Crònica de la Barceloneta Recull de premsa mensual
Novembre de 2014 L’Ajuntament i la Generalitat acorden la finalització de les obres de l’Hospital del Mar .......................................................................................................................... 3 Trias defiende el lujo en el Puerto............................................................................. 4 Trias destaca que la construcció del port de Marina Vela beneficiarà la Barceloneta . 6 La retratista de la Gauche Divine, Colita, premi Nacional de Fotografia ..................... 8 Marina Vela s'obrirà el 2016 amb una plaça i passejos públics ................................ 11 Viento en popa ....................................................................................................... 13 Colita, guardonada amb el Premi Nacional de Fotografia 2014 ................................ 17 L'Atlètic Barceloneta guanya el derbi al CN Barcelona i el Terrassa segueix liderant la lliga de waterpolo .................................................................................................. 20 Jornada de portes obertes als pisos de protecció oficial del carrer Dr. Aiguader ...... 22 El concurs del Mas d'en Pinc de Begur, desert ......................................................... 24 El Ayuntamiento de Barcelona retoma la señalización de los núcleos de barracas ... 26 Els turistes que han utilitzat Airbnb a Barcelona ja s’acosten al milió ...................... 29 El turismo es el primer problema en Sagrada Familia y el segundo en Barceloneta según una encuesta ................................................................................................ 31 Títols de dos en dos a Catalunya ............................................................................. 34 PPC reclama convertir pisos de "Rodalies Renfe" en viviendas alquiler social .......... 37 La Barceloneta tindrà l'edifici de la cooperativa del Segle XX................................... 38 Barcelona expropia la cooperativa Segle XX de La Barceloneta para darle un uso vecinal ................................................................................................................... 40 El PP reclama el derribo del antiguo cine Imax del Port Vell .................................... 42 La casa de Carmen Amaya ...................................................................................... 43
Crònica de la Barceloneta Recull de premsa mensual Novembre de 2014
Fills orgullosos del Somorrostro .............................................................................. 46 Homenatge al barri del Somorrostro ....................................................................... 49 Del Somorrostro al Camp de la Bota ....................................................................... 53 Estudiar me ha ayudado a jugar con la mente clara" ............................................... 54
2
Crònica de la Barceloneta Recull de premsa mensual Novembre de 2014
DIARI ARA 03/11/2014 http://www.ara.cat/barcelona/LAjuntament-Generalitat-finalitzacio-lHospital-Mar_0_1241876038.html
L’Ajuntament i la Generalitat acorden la finalització de les obres de l’Hospital del Mar S'assegurarà la inversió necessària perquè es reprenguin les obres d'ampliació de l'hospital
L'alcalde de Barcelona, Xavier Trias, i el president de la Generalitat de Catalunya, Artur Mas, han presidit aquest dilluns la signatura de dos convenis entre les dues institucions i el Consorci Mar Parc de Salut
de
Barcelona
(CMPS),
que
copresideixen.
D'una banda, es dotarà de la inversió necessària la represa de les obres d'ampliació de l'Hospital del Mar i, de l'altra,
s'assegurarà
la
sostenibilitat
financera de l'hospital amb 66 milions, que aportarà la Generalitat per a afrontar el deute històric generat del 2008 al 2011.
Per a la represa de les obres d'ampliació i remodelació d'infraestructures, aturades al 2010 per falta de finançament, les dues institucions han acordat destinar en total 72 milions d'euros, 30 milions per part del consistori, i els 42 restants que ja aporta la Generalitat. D'aquesta manera, les dues institucions responen al compromís comú de finalitzar aquestes obres d'un equipament prioritari per als veïns de la Barceloneta, de Ciutat Vella i de la ciutat de Barcelona.
3
Crònica de la Barceloneta Recull de premsa mensual Novembre de 2014
EL PAIS 05/11/2014 http://ccaa.elpais.com/ccaa/2014/11/05/catalunya/1415197295_871395.html
Trias defiende el lujo en el Puerto El alcalde pone la primera piedra de la exclusiva Marina Vela
PER: DAVID GARCÍA VÁZQUEZ
Lugar en el que se ubicará la Marina Vela. / MASSIMILIANO MINOCRI
La imponente estampa de gigantescos yates en el Puerto de Barcelona es cada vez más frecuente. Y lo será más cuando finalicen las obras de la nueva Marina Vela, al pie del hotel W. El alcalde de Barcelona, Xavier Trias, participó ayer en la colocación de la primera piedra de la infraestructura y definió al puerto como “una herramienta básica de la ciudad”.
Trias aprovechó para defender la polémica marina de lujo del Port Vell, proyectada a un kilómetro escaso. El alcalde tachó de “extraordinario” el esfuerzo que está haciendo Salamanca Group, empresa que adquirió por 30 millones de euros la concesión y que prevé invertir 25 más para la construcción de 167 amarres para megayates, un spa y un gimnasio.
4
Crònica de la Barceloneta Recull de premsa mensual Novembre de 2014
Imagen de la futura Marina Vela.
La Oficina Antifraude de Cataluña (OAC) investiga, como ya avanzó EL PAÍS, desde el pasado mes de abril el origen del dinero previsto para la instalación. Según publicó esta semana El Mundo, el ente fiscalizador concluye que este dinero procede de una red “opaca”, en la que participan oligarcas rusos. El informe del OAC asegura, además, que detrás de esta trama hay “sociedades offshore, entramados empresariales fiduciarios y préstamos de dudosa procedencia”, y pide que el dinero sea “investigado por las autoridades competentes”. El alcalde prosiguió con su defensa acérrima: “Digan lo que digan, es increíble su esfuerzo y su apuesta por Barcelona”.
La nueva Marina Vela, calificada por los propios promotores como “exclusiva”, tendrá 136 embarcaderos, de los que 15 serán para yates de hasta 40 metros de eslora.
Trias aseguró que las nuevas instalaciones del puerto “están creando una nueva economía que generará puestos de trabajo”. Por ese motivo, el alcalde advirtió de la necesidad de “preparar y formar a los vecinos” de la Barceloneta, con una tasa de paro superior a la media de la ciudad, para hacerles partícipes de esta “oportunidad”
5
Crònica de la Barceloneta Recull de premsa mensual Novembre de 2014
DIARI ARA 05/11/2014 http://www.ara.cat/societat/Trias-construccio-Marina-Vela-Barceloneta_0_1243075905.html
Trias destaca que la construcció del port de Marina Vela beneficiarà la Barceloneta La nova instal·lació del Port de Barcelona aportarà 23.000 metres quadrats de nou espai d'ús per als barcelonins i estarà acabada el 2016
FOTO: L'alcalde de Barcelona, Xavier Trias, en el moment de desfer el nus de la primer pedra que ha servit per iniciar la construcció de Marina Vela / ACN
La Marina Vela es comença a construir amb la previsió d'acabar les obres entre 18 i 24 mesos, segons el gerent de Marina Vela, Nicolàs Mayol. La inversió és de 37 milions d'euros i permetrà l'amarratge de 136 embarcacions de fins a 40 metres d'eslora i incorporarà una marina seca per 222 embarcacions de fins a 9 metres d'eslora que serà la primera que es posarà en marxa en tota Europa. La construcció d'aquesta instal·lació aportarà 23.000 metres quadrats de nou ús per als barcelonins.
L'alcalde de Barcelona, Xavier Trias, ha destacat que l'obra beneficarà a la Barceloneta, que és en aquests moments un dels barris de Barcelona que està absorbint les inversions més important de la ciutat. En referència a la Barceloneta, ha afirmat que aquest barri mai ha estat turístic i únicament ha estat una zona barcelonina que ''ha patit els problemes que en alguna ocasió genera el turisme''.
Amb tot, Trias ha demanat als veïns que aprofitin ''l'oportunitat única'' que se'ls presenta amb aquesta obra. L'alcalde ha reconegut que la Barceloneta té un índex 6
Crònica de la Barceloneta Recull de premsa mensual Novembre de 2014
molt elevat d'atur i que el que s'ha de fer en els pròxims mesos és formar aquests aturats perquè siguin beneficiaris dels molts llocs de treball que es generaran a partir d'aquestes obres i a partir de la posada en marxa de les noves instal·lacions.
En l'acte de col·locació de la primera pedra de la Marina Vela del Port de Barcelona l'alcalde de Barcelona ha defensat el sector de la nàutica com un sector de l'activitat econòmica més de la capital catalana que en el seu desplegament generarà riquesa i nous llocs de treball. Es tracta de ''crear un nou sector econòmic'' per ampliar la base econòmica de la ciutat, ha dit Trias.
El Port de Barcelona va aprovar la concessió de la construcció de Marina Vela a l'empresa Port Med Barcelona, propietat del grup Formentera Mar. La concessió es va efectiva el 30 d'abril passat, tot i que es va adjudicar el setembre del 2013. El president de l'Autoritat Portuària de Barcelona, Sixte Cambra, ha assegurat que amb la posada en marxa de la Marina Vela es consolida la posició de Barcelona com un port de referència internacional de la nàutica. ''Barcelona serà el gran referent de la nàutica'', ha reblat Cambra.
La construcció d'aquesta infraestructura suposarà una inversió de 37 milions d'euros, dels quals el 33% es finançarà a través de fons propis del grup constructor i el 66% restant es finançarà a través d'un crèdit bancari. El gerent de Marina Vela, Nicolàs Mayol, preveu que l'obra estigui acabada en dos anys.
7
Crònica de la Barceloneta Recull de premsa mensual Novembre de 2014
EL PAIS 06/11/2014 http://cat.elpais.com/cat/2014/11/06/cultura/1415296963_469122.html
La retratista de la Gauche Divine, Colita, premi Nacional de Fotografia La catalana ha criticat la poca atenció de les institucions públiques a l'art fotogràfic
PER: CARLES GELI
Colita en una retrospectiva el març passat. / CONSUELO BAUTISTA
“No sé ni on sóc; però et juro que et trucaré”. Això recita el contestador del mòbil de Colita: el mateix humor, intel·ligència, ironia i segones intencions que traspuen la major part de les fotografies que ha anat captant amb les seves càmeres al llarg de gairebé cinc dècades de vida professional, aquesta que el Ministeri d'Educació, Cultura i Esport ha reconegut amb el Premi Nacional de Fotografia 2014, dotat amb 30.000 euros.
“Per no educar-me com una imbècil, el meu pare només em regalava càmeres i guitarres, i no nines”, recordava fa poc, mentre evocava la primera càmera de 8
Crònica de la Barceloneta Recull de premsa mensual Novembre de 2014
baquelita amb la qual la va obsequiar als 12 anys el seu progenitor, de manera que sembrava així la llavor de la fotoreportera Colita, nascuda en realitat Isabel Steva Hernández, a Barcelona, el 1940.
Aquest caràcter obert i una mica descarat va encaixar com un guant en els temps que li han tocat viure, bàsicament la Barcelona dels anys 60 que van acollir el moviment sociocultural de la Gauche Divine, del qual, sens dubte, va ser una de les màximes documentalistes gràfiques. Estudiant de Lletres que va completar amb un any a La Sorbona de París, en tornar a la capital catalana va conèixer fotògrafs com Oriol Maspons, Julio Ubiña i Xavier Miserachs. D'ells en va aprendre l'ofici fins a l'extrem de fer d'aquest hobby una professió. D'alguna manera, el Premi Nacional a la seva persona pot llegir-se com un reconeixement a aquesta generació de fotògrafs.
Maspons va ser qui més li va influir, més enllà fins i tot de l'ofici: “Jo tenia 20 anys i ell em venia a buscar amb la seva Vespa… Em va ensenyar que els fotògrafs feien el que els donava la gana i, a sobre, cobraven… En realitat, mai no havia volgut ser fotògrafa: només volia anar a prendre copes a Bocaccio –la discoteca que feia de quarter general de la Gauche Divine– i passar els caps de setmana a la Costa Brava i divertir-me”.
La veritat és que Colita sempre ha treballat molt. Especialista, amb els anys, en el retrat, el 1962 va donar les primeres mostres d'aquesta especial i difícil habilitat en elaborar l'arxiu de personatges de la pel·lícula Los tarantos, el seu primer treball professional seriós. Aquí va conèixer i es va fer amiga de la protagonista, la bailaora Camen Amaya, i d'aquí en va sortir un dels seus grans llibres, amb les últimes imatges de l'artista ja al taüt. I en va sorgir també la seva passió per l'art flamenc, que la portaria a traslladar-se a Madrid dos anys on, entre altres treballs, va retratar Antonio Gades i la Chunga. De tot plegat en va sortir un altre volum clau en la seva trajectòria: Luces y sombras del flamenco (Lumen, 1975).
Els seus amics, des de Jaime Gil de Biedma i els seus gossos inseparables, Terenci i Anna Maria Moix, Jorge Herralde, Rafael Alberti, però també la Barcelona dels barris
9
Crònica de la Barceloneta Recull de premsa mensual Novembre de 2014
(especialment, el maltractat Raval i l'oblidat Somorrostro), l'olímpica del 1992, el món del cinema (a través de la seva relació amb l'Escola de Barcelona, que lluitava per desenganxar-se de la filmografia franquista oficial i que la va apropar a grans directors de fotografia com Juan Amorós i Fernando Arribas…), el món de l'espectacle (amb especial atenció a les plomes i el transvestisme, amb personatges com Ocaña o Paulovsky) i les dones (“no com a éssers que aspiren només a ser bells, sinó integrades en la societat com a treballadores”) van anar conformant el seu catàleg particular. Una obra que també va construir en col·laboracions a revistes tan diverses com Interviu, Cuadernos para el Diálogo, Bocaccio, Destino, Triunfo…
Amb la mateixa força que destil·len les seves instantànies ha lamentat Colita el poc afecte que les institucions públiques han destinat a l'art fotogràfic i a cuidar el patrimoni fotogràfic espanyol. “Hauria d'haver-lo obtingut molt abans que altres", deia ella mateixa l'agost de l'any passat, després de la mort del seu mestre i de tota la seva generació, Maspons, en referència al Premi Nacional de Fotografia. Al seu costat i d'un altre veterà de la imatge, Leopoldo Pomès, va rebre de l'Ajuntament de Barcelona el 1998 la Medalla al Mèrit Artístic. La Generalitat de Catalunya, el 2004, li va concedir, per la seva banda, la seva més alta distinció, la Creu de Sant Jordi. La seva obra ja està inclosa a la col·lecció del Museu Nacional d'Art de Catalunya. Són 44 anys de professió, amb més de quatre desenes d'exposicions i una trentena llarga de llibres. “He fet molta foto alimentosa”, recordava fa amb prou feines un any en la gran exposició Colita Perquè sí! , que la Fundació Catalunya La Pedrera va fer l'emblemàtic edifici de Gaudí i que, comissariada per l'experta Laura Terré, recollia per primera vegada una cuidada i nombrosa selecció de la seva obra. Ho deia contemplant les portades de discos que va fer, és clar, per a altres amics, com Serrat i Ovidi Montllor, entre altres membres de la Nova Cançó.
Incansable, Colita juga avui amb el Photoshop al seu ordinador, com diu ella mateixa al seu compte de Facebook, “perquè la gent no cregui que estic morta”. El Nacional de Fotografia també ajudarà, amb justícia, a recordar-la.
10
Crònica de la Barceloneta Recull de premsa mensual Novembre de 2014
EL PERIODICO 06/11/2014 http://www.elperiodico.cat/ca/noticias/barcelona/marina-vela-sobrira-2016-amb-una-placa-passejospublics-3665090
Marina Vela s'obrirà el 2016 amb una plaça i passejos públics -
El port esportiu tindrà 136 amarratges d'aigua, 222 de terra i zones comercials
-
Trias sosté que l'impuls del sector nàutic crea ocupació per a la Barceloneta
PER: RAMON COMORERA
Zona del port situada a la Bocana Nord on es construirà la nova Marina Vela vista des de dalt del contigu Hotel Vela, ahir. JOAN CORTADELLAS
El nou port esportiu que es construirà a la Bocana Nord, al costat de l'Hotel Vela, s'obrirà el 2016, segons va anunciar ahir la promotora Formentera Mar en l'inici oficial de les obres. L'anomenada Marina Vela inclourà 136 amarratges a l'aigua per a embarcacions de 15 a 40 metres i 222 més per a naus d'un màxim de 9 metres en un edifici terrestre. Aquesta marina seca serà un aparcament automatitzat pioner a Europa que facilitarà la nau 10 minuts després de demanar-la, segons el gerent de la firma, Nicolás Mayol.
11
Crònica de la Barceloneta Recull de premsa mensual Novembre de 2014
El projecte ha buscat finançament els dos últims anys després del concurs de concessió del 2012. Inclou la creació d'una plaça pública, prolongació de l'actual de la Rosa dels Vents (al costat de l'Hotel Vela), i de dos passejos arbrats de 400 metres de llarg. En total hi haurà 23.000 metres quadrats d'espai ciutadà, la majoria a la coberta de les diferents construccions de serveis que s'hi aixecaran.
El conjunt tindrà set edificis: Capitania (gestió), Marina Seca (amb zona comercial i restaurants d'alt nivell), Rambla (aparcaments i comerços nàutics), Dic (aparcaments), Mirador (restaurant), serveis del port i súper nàutic. Els promotors consideren, a més, que al voltant de Marina Vela s'implantaran altres firmes relacionades amb els iots i el mar. En la urbanització d'aquest sector, que Barcelona va guanyar a l'obrir-se la Bocana Nord i que ha estat sense usar durant anys, es gastaran 37 milions.
L'alcalde Xavier Trias va afirmar que aquesta despesa i la dels 30 milions per reconvertir Marina Port Vell són ara «les principals inversions de la ciutat». Els veïns de la Barceloneta «haurien d'aprofitar l'oportunitat i els llocs de treball que generen», va afegir. Trias va defensar Marina Vela dins de l'objectiu de crear un nou sector econòmic al voltant de la nàutica d'esbarjo, en què va incloure també la reconversió només per a megaiots de luxe del citat port bessó.
INVESTIGACIÓ / El pla de Marina Port Vell ha generat oposició i polèmica per les enormes dimensions de les naus que ja atraquen, amb les obres en la recta final, davant la Barceloneta i per un finançament opac, presumptament vinculat al blanqueig de diners en paradisos fiscals, que investiga l'Oficina Antifrau de Catalunya. Trias va considerar extraordinària la inversió del grup Sala-manca «es digui el que es digui».
ICV-EUiA, PSC i PP van acordar precisament ahir demanar una altra reunió de la comissió d'Hàbitat Urbà (n'hi va haver una al maig) perquè el govern torni a informar sobre la investigació d'Antifrau.
12
Crònica de la Barceloneta Recull de premsa mensual Novembre de 2014
LA VANGUARDIA 06/11/2014 http://registrousuarios.lavanguardia.com/premium/54418971036/index.html
Viento en popa La Marina Vela, justo al lado del hotel W, ya tiene 50 de sus 136 amarres vendidos a casi dos años de entrar en funcionamiento
PER: RAÚL MONTILLA
FOTO: ÀLEX GARCIA
La orografía no jugó a favor de Barcelona para ser uno de los grandes puertos de la antigüedad. Aun así, a partir de la edad media, ésta comenzó a ser una de las grandes ciudades portuarias del Mediterráneo, por el comercio y por infraestructuras vitales como fue la construcción a finales del siglo XIII de las Drassanes. Curiosamente, la ciudad no tuvo una estructura de puerto (muelles) hasta el siglo XVII y, de hecho, no se desarrolló como tal hasta el siglo XIX. Con los Juegos Olímpicos se abrió a la ciudadanía, también al turismo, una apuesta que se cerrará, de alguna forma, con el proyecto Marina Vela, que transformará unos 50.000 m2 de la bocana norte, los que están inmediatamente después del hotel W y que durante décadas parecían olvidados. Ayer se puso la primera piedra de una infraestructura que acaba de coser la Barceloneta.
13
Crònica de la Barceloneta Recull de premsa mensual Novembre de 2014
"Es un proyecto que no es sólo una marina, es el desarrollo de toda la bocana norte", declaró el presidente de Formentera Mar, Nicolás Mayol. Esta empresa es la que desarrolla el proyecto, que supondrá una inversión de 37 millones de euros (dos tercios son financiados por bancos, un tercio fondos propios) y que se espera dar por finalizado en junio del 2016. Marina Vela aportará a la ciudad 136 nuevos amarres (de esta forma, Barcelona contará con un total de 850), de entre 15 y 40 metros de eslora. Pero también cerrará el litoral de la ciudad. Lo acabará de tejer, por lo menos, en la línea más próxima al mar. "Lo cierto es que es un proyecto que ha suscitado mucho interés: de los 136 amarres ahora tenemos para firmar unos 50. Ya están vendidos", avanzó ayer el director comercial de Marina Vela, Alfredo Nicolás. "Es una infraestructura que tiene carácter de base náutica, un sitio donde tener el barco cuando no sales a navegar. Por eso es un espacio en el que también va a haber tiendas náuticas y todo tipo de servicios. Los interesados son tanto público local como extranjeros. Competimos con Baleares, con el sur de España, con el sur de Francia... Y el punto de partida, Barcelona, no es nada malo", añadió.
Los 136 amarres, distribuidos en tres pantalanes, son el eje del proyecto, pero no dejan de ser 16.000 metros cuadrados (casi todo, lógicamente agua) de un total de 50.000. De hecho, no sólo aquí habrá barcos, puesto que Marina Vela también incluye, además de aparcamientos y el edificio de capitanía, una marina seca con capacidad para otras 222 embarcaciones de motor, en este caso, de hasta 9 metros de eslora y con un peso máximo de 4 toneladas de peso. Completamente automatizada. "Es un proyecto pionero en Europa, hemos estado viendo infraestructuras similares en Estados Unidos, especialmente en Miami. El cliente tendrá su barco en el agua en tan sólo unos 8 o 10 minutos accionado el sistema de entrega", manifestó Mayol.
Al margen de espacio que ocupen las embarcaciones, habrá áreas complementarias y de uso ciudadano. En los bajos del edificio de la marina seca habrá comercios exclusivos de todo tipo. También algún pequeño restaurante. Paralelo a la zona de pantalanes se construirá un paseo de unos 400 metros para peatones (edificio Dique), cuyos bajos, sólo accesibles desde el nivel del puerto, se destinarán también a tiendas
14
Crònica de la Barceloneta Recull de premsa mensual Novembre de 2014
y a servicios náuticos. "No va a a haber bares, discotecas, etcétera. El modelo que vamos a seguir aquí no es el del Port Olímpic", puntualizó el director comercial del proyecto.
En el extremo de la bocana se construirá otro edificio, llamado Mirador, para servicios del puerto de Barcelona, con una estación de servicio y un supermercado náutico. En la planta superior tendrá un restaurante, también exclusivo, con vistas a la ciudad y, en primer plano, al mar. Conectado a este edificio Mirador se erigirá el edificio Rambla, con más aparcamientos y tiendas, y cuya cubierta será también un amplio paseo público ajardinado y arbolado de unos 350 metros. "Barcelona desarrolla un proyecto muy importante para el futuro de la náutica, para el puerto, pero, además, incorpora más de 23.000 m2 de nuevas zonas públicas", apuntó el presidente del Port de Barcelona, Sixte Cambra.
No sólo habrá paseos, pantalanes, tiendas o restaurantes. También se prevé que con la transformación de la bocana norte se instalen empresas del sector. Y teniendo en cuenta el carácter de base invernal con el que nace el proyecto, se piensa en empresas y profesionales que se dediquen al mantenimiento de embarcaciones. Formentera Mar explotará la Marina Vela, en régimen de concesión por unos 30 años.
"Estamos trabajando para que el puerto se convierta en ciudad", manifestó el alcalde Xavier Trias. "Pero también es turismo, también son puestos de trabajo", añadió Trias, quien no evitó hacer una referencia a la Barceloneta y a las recientes críticas en el barrio por altercados protagonizados por turistas. "Esto es muy importante para la Barceloneta", aseguró Trias. "Es muy importante para la ciudad", añadió.
Marina Vela no deja de ser una pieza más, recordó Trias, de la apuesta estratégica que la ciudad está haciendo por la náutica tras la creación, a finales del 2012, de la asociación sin ánimo de lucro Barcelona Clúster Náutico, que tiene como objetivo promover la actividad económica en tres grandes ámbitos: la construcción, reparación y mantenimiento de yates (suele suponer un gasto para los armadores, al año, del 10%
15
Crònica de la Barceloneta Recull de premsa mensual Novembre de 2014
de lo que les cuesta el barco); los deportes náuticos y la náutica de recreo, y el alquiler de embarcaciones. Una actividad esta última que no se espera que se dé en Marina Vela, más destinada para propietarios particulares. La asociación cuenta en la actualidad con más de una treintena de empresas que le dan apoyo.
La nueva marina se suma a las dos históricas del puerto de Barcelona (la de los clubs Nàutic y Marítim) y a la nueva de yates de lujo, que pueden llegar hasta los 120 metros, en el antiguo muelle de Pescadors (Palau de Mar) y que ahora explota Salamanca Group. La conocida como Marina Port Vell está finalizando las obras -se espera que estén listas antes de Navidad- de dos edificios, uno destinado a club para sus usuarios y otro de oficinas.
Nueva actividad, un nuevo puerto.
16
Crònica de la Barceloneta Recull de premsa mensual Novembre de 2014
EL PUNT AVUI 06/11/2014 http://www.elpuntavui.cat/noticia/article/5-cultura/19-cultura/793055-colita-guardonada-amb-elpremi-nacional-de-fotografia-2014.html?cca=1
Colita, guardonada amb el Premi Nacional de Fotografia 2014 -
El jurat destaca la trajectòria de més de cinc dècades de la fotògrafa catalana en diversos mitjans, com fotoperiodisme, retrat i assaig fotogràfic
-
El guardó està dotat en 30.000 euros
Colita Foto: JUDIT FERNÀNDEZ.
La fotògrafa Colita (Isabel Steva Hernández) ha estat guardonada amb el Premi Nacional de Fotografia 2014 que concedeix el Ministeri d'Educació, Cultura i Esport i que està dotat amb 30.000 euros. El jurat ha reconegut la seva destacada trajectòria de més de cinc dècades com fotògrafa en diversos mitjans, com fotoperiodisme, retrat i assaig fotogràfic. Colita “ha estat una fotògrafa compromesa amb la seva època, en particular en la defensa dels drets de la dona. En la seva fotografia sempre es troba humor, intel·ligència i ironia”, segons l'opinió del jurat, que ha estat presidit per Miguel Ángel Recio, director general de Belles Arts i Béns Culturals i d'Arxius i Biblioteques.
Nascuda en ple cor del barri barceloní de l'Eixample el 24 d'agost de 1940, en l'obra de Colita destaca la seva versatilitat a través d'una mirada carregada d'intenció,
17
Crònica de la Barceloneta Recull de premsa mensual Novembre de 2014
intel·ligència i humor. Això es plasma en els seus primers plans i paisatges amb persones, la seva visió de la vida de la Barcelona en la dècada de 1960 i, sobretot, en els retrats d'Antonio Gades, Carmen Amaya, Joan Manuel Serrat o Rafael Alberti. Després dels seus primers estudis a Barcelona, es va traslladar a París, on va estudiar Civilització Francesa a la Universitat de la Sorbona. A la seva tornada a Barcelona va conèixer els fotògrafs Oriol Maspons, Julio Ubiña i Xavier Miserachs, dels que va aprendre l'ofici i es va professionalitzar com a fotògrafa. El 1962 va treballar a l'arxiu de personatges de la pel·lícula Los Tarantos del director Rovira Beleta, on va travar amistat amb la seva protagonista, la bailaora de flamenc Carmen Amaya. Es va aficionar a l'art flamenc traslladant-se a Madrid, on va realitzar fotografies de promoció d'Antonio Gades i la Chunga. Fruit d'aquest època és el seu llibre Luces y sombras del Flamenco (Editorial Lumen, 1975). Reeditat i ampliat el 1998. L'enyorança de la seva ciutat natal va fer que tornés a Barcelona on, els últims anys del franquisme, va col·laborar amb premsa progressista del moment com Fotogramas, Tele-Expres, Mundo Diario o Destino. La seva primera exposició va ser el 1965, en una col·lectiva en la que també participaven artistes com Argimón, Curós, Jordi Galì, Guinovart, Oriol Maspons, Ràfols Casamada, Tharrats i Román Vallès. És una època en la qual alterna la premsa amb la fotografia de cinema, col·laborant amb l'anomenada Escola de Barcelona, corrent que sorgeix amb l'ambició de realitzar un cinema Europeu i progressista, en contraposició a la cinematografia “oficial” del Franquisme, cosa que li va donar l'oportunitat de treballar amb directors de fotografia com Luis Cuadrado, Juan Amorós o Fernando Arribas. S'especialitza en retrat, i és considerada la fotògrafa de l'anomenada Gauche Divine barcelonina, formada per un grup de professionals, intel·lectuals i artistes. Amb la col·lecció dels seus retrats va organitzar una exposició a la Galeria Aixelà (1971), patrocinada per Bocaccio i el promotor Oriol Regàs. Aquesta exposició només va durar dos dies ja que va ser clausurada per la policia l'endemà de la seva inauguració.
18
Crònica de la Barceloneta Recull de premsa mensual Novembre de 2014
El 1967 va col·laborar amb la discogràfica Edigsa, i el moviment de La Nova Cançó Catalana, realitzant campanyes de premsa i promoció, portades de discos i pòsters, especialment de Guillermina Motta, Núria Feliu o Joan Manuel Serrat. La seva afició a la novel·la policíaca i de misteri, va fer que Beatriz de Moura, directora de Tusquest Editor, li confiés la col·lecció “Serie Negra”, que va compaginar amb la direcció del departament de fotografia de la revista Vindicación Feminista fins a 1978. Durant la transició democràtica, va col·laborar a Interviu, Reporter, Cuadernos para el diálogo, La Calle o Bocaccio. Va fotografiar la seva ciutat, Barcelona, i la seva àrea metropolitana, evidenciant els seus canvis i evolució, i sempre reflectint la vida cultural i social de Catalunya. En la seva llarga trajectòria, ha realitzat més de 40 exposicions i publicat més de 30 llibres de fotografia i la seva obra figura en la col·lecció del Museu Nacional D'Art de Catalunya.
19
Crònica de la Barceloneta Recull de premsa mensual Novembre de 2014
DIARI ARA 08/11/2014 http://www.ara.cat/esports/waterpolo-Barceloneta-Terrassa_0_1244875820.html
L'Atlètic Barceloneta guanya el derbi al CN Barcelona i el Terrassa segueix liderant la lliga de waterpolo Empat en els darrers segons entre el CN Sant Andreu i el CN Sabadell
FOTO: El partit entre el CN Sant Andreu i el CN Sabadell / RFEN
El CN Terrassa segueix com a líder ferm de la Divisió d'Honor de waterpolo masculí després de guanyar
a
Pamplona
el
CD
Waterpolo Navarra (9-15). Per darrere, trepitjant-li els talons, tan sols segueix ja en competició amb 15 punts el CN Atlètic Barceloneta, vencedor del gran derbi de barri de la Barceloneta (7-15) contra el CN Barcelona.
Un dels grans partits de la jornada ha estat l'empat entre el CN Sant Andreu i el CN Sabadell (8-8) a la Pere Serrat. Després d'un primer quart sense gols, els homes de Chava Gómez, pletòrics amb una gran ratxa de quatre triomfs consecutius, han fet el 01 en un segon quart que ha acabat amb empat 3-3. Els dos equips s'han intercanviat cops fins al 8-8 definitiu, amb el sabadellenc Victor Cabanas marcant el darrer gol en els últims segons.
A la Nova Escullera, el Barceloneta de Chus Martín, tot i la pressió de l'equip local, ha guanyat un derbi que gairebé ha sentenciat abans del descans (4-9). Cal destacar els
20
Crònica de la Barceloneta Recull de premsa mensual Novembre de 2014
quatre gols d'Albert Español, els tres de Fran Fernández i el retorn d'Alberto Munárriz, lesionat fins ara.
Un altre duel interessant es lliurava a la Josep Vallès entre el CE Mediterrani i el Real Canoe NC-Isostar. La victòria final se l'ha endut el conjunt barceloní (9-6). L'altre equip de Madrid, l'AR Concepción-Ciudad Lineal, segueix sense poder guanyar i aquesta vegada ha perdut a casa contra el CN Mataró Quadis (2-17). Finalment, el CN Poble Nou-Enginyers ha aconseguit a la Piscina Sant Jordi una important victòria (8-9) contra el CN Catalunya en l'altre derbi barceloní de la jornada. El gol del triomf l'anotava el capità, Mateu Díaz, en l'últim segon.
21
Crònica de la Barceloneta Recull de premsa mensual Novembre de 2014
LA VANGUARDIA 14/11/2014 http://www.lavanguardia.com/local/barcelona/20141119/54419459794/barcelona-senalizacionbarracas.html
Jornada de portes obertes als pisos de protecció oficial del carrer Dr. Aiguader Els propers 14, 15, 28 i 29 de novembre tindrà lloc la jornada de portes obertes per visitar els pisos mostra de la promoció d'habitatge protegit del carrer del Doctor Aiguader, 15-17 , coneguda com 'Rodalies Renfe'
Promoció de protecció oficial al carrer Dr. Aiguader Aj..Barcelona
Barcelona. (Redacció).- La promoció del carrer Doctor Aiguader, situada prop del metro de la Barceloneta, consta de 120 habitatges d’ 1, 2 i 3 dormitoris d’entre 41 i 75 m2. Es tracta d’habitatges de protecció oficial amb la modalitat de dret de superfície, una fórmula per adquirir un habitatge amb una sèrie d’avantatges que donen estabilitat, seguretat i garanties. Per tal de donar-los a conèixer als ciutadans els proper 14 i 28 de novembre (de 16 a 19h) i el 15 i 29 de novembre (de 9 a 14 h i de 16 a 19 h) tindrà lloc la jornada de portes obertes.
22
Crònica de la Barceloneta Recull de premsa mensual Novembre de 2014
Com accedir al lloguer d’aquesta promoció
El Consorci de l’Habitatge de Barcelona sortejarà, mitjançant el Registre de Sol·licitants d’Habitatges amb Protecció Oficial de Barcelona, els habitatges disponibles. Per poder accedir a un d’aquests pisos cal estar inscrit al Registre abans del 15 de desembre i presentar una sol·licitud de participació abans del 20 de gener. El sorteig se celebrarà durant el mes de febrer de 2015. Per tal de conèixer les característiques dels habitatges i les condicions es pot visitar el web del Consorci d’habitatge. Es tracta d’habitatges de protecció oficial amb la modalitat de dret de superfície, una nova fórmula de compra amb una sèrie d’avantatges que donen estabilitat, seguretat i garanties. El dret de superfície, a mig camí entre la compra i el lloguer, permet ser propietari d’un habitatge pagant unes quotes mensuals molt assequibles i similars a les d’un lloguer protegit. L’habitatge en dret de superfície es compra per 75 anys, tot i que el sòl continua en mans de l’Administració. Un cop transcorregut aquest període, la propietat de l’habitatge passa a mans de l’Ajuntament. El dret de superfície permet accedir a un habitatge de protecció oficial mitjançant uns pagaments molt assequibles, similars a un lloguer protegit, durant només 30 anys (mentre dura la hipoteca). Durant els primers 15 anys, si es vol retornar l’habitatge, el Patronat Municipal de l’Habitatge de Barcelona es compromet a recomprar-lo. En el cas que no puguin fer front a les quotes del préstec hipotecari s’extingeix el contracte i el Patronat Municipal de l’Habitatge es queda amb el pis i retorna part del capital ja amortitzat, millorant així les condicions de la dació en pagament.
23
Crònica de la Barceloneta Recull de premsa mensual Novembre de 2014
EL PUNT AVUI 14/11/2014 http://www.ara.cat/barcelona/LAjuntament-Generalitat-finalitzacio-lHospital-Mar_0_1241876038.html
El concurs del Mas d'en Pinc de Begur, desert Cap privat s'hi ha presentat i el municipi opta per congelar-lo fins al pròxim mandat
PER: EMILI AGULLÓ
El termini del concurs d'idees que el govern de Begur va convocar a principi d'estiu per revitalitzar el Mas d'en Pinc –la casa en què la balladora de flamenc Carmen Amaya va passar l'última etapa de la seva vida– ha expirat sense cap proposta presentada. El tinent d'alcalde de Promoció Econòmica, Joan Loureiro, admet que des d'abans que se n'aprovessin les bases, al juliol, diverses entitats i empreses havien mostrat interès per competir, però que finalment “la gran inversió per rehabilitar una peça sotmesa a diferents normatives” estrictes –com ara les de Medi Ambient i Patrimoni– n'han acabat dissuadint els interessats.
Tampoc no hi ha acabat d'ajudar i la durada de la concessió, proposada inicialment per a un màxim de 15 anys que, un cop transcorreguts, les instal·lacions tornarien a quedar en mans del consistori. Loureiro avança que és un dels aspectes que es podria corregir més endavant, allargant el termini, tot i que el govern local ha descartat repetir el concurs abans no s'acabi el mandat. Inicialment s'havia plantejat tenir les propostes sobre la taula durant la campanya electoral, perquè els partits les poguessin assumir dins dels programes electorals abans que el nou govern, sortit dels comicis del maig vinent, n'adjudiqués la concessió.
Ara, però, decideixen congelar el procés fins després de les eleccions. Loureiro, a tot estirar, preveu la possibilitat “que es mantinguin converses informals sobre les idees dels tres col·lectius” que semblaven més decidits a competir, però sense prendre cap decisió formal.
24
Crònica de la Barceloneta Recull de premsa mensual Novembre de 2014
Nereo podrà fer ús del recinte un any més
De retruc, la gran beneficiada que es refredi el projecte de reforma del mas és la fundació ambiental Nereo, que hi ha estat instal·lada des dels anys 90. El conveni de cessió expirava al març i es va prorrogar fins a l'any vinent. Ara tot indica que l'entitat, que va promoure la creació de la reserva de la franja marina de ses Negres, podrà allargar el termini. El regidor, però, sosté que Nereo continuarà disposant d'un espai municipal.
25
Crònica de la Barceloneta Recull de premsa mensual Novembre de 2014
LA VANGUARDIA 19/11/2014 http://www.lavanguardia.com/local/barcelona/20141119/54419459794/barcelona-senalizacionbarracas.html
El Ayuntamiento de Barcelona retoma señalización de los núcleos de barracas
la
El próximo 25 de noviembre se instalará la primera en la playa del Somorrostro, tras cuatro años de trabajo de una comisión ciudadana
Una de las fotos incluidas en el libro 'Somorrostro/crónica visual de un barrio olvidado' Manel Gausa
PER: MERITXELL M. PAUNÉ
Los numerosos turistas y barceloneses que pasean por la playa del Somorrostro –en la Barceloneta– contarán a partir del 25 de noviembre con una ayuda extra para comprender la transformación radical que ha vivido el litoral de la capital catalana en el último medio siglo. Se trata de una placa conmemorativa situada entre el Hospital del Mar y el Parc de Recerca Biomèdica, un elemento tan barato como eficaz que recordará a los que (mal)vivieron en aquellas barracas sobre la arena e incluirá los datos básicos de su historia. En las semanas posteriores a la inauguración de esta primera placa se instalarán otras en diferentes puntos de la ciudad en los que también hubo núcleos destacados de barraquismo.
26
Crònica de la Barceloneta Recull de premsa mensual Novembre de 2014
La actuación municipal surge de un proyecto memorialístico de largo recorrido, que impulsa la Comisión ciudadana para la recuperación de la memoria de los barrios de barracas de Barcelona. Desde hace cuatro años trabaja para conseguir un reconocimiento formal a estas precarias barriadas, largamente ignoradas –sino escondidas– por la historiografía oficial. Las chabolas respondían a una emergencia habitacional que llegó a su punto álgido a finales de los años 50, cuando casi un 7% de la población de la ciudad –unas 100.000 personas– subsistía en barrios de barracas de toda índole. El Somorrostro es uno de los más conocidos, por su ubicación en una playa céntrica y porque en él nació la aclamada bailaora Carmen Amaya. Pero hubo muchos más: el Camp de la Bota en el Besòs, Can Valero en Montjuïc, La Perona en Sant Martí de Provençals, Los Cañones en el Turó de la Rovira... Los últimos núcleos se derribaron poco antes de los Juegos Olímpicos de 1992.
Cuatro placas grandes y siete pequeñas
La señalización comprenderá dos tipos diferentes de placa: una de gran formato para las cuatro mayores áreas de barracas (Somorrostro, Montjuïc, Carmel y Sant Martí de Provençals) y otra más pequeña para siete núcleos menos extensos pero significativos para la ciudad (Camp de la Bóta y Rere Cementiri, Poble-Sec y Can Tunis, Raimon Casellas en Can Baró, Santa Engracia en La Prosperitat, Diagonal, Santa Gemma en Les Corts y Hospital Sant Pau). Recorrer los diferentes enclaves permitirá formarse una idea de conjunto de la vida en la ciudad informal de la posguerra.
De la televisión a la calle
La iniciativa surgió a raíz de las sentidas peticiones de testimonios recogidos en el reportaje Barracas, la otra ciudad del programa 30 Minuts y en el documental Barracas, la ciudad olvidada del espacio de TV3 Sense Ficció. Antiguos barraquistas lamentaban que la ciudad hubiera borrado toda huella de la lucha cotidiana de tantas personas que, como la propia ciudad, soportaron condiciones degradantes para salir de la miseria y conseguir un futuro mejor. Las súplicas televisadas movilizaron a un
27
Crònica de la Barceloneta Recull de premsa mensual Novembre de 2014
grupo de periodistas, vecinos, activistas y académicos que dieron forma a una petición ciudadana, que logró el apoyo de más de 80 entidades y 800 profesionales.
La entregaron al Ayuntamiento de Barcelona en 2010 y éste se comprometió a hacer realidad las dos principales peticiones: recuperar el nombre original de 'playa del Somorrostro' y señalizar los espacios donde estuvieron los principales núcleos de chabolas. La primera actuación cristalizó muy pronto: el nomenclátor oficializó el cambio de nombre en noviembre de 2010, con un acto inaugural el 23 de marzo de 2011. Sin embargo la segunda petición ha tardado más en llegar, pero podría resolverse en breve, antes de que acabe el mandato.
Desde aquella queja televisada de los barraquistas hace cuatro años han tenido lugar numerosas acciones divulgativas en toda Barcelona. Una de las investigaciones más destacadas fue la que resumía la exposición del Museo de Historia de Barcelona Barracas, la ciudad informal del siglo XX, que mostraba los resultados del estudio realizado por historiadores y antropólogos del grupo Pas a Pas. La publicación de monografías, artículos y entrevistas y la celebración de actos conmemorativos en los barrios también han contribuido a recuperar una memoria que corría el peligro de extinguirse. Con la instalación de placas, las próximas generaciones de barceloneses y miles de visitantes podrán incorporar esta otra historia de Barcelona al relato de la ciudad.
28
Crònica de la Barceloneta Recull de premsa mensual Novembre de 2014
DIARI ARA 19/11/2014 http://www.ara.cat/premium/economia/turistes-utilitzat-Airbnb-Barcelonasacosten_0_1251474895.html
Els turistes que han utilitzat Airbnb a Barcelona ja s’acosten al milió PER: DANI SÁNCHEZ UGART
Els turistes que han utilitzat Airbnb a Barcelona ja s’acosten al milió / FRANCESC MELCION
Encara són una petita fracció de les pernoctacions hoteleres -7,5 milions l’any passat-, però el nombre de viatgers que escullen l’anomenada economia col·laborativa a l’hora de buscar allotjament a Barcelona no para de créixer, i des de l’arribada d’aquest fenomen només a través d’Airbnb ja frega el milió. En concret, més de 870.000 viatgers han passat per Barcelona des de l’arribada de la web a la ciutat, el 2008 (tot i que el gruix de les pernoctacions s’ha produït en els últims dos anys, quan ha experimentat un creixement exponencial). Aquesta és una de les principals dades que es pot treure d’un informe de l’empresa al qual ha tingut accés l’ARA i que conclou també que l’edat mitjana dels viatgers enquestats és de 40 anys.
29
Crònica de la Barceloneta Recull de premsa mensual Novembre de 2014
Davant la mala imatge dels apartaments turístics, arran sobretot dels problemes de convivència d’aquest estiu a la Barceloneta, la plataforma va dur a terme durant la setmana del 19 de setembre una enquesta entre 562 viatgers de parla anglesa que havien viatjat a la ciutat de Barcelona. Altres conclusions d’aquest informe són, per exemple, que el 60% dels usuaris d’Airbnb visitaven per primera vegada la ciutat, o que el 85% tenien un títol universitari.
L’experiència de residents
Pel que fa als motius pels quals van triar Airbnb, segons l’estudi encarregat per la mateixa companyia, un 71% estaven “buscant més opcions de les que pot oferir un hotel” i un 72% volien “viure durant la seva estada com un resident local”. Els detractors d’aquesta plataforma, en canvi, consideren que bàsicament atrau turistes molt joves i de baix poder adquisitiu, que busquen un oci de baixa qualitat i que sovint provoca molèsties als veïns, com ha passat a la Barceloneta. L’enquesta, per contra, conclou que “el 66% dels viatgers gasten els diners estalviats en menjar i compres” i que la meitat d’aquests diners van als barris on s’allotgen.
30
Crònica de la Barceloneta Recull de premsa mensual Novembre de 2014
LA VANGUARDIA 20/11/2014 http://www.lavanguardia.com/local/barcelona/20141120/54419543689/el-turismo-es-el-primerproblema-en-sagrada-familia-y-el-segundo-en-barceloneta-segun-una-encuesta.html
El turismo es el primer problema en Sagrada Familia y el segundo en Barceloneta según una encuesta Más de 80% de los preguntados en la Encuesta de Servicios Municipales aprueban la gestión del gobierno de Trias
Procesión de turistas que llegan en autocar para visitar la Sagrada Família. Roser Vilallonga
Barcelona. (EUROPA PRESS).- El turismo es el principal problema del barrio para los vecinos de Sagrada Familia y el segundo para los de la Barceloneta y los de Sant Pere, Santa Caterina i El Born, según la Encuesta de Servicios Municipales que este jueves ha presentado el primer teniente de alcalde, Joaquim Forn. El 21,4% de habitantes de la Sagrada Familia dicen que el turismo es el principal problema del barrio, un porcentaje que se sitúa en el 13,9% en Sant Pere, Santa Caterina i El Born y del 15,8% en la Barceloneta, barrio en el que el pasado verano hubo manifestaciones contra los apartamentos turísticos y el incivismo. Preguntado por estos indicadores, Forn ha asegurado que la encuesta se hizo del 14 de abril al 27 de junio, "en pleno debate sobre el turismo", y un poco antes de estallar la polémica en la Barceloneta, epicentro de varias protestas en agosto.
31
Crònica de la Barceloneta Recull de premsa mensual Novembre de 2014
También ha destacado que en el conjunto de la ciudad, el turismo sólo es el principal problema para el 3,8% de la muestra, un dato que hace un año reunía aproximadamente el 1% de las respuestas.
El paro, principal problema de la Ciudad
En respuesta espontánea, el 22,5% de los encuestados afirman que el problema más grave de Barcelona es el paro o las condiciones de trabajo; el 9,7%, la inseguridad; el 8,1%, los problemas económicos; el 5,6%, la limpieza, y el 4,6%, la circulación. Según los encuestados, el paro también es el principal problema catalán -concentra el 32,2% de las respuestas- y de España -36,3%-; y la relación entre Catalunya y el resto del Estado es para el 15,5% de barceloneses el segundo problema de Catalunya.
Por distritos, el principal problema del barrio es la inseguridad en Barceloneta, SantsMontjuïc, Les Corts, Horta-Guinardó, Nou Barris, Sant Andreu y Sant Martí; para los vecinos del Eixample y Sarrià es el ruido, y para los de Sarrià-Sant Gervasi es el transporte y las infraestructuras.
Servicios municipales
Forn ha puesto en valor que la encuesta pone de manifiesto que la mayoría de servicios municipales han tenido una evolución positiva a lo largo del mandato: limpieza, recogida de basuras y seguridad han escalado posiciones, y por tercera vez, únicamente suspende un único servicio, el del aparcamiento.
El servicio que según más encuestados ha mejorado en el último año es la recogida de basuras, seguido de los autobuses, los mercados municipales y el metro, mientras que el que ha más ha empeorado es el aparcamiento, que reúne al 59,5% de las respuestas.
32
Crònica de la Barceloneta Recull de premsa mensual Novembre de 2014
Forn ha explicado que la gestión municipal "recibe la mejor valoración de los últimos años": un 81,9% de encuestados aprueban su trabajo, y el Ayuntamiento es la administración valorada por los barceloneses, cuyo grado de satisfacción por vivir en la ciudad se situá en un 7,6 sobre 10, un dato que se ha mantenido estable durante los últimos años. Esta estadística se hace cada año y consta de 6.000 entrevistas presenciales a ciudadanos de Barcelona mayores de edad, y tiene un margen de error del 1,33%.
33
Crònica de la Barceloneta Recull de premsa mensual Novembre de 2014
EL PERIODICO 22/11/2014 http://www.elperiodico.cat/ca/noticias/esports/titols-dos-dos-catalunya-3710882
Títols de dos en dos a Catalunya L'Atlètic Barceloneta goleja l'Spartak i el Sabadell doblega l'Olympiacos
PER: JOAN CARLES ARMENGOL
L'alegria de l'Atlètic Barceloneta després de guanyar el títol. JAVI FERRÁNDIZ
El waterpolo català aconsegueix els títols de dos en dos. En una jornada única, sense precedents en competicions europees, dos equips de la Lliga espanyola van aconseguir proclamar-se supercampions d'Europa. El Club Atlètic Barceloneta, que fa tot just sis mesos va aconseguir la seva primera Lliga de Campions a la final six, va estrenar el seu palmarès a la Supercopa continental a l'avassallar l'Spartak de Volgograd de Rússia per 12-7. El Club Natació Sabadell, per la seva part, va revalidar el seu títol femení de l'any passat al superar amb un patiment al qual no està acostumat l'Olympiacos de Grècia per 9-8.
34
Crònica de la Barceloneta Recull de premsa mensual Novembre de 2014
Les dues finals es van jugar per primera vegada a la mateixa seu, en aquest cas la piscina Sant Jordi de Barcelona, que gairebé es va omplir amb 1.300 espectadors per assistir a la primícia i a la coronació dels dos equips catalans.
L'Atlètic Barceloneta és un equip que no para de créixer. Fa sis mesos va sorprendre a tothom a la Lliga de Campions, a les piscines Picornell, i ahir no va donar opcions a l'Spartak, campió de l'Eurocup, al qual va escombrar a partir del descans (els parcials van ser 3-2, 2-1, 4-0 i 3-4). Gonzalo Chalo Echenique, un esquerrà de Rosario (Argentina) que no oculta la seva passió per l'equip de Tata Martino, el Newell's Old Boys, amb un tatuatge gegant a l'esquena, va desplegar un sorprenent repertori i, amb sis gols, va ser l'estilet de l'equip mariner, que va completar la inesperada i contundent golejada amb dianes d'Albert Español (3), Felipe Perrone, Marc Minguell i Marc Roca, en una exhibició de velocitat, xut i contraatac davant un Spartak amb homes molt forts i grans, però poc versàtils. El Barceloneta és el tercer equip català supercampió d'Europa, després dels seus veïns del Natació Barcelona (1982) i del Natació Catalunya (1992 i 1995).
UNA VICTÒRIA SUADA / El Sabadell, com l'equip mariner, s'ha acostumat a l'èxit, al qual està associat també des de fa molt de temps. Però ahir va saber patir per completar un segon any consecutiu sense màcula. El 2013, les noies de Nani Guiu van aconseguir els sis títols que van disputar (Lliga de Campions i Supercopa d'Europa, Lliga, Copa i Supercopa d'Espanya, i la Copa Catalana), i en aquest 2014 han repetit aquest Grand Slam de títols. No perden ni un partit des del març del 2012 (davant el Vouliagmeni de Grècia a quarts de final de la Copa d'Europa), i ahir van saber suar per prosseguir aquesta inigualable trajectòria.
L'Olympiacos va intentar complicar-li la vida al Sabadell i ho va aconseguir, fent-li el partit molt llarg. Amb parcials d'1-2, 3-2, 4-2 i 1-2, va portar el duel al descans amb empat (4-4). Un inici rutilant del tercer quart va avançar les vallesanes, que van arribar a tenir tres gols d'avantatge a finals d'aquell període (8-5) i a inicis del quart (9-6). Però el desaprofitament de les jugades d'home de més va complicar el triomf. L'Olympiacos
35
Crònica de la Barceloneta Recull de premsa mensual Novembre de 2014
es va posar a un gol (9-8) a falta de dos minuts, temps que el Sabadell va superar gràcies a les excel·lents parades de Laura Ester i a un robatori de pilota providencial de Maica García que ja va conduir a la victòria.
Ani Espar (2), Jennifer Pareja (2), Maica García (2), l'holandesa Dagmar Genee (1), Mati Ortiz (1) i Judit Forca (1) van ser les anotadores d'un Natació Sabadell que és el segon equip capaç de guanyar dos anys seguits la Supercopa, després del Vouliagmeni. «Ha sigut un partit molt llarg i molt suat, però l'hem fet tirar endavant. Hem fet dos anys i mig espectaculars, els resultats parlen per nosaltres», va assegurar l'estrella, Jennifer Pareja.
36
Crònica de la Barceloneta Recull de premsa mensual Novembre de 2014
EL PERIODICO 22/11/2014 http://www.lavanguardia.com/economia/20141122/54419605972/ppc-reclama-convertir-pisos-derodalies-renfe-en-viviendas-alquiler-social.html
PPC reclama convertir pisos de "Rodalies Renfe" en viviendas alquiler social Barcelona, 22 nov (EFE).- El presidente del grupo municipal del PP en el Ayuntamiento de Barcelona, Alberto Fernández Diaz, ha reclamado hoy un cambio de tipologías de vivienda de protección oficial prevista en la promoción de pisos "Rodalies Renfe" por vivienda de alquiler social. Según una nota del PPC, estas viviendas son 150 pisos sociales, de los que 30 serán para vecinos de la Barceloneta y personas con movilidad reducida, pero 120 se adjudicarán con la tipología de derecho de superficie mediante un sorteo en el mes de febrero. Fernández, que ha asistido a la fiesta mayor del barrio de Santa Caterina, ha explicado que el cambio de tipología de derecho de superficie a alquiler social da respuesta a los barceloneses y es una garantía segura de que la vivienda social no estará vacía y da la función social prevista. Ha asegurado que, cuando se pregunta a los barceloneses por el tipo de vivienda social al que prefieren acceder, el 81 % optan por el alquiler, el 12 % por la propiedad y sólo el 6 % prefieren acceder al derecho de superficie.
37
Crònica de la Barceloneta Recull de premsa mensual Novembre de 2014
EL PUNT AVUI 23/11/2014 http://www.elpuntavui.cat/noticia/article/1-territori/6-urbanisme/798079-.html?cca=1
La Barceloneta tindrà l'edifici de la cooperativa del Segle XX L'Ajuntament ha començat els tràmits per expropiar-ne l'edifici, en molt mal estat de conservació
Una imatge d'arxiu de l'edifici ubicat al barri de la Barceloneta, actualment molt degradat. Foto: G.V.
La vella aspiració dels veïns del barri de la Barceloneta està a un pas més de fer-se realitat. Des de fa anys reivindiquen que l'edifici de l'antiga cooperativa Segle XX sigui un equipament per al barri i ara l'Ajuntament de Barcelona ha fet els tràmits per poder expropiar-lo, rehabilitar-lo i convertir-lo en un altre equipament públic a través del districte de Ciutat Vella.
Aquesta setmana la comissió de govern va aprovar inicialment el pla especial que permet que l'Ajuntament qualifiqui l'edifici com equipament de titularitat pública, ja que amb la qualificació actual també s'hi podria donar un ús privat. Amb aquest primer
38
Crònica de la Barceloneta Recull de premsa mensual Novembre de 2014
pas començarà tot el procés reglamentari –exposició pública, presentació d'al·legacions i resolució d'aquestes– fins que se n'aprovi definitivament el nou ús en la sessió plenària. Això permetria que el consistori pogués tramitar un expedient d'expropiació de l'edifici, una tramitació que es faria en caràcter d'urgència, pel mal estat de conservació que presenta l'edifici.
Amb l'antiga cooperativa Segle XX, a mans municipals, la intenció de l'Ajuntament és que el districte de Ciutat Vella rehabiliti l'immoble perquè el barri de la Barceloneta el pugui adoptar com a equipament públic. De fet, la voluntat és obrir un procés de participació perquè siguin els mateixos veïns els que determinin quins usos es dóna a l'edifici.
Litigi obert
La titularitat de l'immoble està en situació de litigi des del 2012, quan es va dissoldre l'antiga cooperativa i hi va haver un desacord entre els antics propietaris. L'expedient d'expropiació, però, permet tirar endavant el projecte al marge del procés judicial que mantenen els privats per determinar qui n'és propietari.
39
Crònica de la Barceloneta Recull de premsa mensual Novembre de 2014
EL PERIODICO 23/11/2014 http://www.lavanguardia.com/local/barcelona/20141123/54420198349/barcelona-expropiacooperativa-segle-xx-barceloneta.html
Barcelona expropia la cooperativa Segle XX de La Barceloneta para darle un uso vecinal La rehabilitación y apertura del inmueble es una vieja reivindicación vecinal | Sufrió un incendio pocos días después del anuncio de una okupación vecinal reivindicativa
Imagen del incendio en la antigua cooperativa Segle XX, en La Barceloneta La Barceloneta rebel
Barcelona. (Redacción).- El Ayuntamiento de Barcelona ha iniciado los trámites para expropiar el edificio de la antigua cooperativa Segle XX, situada en la confluencia de las calles Atlàntida y Ginebra del barrio de la Barceloneta, para transformarlo en un equipamiento. Una actuación largamente reclamada por la Associació de Veïns de L'Òstia, que ha denunciado en reiteradas ocasiones el abandono que sufría el inmueble. Sin ir más lejos hace un tiempo el viejo edificio sufrió un incendio que lo dejó aún más deteriorado.
La comisión de Gobierno del pasado miércoles aprobó inicialmente el plan especial que habilita al Ayuntamiento para modificar el planeamiento y recalificar el solar donde se encuentra la finca como equipamiento de titularidad pública. El plan especial, aprobado de manera inicial, estará durante un mes en exposición pública.
40
Crònica de la Barceloneta Recull de premsa mensual Novembre de 2014
Una vez resueltas las alegaciones deberá pasar el trámite de aprobación definitiva. Según fuentes municipales, este expediente de expropiación se desarrollará independientemente del litigio abierto para determinar la propiedad del edificio que está aún en marcha.
El distrito de Ciutat Vella tiene intención de rehabilitar el inmueble, que presenta un estado bastante deteriorado por los años en los que no ha tenido ningún uso, y devolverlo a la Barceloneta como equipamiento público. De hecho, una de las principales denuncias del barrio, al margen de las protestas por el turismo y los apartamentos turísticos, es la falta de servicios. Un proceso participativo con las entidades y los vecinos determinará los futuros usos que tendrá este espacio.
Inicialmente, el distrito intentó comprar el inmueble, pero no pudo, ya que la titularidad del inmueble se encuentra en litigio desde el 2012. Ese año se disolvió la antigua cooperativa y el edificio fue vendido a una sociedad con el desacuerdo por parte de los cooperativistas. La opción de la expropiación permite al Ayuntamiento tirar adelante el proyecto de recuperación de la finca, independientemente del proceso judicial que mantienen los privados para determinar quién es el propietario.
Hace un año, el inmueble sufrió un importante incendio sin que hayan trascendido sus causas. El suceso se produjo días después de que los impulsores de la campaña El segle XX és pel barri anunciaran su intención de “okupar” el viejo inmueble y recuperarlo para uso vecinal. En ese momento, la concejal de Ciutat Vella, Mercè Homs, ya anunció su intención de adquirir la finca.
41
Crònica de la Barceloneta Recull de premsa mensual Novembre de 2014
LA VANGUARDIA 25/11/2014 http://registrousuarios.lavanguardia.com/premium/54420680040/index.html
El PP reclama el derribo del antiguo cine Imax del Port Vell FOTO: ÀLEX GARCIA / ARCHIVO
BARCELONA El presidente del grupo municipal popular, Alberto Fernández, reclamó ayer al alcalde de Barcelona, Xavier Trias, el derribo del cine Imax que cerró sus puertas el pasado septiembre.
Para Alberto Fernández, "el cierre podría abrir la posibilidad de redefinir el epicentro del Port Vell recuperando un gran espacio para esa zona".
En este sentido, señaló que el edificio es un muro que distorsiona la fachada marítima de Barcelona, tanto en su visión desde la Barceloneta como desde el paseo Colom. El dirigente del PP recordó que "hace ya 25 años que se aprobó el Plan Especial Urbanístico del Port Vell y 19 desde que fue inaugurado el cine Imax". Al tratarse de una concesión, y dado el tiempo transcurrido ya, sería viable económica y urbanísticamente su derribo, insistió Fernández Díaz. El PP ya reclamó el derribo del Imax el pasado verano al conocerse su inminente cierre. / Redacción
42
Crònica de la Barceloneta Recull de premsa mensual Novembre de 2014
EL PERIODICO 26/11/2014 http://registrousuarios.lavanguardia.com/premium/54420233517/index.html
La casa de Carmen Amaya PER: DOMINGO MARCHENA ARCHIVO HUERTAS
Foto de familia en la inauguración de la primera placa de homenaje a los núcleos de barracas, en la playa del Somorrostro Ayuntamiento de Barcelona
Barcelona redescubre y honra la historia de los barrios de barracas. La casa de Carmen Amaya tenía la arena por colchón y las estrellas por techo. "Las barracas eran tan pequeñas que muchos hombres dormían en la playa", recuerda Julia Aceituno, de 77 años y madre de cinco hijos. Esta mujer humilde, "una de las miles de constructoras anónimas de Barcelona", en palabras del alcalde, eclipsó ayer a políticos, activistas culturales y dirigentes vecinales.
43
Crònica de la Barceloneta Recull de premsa mensual Novembre de 2014
Ella y otros barraquistas fueron los verdaderos protagonistas de un sencillo acto de desagravio. El Somorrostro, en la Barceloneta, albergó el barrio de barracas más importante de Catalunya, Aunque la última chabola de Barcelona -en la Perona, Sant Martí- se derruyó en 1989, la ciudad ha vivido de espaldas a esta realidad. De hecho, el Somorrostro no se volvió a llamar oficialmente así hasta el 2011.
El Ayuntamiento descubrió ayer, en la rampa de acceso a la playa entre el hospital del Mar y el Parc de Recerca Biomèdica, una placa que recuerda a quienes vivieron "en condiciones muy duras y a merced de los temporales" desde aquí hasta el Camp de la Bota, entre otros núcleos. A finales de los años cincuenta, Barcelona tenía 20.000 barracas, donde se hacinaba el 7% de la población de la ciudad, unas 100.000 personas.
Personas como José Monte, que se sorprende cuando le preguntan si es de Andalucía, como parece delatar su acento, en realidad el de sus padres. "Nací aquí, en la Barceloneta". Catalanes de Andalucía o andaluces de Catalunya. Ese es el ADN de la mayoría de barraquistas, que emigraron -conviene no olvidarlo ahora, tiempo de nuevas migraciones, recordó el alcalde- cargados de ilusiones y que contribuyeron a hacer de esta tierra lo que es hoy.
Julia Aceituno nació en Alcaudete, Jaén. Los padres de José Monte en La Rábita, un pueblo de pescadores de Granada. De Cabra, Córdoba, eran otros muchos habitantes del Somorrostro, que tuvo una vecina ilustre: la bailaora Carmen Amaya, un mito que todavía reverencian los amantes del flamenco, más de medio siglo después de su muerte.
Ninguna de las casas de la playa tenía lavabo ni agua corriente, pero incluso así había casas y casas. Los padres de José Monte llegaron en 1936, con dos hijos. Aquí tuvieron siete más. Vivieron en barracas hasta 1957, cuando la Confraria de Pescadors de la Barceloneta construyó unas viviendas en la calle de la Maquinista y les dieron una. La primera barraca de la familia fue demolida cuando comenzó a construirse el paseo
44
Crònica de la Barceloneta Recull de premsa mensual Novembre de 2014
Marítim. Entonces les tocó la lotería y heredaron una vivienda de lujo, no de chapa y cartón, sino de ladrillo, con comedor, una cocina de carbón, cuatro habitaciones y un patio. El lavabo era un cubo y el agua había que ir a buscarla a una fuente, pero José Monte, de 69 años, con cuatro hijos y cinco nietos, se emociona cuando recuerda su barraca, que perteneció a Carmen Amaya. La artista regresó muchas veces al Somorrostro, la última en 1962, para rodar Los Tarantos.
Un sencillo acto trata de reparar el olvido desde ayer. El broche de oro fueron la placa y unos parlamentos, el mejor de todos el de Julia Aceituno, la más aplaudida y la única que se acordó del anterior equipo municipal. Sus palabras emocionaron a personas como Maria Lluïsa, que durante siete años dio clases a los niños de las chabolas. O como Ignasi Marroyo, el autor de la foto que se ha grabado en la plancha que ahora luce la playa del Somorrostro y a la que seguirá una decena más, repartidas por la geografía del barraquismo: Can Tunis, Santa Engràcia, Pequín, Can Valero...
La placa que recordará a los vecinos más humildes del barrio de La Prosperitat tendrá una foto de Kim Manresa. La hizo en 1974, con apenas 14 años y una Kodak Instamatic de plástico. Pese a su edad ya intuía que la imagen en blanco y negro de aquella niña con un cartel ("Barracas no, pisos sí") sería capaz de atravesar océanos de tiempo. Kim Manresa, uno de los periodistas que cubrió el acto de ayer, es el autor de la foto en color de esta página. Su niña también podía estar allí, escuchando al alcalde, que culminó su alocución con una broma inocente, pero fuera de lugar y perfectamente audible ("queda inaugurado este pantano"). Entre el auditorio había otras mujeres y hombres que, si cierran los ojos, recuerdan los días en que iban descalzos por la playa a la escuela. Eran tiempos de hambre y calamidades, cuando la arena y las estrellas velaban su sueño.
45
Crònica de la Barceloneta Recull de premsa mensual Novembre de 2014
EL PERIODICO 26/11/2014 http://www.elperiodico.cat/ca/noticias/barcelona/fills-orgullosos-del-somorrostro-3719892
Fills orgullosos del Somorrostro BCN descobreix la primera de les 11 plaques que retran homenatge als milers de persones que van viure en barris de barraques
PER: HELENA LÓPEZ
La Julia besa laplaca que recorda des d'ahir els barraquistes al Somorrostro. FOTO: DANNY CAMINAL
El matí d'ahir va ser d'aquells de ¿em coneixes? De cares emocionades. De ho sento, però ara no hi caic. De sóc la Tal, la de Tal Altra. De què dius, Tal, però quina alegria, de debò. D'abraçades sentides. De però com pot ser, si estàs igual. De tu sí que estàs igual. De mira com ha canviat tot, quina barbaritat. De llàgrimes de felicitat i de somriures tristos, en l'estrany espai entre la nostàlgia i la victòria. Una victòria, sobretot, de Julia Aceituno, que amb les seves belles i sàvies paraules va fer emmudir la ciutat; una ciutat que ahir, per fi, li retia homenatge.
«Veig la platja ara, tan bonica, i m'emociono. M'emociono al pensar en totes les persones que vam viure aquí i la misèria que vam passar. I m'emociona veure que ja no som la ciutat oblidada». La Julia va parlar amb el cor i amb les entranyes i es va commoure al recordar el seu germà, que dormia en una manta a la platja perquè a la
46
Crònica de la Barceloneta Recull de premsa mensual Novembre de 2014
seva barraca només hi havia lloc per a la seva mare i per a ella. Ell també va lluitar per aconseguir el reconeixement a totes aquelles persones que van ajudar a aixecar la Barcelona que avui coneixem, però no va arribar a temps de veure la flamant placa destapada ahir a la rampa d'accés a la platja del Somorrostro, topònim que la primera victòria de la Comissió Ciutadana per a la Recuperació de la Memòria dels Barris de Barraques -la ponència del nomenclàtor va aprovar el canvi de nom d'aquest tram de la platja a petició d'aquest grup d'activistes.
Després d'una llarga ovació, tots es van acostar a saludar la Julia. «T'he vist i de seguida he sabut que eres del Somorrostro. Jo també vaig viure aquí de nena. Vaig treballar a la fàbrica embolicant caramels. ¿Coneixies la Teresa? Tots deien que era dolenta, però amb mi es va portar sempre molt bé, i em donava un grapat de caramels d'amagat». Parlava una dona elegant, potser una mica més jove que la Julia. Ella li va regalar aquell somriure melancòlic que no l'abandona. «¡La Teresa, és clar! Jo també hi vaig treballar. No era dolenta, però era l'encarregada, era la seva feina», va contestar la Julia, que li va explicar que ella de seguida va entrar d'aprenent de modista en un taller del carrer Comtal.
«Aquest és el meu germà»
«Estic contenta perquè el meu germà surt a la foto. Mira, aquest és el meu germà, la meva cunyada, la meva neboda...». La Julia va assenyalar una de les fotografies del plafó instal·lat al costat de la placa de bronze. Els periodistes Alonso Carnicer i Sara Grimal, impulsors de la campanya, juntament amb el líder veïnal Jordi Giró, també estaven emocionats. «Cada vegada apareix més gent. ¡Mira això!», va dir content Carnicer mostrant la fotografia que li havia donat un dels exveïns d'algun dels 14 barris de barraques que hi va haver a la Barcelona preolímpica que ahir va decidir, per primera vegada, posar-se en contacte amb la comissió. El camí entre la vergonya i l'orgull que han recorregut aquestes persones és llarg i cadascun el fa al seu ritme.
47
Crònica de la Barceloneta Recull de premsa mensual Novembre de 2014
La Julia no va ser l'única que va parlar en un acte que tampoc van voler perdre's fotògrafs que al seu dia van retratar els barris de barraques i les fotos dels quals ajuden actualment a recompondre l'imaginari col·lectiu, com Pepe Encinas i el veterà Ignasi Marroyo. «Ara els joves van a l'Àfrica a fer fotos, a la nostra època veníem a les barraques», va explicar Encinas davant d'una de les seves fotos de la Perona al plafó.
La historiadora Mercè Tatjer, també membre de la comissió ciutadana, va aprofitar el micròfon i la presència de l'alcalde Trias, que va presidir l'acte, per reivindicar la importància de recuperar la història de la ciutat, que va desapareixent de forma fulminant. «Ho veiem diàriament amb els establiments i els edificis», va apuntar la historiadora, que va insistir a dir que la placa descoberta ahir és només la primera d'11. Falta col·locar tres plaques grans més a Montjuïc, el Carmel -al futur museu del barraquisme al turó de la Rovira- i la Perona, i set més petites en nuclis menors però igual de significatius.
48
Crònica de la Barceloneta Recull de premsa mensual Novembre de 2014
EL PUNT AVUI 26/11/2014 http://www.elpuntavui.cat/noticia/article/2-societat/5-societat/798796-homenatge-al-barri-delsomorrostro.html?cca=1
Homenatge al barri del Somorrostro -
L'antic barri de barraques erigit a la platja de Barcelona als anys 50 és recordat amb una placa commemorativa
-
Tretze làmines recorreran el litoral per recordar les condicions en què van viure 100.000 barcelonins
PER: CLARA RIBAS
Inauguració
de
la
placa
commemorativa de la platja del Somorrostro Foto: quim puig.
“Ara sí que podem dir amb orgull que vam ser veïns del barri del Somorrostro.” Així va descriure Júlia Aceituno l'emoció que sentia ahir en descobrir la placa que recorda l'antic barri de barraques on va viure i que als anys cinquanta va acollir milers d'emigrants a la platja de Barcelona, al davant de l'hospital del Mar. La placa descoberta ahir homenatja els habitants dels barris de barraques que hi va haver al litoral barceloní, entre la Barceloneta i la desembocadura del riu Besòs; barris com el Somorrostro, Bogatell, Mar Bella, Rere Cementiri, Pequín i Camp de la Bota. Nuclis de barraques sorgits entre les fàbriques, la via del tren i el mar.
49
Crònica de la Barceloneta Recull de premsa mensual Novembre de 2014
A la placa dues imatges defineixen el barri del Somorrostro: una vista aèria que mostra la seva extensió i una fotografia de la vida quotidiana a les barraques en els últims anys del barri. Sobre un plànol de la ciutat se situen els diversos barris de barraques que s'estenien pel litoral. Un text recorda els que van haver de malviure en aquella realitat. “Els que van viure aquí, gent treballadora, han contribuït amb el seu esforç a fer gran la ciutat. Barcelona els ret homenatge”, s'hi llegeix.
Segons es recorda també al text, el barri de barraques s'estenia al llarg de més d'un quilòmetre de costa, des de l'hospital del Mar fins a la desembocadura del Bogatell. El Somorrostro va existir des de l'últim terç del segle XIX fins que es va enderrocar d'urgència el juny del 1966, dies abans d'unes maniobres navals amb presència del dictador Francisco Franco.
A finals dels anys cinquanta del segle XX, unes 100.000 persones, un 7% de la població de Barcelona, vivia en barraques. Les primeres barraques havien aparegut amb les grans fàbriques i la Barcelona industrial. Els últims grans nuclis de barraques de Barcelona es van enderrocar poc abans dels Jocs Olímpics del 1992.
Fa tres anys, el març del 2011, aquest tram de la costa va recuperar el nom de platja del Somorrostro. Segons la documentació, va ser el barri de barraques més gran i més poblat del litoral barceloní. Les barraques, molt petites, estaven fetes inicialment amb fustes i materials trobats a la platja i cobertes amb cartró cuiro; també n'hi havia algunes d'obra. No hi havia ni aigua corrent ni llum ni clavegueram ni cap mena de serveis, i molt poques fonts servien tota la població. Les barraques convivien amb fàbriques de gas i indústries que abocaven al mar aigües i residus en un lloc poblat per milers de persones. Amb carrerons estrets i una gran densitat de població, hi sovintejaven les malalties i els contagis. L'any 1927 hi havia 109 barraques, on vivien 421 persones. El barri va créixer molt després de la Guerra Civil espanyola, i va assolir la màxima extensió amb la immigració dels anys quaranta i cinquanta. El 1954 hi havia censades 2.406 barraques, amb una població d'entre 10.000 i 15.000 persones.
50
Crònica de la Barceloneta Recull de premsa mensual Novembre de 2014
Els temporals de mar destruïen amb freqüència les barraques. Centenars de famílies van ser traslladades provisionalment al Palau de Missions, al pavelló de Bèlgica i a l'estadi de Montjuïc; en alguns casos, hi van passar anys. Amb la construcció per fases del passeig Marítim, entre el 1957 i el 1964, es van anar eliminant les barraques. Recuperar la memòria
Aquesta és la primera de les làmines que es posaran en diversos punts de la ciutat per completar aquesta recuperació de la memòria. En poc temps s'hi anirà posant la resta: quatre plaques commemoratives de format gran per recordar els grans conjunts de barris de barraques de la ciutat. Al litoral, a la platja del Somorrostro. A Montjuïc, a la zona on hi havia grans barris com Can Valero i Tres Pins, que van arribar a tenir una població de prop de 30.000 persones. Al Carmel, al cim del turó de la Rovira, on s'han rehabilitat les restes de les barraques i on el Museu d'Història de Barcelona ha creat un espai patrimonial per conèixer el barraquisme a Barcelona. I al lloc on hi havia el barri de la Perona, a Sant Martí de Provençals i a la Verneda, en un sector que està en procés de transformació urbana.
I set plaques més que recordaran l'emplaçament de nuclis de barraques concrets i significatius a diferents zones de la ciutat: el Camp de la Bota i el barri de Rere Cementiri, al litoral; el Poble-sec i Can Tunis, a Montjuïc; el barri de Raimon Casellas, a Can Baró; les barraques de Santa Engràcia, al barri de la Prosperitat, a Nou Barris, i les de la Diagonal i Santa Gemma, a les Corts. Posteriorment s'hi afegiran més plaques per recordar les barraques de l'hospital de Sant Pau i altres punts. El recorregut per tot aquest conjunt de plaques permetrà conèixer una part del passat recent de la ciutat. D'altra banda, el Museu d'Història de Barcelona obrirà un nou espai al turó de la Rovira, dedicat a la seva divulgació.
La lluita per recuperar la memòria dels anys del barraquisme va arrencar el 2009, amb una petició ciutadana que va rebre el suport de 81 entitats i de més de 800 persones d'àmbits professionals diversos. Segons va recordar ahir Mercè Tatjer, membre de la comissió, aquesta és la primera placa que s'ha aconseguit instal·lar en quatre anys.
51
Crònica de la Barceloneta Recull de premsa mensual Novembre de 2014
Per la seva banda, l'alcalde de Barcelona, Xavier Trias, va parlar “d'una Barcelona no gaire llunyana en el temps, que no pot ser oblidada però que afortunadament avui ja és història. Dirigint-se als antics veïns del Somorrostro va assenyalar: “Sense elles Barcelona no seria com és avui.”
52
Crònica de la Barceloneta Recull de premsa mensual Novembre de 2014
EL PERIODICO 30/11/2014 http://www.elperiodico.cat/ca/noticias/opinio/del-somorrostro-camp-bota-3731271
Del Somorrostro al Camp de la Bota PER: RAMON FOLCH
«L' acte tindrà lloc, el 25 de novembre, entre l'Hospital del Mar i el Parc de Recerca Biomèdica". La invitació de l'alcalde de Barcelona ho deixava clar. Veient-ne només aquest fragment, es podria pensar que la convocatòria corresponia a alguna rumbosa reunió de la Barcelona smart. Doncs no. Era un acte d'homenatge als sectors més humils de la ciutadania barcelonina. Es tractava de recordar un marginat barri desaparegut.
El Somorrostro, per fi, ha abandonat l'el·lipsi. L'any 1954 acollia 15.000 persones, que malvivien en barraques construïdes sobre la sorra, a la platja mateix. Els primers pobladors s'hi van instal·lar en l'últim terç del segle XIX. Aleshores aquella platja era una zona marginal entre una amenaçadora fàbrica de gas (res de parcs de recerca biomèdica) i un temut hospital d'infecciosos (res de riallers hospitals del mar). Durant quasi un segle, fins a 1966, aquell quilòmetre de sorrals batuts pels temporals va ser la llar de molts immigrants sense recursos. No era just que se'n perdés la memòria.
La platja del Somorrostro va recuperar el seu nom pel març de 2011. Va ser un primer pas. Ara, un plafó commemoratiu recorda i homenatja l'epopeia de totes aquelles persones. Les que visqueren al Somorrostro i a altres platges barcelonines, entre la Barceloneta i el Besòs: al Bogatell, a la Mar Bella, a Rere Cementiri, a Pequín o al Camp de la Bota. Sí, les esplèndides platges de la Barcelona postolímpica havien estat el més marginat dels espais barcelonins. La ciutat ha millorat moltíssim en les darreres dècades. És motiu d'orgull i satisfacció, però no pas excusa per a l'oblit. Als anys cinquanta, més de 100.000 barcelonins vivien en barraques, en una ciutat vençuda que no podia oferir-los res més. L'any 1992 encara en quedaven. Això és ahir. Cal recordar-ho avui per no tornar-hi demà.
53
Crònica de la Barceloneta Recull de premsa mensual Novembre de 2014
EL PERIODICO 30/11/2014 http://registrousuarios.lavanguardia.com/premium/54420369956/index.html
Estudiar me ha ayudado a jugar con la mente clara" PER: TONI LOPEZ JORDA Albert Español, waterpolista del CN Atlètic Barceloneta. FOTO MARC ARIAS
De niño, Albert Español Lifante (Barcelona, 29/X/1985) era el movido de la clase, pero tenía claro que haría carrera, quería ser inventor. Después, a los 10 años, llegaría el waterpolo, en que ha triunfado con el Atlètic Barceloneta. Este 2014 ha explotado: campeón de todo, Supercopa europea, Champions, Liga, Copa, Supercopa española, Copa Catalunya, además de MVP de la final de la Champions y de la Copa, y máximo goleador del Europeo. En total, 29 títulos y una plata mundial en 13 años. Y aún ha tenido tiempo para licenciarse en Ingeniería Industrial Superior especializado en Electrotecnia por la UPC. Albert, que además habla 6 idiomas, es el paradigma del mens sana in corpore sano.
Un orgullo para sus padres...
Los padres siempre están orgullosos de los hijos. Afortunadamente, les estoy dando motivos últimamente. Mi padre es mi admirador número uno, no se pierde ni un partido ni un viaje.
54
Crònica de la Barceloneta Recull de premsa mensual Novembre de 2014
¿Por qué decidió estudiar?
Realmente, nunca me planteé no hacerlo. Desde niño, la idea siempre fue ir a la universidad; así que hacer una carrera era una obligación, mi camino. Siempre lo combiné con el deporte.
¿Estudiar se le daba bien?
Sí, aunque no era de sacar sobresalientes; más bien tenía problemas de conducta... Nunca fui el preferido de los profesores. Digamos que era movido.
¿Cómo lo hacía para compaginar estudios y waterpolo?
Con mucha dedicación y confianza en mí mismo. Lo pienso y no sé si lo podría volver a hacer, porque los años que estuve estudiando fueron muy duros. Era un continuo: waterpolo, estudio, waterpolo, dormir poco... Al final, la clave es el sacrificio.
Y ustedes se entrenan mucho. ¿De dónde sacaba tiempo?
Me levantaba a las 7.30 para estudiar, iba a entrenarme a las 12, hasta las 2, y después vuelta a estudiar hasta las 7 de la tarde, para volver a entrenar de 8 a 10. Cenar y dormir. Y para los exámenes tenía permiso para aplazar la fecha si jugaba el mismo día; un pequeño privilegio de los deportistas de élite gracias al CSD. Los viajes me los pasaba estudiando en el avión, en el hotel... Era duro.
¿Y le dejaban estudiar?
Había compañeros que lo admiraban, y me decían: "Ole tus huevos". Siempre me lo han reconocido mucho, por la dificultad.
55
Crònica de la Barceloneta Recull de premsa mensual Novembre de 2014
¿Cómo le ha influido compaginar estudios y entrenos? ¿Le ha perjudicado o ayudado?
Ahora que lo veo en perspectiva, me ha aportado de todo: en cierto modo me perjudicó porque mi rendimiento deportivo mientras estudiaba no era tan alto como pudo haber sido sin estudiar. No lo veía porque podía combinarlo, pero ahora me doy cuenta de que me chupaba mucha energía. De hecho, mi rendimiento, acabada la carrera, se ha disparado.
¿Y el aspecto positivo?
El sacrificio, aprender a estudiar cansado, aprender a entrenar y a darle a la cabeza aunque estés cansado. Haberme sacrificado tanto me ha dado fuerza, me ayuda a concentrarme. Cuando juegas cansado lo más difícil es tomar la decisión correcta, tener la mente clara; el sacrificio de estudiar me ha ayudado a mantener la mente clara.
¿Ya le ha salido trabajo?
No lo he buscado. Es incompatible con el waterpolo. Hice prácticas medio año, 5 horas diarias con horario flexible, y se me hacía imposible. Un trabajo normal no es compatible con entrenar al mediodía y por la noche. El objetivo de haber estudiado es trabajar de ingeniero. Pero hasta que no me retire no podré. Me preocupa ser demasiado mayor: con 34 y sin experiencia laboral lo tendré difícil para encontrar algo.
También es políglota. ¿Tiene facilidad para las lenguas?
Más que facilidad, ha sido suerte: estudié en la escuela francesa de los 2 a los 10 años y aprendí francés sin esfuerzo; de los 10 a los 18 fui a la escuela alemana en Esplugues y también aprendí el inglés, porque los alemanes lo enseñan muy bien. Luego viví dos años en Florencia y aprendí italiano. La vida me ha llevado a los idiomas.
56
Crònica de la Barceloneta Recull de premsa mensual Novembre de 2014
¿Es el bicho raro del equipo?
Un poco... ¿Pero en qué sentido?
De ser el empollón...
Cada vez hay más gente que estudia. Marc Roca y Alberto Munárriz hacen Ingeniería; Fran Fernández hizo Fisioterapia, Marc Minguell, Empresariales, y Dani Pinedo lo está haciendo... No soy una rara avis en los estudios.
¿En qué lo es, que dijo que sí?
En otras cosas... Me gusta aislarme voluntariamente, y eso se ve como algo raro en un equipo. Tampoco tengo tele en casa; como no la veo, no tengo. Y me gusta viajar solo, ir a hacer surf solo.
¿Cómo se ve en 10 años?
Espero que trabajando de ingeniero. Habiendo estudiado una carrera tengo ganas de ser ingeniero. Ya que la sufrí tanto...
57