NOVEMBRE 2015
Un surfista rescata un banyista engolit pel temporal a la Barceloneta ................................................... 3 «El surfista em va salvar la vida» ........................................................................................................................ 5 “Los mercados de ‘manteros’ han secuestrado Barcelona” ....................................................................... 7 Barcelona pasará la campaña de invierno llena de superyates ................................................................. 9 Urgencias deficitarias y dañadas en el Hospital del Mar de Barcelona ................................................ 11 La policia seguirà al Port durant dies per evitar la presència de manters ........................................... 15 15-10: El Barceloneta pisa fuerte en la Champions.................................................................................... 17 Rescaten una balena perduda al port de Barcelona .................................................................................. 20 Dos mossos rescaten un pescador que s’ofegava a la Barceloneta ...................................................... 21 Catalunya ja té 50.000 pisos turístics regularitzats .................................................................................... 23 Dos mossos rescatan a un anciano que había caído al mar en la Barceloneta .................................. 26 Sacrifican a la ballena aparecida en la Barceloneta por su mal estado de salud .............................. 28 “Cal temps per revertir un model fora de control” .................................................................................... 29 L'Atlètic Barceloneta guanya el derbi mariner i lidera la lliga de waterpolo ...................................... 34 L'alcaldessa sense escut...................................................................................................................................... 35 El barrio de la Barceloneta se le atraganta a Ada Colau ........................................................................... 37 Los barrenderos del mar..................................................................................................................................... 39 ‘El Vigía’ cumple 120 años informando del Puerto .................................................................................... 43 El fin de semana gastronómico de la actriz Gwyneth Paltrow por España ......................................... 45 Colau es compromet a perseguir més els pisos turístics il·legals ........................................................... 47 Quan qui té menys és qui dóna més ............................................................................................................... 49
2
Novembre 2015
EL PERIÓDICO - 3/11/2015 - http://www.elperiodico.cat/ca/noticias/barcelona/surfista-rescata-banyista-engolitpel-temporal-barceloneta-4641260
Un surfista rescata un banyista engolit pel temporal a la Barceloneta -
L'acció ha salvat la vida al nedador, que s'estava ofegant a uns 250 metres de la platja davant de Barcelona
-
Els serveis d'emergència han arribat una vegada l'home estava en terra
El nedador s'estava ofegant a uns 250 metres de la platja. VICENS FORNER / sl
Un surfista barceloní ha rescatat un home d'uns 70 anys aquest matí en una platja de la Barceloneta. El fort temporal que ha castigat el litoral català ha engolit el banyista fins a uns 250 metres de la costa. Un vianant ha alertat un dels surfistes que estaven a la platja -on aquest dimarts onejava la bandera vermella-, Jordi Forner, un dels practicants més coneguts d'aquest ambient, que s'ha llançat a l'aigua per rescatar l'home.
Forner, de 37 anys, s'ha aproximat fins al banyista i l'ha col·locat sobre la planxa amb la qual han pogut arribar fins a la platja. En les imatges del rescat es pot veure com Forner aprofita una onada per acostar-se a la sorra. Els Bombers de la Generalitat i el Servei d'Emergències
3
Novembre 2015
Mèdiques han arribat al lloc una vegada ja amb el banyista en terra, que ha pogut marxar a casa pel seu propi peu després d'una petita revisió. Els serveis d'emergència han arribat tard perquè la trucada d'auxili ha assenyalat una mala ubicació del lloc de l'incident, que ha passat a la platja del passeig Marítim.
No és la primera vegada que un surfista rescata un banyista que s'ofega a les platges de Barcelona. Aquest accident passa en un moment de conflicte entre l'Ajuntament de Barcelona i els practicants de surf. De totes maneres, l'embolic de normatives no frena la creixent afició pel surf. Entrar a l'aigua amb la bandera vermella, que prohibeix el bany, suposa segons l'ordenança actual unes multes d'entre 750 i 1.500 euros.
"A l'estiu no se'ns permet compartir espai amb els banyistes perquè se'ns considera una embarcació, i a l'hivern, quan ja no hi ha zona abalisada, si oneja el vermell, ens exposem que ens treguin de l'aigua perquè llavors sí que som com els banyistes. O sigui, o podem fer mal als altres o ens podem fer mal a nosaltres mateixos", resumia Forner, propietari de la botiga Locals Surf Barceloneta, l'octubre passat.
4
Novembre 2015
EL PERIÓDICO -5/11/2015 - http://www.elperiodico.cat/ca/noticias/barcelona/surfista-salvar-vida-4646447
«El surfista em va salvar la vida» El banyista rescatat a la Barceloneta recorda els 20 minuts que va passar a l'aigua PER: IGNASI FORTUNY El retrobament: José Alonso i Jordi Forner s'abracen, ahir. FOTO: VICENS FORNER
«Em va salvar la vida». A José Alonso, el banyista de 60 anys que aquest dimarts va ser rescatat per un surfista a la platja de la Barceloneta, l'angoixa li va arribar a la nit quan era al llit. «Gairebé no vaig poder dormir», diu. Alonso utilitza diàriament el mar com el seu particular gimnàs, encara que ara reconeix que no hi anirà «si hi ha mala mar». Fins a l'incident admet que «no mirava el color de la bandera», que dimarts era vermella, color que indica que el bany està prohibit.
Ahir, un dia després del succés, Alonso es va desplaçar a la botiga de surf que regenta el seu salvador, Jordi Forner, per agrair-li l'acció. Allà es van abraçar recordant l'«ensurt», que 24 hores més tard Alonso va qualificar d'«experiència». Forner, un popular surfista de la zona, va ser alertat per dos joves que practicaven pàdel surf (tots dos van intentar ajudar Alonso sense èxit) que un banyista es trobava a uns 300 metres de la costa sense poder tornar. Forner, que ja acabava la seva jornada matutina de surf, es va llançar a l'aigua a socórrer Alonso i tots dos van aconseguir arribar fins a la platja a sobre de la planxa del surfista barceloní.
5
Novembre 2015
Alonso rememora els seus 20 minuts a l'aigua: «Era a prop de l'aigua fent exercici quan el mar em va engolir». Les hores de gimnàstica a la platja han familiaritzat aquest veí de la Barceloneta amb el mar: «No m'havia passat mai una cosa semblant, però em vaig mantenir calmat a l'estar més o menys acostumat a aquest mar». «M'hi he ficat en condicions iguals o pitjors moltes vegades», va afegir fent memòria. Alonso fa cada dia exercici a la platja, a un metre i mig dins de l'aigua aproximadament, i després neda. Aquest dimarts el mar el va arrossegar cap a dins abans de la seva sessió de natació. «Era impossible tornar a la sorra. Per sort el corrent no em va portar cap a l'espigó», va recordar alleujat.
La feina dels surfistes
Alonso, que recorda que no és la primera vegada que un surfista auxilia un banyista a la Barceloneta, alaba la valentia dels practicants de surf en casos com el seu. «Fan una gran feina. Sense ells segurament seria al fons del mar», va assenyalar. L'home remarca la gran importància de l'actuació de Forner. «No crec que hagués aguantat 10 minuts més», assenyala. Tot i la seva infracció, la policia no el va multar. «Em van dir que prou càstig vaig tenir amb l'ensurt», va revelar.
Aquest desocupat seguirà anant al seu particular gimnàs «faci fred o faci calor». «Però seré més prudent», promet.
6
Novembre 2015
EL PAIS - 6/11/2015 - http://ccaa.elpais.com/ccaa/2015/11/05/catalunya/1446755686_708974.html
“Los mercados Barcelona”
de
‘manteros’
han
secuestrado
Los paradistas acusan al ‘top manta’ del descenso de las ventas PER: ALFONSO L. CONGOSTRINA Vendedores ambulantes legales e ilegales en la zona portuaria. / JUAN BARBOSA
Los ambulantes que venden artesanía en el muelle del Depósito y los anticuarios de la plaza del Portal de la Pau de Barcelona se han plantado esta semana contra las decenas de manteros con los que comparten clientes. Ángeles García, secretaria de la asociación de artesanos Palau de Mar, denunció ayer que los 22 paradistas a los que representa llevan “18 años aquí y desde hace dos meses esta zona se ha convertido en una pesadilla, hemos reducido nuestras ventas un 80%”. Los vendedores ambulantes legales de esta zona del barrio de la Barceloneta ofrecen sus creaciones a diario durante los meses de verano y en invierno concentran su actividad sólo los fines de semana. En Colón los anticuarios plantan sus carpas los festivos. Ambos colectivos se han unido y han iniciado una campaña de pancartas y pegatinas protestando por la inacción de las Administraciones contra los ilegales. “Perdemos dinero diariamente y nosotros, al contrario que ellos, estamos obligados a pagar la cesión del lugar, impuestos y la cuota de autónomos”, critica la secretaria de los artesanos.
7
Novembre 2015
“Que quede muy claro que esto no es un top manta, es un auténtico mercadillo ilegal y un secuestro de la ciudad”. La artesana critica que los manteros consiguen “agobiar” a los posibles compradores y se han adueñado de lugares como la barandilla de muelles de Depósito donde ya “no se sientan los turistas para contemplar los barcos”. “Además, hay mayoristas y tiendas de souvenirs que han colocado a trabajadores a vender en el top manta, como si fuera una franquicia de su negocio”, revela la artesana. “Las leyes deben ser iguales para todos, Recasens y Jané [comisionado de la Guardia Urbana y el consejero de Interior, respectivamente] son responsables de esta inacción que está acabando con nuestra forma de ganarnos la vida”, denuncia. Precisamente ayer, el exalcalde Xavier Trias reclamó a Ada Colau actuar inmediatamente para evitar la situación que denuncian los paradistas. Aunque el convergente aseguró: “Creo que la alcaldesa no tiene ningún interés en solucionarlo”. El líder del PP en el Ayuntamiento de Barcelona, Alberto Fernández, exigió ayer a Colau que ponga fin al “zoco del top manta” y pidió la colaboración entre cuerpos policiales para atajar rápidamente el problema.
8
Novembre 2015
EXPANSIÓN - 7/11/2015 - http://www.expansion.com/directos/2015/11/07/563e4f1e46163f1f248b45e5.html
Barcelona pasará la campaña de invierno llena de superyates Oneocean Port Vell Consigue una ocupación del 100% en barcos de gran eslora. PER: HÉCTOR ATIENZA Vista aérea de la Marina Oneocean Port Vell de Barcelona EXPANSION
Barcelona tiene este invierno lo que muchas otras ciudades mediterráneas sueñan desde hace años: una base para superyates llena de barcos de gran eslora.
La nueva marina OneOcean Port Vell, con vistas a la plaza de Colón y a la Barceloneta a partes iguales, ha conseguido en un tiempo récord el 100% de su ocupación (148 amarres) como base invernal. No cabe una embarcación más de gran eslora en sus instalaciones después de nueve meses de actividad. "Estamos desviando yates a otras bases porque no tenemos capacidad para su atraque", destaca el director de la marina OneOcean Port Vell, Paul Cook.
Al poner en marcha este proyecto en Barcelona, Cook, que anteriormente había sido capitán de portaaviones en la Royal Marine y más tarde patrón de embarcaciones privadas, consultó las
9
Novembre 2015
necesidades de las tripulaciones de superyates en cada estancia. El objetivo era ofrecerles el mejor servicio de forma permanente en la Ciudad Condal. "Nuestros clientes buscan una marina de máxima seguridad para amarrar durante todo el invierno. Un lugar donde también puedan hacer trabajos de mantenimiento en el yate con la máxima profesionalidad antes de la próxima temporada", comenta el directivo británico.
Durante la campaña de verano, los yates más exclusivos del mundo suelen navegar por las costas de Baleares y la Costa Azul francesa. Unas travesías entre las que OneOcean Port Vell se ha posicionado como base invernal. "OneOcean Port Vell genera un impacto económico anual en la ciudad de 750 millones de euros", añade.
Al otro lado de la valla que protege esta base de embarcaciones de lujo, su llegada no se ha visto con tan buenos ojos por los nuevos inquilinos del ayuntamiento. Antes de las elecciones de mayo, el programa de Barcelona en Comú anunció una revisión del proyecto para "recuperar el Port Vell para usos públicos y ciudadanos", después del cambio de uso urbanístico realizado por el gobierno de Xavier Trías. Sin embargo, todavía "nadie del Ayuntamiento ha contactado con nosotros. Me gustaría saber qué piensa la alcaldesa Ada Colau de este proyecto. Barcelona puede perder muchas oportunidades si dejan de venir estas personas con gran poder adquisitivo".
10
Novembre 2015
EL DIARIO.ES - 9/11/2015 - http://www.eldiario.es/catalunya/diarisanitat/urgencias-Hospital-Mar-deficitariasdanadas_6_450464979.html
Urgencias deficitarias y dañadas en el Hospital del Mar de Barcelona Los pacientes esperan hasta 12 horas para ser atendidos en urgencias y hasta cuatro y cinco días para ser ingresados en planta y cuando llueve los pacientes instalados en los pasillos se ven afectados por las goteres Este martes la alcaldesa de Barcelona, Ada Colau y la comisionada de salud, Gemma Tarafa, visitan el centro El Consorci Parc Salut Mar tiene un 19% de camas cerradas, según datos de los trabajadores facilitados a Catalunya Plural PER: CARALP MARINE Camilas de las ambulancias instaladas en los pasillos de las urgencies del Hospital del Mar para poder atender a los pacientes.
Hasta 12 horas de espera para ser atendidos en las urgencias. Hasta cuatro y cinco días esperando para ser ingresados en planta. Camillas en los pasillos, enfermeras mezclándose con familiares y material sanitario, ambulancias que no pueden salir porque por la falta de camillas se utilizan las del transporte sanitario.
Lo que pasa en las urgencias del Hospital del Mar es un poco lo que pasa en la gran mayoría de centros sanitarios públicos catalanes, que debido a una disminución de los recursos en los últimos años han vivido un aumento de la presión asistencial y una carga de trabajo enorme.
11
Novembre 2015
Mientras que un paciente no debería estar más de 24 horas en las urgencias esperando para ser ingresado, ni más de cuatro horas esperando para ser atendido, estos márgenes se sobrepasan en el hospital de referencia de los distritos Ciutat Vella y Sant Martí. Además de eso, a las urgencias del Hospital del Mar se le suman unas instalaciones deficitarias que dificultan el trabajo, tal y como explican algunos de los trabajadores en declaraciones a Catalunya Plural. Uno de ellos lleva más de nueve años trabajando y asegura que en todo este tiempo no se ha hecho ninguna reforma.
En mayo de 2015 se decidió retomar las obras del Hospital del Mar que ya estaban iniciadas, pero que se encontraban paradas, y que tienen por objetivo ampliar la superficie del centro un 36%. Una de las áreas que se está reconstruyendo es la de urgencias, un espacio que desde hace muchos años que no se reforma y está en un estado muy crítico. "Tenemos pacientes en los pasillos y los días que llueve estos pasillos están llenos de goteras afectando a los enfermos que se encuentran en las urgencias". Así radiografía uno de los trabajadores el estado de las instalaciones. Según el departament de Salut estas obras estarán listas a finales de 2016, momento en que las nuevas urgencias entrarían en funcionamiento.
Hace unos días Barcelona en Comú y el grupo municipal del PSC firmaban un acuerdo para incrementar las medidas sociales en el que se incluyen cuatro millones de euros para las obras del Hospital del Mar. Este martes la alcaldesa Ada Colau y la comisionada de salud Gemma Tarafa visitan el centro.
El estado de las urgencias hoy
Las urgencias del Hospital del Mar tienen en total 14 boxes para medicina general, estos boxes, según explican los trabajadores, están ahora mismo equipados con dos camas cada uno, es decir, doblando su capacidad. Con este doblamiento y con todas aquellas literas que se instalan en los pasillos de las urgencias el centro consigue una capacidad de 44 lugares para medicina general. El área de cirugía, con cinco boxes, también está doblada para poder atender a 10 pacientes, e incluso en psiquiatría, como explican algunos trabajadores, se doblan los boxes de
12
Novembre 2015
esta área con todas las repercusiones que esto puede conllevar para los pacientes, además del trato denigrante hacia la persona enferma.
El área llamada 'sala de observatorio', donde se encuentran los pacientes críticos que no están en la UCI, tiene capacidad para 11 personas, pero algunos días llega a haber, como explican trabajadores, 13 enfermos.
"Todo esto conlleva una sobrecarga de trabajo que hace que el paciente no pueda ser atendido como se merecería", denuncia uno de los trabajadores del centro a Catalunya Plural. Los trabajadores aseguran que esto también es debido a la situación de las instalaciones y piden que acaben las obras lo antes posible.
Según estos trabajadores hay pacientes que pueden pasar hasta 12 horas en la sala de espera de urgencias para que los atiendan. "Los días de saturación a las ocho de la tarde te encuentras con unos cuarenta pacientes esperando y ocho ambulancias retenidas", explica uno de los trabajadores. Se muestra muy consciente de que es una situación similar al resto de centros pero asegura que se agrava en el Hospital del Mar debido al estado de las instalaciones.
Cuentan también que sólo hay un aseo en todas las urgencias, uno que sirve tanto para señoras como para caballeros y que deben compartir los enfermos con los familiares.
La saturación en esta área la atribuyen a la falta de espacio que en parte se agrava por el cierre de camas. Si es cierto que, según un documento facilitado por los trabajadores a este diario, el Hospital del Mar no tiene ahora mismo camas cerradas, su brazo derecho, el Hospital Esperança, que funciona como soporte del Hospital del Mar precisamente para absorber aquella actividad que el Mar no puede tirar adelante, tiene actualmente 90 camas cerradas.
En cuanto a todos los centros que engloba el Consorci Parc Salut Mar, en el que está integrado el Hospital del Mar, en total hay 255 camas cerradas de 1.291 totales disponibles, es decir, un 19% de las camas del consorcio se encuentran en desuso.
13
Novembre 2015
La capacidad de las nuevas instalaciones
Según la información corporativa de la web del consorcio la primera planta de la parte nueva que se está ampliando estará destinada a las urgencias. En total, según la web, el servicio de urgencias dispondrá de 3.880m2 para la atención de pacientes, más del doble de lo que dispone ahora.
Según los datos, las nuevas urgencias tendrán 34 puntos de atención general, seis de atención de baja complejidad, seis consultorios de urgencias de baja complejidad y seis áreas de observación. Además también dispondrá de cinco puntos de atención de pacientes en paro cardíaco, politraumatismos y pacientes de ictus. En total 45 nueve puntos según especifican.
El espacio donde ahora están las urgencias continuará en activo y, según el consorcio, servirá para atender las urgencias especializadas quirúrgicas, traumatológicas y psiquiátricas, que contarán con más espacio.
El Hospital del Mar está gestionado por el Consorci Mar Parc Salut de Barcelona, creado en 2010 tras un acuerdo entre el Ayuntamiento de Barcelona y la Generalitat de Catalunya. De esta forma se constituyó un consorcio con una representación del 60% de la Generalitat y un 40% del Ayuntamiento.
El consorcio quedaba desde entonces encargado de gestionar el Hospital del Mar, el centro de referencia más grande de toda la institución, que da servicio a los usuarios de Ciutat Vella y Sant Martí, más de 300.000 usuarios. A la vez también gestiona el Hospital Esperança que, según la información corporativa del centro, actúa como centro complementario del Mar.
14
Novembre 2015
EL PUNT AVUI - 9/11/2015 - http://www.elpuntavui.cat/societat/article/5-societat/913514-la-policia-seguira-alport-durant-dies-per-evitar-la-presencia-de-manters.html
La policia seguirà al Port durant dies per evitar la presència de manters -
L'Ajuntament de Barcelona explica que el dispositiu es mantindrà el temps que calgui, però anirà baixant d'intensitat perquè “tots els barris mereixen la mateixa seguretat”
-
El comissionat de Seguretat, Amadeu Recasens, apunta que la solució no serà només policial Efectius de la policia portuària i dels Mossos, aquest dilluns davant el Palau de Mar, al Port de Barcelona Foto: ACN.
L'Ajuntament de Barcelona assegura que l'operatiu policial contra els manters al Port Vell de la ciutat durarà uns quants dies, tot i que amb diferents graus d'intensitat segons l'hora del dia i el dia concret.
Després del dispositiu conjunt que la Guàrdia Urbana, els Mossos d'Esquadra i la Policia Portuària han portat a terme aquest dilluns, el comissionat de Seguretat del consistori, Amadeu Recasens, ha explicat que l'operatiu vol prevenir que la presència de venedors ambulants a la zona, que ha crescut força últimament.
L'operació s'ha preparat des de fa setmanes, ja que és una zona de jurisdicció especial i fa falta la coordinació de tres cossos policials, sense descartar la intervenció de la Policia Nacional espanyola o la Guàrdia Civil.
15
Novembre 2015
Recasens ha explicat que cada cos és responsable de les seves competències, com ordre públic per part dels Mossos i ordenances municipals per part de la Guàrdia Urbana. És per això que ha defensat la necessitat de signar un nou conveni de col·laboració per agilitzar aquest tipus d'operatius. L'objectiu és que en cap punt de la ciutat hi hagi comerç il·legal “descontrolat”.
Recasens ha avançat que el dispositiu durarà els dies que calgui, tot i que probablement anirà rebaixant la intensitat en els propers dies. En aquest sentit, ha subratllat que “tots els barris mereixen la mateixa seguretat” i els efectius policials són limitats i, per tant, no es poden concentrar a un sol punt durant molt temps seguit.
En qualsevol cas, ha volgut deixar clar que el dispositiu no s'ha fet en resposta a les crítiques dels comerciants ni dels veïns del Raval, sinó que es portava preparant des de fa unes setmanes.
A més, ha reconegut que si pressionen la zona portuària, els venedors s'instal·laran en altres punts i la policia haurà d'anar-hi.
És per això que ha argumentat que la solució no és “només” policial, sinó que calen mesures socials i econòmiques que ja s'estan intentant. Mentrestant, ha garantit que la policia seguirà actuant. De moment, ha explicat que fins al 13 d'octubre la Guàrdia Urbana ha actuat 611 cops al Port, la majoria per venda il·legal.
16
Novembre 2015
EL MUNDO DEPORTIVO -11/11/2015 - http://www.mundodeportivo.com/waterpolo/20151111/30120835425/1510-el-barceloneta-pisa-fuerte-en-la-champions.html
15-10: El Barceloneta pisa fuerte en la Champions El equipo catalán consigue su segunda victoria en dos jornadas tras un partido coral muy completo y el festival particular de Strahinja Rasovic, autor de seis goles PER: LLUIS CARLES PEREZ El internacional Albert Español celebra uno de sus goles al Jadran Carine (PEP MORATA MD)
Tras debutar con victoria sobre el Spandau 04 alemán (9-7), el Atlètic Barceloneta sigue pisando fuerte en Europa al liquidar al Jadran Carine con notable autoridad en la 2ª jornada de la Champions: 15-10 y parciales de 4-2, 6-2, 3-4 y 2-2. El equipo catalán ha sumado su segundo triunfo –pleno de seis puntos en la clasificación– tras un partido coral muy completo y el festival particular de Strahinja Rasovic, nuevo fichaje de esta temporada y autor de seis goles. El serbio ya fue el ‘pichichi’ del Barceloneta en el primer encuentro con cinco dianas.
El conjunto catalán ha dictado el guión del partido desde el primer minuto, cuando Marc Roca ha inaugurado el marcador en la primera jugada en superioridad. Miroslav Randjic y Stefan Pjesivac han puesto por delante momentáneamente a los visitantes (1-2 en el 5’), pero esa situación ha sido un espejismo ante la avalancha posterior del Barceloneta y cierta candidez del
17
Novembre 2015
Jadran, equipo rejuvenecido y, por tanto, sin la experiencia que tiene la columna vertebral de la plantilla marinera.
Los locales han hecho gol en sus tres primeras superioridades (3-2 en el 6’) y maniatado a sus rivales con una excelente defensa. Los montenegrinos tenían incluso dificultades para lanzar contra la portería defendida por Daniel López Pinedo. Para mayor mérito, la zaga ha ejecutado su trabajo recibiendo sólo una exclusión en el primer cuarto.
Al contragolpe
Rasovic ha empezado su festival goleador al rubricar un rapidísimo contragolpe al final del primer parcial (4-2). El serbio, de 23 años y procedente del Estrella Roja, ha protagonizado un inicio fulgurante de segundo cuarto al romper el partido con otros tres goles seguidos en apenas dos minutos: 7-2 en el 10’.
El Barceloneta ha dominado al Jadran de principio a finEl Barceloneta ha dominado al Jadran de principio a fin (PEP MORATA - MD)
18
Novembre 2015
El Barceloneta se ha ido siete arriba (11-4) al comenzar el tercer cuarto y ha sabido gestionar esa ventaja hasta la conclusión del encuentro, por más que el Jadran ha logrado a continuación un parcial de 0-3 en el tercer cuarto (11-7 en el 21’). Rasovic ha logrado sus dos últimas dianas a caballo del tercer y cuarto cuartos (14-8 en el 27’). Albert Español (4) ha secundado a Strahinja en el apartado ofensivo.
Ficha técnica:
15 - Atlètic Barceloneta: Daniel López Pinedo (Miguel Linares), Balasz Sziranyi (1), Strahinja Rasovic (6), Nikolas Paul, Marc Larumbe (1), Marc Minguell (1), Marc Roca (2), Albert Español (4), Roger Tahull, Fran Fernández, Viktor Rasovic y Martín Famera.
10 - Jadran Carine: Slaven Kandic (Milos Popovic), Aleksa Ukropina (1), Vlado Popadic, Zeljko Kovacic (1), Stefan Vidovic (2), Nikola Moskov (1), Bojan Banicevic, Nikola Janovic (1), Vladam Spaic, Miroslav Randjic (2), Aleksa Petrovski y Stefan Pjesivac (2).
Árbitros: Nikolaos Stavropoulos (Grecia) y Adrian Tiberiu Alexandrescu (Rumanía).
Exclusiones: Larumbe (2), Roca (2), Tahull (2), Español, Fernández, Famera, López Pinedo (Barceloneta); Kovacic (2), Randjic (2), Vidovic, Moskov, Banicevic y Petrovski (Jadran).
Parciales: 4-2, 6-2, 3-4 y 2-2.
Incidencias: Partido de la 2ª jornada del grupo A de la Champions disputado en la piscina Sant Sebastià del Atlètic Barceloneta.
19
Novembre 2015
DIARI ARA - 12/11/2015 - http://www.ara.cat/societat/Rescaten-balena-perduda-port-Barcelona_0_1466253421.html
Rescaten una balena perduda al port de Barcelona
La balena, d’uns 8 metres, ha estat dos dies a la zona. / GENERALITAT
La Xarxa de Rescat de Fauna Marina de la Generalitat va aconseguir ahir redreçar fins a l’exterior de la bocana del port de Barcelona una balena que s’hi havia endinsat. El cetaci havia passat dos dies seguits en aigües a prop de la ciutat. Fonts del Govern van assegurar que la balena, d’entre 8 i 10 metres de llargada, no presentava cap ferida visible i va marxar aigües endins en sentit sud després que dues llanxes la redirigissin, seguint l’assessorament d’experts en fauna marina. Poc usual Tot i que la presència de balenes és bastant comuna davant de les costes catalanes -un corredor natural que segueixen durant les seves migracions-, no és tan habitual que arribin a entrar en aigües portuàries. Fa dos anys, per exemple, va recuperar-se’n un cadàver davant de la costa del Garraf. La balena ja havia sigut filmada dilluns en aigües de la Barceloneta, entre les platges de Sant Miquel i Sant Sebastià, tot i que finalment va passar la nit a la terminal Hutchinson del port.
20
Novembre 2015
EL PAIS - 12/11/2015 - http://cat.elpais.com/cat/2015/11/12/catalunya/1447335661_960886.html
Dos mossos rescaten un pescador que s’ofegava a la Barceloneta Els agents s’han llançat a l’aigua i han reanimat l’home de 83 anys, que estava inconscient ALFONSO L. CONGOSTRINA El Juanra i la Laura, al lloc on han rescatat el pescador. / JUAN BARBOSA
Dos agents dels Mossos d'Esquadra han salvat aquest dijous al matí, al barri de la Barceloneta, la vida d'un pescador de 83 anys que ha caigut des d'un espigó a l'aigua. Quan han arribat els policies, l'avi estava inconscient dins del mar davant de la platja del Somorrostro.
La Laura i el Juanra són dos agents de la policia catalana adscrits a la unitat de seguretat ciutadana de Ciutat Vella. Aquesta setmana els toca torn de matins, així que a les sis ja estaven preparats per patrullar pel districte. Els dos policies tenen 27 anys i en fa sis que són al cos. Aquest matí els ha tocat patrullar junts i s'han vist implicats en una actuació que no oblidaran fàcilment.
Poc abans de les vuit del matí circulaven amb el cotxe patrulla per la part inferior del passeig marítim. “Hem vist que un home ens feia senyals amb els braços demanant auxili des de l'espigó
21
Novembre 2015
del Gas”, recorda el Juanra. “Paral·lelament hem rebut un avís que una persona acabava de veure, des de l'Hospital del Mar, un home ofegant-se a la platja del Somorrostro”, assegura la Laura.
Els dos agents han abandonat el vehicle i, sense pensar-s'ho, han corregut cap a l'espigó. “He vist un home surant amb la cara dins de l'aigua, no podia respirar”, recorda l'agent. Vestit, amb pistola, telèfon… s'ha llançat a l'aigua. “Li he dit que em passés el cinturó ràpidament mentre jo m'he tret les botes i l'arma”, explica la Laura.
El Juanra ha nedat fins l'home, a més de deu metres de l'espigó. “Ell estava inconscient, jo no tocava de peus i tenia tan xopa l'armilla antibala que pesava moltíssim”. El Juanra ha aconseguit girar el cap de l'avi i nedar cap a les roques.
La Laura l'esperava, també dins de l'aigua, i junts han arrossegat l'home fins a una roca. El pescador no responia a cap estímul, així que el Juanra i la Laura l'han intentat reanimar. En tres o quatre minuts, “a mi m'han semblat hores”, han arribat reforços policials, Bombers de Barcelona amb neoprens i una ambulància del Sistema d'Emergències Mèdiques (SEM). Entre tots han tret la víctima de les roques. “Ha vomitat molt aigua”, recorda la Laura.
L'home ha estat traslladat a l'Hospital del Mar inconscient però amb les constants vitals recuperades. Els dos agents també han estat atesos per una ambulància ja que presentaven símptomes d'hipotèrmia. “He viscut moltes situacions amb companys, bombers… però mai res semblant al que ha passat aquest matí, quan t'adones que només tu pots salvar la vida d'una persona”, diu la Laura. El Juanra està orgullós de l'actuació policial amb la seva companya. Només esperen que el pescador es recuperi.
22
Novembre 2015
DIARI ARA - 12/11/2015 - http://www.ara.cat/societat/Catalunya-ja-pisos-turistics-regularitzats_0_1466253375.html
Catalunya ja té 50.000 pisos turístics regularitzats Federatur denuncia que el lobi hoteler posa entrebancs a la legalització del sector
PER: JOSEP PASTELLS
El barri de la Barceloneta va esclatar l’estiu del 2014 per les molèsties generades pels pisos turístics. / FRANCESC MELCION
Catalunya ja compta amb gairebé 50.000 apartaments turístics regularitzats, 10.000 dels quals només a la ciutat de Barcelona - i 20.000 a la demarcació de Girona, per exemple -. Des de la patronal que agrupa els propietaris de pisos turístics destaquen que, malgrat haver-se incrementat la pressió contra els habitatges que allotgen turistes de manera il·legal, el lobi hoteler segueix posant entrebancs a la regulació del sector d’aquest tipus d’apartaments perquè els consideren una amenaça per al seu negoci. “Nosaltres som els primers interessats a treballar legalment, però alguns hotelers formen un lobi que pressiona administracions i partits polítics per incloure als decrets de regularització clàusules incomplibles”, denuncia Lluís Torrent, president de Federatur, la patronal catalana de pisos turístics. “Tenen por de la competència”, lamenta Lluís Parera, president de l’Associació Turística d’Apartaments (ATA). “Però a Girona
23
Novembre 2015
no ens veiem com a competència: pensem que tot suma i que tots plegats guanyem”, subratlla Torrent.
La Barceloneta com a símptoma
El futur dels apartaments turístics va ser debatut al VII Simposi de l’ATA, que es va fer la setmana passada a Girona i que va ser clausurat per Felip Puig, conseller d’Empresa i Ocupació. Durant la convenció, el president de Federatur es va mostrar confiat que tots els habitatges d’ús turístic estaran legalitzats en un termini de dos anys. Segons Torrent, l’oposició a la legalització d’aquest tipus d’establiments va néixer a Barcelona i, per problemes puntuals a la Barceloneta, s’ha començat a estendre la por entre alguns hotelers, “casualment molts vinculats al PP”. A més de propietaris i administradors d’habitatges d’ús turístic, entre els 179 assistents al simposi també hi havia polítics i membres de l’administració pública. Una de les principals conclusions de la trobada va ser que el sector dels apartaments i les vil·les de lloguer turístic és el que s’adapta més fàcilment a les noves tendències dels viatgers. També es va concloure que a la Costa Brava i al Pirineu de Girona el sector creix en qualitat i serveis, i conviu perfectament amb els hotels.
Lluís Torrent afirma que la pressió als establiments que actuen al marge de la normativa és molt forta, ja que les associacions treballen colze a colze amb la Generalitat per localitzar-los. “Primer se’ls adverteix, però si continuen sense legalitzar-se els denunciem i s’enfronten a multes que van dels 3.000 als 60.000 euros”, informa el president de la patronal.
Professionalitzar el sector
En aquest sentit, Martí Sabrià, director del Grup Costa Brava Centre, opina que cal ordenar millor el sector per evitar conflictes entre residents i visitants i que també cal professionalitzarlo. Per la seva banda, Elizabeth Casañas, presidenta de la Plataforma Pro Viviendas Turísticas, confirma que existeix una campanya del lobi hoteler contra els habitatges d’ús turístic que causa una visió negativa del sector.
24
Novembre 2015
Ángel Mesado, responsable de negociar amb l’administració d’Airbnb, apunta que l’economia col·laborativa és un model socioeconòmic que, mitjançant l’ús de les noves tecnologies, connecta les persones i els fa viure experiències “autèntiques i locals”. Segons ell, la clau d’aquesta economia és una bona conceptualització i definició dels perfils d’usuari, la flexibilitat que té com a activitat no del tot professional i la necessitat d’una normativa clara i proporcional. “Els turistes mil·lenialistes comparteixen l’experiència i es comporten millor a les destinacions, fan estades més llargues i consumeixen en comerços de proximitat”, destaca.
25
Novembre 2015
EL PERIODICO - 13/11/2015 - http://www.elperiodico.com/es/noticias/barcelona/dos-mossos-rescatan-pescadorque-habia-caido-mar-barceloneta-4665413
Dos mossos rescatan a un anciano que había caído al mar en la Barceloneta Los policías han sido alertados por un pescador al grito de "¡que se ahoga un hombre!" PER: GUILLEM SÀNCHEZ
Dos agentes de los Mossos han salvado a un hombre de 83 años que se estaba ahogando en la playa del Somorrostro, en Barcelona. A las 8 de la mañana de este viernes, los dos policías, Juanra y Laura, de 27 años, estaban patrullando por su zona. Ambos pertenecen a la comisaria de Ciutat Vella. Su turno había comenzado a las 6 de la mañana y entonces se habían asomado a la zona de la playa. De repente, unos pescadores del muelle han llamado su atención: "¡Que se ahoga un hombre!", les han gritado.
"Solo he tenido tiempo de sacarme el cinturón del arma y el móvil", detalla Juanra, que se ha lanzado incluso con la armilla antibalas exterior, la más pesada. "Estaba flotando inconsciente, con la cara bajo el agua, era cuestión de segundos", remarca. Ha nadado hasta alcanzarlo y le ha dado la vuelta . Dentro del agua, pero más cerca del muelle, le esperaba su compañera y entre ambos han podido subirlo a una de las rocas. Desde allí han iniciado las maniobras de reanimación, insuflando aire por la boca y practicando un masaje cardíaco.
"Los primeros en lanzarse han sido los mossos, han salido empapados", explica un empleado municipal que trabajaba en la zona. El rescate apenas ha contado con más testigos. "Había niebla y era demasiado pronto", detalla. "No había casi nadie en la playa".
Hasta el lugar se han desplazado en pocos minutos los bomberos, ambulancias del SEM, agentes de la Guardia Urbana y más dotaciones de los Mossos d'Esquadra. Han sido los médicos del SEM los que han logrado reanimarlo. Ha sido ingresado en el Hospital del Mar.
26
Novembre 2015
La víctima es un anciano que al parecer ha resbalado y ha caído al mar. "Estaba muy nerviosa porque sentíamos que su vida dependía de nosotros", admite Laura. "Ahora que ya está estable e ingresado, la sensación que nos ha quedado es muy buena", resume satisfecha.
27
Novembre 2015
LA VANGUARDIA- 13/11/2015 - http://www.lavanguardia.com/20151113/54438824674/sacrifican-a-la-ballenaaparecida-en-la-barceloneta-por-su-mal-estado-de-salud.html
Sacrifican a la ballena aparecida en la Barceloneta por su mal estado de salud Un equipo de veterinarios sacrificó este jueves en el Puerto de Tarragona a la ballena que fue avistada esta semana en la Barceloneta, ante su mal estado de salud, la poca movilidad y que estaba desorientada. Según ha informado este viernes la Conselleria de Territorio en un comunicado, la ballena llegó a la costa tarraconense este jueves y por la tarde entró a la zona portuaria, y ante su mal estado, el equipo de expertos decidió aplicarle la eutanasia por motivos de bienestar animal.
La principal hipótesis es que el cetáceo, de 6,6 metros de largo y dos toneladas, era una cría de rorcual común debilitada, extraviada de su madre, caso en el que las opciones de supervivencia en solitario eran "nulas". La otra es que sea una especie de rorcual más pequeña y que llegara a la costa ya enferma, según el departamento.
La Red de Rescate de la Fauna Marina, de la Conselleria, ha coordinado las actuaciones con la colaboración de técnicos de la Fundación para la Conservación y la Recuperación de Animales Marinos (Cram) y del Oceanográfico de Valencia, que pudieron sedarlo previamente con instrumental específico para cetáceos.
Este viernes, un grupo de expertos de la Universitat Autònoma de Barcelona (UAB), la Universitat de Barcelona (UB) y la Universitat Politècnica de Catalunya (UPC) le practicará la necropsia para determinar las causas de su acercamiento a la costa y su desorientación.
La ballena apareció el martes en la Barceloneta y los expertos la recondujeron mar adentro tras pasar la noche en las dependencias del Puerto de Barcelona, aunque finalmente, regresó a zona costera este jueves en Tarragona.
28
Novembre 2015
EL PUNT AVUI - 15/11/2015 - http://www.elpuntavui.cat/societat/article/5-societat/914924-cal-temps-perrevertir-un-model-fora-de-control.html
“Cal temps per revertir un model fora de control” -
“El turisme és necessari, però cal posar-hi ordre i assegurar la disminució dels efectes negatius que genera”
-
“Plataformes digitals com Airbnb exploten turísticament la ciutat i obtenen grans beneficis econòmics sense tributar-hi”
-
“Els drets de les treballadores sexuals i els dels veïns no són ni han de ser excloents”
PER: LAURA SAYAVERA Gala Pin, regidora de Ciutat Vella i veïna de la Barceloneta, en un dels carrers del districte. Foto: JOSEP LOSADA.
Veïna de Barcelona des del 2003, Gala Pin (València, 1981) ha estat una de les cares més visibles del moviment veïnal de la Barceloneta i de l'activisme social a la ciutat. Des de fa cinc mesos és al capdavant del districte amb més pressió turística de Barcelona, el de Ciutat Vella.
L'entrada a l'Ajuntament ha fet canviar la seva manera de veure la realitat del districte? Tens una foto més complexa de la realitat, la qual cosa et dóna eines per a la intervenció política. Veus determinats problemes que havies identificat prèviament de manera més palesa i altres aspectes d'aquests problemes. En el cas de la massificació turística, per exemple, veus com afecta els preus de l'habitatge i el teixit comercial, però també com afecta el descans dels
29
Novembre 2015
veïns i la seva qualitat de vida. Des de dins també entens millor els tempos de l'administració, que és molt lenta, i comproves que per fer algunes coses cal voluntat política. Fa cinc mesos que aprenem, tot i que hem començat a fer moltes coses, i intueixo que no deixarem d'aprendre durant aquests quatre anys.
Quines són les prioritats al districte a hores d'ara? Regular i ordenar l'oci nocturn; la qualitat de vida té molt a veure amb el soroll i el dret al descans. Després, posar ordre al turisme. Amb la convicció per part de tots els actors que és necessari per a la ciutat, hem d'assegurar la disminució de les conseqüències negatives que produeix. Evidentment, no es pot revertir un model que està fora de control de manera immediata, cal temps, però és un camí que hem iniciat i que volem fer conjuntament amb veïns, amb comerciants i amb el sector. Hi ha el tema de l'habitatge. A Ciutat Vella tenim una mitjana de 250 desnonaments a l'any i ara unes 60 famílies estan pendents d'una resposta de la taula d'emergència social. l també la qualitat de l'espai públic, que està molt relacionada amb la percepció de seguretat. No es tracta només que se'n pugui gaudir, sinó del tipus de vida que es pot fer al carrer.
Els veïns de l'Illa Robador critiquen que el govern prioritza la regulació de la prostitució al carrer per damunt del benestar de les famílies del barri. Els drets de les dones i els dels veïns no són ni han de ser excloents. El carrer d'en Robador té molta complexitat i les problemàtiques vénen de lluny. Tenim molt clar que hi ha presència de treballadores sexuals a l'espai públic. Moltes són explotades per xarxes i aquesta situació s'ha de tractar de manera diferent perquè la seva vulnerabilitat és més gran. Hi ha també diverses dinàmiques delinqüencials en aquest carrer, una queixa de brutícia, molts baixos tancats i una plaça, la de Salvador Seguí, que requereix dinamització comunitària. Nosaltres vam dir als veïns que reforçarem la presència policial i els vam convidar a crear un grup de treball per veure com es poden dinamitzar els locals buits. D'altra banda, es crearà una taula interdepartamental per tractar el fenomen de l'explotació sexual de les dones i es farà una mediació perquè segons quins usos intensius de l'espai públic no siguin tan agressius i disminueixin per possibilitar la vida veïnal. La majoria de les treballadores sexuals de la ciutat no es dediquen a la prostitució de
30
Novembre 2015
manera voluntària, sinó que són explotades per xarxes i hem d'abordar el tema perquè, si no, ens trobarem amb un problema crònic, com el que tenim ara.
La paralització del pla especial de la Rambla va generar polèmica. Què hi faltava? S'ha fet molta feina ben feta i la volem aprofitar, però es pot ampliar. Pel que fa a la intervenció, s'ha d'incloure la perspectiva de la Rambla de nit i la Rambla de dia, perquè són molt diferents. L'objectiu és recuperar-la per als barcelonins i hem de saber què passa a la façana del passeig, a qui pertany i en quin tipus d'activitats podem intentar influir perquè canviïn l'oferta. També es pot ampliar el diàleg entre el Gòtic i el Raval; ara mateix la Rambla és una frontera psicològica. Aquí s'ha de fer un esforç per buscar col·lectius de veïns d'origen divers que hem vist poc en el procés participatiu, però això no vol dir que l'impugnem. Vam aturar el projecte sis mesos per abordar com hem de continuar amb el procés. La Rambla és un passeig prou emblemàtic per tractar-lo amb cura.
La voluntat de comprar el Teatre Principal i la Foneria de Canons s'emmarca en aquest objectiu de recuperar la Rambla per a la ciutadania... Sí. En el cas de la Foneria, no és el primer cop que l'Ajuntament manifesta la voluntat d'adquirirla i creiem que hauria de poder entrar en la negociació del deute que la Generalitat té amb el consistori. Pel que fa al Teatre Principal, hi ha hagut algunes converses amb els propietaris, però també estem pendents de veure el pressupost disponible.
Què faran amb els ocellaires? La idea és continuar amb la mateixa línia que s'havia engegat en mandats anteriors, és a dir, la reubicació. I volem buscar el consens per fer-ho. Es tracta de poder oxigenar la Rambla, hi ha zones molt congestionades, i són elements que no estan complint la seva funció originària. En quin punt es troben les mesures per combatre els apartaments turístics il·legals? Tenim un problema d'allotjaments turístics irregulars i regulars al districte. Quan un pis es converteix en un apartament turístic, deixa de complir la seva funció social, la de ser un habitatge, i es converteix en un negoci. I això, avui dia, no ens ho podem permetre. D'apartaments turístics il·legals, n'hi ha a la Barceloneta, però també al Gòtic nord, al nucli
31
Novembre 2015
antic, al Born, al Raval... Continua sent una problemàtica important, molt lligada a un tema clau com és l'habitatge i vinculada també a plataformes digitals com ara Airbnb, que exploten turísticament la ciutat i obtenen grans beneficis econòmics sense tributar-hi. Els hem començat a demanar que ens lliurin les dades dels propietaris dels pisos que s'anuncien sense el número de registre de la Generalitat que acredita que tenen llicència i algunes ho han fet, d'altres han presentat al·legacions i en alguns casos encara no consta que els hagi arribat la notificació. Hem iniciat també el procés, bastant lent, de contactar amb els propietaris per oferir-los l'opció de convertir els apartaments il·legals en habitatges socials. I hem posat en marxa petites mesures que responen a demandes veïnals. En aquest sentit, a la Barceloneta instal·larem plaques als portals per identificar els apartaments legals i s'hi veurà el número de llicència i el telèfon de contacte, per si generen molèsties. És una prova pilot i, si funciona, l'expandirem a tot el districte.
S'està elaborant un cens de patinets elèctrics i altres ginys mecànics, ja tenen dades? Hi estem treballant. Abans de final d'any ens reunirem amb les empreses que es dediquen a aquest negoci per sentir també quina valoració fan ells de la situació actual i fer-los un recordatori dels itineraris que poden utilitzar aquests vehicles, perquè, de vegades, sembla que no els tenen gaire presents.
La síndica de greuges planteja canviar l'ordenança de circulació per tipificar les infraccions que cometen, com ho veu? És una de les opcions que es valoren. La qüestió és que ja hi ha una regulació que no és especialment dolenta; el problema és que no es fa complir. Ens decantem més per estudiar quines mesures podem implementar per fer que s'apliqui l'ordenança actual. No es tracta tant de tenir més normatives i regulacions, perquè poden ser meravelloses, però són difícils de portar a la pràctica, ja que requereixen un volum de recursos de Guàrdia Urbana que has de deixar de destinar a altres temes.
32
Novembre 2015
El pla d'usos es revisarà a la primavera, serà la clau per regular l'oci nocturn? El pla d'usos és una eina important, però té un problema i és que només et permet restringir. Estem estudiant quines altres eines, urbanístiques per exemple, podem engegar alhora perquè, a més de restringir, puguem impulsar canvis d'activitat o determinats tipus de comerç al districte. La revisió del pla d'usos ha d'anar acompanyada d'altres eines.
L'Ajuntament ha entregat ja a la fiscalia la documentació sobre l'hotel que Núñez i Navarro està construint al Rec Comtal? Sí, estem lliurant la documentació que ens ha requerit. Nosaltres continuem revisant l'aprovació de l'operació urbanística que va permetre iniciar les obres, són dos processos diferents.
El ‘top manta' ha generat conflicte a Ciutat Vella? No podem negar que el comerç s'ha queixat que la venda ambulant irregular al carrer li suposa un perjudici, però depèn també dels comerciants amb qui parlis. Fa uns dies, una associació del centre em deia que veu que la sortida és legalitzar-lo i s'oferia a proveir de material els venedors i liquidar-ho a final de mes, com fan amb molts altres venedors ambulants.
Hi ha veïns que demanen fets i partits de l'oposició que els acusen d'aturar projectes amb processos de participació... Crec que hem fet prou coses en només cinc mesos, però en algunes qüestions és complicat veure resultats de manera immediata. Hem augmentat les ajudes al lloguer, s'ha modificat el pressupost per destinar el superàvit sobretot a polítiques socials, s'han posat en marxa mesures contra els apartaments turístics il·legals... Pel que fa a la participació, no es tracta de caricaturitzar-la. Consultarem allò que ens sembli necessari a escala macro i, de fet, el primer gran procés participatiu serà l'elaboració del pla d'actuació del districte i del programa d'actuació municipal. La participació ha de servir per millorar la qualitat democràtica dels processos i un projecte consensuat amb la ciutadania –veïns, comerciants i actors econòmics– té més garanties d'èxit que un d'imposat. I aquí podríem posar com a exemple la marina del Port Vell. Encara estan buscant finançament per acabar-la.
33
Novembre 2015
DIARI ARA - 21/11/2015 - http://www.ara.cat/esports/Barceloneta-CN_Barcelona-waterpoloSabadell_0_1471653088.html
L'Atlètic Barceloneta guanya el derbi mariner i lidera la lliga de waterpolo
El partit Barceloneta-CN Barcelona / FOTO: RFEN
Segona derrota seguida del CN Sabadell i ja són cinc els punts que separen els de Chava Gómez del liderat, que ara ostenta amb mà de ferro el CN Atlètic Barceloneta, que ha vençut el CN Barcelona en el derbi de barri mariner (18-6). L'equip mariner ha sentenciat amb un parcial de 5-0 en el tercer quart.
El Quadis CN Mataró empata a la tercera plaça amb Canoe després de guanyar precisament al Sabadell (7-5). Per darrera, s'acomiada de les opcions que li quedaven d'estar a la Copa del Rei el CN Catalunya, que ha perdut davant d'un Mediterrani que aconsegueix matemàticament la seva classificació (7-8) Un altre que ha certificat la seva classificació per a la Copa del Rei ha estat el CN Sant Andreu, que s'ha imposat a la Pere Serrat al Rubí.
Finalment, el CN Terrassa encadena tres jornades consecutives guanyant després de no fallar contra el Navarra. El Canoe no ha fallat davant del CN Sant Feliu (8-15)
34
Novembre 2015
EL PERIÓDICO- 21/11/2015 - http://www.elperiodico.cat/ca/noticias/barcelona/lalcaldessa-sense-escut-4690690
L'alcaldessa sense escut Colau va seure ahir davant els veïns de la Barceloneta. Un cop al mes visitarà els barris
PER: PATRICIA CASTÁN
A la Barceloneta: Arribada de Colau a la sala. FOTO: ÁLVARO MONGE
Sense escut ni filtres. Així es va presentar ahir Ada Colau a la Barceloneta, territori sempre bel·ligerant i on se li augurava una rebuda gèlida per part de la plataforma que lluita contra els pisos turístics i demana més acció municipal. Era la primera visita de l'alcaldessa en el nou format de trobades cara a cara amb la ciutadania que vol convertir en costum. Si l'agenda l'hi permet, un divendres al mes es veurà amb els seus votants i amb els que critiquen els passos del seu govern.
El debut, anunciat discretament amb alguns pòsters des d'un parell de dies abans, és de format revolucionari. A pèl, la mandatària local arriba al punt de reunió (ahir una sala de l'Institut Narcís Monturiol) i els presents disparen preguntes sense censura prèvia. A boca de canó.
El primer sobresalt va ser trobar-se una audiència majoritàriament vestida de color groc i amb pancartes, senya d'identitat dels integrants de la plataforma antipisos per dies. Un color que ja va alertar del tema estrella de la nit: el turisme.
35
Novembre 2015
I els veïns no van desaprofitar l'interrogatori a dojo. Ràfegues de cinc preguntes entre el públic, però que al ser respostes una a una es convertien en un teva meva amb l'interlocutor. « Està a favor o en contra dels pisos turístics?». «En principi hi estic en contra a excepció d'alguna forma regulada en algunes zones». « Però què farà amb els pisos turístics?», li replicaven. «Igual que vosaltres feu pressió altres la fan en sentit contrari». «Els treurà?». «Alguns són legals». Un ping-pong sense treva, mentre es remetia al nou consell de turisme on s'escoltarà el veí i es decidirà com redirigir els efectes secundaris de l'èxit turístic, «que altres grans ciutats comparteixen». Però davant les cordes, gairebé va haver d'encaixar que el govern local estaria disposat a «plantejar-se'n» l'eradicació a la zona. Aplaudiments.
Hotels fora del centre
Pel camí, alguna confessió argumental: «Hotels al centre no n'hi pot haver més però en altres llocs sí». I «conec el tema perquè visc a la Sagrada Família».
Recuperat el control de la situació, la frase més pronunciada per Colau va ser «és una preocupació compartida», que expressava el pretès acostament de l'alcaldia a la seva ciutadania. Però hàbilment la líder de Barcelona en Comú no va perdre ocasió de demanar als veïns que expressin els mateixos precs («falta Guàrdia Urbana», «falta neteja», «els patinets envaeixen les voreres sense sancions», «es necessiten places de guarderia i noves formes de gestió del casal de 0 a 5 anys», «falta seguretat», «fora top manta», «no hi ha comerç de proximitat i només colmados, souvenirs i fruiteries», ...) als partits de l'oposició, ja que el seu govern en minoria necessita pactar. I va esgrimir que els períodes electorals juguen en contra seva: «L'oposició dificulta l'acció de govern», va dir l'alcaldessa, que treballa «set dies» i no dóna l'abast. El mes que ve, més.
36
Novembre 2015
LA VANGUARDIA- 21/11/2015 - http://www.lavanguardia.com/local/barcelona/20151121/30298596064/barceloneta-adacolau.html
El barrio de la Barceloneta se le atraganta a Ada Colau -
Vecinos del rincón más marinero se quejan de la inacción del Ayuntamiento ante el repunte de los pisos turísticos ilegales
PER: LUIS BENVENUTY La concejal Gala Pin y la alcaldesa Ada Colau, recibidas con pancartas de protesta por los vecinos del barri. FOTO: Maite Cruz
Vecinos del barrio de la Barceloneta recibieron ayer por la tarde a la alcaldesa Ada Colau y a la concejal del distrito, Gala Pin, con pancartas. Con unas pancartas confeccionadas con fotografías de estas dos dirigentes en sus tiempos de activistas sociales, disfrazadas ambas de superheroínas. Y bajo aquellas conocidas instantáneas, tomadas unos cuantos años atrás, los vecinos convocados por la plataforma La Barceloneta Diu Prou escribieron una pregunta muy cruel: “Ada, Gala ¿por qué defendéis ahora los pisos turísticos?”. La verdad es que tiene que doler, que hacer mucho daño. “Es que estamos hartos, cansados, desilusionados –explicaron los vecinos indignados con sus típicas camisetas amarillas–... Porque la cosa está muy parada, estamos peor que antes, vamos para atrás”. Sí, el barrio donde Colau arrancó su campaña electoral cantando una rumba, el barrio que levantó Pin para oponerse a la marina de lujo, se muestra cada vez más descontento y desesperanzado.
37
Novembre 2015
El rapapolvo de ayer fue fruto de una de las últimas ideas de la alcaldesa. Porque Colau no quiere pasarse el día en la plaza Sant Jaume, que las paredes del Ayuntamiento la aíslen de la realidad ciudadana, que Barcelona se convierta en la estampa que le regala su balcón consistorial. Y esta semana se le ocurrió montar una suerte de encuentros vecinales espontáneos, de reuniones abiertas a todo el mundo y a todas las voces, sin filtros, a ser posible sin cámaras de televisión, que le sirvan para no perder el contacto con la gente. En las audiencias públicas los ciudadanos tienen que apuntarse de manera previa, y en los consejos de barrio hay un orden del día. A Colau le gustaría participar en estos nuevos encuentros al menos una vez al mes. Aquí la gente puede decir lo que le da la gana. “Alcaldesa ¿está a favor o en contra de los apartamentos turísticos? Dígame únicamente si está a favor o en contra, porque últimamente parece que...” “¿Piensa usted poner un cupo de comercios foráneos?”. “Puede explicarnos por qué no nos envía todos los policías municipales que nos hacen falta? Porque hace tiempo que cuesta verlos por aquí, la verdad... Y los guiris hacen lo que les da la gana”.
Al parecer, explicaron los vecinos del barrio, apenas se realizan ya inspecciones, “porque hemos pasado de tener seis inspectores a tener solamente uno”, y las pocas inspecciones que se hacen se producen entre semana, “cuando en esta época del año los apartamentos turísticos se ocupan sobre todo los fines de semana y los puentes festivos”. “Sí, este Halloween fue impresionante. El barrio se llenó de turistas de juerga ¡y como no se ven policías hacen lo que les da la gana”. “Estas Navidades van a ser un cachondeo”. “Muchos propietarios que se habían acobardado y habían dejado de alquilar sus apartamentos ilegales ahora vuelven a hacerlo porque ya no sienten la presión de antes”. “Ni siquiera han puesto todavía las placas que tienen que identificar los pisos legales”. “Volvemos a ver apartamentos de menos de treinta metros cuadrados ocupados por cinco o seis chavales con muchas ganas de jarana”. “Gente desconocida entra y sale continuamente de nuestras fincas. ¡Parece que todo el mundo tiene llave de nuestros portales!” “Sí, si un terrorista buscara el sitio ideal para esconderse, se vendría a la Barceloneta y alquilaría un apartamento turístico ilegal. Aquí no te hace falta presentar documentación ni nada”. Y la alcaldesa escuchó, fintó, a veces esquivó y sobre todo tomó muchas notas, mostró mucho interés, aseguró que están trabajando en ello, reconoció que a veces les cuesta llegar a todo ...
38
Novembre 2015
LA VANGUARDIA - 22/11/2015 - http://www.lavanguardia.com/local/barcelona/20151122/30316037682/barrenderosmar.html
Los barrenderos del mar Pescadores de Barcelona impulsan un programa pionero para reciclar la basura del litoral
PER: DOMINGO MARCHENA Los
barrenderos
del
marPadre e hijo. Juan y su hijo, Dani, zarpan cada día a las 6 de la mañana en el Hermanos Parrones, uno de los pesqueros que más basura
reciclan
(Xavier
Cervera)
Las cosas en el mar están cambiando. Cuatro gatos dan la bienvenida cada tarde en el puerto de Barcelona a Miguel Soler, de 82 años, 55 entre redes y aparejos. Miguel les regala alguna sardina mientras espera la llegada del Hermanos Parrones, el barco donde faenan su hijo Juan y su nieto Dani, de 56 y 31 años. Cuando llegan, ellos también les dan de comer, pero les tiran un puñado de pienso. “Les gusta más”.
Juan y Dani, casi diez horas en el mar, entre Gavà y Castelldefels, han pescado rapes, salmonetes, merluzas, botellas, bolsas, botes de pintura, zapatos... “Podríamos montar una zapatería con los que llevamos este año”. José Manuel Juárez, patrón mayor de la Confraria de Barcelona, hijo, nieto, bisnieto y tataranieto de pescadores, asiente. Sus compañeros
39
Novembre 2015
comenzaron a llevar la basura a tierra hace mucho tiempo, pero antes sólo se preocupaban de la pesca de altura: lavadoras, colchones, motores o inodoros.
El Labio sacó una vez un enorme carro de bueyes con ruedas y todo. Cómo llegó al fondo del mar es un misterio. El Galán se encontró una bomba de la Segunda Guerra Mundial. Miguel Bernal, uno de los veteranos de a bordo, la identificó en seguida, a pesar de la costra de moluscos que la enmascaraba. Si algún incrédulo no le creyó, cuando atracaron se acabaron las dudas. La policía portuaria acordonó la zona y llamó a la Guardia Civil. También es frecuente en el litoral del Maresme –y muy peligroso si se navega a 20 o 30 nudos por hora– la presencia de troncos, sobre todo después de fuertes lluvias y riadas.
Uno de estos árboles a la deriva abrió una vía de agua en el Deiroma, que tuvo que embarrancar y ser remolcado días después, en cuanto se pudo taponar el agujero. Los pescadores solían trasladar al puerto todas estas minas. Pero volvían a arrojar todo lo demás: latas, bidones, plásticos cuerdas. ¿Quién quería rebuscar entre las redes después de una jornada agotadora? Ahora ya no hay enemigo pequeño y lo retiran todo. El mérito es de la Confraria de Pescadors, que impulsa un programa pionero para reciclar la basura del litoral, con la ayuda del puerto de Barcelona y la Agència de Residus de Catalunya. ¿El nombre del plan? Mar viva.
José Manuel Juárez, el primer patrón mayor de Barcelona que no es armador, sino marinero, estuvo años intrigado por lo que parecía una pasta de celulosa que se adhería a las redes y las obturaba. Las mallas no desaguaban y se reventaban por el peso cuando eran izadas, como un globo excesivamente hinchado. Al final se descubrió qué era aquello: restos de toallitas húmedas supuestamente desechables. Biodegradables, dicen algunos fabricantes.
Es una pesadilla. Las toallitas, cuyo consumo ha experimentado un crecimiento espectacular, pueden obturar cañerías, alcantarillas y depuradoras. Las que llegan al mar siguen ocasionando daños. La única solución consiste en extender las artes de pesca al sol durante al menos tres meses para que la madeja se desprenda y pueda ser retirada a mano. Hay barcos que cada año tienen que dejar las redes en barbecho y sustituirlas por otras que pronto sufren el mismo
40
Novembre 2015
problema. Pero el riesgo no es sólo ese. Las toallitas, como el plástico y otros residuos, pueden llegar al estómago de los peces y afectar a la cadena trófica.
Eureau, la patronal europea de proveedores de agua potable y saneamiento de residuos, que da servicio a más de 400 millones de personas en 27 países, denuncia que ocasionan “daños cuantiosos”. Más de 500 millones de euros al año, según algunas fuentes. Los pescadores, los damnificados más olvidados hasta ahora, piden a los fabricantes que no confundan a los consumidores con etiquetas poco claras y que recalquen que el destino final de este y otros productos de higiene es el cubo de la basura. “El inodoro –dicen– no es una papelera”.
Y el mar tampoco.
Ni un basurero o una chatarrería, aunque el material recuperado por la Confraria de Pescadors se cuenta por toneladas. Sólo el mes pasado, 223 kilos de hierros, plásticos y materiales orgánicos, que una vez en tierra firme se fotografían, analizan, catalogan y, siempre que se pueda, se reciclan. Los análisis pueden ayudar a averiguar en qué nos estamos equivocando: la salud de este planeta mal llamado Tierra, y que debería llamarse Agua, depende de todos.
La jornada que tres periodistas –uno de la web y dos del diario– compartieron con los pescadores de Barcelona, la última industria extractiva de la ciudad, no fue especialmente pródiga, ni en sardinas ni en basura. Incluso así, en todas las cubiertas había cajas con peces y otras con basuras. La mitad de la flota de Badalona ha trasladado temporalmente su base a los muelles de Barcelona porque el Maresme aún registra las consecuencias de las riadas de primeros de noviembre. El Hermanos Parrones, que luce con orgullo en el castillo de proa una bandera de la Barceloneta, nunca falta a la cita con el contenedor. A pesar de que es relativamente pequeño, de sólo 13 metros de eslora y menos de 200 caballos de potencia, es uno de los que más basuras recoge, junto al Bona mar 2, el Francesc i Lluís, el Maireta 4 o el Sant Pau. Casi todos llevan el nombre de la esposa o los hijos del armador. O su mote.
41
Novembre 2015
“Nadie está más interesado en la salud del mar que nosotros”. La Confraria de Barcelona utiliza artes artesanales, en comparación con los pesqueros industriales. También echa las redes más lejos de lo que marca la ley y reduce de motu proprio las capturas para regenerar los caladeros. Pero hasta el mar tiene sus renegados, como recuerdan hombres que pueden dormir en un temporal, mecidos por olas que a cualquier otro revolverían el estómago. “Una vez pescamos unas bolsas enormes. Cuando las abrimos, vomitamos. El olor era insoportable: gambas en mal estado. Creemos que eran alimentos destinados a una tripulación muy numerosa. No hay pruebas, pero por la zona habían navegado navíos de guerra de Estados Unidos.”
Los análisis confirman la excelencia de la marca Peix de la Barceloneta. ¿Hasta cuándo será así? La contaminación ya influye en el menor tamaño de algunas especies pelágicas. La Confraria de Barcelona lucha para preservar un modo de vida y un oficio tradicionales. Aunque las cosas en el mar están cambiando, aún estamos a tiempo. Los gatos de Miguel Soler, pescador jubilado, se han dejado a medias una sardina cuando han visto el pienso. Pero entonces ha llegado un macho viejo y se ha dado un festín mientras los otros se distraían comiendo algo que nunca sabrán qué es.
42
Novembre 2015
LA VANGUARDIA - 23/11/2015 - http://www.lavanguardia.com/local/barcelona/20151123/30341321815/el-vigia.html
‘El Vigía’ cumple 120 años informando del Puerto -
La histórica cabecera del barrio de la Barceloneta, especializada en logística, transporte e infraestructuras, comenzó a publicarse en 1895 Primera portada de 'El Vigía' (Archivo - Otras Fuentes)
La histórica cabecera del barrio de la Barceloneta y del Puerto de Barcelona, La Gaceta de El Vigía, cumple este año su 120 aniversario y lo hace con su antigua denominación, ya actualizada con el nombre de El Vigía .
Durante estos 120 años, según cuentan sus editores, El Vigía ha experimentado varios cambios en la propiedad, en el diseño y en los contenidos, hasta la actualidad, reconvertida y consolidada, como la “publicación líder en España, en información sobre logística, transporte e infraestructuras”. La cabecera ha sido testigo y testimonio de los cambios históricos durante algo más de un siglo: del crecimiento del Puerto y de la ciudad, de la Guerra Civil, de épocas de crecimiento económico y de etapas de crisis.
El 16 de junio de 1895 salió a las calles la primera edición. El precio de un número, de carácter semanal, se vendía a 0,10 pesetas y la suscripción mensual con reparto a domicilio, por su parte, alcanzaba las 0,50 pesetas. Durante este periodo, El Vigía invitaba por aquellos años a los
43
Novembre 2015
suscriptores al Teatro Oriente y financiaba las fiestas del barrio. La publicación se convirtió en un cronista de La Barceloneta, incidiendo ya en la necesidad de nuevas infraestructuras, así como en un testigo del desarrollo del puerto de Barcelona o de episodios históricos como la Guerra de la Independencia Cubana. Posteriormente, en 1932, el periodista y capitán de la marina mercante Julián Amich retomó el periódico, esta vez con carácter mensual, suprimiendo la referencia a La Barceloneta.
La historia de El Vigía fue un reflejo de lo sucedido en España en aquella época y, como consecuencia de la Guerra Civil Española, el diario se vio abocado al cierre en 1936. Diecinueve años después de su cierre, Julián Amich asume, de nuevo, la dirección de la publicación, que aparecía ya con el subtítulo de Boletín de Navegación, Industria y Comercio de periodicidad diaria. Se trataba del primer periódico creado en España tras el estallido de la Guerra Civil Española. Tras el fallecimiento de su fundador en 1968, el capitán de la marina mercante Luís Ivars sucede a Julián Amich y diecisiete años más tarde, lo haría el periodista Ángel Joaquinet.
Durante este periodo, se amplían las secciones vinculadas al transporte marítimo, el comercio internacional, la logística y el transporte multimodal y se abre paso a la información de la actividad náutica y recreativa. El Vigía costaba, por aquel entonces, 60 pesetas.
A partir de 1987, y coincidiendo con la llegada del economista Josep Jové Novell como nuevo editor, la cabecera integra la referencia ‘Diario del Puerto de Barcelona y de los Transportes’. Dos años más tarde, Novell sería sustituido en el cargo por José Antonio Perallón.
Dalmau Codina, el actual editor y presidente de El Vigía, rescata la publicación hace ahora veinte años, bajo el nombre de La Gaceta de El Vigía.
En el año 2003, El Vigía pone en marcha su edición semanal, que convivirá hasta el año 2010 con la publicación diaria. Según cuentan sus actuales editores, la transformación de El Vigía ha sido un camino hacia la especialización, “una apuesta informativa decidida por la logística, que ha sabido adaptarse a los cambios, renovándose en un medio de comunicación moderno”.
44
Novembre 2015
EL MUNDO - 23/11/2015 - http://www.elmundo.es/loc/2015/11/23/5653077be2704e82158b45cd.html
El fin de semana gastronómico de la actriz Gwyneth Paltrow por España -
La actriz estuvo el jueves cenando en el Suquet d l'Almirall, el local barcelonés de Quim Marqués, especializado en cocina mediterrània
-
También visitó la Bodega 1990, la vermutería de los hermanos Adrià, donde probó las ostras Guillardeau. Y al día siguiente, en Madrid.
PER: ANTONIO DIEGUEZ Tras la cena en el Suquet d l'Almirall, Paltrow dibujó una langosta en un papel y en el que escribió "gracias por una cena increíble" en castellano, para el dueño del local. FACEBOOK
De manera inesperada, Gwyneth Paltrow (41) ha vuelto a España para seguir descubriendo lo que más le gusta de nuestro país: la cocina. Por ello, en los escasos días que estuvo en Barcelona, emprendió una pequeña ruta gastronómica que la llevó a hacer escala la noche del jueves 19 en Suquet de l'Almirall, el restaurante que el chef catalán Quim Marqués regenta en
45
Novembre 2015
pleno barrio de la Barceloneta. La actriz norteamericana quedó satisfecha con este local especializado en cocina mediterránea y productos del mar: "Al terminar su cena nos confesó que lo que más le gustó fue el 'calamar con setas y alcachofas", cuenta el equipo Suquet de l'Almirall. De hecho, como muestra de agradecimiento, la protagonista de Shakespeare in Love dibujó una langosta en un papel y en el que escribió "gracias por una cena increíble" en castellano. Su siguiente parada culinaria fue la Bodega 1990, la vermutería que Albert Adrià abrió hace dos años en la zona del Paralelo de la Ciudad Condal. Gwyneth continuó degustando mariscos y pescados, aunque esta vez preparados por el hermano pequeño de Ferran Adrià. De entre los todos los platos de la carta, desde anchoas del Cantábrico hasta erizos al natural, se quedó impresionada con las ostras Guillardeau. "Qué rico", escribió la californiana en su cuenta de Instagram.
Paso por Madrid
Ya el sábado, Paltrow dejó constancia en las redes sociales de que se encontraba en Madrid. Lo hizo subiendo una imagen del Palacio de Cibeles en un nublado día de la capital, una estampa que la estrella de Hollywood bautizó como "el cielo de El Greco". Sin embargo, en esta ocasión, más que los restaurantes, quiso destacar su visita a la Embajada de Estados Unidos, donde se reunió con "guapos" miembros del Cuerpo de Marines Americanos. "Caballeros, ha sido un honor", escribió en Instagram. Gywneth Paltrow lleva rendida a los encantos de España desde su adolescencia: con 15 años permaneció varios meses en la localidad manchega de Talavera de la Reina por un programa de intercambio estudiantil. Casi tres décadas después, la actriz sigue dominando el castellano y así lo ha demostrado en los frecuentes viajes a nuestra tierra. Quizá la visita más mediática fue la que realizó en 2008 para grabar el espacio Spain... On The Road Again para el canal de televisión PBS. A lo largo de 13 capítulos, Paltrow acercó al público norteamericano la diversa cocina española en una ruta gastronómica que la llevó hasta Galicia, Asturias, País Vasco, Cataluña y Valencia, entre otras regiones.
46
Novembre 2015
LINIACIUTATVELLA - 26/11/2015 - http://comunicacio21.cat/noticies-liniaciutatvella/113909-colau-es-comprometa-perseguir-mes-els-pisos-turistics-il-legals
Colau es compromet a perseguir més els pisos turístics il·legals PER: ALBERT RIBAS Imatge d’arxiu d’una manifestació a la Barceloneta. Foto: Twitter (@sack_7)
Una de les promeses que Ada Colau va fer en accedir a l’alcaldia va ser que no perdria el contacte amb les lluites veïnals de la ciutat. Divendres passat, en una trobada oberta amb una trentena de membres de La Barceloneta Diu Prou, es va demostrar que ha mantingut la seva promesa. Tot i això, també va quedar clar que l’entitat continua en peu de guerra i no té la intenció d’afluixar.
Només arribar a la trobada -celebrada a l’Institut Narcís Monturiol-, acompanyada de la regidora Gala Pin, es va poder veure que aquella reunió no seria fàcil per a l’alcaldessa. Un grup de veïns van rebre Colau i Pin amb pancartes que exigien solucions i on també se’ls recordava el seu passat com a activistes. “Ada, Gala, per què defenseu ara els pisos turístics?”, es podia llegir en una d’elles.
47
Novembre 2015
Un cop a dins, Colau va fer, principalment, el que havia promès: escoltar els veïns. La trobada, de quasi dues hores de durada, va servir perquè es tractessin un gran nombre de temes, la majoria d’ells relacionats amb el turisme i els efectes que té a la Barceloneta, però també la manca de places educatives i de seguretat en general. L’alcaldessa va escoltar, va respondre i va anar de cara a l’hora de respondre el que els veïns li anaven dient.
Va ser a l’hora de parlar dels pisos turístics il·legals quan Colau es va expressar de forma més clara. Es va comprometre a perseguir-los amb més intensitat quan els veïns van denunciar que no es fan tantes inspeccions com amb l’anterior govern. També va recordar que “n’hi ha de legals”. Estires i arronses, algun moment de tensió, però també aplaudiments. “Li agraïm molt que vulgui ser transparent però esperàvem més del seu govern”, afirma a Línia Ciutat Vella Mai Casas, portaveu de la Barceloneta Diu Prou.
48
Novembre 2015
DIARI ARA - 27/11/2015 - http://www.ara.cat/societat/menys-dona-mes_0_1475852509.html
Quan qui té menys és qui dóna més Voluntaris i donants es bolquen perquè el Gran Recapte d’aquest any tingui més èxit que mai PER: NÚRIA MARTÍNEZ
Un equip de voluntaris del Gran Recapte del Mercat de la Barceloneta coordinat per l’actor Carles Arquimbau convidava els clients a donar aliments de llarga durada. / LAURA GÓMEZ
Del “No a la guerra” a l’ANC passant pel Gran Recapte. Carles Arquimbau no perd mai l’ocasió de fer de voluntari en el seu temps lliure. De fet, creu que tots els que tenen una “situació privilegiada” tenen una “obligació ètica i moral” de fer-ho. La cara de Carles Arquimbau (70 anys) és coneguda per a molts catalans. Fins i tot es podria dir que la majoria el coneixen per ser el Xato de Nissaga de poder o pels seus papers a Mirall trencat o a Cuéntame cómo pasó. Arquimbau és el coordinador del punt de recollida del Gran Recapte del Mercat de la Barceloneta i no es perd cap detall de res. Ja fa quatre anys que ho fa i coneix el ritual a la perfecció. Ahir era el primer dia de la recollida -avui continua- i un equip de l’ARA el va acompanyar i va viure en primera persona l’experiència de ser voluntari.
49
Novembre 2015
“La gent s’oblida que el més recomanable és comprar llegums ja bullits perquè hi ha moltes persones que no poden ni pagar-se el gas per passar-los per l’olla”, explica mentre va col·locant el menjar a la caixa. Els organitzadors recomanaven per sobre de tot que es compressin aliments nutritius de llarga durada, especialment oli, llet, llegums cuits i conserves. Tot i que la majoria van fer-ne cas, alguns van optar per productes més peculiars, com podrien ser els polvorons, les ensaïmades o el fuet.
Bosses i més bosses “Tot és benvingut, però són més necessaris els productes que caduquin en un termini més llarg”, explica. Arquimbau du l’armilla verda que correspon als organitzadors. Prefereix situar-se en un segon terme i es dedica a comptabilitzar i a col·locar el menjar, que no para d’arribar. Si bé a primera hora les donacions van ser més tímides, a mesura que s’acostava el migdia van ser una constant. Bosses i més bosses, i, fins i tot, algun carro.
A la primera línia de la trinxera s’hi situen les armilles blaves: dues voluntàries d’uns 30 anys que demanen a la gent que passa si voldrien fer una donació. Se situen en un lloc estratègic, entre la porta del mercat i la porta del supermercat.
“Bon dia, som del Gran Recapte, que voldria col·laborar-hi?”, “¿Vol que li doni una bossa per poder ajudar el Banc dels Aliments?”, eren les frases que Mar Rodríguez i Judith Cruz van repetir fins a la sacietat durant tot el matí. Sense cansar-se, sense remugar, amb el somriure dels que saben que estan fent les coses bé.
La Mar és el segon any que fa de voluntària a la Barceloneta. Feia molts anys que sentia a parlar del Gran Recapte, però fins que la seva mare no la animar no va atrevir-se a fer el pas. És veïna de la Barceloneta de tota la vida i s’admira en veure la generositat de persones que sap que tenen dificultats econòmiques. “T’emociones quan veus gent que no té res i que dóna aliments”, diu, i afegeix que només per això “ja val la pena ser voluntària”.
50
Novembre 2015
Crítiques als polítics
L’altra voluntària, la Judith, és del Perú i ha vingut a Barcelona per estudiar un màster. Sempre que pot fa activitats voluntàries, i celebra que hi hagi jornades com aquestes. Totes dues xerren amb persones de totes les edats, però el perfil més interessat en el Gran Recapte al Mercat de la Barceloneta és el de les dones d’edat avançada.
N’és un clar exemple la Josefa. Té 88 anys i va acompanyada de la seva assistenta. Viu de la pensió de viudetat, que li permet arribar, amb penes i treballs, a final de mes. “Els hauria de fer vergonya, als polítics d’aquí i d’allà, que sigui la gent humil la que ajudi la gent que no té res per a menjar”, critica indignada.
També es va mostrar enfurismat amb la situació que es viu a Catalunya David Kelly, que prové de l’illa de Man i ha vingut uns dies a visitar una amiga seva. “Em sembla increïble que en un país desenvolupat els nens passin gana”, diu el David, sorprès. Per aquest motiu, a l’hora de comprar aliments, es va voler centrar en productes per a la infància, com podien ser la llet en pols o les farinetes. “Una vegada més és la societat civil la que organitza i empeny”, sentencia l’amiga que l’acompanya, Sandra Reigosa.
51
Novembre 2015