En castellà
Un capricho de la naturaleza, Versal, 1988. Trad. de M.. José Rodellar. Un invitado de honor, Tusquets, 1988. Trad. de Esteban Riambau. La gente de July, Círculo de Lectores, 1988. Trad. de Barbara McShane i Javier Alfaya. El abrazo de un soldado, Espasa, 1992. Trad. de Jesús Pardo Nadie que me acompañe. Ediciones B, 1995. Trad. de José Manuel Álvarez Flórez. Ningún lugar semejante (recull de relats), Planeta, 2000. Trad. de Barbara McShane i Javier Alfaya. Un arma en casa. Punto de lectura, 2001. Trad.de Carmen Francí. El encuentro, Ediciones B, 2002. Trad. de Montserrat Gurguí i Hernán Sabaté. Saqueo (recull de relats), Ediciones B, 2004. Trad. de Diego Friera i M. José Pérez. Atrapa la vida, Bruguera, 2006. Trad. de M. A. Menini. Beethoven tenía algo de negro, Bruguera, 2008. Trad. de Francisco Rodríguez de Lecea.
En anglès
Assaig: The Essential Gesture: Writing, Politics and Places, 1988 The Black Interpreters, 1973 Writing and Being: The Charles Eliot Norton Lectures, 1995.
Biblioteca Barceloneta – La Fraternitat El Conservador Nadine Gordimer Data tertúlia: 24 d’abril 20112 Hora: 19 hores Conductor: Dolors Udina
L’autora Nadine Gordimer (1923) és una escriptora sud-africana que ha escrit més de vint llibres entre novel·les i reculls de contes. La característica principal de la seva obra és la consciència de la seva època i pràcticament en tots els seus escrits reflexiona i denuncia la situació de segregació en què vivien els negres en el règim de l'apartheid i les injustícies i desigualtats entre blancs i negres, i rics i pobres, així com els conflictes interètnics entre afrikaners, xhosas i zulús. Gordimer va néixer en una petita ciutat minera a la vora de Johannesburg, de pares jueus immigrants (el pare era lituà i la mare anglesa), i hi ha viscut fins al dia d’avui. Va començar a escriure de molt petita i de seguida va prendre consciència de les desigualtats de la vida sud-africana. Tal com ella explica: "Vaig anar al col·legi de Nostra Senyora de la Pietat, però allí no hi havia cap pietat envers els negres. Anava a classes de dansa: no hi anava cap nena negra. A la biblioteca, que era tan valuosa per a mi, no deixaven entrar els negres. Tot això va afectar la meva consciència. Em vaig començar a preguntar per què". Les lectures que va fer de petita a la biblioteca van ser influències cabdals en la seva carrera d’escriptora. Va publicar el primer relat quan tenia només 15 anys, sota la influència del llibre The Jungle d'Upton Sinclair, una novel·la de protesta social a Amèrica que la va fer pensar en la vida dels miners del seu propi país. El marc ètic de la seva obra va quedar establert quan va llegir per primer cop Sartre i Camus. Sota la seva influència, va adoptar el paper de testimoni del destí de Sud-àfrica. Els quinze reculls de relats i les setze novel·les (publicades entre 1953 i 2007) que va escriure estan poblades per personatges, sobretot sud-africans, que viuen ignorant el món que els envolta i fent veure que no saben de què va. L’objectiu de l’autora és fer-los reconèixer l'evidència de la realitat per destrossar la mentida en què viuen. El 1991 li van concedir el premi Nobel "pel gran benefici per a la humanitat de la seva obra èpica". Les novel·les, que en moltes ocasions aprofundeixen en el tema de fons dels seus contes i relats, narren les distorsions emocionals produïdes per l'apartheid, així com, anys després, les convencions que sobreviuen d'aquella societat. Si hi ha un principi darrere l'escriptura de Nadine Gordimer, des dels anys 60 fins a la
democratització de Sud-àfrica als 90, és la cerca de la justícia. La seva preocupació no és la ideologia sinó les conseqüències ambigües de la ideologia a les vides dels homes i dones individuals. Gordimer va ser membre fundadora del Congrés Nacional Africà (ANC), que va ser durant molts anys clandestí, i va defensar fermament la sortida de la presó del seu amic Nelson Mandela. El 1958, el govern sud-africà va prohibir Un món d'estranys, que descrivia les dificultats experimentades per un britànic per establir amistats amb sud-africans negres al Johannesburg segregat. Més de 20 anys després, van prohibir La filla de Burger, una de les seves obres mestres juntament amb El conservador, La història del meu fill i La gent de July. En aquesta darrera novel·la descriu una família blanca que fuig de la guerra civil amb l'ajuda del seu servent negre, July, que els porta al seu poble. Vista cronològicament, l’obra de Nadine Gordimer no només reflecteix la seva pròpia consciència política i la maduració com artista --el lirisme i la preocupació per la superfície sensual de les coses dels primers llibres han donat pas a un augment de la preocupació amb les idees-- sinó també els canvis en el clima polític de Sud-àfrica.
Bibliografia En català
La història del meu fill, Ed. de l’Eixample, 1991. Trad. de Roser Berdagué I Mònica Martín. El salt i altres histories (recull de relats), Ed. de l’Eixample. Trad. de Dolors Udina. La filla de Burger, Edicions 62, 2002. Trad. de Mercè López Arnabat. Seducció, Proa, 2004. Trad. d’Albert Giralt de Gispert.
En castellà
Un mundo de extraños, Tusquets, 1974. Trad. de Salustiano Masó. El conservador, Tusquets, 1974. Trad. de Manuel Sáenz de Heredia. Ocasión de amar, Versal 1986. Trad. de Fordi Fibla. El ultimo burgués, Versal, 1987. Trad. de Jordi Fibla.