Lectura abril. Polo. Fascinació periodisme

ALGUNS ENLLAÇOS:

Irene

Polo,

periodista

Biografia.

Societat

Catalana

de

Pedagogia. Institut d’Estudis Catalans.

Periodismo: Irene Polo, estrella fugaz, por Xavier Pericay Article publicat al Puercoespín, agosto de 2012

Biblioteca Barceloneta – La Fraternitat

Un libro recupera las crónicas de Irene Polo en la prensa catalana de los años treinta Reportatge del diari El Pais quan a l’abril de 2003.

La Fascinació del periodisme Irene Polo

Literatures al’exili: retorn a Catalunya . Blog de Florenci Sañesas on parla dels escriptors exilis amb motiu de l’exposició al Palau Moja de Barcelona de 2009.

Data tertúlia: 2 d’abril de 2013 Horari: 19 h.

Conductor: Catalina Gaya

L’autor Va treballar des de molt joveneta per mantenir la mare, que es va quedar vídua, i les seves germanes petites. Els coneixements i la cultura que mostren els seus textos són autodidactes.

Cosmopolita, moderna i progressista, el seu periodisme és un exemple de la seva ambició professional i de la capacitat d’innovar tant en l’enfocament com en l’escriptura dels articles que va escriure. Aquesta barcelonina va publicar la primera col•laboració a la revista Imatges, el 18 de juny de 1930, quan tenia 20 anys. Des d’aleshores va col•laborar a Imatges, al Setmanari Gràfic d’Actualitat i, també, al setmanari madrileny Mundo Gráfico, entre altres. A partir de 1931 va treballar per La Humanitat i, a l’ensems, pel setmanari La Rambla fins 1934. Va ser redactora de L’Opinió, els anys 1933-34, va treballar per L’Instant (1935) i pel diari de tarda, Última Hora (1935-1936).

Irene Polo, lluitadora a favor dels drets laborals, va impulsar la creació d’una associació de caire sindical, l’Associació Professional de Periodistes, de la qual va ser vicesecretària des del novembre de 1933 fins al gener de 1935. A més del compromís amb la seva professió s’ha de subratllar la seva audàcia, car per fer els reportatges tant s’introduïa al fons de les mines de Súria, es camuflava entre un grup de feixistes que anava a Madrid per una concentració, com se n’anava a les assemblees dels sindicats, malgrat l’animadversió que li demostrava la CNT-FAI per haver denunciat la manipulació que el sindicat feia de les reclamacions dels obrers i obreres.

Com a professional va conrear tots els gèneres: el reportatge social, la crònica política i va innovar el gènere de l’entrevista amb tècniques que presagiaven la immediatesa de la ràdio i la televisió. Val a dir que els seus reportatges poden ser considerats d’investigació, no només perquè descobria nous temes, sinó perquè sovint en destapava els motius que els protagonistes ocultaven, ni que això comportés viure situacions extremes o perilloses.

El fet que Irene Polo se sentís atreta per les dones era conegut i acceptat pels periodistes amb qui havia treballat. Potser per això, quan en una entrevista va conèixer Margarida Xirgu, a ningú va estranyar l’entusiasme que l’actriu desvetllà en la periodista. Segons explicà la periodista en una entrevista que li van fer a La Noche (el 14 de gener 1936), volia viatjar, conèixer altres països dels que pensava fer grans reportatges, però, sobretot, li feia il·lusió de ser a la vora de l’actriu, a qui admirava com amiga i artista. El 29 de gener de 1936, s’embarcà cap a Amèrica com a secretària general, directora artística de la posada en escena i cap de premsa de la companyia de Margarita Xirgu.

La periodista ja no va poder tornar. Durant tres anys va treballar per la companyia de Margarita Xirgu, organitzant les tournées pel continent americà fins que el 1939 es dissolgué la companyia teatral. Polo es va quedar a Buenos Aires, va reprendre la feina de traductora de francès (que ja havia fet a Barcelona), ara per les editorials Losada i Sopena, i va aconseguir portar la mare i les germanes a l’Argentina. El gener de 1940 va acceptar el càrrec de directora de publicitat a l’empresa d’un català –Xavier Serra, propietari de les perfumeries Dana a Barcelona–, però, a partir de 1941 va entrar en una etapa de gran desànim i depressió que la va portar a posar fi a la seva vida, quan tenia 33 anys.

La fascinació del periodisme. Cròniques (1930-1936) recull una selecció d’articles periodístics dedicats als temes més diversos publicats en els diaris més importants de l’època Imatges, La Humanitat, La Rambla, L’Opinió, L’instant, i Última Hora. Les seves cròniques sobre l’actualitat política, social i cultural li van donar prestigi de seguit. Amb intel·ligència i lucidesa, Irene Polo escrivia als diaris apassionadament i amb valentia, sense tenir por de manifestar la seva opinió personal.

La selecció d'articles i la introducció han anat a càrrec de Glòria Santa-Maria i Pilar Tur.