Crònica de la Barceloneta Recull de premsa mensual
OCTUBRE de 2013
Els nedadors de l'Atlètic Barceloneta derroten el Canoe a la Supercopa (14-7) .......... 2 Fruites i verdures per prevenir el càncer ................................................................... 3 Dinero andorrano para el Hermitage ........................................................................ 8 Suecia en la Barceloneta ......................................................................................... 11 Tomb per la Barceloneta......................................................................................... 13 Ciutat Vella posa 'Color a les persianes' .................................................................. 15 Nostàlgia i crítica de la ciutat .................................................................................. 16 El Ayuntamiento de Barcelona no tendrá silla en el patronato del Hermitage .......... 19 Rigau y Trias celebran la apertura de la escuela Mediterrània en la Barceloneta...... 22 La Barceloneta inaugura el nou edifici de l'escola Mediterrània .............................. 23 De los barracones escolares a los muebles de segunda mano .................................. 25 Guetos comercials o revitalització urbana? ............................................................. 27 El Teatre Akadèmia acoge 'Jar. Carmen Amaya in memoriam' en el cincuenta aniversario de su muerte ........................................................................................ 30 Barcelona rehabilita el Bloque de Pescadores de la Barceloneta.............................. 32 Persianes amb vida................................................................................................. 35
Crònica de la Barceloneta Recull de premsa mensual Octubre de 2013
ARA 12/10/2013 http://www.ara.cat/esports/mes_esports/natacio/nedadors-Barceloneta-derroten-CanoeSupercopa_0_1009699258.html
Els nedadors de l'Atlètic Barceloneta derroten el Canoe a la Supercopa (14-7) L'equip català aconsegueix el seu desè títol gràcies a un parcial de 11 a 2 en el segon i tercer quarts
L'Atlètic
Barceloneta
s'ha
adjudicat la Supercopa d'Espanya de waterpolo després de derrotar el Canoe en la final masculina (147). El conjunt català, amfitrió de la competició
aquest
any,
ha
aconseguit el seu desè títol. El primer quart ha estat igualat i se l'han adjudicat els catalans per un gol, tot i que el conjunt de Madrid també ha pogut posar-se per davant al marcador (3-2). Però tot ha fet un gir copernicà al segon i tercer quart, quan l'Atlètic Barceloneta ha estat l'amo i senyor del partit. Al descans el marcador ja reflectia un contundent 7-3, i al final del tercer quart la victòria momentània s'havia ampliat fins al 11-4. Un parcial de 11 gols catalans per 2 de madrilenys que ha estat totalment insalvable per al Canoe en el darrer quart, en què tots dos equips han marcat tres gols. El 'local' Echenique, amb tres gols, ha liderat la taula de golejadors de l'Atlètic Barceloneta, seguit amb dues dianes per Amrc Roca, Marc Minguell i Balazs Szirany. També han marcat, per part catalana, Albert Español, Rubén de lera, Zurita, Alberto Munárriz i Fran Fernández. D'altra banda, Alberto Barrosso ha estat el màxim golejador del Canoe amb tres dianes. També han marcat Mario Garcia, Bustos, Rafa Fernández i Víctor Gutiérrez.
2
Crònica de la Barceloneta Recull de premsa mensual Octubre de 2013
ARA 14/10/2013 http://blogs.cuina.cat/semproniana/2013/10/14/fruites-i-verdures-per-prevenir-el-cancer/
Fruites i verdures per prevenir el càncer La Federació Catalana contra el Càncer (FECEC) ens adverteix que una dieta rica en fruita i verdura és una bona prevenció contra aquesta malaltia.
Per a sensibilitzar a la població, la FECEC destina tota una setmana a fer activitats arreu de Catalunya animant a menjar més fruita i verdura. Aquest any vaig tenir el privilegi d’inaugurar la setmana, fent una demostració d’una senzillíssima i econòmica recepta. Us passo la recepta que la Nuni va sol·licitar via xarxes socials. Això de les xarxes socials, dígame? funciona la mar de bé.
Vam fer la demostració al Mercat de la Barceloneta, que sempre m’hi agrada anar. És com transportar-te a un poble, amb turistes, això sí. Carrers petits, gent saludant-se a plaça, bicicletes homicides ;) i altra fauna local. En definitiva, anar a la Barceloneta és canviar de ciutat. I el mercat és una delícia.
Vam fer allò que se’n diu una recepta real. Jo portava una idea al cap (amb tomàquets secs, alfàbrega….i altres històries), però com que aquell dia no en vaig trobar a mercat, vaig canviar la recepta com un mitjó (tot i que mitjons i cuina no fan bona parella….). Però anem a pams….Com deia abans de fer la recepta vam anar a comprar a mercat. I com sempre que es visita i es compra a mercat, els paradistes regalen coneixements. Així, a la fruiteria vaig aprendre que els melons i les melones són diferents. Les femelles es distingeixen dels mascles perquè tenen unes línies circulars al peduncle, o sigui al cul del meló. Les melones són més dolces, menys fibroses i, en definitiva, més bones.
3
Crònica de la Barceloneta Recull de premsa mensual Octubre de 2013
els melons i les melones es distingeixen per el cul....;)
busco un enciam i no em puc resistir al francès. Vellut total, suau, delicat, deliciós
Un cop hem comprat tot el material, de fruita i verdura, anem a comprar fruita seca. M’expliquen que les nous catalanes les distingim de les de Califòrnia per el color. Les catalanes són blanques i les de Califòrnia són més fosques. També m’explica que el pinyó xinès, de gran predicament per el bon preu que té és bo cru, però cuinat s’enrancia i perd tot l’interés. Sabrem que tenim un pinyó xinès perquè té una forma més arrodonida i un peduncle que sembla un ull.
4
Crònica de la Barceloneta Recull de premsa mensual Octubre de 2013
Ara estic aprenent a diferenciar entre una nou catalana i una nou de Califòrnia. Se sap per el color. Més blanca = catalana; més fosca = Califòrnia
A punt per començar: l'equip directiu de la FECEC, el director del Mercat de la Barceloneta, autoritats de l'Ajuntament de Barcelona, el director de l'Escola d'Hostaleria de Barcelona i jo mateixa.
Mentre faig el passeig, els alumnes de l’Escola d’Hostaleria de Barcelona preparen uns batuts de fruita per al públic I un cop acabat el passeig i les presentacions dels organitzadors, començo la demostració del plat, que ha de ser senzill, que es pugui fer a casa, amb pocs estris, fred, econòmic, saborós i en base de fruita i hortalisses.
5
Crònica de la Barceloneta Recull de premsa mensual Octubre de 2013
Pebrots farcits de crema de formatge i amanida de fruites
un pebrot groc un pebrot vermell un pebrot verd (que no sigui dels de fregir) 200 gr. de formatge d’untar Un grapat de nous Un mango Orenga Julivert Un enciam francès Raïm Oli i sal
És qüestió d’escalivar els pebrots, amb un fil d’oli al forn a 180ºC durant 30 minuts. Deixar-los refredar i pelar-los, procurant que no es trenquin gaire. Els tallem a làmines més o menys regulars. Reservem.
6
Crònica de la Barceloneta Recull de premsa mensual Octubre de 2013
Fem un farcit amb formatge d’untar i tot allò que s’escaigui. Jo hi vaig posar nous picades, mango i julivert. Ho barregem tot en un bol. Estirem les làmines de pebrot i al centre posem una cullerada del farcit. Emboliquem sobre si mateix. A part, fem una amanida, d’enciam francès amb xampinyons crus i raïm. Vaig fer una vinagreta amb mel, llimona, oli i sal; ben emulsionat. I vaig amanir amb alegria l’enciam. Vaig acabar el plat espolsinant-lo amb pebre vermell dolç, d’una qualitat sensacional, que no només feia el plat més bonic, sinó que li donava un toc encara més saborós i tenia certa coherència amb el plat (el pebre vermell és el resultat d’assecar pebrots)
Sempre, sempre, haig de fer cares estranyes? No ho arreglarem mai....
En aquesta fotografia dels pebrots ;) explico que la mena de pebrots millors per escalivar són els de morro de vaca. I ensenyo perquè en diuen morro de vaca, perquè a la base, si es miren d’aquesta manera com els ensenyo, semblen ben bé un morro de vaca. Moltes gràcies FECEC per convidar-me a l’acte de presentació de la Setmana de Prevenció del Càncer i per fer tota la tasca divulgativa que dueu a terme. La prevenció és el primer pas.
7
Crònica de la Barceloneta Recull de premsa mensual Octubre de 2013
LA VANGUARDIA 16/10/2013 http://registrousuarios.lavanguardia.com/premium/54391163247/index.html
Dinero andorrano para el Hermitage MoraBanc se implica en el proyecto del museo ruso en Barcelona, de unos 25 millones PER: IGNACIO OROVIO
Dinero andorrano para el Hermitage Los avances de una nueva infraestructura cultural en Barcelona MoraBanc, el gran banco andorrano, es el primer gran inversor que ha mostrado interés en formar parte del nuevo proyecto del museo del Hermitage para Barcelona, según ha podido saber este diario de dos fuentes conocedoras de las negociaciones. El coste de la operación se cifra entre 25 y 30 millones de euros y la entidad andorrana jugaría un papel de líder inversor, pero a la espera de la incorporación de nuevos socios financieros. La financiación ha sido hasta ahora el escollo que tenía el proyecto, para la que hay diversos acuerdos: entre administraciones y entre éstas y el museo.
La nueva franquicia del monumental equipamiento de San Petersburgo -similar a las que han funcionado en Londres, Amsterdam, Las Vegas, la rusa Kazan o la italiana Ferrara- fondearía en el puerto de Barcelona, en tres naves contiguas, dos de las cuales están en desuso; en la tercera opera una empresa de reparación de naves. De cara a
8
Crònica de la Barceloneta Recull de premsa mensual Octubre de 2013
facilitar el cambio de uso de los tres edificios, la autoridad portuaria habría comenzado a trabajar en un plan especial. Una representación de la entidad andorrana ha estado en Barcelona trabajando en la operación, para la que se preveía a lo largo del mes de septiembre un viaje a San Petersburgo para concretar qué obras podrían formar parte de la muestra barcelonesa. hace pocos días se hizo público que el director del museo será Jorge Wagensberg, director científico de la Fundació La Caixa.
En noviembre del 2012, el conseller de Cultura, Ferran Mascarell, en un viaje junto al presidente de la Generalitat, Artur Mas, firmó un acuerdo para la instalación del Hermitage en el muelle de Llevant del puerto.
Fuentes de la entidad bancaria consultadas por La Vanguardia optaron ayer por no corroborar la información, aunque admitieron su intención de "estudiar proyectos de inversión en Barcelona y en Catalunya, de diferente índole". "Valoramos diferentes opciones", añadió esta fuente. La entidad andorrana se acaba de hacer con los servicios de un portavoz en la capital catalana.
En la edición de julio de la revista The Banker (editada por el Financial Times) MoraBanc quedaba en la quinta posición de los bancos más solventes de Europa (y vigesimoséptimo del mundo), en un análisis de mil entidades.
Los promotores de esta franquicia -liderados por el diseñador Ujo Pallarés- firmaron hace alrededor de un año un preacuerdo con la Autoritat Portuària de Barcelona para la prerreserva del área donde están las naves. Las tres están incluidas en el catálogo patrimonial, si bien su plan de usos permitiría la instalación de una institución cultural,
Los contactos entre las partes implicadas -promotores privados, Port de Barcelona, Generalitat y Ayuntamiento- comenzaron en abril del 2012. Las administraciones han mantenido su predisposición favorable siempre que el proyecto no comporte una inversión de carácter público. Las noticias sobre este posible desembarco han creado cierta inquietud en sectores museísticos catalanes, que consideran que en el actual
9
Crònica de la Barceloneta Recull de premsa mensual Octubre de 2013
ecosistema y en las actuales circunstancias de dramáticos recortes no es necesario un nuevo organismo si hay que alimentarlo desde lo público.
Todas las subsedes del Hermitage funcionan como franquicias y cuentan con la implicación económica y financiera local, pero nunca la del museo, como reseñó la dirección del Hermitage ante Mas y Mascarell en su visita de hace un año. Este centro "presta" su marca pero la ciudad o región interesada suministra la aportación económica; en el caso de Ferrara, por ejemplo, el protocolo para crear un Hermitage fue suscrito entre el museo por el lado ruso y la municipalidad, la región de EmiliaRomaña y la provincia de Ferrara por el lado italiano. En Amsterdam, el museo presta obra y la ciudad financiación, conocimientos de restauración y manutención.
10
Crònica de la Barceloneta Recull de premsa mensual Octubre de 2013
EL PERIÓDICO 17/10/2013 http://www.elperiodico.com/es/noticias/barcelona/suecia-barceloneta-2756450
La plaza del Mar acoge la gira 'Caught by Umeå' que promociona la capital europea de la cultura 2014 con estatuas de hielo y un espectáculo de auroras boreales.
Suecia en la Barceloneta La gira Caught by Umeå recala hoy y mañana en Barcelona con el objetivo de promocionar la ciudad sueca que será la capital europea de la cultura en el 2014. La plaza del Mar, en el Port Vell al final del paseo Joan de Borbó, es el escenario elegido para divulgar la conocida ciudad de los abedules, que pertenece a la tierra de los samis, que se extiende a lo ancho del norte de la región ártica de Escandinavia y de la península de Kola, en Rusia.
Un escultor que trabaja para un Icehotel de Suecia hará esculturas con cuatro bloques de hielo del río Torne. IMAGEBANK SWEDEN
La Barceloneta acogerá durante dos noches el espectáculo de luces de Auroras boreales, y durante el día se ofrecerá una muestra de artesanía sami que se exhibe en una cabaña lapona, actuaciones, conferencias sobre la cultura sami, degustaciones gastronómicas y un mercado de productos nórdicos.
Y las esculturas de hielo
realizadas por un artesano que trabajará con cuatro enormes bloques de hielo del río Torne, que pesan cerca de cinco toneladas.
11
Crònica de la Barceloneta Recull de premsa mensual Octubre de 2013
Para ello se ha instalado un centro de exhibiciones transparente que recuerda a un gran cubito de hielo. En su interior se encuentra una tradicional kåta, una tienda típica sami, de 7,2 metros de altura. A su lado se encenderá una fogata.
VisitSweden trae a estudiosos del Centro de Investigación Sami (Cesam), que impartirán charlas sobre las tradiciones sami. Durante el día, también se mostrará música, cine y arte sueco, así como las fotografía, películas y diseños de la competición Artists Caught by Umeå.
12
Crònica de la Barceloneta Recull de premsa mensual Octubre de 2013
EL PERIÓDICO 21/10/2013 http://www.elperiodico.cat/ca/noticias/barcelona/tomb-per-barceloneta-2767749
Imapla, nom artístic d'Imma Pla, és l'autora de l'àlbum de viatge dedicat a la Barceloneta dins d'una col·lecció editada per l'Ajuntament de Barcelona.
Tomb per la Barceloneta PER: CRISTINA SAVALL
Imma Pla, il·lustradora que firma els seus treballs artístics com a Imapla, dedica el seu àlbum Una Barceloneta a Carmen Amaya, just l'any en què se'n compleixen 50 de la mort de la gran bailaora del Somorrostro. «Va aprendre a ballar al ritme de les onades. Una vida de contrastos com el barri de la Barceloneta», escriu l'autora al pròleg d'aquest nou àlbum de la col·lecció Barcelona: Carnet de Voyage.
El telefèric que uneix la Barceloneta amb Montjuïc. Imapla
Banyistes jugant a petanca davant dels Banys de Sant Sebastià.
13
Crònica de la Barceloneta Recull de premsa mensual Octubre de 2013
Pla explica que quan l'Ajuntament de Barcelona li va encarregar aquest llibre va pensar que era encertat. «Coneixia bé aquell barri on de petita anava a nedar als desapareguts Banys de Sant Sebastià. Però estava equivocada. Després de dedicar mesos a recórrer els seus carrers m'he adonat que amb prou feines en sabia res», diu la dissenyadora gràfica. Entre moltes altres històries, ha descobert que Narcís Monturiol va construir el 1858 l'Ictíneo I, el cèlebre submarí de fusta, als Talleres Nuevo Vulcano de la Barceloneta, que eren on avui hi ha les naus industrials pròximes a l'hotel Vela.
El seu àlbum comença amb la imatge de l'estàtua de Colom superposada a una de les Tres Xemeneies del Paral·lel. «Aquesta sorprenent imatge s'observa caminant pel passeig de Joan de Borbó a l'altura del carrer d'Almirall Cervera a la tarda, quan el sol baixa. És un moment màgic», assegura la dibuixant.
Les pàgines, sense numerar i amb petits textos escrits a màquina, recorren el mercat, l'Hospital del Mar, la petita llibreria La Negra y Criminal, la torre del Rellotge, els clubs de natació, les platges, les tardes de petanca a la vora del mar, les rutes de patinadors, els carrerons amb roba estesa, les cases del segle XVIII, la plaça de Sant Miquel i els bars en què serveixen bombes, la tapa més popular del barri per la seva forma arrodonida com les bombes que van llançar el 1714 sobre la Ribera les tropes borbòniques durant la guerra de successió.
14
Crònica de la Barceloneta Recull de premsa mensual Octubre de 2013
EL PERIÓDICO 21/10/2013 http://www.elperiodico.cat/ca/noticias/barcelona/tomb-per-barceloneta-2767749
Ciutat Vella posa 'Color a les persianes' Un grup de quatre joves amb dificultats per inserir-se al mercat laboral són els encarregats de netejar i pintar 200 persianes del districte Ja fa un any que va arrencar el projecte 'Colors a les persianes', que té per objectiu ajudar joves en situació d'exclusió social i, alhora, impulsar la millora de determinades zones del districte de Ciutat Vella. Quatre joves d'entre 19 i 35 anys són els encarregats de pintar 200 persianes del districte, de les quals ja n'hi 116 de pintades.
Per fer-ho fan servir un tipus de pintura que permet el manteniment de les persianes amb aigua, de forma fàcil i ràpida. A més, el districte de Ciutat Vella s'ha compromès a mantenir-les posteriorment lliures de grafitis. Els comerços que s'han adherit a la iniciativa estan ubicats al barri de la Barceloneta, a la zona del Gòtic, i des de la primera edició del projecte han estat netejades un total de 216 persianes per part de 19 joves.
La Fundació Comtal és l'encarregada de coordinar la iniciativa. Es tracta d'una organització que treballa des de l'any 1999 a Ciutat Vella i es dedica a l'educació i inserció d'infants i joves en situació de risc social. Els programes que duen a terme cuiden l'entorn més pròxim i són canals de prevenció, acollida i socialització.
15
Crònica de la Barceloneta Recull de premsa mensual Octubre de 2013
ELDIARIO.ES 22/10/2013 http://www.eldiario.es/catalunyaplural/diaricultura/cultura-teatre_6_188691152.html
Nostàlgia i crítica de la ciutat -
Torna ‘À la ville de... Barcelona’, obra en la qual Joan Ollé repassa la història de la ciutat mitjançant l’imaginari col.lectiu. Al Lliure fins el 3 de novembre.
-
Desfilen per l’escenari un munt de personatges, des dels mariners de la VI Flota fins a Messi, passant pel Floquet de neu, Colom, alcaldes i exalcaldes, la reina de la Boqueria...
-
Amanida per la música en directe de Lisboa Zentral Cafè, l’obra parla de moltes Barcelones, una ciutat que mai no serà del gust de tothom.
PER: TONI POLO
L'estàtua de Colom, un dels personatges de l'obra./David Ruano
'À la ville de... Barcelona' és un homenatge del seu director, Joan Ollé, a la seva ciutat mitjançant un viatge sentimental, caòtic i divertit pel nostre passat remot i recent. Ens omple l’escenari de moments històrics de la ciutat. Hi ha algun moment més històric per a les generacions actuals que el de Samaranch donant títol a l’obra? En realitat,
16
Crònica de la Barceloneta Recull de premsa mensual Octubre de 2013
n’hi ha molts. Cada barceloní té el seu moment, o el seu racó, o el seu personatge identificatiu de la seva petita pàtria en el record o... en la llista negra.
La desfilada de mites barcelonins és un no parar que manté un tendre somrís en l’espectador i, de tant en tant, el converteix en una rialla. La tasca dels actors i cantants per aconseguir aquest efecte és dura i agraïda: hi ha qui canta, qui balla, qui fa d’estàtua de pedra, qui imita més d’un alcalde a l’hora...
Aquest viatge, per força nostàlgic, se’ns presenta atapeït de cançons, de música en directe (en el típic templet del parc de la Ciutadella, per exemple) de Lisboa Zentral Cafè (és sincer i significatiu veure el representant d’un torero posar notes musicals al record –obligat– de la Barcelona antitaurina) i de versos de Gil de Biedma, de Josep Pedrals, de Goytisolo... Paraules que acaben de definir una Barcelona que, a l’hora – també per força- en són moltes.
Agrada recordar Carmen Amaya, La Capitana, en el centenari del seu naixement; i passejar-nos pel mercat amb la Pepeta, la reina de la Boqueria; recordar les Exposicions Universals (del 1888 i del 1929) i la “ciudad de los prodigios”; o la via catalana (no encara història, actualitat pura i dura); o (a alguns) els inputs d’un barcelonisme cada cop més imperant a la ciutat; o els “gafapastes” (amb bigoti, afegeixo jo) que defilen pels Sónar...
És Barcelona, no es pot negar. I tot plegat Ollé fa un balanç positiu, entranyable, amable de la ciutat actual, la que se suposa que engloba totes les altres, la que n’és fruit d’elles. Hi ha molta nostàlgia, molts records i molt humor. Però hi ha molt de crítica. Perquè constatar que el símbol de la Barcelona de la Transició i més, Floquet de Neu, va ser el primer immigrant subsaharià (tot blanquet, ell) amb papers, posa el dit a la nafra d’un problema que viu Barcelona. I veure el Bernardino de la Barceloneta amb la seva guitarra pels xiringuitos de la Barceloneta que han deixat legalment el seu lloc a d’altres com un hotel amb forma de vela, també aixeca ampolles. Com les picades d’ull a l’economia submergida (o amagada, diguem-ne) que va des dels “lateros” de la
17
Crònica de la Barceloneta Recull de premsa mensual Octubre de 2013
Rambla fins a les fortunes com les de Millet. Aquest últim (com si fos un Fabra, qualsevol) guanya la grossa, en l’obra, amb un desfalc cantat per nenes santildefonsenques que arriba a... 32 milioooooons d’euros (en el moment de la representació), superant tots els altres defraudadors coneguts i per conèixer de la ciutat.
Tot sumat, però, crec que pensar a la Barcelona de la Setmana Tràgica, a la Barcelona anarquista o a la Barcelona que va ser capital mundial de la revolució el 1936 és pensar ja en una ciutat que poc (gens) té a què veure amb la Barcelona postolímpica. Una Barcelona que, com em va comentar en el seu dia el cantant del grup de rumba El tío Carlos (d’arrels barcelonines autèntiques), segueix vivint als carrers, no en les postals. Per molt que continues ordenances municipals ens impedeixin anar descamisats pel carrer a 30 graus estivals; tiquismiquis guàrdies urbans ens robin mig sou per oblidarnos de posar un tiquet en la zona verda; martellejants megafonies ens prohibeixin baixar a la zona de vies al metro (sic)...
18
Crònica de la Barceloneta Recull de premsa mensual Octubre de 2013
EL PERIÓDICO 24/10/2013 http://ccaa.elpais.com/ccaa/2013/10/23/catalunya/1382560106_487061.html
El Ayuntamiento de Barcelona no tendrá silla en el patronato del Hermitage El promotor espera iniciar las obras en septiembre de 2014 PER: CAMILO S. BAQUERO
Fachada de una de las naves que acogerá el museo. / JOAN SÁNCHEZ
El Ayuntamiento de la capital catalana, de entrada, no estará representado en el patronato de la fundación que dirigirá los destinos de la franquicia barcelonesa del museo ruso Hermitage. Así se desprende de los documentos de trabajo de Cultural Development, el promotor de la iniciativa, a los que ha tenido acceso EL PAÍS. El Puerto de Barcelona (en cuyo territorio se alzará el museo) y la Generalitat sí tendrán sillas
en
la
Fundación
Hermitage
Barcelona. Según un cronograma incluido en la documentación, este ente director se creará, como máximo, el próximo 29 de noviembre. También está previsto iniciar las obras de intervención de las naves de la Barceloneta que albergarán las piezas y obras de arte el mes de septiembre de 2014.
El patronato de la fundación tendría tres comisiones: la económica, la de relaciones externas y la comisión artística. El documento propone una “primera lista, todavía abierta” donde estarían el consejero de Cultura de la Generalitat, Ferran Mascarell; el 19
Crònica de la Barceloneta Recull de premsa mensual Octubre de 2013
director del Hermitage, Mikhail Piotrovsky, la directora general de patrimonio de Rusia, Natalia Samoilenko; el presidente del Puerto de Barcelona, Sixte Cambre y por Cultural Development estarían Ujo Pallarés y el abogado Antoni Prat. También se menciona a Jorge Wagensberg como “director CosmoCaixa”. Este último, de hecho, es el encargado del proyecto museográfico del Hermitage barcelonés, como se conoció en septiembre pasado.
Un portavoz municipal aseguró que el Ayuntamiento no tiene conocimiento del documento de trabajo y declino aclarar si a la ciudad se le ha propuesto pertenecer al patronato o si el Consistorio ha rechazado formar parte de él. Desde Cultural Development tampoco hubo respuesta a estos interrogantes.
El arquitecto y consultor museólogo Hernán Crespo estará dentro del equipo de redacción del programa preliminar
El alcalde Xavier Trias (CiU) siempre ha insistido en que no pondrá ni un euro para el proyecto. Y desde el área Cultural, encabezada por el quinto teniente de alcalde, Jaume Ciurana, la posición hacia el museo siempre ha sido de frialdad. La ciudad, sin embargo, tiene mucho que decir. La modificación urbanística para permitir el centro depende del despacho de Antoni Vives, tercer teniente de alcalde y cabeza de Hábitat Urbà. Cutural Development espera terminar el trámite, según el documento, en febrero.
Que Barcelona no tenga representación no deja de ser curioso porque en el resto del documento sus concejales y directores siempre están presentes, Por ejemplo, en la propuesta de presentación oficial a los medios del Hermitage, se sugiere la intervención de Vives, en condición de “regidor de promoción económica” [la persona al frente de esta cartera es la democristiana Sònia Recasens] y no la de Ciurana.
El texto también habla del establecimiento de convenios con “comisarios designados por el Gobierno catalán y el Ayuntamiento”. Estos los realizarían, por parte del museo,
20
Crònica de la Barceloneta Recull de premsa mensual Octubre de 2013
el historiador Iuri Saveliev; Conxita Oliver en nombre de la Generalitat y Josep Lluís Alay, director de patrimonio, museos y archivos por parte del Consistorio barcelonés.
El documento también explica que el arquitecto y consultor museólogo Hernán Crespo estará dentro del equipo de redacción del programa preliminar y arquitectónico del Hermitage del Puerto. Crespo, al igual que Wagensberg, tiene una gran relación con la Fundación Social La Caixa y es un experto en programación arquitectónica para museos.
En la propuesta de guión para presentación a los medios del Hermitage destaca el papel de Wagensberg. “La épica de la exposición tiene que venir sugerida por la intervención de Wagensberg porque es el único interlocutor que puede sorprender y romper con los prejuicios sobre el proyecto”, asegura el texto. También se plantea, que para dentro de dos meses se inaugure “una exposición fundacional”, que sería el preludio de la firma del contrato definitivo del acuerdo entre la Fundación y el museo ruso. Una portavoz de Cultural Development aseguró que todas estas fechas no son definitivas.
21
Crònica de la Barceloneta Recull de premsa mensual Octubre de 2013
LA VANGUARDIA 25/10/2013 http://www.lavanguardia.com/54391681542/index.html
Rigau y Trias celebran la apertura de la escuela Mediterrània en la Barceloneta La consellera de Enseñanza de la Generalitat, Irene Rigau, y el alcalde de Barcelona, Xavier Trias, ha inaugurado este viernes la escuela Mediterrània, en el número 5 del paseo Marítim de la Barceloneta, un centro que sustituye a otro que estaba ubicado en el mismo lugar pero que fue demolido en 2007 por problemas estructurales.
Les han acompañado el concejal de Educación y Universidades, Gerard Ardanuy, y la concejal de Ciutat Vella, Mercè Homs. La escuela cuenta con 167 alumnos matriculados --64 de educación Infantil y 103 de Primaria-- y 3.100 metros cuadrados, y se empezó a levantar en 2012 por 4,6 millones de euros, importe que el Ayuntamiento avanzó a la Generalitat con una partida que le debía el Puerto y que está todavía no ha devuelto.
COLABORACIÓN INSTITUCIONAL
Rigau ha valorado que la construcción del centro fue una apuesta valiente que se ha traducido en una situación altamente valorable, y ha agradecido al consistorio haber facilitado una "fórmula adecuada" para que se hiciese realidad antes. Trias ha valorado que levantar la escuela era una prioridad, y que responde a la colaboración del consistorio y el Govern en el Consorci d'Educació de Barcelona (CEB), que obliga a hacer esfuerzos "entre todos".
La directora del centro, Ascensión Fumanal, ha señalado que se ha cerrado el círculo iniciado en septiembre de 2007 y ha defendido la educación como un tesoro que hace falta "preservar, cuidar e invertir en él" porque es el futuro de Catalunya.
22
Crònica de la Barceloneta Recull de premsa mensual Octubre de 2013
EL PERIÓDICO 25/10/2013 http://www.elperiodico.cat/ca/noticias/barcelona/barceloneta-inaugura-nou-edifici-escolamediterrania-2782890
La Barceloneta inaugura el nou edifici de l'escola Mediterrània El centre l'ha pagat l'Ajuntament de Barcelona a l'espera que la Generalitat assumeixi la inversió
La consellera d'Ensenyament de la Generalitat, Irene Rigau, i l'alcalde de Barcelona, Xavier Trias, han inaugurat aquest divendres l'escola Mediterrània, al número 5 del passeig Marítim de la Barceloneta, un centre que en substitueix un altre que estava ubicat al mateix lloc però que va ser demolit el 2007 per problemes estructurals.
L'alcalde Xavier Trias, davant del nou edifici de l'escola Mediterrània. L'alcalde Xavier Trias, davant del nou edifici de l'escola Mediterrània. FERRAN NADEU
L'escola compta amb 167 alumnes matriculats --64 d'educació Infantil i 103 de Primària-- i 3.100 metres quadrats, i es va començar a aixecar el 2012 per 4,6 milions d'euros, import que l'ajuntament va avançar a la Generalitat amb una partida que li devia el port i que encara no ha tornat.
Rigau ha afirmat que la construcció del centre va ser una decisió valenta que s'ha traduït en una situació molt valorada, i ha agraït al consistori haver facilitat una "fórmula adequada" perquè es fes realitat en menys temps.
23
Crònica de la Barceloneta Recull de premsa mensual Octubre de 2013
Trias ha dit que l'escola era una prioritat, i que respon a la col·laboració del municipi i el Govern català en el Consorci d'Educació de Barcelona, que obliga a fer esforços "entre tots".
La directora de l'escola, Ascensión Fumanal, ha afirmat que s'ha tancat el cercle iniciat el setembre del 2007 i ha defensat l'educació com un tresor que cal "preservar, cuidar i invertir-hi" perquè és el futur de Catalunya.
24
Crònica de la Barceloneta Recull de premsa mensual Octubre de 2013
ABC 26/10/2013 http://www.abc.es/local-cataluna/20131027/abci-barracones-escolares-muebles-segunda201310252003.html
De los barracones escolares a los muebles de segunda mano PER: ANNA CABEZA Después de pasar seis años en barracones, los alumnos del CEIP Mediterrània de la Barceloneta estrenan centro con pupitres y sillas reciclados
Alumnos frente al nuevo edificio del CEIP Mediterrània de la Barceloneta INÉS BAUCELLS
Estreno relativo. El nuevo CEIP Mediterrània de la Barceloneta lleva ya un mes en marcha y ayer celebró ayer su inauguración oficial, un acto con el que sus vecinos han soñado durante más de seis años. Sin embargo, el olor a nuevo choca con pupitres y sillas de segunda mano. Los 167 alumnos están aprovechando mobiliario de la antigua escuela y de otros centros y parte del material está visiblemente deteriorado, con patas oxidadas y mesas sarrosas. Los padres y madres lamentan que la inauguración no lo sea al 100%. Además, la biblioteca, también con estantes de segunda mano, no se montó hasta esta semana y los libros han pasado un mes en cajas.
25
Crònica de la Barceloneta Recull de premsa mensual Octubre de 2013
Detalle de uno de los muebles
"Es una pena, pero por lo menos tenemos nuestro propio espacio", comenta Montse López, la presidenta de la AMPA del colegio, que recuerda que los padres y madres "hemos sufrido mucho". Los alumnos pasaron seis años en barracones después de que en 2007 se detectaran problemas estructurales en el edificio original. Seis años sin biblioteca y en clases provisionales y sin ninguna comodidad para niños ni profesores. Los familiares de los escolares confían en que acabe llegando material nuevo y ya han mostrado sus quejas a la dirección del centro. En este mismo sentido, el grupo municipal del PP en el Ayuntamiento de Barcelona exigió ayer al consistorio que reemplace el material antiguo, ya que su mal estado «podría poner en peligro» la segudirad y salud de los alumnos. Dejando de lado la reutilización del mobiliario, los familiares de los escolares están muy contentos con la mejora. "Mi hijo va y viene de clase más alegre, se le nota mucho más cómodo", comentaba ayer una de las madres durante la fiesta popular que se realizó por la tarde. La nueva instalación, amplia y luminosa, se empezó a construir en 2012 gracias a una inversión de 4,6 millones de euros, que el Ayuntamiento avanzó a la Generalitat, un préstamo que aún no ha sido devuelto. Evitar otra «Mediterrània» Para los vecinos del barrio, la nueva escuela hace justicia a años de reivindicación, pero esta victoria no les hace bajar la guardia. Es más, ahora están preocupados por otro centro, el CEIP Alexandre Galí, que está justo al lado del colegio recién inaugurado. Paradójicamente, este centro tuvo su patio invadido durante seis años por los barracones de la Mediterrània. Este centro ha perdido una línea educativa este curso y ahora sólo tiene una clase de P3 y además tiene las instalaciones muy anticuadas. "Vamos a reivindicar mejoras aunque no tenga tantos problemas estructurales como tenía el edificio de la Mediterrània", explica Oriol Casabella, presidente de la Asociación de Vecinos de la Barceloneta, que sentencia que "no queremos un segundo caso Mediterrània".
26
Crònica de la Barceloneta Recull de premsa mensual Octubre de 2013
EL PUNT AVUI 26/10/2013 http://www.elpuntavui.cat/noticia/article/4-economia/18-economia/688139-guetos-comercials-orevitalitzacio-urbana.html?cca=1
Guetos comercials o revitalització urbana? PER: PAU SERRA DEL POZO
-
A Barcelona, segons l'Ajuntament, els comerciants estrangers al 2006 representaven el 12% de tots els comerciants de la ciutat, al 2011 en són ja més del 24%.
-
Els petits negocis de titulars estrangers a Catalunya no són una panacea. Molts necessiten ser millorats, especialment en zones en declivi a centres històrics.
Preocupen, i amb motiu, les persianes baixades, com diuen els botiguers, a Catalunya. Els mitjans de comunicació dediquen moltes planes a repassar la negativa evolució del comerç, s'alarmen de la desertificació de determinats eixos comercials, abans privilegiats, i s'esforcen en presentar històries de nous valents emprenedors... autòctons. Una altra crisi recent del comerç va ocórrer no fa tant, després del 1992. Poc després, cap a la segona meitat dels anys 1990, molts locals que els comerciants autòctons abandonaren van ser oberts de nou per emprenedors estrangers.
Estem vivint un procés semblant un cop més. “Ens envaeixen”, “són guetos comercials”, etcètera. No es pot negar la diferència amb el comerç autòcton: sovint es tracta de negocis que, concentrats en alguns barris, resulten molt cridaners per la seva manca de qualitat, per repetitius, “clons” els uns dels altres, per la seva orientació als immigrants. Locutoris, carnisseries halal, venda, reparació i alliberació (gràcies!) de telèfons mòbils, kebabs, perruqueries amb fotos d'asiàtics/ques o afrocaribenys/es... són algunes de les tipologies més comunes implantades als nostres centres històrics urbans: el Raval i la Barceloneta a Barcelona, a Manresa, a Tortosa, a Lleida... i a d'altres barris. Hostes inesperats, els emprenedors estrangers s'han trobat amb barris desolats i s'hi han instal·lat: “Als anys 1970 al barri ningú no s'atrevia a obrir un negoci,
27
Crònica de la Barceloneta Recull de premsa mensual Octubre de 2013
només nosaltres”, em va dir en Mohamed, orgullós propietari d'una botiga de roba al Raval de Barcelona. Què hauria estat dels nostres barris cèntrics i dels perifèrics sense ell, o sense les agències de viatges de l'Umma, pakistanesa, o sense el restaurant d'en Jie, de Xangai?
Els negocis dels immigrants estan reemplaçant ràpidament els dels autòctons al barri del Raval de Barcelona: els autòctons han anat tancant negocis als darrers deu anys, mentre que els negociants estrangers, que també en tanquen, tanmateix n'obren més, tot i la desacceleració que ha imposat la crisi econòmica més recentment. A Barcelona, segons l'Ajuntament, els comerciants estrangers a 2006 representaven el 12% de tots els comerciants barcelonins, a 2011 en són ja més del 24%. Els emprenedors estrangers estan impedint (gràcies!) la ràpida desaparició de petites botigues i de serveis de proximitat que encara caracteritzen el model català de comerç. Aquest rescat del comerç català no es produeix només als centres històrics i a barris on es concentren els residents estrangers. Amb la crisi econòmica la demanda de compres a dins del barri augmenta, i és als barris precisament on els negocis dels estrangers hi estan especialitzats.
L'abast dels negocis dels estrangers a Catalunya no es limita als petits comerços i serveis de barri. Hi ha supermercats de mides considerables, autoescoles, escoles de perruqueria i d'idiomes, despatxos d'advocats i assessories, grans majoristes, instal·ladors que serveixen a petits negocis equipaments per a activitats de restauració o sistemes antirobatori, immobiliàries... L'Industrial and Commercial Bank of China ja té oficina al Chinatown barceloní de Fort Pienc.
Els petits negocis de titulars estrangers a Catalunya no són una panacea. Molts necessiten ser millorats, especialment en zones en declivi a centres històrics, com al barri de la Seu Vella de Lleida. Abans, però, les administracions públiques catalanes han de continuar millorant l'estructura física d'aquestes àrees.
28
Crònica de la Barceloneta Recull de premsa mensual Octubre de 2013
A més a més les administracions, juntament amb les associacions de comerciants i altres entitats, podrien confiar més en el potencial dels negocis dels emprenedors immigrants per a proveir productes exòtics o autòctons i serveis atractius que s'adrecin a una demanda més general que els veïns del mateix grup ètnic. Els comerços i serveis en mans d'immigrants no són probablement la vareta màgica contra la crisi del comerç, però el seu rol és certament revitalitzador.
29
Crònica de la Barceloneta Recull de premsa mensual Octubre de 2013
LA VANGUARDIA 30/10/2013 http://www.lavanguardia.com/54392583578/index.html
El Teatre Akadèmia acoge 'Jar. Carmen Amaya in memoriam' en el cincuenta aniversario de su muerte El Teatre Akadèmia acoge desde el jueves al 24 de noviembre el espectáculo 'Jar. Carmen Amaya in memoriam', un homenaje a la cantaora y bailaora catalana en el cincuenta aniversario de su muerte y en el marco de las celebraciones del Año Carmen Amaya.
Según ha contado en rueda de prensa este viernes el autor de la obra y actor de la misma, Manuel Veiga, la acción transcurre en el barrio de barracas barcelonés de Somorrostro, situado en la playa de La Barceloneta, donde vivían gitanos hasta el 1966 y lugar en el que se crió Amaya.
En él se encuentran los gitanos Manuel --interpretado por Veiga--, un bailaor de éxito que se ha marchado del barrio, y Maria --interpretada por Pilar Martínez--, que se ha quedado, y que rememoran su infancia.
La acción se sitúa una semana después de la muerte de Amaya, en 1963, y ambos personajes se encuentran en el escenario de los juegos que compartieron con la artista, que nunca evocan al hablar entre sí, pero sí en los monólogos interiores y personales que se acompañan con música de guitarras flamencas y palmas.
El espectáculo --que se estrenó por primera vez en 1993 para celebrar los 30 años de la muerte de la artista-- es una coproducción del Centre d'Arts Escèniques de Terrassa (Caet) y la compañía Rom Teatre, y está dirigido por Mercè Cervera.
30
Crònica de la Barceloneta Recull de premsa mensual Octubre de 2013
El escritor de la obra ha querido destacar que es quizás la primera obra sobre Amaya que se desarrolla a partir del diálogo y sin danza.
Veiga ha expresado que la idea de hacer la obra surgió de la película 'Los Tarantos' de Francesc Rovira-Beleta, una adaptación de 'Romeo y Julieta' en clave gitana donde salía Carmen Amaya, y de la que quedó admirado.
BIEN DOCUMENTADO
Martínez ha querido destacar que la obra se ha construido sobre el respeto absoluto ante el colectivo gitano, y se ha hecho una obra seria que respeta sus leyes, tradiciones y costumbres.
Ha comentado que contaron con el asesoramiento de gitanas que les pulieron partes de la obra, para que fuera más creíble y para no faltar al respeto desde su perspectiva "paya", que es como los gitanos conocen a los que no lo son.
La actriz ha contado también que los silencios vivos en la obra a veces hablan más que las palabras, y que la mejor crítica que ha recibido fue cuando unos gitanos les dijeron a ella y a Veiga que eran gitanos, porque su actuación había sido muy fiel a la realidad.
El diálogo incorpora palabras de la lengua caló, propia del colectivo, pero la directora ha asegurado que están colocadas de modo que se entiendan por contexto.
El título mismo contiene 'jar', una palabra caló que designa el sentimiento de calor en el alma, algo que según han asegurado los artistas era algo propio de Amaya, de quién han contado que todas las personas que la habían conocido destacaban su gran humanidad y generosidad.
31
Crònica de la Barceloneta Recull de premsa mensual Octubre de 2013
LA VANGUARDIA 30/10/2013 http://www.lavanguardia.com/54392886197/index.html
Barcelona rehabilita el Bloque de Pescadores de la Barceloneta El Ayuntamiento subvenciona a cada vecino al menos el 50% del coste | Se trata de un conjunto singular de 11 edificios, construidos en 1951 para realojar a familias del Somorrostro
Barcelona. (EUROPA PRESS).- El Ayuntamiento de Barcelona ha empezado a rehabilitar el Bloque de Pescadores de la Barceloneta, conjunto arquitectónico singular de 11 edificios construido en 1951 en forma de 'U', catalogado bien de interés urbanístico y obra de los arquitectos Josep Antoni Coderch y Manuel Valls.
Según ha explicado este miércoles en rueda de prensa la concejal de Ciutat Vella, Mercè Homs, el consistorio ha logrado al fin que los 160 vecinos hayan consensuado la rehabilitación, que cuesta 1,7 millones de euros, 900.000 euros de los cuales los aporta el Ayuntamiento. Las obras durarán ocho meses y, de las 160 familias, 27 no pagarán nada y el resto asumirán el 50% -unos 6.000 euros-, mientras que el 50% restante, el consistorio: ya han pagado casi todos los pisos excepto cuatro, siendo un banco el propietario de uno de los que faltan.
El consenso de las 11 comunidades de propietarios era necesario para rehabilitar los edificios porque están catalogados, y ha costado de alcanzar porque, según Homs, algunos consideraban que en plena crisis no es el momento, lo que se ha visto superado con las subvenciones. Otros no querían porque habían añadido elementos en sus pisos que deben retirar, como mamparas en el balcón, y se mejorará la cubierta -se solucionarán goteras-, fachada, balcones y se instalarán ascensores en las dos fincas del complejo que no tienen.
32
Crònica de la Barceloneta Recull de premsa mensual Octubre de 2013
Arnau Balcells, el arquitecto municipal de Foment de Ciutat Vella y artífice del consenso entre los vecinos, ha resaltado la importancia del Bloque de Pescadores para la memoria histórica porque en el complejo se reubicaron 160 familias que procedían de las barracas del Somorrostro o ejercían allí la pesca.
Además, destaca por ser unos edificios modernos para su tiempo, dado su distribución para que la luz entre en las viviendas y por el hecho de tener una zona comunitaria en el centro, que está flanqueada por los edificios del complejo en tres de sus cuatro lados.
Terraza a cambio de bancos
Homs también se ha referido a la queja de vecinos de la Barceloneta ante el hecho de que en el paseo Marítim, entre las calles Judici y Atlàntida, el consistorio haya dado el permiso para retirar dos bancos y haya otros invadidos por la instalación de la terraza de un bar.
La concejal ha explicado que quien otorga los permisos en el paseo Marítim es Parcs i Jardins, pero ha garantizado que, al menos en cuanto al Distrito de Ciutat Vella, no se retiran bancos para terrazas: "Nunca este Ayuntamiento retira un banco para poner una terraza".
Reunión con las floristas de La Rambla
El Ayuntamiento y las floristas de La Rambla mantuvieron este martes la primera reunión tras el desencuentro sobre los 'souvenirs', dado que el consistorio ha vetado que puedan vender los suyos de bajo coste y les pide que solo ofrezcan unos diseñados por la Escuela Massana.
Según Homs, les ofrecen soluciones individualizadas y algunos puestos ya se han interesado, mientras que, en declaraciones a Europa Press, el presidente del colectivo
33
Crònica de la Barceloneta Recull de premsa mensual Octubre de 2013
de floristas, Jose Moya, cuya postura respaldan 13 de 16 puestos, se ha mostrado crítico. Moya ha reprochado que el consistorio les ofrezca ahora quedarse con un stock inicial de recuerdos de la Massana por valor de 1.000 euros -hasta ahora eran 2.000-, una rebaja que se "subvenciona" con los 750 euros de multa que el Ayuntamiento ya ha impuesto a cada uno de los 13 puestos por desoír el veto municipal.
34
Crònica de la Barceloneta Recull de premsa mensual Octubre de 2013
LA VANGUARDIA 31/10/2013 http://www.lavanguardia.com/mon-barcelona/20131031/54392909538/persianes-ciutat-vella.html
Persianes amb vida Joves sense feina sanegen i pinten els diumenges les portes de dos-cents comerços de Ciutat Vella | Amb el projecte 'Color a les persianes' es forma els joves i se'ls ajudar a trobar feina
Un jove neteja i pinta la
persiana
comerç
de
d'un Ciutat
Vella. F.C Gemma Martí
Quatre joves amb dificultats per inserir-se en el mercat laboral treballen els diumenges netejant i pintant dues-centes persianes de comerços del districte de Ciutat Vella.
La iniciativa “Color a les persianes”, impulsada per l’Ajuntament i coordinada per la Fundació Comtal, busca “ajudar els joves a aprendre un ofici i tenir un primer contracte laboral mentre col·laboren per millorar l’entorn on viuen”, explica Pep Munuera, cap de gestió de la Fundació Comtal, entitat que des de fa gairebé vint anys treballa al Casc Antic per afavorir la inserció sociolaboral dels joves.
Munuera també destaca que el programa ha propiciat que es generin sinèrgies positives entre el jovent, els comerciants i els veïns, tot afavorint un intercanvi i un respecte mutu. “L’opinió de les persones que treballen i viuen al barri ha canviat respecte els joves, i ara fins i tot els ofereixen quelcom per menjar o beure mentre estan treballant”, remarca.
35
Crònica de la Barceloneta Recull de premsa mensual Octubre de 2013
Inserció laboral
En aquesta segona etapa del projecte hi participen quatre dels joves que ja van formar part de la prova pilot. “Vam seleccionar aquells que ens van demostrar que podien fer la feina d’una manera més professional, i l’experiència està essent molt positiva.
A més, l’empresa que ens subministra el material, –que ha impartit una formació als joves i fa un seguiment de la feina que estan fent–, ens ha manifestat que existeix la possibilitat que dos dels nois siguin contractats més endavant per fer altres feines, el que suposaria la seva inserció laboral real i aconseguir l’objectiu del programa”, explica satisfet Munuera.
Experiència positiva
Amb aquest projecte, que va començar fa quatre mesos i ha permès de moment posar a punt 116 persianes dels barris de la Barceloneta, el Gòtic i Santa Caterina, principalment, es millora la imatge del districte i s’ajuda els comerciants, els quals s’han compromès a mantenir les persianes netes de pintades i grafits. “Les persianes es pinten de color gris, com el mobiliari urbà de la ciutat, i es tracten amb un producte que fa que sigui molt fàcil netejar possibles grafits”, explica el responsable de la Fundació Comtal.
El projecte sociolaboral “Color a les persianes” es va iniciar fa un any. En la primera edició, un grup de quinze joves d’entre 19 i 25 anys va rebre una formació i després va netejar i pintar un centenar de persianes de comerços dels barris de Sant Pere, Santa Caterina i la Ribera. Des que va començar la iniciativa s’han netejat 216 persianes amb la col·laboració de joves de la ciutat.
36