordado que la VPO habitualmente tiene un precio máximo de venta de

Gener 2019

1.940 euros por metro cuadrado y de alquiler de 6,40 euros el metro, pero los que se alquilaban sin autorización cobraban entre un 30% y un 50% más.

Muntaner ha lamentado que otros municipios de Catalunya no realicen este tipo de inspecciones, que en primera instancia son competencia de la Generalitat, y ha recordado que hasta ahora no se había realizado un "control sistemático" del parque de VPO y solo se habían interpuesto sanciones tras denuncias.

16.000 viviendas de protección oficial El programa municipal de inspecciones prevé comprobar si se cumple la normativa en las 16.000 viviendas que aún mantienen esta calificación en la ciudad. Los 13 expedientes en trámite tras inspeccionar los primeros 1.500 pisos se encuentran en los distritos de Ciutat Vella (3), SantsMontjuïc (1), Horta-Guinardó (2), Nou Barris (4), Eixample (1) y Sant Martí (3).

Gener 2019

EL PAÍS – 09/01/2019 https://cat.elpais.com/cat/2019/01/09/catalunya/1547043363_546578.html

Colau persegueix el frau en els habitatges protegits amb multes elevades L'Ajuntament de Barcelona imposa sancions de 180.000 euros a un propietari que tenia un pis buit i el va llogar PER: CLARA BLANCHAR

Edificis de protecció oficial al barri de la Barceloneta. CARLES RIBAS

L'aposta del govern de l'alcaldessa Ada Colau en matèria d'habitatge passa per augmentar el raquític parc de pisos socials de lloguer, però és una tasca a mitjà termini, no es poden treure de sota les pedres. Mentrestant, el Consistori ha començat a inspeccionar el parc de pisos públics de propietat per detectar fraus: propietaris que relloguen aquests pisos o els tenen buits, esperant vendre'ls quan s'acabi el termini de protecció. Ara com ara, després d'inspeccionar 1.500

Gener 2019

habitatges ha obert 13 expedients i ha posat dues multes que sumen 180.000 euros a un propietari que va llogar el seu pis i el va tenir buit. Un avís a navegants, perquè les sancions poden arribar fins als 900.000 euros. "L'objectiu no és recaptatori sinó recuperar la funció social d'aquests habitatges, que no estiguin buits injustificadament i conscienciar sobre què és tenir un habitatge públic, aconseguit amb uns avantatges relacionats amb els fons públics", va assenyalar dimecres el regidor d'Habitatge, Josep Maria Montaner. El cas de les dues multes correspon a un propietari a qui als anys noranta se li va adjudicar un pis públic de compra als edificis blancs que hi ha al carrer del Doctor Aiguader, a la Barceloneta. No només ha passat temporades sense viure-hi, sinó que ha tingut el pis llogat. A més de la multa, haurà de tornar el que ha guanyat: 16.000 euros més. La llei no prohibeix llogar aquests habitatges, però només es pot fer si ho autoritza l'Agència de l'Habitatge de Catalunya, que fixa preus màxims. En total, a Barcelona hi ha uns 16.000 habitatges de protecció en règim de compra que encara mantenen aquesta condició, i el Consistori estima que 300 d'aquests pisos pot ser que estiguin buits. Entre els 1.500 inspeccionats en un any, la ràtio de frau és de l'1%, però els tècnics creuen que en global podria superar el 2%. La responsable de la unitat de disciplina de l'habitatge i inspeccions, Fuensanta Alcalà, va explicar que en els 13 expedients oberts, els propietaris podrien veure la multa reduïda si cedeixen els pisos a la borsa municipal de lloguer social. "Si cedeixen aquests pisos se'ls pot condonar una part de la sanció, en funció de com estigui qualificada cada infracció", va afirmar. En tots els casos són famílies que no viuen als pisos, a l'espera de poder-los vendre. Habitatges que estan repartits per tota la ciutat: als districtes de Ciutat Vella, Sants-Montjuïc, Horta-Guinardó, Nou Barris i Sant Martí. L'Ajuntament va instar la Generalitat a inspeccionar també el seu parc públic de pisos socials de compra i va constrènyer el Govern a aprovar el decret anunciat perquè la qualificació dels habitatges sigui permanent i els seus adjudicataris no els puguin vendre. Fa uns mesos la Cadena

Gener 2019

SER va revelar que només en els últims set anys a Catalunya 117.000 pisos que van ser públics (d'un total de 250.000) han passat al mercat privat perquè ha vençut el període de qualificació, que acostuma a oscil·lar entre 25 i 30 anys.

Gener 2019

VILAWEB – 09/01/2019 - https://www.vilaweb.cat/noticies/barcelona-expedienta-14-propietaris-dhabitatgesque-porten-buits-mes-de-vuit-mesos/

Barcelona expedienta 14 propietaris d’habitatges que porten buits més de vuit mesos En un any l'Ajuntament ha inspeccionat 1.500 dels 16.000 pisos de protecció oficial de la ciutat

PER: ACN Barcelona

L’Ajuntament de Barcelona té en marxa 13 dels 14 procediments sancionadors que ha obert contra els propietaris de pisos de protecció oficial, els anomenats HPO, en detectar que porten entre vuit mesos i dos anys sense viure-hi i que els mantenen buits o bé els lloguen a un preu per sobre del que permetria l’Agència de l’Habitatge de Catalunya. El regidor d’Habitatge i Rehabilitació, Josep Maria Montaner, ha explicat que durant l’any 2018 s’han visitat 1.500 dels 16.000 habitatges i fruit d’aquestes inspeccions s’han incoat quatre expedients a Nou Barris, tres a Sant Martí, tres més a Ciutat Vella, dos a Horta-Guinardó i un cas a Sants Montjuïc i l’Eixample. L’expedient d’un pis del carrer Doctor Aiguader de la Barceloneta ja s’ha resolt. Els propietaris, que no hi vivien i el llogaven a un preu que el consistori considera alt, hauran de pagar una sanció de 180.000 euros més els 16.048 euros que han cobrat del lloguer.

Les visites als pisos de protecció oficial, que s’han iniciat amb els pisos de protecció oficial que estan més a prop d’arribar al termini de 20 o 30 anys en què acaba aquesta protecció i es podrien vendre, es duen a terme per part de l’Ajuntament de Barcelona en motiu d’un programa d’inspecció i control del parc d’habitatges de protecció oficial “inèdit fins ara a Catalunya”, ha indicat Muntaner. Ha explicat que el consistori ho pot fer després d’un conveni amb la Generalitat de Catalunya.Quan es detecten pisos que porten buits entre vuit mesos i dos anys, l’Ajuntament inicia un seguit de diligències prèvies, per intentar localitzar els propietaris d’aquests habitatges i per determinar per quines circumstàncies els habitatges es troben buits, ja que és obligatori que es destinin a residència habitual de les persones que en són adjudicatàries i

Gener 2019

propietàries. Només en casos excepcionals, i de manera transitòria, si els adjudicataris acrediten la impossibilitat d’utilitzar l’habitatge per viure-hi, se’ls pot autoritzar a no viure-hi i fins i tot a llogar-lo, però el preu, en aquest cas, l’ha de fixar l’Agència de l’Habitatge de Catalunya.Les sancions que preveu la normativa per l’incompliment d’aquestes normes són d’entre 90.001 i 900.000 euros. Muntaner ha insistit en que la voluntat de l’Ajuntament de Barcelona no és recaptatòria, sinó que el que es pretén és que els habitatges que es trobin buits tornin a recuperar el seu ús social.Protecció oficial indefinidaMuntaner ha lamentat que altres municipis de Catalunya no facin aquestes inspeccions. Ha recordat que és competència de la Generalitat de Catalunya, però s’ha preguntat “què passa amb els milers d’habitatges HPO”. Ha indicat que són molt pocs els Ajuntaments que s’hi han posat des de fa un any, però que fins ara no s’havia fet enlloc un “control sistemàtic” del parc d’habitatge protegit, i fins aquest moment només s’havien imposat sancions per denúncies.El regidor ha destacat que “la pèrdua del règim de protecció de l’habitatge construït amb finançament públic s’hauria d’acabar”, per evitar la pèrdua del parc destinat a polítiques socials i per contribuir a complimentar el principi legal de solidaritat urbana que exigeix el destí a aquest fi del 15% del toral dels habitatges principals existents a Barcelona. D’aquesta manera els habitatges de protecció oficial ho serien de manera indefinida.

Gener 2019

EL PERIÓDICO DE CATALUNYA – 10/01/2019 - https://www.elperiodico.com/es/barcelona/20190110/propietariopiso-proteccion-multado-barceloneta-desahucio-7239348

El dueño del piso multado con 196.000 euros en Barcelona triplicó el alquiler legal e intentó desahuciar a la inquilina La denunciante firmó un contrato de arrendamiento de 800 euros al mes cuando el precio máximo para esa VPO eran 340,82 euros

El denunciado, que intentó desahuciar a la habitante del piso, tiene otros dos pisos a su nombre en el mismo bloque PER: Luis Benavides

Bloque de pisos de protección oficial situado en la calle de Doctor Aiguader

El Ayuntamiento de Barcelona ha abierto otros dos expedientes al arrendador multado con 196.000 euros por no vivir en la vivienda que recibió ayudas públicas, alquilarla a un tercero sin permiso y hacerlo por encima del precio legal. A nombre suyo, de su mujer o de sus hijos, el

Gener 2019

multado tiene alquilados tres pisos en el mismo edificio, un bloque de viviendas situado en la calle del Doctor Aiguader construido en 1995. Durante 30 años, concretamente hasta el 26 de julio del 2025, los tres están sometidos al régimen legal de protección oficial. El sancionado, que responde a las iniciales U.A., fue denunciado por una de sus arrendadoras, Elena Martín.

Martín lleva desde el 2011 viviendo en uno de estos tres pisos, el que está en la sexta planta y que le costará 196.000 euros al propietario (180.000 euros en concepto de multa y el resto como devolución de los alquileres cobrados). Ella firmó ante notario un contrato de arrendamiento más propio del mercado privado: pagaría 800 euros al mes a U.A., cuando el precio máximo por este piso de 78,35 metros cuadrados debería ser 340,82 euros (4,35 euros por metro cuadrado).

Subida del alquiler Martín, a cargo de dos menores, uno de ellos con una discapacidad intelectual, pagó escrupulosamente el alquiler durante los primeros cuatro años. Finalizado este primer contrato, la propiedad subió 100 euros el alquiler y ella intentó cumplir. “Durante un año pude más hacer frente al alquiler, pero me redujeron las horas en el trabajo y hablé con el propietario para que me bajara un poco el alquiler. Como tenía problemas para pagarle, y a veces pagaba con retraso, su respuesta fue desahuciarme”, explica Martín, quien al intentar pedir ayudas a la administración para pagar el alquiler comprobó lo que hacía mucho tiempo que se rumoreaba en el barrio. “Sabía que el piso era una VPO y me habían comentado que el piso lo había comprado en un primer momento alguien que iba en silla de ruedas, porque además está adaptado, pero no sabía que el actual propietario no tiene permiso para alquilarlo hasta el 2025”, continúa Martín.

U.A., que puso el piso de la sexta planta a nombre de sus dos hijos en el 2017 pero sigue como apoderado para administrar la vivienda, tiene dos pisos idénticos en la primera y quinta planta, ambos a su nombre y el de su esposa. “Todos están en la segunda puerta, que son lo que dan a la calle y tienen terraza”, apunta la denunciante. En los tres casos se incumple una cláusula obligatoria: debe ser el domicilio habitual y permanente de los propietarios. Con todo, la Agència

Gener 2019

de l’Habitatge de Catalunya, el organismo competente en la materia, puede permitir al adquiriente que no lo destine como residencia habitual en casos muy excepcionales. Los propietarios de estos tres pisos, ni U.A. ni sus dos hijos, en ningún momento pidieron la correspondiente autorización para alquilarlos y eso está tipificado como “una infracción muy grave”, según fuentes municipales.

Martín y sus dos hijos, la prioridad La ley prevé la expropiación cuando se incumple la función social de la VPO, pero fuentes del consistorio explican a EL PERIÓDICO que ahora mismo la prioridad es que Martín y sus dos hijos se puedan quedar en su vivienda pagando un precio social. El Ayuntamiento ha intentado negociar con al arrendador, que no parece estar por la labor y mantiene sus intenciones de desahuciar a la denunciante. “El hijo mayor -uno de los dos propietarios según las escrituras del piso- se ha empadronado hace poco en el barrio y creo que quiere el piso para él y su pareja. Si finalmente entra a vivir será muy difícil expropiar el piso porque está a su nombre”, explica la actual inquilina del piso.

EL PERIÓDICO ha intentado sin éxito contactar telefónicamente con U.A., para conocer su versión de los hechos. “Al principio iba diciendo por ahí que su hijo y yo compartimos piso al principio pero que se fue porque le hice la vida imposible, pero eso no se lo cree nadie”, explica la denunciante, quien vive en una tensión constante por el desahucio y porque el hombre que le alquiló el piso, con el que ya ha tenido algún encontronazo, trabaja en un establecimiento situado en los bajos del edificio.

Desahucio abierto El pasado 23 de octubre los vecinos de Martín consiguieron parar el desahucio, pero ahora vive con angustia porque U.A. ha pedido un desahucio abierto, esto es, sin fecha. El propietario alegó en el juzgado a través de sus abogados que ese lanzamiento “acabó sin efecto” por la presencia

Gener 2019

de varias plataformas contra desahucios “con personas en sillas de ruedas como barrera” y la participación de “solo dos agentes de los Mossos de Esquadra”.

Fuentes del ayuntamiento recuerdan a este diario que no pueden interferir en el proceso de desahucio impulsado por el propietario, pero que llegado el momento los técnicos municipales intervendrán con todos sus servicios disponibles como en otros casos de emergencia habitacional. Martín, que forma parte de la Comissió d’Habitatge de la Barceloneta y del Sindicat d’Habitatge del Raval, no quiere un realojo sino la expropiación. Espera que se haga justicia y de alguna manera sea ejemplar. “El Ayuntamiento hablaba el otro día de otros 12 expedientes abiertos, pero seguro que en Barcelona hay muchos más casos como el mío, de gente que alquila sin permiso pisos sometidos al régimen legal de protección oficial”, añade.

Gener 2019

RESTAURACIÓ I HOSTALERIA Ordenaça de terrasses, Passeig Joan de Borbó EL PUNT AVUI – 10/01/2019 - http://www.elpuntavui.cat/societat/article/5-societat/1532890-l-oposicio-fapassar-comptes-a-colau-sobre-les-terrasses.html

L’oposició fa passar comptes a Colau sobre les terrasses Un ple extraordinari força la creació d’una comissió per fiscalitzar la política del govern barceloní en la matèria a Ciutat Vella El consistori perd un altre contenciós judicial contra els restauradors

Restauradors de la Barceloneta, durant una protesta el 30 de novembre del 2018 contra la supressió de terrasses O. DURAN.

PER: FRANCESC ESPIGA – BARCELONA

El conflicte obert que viuen el sector de la restauració de Barcelona i el govern d’Ada Colau per l’ordenació de les terrasses de bars i restaurants al districte de Ciutat Vella, continua sumant

Gener 2019

nous capítols i ja s’ha convertit, també, en un afer adobat per a la disputa política. Quatre grups de l’oposició a l’Ajuntament –el PDeCAT, Ciutadans, el PP i PSC– van forçar ahir la celebració d’un ple extraordinari sobre aquesta qüestió, i on es va acordar la constitució d’una comissió que s’encarregarà de revisar les mesures adoptades per l’executiu local durant el 2018 en aquest àmbit per corroborar si s’ajusten a la normativa. Una mesura de fiscalització excepcional de la qual, ben bé, ningú s’atreveix a dir què en sortirà exactament.

Aquest instrument de control estarà format per dos regidors de cada partit, i la previsió és que faci entre dues i quatre sessions de treball en un període temps acotat no superior als 30 dies hàbils. La voluntat dels partits proposants és que hi hagi compareixences, començant per la de la regidora de Ciutat Vella, Gala Pin, per donar compte de les regulacions específiques que s’han adoptat a indrets com ara la plaça de Santa Maria del Mar o la Barceloneta, i que han topat amb l’oposició irada dels restauradors. Segons els seus càlculs, de les 400 llicències de terrassa que hi ha al districte, ara mateix n’hi ha 100 que estan “amenaçades”. Per dir-ho ras i curt, això vol dir que, majoritàriament, hauran de reduir el nombre de taules i cadires.

Les conclusions dels treballs d’aquesta comissió s’hauran de debatre, i votar, en ple. Ahir, però, i amb motiu de la sessió extraordinària, ja es va viure un preludi del que serà aquesta discussió. Pel regidor del PDeCAT Raimond Blasi, aquest mecanisme de tutela “permetrà intentar posar transparència i saber què està passant a Ciutat Vella”, mentre que Carina Mejías (Cs) va insistir que l’aplicació que fa l’executiu local de l’ordenança “perjudica negocis familiars, destrueix llocs de treball i limita una activitat econòmica important per a la ciutat”. Per la seva banda, Jaume Collboni (PSC), així com el gros de l’oposició, va ser especialment insistent a criticar el govern de Colau per no haver preservat l’acord assolit a finals del 2017 entre el sector i el consistori per modificar la normativa vigent i sargir el conflicte. “Vostès (a BComú) han fet fracassar aquell pacte perquè són incapaços de respectar la paraula donada i actuen de forma arbitrària contra alguns restauradors”, va reblar Collboni; al seu torn, Alberto Fernández Díaz (PP) va censurar el marcatge que, a parer seu, es fa a bars i restaurants i, per contra, la permissivitat que hi ha amb els manters.

Gener 2019

ERC va abstenir-se a la creació de la comissió ja que, segons el seu portaveu, Jordi Coronas, no només no ajudarà a reconduir el conflicte, sinó que possiblement l’aguditzarà en donar-li repercussió mediàtica. La CUP directament hi va votar en contra, com BComú. La quarta tinenta d’alcalde, Janet Sanz, va ser l’encarregada de defensar l’acció del govern municipal, manifestant que aquesta va encaminada a resoldre “la saturació” de terrasses que, segons va dir, hi ha al centre de Barcelona i, alhora, a intentar harmonitzar l’activitat econòmica amb el dret al descans dels veïns. Durant el ple, l’oposició també va fer esment a la recent decisió d’un jutjat de Barcelona que dona la raó al Gremi de Restauració en el procés que va obrir contra l’Ajuntament per reduir en una hora l’horari de les terrasses de la plaça Osca, a Sants-Montjuïc. Una resolució que s’afegeix a la que es va dictar el març del 2017 per un litigi similar als carrers de Blai i Blesa.

L’alcaldessa es veu amb el sector La vigília del ple d’ahir, l’alcaldessa, Ada Colau, es va reunir amb el president del Gremi de Restauració, Pere Chias, per intentar suavitzar la mala maror que hi ha entre ambdues parts. El director general del gremi, Roger Pallarols –que va seguir la sessió extraordinària des de la tribuna de convidats–, va explicar que la trobada va ser breu, i va lamentar que no hi pogués participar una delegació més àmplia per part de les dues parts per poder donar-li més contingut, més enllà del protocol·lari. “No dubtem de la predisposició de l’alcaldessa, però cal intentar avançar de manera significativa en la resolució del conflicte”, va manifestar Pallarols, que també va ratificar que el gremi té la intenció de presentar més contenciosos administratius per mirar d’anul·lar algunes de les regulacions en disputa de Ciutat Vella.

Gener 2019

Forn Baluard, pans artesans, forns EL PERIÓDICO DE CATALUNYA – 11/01/2019 https://www.elperiodico.com/es/onbarcelona/visitar/20190111/mejores-panaderias-barcelona-7233367

Las 10 mejores panaderías de Barcelona Una ruta con mucha miga en busca de los panes 'top' de la ciudad PER: Sílvia Alberich

Anna Bellsolà, con el pan ‘Barceloneta’, en honor al barrio donde tiene uno de sus locales. /AUGUST BLAZQUEZ I RUBI

Las prisas no son buenas y, en cuestión de pan, mucho menos. Esta es la premisa de las panaderías que siguen elaborando pan artesano. No es fácil en una sociedad en la que impera la inmediatez, pero el resultado merece la pena. Más aún cuando el pan se ha convertido en un producto gurmet con entidad propia, capaz de contentar a los paladares más exigentes. Estos hornos, además de formar parte de la Ruta del Bon Pa de Barcelona, son un referente en el arte de elaborarlo.

Gener 2019

1. Reinventando la ‘baguette’ Forn Baluard (Baluard, 58) La calle en la que está ubicada, en pleno corazón del barrio de la Barceloneta, da nombre a esta prestigiosa panadería que cuenta con cuatro obradores en Barcelona. Al frente de ella está Anna Bellsolà, la cuarta generación de una familia de panaderos de Girona. El legado familiar y su interés por el sector le impulsaron a abrir Baluard Barceloneta en el 2007. Trabajan a diario con 13 masas distintas con las que elaboran más de una treintena de panes, todos en hornos de leña de encina. Destaca la 'baguette', que Bellsolà quiso rescatar cuando estaba casi en el olvido. «Es un pan muy difícil de elaborar, aunque parezca lo contrario», revela. 'El Barceloneta' es otro de sus imprescindibles: pesa unos 400 gramos y tiene forma cuadrada, bastante miga y está elaborado con harina de trigo, sal gruesa y levadura madre. «Su sabor es muy natural, como el pan real», cuenta Bellsolà, premiada en el 2017 con L’Espiga d’Or (premio que otorga la plataforma Panàtics, que promueve el consumo de pan de calidad).

2. Mejor pan de payés Forn del Passeig (Fabra i Puig, 140) CARLOS VALBUENA

Casi un día es el tiempo que tardan en elaborar sus panes en el Forn del Passeig, un horno con más de medio siglo de historia. «El tiempo de fermentación es de unas ocho horas y el de reposo, de casi 14», explica Miquel Guich, uno de los cuatro hermanos que regenta el negocio, fundado en 1964. Un largo tiempo de espera gracias al cual se obtienen «piezas más saludables y nutritivas, con unos cereales que se integran mucho mejor en el sabor». En el 2017, su pan de payés fue elegido el mejor de Catalunya, un

Gener 2019

reconocimiento del Consell Regulador de la IGP Pa de Pagès Català que llega tras años de esfuerzo y dedicación. El 'pa de vidre', el pan de espelta con pipas y el de kamut son otras suculentas recomendaciones de esta panadería de Sant Andreu, que cuenta con cuatro locales.

3. A fuego lento Fleca Balmes (Balmes, 156)

DANNY CAMINAL

Manuel Crespo y su esposa, Blasa, fundaron en 1908 la Fleca Balmes, un horno que sigue ubicado en el mismo lugar y del que hoy en día se encarga su bisnieta, Georgina Crespo. Abogada de formación, dejó su trabajo para dedicarse al negocio familiar. «Hacemos pan artesano», resume. «Nuestro objetivo es que, cuando la gente lo coma, sienta los aromas a trigo y a tostado y que la miga esté húmeda», añade Crespo. Más de un siglo después de su fundación, Fleca Balmes sigue siendo un referente. La clave está en «dedicarle el tiempo y el mimo que el pan necesita». El tradicional sigue siendo el más demandado, aunque también triunfan el'pa de calaix', que lleva harina de centeno, harina molida a la piedra y un poco de harina semiintegral; el 'pa de l’avi', elaborado solo con harina de trigo; y la barra de pastor, parecida a la de l’avi, pero con más corteza. Además de tiempo y dedicación, para Crespo es esencial la creatividad y la sensibilidad. «Has de saber cuándo poner el pan en el horno, cuándo cortarlo o cómo darle forma», precisa.

Gener 2019

4. Apuesta por lo integral Forn Europa (Pare Laínez, 13) Esta panadería de barrio debe su nombre al emblemático Club Esportiu Europa, del que fue un gran aficionado el abuelo de Mario Tortosa, que hoy en día está al frente de la misma. En 1957, abrió sus puertas y, desde entonces, sigue ofreciendo variedades de calidad, con recetas propias. Además de combinar las harinas en lugar de comprarlas ya mezcladas, trabajan como antiguamente. «No recurrimos a la fermentación controlada, sino que dejamos que la masa fermente por sí sola, de forma natural», destaca Tortosa. Los panes integrales han ganado terreno en este discreto horno de Gràcia. Entre sus variedades se hallan los panes de sarraceno, de espelta, de centeno, de arroz e incluso de quinoa. De sus más de 40 variedades, Tortosa recomienda dos: «El pan de parroquia, un pan de payés cortado en rebanadas, de miga suave y textura distinta, y el de greña, que comparte masa con este, pero es más crujiente». Y explica el porqué del nombre de este último: «Le viene del corte a cuchillo que queda cuando se marca la superficie del pan de payés, cuya forma recuerda a una greña o mechón de pelo».

5. Con masa madre Turris (Aribau, 158) DANNY CAMINAL

Nació en enero del 2008, con la idea de «elaborar un buen pan, al margen de que sea rústico o artesano», cuenta Xavier Barriga, uno de los creadores de Turris. Han logrado su cometido. Una década después, el negocio cuenta con 15 establecimientos repartidos por la provincia de

Gener 2019

Barcelona y está especializado en distintos tipos de panes, todos elaborados con masa madre. «Empezamos a trabajar con ella antes de que se hiciera tan famosa», destaca Barriga. El pan de payés y la barra, elaboradas con una mezcla de harinas molidas y masa madre, son sus especialidades estrella. El pan de olivas y nueces y el de cereales también son dos variedades muy demandadas en una panadería que cuenta con obradores a la vista en sus tiendas y que pretende conciliar la vida laboral y personal de sus empleados. «No hacemos jornadas maratonianas y descansamos los domingos», añade Barriga.

6. Apto para celíacos Horno Santa Madrona (Blai, 59) FERRAN NADEU

Horno Santa Madrona se ubica en el corazón del Poble Sec, en la concurrida calle de Blai. Este establecimiento centenario abrió sus puertas en 1886 y, tras pasar por distintos propietarios, actualmente lo regentan un catalán, una coreana y una austriaca, que han sabido adaptarse a los tiempos enfocando sus esfuerzos y saber hacer hacia lo ecológico. Su producto estrella es el pan de kamut. Elaborado con esta variedad de trigo ancestral, rico en calcio y sin gluten, incorpora también cúrcuma, pasas y anís. Una mezcla que da como resultado un pan con una gran variedad de sabores y olores. En Santa Madrona también preparan y amasan una gran variedad de panes especiales, 100% de espelta o quinoa, entre otras variedades de cereales. «La harina de quinoa aporta mucha textura al pan y es ideal para intolerantes al gluten», explica María Kocevar, una de las responsables del horno.

Gener 2019

7. Compartir y aprender Forn Sant Josep (Roger de Llúria, 98) DANNY CAMINAL

El apetecible aspecto, el olor a tradición y la alineación perfecta de sus panes en el mostrador se correponden con su excelencia. Este horno centenario, fundado en 1912 por la bisabuela de Emili Feliu, su actual propietario, también tiene el 'pa de cavallers' como referente. Feliu explica el origen de su nombre: «Es un homenaje a un panadero francés que escribió un libro en el que hablaba de un grupo llamado 'Los caballeros del buen pan'». También elaboran una versión integral a base de harina molida a la piedra y masa madre natural. Otros de sus productos estrella son la 'baguette' y el pan de espelta bio con cúrcuma, maíz y aceite de oliva. Todos ellos son el resultado de un proceso de elaboración que cambió hace una década, tras haber acudido a cursos de formación y descubrir nuevas harinas e ingredientes que mejoran el producto. «La clave de este oficio es compartir. Es la mejor manera de aprender», afirma Feliu, premiado con L’Espiga d’Or en el 2017.

8. La fuerza del boca-oreja Pa Serra (Olivera, 31) Conrad Serra, que lleva 40 años en este oficio que le viene de familia, forma parte de la tercera generación de panaderos instalados en el Poble Sec. Hace casi un siglo, en 1926, su abuelo fundó Pa Serra, una fleca que mantiene sus orígenes pero que ha

Gener 2019

sabido reinventarse. «Mi manera de trabajar no tiene nada que ver con la de mi abuelo o con la de mi padre», cuenta Serra. Y añade: «Antes, solo se usaba harina, agua y sal; ahora, harinas molidas a la piedra y menos refinadas. También tenemos un cultivo de masa madre y los procesos de fermentación son más lentos, de un día para otro». Serra destaca que el obrador siempre ha estado a la vista en su panadería, donde el 'pa de cavallers' es todo un icono. Se trata de una pieza a base de harina molida a la piedra en un molino del sur de Francia. También elaboran panes de espelta, de centeno y de semillas, siempre con la misma base: harinas de calidad molidas a la piedra, con un cultivo de masa madre y fermentación lenta. Otra de sus singularidades es el boca-oreja; no tienen web ni redes sociales. «Prefiero que el cliente conozca 'in situ' la panadería, nuestras harinas y cómo trabajamos», concluye Serra.

9. Un reto diario Galette & Pastim (Tajo, 21) CARLOS MONTAÑES

Aunque lleva poco más de dos años abierta, Galette & Pastim ha sabido posicionarse como panadería y pastelería de referencia en Horta. «El nombre surge de la fusión de galette, un postre típico francés, y pastim, que significa panadería en catalán antiguo», cuenta Mercè Sampietro, propietaria de este horno que montó en septiembre del 2016. Graduada social de formación, Sampietro ha estudiado pastelería, ha hecho varios cursos de panadería y ha trabajado con expertos como Conrad Serra. Para Sampietro, elaborar pan es un reto diario. «Es un producto muy noble. Nunca es igual y cada día has de poner los cinco sentidos al hacerlo», resalta. Su producto estrella es el pan de payés, bautizado como Conrad, en homenaje a Serra. «De fermentación larga, entre 18 y 20 horas, está elaborado con harina de trigo a la piedra, masa madre y una pizca de levadura», explica Sampietro, que destaca las virtudes de las harinas molidas a la piedra: «En ellas están las vitaminas, los minerales y los nutrientes».

Gener 2019

10. Saludables y ecológicos Forn Mistral (Ronda de Sant Antoni, 96)

DANNY CAMINAL

Masa madre de cultivo propio y fermentaciones largas, algunas de más de 24 horas. Esta es la seña de identidad de los 44 tipos de panes que elaboran a diario en Mistral. La panadería, que nació en la avenida Mistral y se trasladó hace décadas a la ronda de Sant Antoni, donde la regenta la familia Bertran, ha sido uno de los primeros hornos artesanos de España en obtener una certificación oficial para hacer panes ecológicos. «Son exquisitos, pero muy costosos de elaborar y rinden menos, aunque sirven para posicionarte», explica Andreu Bertran, nutricionista de formación y uno de los responsables del negocio. Una de las especialidades de Mistral es PAndreu, premiado en un concurso de panes saludables. «Es una barra de pan cuadrada elaborada a base de agua de mar, harina de espelta y de centeno ecológico, pipas de calabaza, linaza y pistachos», detalla Bertran, sexta generación de una familia de panaderos. Su tradicional pan de payés, tres veces finalista en el concurso Millor Pa de Pagès Català, y las barras de leña clásica con puntas son otros hits de esta emblemática panadería.

Gener 2019

Restaurant La Barra de Carles Abellán, Hotel W Barcelona, estrella Michelin, cuina creativa EL PERIÓDICO DE CATALUNYA – 22/01/2019 - https://www.elperiodico.com/es/gente/20190122/la-barra-carlesabellan-hotel-w-7258272

Carles Abellan traslada su estrella (acabada de conseguir) al Hotel W El cocinero cierra el restaurante Bravo para acomodar La Barra en el espacio que deja PER: Pau Arenós

Los cocineros Jaime Tejedor y Carles Abellan (derecha) miran los planos del traslado de La Barra. / ALBERT BERTRAN

El 2018 acabó para el cocinero Carles Abellan en lo alto, y con luz: la guía Michelin le dio una estrella a su restaurante La Barra, situado en La Barceloneta, lo que permitía regresar a un club del que fue miembro cuando Comerç 24 existía. El 2019 ha llegado con una noticia

Gener 2019

sándwich: traslada La Barra al Hotel W (Vela) y acaba con Bravo, el establecimiento que regenta allí.

Nuevo soponcio para Michelin, que vive el estupor del cierre, a finales de este año, del restaurante Dani García, en Marbella, ¡al que acaban de otorgar la tercera!

Abellan, ¿por qué la mudanza con la estrella aún en la caja de regalo? "Me falta espacio, me faltan mesas". De hecho, hay una única mesa en La Barra, pues la esencia era otra. "Nos va muy bien, los clientes repiten, pero los números no salen. Somos un grupo y tenemos músculo para aguantar, pero necesitamos colocar a más clientes".

La amplitud la encontrará en la primera planta del hotel, de cuyo interiorismo se hará cargo Lázaro Rosa Violán, que ya diseñó el original, descorchado en febrero del 2017. El último servicio en las ‘viejas’ barras será el 3 de marzo y el 18 de abril, las nuevas deberían estar ancladas y a toda vela en el Hotel W.

Dos años en el número 19 del paseo Joan de Borbó –donde la alta oferta gastronómica de Abellan, y sus precios, colisionaban con el entorno– y larga vida en la dirección por estrenar, sin separarse de litoral ni de la avenida y a solo 1,3 kilómetros de distancia.

Bravo ha tenido dos vidas, dos oportunidades: "Primero como restaurante de producto y después, especializado en cocina de Barcelona [una idea que no debería dejar perder]. Reduzco un poco el Grupo: paso de cinco a cuatro restaurantes. Estoy disperso. Me voy a concentrar".

El triunfo de la ensaladilla rusa Tres de ellos son Tapas 24, que tienen como insignia la ensaladilla rusa –premiada en el 2018 como la mejor de España– sin olvidar el bikini trufado. De hecho, el local donde puso a navegar la barra estaba destinado a un Tapas 24 marinero, pero se embrolló como un nudo: "Estiré el hilo de la perdición con un proyecto más ambicioso. Una construcción complicada, carísima…".

Gener 2019

Desmontado Bravo, levantarán las barras para 40 personas, con dos 'robatas' (parrillas japonesas), y mesas en las que podrán sentarse otras 60. A la dirección, Tomàs Abellan y en la cocina, Jaime Tejedor (ex Rilke), encargado de que las papas 'aliñás' con caballa, las 'kokotxas' a la brasa o el Salmonete Gran Muralla renueven sus fulgores y escamas.

La estrella le dado "una inyección de moral", aunque no pensaba en ella como un bumerán: "No creía que volviese". "Soy un veterano", dice, y con el ego en salmuera.

El cierra-abre continúa, pero con un negocio fuera del grupo, de corte más sencillo, asociado con su hijo Tomàs y Max Colombo (Xemei): rescatan el bar Alegría, estupendo chaflán en Gran Via: "Queremos hacer un bar normal. Estará para el mes de marzo. Solo hay una cocinita y una plancha. Todavía estamos decidiendo el contenido, pero seguro que trabajaremos los huevos. Bikinis, ensaladilla rusa, embutidos ibéricos, quesos". Y sigue: "Callos, rabo de toro…". Ay, Abellan, que volverás a liarte.

Gener 2019

Restaurant La Mar Salada, llibres, Slow food BETEVÉ – 24/01/2019 - https://beteve.cat/artic/restaurants-slow-food-barcelona/

Els 7 millors restaurants “slow food” de Barcelona La Carme Gasull i el Josep Sucarrats trien els set millors restaurants "slow food" de Barcelona a partir de la 'Barcelona Slow Food Guide 2019' PER: Àrtic L’ecogastronomia o “slow food” no és una moda passatgera, es tracta d’un moviment que connecta la gastronomia amb conceptes tan actuals com l’ecologia i la sostenibilitat. Va néixer a Itàlia als anys 80 i ja és present arreu del món. Defensa el conreu i el consum preferent de productes locals. I els restaurants que s’hi adhereixen es comprometen a cuinar, majoritàriament, amb productes de proximitat, de temporada i ecològics. El novembre del 2018 es va publicar ‘Barcelona Slow Food Guide 2019’, la primera guia de restaurants i comerços “slow food” de Barcelona. Hi trobareu més de 100 establiments, d’entre els quals, els nostres gastronomistes, Josep Sucarrats i Carme Gasull, en destaquen set.

Els 7 millors restaurants “slow food” de Barcelona

Gener 2019

Gat Blau Carrer del Comte Borrell, 122 (l’Esquerra de l’Eixample)

Un dels restaurants “slow food” més sol·licitats és el Gat Blau. Hi fan un dels millors menús de migdia de la ciutat. Fórmula Eco l’anomenen ells: ecològica i econòmica. S’hi menja molt bé i s’hi beu molt bé, francament, a preus assequibles (menú migdia a 13,70 euros). El més probable és que hi arribis i t’hi trobis una cua considerable, però el local és gran i fan via. També pot ser que hagis de compartir taula, n’hi una parell de pensades per a grups que fan les dues funcions. Al capdavant del projecte hi ha el Pere Carrió als fogons i la Jo Mestres a la sala.

Rasoterra Carrer del Palau, 5 (el Gòtic)

El Rasoterra de Daniele Rossi, Chiara Bombardi i Guillem Galera és al rovell de l’ou de la ciutat. En aquest bistrot vegetarià hi tenen un menú degustació de migdia de tres plats i unes postres a 19,50 euros; i també ofereixen un plat del dia amb copa de vi, pa i aigua. Ja van cap al sisè any de vida i se’ls considera un exemple de restaurant vegetarià creatiu, amb un 90% dels plats vegans. El xef Ángel Laguna signa la cuina ecològica i sostenible del restaurant.

Xavier Pellicer

Carrer de Provença, 310 (la Dreta de l’Eixample)

Xavier Pellicer té un menú de migdia a 28 euros de molta qualitat. Les verdures i hortalisses n’acostumen a ser les protagonistes, mentre que la proteïna animal fa el paper de comparsa. Al Xavier Pellicer li preocupa fer una cuina saborosa i a la vegada saludable i equilibrada, una fórmula que està triomfant entre els barcelonins, en aquest i en altres restaurants.

Olivos, comida y vinós 69

Gener 2019

Carrer de Galileu, 159 (Sants)

L’establiment pertany a l’Ezequiel Devoto i la Maria Escobar, parella a la feina i a la vida, i ells dos s’ho maneguen tot, que no és fàcil: el primer als fogons i, la segona, a la sala. L’Ezequiel i la Maria han estrenat l’any tancant a les nits i estrenant menú de migdia a 15 euros: un primer, un segon i unes postres delicioses que et fan sortir tip i satisfet.

La Mar Salada

Passeig de Joan de Borbó, 58-59 (la Barceloneta)

La revista ‘Time Out’ va atorgar-los un premi al millor menú de diari de tot Barcelona (19,50 euros). Un menú variat, equilibrat i de qualitat que ofereixen de dilluns a divendres al migdia, amb l’excepció de dimarts, que és tancat. Del millor que queda al barri mariner de Barcelona, amb permís del Somorrostro, del Jordi Limón, que encara fa cuina amb producte local, sobretot, peixos descartats, que coneix molt.

Gener 2019

Sergi de Meià Carrer d’Aribau, 106 (l’Antiga Esquerra de l’Eixample)

Cuina desacomplexadament catalana i 100% de proximitat a l’hora d’esmorzar, dinar i sopar. Al migdia té el que ell anomena menú de la setmana (23,50 euros): entrant, segon i postres. Tot boníssim, t’ho podem assegurar. I amb una carta de vins molt llaminera.

Monvínic

Carrer de la Diputació, 249 (la Dreta de l’Eixample)

Per una ocasió especial, Monvínic ofereix una cuina exquisida amb un menú de migdia a 35 euros de la xef Ariadna Julian. A més, periòdicament s’organitzen activitats dedicades a la cultura del vi.

Gener 2019

CULTURA Exposicions, fotografia, pesca, Centre Cívic Barceloneta, ‘Cap a Mar’ BETEVÉ – 08/01/2019 - https://beteve.cat/cultura/ultims-pescadors-barceloneta-exposicio-david-tarrason/

Els últims pescadors de la ciutat, en una exposició La mostra fotogràfica de David Tarrasón és un homenatge als treballadors de la mar i reivindica una professió que no té relleu generacional a la Barceloneta PER: Àngels Molina | Merche Artacho

Històries de pescadors, anècdotes i imatges del dia a dia d’aquesta professió són alguns dels ingredients de l’exposició “Últims pescadors de la Barceloneta. Un món que resisteix”. L’autor de les fotografies, David Tarrasón, fa tres anys que de manera casual va topar amb aquest món, del qual, assegura, ho desconeixia tot. Es va interessar per saber-ne més i així va començar una relació d’acostament a la realitat dels pescadors de la Barceloneta. La mostra reivindica el món de la pesca i també és un homenatge als seus protagonistes, els pescadors.

Els pescadors, els grans desconeguts “Últims pescadors de la Barceloneta. Un món que resisteix” és el resultat d’una trobada fortuïta entre l’autor de les fotografies d’aquesta exposició i Cap a Mar, una entitat que treballa la memòria d’aquest barri mariner. L’entitat organitza diferents activitats, tal com explica María Martínez, per “recuperar les tradicions de la Barceloneta i tota aquesta memòria històrica que amb el pas del temps i de l’evolució pròpia del barri i de la ciutat d’alguna manera s’ha anat perdent”.

Gener 2019

Un homenatge als pescadors del barri

L’exposició és una selecció de fotografies d’anys de treball en equip. Tot i que la cara visible és David Tarrasón, l’autor de les fotografies, aquest assegura “que hi ha una feina d’anys i de moltes persones. Jo vaig començar a interessar-me per aquest món perquè ho desconeixia tot. Aviat ens vam adonar que hi havia molt per explicar”.

L’exposició es presenta en dos espais diferenciats: moments que formen el dia a dia de la pesca i, de manera individual, les cares d’alguns dels últims pescadors de la Barceloneta. En David explica que els retrats “són molt directes, es pot veure el temps que ha passat per aquestes cares, les arrugues que es dibuixen a la pell i unes frases que surten d’entrevistes que els hem fet”.

Material viatger La mostra es pot veure fins al 25 de gener al vestíbul del Centre Cívic Barceloneta. Els organitzadors però estan treballant perquè tot el material passi per altres espais de la ciutat. Asseguren que “la importància d’aquest material és que és el testimoni en primera persona dels que potser són els últims pescadors de la Barceloneta, els últims de la ciutat”.

Gener 2019

Manuel Veiga, teatre, Somorrostro, Carmen Amaya EL PERIÓDICO – 08/01/2019 - https://www.elperiodico.com/es/ocio-y-cultura/20190108/muere-actor-manuelveiga-7234733

Muere el actor y apasionado del mundo calé Manuel Veiga Trabajó en series como 'La República', 'Hospital central' y 'El comisario' El también dramaturgo fue pionero en el rescate de la bailaora Carmen Amaya

PER: El Periodico

El actor y dramaturgo Manuel Veiga, junto a la placa que recuerda a Carmen Amaya. /ELISENDA PONS

El actor y dramaturgo Manuel Veiga ha muerto a los 55 años, ha anunciado este martes a través de las redes sociales la Associació d'Actors i Directors Professionals de Catalunya (AADPC), que ha lamentado la pérdida y ha dado el pésame a familiares y amigos. Como autor Veiga obtuvo

Gener 2019

diferentes galardones, como el Premio Nacional de la SGAE y el Premi Salvador Espriu y el Premi Manuel de Pedrolo. Como actor, tenía un don especial para transmitir verdad. Licenciado en arte dramático por el Institut del Teatre de Barcelona, trabajó en series de TV como 'La República', 'Gavilanes', '23-F, el día más difícil del Rey', 'Hospital Central' y 'El Comisario', entre otras. En el cine trabajó con directores como José Luis Cuerda en 'La educación de las hadas', Rosa Vergés en 'Tic-tac' y Ventura Pons en 'La Rossa del bar'. La mayoría de sus trabajos teatrales los realizó en en el Teatre Nacional de Catalunya (TNC) y actuó bajo la dirección de Sergi Belbel, Ramon Simó, Rafel Durán, Jordi Casanovas, entre otros. La AADPC ha explicado que Veiga será trasladado este miércoles al tanatorio de Sancho de Àvila y la ceremonia de despedida será el jueves por la mañana en el mismo recinto. Mucho antes de que las instituciones se dignaran reconocer la universalidad de la figura de la bailaora Carmen Amaya, Manuel Veiga y Pilar Martínez se adelantaron 20 años a los homenajes con 'Jar. Carmen Amaya in memoriam', su personal tributo a la gitana catalana que revolucionó el mundo con su furioso taconeo y su flamenco libre y sin fronteras. Veiga, con esas patillas que se dejó crecer para interpretar a su personaje de bailaor gitano, bordó el papel. Le gustó ese mundo caló al que regresó años después con 'Siempre a la verita tuya', una obra en solitario escrita e intereptrada por él a la que también bautizó como 'Monólogo flamenco a Lola Flores y un cante a la libertad de género'. En el montaje, que se vio en La Seca en el 2018, hablaba de un padre machista, un palmero incapaz de aceptar a un hijo transformista en la época de la Transición. A través de sus textos Veiga, un hombre de caracter humilde y luchador, fue un gran defensor de la libertad que quería completar su trilogía flamenca con 'Els altres Candels', obra premiada y publicada por Pagès Editors.

Gener 2019

ARA – 08/01/2019- https://www.ara.cat/cultura/Mor-actor-dramaturg-Manuel-Veiga_0_2157984323.html

Mor l'actor i dramaturg Manuel Veiga als 55 anys Havia estrenat com a autor dins el cicle T6 del TNC i era una cara popular de la televisió

Mor l'actor i dramaturg Manuel Veiga als 55 anys / CATALANDRAMA

L'actor i dramaturg Manuel Veiga (Barcelona, 1964) ha mort als 55 anys fent justícia a la seva personalitat, amb absoluta discreció i serenitat, després d'una batalla d'anys contra el càncer que havia dut amb total secretisme, només acompanyat d'un cercle íntim molt reduït. El director Sergi Belbel, amb qui havia treballat com a actor en moltes obres, interpretant personatges episòdics, es mostrava sorprès per aquest desenllaç: "M'agradava treballar amb ell perquè no tenies només un actor, sinó un home de teatre amb una visió més àmplia. Era un luxe que fos a la companyia, era molt discret però alhora molt segur, racional, conscient, mai generava cap conflicte". En destaca el seu paper a 'Dissabte, diumenge, dilluns', però també va treballar-hi en altres grans muntatges com 'L'inspector', 'Agost' i 'La Bête'. Veiga, fill de mare aragonesa i pare gallec, havia combinat al llarg de la seva carrera l'escriptura dramàtica i l'actuació mantenint aquesta tònica que explica Belbel de solvència sense

Gener 2019

estridències. És autor d'una desena de textos dramàtics i va actuar en nombrosos espectacles a les ordres d'altres directors com Ramon Simó, Rafel Duran, Jordi Casanovas, Magda Puyo, Josep Maria Mestres o Calixto Bieito. També havia estat un popular rostre televisiu gràcies a les sèries en què havia participat, com 'Hospital central', 'El comisario', 'La Riera', 'Temps de silenci' i 'Nissaga de poder'. Al cinema havia treballat amb José Luis Cuerda ('La educación de las hadas'), Rosa Vergés ('Tic-tac') i Ventura Pons ('La rubia del bar'). El 2009 va guanyar el Premi Gaudí per un curtmetratge, 'Turismo', que adaptava una obra seva i que havia dirigit la seva amiga Mercedes Sampietro. Una de les obsessions de Veiga era el món gitano i el flamenc, que eren constants en les seves obres. Admirava Lola Flores, Carmen Amaya i era amic de La Maña, a qui li havia escrit 'Nacidas para el humor', que va protagonitzar amb Paz Padilla. Coneixia al detall com havia sigut la vida al Somorrostro i tot aquell univers particular dels 'altres catalans'. De fet, el 2011 va guanyar el Premi Lleida de narrativa per 'Allà on la ciutat de Candel canviava de nom', en què abordava la integració dels nous catalans que arribaven buscant un futur millor o senzillament l'anonimat. A 'Recreo' (premi de la SGAE 1997) ja explicava la història d'una amistat entre un nen paio i un de gitano. A 'Jar (Carmen Amaya en el recuerdo)' (1993) va fer un homenatge a La Capitana. A 'El cant de la sirena' (2001) escrivia sobre una musa gitana i una de cubana que es troben en un cabaret de mala mort. I aquest 2018 va estrenar a La Seca 'Siempre a la verita tuya', un espectacle escrit, dirigit i protagonitzat pel mateix Veiga, que hi interpretava un 'palmero' de la Faraona que havia perdut un fill durant la Transició per ser transformista. Els seus últims treballs audiovisuals han sigut, també el 2018, la telesèrie '14 d'abril. La República' i el telefilm 'Vilafranca', adaptació de l'obra de teatre de Jordi Casanovas que també havia protagonitzat els anys 2015 i 2016.

Gener 2019

Manuel Veiga a 'Siempre a la verita tuya'

Veiga havia escrit muntatges periòdicament premiats, com 'Tempesta de neu' (premi AADPC 1995), 'La mort dins una baralla de naips' (premi Salvador Espriu 1995) i 'Una hora de felicitat' (1997), textos que el van acabar portant a ser autor resident del Teatre Nacional el 2005, dins el cicle T6, en què va estrenar '16.000 pessetes'. Aquella va ser la seva època dramatúrgicament més productiva, amb títols com 'Cartones', 'Aluminosi' i 'Trayecto final'. Les seves obres han estat traduïdes i estrenades en diversos idiomes.

Gener 2019

EL PUNT AVUI – 09/01/2019 - http://www.elpuntavui.cat/cultura/article/19-cultura/1532134-l-adeu-discret-demanuel-veiga.html

L’adeu discret de Manuel Veiga El sector escènic queda trasbalsat per la mort ahir al matí de l’actor i director, als 54 anys, abduït pel Somorrostro

Manuel Veiga, discret, elegant i vital AADPC.

PER: J. BORDES - BARCELONA Autor de ‘Jar’, ‘Recreo’ i ‘Siempre a la verita tuya’, irradiava amor pel poble gitano “Ha marxat discret, com era”, comentava ahir al migdia, dolgut, el director Sergi Belbel. Manuel Veiga va morir ahir als 54 anys. Feia anys que arrossegava una llarga malaltia que anava superant. Feia molt que el van advertir que s’apropava el desenllaç. No va avisar gairebé ningú. I, per això, tothom va quedar trasbalsat ahir en assabentar-se de la notícia. Amant del folklore andalús, gran expert en Carmen Amaya i en l’entorn del Somorrostro barceloní, havia dedicat el seu darrer espectacle, Siempre a la verita tuya (que també interpretava i dirigia), a Lola Flores. La filla, Lolita, havia d’assistir a l’estrena, a la sala Palau i Fabre de La Seca. No va poder, finalment. Avui Lolita serà al Romea, presentant Fedra, un muntatge que l’ha consolidat al teatre, després de l’èxit a Mèrida. A l’actual director de l’Escenari Joan Brossa, Ferran Madico, li agradava presentar-lo com “el nostre Lorca”. Sabia que a ell l’encoratjava. Els seus textos estaven carregats d’imatges i adjectius, però alhora es presentaven despullats, com un Lorca intuïtiu. El mes passat, va actuar a Lledoners en el cicle de teatre a les presons. Madico assenyala que seguia de gira amb Siempre a la verita

Gener 2019

tuya. L’any anterior, amb la seva companyia, havia recuperat una adaptació de Don Perlimplín con Belisa en su jardín (que ja havia interpretat, dècades enrere). Sergi Belbel li va oferir molts papers de repartiment en la seva època de director artístic al TNC. Eren “ingrats”, però ell els agraïa i els disfrutava, i feia pinya amb la companyia. Com a Terregada, de Juli Vallmitjana. Sempre molt correcte, molt reservat –“tot i que deia que no en tenia, de vida privada”–. Belbel mai podrà saber per què va quedar tan captivat pels gitanos de la Barceloneta, amb la qual no el lligava cap relació familiar. Això sí, Veiga va escriure 16.000 pessetes per al cicle T6 del TNC, que s’inspirava en la realitat dels pisos de la Barceloneta, un altre cop els barris pobres de Barcelona. Madico i el dramaturg ja havien parlat de la possibilitat d’estrenar una tercera obra sobre els seus ídols, després de Jar, que homenatjava Carmen Amaya, i Siempre a la verita tuya, que remetia a l’univers de Lola Flores. Per Belbel, recuperar obres com aquestes, així com Recreo (Boris Rotenstein en va fer una darrera lectura el 2013 a l’Akadèmia), seria una sorpresa en la cartellera actual. Belbel lamentava no haver estat conscient que seria l’últim cop que el veuria quan va assistir a una representació de Kassandra, en què es van saludar. Veiga va recuperar Jar el 2013 al Teatre Akadèmia, coincidint amb els actes que es feien en l’Any Amaya. Va ser l’obra que millor va il·lustrar el context en què va aparèixer i va brillar la bailaora. Veiga seguia actiu. Com a actor, va treballar en teatre, cinema, televisió i ràdio. Com a autor, va publicar i estrenar diverses obres a Barcelona, Madrid, l’Havana, Puerto Rico, l’Uruguai, Buenos Aires, Xile, el Perú i el Canadà. Algunes de les seves obres s’han traduït a l’anglès, al francès i al grec. Ha rebut el Premio Nacional SGAE (Recreo, 1997), el Premi Literari de Lleida, el premi Teatro Autor Exprés SGAE, el premi Manuel de Pedrolo, el premi Salvador Espriu, i el premi de l’Associació d’Actors i Directors Professionals de Catalunya (Aadpc), entre d’altres, així com la beca de la Institució de les Lletres Catalanes. L’Aadpc va emetre un comunicat ahir al migdia en què lamentava la seva pèrdua. Hi haurà sala de vetlla al tanatori Sancho de Ávila des d’aquest migdia (12.30 hores), i l’enterrament serà demà (10.30 hores).

Gener 2019

BCNegra 2019, Port de Barcelona, ‘Fundació Navegació Oceànica de Barcelona’, Paco Camarasa, literatura BETEVÉ – 10/01/2019 - https://beteve.cat/cultura/bcnegra-2019-barcelona/

El festival BCNegra 2019 clava l’àncora al port de Barcelona La 14a edició del certàmen ret homenatge al seu creador, Paco Camarasa, i convida l'escriptora Claudia Piñeiro, i Otto Penzler, el mític llibreter de Nova York PER: Maria Solans | Marta Casals Torres El BCNegra 2019, el festival de novel·la negra de Barcelona, vol retre homenatge al port de Barcelona, aquest territori amb lleis pròpies, de mestissatge, d’espai d’entrada i també de fugida, que ha servit d’inspiració a molts dels escriptors del gènere. Per això, serà l’eix central de la 14a edició d’aquest festival literari, que incorpora dos espaisrelacionats amb aquest ambient: les golondrines, on autors com Rosa Montero, Màrius, Serra, Marc Artigau o Andreu Martín, es trobaran cara a cara amb els seus lectors els dies 26 i 27 de gener, i la Fundació Navegació Oceànica de Barcelona (FNOB), on es farà la cloenda del certamen, el 3 de febrer. El festival començarà el 24 de gener i escamparà la programació per tota la ciutat, amb un total de 41 activitats i 86 autors de tots els racons del món. Destaquen noms com Claudia Piñeiro, la guanyadora del XIV Premi Pepe Carvalho; John Banville; Yasmina Khadra, Ferran Torrent o Leila Slimani. També vindrà a Barcelona Otto Penzler, el fundador i propietari d’una de les primeres llibreries del gènere policíac, la mítica The Mysterious Bookshop de Nova York.

Gener 2019

D’altra banda, com ja es va establir en l’edició anterior, es proposarà aprofundir en un personatge, un llibre i un autor. El personatge és Lisbeth Salander, la coprotagonista juntament amb Stieg Larsson, de la saga Mil·lenni. El llibre és ‘Total Khépos’, de Jean-Claude Izzo, i l’autor serà el nord-americà Chester Himes.

Homenatge al desaparegut Paco Camarasa El BCNegra també dedica un espai a la memòria de qui va ser l’impulsor del festival, el llibreter Paco Camarasa, i que va morir l’abril passat. D’una banda, Barcelona acollirà el llegat de qui va dirigir el certamen durant 13 anys i va regentar la llibreria Negra i Criminal, a la Barceloneta. La seva dona, Montse Clavé, el donarà a la ciutat coincidint amb el festival. El fons bibliogràfic l’acollirà la Biblioteca de Montbau, especialitzada en gènere negre, i el documental l’Arxiu del Districte de Ciutat Vella. També s’instal·larà una taula anomenada Port Camarasa, en què es donarà veu a altres llibreters perquè recomanin llibres de Barcelona i s’editarà el llibre ‘Paraula de llibreter’, una compilació de tots els discursos que va escriure a les cerimònies d’entrega del Premi Pepe Carvalho.

Gener 2019

NÚVOL – 11/01/2019 - https://www.nuvol.com/noticies/bcn-negra-tants-ports-tants-crims/

BCN Negra: tants ports, tants crims PER: Gerard E. Mur. Barcelon

Situïn-se a Baltimore. Tensió al carrer, degradació social; clima permanentment rúfol, paisatge de maons granats; una profunda solitud ambiental. El port de la ciutat és el lloc ideal perquè hi passi el pitjor. Un espai lliure, ignorat, conflictiu. La sèrie de televisió The Wire (això és David Simon) ens ha explicat amb precisió i cruesa aquest port de la costa est nord-americana. Una altra manera de conèixer el ventre dels embarcadors és veure les pel·lícules d’Aki Kaurismäki. El finlandès ens els relata des de la comedy noir (mirin, per exemple, l’inici de The Other Side of Hope). Barcelona –el nostre moll, tan desconegut– comença l’any amb una ració enèrgica de suspens portuari. La 14a edició del festival BCN Negra –del 24 de gener al 3 de febrer– té en els ports el seu fil conductor.

Sherwan Haji a ‘The Other Side of Hope’. | © L. N. P.

Grues, contenidors, creuers

atapeïts

de turistes, tràfic il·legal (variadíssim, persones incloses). “Hi poden passar moltes coses”. Joan Subirats, comissionat de Cultura de l’Ajuntament de Barcelona, revisa la iconografia del port: “És una ciutat dins d’una ciutat. Té policia pròpia, per

Gener 2019

exemple. És un espai diferent. De fet, aquest port no es considera ciutat de Barcelona. Té la seva pròpia llei. Tot això acostuma a convertir el port en un espai privilegiat des del punt de vista literari”. El port aplana el camí al vessament de sang, la maquinació, el crim. Sonia Pulido, il·lustradora del cartell, ha jugat amb aquesta iconografia: ha escollit els colossals contenidors de colors.

BCN Negra ha reunit la premsa en una de les lluents terminals del port. No hi falta la botiga de souvenirs. No s’hi veu ni una ànima. Fa un sol esclatant. L’ambientació de la roda de premsa podria ser més ajustada a la naturalesa del festival. “S’ha quedat en Vacaciones en el mar”, diu Carlos Zanón, comissari de la cita. “Un escriptor no escriu igual des de Madrid que des de Barcelona. El port és un territori obert, lliure, un lloc de fugida, d’esperança i de comiats”, afegeix sobre el segell que dona la dàrsena. “Volem oferir un festival obert a la ciutat, portar els autors més importants del gènere”. Es busca servir una literatura criminal folgada: “El festival està dirigit a qualsevol que tingui interessos literaris. Obrim molt el zoom d’allò que representa el gènere”. Sobre la paleta estan representats tots els colors del negre (del country noir al true crime). El programa també inclou expressions artístiques que no estan exclusivament lligades al llibre: cinema (s’ha programat The sea, adaptació de la novel·la de John Banville, música (escoltarem Los saxofonistas salvajes de David Nel·lo), fotografia (els alumnes del Màster en Fotografia i Disseny de l’escola Elisava han documentat l’activitat dels creurristes que passen per Barcelona; el resultat es podrà veure al Palau de la Virreina), etc. Desembarcaran a Barcelona gairebé un centenar d’autors, s’espera que passegin pel moll (les zones del festival: Aribau Multicines, biblioteques de la ciutat…) més de 8.000 visitants, participaran en la trobada 44 editorials i 25 llibreries. El pressupost del festival és de 170.000 euros. Ara bé, “les xifres no són el més important”. Zanón passa explicar el programa. L’oferta criminal. Grans plomes (Claudia Piñeiro, que rebrà el Premi Pepe Carvalho, Yasmina Khadra, András Forgách, Ferrant Torrent, Bernard Minier, Rosa Montero, Nacho Carretero), i, també, moderadors de categoria (“podrien estar a l’altre costat de la taula i no passaria res”).

Gener 2019

Es vol trencar l’equivalència entre novel·la negra i gueto. “És un gènere que vertebra moltes literatures”. En aquest sentit, es comptarà amb la presència de David Peace i Leila Slimani. Dos autors que han superat les parets del gènere. Ella va rebre el Premi Goncourt per Una cançó dolça, la història d’un infanticidi. Tampoc es vol fer un ‘hit parade’, apostar-ho tot a l’últim crit. “Fem l’esforç de portar autors que no estan d’actualitat”. Afortunadament, no manen els likes. “El festival ha de ser valuós per als lectors del gènere. Intentem no oblidar això”.

Gener 2019

L’ILLA DELS LLIBRES – 10/01/2019 - http://www.illadelsllibres.com/mes-dun-centenar-descriptors-participaran-enla-bcnegra-2019-dedicada-als-ports/

Més d’un centenar d’escriptors participaran en la BCNegra 2019 dedicada als ports Per: L'illa dels llibres

John Banville, Leila Slimani, Flavio Soriga, Andreu Martín, François Thomazeau, Ken Bugul, Ferran Torrent, David Peace, Yasmina Khadra entre el centenar d’autors convidats. La 14a edició de la BCNegra, el festival de Novel·la Negra de Barcelona tindrà com a leitmotiv els ports amb cartell especial de la il·lustradora i dibuixant Sonia Pulido El Comissari de la BCNegra el, periodista i escriptor Carlos Zanón destaca que el port ‘Com a espai físic, però també com a territori mental, el port és un dels elements que defineixen Barcelona i, per tant, la literatura negra que es fa en aquesta ciutat. El port i aquest mar que ens posa en contacte amb el món que s’estén a l’altra banda estimulen la fantasia i irradien una nostàlgia, una esperança que amara els llibres i també les persones que els escriuen i els llegeixen. Per Zanón durant la celebració de la BCNegra ‘Hi haurà molts ports on atracar: des de Marsella fins a Buenos Aires, des de València fins a Tànger, des de Londres fins a Alger..’’ La BCNegra 2019 se celebrarà del 24 de gener al 3 de feber i aplegarà un centenar d’autors repartits al voltant d’unes 41 activitats.

Gener 2019

Entre els noms confirmats de la nova edició de la BCNegra hi destaquen; Nieves Abarca, John Banville, Jerónimo Andreu, Marc Artigau, Jordi Basté, Francisco Bescós, Òscar Broc, Mariètou Mbaye Biléoma (Ken Bugul), Núria Cadenes, Mohammed Moulessehoul (Yasmina Khadra), Joan Miquel Capell, Nacho Carretero, Charles Cumming, David Peace, Manuel Delgado, Cristina Fallarás, András Forgách, Otto Penzler, Vicente Garrido, Francisco Javier Gómez (Lem Ryan), Rosa Montero, Antonio Lozano, Ferran Grau, Vladimir Hernández,Toni Hill, Andreu Martín, Antonella Lattanzi, Luis Leante, Jordi Ledesma, Antonio Lozano Sagrera, Jordi de Manuel, Bernard Minier, Marc Moreno, Lisa McInerney, Claudia Piñeiro, Maribel Medina, Oriol Molas, Antonio Padilla, José Luis Muñoz, Ferran Torrent, Francesc Puigpelat, Núria Queraltó, Carlos Quílez, Màrius Serra, Leila Slimani, Flavio Soriga, Xavier Theros, François Thomazeau, Cathi Unsworth, Alberto Valle, Florencia Etcheves i Sergio Vera.

Claudia Piñeiro, rebrà el Premi Pepe Carvalho 2019 L’autora argentina rebrà el guardo durant la celebració de la propera edició de la BCNegra. El jurat format per Carlos Zanón, com a president, Antonio Iturbe, Marta Sanz, Xon Pagès, Daniel Vázquez Sallés i Sergio Vila-Sanjuán, com a vocals, han decidit atorgar per unanimitat el Premi Pepe Carvalho 2019 a l’escriptora Claudia Piñeiro.

Sobre Claudia Piñeiro el jurat ha destacat que ‘és un referent ètic i literari per les Lletres del seu país i fora d’ell, allà on arriben les seves traduccions, conferències, articles o xerrades. Des de la seva primera novel·la ha estat una bona i refrescant notícia per als lectors del gènere negre. Els llibres de Claudia Piñeiro s’esperen, es llegeixen i es recorden. La seva literatura gaudeix d’un talent innat a l’hora d’explicar històries amb la dosi adequada de suspens. Amb línia clara dibuixa arguments i personatges que generen preguntes sense respostes fàcils o còmodes. Construeix bones trames i bons personatges, tria temes importants per la seva comunitat, fa servir tant l’acció, la denúncia, com el sentit de l’humor i tot ho fa amb una falsa facilitat que amaga esforç, ambició i coratge”.

Gener 2019

L’autora rebrà el guardó el proper 31 gener al Saló de Cent de l’Ajuntament de Barcelona en el marc del festival BCNegra, que tindrà lloc entre el 24 de gener i el 3 de febrer de 2019. Claudia Piñeiro és autora de les novel·les Las viudas de los jueves, Tuya , Elena sabe, Las grietas de Jara, Betibú, Un comunista en calzoncillos, Una suerte pequeña i Las maldiciones publicades a l’editorial Alfaguara.

Homenatge a Paco Camarasa

La BCNegra retrà un homenatge al que va ser el comissari de les 12 primeres edicions i que ens va deixat l’any 2018. L’homenatge serà triple amb una taula rodona “Paco Camarasa” amb l’objectiu que diferents llibreters recomanin llibres. També s’editarà el llibre ‘’Paraula de llibreter”, que recopilarà els discursos del llibreter en les diferents cerimònies de lliurament del Premi Pepe Carvalho, desde Francisco González Ledesma a Dennis Lehane. Finalment la seva companya Montse Clavé farà donació del seu fons bibliogràfic a la Biblioteca Montbau, especialitzada en novel·la negra i el seu fons documental a l’arxiu del Districte de Ciutat Vella.

Gener 2019

EL PERIÓDICO DE CATALUNYA – 10/01/2019 - https://www.elperiodico.com/es/ocio-y-cultura/20190110/labcnegra-ahondara-en-el-imaginario-de-los-puertos-con-un-centenar-de-autores-7238321

La BCNegra ahondará en el imaginario de los puertos con un centenar de autores PER: EuropaPress John Banville, Leila Slimani, Claudia Piñeiro y David Peace, entre los escritores La 14 BCNegra, que empezará el jueves 24 de enero y hasta el domingo 3 de febrero, tendrá como leitmotiv el imaginario de los puertos --territorios con sus propias leyes, intercambios y compraventas-- y su "iconografía e impacto artístico en los autores" con 41 actividades, 28 moderadores y un centenar de autores.

En rueda de prensa este jueves, el comisario de la semana, Carlos Zanón, ha detallado que cada charla tendrá el nombre de un puerto, inventado o real, y ha ensalzado la importancia de estas instalaciones en ciudades como Barcelona, Valencia, Marsella, Los Ángeles y Baltimore, ha dicho evocando la serie de 'The Wire'.

"El puerto es un lugar de acogida y de esperanza, de despedidas, de llegada de influencias y de entrada de la idea de libertad en épocas de dictadura", ha argumentado, mientras que el comisionado de Cultura del Ayuntamiento, Joan Subirats, ha destacado su importancia como centro turístico y de inmigración.

AUTORES "POTENTES" Sobre los autores invitados, ha destacado que el certamen no quiere hacer un 'hit parade' de los escritores que están de promoción, sino que su presencia tiene un sentido en el marco de las conferencias, así los escritores destacados que visitarán la semana serán John Banville, Leila Slimani, Ken Bugul, Ferran Torrent, David Peace y Yasmina Khadra, "los más potentes", además del librero de género Otto Penzler.

Gener 2019

También estarán Rosa Montero, Charles Cumming, Esther García Llovet, Mick Herron, Bernard Minier, Lisa McInerney, Toni Hill, Núria Cadenes, Nacho Carretero, Jordi de Manuel y Núria Queraltó, así como y la argentina Claudia Piñeiro, que será galardonada con el XIV Premi Pepe Carvalho.

Con 170.000 euros de presupuesto, la semana dispersará su programación por diversos puntos de la ciudad, como la Biblioteca Jaume Fuster, Aribau Multicines, 'Las Golondrinas' del puerto y la Fundació Navegació Oceànica, entre otros.

RUTAS EN GOLONDRINA Con el puerto como imagen de esta edición, el festival dedicará una actividad a las golondrinas, fundadas hace 130 años, en la que un conjunto de autores se encontrará con sus lectores mientras pasean en estos barcos en rutas alternativas a las habituales.

Aparte, como estableció el certamen la pasada edición de jugar a profundizar en un personaje, un libro y un autor, para esta edición tendrá como personaje al icono del feminismo del siglo XXI Lisbeth Salander --creado por Stieg Larsson--; el libro será 'Total Khéops', de Jean-Claude Izzo, y el autor será Chester Himes.

El festival también homenajeará al excomisario y fundador de la semana y librero Paco Camarasa con diversos actos dedicados a su memoria, especialmente dos días de aceptación de su legado donado por la pareja de Camarasa, Montse Clavé, al Arxiu del Districte de Ciutat Vella, y también la instauración de una mesa llamada Port Camarasa.

Entre el resto de actividades, Zanón ha avanzado que el festival se abrirá a otras expresiones artísticas, como el teatro, la poesía, el cine, la música, y las series; con el análisis de nuevas tendencias del género, como la serie 'True crime', pero también con viajes al pasado, de la mano de los libros de terror Bolsilibros.

Gener 2019

Sobre los asistentes, el pasado año hasta 8.600 personas visitaron el certamen, una cifra que el comisario espera reeditar, aunque "no es una prioridad", ha dicho Zanón.

Subirats ha destacado que el número 14 acerca el certamen a la edad adulta, y tras recordar a Paco Camarasa, ha agradecido el acierto de Carlos Zanón en la continuidad de la programación.

Gener 2019

Centre Cívic Barceloneta, exposicions, art urbà, grafits BETEVÉ – 15/01/2019 - https://beteve.cat/cultura/art-urba-centre-civic-barceloneta/

L’art urbà que es fa a Barcelona, al Centre Cívic Barceloneta 25 artistes de carrer mostren la seva obra a l'exposició "Del mur al llenç, vol 2" PER: Àngels Molina | Merche Artacho Dues sales del Centre Cívic Barceloneta acullen “Del mur al llenç, volum 2”. L’exposició mostra el treball de 25 artistes urbans establerts a Barcelona. Amb estils i formes d’entendre l’art molt diferents, aquests artistes mostren per uns dies la seva obra en un espai tancat, ja que normalment és el carrer on treballen. Amb exposicions com aquesta molts dels participants troben la manera de donar a conèixer les seves creacions, unes obres de les quals molts barcelonins gaudeixen quan passegen per la ciutat.

El carrer, escola de l’art urbà Camil Escruela és un dels 25 artistes urbans que participen en “Del mur al llenç, vol 2”. A l’exposició hi ha obres de diferents estils i tècniques però l’element comú és que molts dels participants s’han format al carrer. “La meva escola és el carrer, les cotxeres, els trens, les persianes. Tot això ha estat la meva escola“, afirma Escruela.

Aparador de l’art contemporani La mostra està formada per unes unes 50 obres, la majoria de les quals s’han creat especialment per a aquesta exposició. Tal com comenta el seu comissari, Gerson Ruiz, “serveix d’aparador de l’art urbà que es fa avui dia a la ciutat. Aquí es pot veure l’art contemporani, perquè aquestes

Gener 2019

creacions són part de l’art que s’està fent ara”. A la mostra es barregen diferents estils i tècniques “des de les arts plàstiques convencionals en llenç fins a escultures”.

Homenatge als fotògrafs de carrer L’exposició també reconeix el paper de “notari” que tenen els fotògrafs de carrer. “Qui de debò està immortalitzant l’art efímer que es crea als carrers són aquests fotògrafs”, recorda Gerson Ruiz. Pel comissari, la mostra també és interessant perquè és un bon moment perquè tots els artistes que viuen a la ciutat es coneguin. L’exposició, repartida en dues sales del Centre Cívic Barceloneta, es pot visitar fins al 25 de gener. Els organitzadors estan treballant perquè sigui itinerant i viatgi a altres espais de la ciutat.

Gener 2019

Torre d'aigües de la Catalana de Gas, arquitectura, modernisme LA VANGUARDIA - 20/01/2019 https://www.lavanguardia.com/local/barcelona/20190120/454191831665/tripas-torre-gas-barcelonasecreta.html

Las tripas de la torre del gas Una escalera tipo imperial recibe a los escasos visitantes del interior del icónico depósito modernista que suministraba agua a presión a la antigua fábrica gasística de la Barceloneta, de Domènech i Estapà

Vista desde el interior de la torre del gas (Xavi Casinos) 3 o alizd ctu :A 8 9 /1 0 2

¿Es posible convertir una mera y funcional torre de aguas para uso industrial en una obra arquitectónica emblemática? Pues sí. Solo hay que admirar la que Josep Domènech i Estapà realizó para la antigua fábrica de gas de la Barceloneta. Se trata de una torre de ocho

Gener 2019

caras que sostiene un depósito cilíndrico para agua con una capacidad de 450 metros cúbicos. El exterior es de tal belleza modernista que se convirtió en el icono arquitectónico de la fábrica. Su interior no se queda corto.

Depósito cilíndrico para el agua (Xavi Casinos)

Domènech i Estapà diseñó la ampliación de la fábrica, que se produjo entre 1905 y 1906. Se había instalado en la Barceloneta en 1842 y era propiedad de la Sociedad Catalana para el Alumbrado de Gas. De aquella industria tan solo quedan hoy como testigos la torre de aguas y la estructura de un viejo gasómetro en el actual parque de la Barceloneta, después de que el conjunto fuera derribado en el proceso de reforma previo a los Juegos Olímpicos de 1992. La fábrica fue construida después de que el ayuntamiento decidiera en 1840 introducir el alumbrado de gas para la vía pública y edificios de Barcelona. La torre, protegida como bien cultural de interés local, consta de un cuerpo octogonal de ladrillo visto que sustenta el gran depósito que permitía satisfacer la incrementada demanda de agua a presión de la planta. La corona una pieza cónica revestida de trencadís.

Gener 2019

El interior del edificio (Xavi Casinos)

El interior es tan espectacular como el exterior. Una escalera de estilo imperial con dos brazos recibe a los escasos visitantes que pueden penetrar en los secretos de la torre. Hay tres plantas superiores conectadas por una escalera de caracol antes de de acceder al depósito, un mirador prácticamente inédito de la Barceloneta, el frente litoral del Poblenou y la Ciutadella. En cada una de las plantas intermedias sobreviven otros depósitos de acero en los que se almacenaban otro tipo de productos.

Gener 2019

Escalera estilo imperial de la Torre del gas (Xavi Casinos)

Domènech i Estapà se inspiró en su diseño de torres de las aguas en modelos similares existentes en Holanda y Fránkfurt.

Interior de la torre del gas (Xavi Casinos)

Gener 2019

Paco Camarasa, llibreria Negra i Criminal, Arxiu del Disctricte de Ciutat Vella, Biblioteca Montbau-Albert Pérez Baró, novel·la negra EL DIGITAL DE BARCELONA – 22/01/2019 - https://ajuntament.barcelona.cat/ciutatvella/ca/noticia/el-fonsdocumental-de-paco-camarasa-arriba-a-larxiu-de-ciutat-vella_760722

El fons documental de Paco Camarasa arriba a l'arxiu de Ciutat Vella El proper dimarts se celebrarà l'acte de cessió del fons documental Paco Camarasa a l'Arxiu del Districte de Ciutat Vella. Com resultat del tancament definitiu de la llibreria Negra y Criminal de la Barceloneta, especialitzada en novel·la negra, i desprès del malaurat decés el passat mes d’abril del seu fundador i propietari; en Paco Camarasa, la seva vídua va manifestar la voluntat de fer donació a la ciutat de Barcelona de la totalitat dels seus fons tant bibliogràfics (que aniran a la Biblioteca Montbau-Albert Pérez Baró) com documentals, gràfics i fotogràfics, amb el desig que siguin inventariats, tractats, conservats i posats a disposició de tota la ciutadania.

Així doncs, el proper dimarts 29 de gener a les 18 h de la tarda, la Casa de la Barceloneta 1761 (c. Sant Carles, 6) acollirà l’acte de cessió del fons documental Paco Camarasa a l’Arxiu Municipal del Districte de Ciutat Vella, amb la participació de Gala Pin, regidora del Districte de Ciutat Vella, Joaquim Borràs, arxiver en cap de l’Ajuntament de Barcelona, Montse Clavé, vídua de Paco Camarasa, i Màrius Serra, escriptor i amic.

Es tracta d’una documentació que compren un volum important de fitxes d’autors de gènere, cartes de diferents escriptors, llibres de cites, presentacions, articles, fotografies dels diferents actes i tertúlies dutes a terme a la llibreria, on apareixen autors significatius tant de Catalunya, com d’arreu del món, cartells de presentació i publicitaris de la llibreria, així com gran quantitat

Gener 2019

d’arguments del programa radiofònic dels anys 50 “Taxi Key” de gran popularitat a Catalunya, entre d’altres.

Un referent de la novel·la negra Paco Camarasa Yáñez (València, 1950 – Barcelona, 2 d’abril de 2018) va ser un llibreter i activista cultural especialitzat en novel·la negra.

Nascut a València es va traslladar Barcelona on va obrir i va dirigir durant dotze anys (2002-2015) la llibreria Negra y Criminal, al carrer de la Sal del barri de la Barceloneta, llavors l’única especialitzada en novel·la negra d’Espanya i que es va convertir en referència del gènere.

Va exercir com a comissari del festival internacional BCNegra fins l’any 2017,tot aprofitant que l’ajuntament de Barcelona celebrava l’Any del Llibre i volia dedicar diversos actes en memòria de un Manuel Vázquez Montalbán.

Per la seva trajectòria, l’any 2017 va rebre la Medalla d’Or al Mèrit Cultural de Barcelona.

Gener 2019

VILAWEB – 23/01/2019 - https://www.vilaweb.cat/noticies/la-familia-de-paco-camarasa-cedeix-els-fonsbibliografics-del-llibreter-a-la-biblioteca-montbau-albert-perez-baro/

La família de Paco Camarasa cedeix els fons bibliogràfics del llibreter a la Biblioteca Montbau – Albert Pérez Baró Dels documents seleccionats i que estaran disponibles per als usuaris destaquen 556 llibres, dels quals 498 novel·les PER: ACN Barcelona

Montse Clavé, companya de Paco Camarasa, ha cedit els fons bibliogràfics del llibreter a la Biblioteca de Barcelona Montbau – Albert Pérez Baró, especialitzada en novel·la negra. El fons seleccionat s’incorporarà a un centre d’interès en homenatge tant a Paco Camarasa com a la seva mítica llibreria Negra i Criminal. Dels documents seleccionats fins ara i que estaran disponibles per als usuaris destaquen 556 llibres, dels quals 498 són novel·les; la presència de molts llibres d’assaig sobre el gènere negre i policíac; llibres amb un valor afegit com la dedicatòria dels autors a la llibreria i que s’han senyalitzat convenientment perquè siguin identificats i llibres de col·leccions mítiques com Cua de Palla d’Edicions 62 o Etiqueta Negra de l’Editorial Júcar.

Aquesta selecció d’obres s’ha fet tenint molt present el llibre que va escriure Paco Camarasa, ‘Sangre en los estantes’ (Destino), en el qual va fer una selecció dels imprescindibles del gènere. Aquest divendres es presentarà part d’aquest fons en un acte que comptarà amb la presència de Carlos Zanón, comissari de BCNegra, Montse Clavé, companya de Paco Camarasa, Candi Rubín, directora de la biblioteca, i Joan Subirats, comissionat de cultura de l’Ajuntament de Barcelona.

100

Gener 2019

BETEVÉ – 28/01/2019 - https://beteve.cat/cultura/fons-paco-camarasa-biblioteca-montbau/

El fons bibliogràfic de Paco Camarasa passa a la Biblioteca Montbau 600 exemplars de novel·la a negra del fons de Paco Camarasa passen a la Biblioteca Montbau - Albert Pérez Baró PER: Àlex Jassé | Ricard Cosialls

La Biblioteca Montbau – Albert Pérez Baró acollirà, a partir d’ara, bona part del fons bibliogràfic de Paco Camarasa —llibreter, comissari de BCNegra i propietari de la llibreria Negra y Criminal—, mort l’any passat. La companya de Camarasa, Montse Calvé, va prendre la decisió de cedir aquest fons, fonamentalment de novel·la negra, a la biblioteca d’aquest barri d’Horta-Guinardó i situada a tocar de l’Hospital Vall d’Hebron. Camarasa va ser-ne conductor del club de lectura durant més de 10 anys.

Més de 600 exemplars de novel·la negra

Uns 600 llibres, 500 novel·les i 100 assajos, molts dels quals dedicats pels autors. És el fons bibliogràfic de Paco Camarasa, llibreter i activista cultural especialitzat en el gènere de la novel·la negra. Entre els volums donats, es troben llibres de col·leccions llegendàries com per exemple ‘La cua de palla’, d’Edicions 62, o ‘Etiqueta negra’, de l’Editorial Júcar. Així la Biblioteca Montbau – Albert Pérez Baró, especialitzada en el gènere policíac, disposa ja de 3.500 exemplars de novel·la negra. De fet, dins d’aquest apartat, han creat una secció específica amb el nom de Paco Camarasa.

La tria d’obres cedides s’ha fet basant-se en el llibre ‘Sangre en los estantes’, de l’editorial Destino, on Camarasa va fer una selecció dels imprescindibles del gènere.

101

Gener 2019

Paco Camarasa, apassionat de la literatura Paco Camarasa, d’origen valencià, va morir l’any passat a l’edat de 67 anys a Barcelona. Apassionat de la literatura, va dirigir durant 14 anys, entre el 2002 i el 2015, la llibreria Negra y Criminal, que estava ubicada al barri de la Barceloneta. També va ser comissari del festival BCNegra des de l’any de la fundació del certamen, el 2005, fins al 2017.

102

Gener 2019

Llibres, cens geolocalitzats, memòria històrica, guerra civil espanyola, bombardeig, fascisme EL PERIÓDICO – 23/01/2019 - https://www.elperiodico.com/es/barcelona/20190123/el-bombardeo-aereo-debarcelona-durante-la-guerra-civil-1800-edificios-alcanzados-en-24-meses-7263800

El bombardeo aéreo de Barcelona: 1.800 edificios alcanzados en 24 meses Dos historiadoras geolocalizan los impactos de las bombas que cayeron en la ciudad durante la guerra civil Los últimos ataques alcanzaron el puerto a tan solo unas horas de la entrada de las tropas de Franco PER: Toni Sust

Imágenes de los impactos de ataques aéreos. De izquierda a derecha, la Catedral de Barcelona y dos edificios de la Barceloneta. / 'TOPOGRAFIA DE LA DESTRUCCIÓ'

13 de febrero de 1937. Avenida Diagonal 332. Una bomba. Desperfectos generales que no presentan un peligro inminente.

103

Gener 2019

15 de octubre de 1937. Sant Carles, 26. Una bomba. Ruina total.

7 de enero de 1938. Pere IV, 487. Hora de alarma: 17.58. Una bomba. Ruina total.

21-24 de enero de 1939. Muelle de Barcelona. Hora de alarma: 11.57. Número de bombas: 4.

Entre los hechos que han distinguido a Barcelona destaca uno particularmente trágico: el de haber sido una de las primeras grandes urbes en sufrir bombardeos aéreos masivos y sistemáticos, que después se convirtieron en una rutina relativa durante la segunda guerra mundial. Estrictamente, Barcelona no fue la primera.

El primer aviador en dejar caer una bomba desde un avión fue el italiano Giulio Gavotti, en Libia, en noviembre del 1911. Italia combatía contra el ejército otomano y Gavotti, que en principio volaba para observar a las tropas rivales, tuvo la idea de lanzarles explosivos y luego se lo contó en una carta a su padre: "Tomo una de las bombas con mi mano derecha, quito el dispositivo de seguridad y la arrojo. La veo caer por unos segundos hasta que desaparece. Luego de un instante veo una pequeña nube negra en medio del campamento. ¡Le di al blanco!". Se considera que el primer bombardeo planificado empleando aviones fue obra del ejército español en la guerra del Rif, o segunda guerra de Marruecos, en 1913, sobre objetivos militares: se lanzaron bombas de 10 kilos. También los italianos dejaron caer bombas en Abisinia en 1935, pero poco trascendió o poco importó a la opinión pública mundial.

A una orden de Francisco Franco se atribuye el primer bombardeo sobre objetivos civiles, por parte de aviones italianos y alemanes, en Madrid, en noviembre de 1936. Era solo el principio de una nueva forma de terror.

104

Gener 2019

Churchill, homenaje y abandono

El caso de Barcelona se convirtió en uno de los más emblemáticos del castigo aéreo arbitrario sobre civiles, sin objetivo militar que justificara el ataque. Como se ha recordado a menudo, el primer ministro británico Winston Churchill elogió la capacidad de los “valientes” barceloneses para resistir el embate de la guerra y la puso de ejemplo para lo que se les venía encima a los ingleses por parte de la Alemania nazi (un recuerdo que ha orillado el hecho de que Churchill fue el principal responsable de que los aliados no acabaran con el régimen franquista una vez derrotaron a Hitler, lo que permitió más de tres décadas de dictadura en España, pero esa es otra cuestión).

Los primeros bombardeos que la capital catalana sufrió durante la guerra civil llegaron por mar. El primero que causó daños confirmados tuvo lugar el 13 de febrero de 1937, a cargo del crucero italiano Eugenio di Savoia. Pero la mayoría, los más terribles, y más indiscriminados, puesto en su inmensa mayoría no estaban dirigidos a objetivos militares sino a atemorizar a la población, llegaron desde el aire, a cargo de pilotos italianos y alemanes. Los días que se recuerdan como los más trágicos son el 16, 17 y 18 de marzo de 1938: 41 horas de terror. El comandante británico N. P, Mac Roberts, enviado a Barcelona para ejercer de observador de los bombardeos, juzgó así la situación: “Cuando escribo estas líneas, Barcelona está sometida al terrorismo masivo desde el aire; su coraje y su firmeza ante los ataques aéreos me quedarán grabados en la memoria”. También los ataques de octubre de 1937 en la Barceloneta; el de la Escola del Mar, el 7 de enero de 1938; el de la iglesia de Sant Felip Neri, el 30 de enero del mismo año, y el de la Catedral, el 19 de julio de 1938.

105

Gener 2019

Plano manuscrito de la Junta Local de Defensa Passiva sobre los efectos del bombardeo del 21 de octubre de 1938.

Mucho se ha publicado al respecto de todo ello, pero ahora se dispondrá de una guía completa de aquella barbarie, publicada por el Ayuntamiento de Barcelona: ‘Topografía de la destrucció. Els bombardeigs de Barcelona durant la guerra civil (1936-1939)'. La obra, que entre otros aspectos incluye la cita del comandante británico, ha sido editada por el consistorio y elaborada por las historiadoras Laia Arañó y Mireia Capdevila. Su relevancia tiene un motivo claro: por primera vez se brinda un mapa que con todo detalle informa de dónde cayeron aquellas bombas y de qué efecto tuvieron. Y se geolocaliza cada punto que recibió las bombas, lo que dibuja un gran mapa del terror, y ofrece mapas detallados de la tragedia cotidiana en la que se convirtió la ofensiva aérea del bando nacional. No fue exclusiva de ese bando, pero sí más intensa, y en ocasiones especialmente despiadada.

Conmemoración 80 años después El libro se edita cuando se cumplen 80 años de aquellos bombardeos y del fin de la guerra civil. Y la coincidencia entre los últimos ataques y la conclusión de la contienda no es forzada, porque los

106

Gener 2019

ataques aéreos sobre Barcelona se prolongaron hasta el 24 de enero de 1939, cuando faltaban apenas 36 horas para la entrada de las tropas franquistas en la ciudad.

La obra, que no solo consta de mapas, sino de un completo relato de lo sucedido, con testimonios de la época, ha sido presentada este miércoles en el Born Centre Cultural por el primer teniente de alcalde, Gerardo Pisarello; el comisionado de Memoria del consistorio, Ricard Vinyes, y las dos autoras, vinculadas a la Fundació Carles Pi i Sunyer. Han relatado cuál era el propósito de su libro: documentar los bombardeos más allá de los ya citados, de los más conocidos.

Más de 1.800 inmuebles afectados Arañó ha explicado que el censo no tiene en todos los casos la misma información. Se ha procurado lograr la dirección del edificio alcanzado, la fecha y hora, el número de bombas, el número de víctimas. No ha sido posible en todos los casos. Se han incluido solo los casos que tuvieron lugar en el término municipal de Barcelona.

Capdevila ha precisado el número de edificios que resultaron afectados: 1.800 en 24 meses, a 2,5 edificios dañados por día en ese periodo. En 1937 fueron 500 los inmuebles alcanzados. En el año en el que los ataques aéreos fueron más intensos, 1938, el número ascendió a 1.100. En los 25 días de 1939 en los que siguieron cayendo bombas se documentaron daños en 143 edificaciones.

Las autoras subrayan las zonas más bombardeadas fueron las más pobladas: Ciutat Vella, con especial atención a la Barceloneta y Poblenou; Gràcia; Eixample, y la fachada marítima en su conjunto. La concentración de bombardeos dificultó mucho la protección de la población, que en ocasiones no tenía tiempo ni de esconderse. Durante los bombardeos del 16 al 18 de marzo de 1938 365 edificios resultaron afectados.

107

Gener 2019

Las últimas bombas, las de enero de 1939, dirigidas al puerto, las lanzó la Legión Cóndor, a la que el Ayuntamiento de Barcelona levantó en 1941 un monolito conmemorativo en recuerdo de pilotos alemanes caídos durante la guerra. Fue demolido en 1980 de forma discreta.

108

Gener 2019

LA VANGUARDIA – 24/01/2019 - https://www.lavanguardia.com/cultura/20190124/454280132373/barcelonamapa-bombardeos-guerra-civil-edificios-victimas.html

El urbicidio de Barcelona Laia Arañó y Mireia Capdevila publican un censo sobre los bombardeos de la aviación fascista durante la guerra

Los efectos devastadores del bombardeo de 17 de marzo de 1938 en la Gran Via, junto al Coliseum (.)

PER: JOSEP PLAYÀ MASET

Cuando Winston Churchill se dirigió el 18 de junio de 1940 a la Cámara de los Comunes para advertir del peligro de un ataque de la aviación alemana de Hitler dijo: “En ningún caso querría infravalorar la severidad del calvario que nos espera, pero creo que nuestro pueblo se mostrará capaz de resistirlo como lo han hecho los valientes de Barcelona”. Se refería a la heroica resistencia de la capital catalana ante los ataques de la aviación fascista, especialmente italiana, entre 1937 y 1939.

109

Gener 2019

El estudio presenta los mapas geolocalizados de todos los inmuebles afectados por los distintos bombardeos

Aquellos bombardeos sobre Barcelona causaron un número de muertos aun hoy desconocido con exactitud. A finales de diciembre de 1938 habían fallecido unas 2.500 personas, pero deberían añadirse las víctimas del mes de enero siguiente, antes de la ocupación de la ciudad, cuando ya ni tan siquiera se contabilizaban. Pero lo que sí existe ya es un censo de todos los edificios de Barcelona afectados por los bombardeos durante el periodo de guerra. Las historiadoras Laia Arañó y Mireia Capdevila acaban de publicar el libro Topografia de la destrucció. Els bombardeigs de Barcelona durant la Guerra Civil (1936-1939), editado por el Ayuntamiento de Barcelona, que da cuenta de los destrozos en inmuebles y la evaluación de daños, localizados por calles y barrios. Este trabajo, fruto de un proyecto de investigación de la Fundació Carles Pi i Sunyer d’Estudis Autonòmics i Locals i del Comissionat de Programes de Memòria de Barcelona, detalla los distintos bombardeos, desde el primero del 13 de febrero de 1937, que afectó básicamente al Eixample, hasta los últimos, entre el 21 y el 25 de enero de 1939, muy desconocidos, donde el blanco principal fue el puerto de Barcelona. Entre uno y otro se sucedieron los grandes bombardeos, como los de octubre de 1937 en la Barceloneta; de enero de 1938 con la destrucción de la Escola del Mar y la masacre infantil en la escuela de Sant Felip Neri, que castigó especialmente los barrios del Poblenou, Barceloneta, Sant Andreu, can Tunis, Eixample, Gòtic y Guinardó; y los de marzo y julio de 1938, donde incluso la catedral de Barcelona resultó afectada. Ese día, el filólogo Jordi Rubió i Balaguer escribió una carta a su hijo con ese comentario final: “¡Ya ves qué barbaridades y qué mentalidad más cerril! Me ha entristecido mucho la profanación de nuestra seo. La gente que permite y ordena estas cosas ya puede tener tantos tanques como quiera, pero a la larga perderá...”.

110

Gener 2019

La catedral de Barcelona sufrió destrozos en un ataque del 19 de julio de 1938 (.)

El libro presenta tras dos años de investigación en archivos los mapas geolocalizados de los inmuebles afectados en cada bombardeo y se complementa con fotografías y documentos. Y la conclusión de las autoras es que “la ejecución de los bombardeos no tenía un trasfondo estratégico o militar, sino que respondía sencillamente a la aniquilación de la retaguardia civil, el urbicidio”. Y el mejor ejemplo son los bombardeos de finales de enero de 1939 que “sólo pueden entenderse en términos de castigo y represalia, y para hostilizar y obstaculizar todos los movimientos de retirada y evacuación de civiles y militares”. Y lo mismo, dicen las autoras, se podría decir de otros bombardeos durante estos días finales en Granollers, Girona, Roses o Figueres.

Durante la presentación ayer en el Born, Ricard Vinyes, comisionado de Programes de Memòria, recordó que en 1941 el Ayuntamiento de Barcelona erigió en la actual plaza de Maria Cristina un monolito conmemorativo en agradecimiento a los pilotos de la Legión Cóndor alemana, que también participaron en algunos bombardeos, como los últimos de enero de 1939. Y el monumento se mantuvo hasta 1980, cuando a petición del Ayuntamiento de Gernika se retiró. Pero aun así, se hizo de madrugada y en silencio.

111

Gener 2019

“Los bombardeos no tenían un trasfondo estratégico, respondían a la aniquilación de la retaguardia civil”

Otro de los testimonios recogidos en el libro es el del entonces alcalde de Barcelona, Carles Pi i Sunyer, quien más tarde y a raíz de uno de estos bombardeos sobre el barrio del Poble Sec, escribió: “Allí vi por primera vez el cuadro de devastación cruel que más tarde, en Londres, debería volver a vivir. Las casas reventadas, las paredes derruidas, los hogares deshechos, una montaña de desechos polvorientos. Y el dolor de las víctimas”.

112

Gener 2019

BETEVÉ – 23/01/2019 - https://beteve.cat/societat/primer-cens-bombardejos-guerra-civil/

Es publica el primer cens geolocalitzat dels bombardejos sobre Barcelona Un llibre recull i localitza els punts de la ciutat afectats per les bombes de l'aviació feixista entre el 1937 i el 1939 PER: Maria Solans

Barcelona ja sap quins i quants edificis van ser bombardejats per l’aviació feixista durant la Guerra Civil Espanyola: més de 1.800 immobles en van quedar afectats. Ho recull el primer cens sobre aquest capítol de la història de la ciutat i que forma part del llibre ‘Topografia de la destrucció. Els bombardeigs de Barcelona durant la Guerra Civil’.

Els atacs de l’aviació feixista van ser constants i especialment cruents a districtes densament poblats com Ciutat Vella o l’Eixample i, concretament, a barris com la Barceloneta o el Poblesec. Ara, més de 80 anys després, dues historiadores, la Mireia Capdevila i la Laia Arañó, han quantificat les bombes que van caure a la ciutat des del febrer del 1937 fins al gener del 1939. Han elaborat un cens i han geolocalitzat tots els punts que se’n van veure afectats. La recerca, que ha durant dos anys, també reconstrueix el dia a dia dels atacs de l’aviació feixista. El llibre ‘Topografia de la destrucció’ és el resultat del buidatge documental de diversos arxius públics i privats i ha estat promogut per la Fundació Carles Pi i Sunyer. Pel govern municipal, publicar-lo ha de servir per reconèixer les víctimes de la guerra i la dictadura. De fet el projecte forma part del programa municipal que, entre altres accions, ha permès retirar 1.300 plaques franquistes de tota la ciutat i les medalles atorgades a 10 franquistes, entre els quals el mateix Francisco Franco.

113

Gener 2019

Els bombardejos del 1938, els més mortífers Tot i que el llibre recull els bombardejos que es van produir durant el 1937 i el 1939, el març del 38 va ser especialment cruent. Entre el 16 i el 18 de març d’aquell any, Barcelona va viure els pitjors bombardejos de tota la Guerra Civil. Una ofensiva sostinguda de l’Aviació legionària italiana sobre la ciutat va provocar un miler de morts i centenars de ferits. L’acció més mortífera va ser la bomba que va caure el 17 de març al migdia a la Gran Via, a la porta del cinema Coliseum, que va provocar una devastació sense precedents a la ciutat. betevé va recollir en un especial aquells atacs que va patir la ciutat, en motiu del 80è aniversari.

114

Gener 2019

EL DIGITAL DE BARCELONA – 23/01/2019 - https://www.barcelona.cat/infobarcelona/ca/topografia-de-ladestruccio-un-llibre-per-no-oblidar-mai-els-bombardejos-feixistes_760590.html

‘Topografia de la destrucció’, un llibre per no oblidar mai els bombardejos feixistes Barcelona va ser un camp de prova dels atacs sobre la població civil que s’usarien durant la resta del segle XX en diferents conflictes per atemorir la població. El llibre ‘Topografia de la destrucció: Els bombardeigs de Barcelona durant la Guerra Civil (1936-1939)’ és el cens més complet i exhaustiu recollit fins a l’actualitat dels immobles de Barcelona afectats per les bombes.

PER:Redacció

El llibre, editat per Barcelona Llibres, és el resultat de més de dos anys de recerca i investigació de Mireia Capdevila i Laia Arañó, de la Fundació Carles Pi i Sunyer, a partir del buidatge documental dels diferents fons dipositats en diversos arxius de la ciutat. En l’obra han col·laborat especialistes

115

Gener 2019

que donen context als bombardejos, les estratègies de defensa, les causes i les conseqüències dels atacs.

S’hi documenten de manera exhaustiva les víctimes i les destruccions causades pels bombardeigs, i s’hi detallen els llocs que van rebre els impactes, les cases i els equipaments destruïts, la destrucció de béns en cada cas i el nombre d’afectats. A més, per primer cop es documenten els bombardeigs de la ciutat dels dies 21, 22, 23 i 24 de gener de 1939, la darrera setmana abans de la caiguda de la ciutat per l’ocupació franquista.

El llibre recull també els bombardeigs de la Barceloneta d’octubre del 1937; el de l’Escola del Mar, el 7 de gener de 1938; el de l’església de Sant Felip Neri, el 30 de gener de 1938; el de la Catedral de Barcelona, el 19 de juliol de 1938, o els que van tenir lloc del 16 al 18 de març de 1938, entre d’altres.

Els mapes geolocalitzats que s’inclouen al llibre permeten veure que els bombardejos buscaven les zones més densament poblades de la ciutat: la Barceloneta, Ciutat Vella, el Poble-sec, l’Eixample i Gràcia.

Recordar l’horror dels bombardeigs

La publicació del llibre clou el programa “Barcelona bombardejada 1936-1939”, organitzat per commemorar el 80è aniversari dels atacs aeris que va perpetrar l’aviació feixista italiana sobre la Barcelona republicana.

Entre altres, s’ha creat el videomapatge L’arbre de la memòria, projectat a la façana de l’Ajuntament els dies 16, 17 i 18 de març de 2018, o l’exposició “Una infància sota les bombes”, que es pot visitar a El Born Centre de Cultura i Memòria fins al 31 de març.

El llibre s’emmarca, a més, en la política de recuperació de la memòria de les víctimes del feixisme que el comissionat de Programes de Memòria ha impulsat durant aquest mandat i que

116

Gener 2019

s’ha concretat en l’eliminació de prop de mil cent plaques del Ministerio de la Vivienda que hi havia als carrers de la ciutat, o la retirada de medalles i reconeixements que l’Ajuntament franquista va concedir al dictador Francisco Franco i a altres personalitats i institucions franquistes, que es concretarà en el Plenari de divendres, 25 de gener.

Imatges

1. Restes de les bases de les columnes de l’edifici seu de l’Escola del Mar, a la Barceloneta, destruït durant el bombardeig del 7 de gener de 1938 a Barcelona (ANC. Gabriel Casas i Galobardes).

117

Gener 2019

2. Església de Sant Felip Neri destruïda per un bombardeig, febrer 1938 (ANC. Brangulí [fotògrafs]).

3. Bombardeig a la Gran Via de Barcelona, 17/03/1938 (ANC. Brangulí [fotògrafs]).

118

Gener 2019

4. Els bombardejos de Barcelona, 1937-1939 (ICGC).

5. Les imatges aèries dels bombardeigs dels dies 16, 17 i 18 de març de 1938 evidencien l’horror global dels atacs que va viure Barcelona aquests tres dies (Arxiu Fotogràfic del Centre d’Història Contemporània de Catalunya).

119

Gener 2019

6. Catedral de Barcelona, 19 de juliol de 1938 (ACPiS).

7. Catedral de Barcelona, 19 de juliol de 1938 (ACPiS).

120

Gener 2019

8. Bombardeig sobre el barri de la Barceloneta (ANC. Generalitat de Catalunya â&#x20AC;&#x201C; Segona RepĂşblica).

121

Gener 2019

122

Gener 2019

EL NACIONAL – 23/01/2019 - https://www.elnacional.cat/ca/cultura/topografia-destruccio-bombardeigsbarcelona-guerra-civil-arano-capdevila_346884_102.html

'Topografia de la destrucció': Barcelona revisa els bombardeigs patits, 80 anys després PER: Gustau Nerín Foto: Fotos cedides per l'ICUB

Foto de portada: Imatge aèria dels bombardeigs dels dies 16, 17 i 18 de març. Arxiu Fotogràfic del Centre d'Història Contemporània de Catalunya.

123

Gener 2019

Laia Arañó - Mireia Capdevila, 'Topografia de la destrucció' 'Els bombardeigs de Barcelona durant la Guerra Civil (1936-1939). Ajuntament de Barcelona, 224 p., 20 €,

El 24 i 25 de gener de 1939, poc abans de l'entrada de les forces franquistes a Barcelona, la Legió Cóndor va protagonitzar l'enèsim bombardeig sobre la ciutat, i va deixar el port completament destruït. Ara, l'Ajuntament de Barcelona, amb el suport de la Fundació Carles Pi i Sunyer edita Topografia de la destrucció. Els bombardeigs de Barcelona durant la guerra civil, de Laia Arañó i Mireia Capdevila, un estudi en profunditat sobre els tres anys de bombardeigs sobre la ciutat, que s'ha presentat avui al Born CCM. Paral·lelament l'Ajuntament anuncia la retirada de 10 medalles concedides a franquistes, entre elles la del mateix dictador. Totes aquestes iniciatives s'emmarquen en el projecte Barcelona Bombardejada, impulsat pel Comissionat de Programes de Memòria de l'Ajuntament.

124

Gener 2019

Bombardejos de maig de 1937 a la Barceloneta. ANC. Generalitat de Catalunya - Segona RepĂşblica.

125

Gener 2019

Bomba a bomba

Aquest treball és el resultat de dos anys de recerques per part de les autores i suposa un gran avenç en l'estudi de què va passar a la ciutat en aquelles dates. Es tracta d'un cens molt detallat dels immobles afectats per la guerra civil, de tal forma que amb dates molt concretes, ordenades cronològicament, es pot constatar la brutalitat dels atacs. Una tasca realitzada amb el suport de molts tipus de fonts diferents: des d'informes dels bombers fins a llistats elaborats per a l'Ajuntament. La voluntat era fer un document basat en dades quantitatives que donés una idea incontestable de la barbàries viscuda. Però les autores també han incorporat fragments de memòries, que permeten donar una idea de la tragèdia humana que van suposar aquests bombardeigs.

La plaça Sant Felip Neri després del tràgic bombardeig de gener de 1938. ANC. Brangulí fotògrafs.

126

Gener 2019

1.800 immobles afectats El total d'edificis de la ciutat afectats pels bombardeigs és de 1.800. Mireia Capdevila ha volgut resaltar que Barcelona va ser bombardejada durant dos anys, de febrer de 1937 a gener de 1939. "Va viure sota el terror aeri constant i permanent 24 mesos" explica Capdevila. A més a més dels episodis més recordats com el de Sant Felip Neri, el del camió de trilita de la Gran Via o els del port, les autores registren molts més casos. En els mesos finals de 1938 i a principis de 1939 els bombardejos van ser continus: "La gent no tenia temps de refer-se. En una mateixa data podia haver-hi diferents bombardeigs". "Eren bombardeigs despietats sobre centres civils" explica Capdevila, tot apuntant que el seu objectiu era "el desgast de la població civil". En ubicar els immobles afectats s'evidencia quin són els barris més afectats i es constata que eren els més poblats, com Gràcia o Ciutat Vella, a més a més de tota la façana marítima. I a més a més, en el cens queda clar que la majoria dels edificis afectats són vivendes, no instal·lacions d'interès militar. Queda clara la voluntat d'escarment d'aquestes accions aèries.

Mapa dels bombardeigs de Barcelona 1937-1939. ICGC - Ajuntament de Barcelona.

127

Gener 2019

El plànol Amb l'ajuda de l'Institut Municipal d'Informàtica, les autores van realitzar un mapa geolocalitzat, que reflecteix el cens d'immobles afectats, que és terriblement revelador. El cens i el mapa són els principals eixos d'aquesta feina... El mapa d'una forma molt visual mostra quins llocs van ser afectats per les bombes. A partir d'aquest gran plànol se n'han realitzat un centenar, de mida més petita, que solen reflectir només un barri, per indicar exactament on es produeixen els atacs (el de la Barceloneta és el més gran, perquè va ser el barri que més va patir els atacs). Capdevila ha destacat tres episodis: els bombardeigs de saturació que van durar 41 hores al març de 1938, però també els d'octubre de 1937, en què en un sol dia van haver-hi més de 300 afectacions i, finalment, els produïts al gener de 2019, quan els franquistes ja eren al Llobregat. Les autores han volgut deixar clar que Barcelona es va convertir en un referent pel que fa a resistència dels ciutadans als bombardejos. Aquest llibre, segons les seves autores i els seus promotors, vol ser un "reconeixement a tota la ciutadania que va resistir la barbàrie"; uns barcelonins que van ser posats com a model per Winston Churchill, en un dels seus discursos durant la Segona Guerra Mundial, referint-se a ells com "els valents homes de Barcelona".

Bases de les columnes de l'edifici de la seu de l'Escola del Mar, a la Barceloneta, destruït durant el bombardeig del 7 de gener de 1938 a Barcelona. ANC. Gabriel Casas i Galobardes.

128

Gener 2019

La valoració

Gerardo Pisarello, primer tinent d'alcalde de la ciutat, ha volgut recordar que els bombardeigs de Barcelona van ser un experiment de terror aeri, que més tard s'aplicarien a d'altres bandes, però que també constituirien un mètode per atemorir la població. "Llibres com aquest són l'antídot perfecte per a la banalització del que va passar, especialment en moments d'ascens de l'extrema dreta", ha apuntat Pisarello, qui ha destacat que aquesta publicació mostra una realitat que es va ocultar i de la que es va parlar poc però que mostra la brutalitat d'una ideologia que avui es pretén blanquejar. El líder dels comuns ha reclamat la necessitat de recordar el passat, però també d'evitar un retorn del totalitarisme: "Cal un gran acord antifeixista europeu. És una condició per la supervivència de la democràcia a Europa".

El trauma en xifres Encara hi ha barcelonins vius que recorden les terribles dades de la guerra en què la mort arribava del cel, perquè tots els habitants de la capital catalana s'havien convertit en objectius mortals d'una determinada ideologia. Topografia de la destrucció és un llibre sobre els bombardejos sense por, sense taques de sang, sense la mort de familiars... Tan sols dades i més dades. Però és justament aquesta asèptica allau de dades la que permet distanciar-se de la part humana de la barbàrie i oferir una visió incontestable de la tragèdia. Arañó i Capdevila ens ofereeixen un llistat inacabable d'edificis destruïts. Només cal que la nostra imaginació els ompli de gent.

129

Gener 2019

ARA – 24/01/2019 - https://www.ara.cat/cultura/edificis-destruits-mesos-bombardejosBarcelona_0_2168183197.html

1.800 edificis destruïts en 24 mesos: el cens dels bombardejos sobre Barcelona ‘Topografia de la destrucció’ geolocalitza els punts que van rebre l’impacte de les bombes durant la Guerra Civil

1.800 edificis destruïts en 24 mesos: el cens dels bombardejos sobre Barcelona

PER: SÍLVIA MARIMON

Les bombes van anar caient durant més de 24 mesos sobre els pisos i cases de Barcelona sense ni tan sols donar temps d’enretirar la runa. Van ploure bombes des del 13 de febrer del 1937 fins al 25 de gener del 1939. Fins a l’últim moment. De fet, del 21 al 25 de gener del 1939 la capital catalana, derrotada i amb molts pisos i locals buits perquè molts havien marxat a l’exili, va ser diàriament bombardejada. No hi havia cap interès estratègic ni militar, però es continuava

130

Gener 2019

aterrint la població. “L’exèrcit franquista estava entrant al Llobregat i encara tiraven bombes”, assegura Mireia Capdevila, que firma amb Laia Arañó el llibre Topografia de la destrucció. Els bombardejos de Barcelona durant la Guerra Civil (1936-1939), una obra impulsada per la Fundació Carles Pi i Sunyer i l’Ajuntament de Barcelona. “Aquests bombardejos del gener només es poden entendre com un càstig i una represàlia, perseguien obstaculitzar tots els moviments de retirada i evacuació de civils i militars”, diu Capdevila.

Mentre les ales negres dels avions feixistes sobrevolaven la ciutat, els funcionaris de la Generalitat republicana anotaven, també fins a l’últim moment, els danys: “Carrer dels Pescadors, 9. Hora d’alarma: 14.26. Nombre de bombes: 1. Danys: enderrocament de la casa. Moll Oriental. Hora d’alarma: 14.26. Destrucció d’una nau i del refugi del carrer Vulcano...” Gràcies en part a totes aquestes anotacions, Arañó i Capdevila han pogut elaborar, per primera vegada, un cens precís dels immobles de Barcelona afectats pels bombardejos que va patir la ciutat: 1.800 immobles van ser destruïts.

Ball de xifres amb les víctimes El llibre és el resultat de més de dos anys de recerca i ha permès elaborar una gran base de dades i geolocalitzar tots els punts dels llistats sobre els mapes. Amb els mapes que s’han elaborat es pot veure que les zones més afectades per les bombes són les més densament poblades: la Barceloneta, Ciutat Vella, el Poble-sec, l’Eixample i Gràcia.

La investigació, però, no dona dades precises sobre el nombre de víctimes. Segons les dues investigadores, els fons consultats no especifiquen amb precisió els ferits i els morts: “El nombre de víctimes és molt difícil de fixar perquè només es comptabilitzaven el nombre de persones ferides hospitalitzades (totes les persones ferides lleus o que no van arribar a anar a cap centre hospitalari no hi surten registrades). El nombre de persones mortes que s’acostuma a registrar és el de víctimes en el moment del bombardeig (descartant les que van morir a posteriori per les ferides), i a partir dels primers dies de gener del 1939 ja no es comptabilitzen les víctimes”.

131

Gener 2019

Capdevila destaca que el cens demostra que Barcelona no va ser bombardejada només uns dies o uns mesos: “La ciutat va estar sota el terror aeri constant i permanent durant més de 24 mesos, i l’evolució, l’amplitud i la intensitat dels bombardejos es compassa amb el ritme que Franco va anar marcant en les campanyes militars contra l’Espanya republicana”.

Els bombardejos més intensos i més coneguts van ser els dels dies 16, 17 i 18 de març del 1938. Però hi va haver molts altres dies en què l’esgarip de les bombes va ser constant. El llibre, per exemple, recull fins a 314 impactes l’1 d’octubre de 1937. Una de les anotacions es refereix al número 28 del carrer Baluard de la Barceloneta i especifica que els danys van ser la runa total. El diari La Humanitat de l’endemà dona més detalls sobre què hi havia al carrer Baluard: era una escola. “A remarcar el fet que dotze bombes hagin fet explosió en un col·legi i als seus voltants, a l’hora de classe, i que hagin causat la mort de nombrosos escolars. Els infants que han pogut escapar de l’ensorrada de l’edifici han resultat assassinats al carrer”, explica el diari. I afegeix: “Les víctimes han estat produïdes per les explosions de les bombes, per l’ensulsiada dels immobles, i també pels trets de metralladora durant la cacera en què se’ls perseguí, principalment, per una àmplia avinguda de la ciutat”.

La nova obra fa molt més visible l’abast dels bombardejos i de manera objectiva deixa clar que el malson aterridor va ser constant perquè perseguia sotmetre l’enemic i controlar-lo totalment, destruint tota forma de resistència. Les autores també inclouen diferents textos literaris i de testimonis que ajuden a visualitzar, escoltar i, fins i tot, olorar aquella ciutat bombardejada. Ricard Vinyes, comissionat de Programes de Memòria del consistori, va recordar que el 1941 l’Ajuntament de Barcelona va inaugurar a la plaça Maria Cristina un monòlit d’homenatge als pilots de la Legió Còndor alemanya que van participar, per exemple, en els últims bombardejos de gener del 1939. El monòlit, pagat pel govern nazi en plena guerra mundial, incloïa els noms dels pilots nazis morts en combat i la inscripció: “ Muertos por Dios y por España ”. El 1946, militants del PSUC hi van posar una bomba, però va ser ràpidament reconstruït. No va ser retirat fins l’any 1980, i, segons Vinyes, de matinada i en silenci. “Aquesta documentació rigorosa i científica hauria de servir d’antídot contra la banalització davant la creixent onada de l’extrema dreta”, va assegurar el tinent d’alcalde Gerardo Pisarello.

132

Gener 2019

ESPORTS Natació, platja de Sant Sebastià, solidaritat, cap d’any, CN Atlètic Barceloneta, ‘Amics de l'Hospital del Mar’ BETEVÉ – 01/01/2019 - https://beteve.cat/esports/primer-bany-any-barcelona-2019/

Centenars de barcelonins estrenen el mar en el primer bany de l’any L'activitat ha estat solidària per segon any consecutiu PER: Carles Garcia La platja de Sant Sebastià ha estat, una vegada més, l’escenari del primer bany de l’any a Barcelona. És una cita tradicional que organitza anualment el CN Atlètic-Barceloneta i que ja ha arribat a la seva 22a edició. Per celebrar l’entrada del nou any, centenars de persones s’han llançat a l’aigua. Sense por del fred hivernal, molts s’han llevat ben d’hora i s’han enfundat banyador i barnús per participar en aquesta activitat festiva. Després de la remullada, els participants han entrat en calor amb un brou calent, converses animades i una dutxa a les instal·lacions del club mariner.

Un bany solidari Per segona vegada, aquesta celebració també és solidària. Les inscripcions per aquest esdeveniment han tingut un cost de tres euros, que es destinaran íntegrament als Amics de l’Hospital del Mar. L’import recaptat per les inscripcions es multiplicarà per tres gràcies a les

133

Gener 2019

aportacions de l’Atlètic-Barceloneta i l’Obra Social la Caixa, que hi afegiran tants diners com es recaptin amb les inscripcions. EL PERIÓDICO DE CATALUÑA -01/01/2019 https://www.elperiodico.com/es/barcelona/20190101/primer-banoano-barceloneta-cancer-ovario-7225575

Primer baño del año para luchar contra el cáncer de ovario La iniciativa recauda fondos para el Hospital del Mar PER: El Periódico

Está organizado por el Club Natació Atlètic Barcelona. / ALBERT BERTRAN

La playa de Sant Sebastià en la Barceloneta ha vuelto a acoger esta mediodía y por 22 año consecutivo el primer baño del año, al que se han sumado centenares de bañistas, que han vuelto a desafiar las bajas temperaturas del agua de cada 1 de enero. Vestidos con atuendos navideños, algunos ataviados con gorros de Papá Noel, otros con bañadores largos, pero todos con grandes sonrisas, se han enfundado en sus albornoces que solo abandonan en cuanto a las doce en punto del mediodía suena la bocina que da el inicio al baño.

134

Gener 2019

Los participantes son recibidos por una taza de caldo y después pueden utilizar las instalaciones del CN Atlètic Barceloneta, club organizador. Las inscripciones solidarias son de tres euros, que la organización destina íntegramente a la asociación 'Amics de l'Hospital del Mar' para la lucha contra el cáncer de ovario. La recaudación se triplicará por la intervención del Club y la Obra Social de La Caixa, que aportan cada una la misma cantidad.

135

Gener 2019

VILAWEB – 01/01/2019 - https://www.vilaweb.cat/noticies/mes-de-700-persones-donen-la-benvinguda-al-2019amb-el-primer-bany-al-mar/

Més de 700 persones donen la benvinguda al 2019 amb el primer bany al mar La platja de Sant Sebastià de Barcelona celebra la 22a edició d'una iniciativa que vol convertir-se en un rècord Guiness PER: ACN Barcelona

Més de 700 participants de totes les edats han celebrat l’entrada al 2019 amb el primer bany al mar de la temporada. La temperatura de l’aigua, al voltant dels 15 graus, no ha estat cap impediments perquè grans i petits, veterans i novells, formessin part d’una iniciativa que aquest 2019 compleix 22 anys. El Club Natació Atlètic-Barceloneta va començar a organitzar aquest primer bany l’1 de gener com una activitat d’amics però pocs anys després va obrir-la a tothom qui volgués donar la benvinguda a l’any d’una manera diferent. Des d’aleshores, els participants no han parat de créixer i per això, des del CNAB es plantegen el repte d’aconseguir un record Guiness amb una causa que també serveix per recaptar fons per la investigació del càncer d’ovari a l’Hospital del Mar.

La platja de Sant Sebastià ha congregat centenars de banyistes i curiosos per donar, una vegada més, la benvinguda a l’any nou fent el primer bany al mar de la temporada. S’hi ha aplegat autèntics veterans de la iniciativa, com en Josep Ribes, que hi participa des del primer dia i que, un any més veu amb ”una satisfacció” poder tornar-hi a ser i viure el que considera ”una passada”, com descriu trobar-se a l’aigua amb aquestes temperatures. En canvi, també n’hi ha hagut que s’estrenaven, com la Mar i la Mireia, que han vingut expressament de Molins de Rei. A l’ACN han explicat que no van sortir de festa i que al matí han decidit provar aquesta experiència. A la línia de sortida, petits i grans cridaven a l’uníson ”no tenim fred” mentre feien temps per

136

Gener 2019

arribar a l’hora prevista. Allà, també s’hi aplegaven els que primer volien tocar l’aigua, com la Martina, que ha explicat que es banya cada dia i que aquest primer de gener li permet fer-ho amb família i amics. L’Antonio, també fa alguns anys que hi participa, per començar l’any ”amb energia”. Quan encara faltaven 10 minuts per les 12, el locutor ha volgut fer una sortida ”beta”, és a dir, de prova. Després del compte enrere, però, no tothom ha entès que es tractava d’un assaig i han acabat a l’aigua. L’organització no ha pogut fer marxa enrere i per tant, l’edició d’aquest 2019 es podrà recordar per l’anècdota que ha anticipat a avanç de les 12 aquesta primera remullada de l’any. La bona temperatura ha permès que molts hagin allargat el bany i que la sortida fos fins i tot agradable. Els esperava, això sí, una tassa de caldo calent per qui ho necessités. Enguany, els participants han col·laborat amb un donatiu de 3 euros que es destinarà a la investigació del càncer d’ovari a l’Hospital del Mar. D’aquesta manera, els organitzadors, el Club Natació Atlètic-Barcelona (CNAB) han començat a donar un caire solidari a una iniciativa que ha anat agafant molt de renom els darrers anys. De fet en declaracions a l’ACN, el vicepresident del club, Alfons Cànoves, ha explicat que el repte que es fixen és, a la llarga, poder assolir un rècord Guiness de gent que es banya al mar el primer dia de l’any. Creu que és un repte ”ben assequible” perquè actualment ja anima ciutadans d’arreu i considera que ja és ”imparable”. Per això, recorda que és una ”satisfacció i orgull” que un acte que va començar un grup d’amics s’hagi pogut convertir en el que és.

137

Gener 2019

EL PAÍS – 02/01/2019 - https://cat.elpais.com/cat/2019/01/01/catalunya/1546367964_496130.html

Multitudinari primer bany de l’any a la platja de la Barceloneta La recaptació es destinarà íntegrament a la investigació contra el càncer d'ovari PER: EFE

Primer bany de l'any 2019 a la Platja de la Barceloneta. M. MINOCRI

Desenes de persones van començar l'any aquest dimarts amb la tradicional capbussada a la platja de Sant Sebastià, al barri barceloní de la Barceloneta. En la vint-i-dosena edició, els banyistes van aprofitar un dia assolellat per plantar cara a les fredes aigües hivernals. Molts ho van fer abillats amb motius nadalencs o altres adorns, com unes ulleres que celebren l'arribada del nou any.

138

Gener 2019

La recaptació de la que es considera la primera activitat esportiva de l'any, organitzada pel Club Atlètic Barceloneta, es destinarà íntegrament a Amics de l’Hospital del Mar, per a la investigació i la lluita contra el càncer d'ovari. Els participants van ser rebuts a la seva sortida de l'aigua amb un brou calent. Després, van poder utilitzar les instal·lacions del citat club.

Les inscripcions solidàries són de tres euros, que l'organització destina íntegrament a l'esmentada associació. A més, la recaptació es triplicarà per l'actuació del Club i de l'Obra Social de La Caixa, que aporten cadascun d'ells la mateixa quantitat.

139

Gener 2019

Champions waterpolo BETEVÉ – 07/01/2019 - https://beteve.cat/esports/previa-atletic-barceloneta-brescia/

L’Atlètic-Barceloneta rep el Brescia Mariners i italians es disputen la segona plaça del grup A de la Champions PER: Carles Alcoyent

L’Atlètic-Barceloneta disputarà la sisena jornada de la Champions League i rebrà el 9 de gener la visita de l’AN Brescia (Piscina de Sant Sebastià, 19.15 h). Els italians estan empatats a punts, 12, amb els mariners i ocupen la tercera posició al darrere del Pro Recco i de l’equip de Chus Martín.

Duel per la segona plaça Després de cinc jornades disputades, el Pro Recco és el líder del grup A amb cinc victòries en cinc partits disputats. L’última va ser davant l’Atlètic-Barceloneta (11-15), que va suposar la primera derrota dels mariners aquesta temporada. L’equip de Chus Martín, precisament, ocupa la segona posició empatat a punts amb el Brescia. La diferència entre els dos equips la trobem en la diferència de gols, els italians tenen un +12 a favor mentre que el dels mariners és de +14.

140

Gener 2019

Brescia, un vell conegut El Brescia és un dels clàssics del waterpolo italià. De fet, el conjunt de la Llombardia ha disputat les dues últimes fases finals de la Champions. Aquesta temporada, l’equip d’Alessandro Bovo juga la fase de grups després de superar dues rondes prèvies. Els italians, a més, són un vells coneguts dels jugadors de Chus Martín. La temporada passada tots dos conjunts es van enfrontar a la fase de grups. Al partit disputat al Centro Natatorio Mompiano, el conjunt italià es va imposar per 6 a 5, i a la tornada, l’equip de Chus Martín va perdre per 5 a 7.

141

Gener 2019

Dani López: “Un rival difícil” El fet que la temporada passada l’Atlètic-Barceloneta no aconseguís guanyar cap dels dos partits disputats amb el Brescia és, segons el capità Dani López Pinedo, una bona demostració de la dificultat que tindrà el partit contra els italians.

142

Gener 2019

LA VANGUARDIA – 08/01/2019 https://www.lavanguardia.com/deportes/20190108/454012864354/el-barceloneta-recibe-al-an-brescia-con-lasegunda-plaza-del-grupo-en-juego.html

El Barceloneta recibe al AN Brescia con la segunda plaza del grupo en juego o alizd ctu :A 3 9 2 /1 8 0

PER: EFE El Atlètic Barceloneta recibe este miércoles (19.15 horas) en la Piscina Sant Sebastià al AN Brescia italiano con el objetivo de volver a ganar ante su público, en un partido con la segunda posición del grupo A de la Liga de Campeones de waterpolo en juego. Barceloneses e italianos se encuentran empatados a 12 puntos después de cinco jornadas en las que han tenido trayectorias calcadas. Los dos equipos han caído solamente contra el Pro Recco, líder invicto, y han ganado el resto de sus partidos. El equipo de Chus Martín quiere quitarse ante un potente rival el mal sabor de boca del último partido, jugado precisamente contra el Pro Recco, en el que una muy mala primera parte le condenó a la derrota final (11-15), la única hasta el momento en la máxima competición continental. Chus Martín podrá contar con toda la plantilla para afrontar este difícil compromiso, mientras que los italianos llegan al choque sin Christian Presciutti ni Valentino Gallo en plenitud de condiciones, debido a un proceso gripal y una gastroenteritis, respectivamente. La intensidad en ataque y en defensa mostrada en el tercer cuarto del partido jugado contra el Pro Recco (6-1) será el camino a seguir por el conjunto marinero para cimentar el que sería su quinto triunfo y un paso decisivo para estar en la Final a Ocho. El AN Brescia, segundo de la liga italiana, ya ganó al Atlètic Barceloneta los dos partidos jugados la pasada temporada en la fase preliminar de la Liga de Campeones, por lo que los barceloneses intentarán saldar esa cuenta pendiente.

143

Gener 2019

La jornada en el grupo A la completarán el partido que el líder, el Pro Recco, jugará en Bolonia (20.30 horas) contra el quinto clasificado, el Eger húngaro; el que jugarán en Belgrado (20.30 horas) el colista, el Estrella Roja, y el cuarto clasificado, el FTC Telekom Budapest; y el choque que disputarán en Moscú (16.15 horas) el Dinamo contra el Steaua Bucarest.

144

Gener 2019

BETEVÉ – 09/01/2019 - https://beteve.cat/esports/atletic-barceloneta-brescia-champions-2019/

L’Atlètic-Barceloneta empata amb el Brescia a la Champions (8-8) Han jugat la 6a jornada de la Lliga de Campions L’Atlètic-Barceloneta s’ha enfrontat a l’AN Brescia en la sisena jornada de la Champions League de waterpolo. El Barceloneta ha empatat a vuit davant l’equip italià. Amb aquest resultat, ambdós equips segueixen compartint la segona plaça, amb 13 punts cadascun, i el líder del grup és el Pro Recco.

Matx igualat des de l’inici El partit ha començat amb un domini per part dels italians, que han estat molt encertats de cara a porteria i han anotat dos gols en els primers tres minuts de partit. Tot i mantenir un estil agressiu en atac, el Barceloneta no ha estat capaç d’anotar i ha deixat el marcador en 0 a 2. Al segon període el Barceloneta ha aconseguit empatar el partit i ha deixat un resultat de 4 a 4. Al tercer quart, els mariners han aconseguit posar-se per davant i han tancat el quart amb el marcador en 6 a 5. L’últim quart no ha permès a cap equip aconseguir la victòria i el resultat final ha estat de 8 a 8.

145

Gener 2019

EL PUNT AVUI – 09/01/2019 - https://www.lesportiudecatalunya.cat/mes-esport/article/1532286-l-exigenciamarca-el-retorn-a-l-accio-del-barceloneta.html

L’exigència marca el retorn a l’acció del Barceloneta Waterpolo. L’equip mariner, que reprèn la competició després de l’aturada de Nadal, rep aquesta tarda (19.15 h) el Brescia italià, amb el segon lloc del grup 1 de la Champions en joc

Chus Martín dona instruccions als seus jugadors en l’últim partit de Champions contra el Pro Recco a la piscina de Sant Sebastià ORIOL DURAN.

PERE GELADA - BARCELONA

L’estrena competitiva de l’Atlètic Barceloneta aquest 2019, coincidint amb la sisena jornada de la Champions, és de màxima exigència. Aquesta tarda (19.15 h) visita la piscina de Sant Sebastià el Brescia, amb el segon lloc del grup 1 –ara en mans de l’equip mariner per goal average– en joc.

146

Gener 2019

“Es tracta d’un rival molt experimentat, que aquesta temporada s’ha reforçat amb jugadors com Pietro Figlioli i Valentino Gallo [tots dos internacionals per Itàlia]. Només ha perdut un partit contra el Pro Recco”, va destacar el Chus Martín, conscient que caldrà fer una actuació rodona per guanyar La previsió del tècnic del Barceloneta és veu refermada pel precedent de la passada temporada, quan tots dos conjunts ja van coincidir en la fase de grups. Llavors el Brescia va imposar-se primer a Itàlia (6-5) i després a Barcelona (5-7).

Més enllà del rival, dos són les principals preocupacions del Martín. La primera és la lesió de Fran Fernández, amb molèsties a l’espatlla. “Gairebé està descartat per jugar i caldrà tirar d’un jugador júnior sense la mateixa experiència a la competició. És una baixa important per a nosaltres”, lamentava el tècnic. I la segona, com afectarà al seu equip l’aturada de la competició –l’últim partit del Barceloneta va ser el 22 de desembre– coincidint amb les festes de Nadal. “Sempre és complicat afrontar el primer partit posterior a una aturada”, va afegir sobre aquest aspecte.

A l’hora de plantejar el duel d’aquesta tarda, serà important arrencar amb energia i evitar que es repeteixi el que va succeir en l’anterior partit de Champions contra el Pro Recco, quan els dos primers parcials (2-5 i 2-5) van condemnar els mariners, “Vam tenir una fase del joc en que no vam competir bé, Vam desaprofitar atacs i van encaixar gols fàcils”, assenyala Martín. Precisament, Martin posa l’accent en equiparar la solidesa defensiva que s’aprecia com una de les virtuts del rival: “El Brescia defensivament encaixa pocs gols. És un equip molt difícil de batre i intueixo un marcador molt tancat. En els partits que vam jugar l’any passat ja es van registrat pocs gols.”

Pel que fa al Brescia, que colidera la lliga italiana amb el Pro Recco, aterra a Barcelona amb confiança, però també elogia les capacitats del conjunt mariner. “Estan entre els equips que realitzen un millor waterpolo. Tenen un dels millors jugadors, Felipe Perrone, i un molt bon entrenador, que ha format un grup del més alt nivell, amb jugadors joves que any rere any van creixent”, va assenyalar el tècnic Sandro Bovo en declaracions al lloc web del conjunt italià.

147

Gener 2019

“El Brescia encaixa pocs gols. És un equip molt difícil de batre i intueixo un marcador tancat” CHUS MARTÍN. TÈCNIC DEL BARCELONETA

Fran Fernández està gairebé descartat per al partit a causa d’unes molèsties a l’espatlla

WATERPOLO. LLIGA DE CAMPIONS GRUP 1 POS.

EQUIP

PTS

Pro Recco

At. Barceloneta

Brescia

Telekom Budapest

Eger

Dinamo Moscou

Steaua

Crvena Zvezda

Darrera actualització: 09-01-2019 22:45:07

148

Gener 2019

EL PUNT AVUI – 09/01/2019 - https://www.lesportiudecatalunya.cat/mes-esport/article/1533034-treballatempat-del-barceloneta-contra-el-brescia-8-8.html

Treballat empat del Barceloneta contra el Brescia (8-8) Marc Larumbe, amb la pilota en una acció de l’anterior partit de Champions contra el Pro Recco O. DURAN.

P. GELADA - BARCELONA

L’Atlètic Barceloneta manté la segona posició del grup 1 de la Champions de waterpolo després d’empatar a vuit gols aquesta tarda contra el Brescia a la piscina de Sant Sebastià. El duel s’ha definit per l’equilibri i tots dos equips han arribat a l’últim minut amb opcions de marcar el gol definitiu. Després de defensar bé l’últim atac italià, en la posterior acció els mariners tampoc han aconseguit culminar la jugada que els hauria permès sumar els tres punts.

L’empat, però, ha fet justícia a un duel molt tancat, que no ha arrencat bé per als de Chus Fernández ja que el Brescia s’ha avançat amb un perillós 0-2. La reacció local ha arribat a partir del segon quart i el 4-4 del descans ja ha exhibit el frec a frec que ha definit cada jugada fins la botzina final. Al tercer quart, el Barceloneta ha arribat a portar la iniciativa en el marcador (5-4 i 6-5), però en cap moment ha pogut obrir distàncies. Roger Tahull i Felipe Perrone, amb dos gols cadascun, han estat els màxims artillers del conjunt mariner, que s’enfrontaran al Steaua de Bucarest –també com a local– en la propera cita de Champions (23 de gener).

149

Gener 2019

EL PUNT AVUI – 10/01/2019 - https://www.lesportiudecatalunya.cat/mes-esport/article/1533159-un-punt-soferti-valuos.html

Un punt sofert i valuós Waterpolo. El Barceloneta manté la segona plaça del seu grup de la Champions després d’empatar contra el Brescia en un duel que va mantenir la incertesa fins a la botzina final

Gran intensitat . Felipe Perrone, defensat per Rizzo, busca un forat per llançar ap a la porteria de Marco del Lungo durant el duel d’ahir a la piscina de Sant Sebastià JUANMA RAMOS.

PER: PERE GELADA - BARCELONA BARCELONETA 8 BRESCIA 8

ATLÈTIC BARCELONETA:López Pinedo, Famera, Munárriz (1), Vrlic (1), Larumbe (1), Perrone (2), Mallarach (1) –equip inicial–, Tahull (2), Granados, Álex Bustos, Prieto i Pau Linares.

150

Gener 2019

BRESCIA:Del Lungo, Christian Presciutti (1), Figlioli (2), Muslim (1), Bertoli, Janovic (1), Vukcevic (1) –equip inicial–, Gallo (1), Rizzo, Guerratto, Nora (1) i Nicholas Presciutti (-).

PARCIALS:0-2, 4-2, 2-1 i 2-3. ÀRBITRE:Dervieux (França) i Margeta (Eslovènia). Van expulsar amb targeta vermell Nicholas Presciutti (14’). Eliminats per tres exclusions Bustos (25’) i Famera (2bar7’)

Intens i tancat. Així es pot definir el duel que va enfrontar l’Atlètic Barceloneta i el Brescia ahir a la tarda a la piscina de Sant Sebastià i que es va resoldre amb empat a vuit gols. Un resultat que permet als mariners mantenir la segona posició del grup 1 de la Champions i no veure’s superat pel conjunt italià, que també arribava a la cita amb una única derrota encaixada en la fase de grups contra el poderós Pro Recco.

“A casa sempre vols guanyar, però evidentment el Brescia és un gran equip i ara hem de continuar pas a pas”, comentava Chus Martín en relació al partit, que va mantenir la tensió fins a l’última jugada. I és que el mariners van disposar del darrer atac llarg per marcar el gol del triomf, però no es va poder culminar l’acció. “En l’última jugada amb l’Alberto [Munárriz] hem demanat una exclusió però els àrbitres no han xiulat res i tot s’ha acabat amb l’empat”, explicava Martín, que també destacava el pes que va tenir l’absència per lesió d’un jugador amb l’experiència de Fran Fernández.

Tot i aquesta última acció, l’empat no es pot qualificar d’injust tenint en compte com va desenvolupar-se el duel. De fet, la màxima diferència va ser el 0-2 inicial a favor del Brescia, que va fer saltar les alertes. Al Barceloneta li va costar prendre la mesura a la solidesa defensiva del rival i va ser incapaç de marcar fins el segon quart. Roger Tahull va ser l’encarregat de fer primer gol dels mariners, que a partir d’aquí van aconseguir equilibrar la situació fins a capgirar el marcador amb les posteriors dianes de Larumbe i Munárriz (2-3). Per aconseguir-ho, va ser important la millorar l’eficàcia de les superioritats, així com la intervenció sota els pals de Lopez Pinedo, que va començar a acumular aturades de mèrit. Tot i això, ni de bon tros s’havia desactivat al Brescia, que mantenia una batalla particular amb els àrbitres per algunes decisions. Al descans l’equilibri de ja era ben visible a l’electrònic (4-4).

151

Gener 2019

El Barceloneta va arribar a posar-se per davant en un parell d’ocasions durant el tercer quart –5-4 i 6-5– després dels gols de Mallarach i Vrlic, però el Brescia responia amb la mateixa moneda. De fet,en l’últim quart va recuperar la iniciativa –parcial de 2-3– per tal d’obligar als locals a fer un últim esforç. Felipe Perrone va fer el 7-7 i després Tahull establiria el definitiu 8-8 a dos minuts pel final. Tot dos van acabar com a màxims realitzadors del conjunt mariner amb dos gols.

“El Brescia és un equip fort en defensa i sabien que seria un partit molt tancat. Volíem els tres punts però no ha estat possible”. “Teníem una baixa tan important com la de Fran Fernández i això ha estat un llast per a nosaltres”CHUS MARTÍN. TÈCNIC DEL BARCELONETA WATERPOLO. LLIGA DE CAMPIONS GRUP 1 POS. EQUIP 1 Pro Recco 2 At. Barceloneta 3 Brescia 4 Telekom Budapest 5 Dinamo Moscou 6 Eger 7 Steaua 8 Crvena Zvezda Darrera actualització: 23-01-2019 16:45:04

152

PTS 18 13 13 12 6 6 3 0

PJ 6 6 6 6 6 6 6 6

GF 86 67 52 67 66 56 39 22

Gener 2019

GC 43 53 40 45 56 75 68 75

BETEVÉ – 22/01/2019 - https://beteve.cat/esports/atletic-barceloneta-steaua-previa-2019/

L’Atlètic-Barceloneta rep l’Steaua a la Champions Els mariners s'enfronten amb el penúltim classificat PER: Carles Alcoyent

El Club Natació Atlètic-Barceloneta tancarà la primera volta de la fase de grups de la Champions contra l’Steaua de Bucarest, el 23 de gener a les 19.15 h. El conjunt de Chus Martín ocupa la segona posició del grup A.

Els mariners disputaran dos partits seguits contra els romanesos ja que l’Steaua serà el rival de la setena i la vuitena jornada de l’Eurolliga. El conjunt de Bucarest és penúltim amb un bagatge d’una victòria en sis partits jugats; mentre que l’Atlètic-Barceloneta en suma 13 després de perdre amb el Pro Recco (11-15) i empatar a vuit amb l’altre equip italià del grup, l’AN Brescia.

L’objectiu de l’equip de Chus Martín és aconseguir la victòria que els permeti continuar en les posicions capdavanteres del grup. Un cop acabi aquesta fase, els quatre primers es classificaran per a la final a 8, que es disputarà del 6 al 8 de juny a Hannover (Alemanya)

153

Gener 2019

LA VANGUARDIA – 22/01/2019 - https://www.lavanguardia.com/deportes/20190122/454260453739/granocasion-del-barceloneta-ante-el-steaua-para-reencontrarse-con-el-triunfo.html

Gran ocasión del Barceloneta ante el Steaua para reencontrarse con el triunfo PER: EFE

El Atlétic Barceloneta tiene este miércoles (19.15 horas), en la piscina Sant Sebastià, una magnífica ocasión ante el Steaua de Bucarest para romper la racha de dos partidos sin ganar en la Liga de Campeones y mantenerse segundo del grupo A, en la última jornada de la primera vuelta. El conjunto barcelonés empató en la anterior jornada ante el Brescia (8-8) después de caer ante el Pro Recco (11-15) por lo que ante los rumanos, penúltimos en la clasificación con solo tres puntos, debería reencontrarse con el triunfo ante su público.

Con siete puntos de ventaja sobre el quinto clasificado, el Eger húngaro, los hombres de Chus Martín tienen asegurada su participación en la Final a Ocho, pero su objetivo es conservar esa segunda posición que comparte con el Brescia.

El equipo del Ejército rumano pierde muchos enteros cuando juegan como visitantes. En la última jornada cayó en la piscina del Dinamo Moscú (16-4) y solo han sido capaces de ganar al colista (83), el Estrella Roja, en seis jornadas.

Fran Fernández es la única baja que tiene Chus Martín para este partido. El internacional español tiene una fractura en el hombro derecho que ya le impidió jugar el anterior partido de esta competición contra el Brescia.

El Steaua podría no contar con uno de sus mejores jugadores, el montenegrino Uros Cuckovic, que se lesionó el pasado fin de semana en las semifinales de la Copa rumana, lo que no fue óbice para que su equipo ganara la final (12-6) al Oradea con la destacada actuación del croata Jerko Marinic.

154

Gener 2019

Por su parte, el Atlétic Barceloneta no tuvo piedad (8-26) del Waterpolo Navarra en la Liga Premaat con Alberto Munárriz y Álvaro Granados como máximo goleadores con cuatro tantos cada uno.

Del resto de la jornada en el grupo A destaca el partido que jugarán en Budapest este martes (18.30 horas) el Ferencvaros contra el AN Brescia, los dos rivales del conjunto barcelonés en la lucha por la segunda posición del grupo.

El líder, el Pro Recco italiano, visitará este miércoles la piscina del Dinamo de Moscú, para sumar su séptima victoria y seguir invicto. En Belgrado, el colista, el Estrella Roja, recibe (20.30 horas) al Eger húngaro, quinto clasificado con solo dos triunfos.

155

Gener 2019

LA VANGUARDIA – 23/01/2019 - https://www.lavanguardia.com/deportes/20190123/454277931762/11-8-elbarceloneta-gana-al-steaua-con-mas-complicaciones-de-las-previstas.html

11-8. El Barceloneta gana al Steaua con más complicaciones de las previstas PER: EFE El Atlétic Barceloneta se reencontró este miércoles con el triunfo (11-8) en la Liga de Campeones de waterpolo tras dos tropiezos consecutivos en su piscina al derrotar a un Steaua de Bucarest que opuso mucha resistencia durante tres de los cuatro períodos.

El triunfo refuerza la segunda posición de los barceloneses en el grupo A, que amplían a dos puntos su ventaja sobre el AN Brescia, que solo pudo sumar un empate (8-8) en su visita a la piscina del Ferencvaros húngaro.

El Steaua, penúltimo de la clasificación, no se lo puso fácil a los de Chus Martín, que no aseguraron el triunfo hasta el último cuarto cuando Alejandro Bustos puso el 10-7 a cinco minutos del final.

El acierto de Jerko Marinic (4 goles) y Minea Gheorghe (2 goles) y la gran actuación de Marius Tic bajo los palos propició que al Atlétic Barceloneta le costara mucho tumbar al conjunto rumano.

Se adelantó el Steaua con un gol de Marinic al minuto y medio de comenzar un partido que durante 21 minutos fue un toma y daca con los barceloneses siempre arriba en el marcador pero sin lograr despegarse de su rival. El conjunto marinero no lograba batir a Tic con lanzamientos exteriores y tuvo que recurrir a los pases a Vrlic y Tahull en los dos metros para darle la vuelta al partido (3-1, min. 6).

El Steaua no se arrugó y devolvió la igualdad al luminoso con un gol de Gheorghe al inicio del segundo cuarto (3-3, min. 9) que puso en alerta a los locales.

156

Gener 2019

Felipe Perrone cogió las riendas del equipo en ataque y encadenó tres goles consecutivos, dos de ellos de penalti, para devolver el mando del marcador al Atlétic Barceloneta, que se fue al descanso con dos goles de ventaja tras un tanto de Larumbe (7-5).

No consiguieron romper el partido definitivamente los de Chus Martín en el tercer cuarto y los rumanos se metieron de nuevo en el mismo con un nuevo tanto de Marinic y el primero de Prioteasa (7-7, min. 21). Mallarach deshizo el empate para llegar al último cuarto con ventaja (87).

Dado que el Atlétic Barceloneta no tenía su día en ataque, se aplicó en defensa durante el cuarto final propiciando muchos malos lanzamientos de su rival. Un parcial de 3-0 en tres minutos, con tantos de Munárriz, Alejandro Bustos y Famera sentenció el partido a dos minutos de su conclusión con el 11-7.

- Ficha técnica:

11. Atlétic Barceloneta (7+4): Miki Linares, Granados (-), Munárriz (1), Vrlic (1), Larumbe (1), Mallarach (2), Alejandro Bustos (1) -equipo inicial-, Famera (1), Prieto (-), Tahull (1), Perrone (3, 2p) y Pau Linares (-).

8. Steaua Bucarest (5+3): Tic, Marinic (4), Fulea (-), Kapotsis (1), Dereviankin (-), Ghiban (-), Goanta (-) -equipo inicial-, Gheorghe (2), Chioveanu (-), Cuckovic (-), Popescu (-) y Prioteasa (1).

Árbitros: Michiel Zwart (Países Bajos) y Marco Matijevic (Croacia). Eliminados: Andrei Ghiban (min. 20) y Dimitri Goanta (min. 32), por el Steaua de Bucarest.

Parciales: 3-2, 4-3, 1-2 y 3-1.

Incidencias: partido correspondiente a la séptima jornada del grupo A de la Liga de Campeones de waterpolo disputado en la Piscina Sant Sebastià de Barcelona ante unos 400 espectadores

157

Gener 2019

BETEVÉ – 23/01/2019 - https://beteve.cat/esports/atletic-barceloneta-steaua-2019/

L’Atlètic-Barceloneta derrota l’Steaua a la Champions (11-8) Han disputat la 7a jornada de la LEN Champions League PER: Carles Alcoyent L’Atlètic-Barceloneta s’ha enfrontat a l’Steaua Bucarest en la setena jornada de la Champions League de waterpolo. Els mariners s’han imposat a l’Steaua per 11 a 8, i amb aquesta victòria es situen segons del grup A amb 16 punts, a dos punts del líder, el Pro Recco.

L’Steaua fa suar El partit ha començat amb un primer quart molt igualat, els barcelonins no han aconseguit escapar-se del marcador i el resultat al final del primer temps ha estat de 3 a 2. Als últims minuts del segon temps, el Barceloneta ha aprofitat per deixar una distància de dos gols als romanesos, deixant el marcador 7 a 5. Al tercer període, l’Steaua no ha volgut deixar el partit per perdut i amb un parcial de 1 a 2 ha deixat el resultat del tercer temps 8 a 7. A l’últim quart, el Barceloneta ha sortit amb ganes de tancar el partit i ha aconseguit deixar una distància de tres gols definitiva de 11 a 8. Amb aquesta victòria, el Barceloneta finalitza la primera volta de la Champions amb un balanç de 5 victòries, un empat davant l’AN Brescia italià i una derrota contra el Pro Recco genovès.

158

Gener 2019

Divisió d’Honor de waterpolo BETEVÉ – 21/01/2019 - https://beteve.cat/esports/navarra-atletic-barceloneta-2019/

L’Atlètic-Barceloneta, imparable a Navarra Els mariners sumen 13 victòries en 13 partits PER: Carles Alcoyent

L’Atlètic-Barceloneta no ha tingut cap problema a mantenir la imbatibilitat a la Divisió d’Honor de waterpolo. L’equip de Chus Martín s’ha imposat al Navarra per 8 a 26.

L’Atlètic-Barceloneta, imparable Des d’un bon inici, els mariners han demostrat que no abaixarien la guàrdia davant el conjunt de Manel Silvestre. El primer quart ha acabat amb victòria de l’Atlètic-Barceloneta per 0 a 5. La mateixa diferència de gols que hi ha hagut en el segon quart, cosa que ha fet que al descans el resultat fos de 2 a 12 per als visitants.

Després del descans, la dinàmica ha continuat. En el tercer quart hi ha hagut un altre parcial de cinc gols per als mariners, que han entrat a l’últim període amb un 6 a 21 a favor. L’últim quart també ha acabat favorable al Barceloneta i amb Álvaro Granados i Alberto Munárriz com a màxims golejadors del partit.

I ara, la Champions Després de la victòria a la piscina de la Ciutat Esportiva Amaya, l’Atlètic-Barceloneta tornarà a centrar-se en la Champions. Els mariners rebran el 23 de gener la visita de l’Steaua de Bucarest, després de l’empat a 8 amb el Brescia en l’última jornada.

159

Gener 2019

Waterpolo, llibres, anuaris BETEVÉ – 17/01/2019 - https://beteve.cat/esports/anuari-waterpolo-10-anys-2019/

10 anys de l”Anuari del waterpolo català’ El llibre de referència d'aquest esport compleix una dècada PER: Carles Alcoyent

L’any 2009, el periodista i exjugador de waterpolo Dani Pajuelo va tenir una iniciativa que, amb el pas dels anys, s’ha convertit en un llibre de capçalera per als amants del waterpolo. Fa 10 anys va néixer l”Anuari del waterpolo català’, un recull de tots els jugadors de waterpolo de tots els clubs catalans.

160

Gener 2019

Una dècada i milers de fotografies L”Anuari del waterpolo català’ és, bàsicament, posar nom, cognoms i cares a tots els esportistes que practiquen aquest esport i estan federats. En aquesta desena edició, el llibre mostra els 275 equips dels 37 clubs catalans i que van des de les categories absolutes fins als benjamins. En total, més de 4.000 jugadors, tècnics, directius i àrbitres que cada cap de setmana participen en aquest esport anomenat waterpolo.

Durant l’acte de presentació, el responsable de la publicació, Dani Pajuelo, ha agraït la col·laboració de tots els esportistes, tècnics i responsables dels clubs catalans i ha afirmat que ja estan pensant en la pròxima portada “que podria ser a la Barceloneta, lloc on es va jugar per primera vegada aquest esport al nostres país.”

Una presentació digne dels 10 anys L”Anuari’ ha estat presentat a l’Antiga Fàbrica Estrella Damm i ha comptat amb la presència del president de la Federació Catalana de Natació, Enric Bertran. El màxim responsable de la natació

161

Gener 2019

catalana ha destacat la importància de l”Anuari’ i ha dit que “és una llàstima que no existís en les èpoques en les quals jo vaig ser jugador”. El director de la UFEC (Unió de Federacions Esportives Catalanes), Jordi Sans, exjugador de waterpolo ha demanat que “ara en Dani també faci un àlbum de cromos i sinó, com a mínim, que no pari de fer aquesta feina pel waterpolo català.” També han estat presents esportistes en actiu. Alguns d’ells han estat protagonistes de les portades de l”Anuari’. Enguany, els encarregats de posar-li la imatge han estat la jugadora del Club Esportiu Mediterrani, Clara Espar i el jugador del Club Natació Sabadell, Sergi Cabanas. Ells dos han agafat el relleu d’altres waterpolistes que també han cedit la seva imatge per a l”Anuari”.

Els protagonistes de les portades 2018

Bernat Sanahuja, Mireia Guiral, Gerard Cuacos i Ruth Ariño

2017

Dani López Pinedo i Laura Ester

2016

Mario Lloret i Paula Crespi

2015

Maica Garcia i Albert Español

2014

Anni Espar, Iñaki Aguilar, Marc Minguell i Marta Bach

162

Gener 2019

Portades per a tots els gustos Les edicions anteriors al 2014 no tenien cap protagonista a la portada, però l”Anuari’ ja existia. De fet, des del 2009, la coneguda com la Bíblia del waterpolo és present en molts clubs i molts amants d’aquest esport l’adquireixen per tenir-ne un record.

163

Gener 2019

Club Natació Atlètic-Barceloneta, Institut Guttmann, foment de l’esport, natació, waterpolo BETEVÉ – 16/01/2019 - https://beteve.cat/esports/institut-guttmann-barceloneta/

Classe magistral de waterpolo de l’Atlètic-Barceloneta a l’Institut Guttmann Jugadors, entrenador i directius del club mariner visiten l'Institut Guttmann per un conveni entre les dues entitats PER: Raúl Muñoz

Una àmplia representació del Club Natació AtlèticBarceloneta, amb gairebé tota la plantilla al capdavant, ha fet una visita a l’Institut Guttmann, fruit d’un conveni entre ambdues entitats que van signar l’any passat. El club ha donat una aportació econòmica, material esportiu i ha fet una classe informal de waterpolo amb alguns dels pacients a la piscina. A la trobada, els jugadors han explicat als pacients alguns dels aspectes tècnics del waterpolo, però el més important és que han passat una bona estona plegats. Un

164

Gener 2019

dels objectius del conveni de col·laboració és el foment de la pràctica esportiva tan important per als pacients de l’Institut Guttmann.

La natació, un esport de rehabilitació

La natació és un dels esports que millor s’adapten a la rehabilitació de persones afectades per una lesió medul·lar, dany cerebral adquirit o qualsevol discapacitat d’origen neurològic. Tal com destaca el coordinador d’Sports & Life Guttmann Club, Àlex Caston, “qualsevol activitat esportiva té molta importància, no només en àmbit físic sinó també en àmbit emocional i social”. Alguns pacients de l’Institut Guttman ja van participar en una activitat prèvia, en aquest cas a les instal·lacions del Club Natació Atlètic-Barceloneta.

165

Gener 2019

Copa del Rei de waterpolo BETEVÉ – 26/01/2019 - https://beteve.cat/esports/sorteig-copa-rei-waterpolo/

El sorteig de la Copa del Rei de waterpolo no aparella cap barceloní El campionat es disputarà del 15 al 17 de febrer a les instal·lacions del CN Mataró PER: David Bertran

El sorteig de la Copa del Rei de waterpolo que es disputarà a Mataró no ha aparellat cap equip barceloní en els quarts de final de la competició. El quadre ha quedat així:

Quarts de final (15 de febrer)



11.30 h. Real Canoe – CN Barcelona



13.15 h. CN Atlètic-Barceloneta – CN Terrassa



15.30 h. CE Mediterrani – CN Sabadell



17.15 h. CN Mataró – CN Sant Andreu

166

Gener 2019

L’Atlètic-Barceloneta, el gran favorit L’equip mariner és l’actual campió de la competició després de guanyar la final de l’any passat contra el Terrassa i ha guanyat en les últimes sis edicions amb un total de 14 títols a les seves vitrines. Cap equip no ha aconseguit més Copes que els homes entrenats per Chus Martín i aquest any es perfilen també com a màxim favorits després que quedar en el primer lloc de la Lliga.

El Sabadell, l’últim guanyador abans de l’era marinera

L’últim guanyador abans de la ratxa de l’Atlètic-Barceloneta va ser el CN Sabadell, quan l’any 2012 va superar per un gol l’equip mariner i es va endur el títol a les instal·lacions del Sant Andreu.

167

Gener 2019

LA VANGUARDIA – 24/01/2019 - https://www.lavanguardia.com/deportes/20190124/454284184211/elbarceloneta-terrassa-sera-el-plato-fuerte-de-cuartos-de-la-copa-del-rey.html

El Barceloneta-Terrassa será el plato fuerte de cuartos de la Copa del Rey 5 o alizd ctu A :7 3 9 1 /0 4 2

PER: EFE El Atlètic Barceloneta y el CN Terrassa, los dos mejores equipos del waterpolo español en la actualidad, quedaron este jueves emparejados en los cuartos de final de la 33º Copa del Rey Premaat que se disputará en la piscina descubierta Joan Serra del CE Mataró del 15 al 17 de febrero. El sorteo de la competición celebrado este jueves en la Nave Gaudí de Mataró fue caprichoso y reunió en la primera ronda a los dos finalistas de la pasada edición, ganada por el club barcelonés, que en Mataró optará a su séptimo título consecutivo y al decimoquinto de su historia. En el mismo lado del cuadro de competición quedaron emparejados el Real Canoe y el CN Barcelona Vista, que abrirán el torneo el día 15 de febrero en la piscina Joan Serra a las 11.30 horas con los barceloneses, terceros en la Liga, como favoritos. El equipo anfitrión, el Quadis Mataró, debutará contra el CN Sant Andreu en el partido más igualado a priori de cuartos, ya que son quinto y sexto respectivamente en la Liga. Este fin de semana se enfrentan en el mismo escenario donde se disputará la Copa. Los cuartos de final de la Copa del Rey Premaat los completarán el encuentro entre el CE Mediterrani y el Astralpool Sabadell con los barceloneses como favoritos. El presidente de la Federación Española de Natación, Fernando Carpena, presente en el sorteo, animó a los clubes de waterpolo a invertir para que este deporte sea "un producto con una imagen más atractiva".

168

Gener 2019

"Necesitamos más esponsor como Premaat para conseguir más visibilidad, además de complicidades públicas y privadas, cada uno en nuestros niveles, para lograrlo", comentó el presidente de la federación. CUARTOS DE FINAL: Viernes, 15 Real Canoe-CN Barcelona Vista (11.30 horas) Atlétic Barceloneta-CN Terrassa (13.15 horas) CE Mediterrani-Astralpool Sabadell (15.30 horas) Quadis Mataró-CN Sant Andreu (17.15 horas).

169

Gener 2019