Crònica de la Barceloneta. Setembre 2014

Crònica de la Barceloneta Recull de premsa mensual

Setembre de 2014 Tenía que pasar .......................................................................................................... 3 Inspeccionen cent pisos turístics a la Barceloneta i la meitat són il∙legals ................... 6 Trias admite que la nueva regulación de pisos turísticos no gusta a la patronal ......... 8 BCN dobla el nombre d'inspectors de pisos turístics després de la revolta veïnal a la Barceloneta .............................................................................................................. 11 Apartaments en retirada .......................................................................................... 14 Tiretes per a la ferida turística .................................................................................. 17 La Barceloneta dissenya una lluita llarga contra els pisos turístics ............................ 20 Barcelona tindrà un nou port pesquer el 2017 .......................................................... 23 Prestigi blau ............................................................................................................. 25 El pleno sobre turismo de Ciutat Vella crispa aún más a los vecinos ......................... 27 L'enuig veïnal de la Barceloneta esclata en un ple extraordinari ............................... 29 Barcelona tindrà un nou port pesquer el 2017 .......................................................... 31 ICV critica el "cinismo" de Trias por proyectar un macrohotel de lujo en la Barceloneta .............................................................................................................. 33 'Now go home' ......................................................................................................... 35 Qui no plora, no mama ............................................................................................. 37 Vives se compromete a que el Palau de Mar no sea un hotel ................................... 40 El éxito de la Barceloneta ......................................................................................... 42 Barcelona, 'belle de jour' .......................................................................................... 43 Un oasi al mig de la Barceloneta ............................................................................... 47 Banderes a la Barceloneta ........................................................................................ 50 Armistici festiu ......................................................................................................... 53

Crònica de la Barceloneta Recull de premsa mensual Setembre de 2014

La Barceloneta inicia sus fiestas entre protestas contra el Ayuntamiento ................ 55 Un club i dos cors bategant per la natació ................................................................ 58 Badalona veta la instal∙lació d'apartaments turístics per por a un 'efecte contagi' de la Barceloneta .......................................................................................................... 63 El segundo naufragio de la familia Nicolás ................................................................ 65

2

Crònica de la Barceloneta Recull de premsa mensual Setembre de 2014

EL PAIS 01/09/2014 http://ccaa.elpais.com/ccaa/2014/08/31/catalunya/1409510837_370502.html

Tenía que pasar

La revuelta de la Barceloneta es una revolución. La ciudad para los vecinos. Y los inversores, que dominen su ambición

PER: PATRICIA GABANCHO

Hace muchos años, Montserrat Roig definió: “este hombre que hace que el Barça pierda cada semana y que ha dejado al Eixample sin esquinas modernistas…". Se refería a Josep Lluís Nuñez, a la sazón presidente del club. El constructor había dado con un modelo de piso de clase media que se adaptaba como un guante a las formas del chaflán; después fue evolucionando hacia viviendas más poderosas y hoteles de lujo. Al margen de sus altercados con la hacienda pública, Núñez representa una manera de hacer muy sutil, que le ha dado rendimientos notables. Ahora mismo ha puesto el guante sobre una parcela que, en puridad, corresponde al Parc de l'Oreneta, una antigua finca de caza que actúa como nexo entre la ciudad y Collserola. Es un espacio muy naturalizado, agreste, vertical, pero que se entrega a la zona urbana con una antesala muy apta para la construcción, justo a pie de Ronda. Como que la parcela queda segregada por esta vía, parece que no sea parte del parque. Los vecinos están con la pancarta en la mano.

No sé cómo acabará este caso, pero les explico de dónde viene. En el Guinardó hay dos masías históricas, señoriales, preciosas, que eran del señor Núñez. Este hombre compra patrimonio y lo guarda. Es capaz de esperar años, con paciencia proverbial.

Llegado el momento, advierte de sus intenciones y negocia con el Ayuntamiento que, tomado por sorpresa, corre a salvar aquellos edificios que enternecen al barrio y que son perfectos para albergar equipamientos de calidad. Torre Garcini y Can Ripoll son las propiedades indultadas a cambio de los treinta pisos de lujo en el pie de l'Oreneta.

Pero es que la ciudad está llena de estos rastros. Núñez construyó en los aledaños de la Tamarita, está ahora mismo destrozando la Rotonda con la excusa de mantener en

3

Crònica de la Barceloneta Recull de premsa mensual Setembre de 2014

pie la fachada protegida y se explayó como quiso en Torre Vilana —una auténtica urbanización empordanesa en Barcelona—, sentada en la falda de Collserola, que se abrió paso a dentelladas para poner 300 pisos, esa era la amenaza, que al final fueron la mitad. La mitad parece una victoria municipal, pero es que la mitad que falta son una permuta por una parcela mejor. Para no hablar de la disputada Torre Negra de Sant Cugat.

Estamos ante una serie de jugadas maquiavélicas, ante una bolsa de cromos tan rica que permite siempre poner un triunfo sobre la mesa. No es por desidia municipal. Es por codicia. Es por el olfato infalible para los negocios de una familia sin sensibilidad patrimonial o social, que no teme enfrentarse a los vecinos y que sabe poner al Ayuntamiento contra las cuerdas, porque todo el patrimonio acumulado tiene sus derechos. No hay nada ilegal. Es simplemente una forma de hacer ciudad, una forma casi emblemática de crecer. Es riqueza. Y digo esto ante las imágenes de la Barceloneta en pie de guerra, porque entre la gran especulación de los magnates y la especulación de baja intensidad de los inversores en apartamentos turísticos hay solo una diferencia de volumen. Barcelona tiene un alma especulativa, ahora diríamos “extractiva”: una gente que multiplica el dinero a cambio de desposeer a los vecinos no de sus propiedades sino de su derecho a la ciudad sensible.

Barcelona debe ser la única ciudad del mundo donde los vecinos se manifiestan contra el turismo. Que se pongan pancartas contra las apetencias de un constructor se da en todas partes, pero que la gente salga a la calle contra la depredación cotidiana, delicada casi, del turismo es una novedad. Hace de Barcelona una gran ciudad. La misma sensibilidad que defiende la espléndida Torre Garcini es la que hoy quiere proteger a la Barceloneta de la marabunta turística. Estamos hablando de una realidad sangrante: uno de cada cuatro pisos de Ciutat Vella es una explotación turística, uno de cada cuatro. Pisos sin vecinos, pisos sin alma, a veces pisos que no pagan ni impuestos. Cómo se ha llegado a estas magnitudes es algo que debería hacer reflexionar a todos los que han tenido responsabilidad en el Ayuntamiento. Es fácil cargar contra un constructor —Núñez es solo un ejemplo paradigmático—que

4

Crònica de la Barceloneta Recull de premsa mensual Setembre de 2014

amenaza una torre desprotegida o una zona verde edificable, porque es algo obvio.

Pero a la ciudad se la defiende también en su espíritu.

Tanto una cosa como la otra nos dice que Barcelona se hace sin control real de su evolución. Que los Ayuntamientos —los anteriores y este— responden pero no evitan.

Tratan de solucionar los problemas que se han creado por dejar hacer al mercado, a esa inversión insensata que busca beneficio particular a costa del deterioro de la vida de todos. La revuelta de la Barceloneta es, en definitiva, una revolución. La ciudad para los vecinos. Y los inversores desaprensivos, que aprendan a dominar sus ambiciones. Estas próximas elecciones municipales tendrán que contarnos muchas cosas sobre el modelo de ciudad que vamos a construir. ¿Verdad, señor Núñez, y la compañía?

Patricia Gabancho es escritora.

5

Crònica de la Barceloneta Recull de premsa mensual Setembre de 2014

EL PUNT AVUI

02/09/2014

http://www.elpuntavui.cat/noticia/article/2‐societat/5‐societat/773401‐inspeccionen‐cent‐pisos‐ turistics‐a‐la‐barceloneta‐i‐la‐meitat‐son‐ilmlegals.html?cca=1

Inspeccionen cent pisos turístics a la Barceloneta i la meitat són il∙legals Els representants veïnals reconeixen que s'ha incrementat la pressió policial però avui reclamaran a l'Ajuntament que no demori la solució a l'incivisme.

PER: DAVID MARÍN

Un turista entra amb una maleta a un pis de la Barceloneta. Foto: JOSEP LOSADA.

Les inspeccions d'ofici iniciades el dilluns 25 d'agost als pisos de la Barceloneta comencen a posar una mica de llum sobre les veritables dimensions del fenomen dels apartaments turístics en aquest popular barri barceloní. En només una setmana, els inspectors enviats pel districte de Ciutat Vella han localitzat 94 habitatges d'ús turístic.

D'aquests, 47 funcionaven sense cap tipus de llicència, i l'Ajuntament ha dictat l'ordre de suspensió de l'activitat. Segons una nota enviada ahir per l'Ajuntament, s'ha constatat que catorze d'aquests pisos ja han deixat de funcionar. En la darrera setmana l'Ajuntament ha inspeccionat d'ofici un total de 454 habitatges del barri, i un 20% han estat pisos d'ús turístic.

6

Crònica de la Barceloneta Recull de premsa mensual Setembre de 2014

A més de la intervenció per localitzar i sancionar els pisos turístics il∙legals, que segons assegura el consistori ha estat sostinguda des del 2007 fins ara, amb un total de 4.050 inspeccions efectuades a l'Eixample i Ciutat Vella i 1.952 expedients oberts, el consistori ha intentat frenar els problemes de civisme que provoquen al carrer i als immobles alguns turistes allotjats. Els veïns constaten que aquesta darrera setmana s'ha incrementat la pressió policial contra l'incivisme al carrer, amb més agents de la Guàrdia Urbana visibles al carrer. Però avui reclamaran al consistori que no abaixi la guàrdia i, sobretot, que no allargui en el temps l'actuació contra els pisos turístics que causen problemes. “S'han compromès que ho solucionaran en cinc anys però el problema el tenim ara”, ha explicat el vicepresident de l'associació de veïns de la Barceloneta, Manuel Moscat. Els representants veïnals es reuniran avui a la tarda amb una delegació política i tècnica de l'Ajuntament en la primera de les reunions setmanals de seguiment acordades la setmana passada amb l'alcalde Trias. Pretenen mantenir les mobilitzacions de protesta, però ahir van preferir esperar el resultat de la reunió d'aquesta tarda per confirmar‐les.

D'altra banda, la patronal dels apartaments turístics de Barcelona, Apartur, va emetre ahir un comunicat en què reclama que es persegueixin amb sancions els propietaris d'apartaments que no compleixin la llei, però que no es criminalitzi el conjunt del sector. “Els apartaments turístics no generen incivisme per si sols i no és just que es posi en dubte un model d'èxit al conjunt d'Europa”, diuen en un comunicat.

El govern de la ciutat ha convocat per demà una comissió municipal extraordinària conjunta d'Economia, Empresa, Ocupació, Hàbitat Urbà i Medi Ambient en la qual es presentarà un informe sobre el model turístic de la ciutat i la seva regulació. L'informe recull que el juny del 2014 hi havia a la ciutat 9.884 pisos turístics amb llicència, amb una activitat que el govern considera “complementària i amb unes característiques que permeten repartir millor la riquesa generada pel turisme”, valorada en 13.400 milions d'euros el 2012 i amb 120.000 llocs de treball generats. D'expedients contra els que no tenen llicència se n'han obert 4.000 en set anys.

7

Crònica de la Barceloneta Recull de premsa mensual Setembre de 2014

ABC

02/09/2014

http://www.abc.es/catalunya/barcelona/20140902/abci‐trias‐barceloneta‐patronal‐201409021324.html

Trias admite que la nueva regulación de pisos turísticos no gusta a la patronal «Pero no consiste en que les guste a ellos, sino a la gente», argumenta el alcalde de Barcelona

Los vecinos de La Barceloneta siguen con sus protestes

El alcalde de Barcelona, Xavier Trias, ha asegurado este martes que la nueva regulación sobre los pisos turísticos que el Consistorio quiere aprobar en octubre no gusta a la patronal del sector. "Sé que no les gusta, pero no consiste en que les guste a ellos, sino a la gente", ha destacado en una entrevista de BTV recogida por Europa Press.

Trias ha destacado que él aboga porque la futura normativa que regule los pisos turísticos sea positiva para la ciudad: "O los ordenamos de una manera que dé

8

Crònica de la Barceloneta Recull de premsa mensual Setembre de 2014

satisfacción a los habitantes de la ciudad o se crea un rifirrafe entre apartamentos y ciudadanos", un escenario que él rechaza.

Al igual que hay propietarios y gestores de apartamentos turísticos que lo hacen "muy bien", también hay prácticas irregulares, que quiere erradicar, y este será uno de los objetivos fundamentales de la nueva regulación.

Entre las propuestas, que los apartamentos turísticos estén situados en bloques dedicados a este fin en su totalidad, y también no favorecer a los especuladores.

Las intenciones que ha manifestado Trias llegan un día después de que la patronal del sector, Asociación de Apartamentos Turísticos de Barcelona (Apartur), asegurase en un comunicado que no se debe hacer una lectura simplista ni criminalizarse a todo el sector, sino que se sancione a quien incumpla la ley.

Ha defendido que los apartamentos turísticos no generan incivismo por sí solos y que bloquear la entrega de licencias, como decretó el consistorio, "sólo consigue propiciar la aparición de apartamentos ilegales y difíciles de controlar".

Más agentes de la Urbana

Los problemas de incivismo en la Barceloneta son un comportamiento "intolerable" e inadmisible, ha dicho Trias, que ha destacado que ve justificadas las quejas de los vecinos.

Su estrategia pasa por un nuevo modelo de turismo, ya que "durante muchos años se creó un ambiente de que vale todo", y entre los segmentos a potenciar, destacan los congresos internacionales, en el que la capital catalana ha superado a una de las plazas fuertes europeas, Viena (Austria).

9

Crònica de la Barceloneta Recull de premsa mensual Setembre de 2014

Tras celebrar el impacto positivo que está teniendo el congreso de cardiología que se celebra estos días en la Fira de Barcelona, ha dicho que otro de los retos para los próximos meses es incrementar el número de efectivos de la Guardia Urbana.

Está satisfecho de que, a diferencia de lo que ocurre en otras administraciones públicas, se haya logrado un acuerdo para cubrir las vacantes, pero él quiere que cada año se creen 100 nuevas adicionales.

10

Crònica de la Barceloneta Recull de premsa mensual Setembre de 2014

EL PERIÓDICO

03/09/2014

http://www.elperiodico.cat/ca/noticias/vivenda/bcn‐dobla‐nombre‐dinspectors‐pisos‐turistics‐despres‐ revolta‐veinal‐barceloneta‐3492078

BCN dobla el nombre d'inspectors de pisos turístics després de la revolta veïnal a la Barceloneta ‐

Trias demanarà a la Generalitat que endureixi la llei per tancar els apartaments il∙legals amb més rapidesa

‐

L'oposició retreu a CiU que actuï quan el turisme ja li ha explotat a les mans

Dos

turistes

passegen

semidespullats

per

la

Barceloneta, divendres.

ALBERT BERTRAN

PER: CARLOS MÁRQUEZ DANIEL

El govern de Xavier Trias ha sobreviscut aquest dimecres al matí a una comissió extraordinària convocada per debatre sobre el turisme a Barcelona en què l'oposició ha entrat a fons aprofitant el ganxo mediàtic de la Barceloneta. L'ajuntament prepara un paquet de mesures per combatre la proliferació de pisos turístics, sobretot a Ciutat Vella. Entre elles, el reforç de l'equip d'inspectors, que passarà de 60 efectius a 120, i l'increment de la presència de la Guàrdia Urbana a les zones més conflictives.

11

Crònica de la Barceloneta Recull de premsa mensual Setembre de 2014

Com a teló de fons, la petició a la Generalitat de l'enduriment de la llei perquè el tancament de vivendes de lloguer per dies il∙legals sigui més àgil. El tercer tinent d'alcalde i responsable d'Hàbitat Urbà, Antoni Vives, s'ha queixat amargament de la "facilitat amb què es pot obrir un pis turístic i de com n'és de complicat tancar‐lo". La segona tinenta d'alcalde i responsable d'Economia, Sònia Recasens, també ha anunciat la "reformulació de Turisme de Barcelona", que no ha detallat, i ha compartit els detalls del veto dels autocars a Ciutat Vella avançat per aquest diari ahir. Com ja es fa a la Sagrada Família i al parc Güell, la idea és que aquests enormes vehicles no s'endinsin en vies en què generen problemes de trànsit. És el cas de la parada que està situada a la plaça de Ramon Berenguer, entre la catedral i el carrer de Ferran.

S'anul∙larà l'1 de novembre, i els autocars hauran de deixar i recollir els turistes a la plaça de Catalunya, el Consulat de Mar o Lluís Companys. Recasens també ha avançat la seva intenció d'invertir la taxa turística en alguna cosa més que no sigui promoció de la ciutat, cosa que ja negocien amb la Generalitat.

"Blindar zones"

També ha explicat que han demanat a les webs especialitzades de lloguer de pisos per dies que retirin de l'oferta totes les vivendes que no disposin de la corresponent llicència. Per la seva banda, Vives ha insistit que la ciutat extremarà la vigilància en totes les competències municipals en matèria de vivenda d'ús turístic i ha compartit la voluntat municipal de "blindar les zones de més concentració turística".

La bateria de propostes no ha convençut l'oposició, que ha trobat en aquest assumpte una llaminera arma llancívola de cara a les eleccions municipals del maig del 2015. Sara Jaurrieta (PSC) ha reclamat la dimissió de la regidora de Ciutat Vella, Mercè Homs, i ha lamentat que el ciutadà tingui "la sensació que li estan robant la ciutat sense que l'ajuntament no només no faci res per evitar‐ho, sinó que ho fomenti". El PP, malgrat haver votat a favor de la modificació del pla d'usos del districte més canalla de Barcelona i de l'ordenança de terrasses, dos projectes que molts vinculen a l'actual 'boom' turístic, també ha estat molt dur amb l'equip de Trias. El conservador Eduardo

12

Crònica de la Barceloneta Recull de premsa mensual Setembre de 2014

Bolaños ha acusat el consistori d'actuar "a remolc" dels esdeveniments i s'ha preguntat per què s'ha trigat tant a actuar. "¿Què han estat fent fins ara? ¿Com pot ser que el 2010 s'inspeccionés més que ara?", ha qüestionat.

L'ecosocialista Ricard Gomà ha recordat el projecte de la marina de luxe del Port Vell i l'ha posat com a exemple de la "política especulativa posada al servei dels 'lobbies'".

També s'ha acordat de la Diagonal i el passeig de Gràcia, dos projectes, ha dit, "que posen diner públic al servei dels interessos comercials i del sector hoteler". El republicà Jordi Portabella ha recordat que el turisme és una indústria i que com a tal ha de ser tractada. "Fa falta una estructura sòlida però no rígida, centrada en el paisatge urbà i la gestió de la via pública". "Si no permetem que hi hagi indústries il∙legals, ¿per què deixem passar els apartaments clandestins?". El líder independentista ha criticat al govern que s'hagi actuat tan tard "quan es tractava d'una cosa que tothom sabia que estava passant", i davant la voluntat de CiU de descentralitzar el turisme, ha recordat que la recent reforma dels horaris comercials va en sentit contrari, ja que només al centre es poden permetre obrir.

La comissió ha acabat amb la presentació d'una proposició socialista amb una bateria de quatre punts per millorar la gestió del turisme. Només ha obtingut el favor d'ICV‐ EUiA i l'abstenció d'ERC. Els vots contraris, i previsibles, de PP i CiU l'han tombat.

13

Crònica de la Barceloneta Recull de premsa mensual Setembre de 2014

EL PUNT AVUI

03/09/2014

http://www.elpuntavui.cat/noticia/article/2‐societat/5‐societat/773724‐apartaments‐en‐ retirada.html?cca=1

Apartaments en retirada

‐

La plataforma d'intercanvi de pisos turístics Airbnb perd una quarta part dels anunciats de la Barceloneta després de dues setmanes de queixes veïnals.

‐

La Generalitat la va multar perquè oferia pisos sense llicència

PER: DAVID MARÍN

Turistes a la Barceloneta Foto: Josep Losada.

La pressió exercida aquest mes contra els pisos turístics il∙legals sembla tenir conseqüències en l'oferta. Airbnb, la principal plataforma dedicada a posar en contacte els propietaris de pisos i els turistes d'arreu del món que els volen llogar uns quants dies, ha reduït significativament l'oferta de pisos de la Barceloneta. Dels 477 pisos disponibles al web a mitjan mes d'agost, ahir se n'oferien 330. És una reducció d'un 24,5% en només dues setmanes, però encara queda lluny de la xifra de 70 apartaments turístics legals, que són els que segons el consistori tenen llicència per operar legalment al barri.

La baixada de l'oferta a Airbnb s'ha produït després que l'Ajuntament de Barcelona iniciés les inspeccions d'ofici per detectar quins habitatges turístics hi estan operant sense llicència. Durant la setmana passada es van inspeccionar 454 habitatges, dels quals prop del 20% (94) es va comprovar que funcionaven com a apartament turístic, i a la meitat d'ells, 47, se'ls va obrir un expedient de cessament d'activitat perquè no 14

Crònica de la Barceloneta Recull de premsa mensual Setembre de 2014

tenien cap llicència. Els veïns, que ahir es van reunir amb l'Ajuntament, reclamen al consistori que no afluixi i que acceleri per resoldre el problema de l'incivisme provocat per alguns usuaris dels pisos turístics.

La plataforma d'Airbnb de Barcelona disposa de milers de pisos i habitacions turístics a la ciutat, dividits en vint‐i‐un barris. La majoria es concentren a l'Eixample i el districte de Ciutat Vella, i la gamma d'oferta és molt àmplia: es pot llogar des d'un dúplex a prop de la platja del Poblenou per 119 euros la nit fins a una habitació amb dos llits a Sant Martí per 10 euros la nit. La Barceloneta no és el barri amb més oferta. El Raval, el Gòtic, Gràcia i l'Eixample disposen de més de mil pisos i habitacions a través d'aquesta plataforma, creada a Califòrnia el 2008 i que ofereix als usuaris l'experiència de viatjar i viure al domicili d'un altre usuari “com un resident més” de la ciutat. El mateix web informa els usuaris de quines són les queixes més habituals dels residents de la ciutat, i curiosament hi figura el turisme massiu i l'incivisme: “les Rambles, la paella barata, la sangria dolenta, els turistes sorollosos, les multituds i els carteristes”.

Entre els atractius de la ciutat, el servei cita com a coses preferides pels residents de la ciutat “el Futbol Club Barcelona, les patates braves, la paella a la platja, el disseny, anar en bicicleta, la varietat dels barris, el vermut, la política i el gintònic”.

Alguns dels pisos i de les habitacions que s'ofereixen a través d'Airbnb exhibeixen, entre les seves característiques, el número de llicència municipal per funcionar com a habitatge d'ús turístic. Però això ho fan pocs. La plataforma, que diu que funciona en 35.000 ciutats de 192 països, es mou en una frontera jurídica indefinida: entre la col∙laboració comunitària d'usuaris individuals i el negoci turístic, amb la seva regulació i taxes impositives. La Generalitat va decidir actuar contra ella perquè entenia que és responsable d'oferir serveis turístics sense la corresponent llicència d'activitat i que, per tant, ni paguen els impostos ni les taxes corresponents, i no ofereixen les garanties al consumidor que fixa la normativa d'habitatges d'ús turístic. A principi d'estiu el Departament d'Empresa va imposar a Airbnb una multa de 35.000 euros, que la plataforma ha acceptat pagar tot i lamentar, a través d'un comunicat, que la Generalitat no hagi valorat prou bé el benefici de l'economia de col∙laboració per a les

15

Crònica de la Barceloneta Recull de premsa mensual Setembre de 2014

famílies que ofereixen casa seva i els ingressos que la seva activitat aporta a la ciutat.

La plataforma al∙lega que és un simple instrument per posar en contacte persones particulars i que els veïns que ofereixen pisos o habitacions no ho fan per fer negoci, sinó que en molts casos representa una ajuda per pagar l'habitatge: un 75% dels amfitrions a Barcelona tenen una renda inferior o igual a la mitjana catalana, segons un estudi encarregat per Airbnb amb dades de l'activitat el 2012. Segons l'estudi, l'activitat de la plataforma aporta 128 milions d'euros a l'economia de Barcelona, cosa que equival a la generació de 4.310 llocs de treball, i atreu un públic alternatiu al del turisme convencional: la mitjana d'edat és de 36 anys, es queden 2,4 vegades més temps que un turista mitjà i el 96% declaren voler viure l'experiència de “viure com un local”.

Fedetur, que agrupa els propietaris de pisos turístics, critica, però, Airbnb perquè inclou pisos sense llicència i que en molts casos tenen multipropietaris que aprofiten la plataforma de col∙laboració per fer negoci i estalviar‐se taxes i llicències.

Diàleg complex entre veïns i Ajuntament

Ahir es va fer la primera de les reunions setmanals de seguiment entre veïns i representants de l'Ajuntament a les quals es va comprometre l'alcalde, Xavier Trias, després de rebre la delegació d'entitats veïnals de la Barceloneta en plena crisi pels pisos turístics i els problemes de convivència generats per alguns dels seus usuaris. La reunió va tenir lloc ahir al vespre a la seu del districte i estava previst que el govern local els donés detalls de les actuacions dutes a terme durant l'última setmana, que han consistit en mig miler d'inspeccions d'habitatges i l'expedient de cessament d'activitat a mig centenar de pisos turístics que operen sense llicència. Els representants veïnals, per la seva part, anaven a la reunió amb l'objectiu de demanar més celeritat en la lluita contra l'incivisme i els problemes de soroll i convivència provocats pel turisme massiu al barri, i amb l'ànim de mantenir la guàrdia alta i no deixar les mobilitzacions. En el moment de tancar aquesta edició la reunió no havia acabat.

16

Crònica de la Barceloneta Recull de premsa mensual Setembre de 2014

EL PERIÓDICO

04/09/2014

http://www.elperiodico.cat/ca/noticias/barcelona/tiretes‐per‐ferida‐turistica‐3493633

Tiretes per a la ferida turística ‐

Barcelona doblarà el nombre d'inspectors per posar límit als pisos turístics il∙legals

‐

L'oposició acusa Trias d'actuar a remolc de la revolta de la Barceloneta

PER: CARLOS MÁRQUEZ DANIEL

Jordi Portabella la va encertar quan va recordar ahir que el turisme és una indústria, i que com a tal s'ha de tractar. El líder independentista va dir que qualsevol negoci il∙legal es tanca immediatament, i que aquesta mateixa diligència es troba a faltar amb els apartaments clandestins, potser perquè es tracta d'«un sector que no s'ha pres seriosament». Indústria o activitat econòmica, en això radica potser l'origen del problema que s'ha generat a Barcelona al voltant del turisme i que ha posat sobre la taula la revolta veïnal de la Barceloneta. El govern de Xavier Trias va anunciar ahir una bateria de mesures per combatre les males maneres dels que veuen en els forasters una manera ràpida de fer diners. Entre moltes altres, es passarà de 60 a 120 inspectors, s'incrementarà la presència policial en zones calentes i es reclamarà al Parlament modificar la llei que regula el sector de la vivenda d'ús turístic perquè la lluita contra l'oferta furtiva no sigui un laberint burocràtic. Tiretes per a una ferida que sagna lentament però de manera contínua, amb l'ull posat en les eleccions de maig.

L'ajuntament celebrava al matí una comissió extraordinària en què no hi cabia ni una agulla. Algunes televisions d'àmbit estatal fins i tot van portar dues càmeres, cosa que en assumptes municipals passa comptadíssimes vegades. El guió era de sobres conegut, amb un govern que portava sota el braç un pla per fer la sensació de control després d'unes setmanes de tensió social, i una oposició carregada d'obusos dialèctics per posar en evidència el desconeixement de CiU de la realitat urbana.

17

Crònica de la Barceloneta Recull de premsa mensual Setembre de 2014

Els tinents d'alcalde d'Economia i Hàbitat Urbà, Sònia Recasens i Antoni Vives, van exercir d'escut sense perdre les maneres, cenyits a la lliçó ben apresa i agraint les aportacions en positiu. Sense sortir del guió, van desglossar les més de 20 iniciatives destinades a combatre el turisme de borratxera. Per això van insistir que el debat no se centra en la quantitat de visitants que desembarquen cada any a la capital catalana, sinó en la seva qualitat. El suposat pla de xoc va ser rebut per la resta de grups amb cert desdeny. Hi va haver coincidència que l'actitud del govern és reactiva, «a remolc dels esdeveniments», va dir el popular Eduardo Bolaños, quan el que hauria estat racional hauria estat apostar per la prevenció.

QUEIXES ATESES / Els socialistes van arribar a reclamar la dimissió de la regidora de Ciutat Vella, Mercè Homs (que en cap cas succeirà) perquè les seves decisions i el seu mètode de gestió «van en contra dels interessos del districte». La regidora va defensar la seva feina i va negar que hi hagi hagut «passotisme o inacció» per la seva part: «Cap denúncia ciutadana ha quedat sense resposta».

Va aparèixer, com no podia ser d'una altra manera, el conflicte viscut recentment de Can Vies. Javier Mulleras (PP) va dir que la Barceloneta «només és la punta de l'iceberg del problema d'ordre públic que viu la ciutat», i va assegurar que el problema de fons no són els turistes, «sinó la mala gestió per part de CiU i la passivitat» a l'hora de fer complir les ordenances. Va aportar una dada que Recasens va negar: només el 8% de les multes per incivisme s'arriben a cobrar. Segons Bolaños, el que hi ha a sobre de la taula, el que genera aquesta «resposta tardana», és un «greu problema d'autoritat» que també es va posar damunt la taula, va recordar, en la resolució, o no resolució, del conflicte que es va viure al juny després del desallotjament de l'edifici ocupat de Sants.

EL LÍMIT LEGAL / Vives va avançar que s'incrementaran les inspeccions especials als districtes amb més presència d'allotjament per a turistes i que els pisos que sumin dues denúncies s'exposaran a un expedient de retirada de llicència, una cosa que la llei (vegeu pàgina següent) no posa gens fàcil. «No es tracta de criminalitzar el sector, sinó

18

Crònica de la Barceloneta Recull de premsa mensual Setembre de 2014

de fer‐lo viable», va dir. Ricard Gomà (ICV‐EUiA) va acusar Trias de centrar‐se més a «viatjar a Miami a guanyar creueristes que a escoltar els veïns», símptoma, va dir, de la seva «desconnexió i desconeixement del que passa a la ciutat». La seva col∙lega de partit Janet Sanz va preguntar a Recasens «en què participen els no turistes en el disseny de la ciutat», i va expressar seriosos dubtes sobre les opcions que la capital catalana tingui lloc per a 10 milions de turistes a l'any en hotels, ambiciós objectiu del Gremi d'Hotels que el govern de Xavier Trias no veu malament. Per a això caldrà descentralitzar el turisme, i amb aquest objectiu tots els districtes han elaborat una guia d'encants locals que puguin atraure visitants. Portabella va aplaudir la mesura, però va considerar que la reformulació dels horaris comercials va en sentit contrari, perquè, va advertir, «només els comerços del centre de la ciutat es poden permetre obrir en dies festius».

19

Crònica de la Barceloneta Recull de premsa mensual Setembre de 2014

EL PERIÓDICO

05/09/2014

http://www.elperiodico.cat/ca/noticias/vivenda/barceloneta‐dissenya‐una‐lluita‐llarga‐contra‐els‐pisos‐ turistics‐3496629

La Barceloneta dissenya una lluita llarga contra els pisos turístics ‐

300 veïns decideixen un pla de protestes per la «ineficàcia dels pegats municipals»

‐

El barri denuncia que els expedients a apartaments il∙legals triguen anys a acabar‐se

PER: RAMON COMORERA

Assemblea de veïns de la Barceloneta

que

va

decidir, ahir a la nit, seguir

les

protestes

contra els pisos turístics. ÁLVARO MONGE

El govern de l'alcalde Xavier Trias ha anunciat mesures contra els pisos turístics il∙legals i l'incivisme que en les últimes setmanes ha encès la metxa d'una revolta popular a la Barceloneta a causa d'un malestar i un malviure que s'ha revelat profund i amb orígens llunyans. Però els veïns que han protagonitzat ja des de l'agost una desena de mobilitzacions amb una participació sense precedents desconfien de la seva eficàcia.

20

Crònica de la Barceloneta Recull de premsa mensual Setembre de 2014

Uns 300 d'aquests combatents van decidir ahir a la nit al centre cívic mantenir la pressió amb un pla de protestes que no té data de caducitat.

Per l'experiència dels últims temps consideren que les ordres de cessament d'activitat il∙legal que firma Trias després de les inspeccions tenen escassos efectes i la seva tramitació administrativa o judicial, amb recursos de tota mena, pot durar «fins a cinc anys i acabar en no res». En l'onada de revisions d'ofici que s'acaba d'iniciar hi veuen poca efectivitat si les normes no són més expeditives i la Guàrdia Urbana, per la seva part, no actua amb rigor i intensitat sostinguda contra els comportament incívics que genera en carrers i escales el turisme massiu i de borratxera.

«Falta una legislació eficaç i contundent. Les ordres de cessament d'activitat amb prou feines tenen valor real. Ens hem documentat. Són necessaris canvis profunds i seguirem mobilitzats per aconseguir‐los», va afirmar Sergio Arnás, portaveu de la plataforma de veïns i entitats que impulsa les protestes.

L'assemblea d'ahir a la nit, que va acabar amb una nova i sorollosa manifestació pels carrers del barri mariner, va decidir celebrar actes similars cada setmana, ja sigui al centre cívic del carrer de la Conreria o a la plaça del mercat, a més de fer marxes els dissabtes alterns. «L'arribada del fred no ha de ser motiu per quedar‐se a casa», va arribar a dir un dels presents.

CADENA HUMANA / Per al dia 13 es prepara una cadena humana que envoltarà les 9.000 vivendes que formen la Barceloneta. Aquesta acció podria tenir rèpliques en altres barris de la capital. En la trobada que celebraran aquest dissabte representants de zones de Barcelona igualment castigades pel turisme massiu i les seves conseqüències en la vida quotidiana, el comerç o l'espai públic, seguint la convocatòria de la Federació d'Associacions de Veïns, es definirà la iniciativa.

L'assemblea d'ahir també va convocar els veïns al ple extraordinari del districte de Ciutat Vella que tindrà lloc dilluns a les cinc de la tarda. «Exigirem un cop més als

21

Crònica de la Barceloneta Recull de premsa mensual Setembre de 2014

polítics municipals solucions reals i no pegats», van proclamar algunes de les intervencions. Els representants de la Barceloneta es reuniran cada setmana amb la regidora Mercè Homs i esperen fer‐ho també amb el mateix Trias una vegada al mes per seguir el desenvolupament de les accions municipals. La trobada de dimarts passat va ser decebedora, segons van lamentar alguns dels assistents. «Les vaguetats i la impotència no ens serveixen», van dir.

22

Crònica de la Barceloneta Recull de premsa mensual Setembre de 2014

EL PERIÓDICO

08/09/2014

http://www.elperiodico.cat/ca/noticias/barcelona/barcelona‐tindra‐nou‐port‐pesquer‐2017‐3503563

Barcelona tindrà un nou port pesquer el 2017 Comencen les obres de la fàbrica de gel, la llotja i la reurbanització del moll per obrir‐ lo a la ciutat

Imatge virtual dels edificis i la passarel∙la del futur port de pescadors a la Barceloneta.

APB

PER: RAMON COMORERA

La capital catalana tindrà un nou port de pescadors el 2017. Un projecte que es remunta a una dècada enrere es posa finalment a caminar després de nombrosos canvis. L'Autoritat Portuària de Barcelona (APB) invertirà 10 milions d'euros en la reforma integral de les instal∙lacions. Aquest dimarts s'ha posat oficialment la primera pedra d'unes obres que es desenvoluparan per fases.

El pla definitiu, fruit de llargues negociacions amb la confraria de pescadors i amb el mateix ajuntament, preveu construir una nova fàbrica de gel, una nova llotja i també reurbanitzar el moll de Pescadors i la zona de la històrica Torre del Rellotge, del 1772.

Aquest espai, fins ara tancat i d'accés restringit, es recuperarà per a ús ciutadà com a lloc de passeig i oci.

23

Crònica de la Barceloneta Recull de premsa mensual Setembre de 2014

Les obres inclouen una llarga i singular passarel∙la sostinguda amb nombrosos arcs des de la qual els vianants podran veure les subhastes de peix i la mateixa activitat de la llotja. Aquesta plataforma acabarà en el restaurant, també obert als ciutadans, que s'instal∙larà a un costat del nou edifici de la fàbrica de gel.

24

Crònica de la Barceloneta Recull de premsa mensual Setembre de 2014

EL PERIÓDICO

09/09/2014

http://www.elperiodico.cat/ca/noticias/barcelona/prestigi‐blau‐3505052

Prestigi blau ‐

La sardina de la Barceloneta, una marca de qualitat única, és el millor actiu El dia d'inici de les obres hi va haver captures increïbles

Al migdia, més de cinc hores després de l'arribada a port, l'activitat a la vetusta llotja del moll dels Pescadors de Barcelona encara era frenètica. Una cosa excepcional. Tant com el botí aconseguit per la flota d'encerclament. El dia que començava el futur per a aquest castigat sector a la capital catalana, amb l'acte oficial d'inici de les obres de la reforma integral de les instal∙lacions, una allau de peix blau va recalar a les xarxes. La sardina de la Barceloneta té prestigi reconegut i certificat, i ahir va ser una gran jornada.

«Es deuen haver omplert unes 2.000 caixes de 12 quilos cada una. El temporal que ha remogut el litoral la nit passada, encara que ha deixat pescar, ha propiciat curiosament aquestes grans captures», reconeixia Pedro. Era un dels enfeinats mariners que, al mateix temps que desfilaven les autoritats pel moll, omplien, ruixaven amb aigua, removien i agrupaven sense parar safates i més safates de peix blau. Es tractava de gairebé 25.000 quilos de sardina obtinguts d'una sola tacada.

Aquests treballadors no perceben un sou regular sinó que cobren en funció de les captures que fan. Entre el 50% i el 60% del que pesquen se'l queda l'armador de la barca i la resta es reparteix entre els mariners. Si després de passar la nit al mar, en una foscor il∙luminada pels potents focus que miren d'atraure els bancs de peix blau, tornen sense res, així es queda la seva retribució. Si en canvi el balanç és bo, com ahir, la feina de llançar les xarxes haurà valgut la pena.

25

Crònica de la Barceloneta Recull de premsa mensual Setembre de 2014

«Un mariner pot aconseguir de mitjana 200 euros a la setmana», explica el patró major de la confraria José Manuel Juárez que lidera des de fa uns anys una junta renovadora que intenta potenciar l'activitat i diversificar ingressos. Dos mesos a l'any, a més, i ja en van 18, la flota realitza una aturada biològica per preservar els caladors tradicionals, temps d'inactivitat que «el sector paga de la seva butxaca», assegura.

La reforma del port permetrà desenvolupar altres activitats. «Embarcar visitants interessats en el mar, una activitat que ja permet la legislació actual i practiquen flotes d'altres poblacions catalanes, vendre peix directament en parades condicionades a prop de la llotja o difondre aquest ofici ancestral amb visites pedagògiques per a escoles», assegura.

L'activitat pesquera ha retrocedit molt en els últims anys. Barcelona ara té un total de 34 embarcacions, 20 de setge, 12 d'arrossegament i dues d'arts menors. Hi pesquen uns 300 mariners. Entre els mariners n'hi ha alguns que han tornat a l'ofici a causa de la crisi de la construcció. Van deixar les xarxes pel boom del totxo i ara desfan el camí perquè, malgrat tot, de la duresa de la tasca i dels baixos ingressos, al mar hi ha una mica de feina.

Una proclama del sindicat CCOO a la fàbrica de gel que aviat serà substituïda per la que es comença a aixecar, reclamava ahir la continuïtat del sector a Catalunya, recolzava les aturades biològiques i demanava «ajudes europees 2014‐2020 per a mariners i armadors».

La frescor i la qualitat de la sardina que capturen aquests homes ha merescut un reconeixement únic a Catalunya. La marca Peix Blau de la Barceloneta donada per la Generalitat posseeix a més a més el segell Q que implica mesures mínimes, tenir els exemplars vius fins a posar‐los en caixes amb gel en una proporció de dos a un i no llançar xarxes de més de 300 metres.

26

Crònica de la Barceloneta Recull de premsa mensual Setembre de 2014

EL PAIS

09/09/2014

http://ccaa.elpais.com/ccaa/2014/09/08/catalunya/1410207288_805774.html

El pleno sobre turismo de Ciutat Vella crispa aún más a los vecinos ‐

La sesión, vigilada de cerca por la Guardia Urbana, termina con abucheos contra todos los políticos

‐

Barcelona busca modelo turístico

‐

El Ayuntamiento lanza en la Barceloneta un plan de inspecciones a pisos turísticos

PER: JORDI MUMBRÚ ESCOFET

Un vecino interviene ayer en el pleno de Ciutat Vella sobre los problemas del turismo. / ALBERT GARCIA

El pleno extraordinario de Ciutat Vella que tenía que encontrar soluciones a los problemas que genera el turismo en la Barceloneta no sirvió absolutamente para nada. Los representantes políticos —acostumbrados a explotar al máximo el arte de la retórica— discutieron y divagaron entre ellos sin prestar demasiada atención a los vecinos, que habían estado esperando la ocasión para oír propuestas concretas. A falta de compromisos, los vecinos abuchearon a los dirigentes políticos —a unos más que a

27

Crònica de la Barceloneta Recull de premsa mensual Setembre de 2014

otros, pero a todos en general— y se fueron después de lanzar frases como “la Barceloneta está en guerra” o “esto acabará muy mal”. El abismo que separa a los políticos de los vecinos todavía se hizo un poco más grande tras el pleno de ayer.

Los políticos que más tuvieron que aguantar sus insultos fueron Alberto Villagrasa (PP) y Mercè Homs (CiU), que es la concejala del distrito. Los vecinos les culpan de haber permitido —con la modificación del Plan de Usos que cerraba el grifo a los equipamientos hoteleros— que el turismo se haya convertido “en una tortura” que no les deja dormir por la noche por culpa de los gritos, ni seguir en el barrio por culpa del aumento de los precios. Estos dos partidos son también los que han permitido que el Port Vell se convierta en una marina de lujo y que algunas aceras sean impracticables por culpa de las terrazas de bares y restaurantes.

“Ciutat Vella es un distrito muy difícil y lo hacemos lo mejor que sabemos y podemos”, dijo Mercè Homs entre los reproches de los vecinos, que pidieron su dimisión en varias ocasiones. Homs insistió en todas las inspecciones que han realizado en los últimos 15 días para detectar los apartamentos ilegales pero las medidas han llegado tarde. Cada vez que un político reclamaba el cierre de los pisos ilegales, los vecinos se indignaban todavía más: “Sólo faltaría”, les gritaban. El movimiento vecinal Barceloneta diu prou reclama el precinto de todos los apartamentos turísticos.

En el pleno se votó y se aprobó una propuesta del PSC que pedía la suspensión de la modificación del Plan de Usos que pactaron CiU y PP, pero la votación no tiene ninguna validez práctica porque las únicas decisiones que el alcalde Xavier Trias tiene en cuenta —y ni tan siquiera todas— son las del pleno del Ayuntamiento, donde consigue la mayoría gracias al apoyo del PP. En sus intervenciones, los vecinos también criticaron —algunos con rabia— la falta de espacios donde poder expresarse y que se les tenga en cuenta. El pleno estuvo vigilado en todo momento por agentes de la Guàrdia Urbana y la tensión subió en algunos momentos hasta el punto que estuvo a punto de suspenderse en varias ocasiones.

28

Crònica de la Barceloneta Recull de premsa mensual Setembre de 2014

EL PERIÓDICO

10/09/2014

http://www.elperiodico.cat/ca/noticias/barcelona/lenuig‐veinal‐barceloneta‐esclata‐ple‐extraordinari‐ 3504830

L'enuig veïnal de la Barceloneta esclata en un ple extraordinari ‐

Els residents asseguren que només s'ha tancat un pis turístic al barri

‐

El públic va plantar la regidora Homs i va traslladar la protesta enmig del carrer

PER: CARLES COLS

EI districte de Ciutat Vella va celebrar ahir a la nit un ple extraordinari conseqüència de la ruptura de la convivència entre veïns i turistes al barri de la Barceloneta. Va ser una sessió molt moguda, com era més que previsible, que potser no va fer més que aprofundir el divorci entre el govern municipal i els veïns, que després de dues hores d'acalorada discussió van acabar per plantar la regidora de Ciutat Vella, Mercè Homs, a mitja intervenció. Aquesta insistia que serà implacable amb els pisos turístics il∙legals i amb els legals que causen molèsties. Els afectats ja estan en un altre estadi. No volen pisos turístics a la Barceloneta, ni, de fet, a la resta de Ciutat Vella. De cap mena.

Els veïns asseguren que la bateria d'inspeccions posada en marxa per l'ajuntament s'ha saldat només amb un únic tancament efectiu, i Homs no ho va rebatre durant les dues hores que va durar el ple extraordinari. Així que van demanar la dimissió de la regidora diversos dels residents del barri que van sol∙licitar torn d'intervenció i, al final, va corejar aquesta exigència la majoria del públic quan se'n va anar de la sala i va traslladar la protesta al carrer. L'escena no deixava de ser simptomàtica. Darrere les pancartes, unes 200 persones al crit de «Barcelona no es ven» i, uns metres més enllà, les terrasses de la plaça del Bonsuccés plenes de turistes indiferents.

29

Crònica de la Barceloneta Recull de premsa mensual Setembre de 2014

El ple formalment va servir per debatre propostes del PP i del PSC a les quals els veïns ja ni tan sols van prestar gaire atenció. Els populars insisteixen que per resoldre el conflicte n'hi ha prou amb més policia. Els socialistes sostenen que és imprescindible retrocedir i anul∙lar l'última modificació del pla d'usos del districte, del 2013, com si el problema de sobreexplotació que pateix el centre no fos anterior a aquella data. A l'hora de la veritat, van ser les intervencions d'alguns veïns les que van posar sobre la taula punts de vista més interessants.

POC RESPECTE / Manuel Martínez, un dels portaveus veïnals, va explicar, per exemple, «que el problema no és el turisme de baix cost, sinó el de baix respecte». En la seva opinió, tant fa quant paga un turista per allotjar‐se a la ciutat si, sigui molt o poc, té la percepció que a Barcelona tot està permès.

Ester Jurquera va formular una queixa que, a aquestes altures, potser mereixeria una resposta oficial extensa i clara. «Ningú ens va preguntar si volíem pisos turístics», va afirmar.

El ple no només va mostrar l'abisme que separa els veïns i els grups municipals, sinó que va servir a més per constatar que el conflicte, lluny de remetre, amenaça de créixer. El mobbing immobiliari, un dels delictes més tèrbols comesos en època de la bombolla immobiliària, ha reaparegut a Ciutat Vella, aquesta vegada de la mà dels apartaments turístics. Així es va denunciar ahir en el ple extraordinari. Homs, quan la van deixar intervenir, sempre intermitentment, va prometre que prosseguiran les inspeccions, amb més funcionaris si és possible, i que si és necessari l'ajuntament comprarà immobles.

30

Crònica de la Barceloneta Recull de premsa mensual Setembre de 2014

EL PERIÓDICO

10/09/2014

http://www.elperiodico.cat/ca/noticias/barcelona/barcelona‐tindra‐nou‐port‐pesquer‐2017‐3503563

Barcelona tindrà un nou port pesquer el 2017 ‐

Comencen les obres de la fàbrica de gel, la llotja i la reurbanització del moll per obrir‐lo a la ciutat

Imatge virtual dels edificis i la passarel∙la del futur port de pescadors a la Barceloneta.

APB

PER: RAMON COMORERA

La capital catalana tindrà un nou port de pescadors el 2017. Un projecte que es remunta a una dècada enrere es posa finalment a caminar després de nombrosos canvis. L'Autoritat Portuària de Barcelona (APB) invertirà 10 milions d'euros en la reforma integral de les instal∙lacions. Aquest dimarts s'ha posat oficialment la primera pedra d'unes obres que es desenvoluparan per fases.

El pla definitiu, fruit de llargues negociacions amb la confraria de pescadors i amb el mateix ajuntament, preveu construir una nova fàbrica de gel, una nova llotja i també reurbanitzar el moll de Pescadors i la zona de la històrica Torre del Rellotge, del 1772.

Aquest espai, fins ara tancat i d'accés restringit, es recuperarà per a ús ciutadà com a lloc de passeig i oci.

31

Crònica de la Barceloneta Recull de premsa mensual Setembre de 2014

Les obres inclouen una llarga i singular passarel∙la sostinguda amb nombrosos arcs des de la qual els vianants podran veure les subhastes de peix i la mateixa activitat de la llotja. Aquesta plataforma acabarà en el restaurant, també obert als ciutadans, que s'instal∙larà a un costat del nou edifici de la fàbrica de gel.

32

Crònica de la Barceloneta Recull de premsa mensual Setembre de 2014

LA VANGUARDIA

10/09/2014

http://www.lavanguardia.com/vida/20140910/54414868782/icv‐euia‐llama‐cinico‐a‐trias‐por‐ proyectar‐nuevo‐macrohotel‐en‐barceloneta.html

ICV critica el "cinismo" de Trias por proyectar un macrohotel de lujo en la Barceloneta

La concesionaria del Palau de Mar estaría negociando remodelar las oficinas que ocupaba Benestar para abrir un hotel

Palau de Mar, en la Barceloneta Flick'r / Jaume Meneses

Barcelona. (EFE).‐ El presidente del grupo de ICV‐EUiA en el Ayuntamiento de Barcelona, Ricard Gomà, ha denunciado este miércoles "el cinismo vergonzoso de Trias y su equipo de gobierno, que prometen a los vecinos de la Barceloneta hacer frente a la sobreexplotación turística del barrio mientras proyectan abrir un nuevo macrohotel de lujo en el edificio del Palau de Mar".

En un comunicado, Gomà ha asegurado que "desde la llegada de CiU a Barcelona, hemos asistido a una maniobra planificada para entregar Ciutat Vella a la voracidad del lobby turístico y su afán de lucro". Con este objetivo, "y con la absoluta complicidad del PP, modificaron el plan de usos del distrito, aprobaron la marina de lujo del Port Vell y ahora proyectan una modificación de la Ley de Puertos que permita la apertura de hoteles como este", ha denunciado Gomà.

33

Crònica de la Barceloneta Recull de premsa mensual Setembre de 2014

El diario El País ha publicado este miércoles que la empresa concesionaria del Palau de Mar, Pórtico de Mar, estaría negociando remodelar las oficinas que ocupaba el Departamento de Benestar i Família para abrir un hotel de alta gamma. Para ello habría que modificar antes la Ley de Puertos, puesto que sólo seis metros separan el muelle del inmueble, donde también está ubicado el Museu d'Història de Catalunya. El hipotético establecimiento daría servicio a la futura marina de lujo, cuyas obras empezarán este año.

"Nuestro grupo en el Congreso ya alertó hace unas semanas que CiU pretendía impulsar esta modificación legal, una pieza más en los planes del alcalde Trias para hacer del frente marítimo barcelonés un parque temático del turismo", ha afirmado el edil ecosocialista. Gomà ha lamentado que el gobierno municipal "actúe con esta absoluta falta de transparencia, engañando a los vecinos y vecinas de la Barceloneta y del conjunto de la ciudad".

"Exigimos a Trias que exponga con transparencia cuáles son sus intenciones en relación a este proyecto, que tendrá un enorme impacto sobre los barrios del entorno", y "que explique claramente a los vecinos que no tiene ninguna intención de poner límites al turismo masivo ", ha concluido el dirigente de ICV‐EUiA.

34

Crònica de la Barceloneta Recull de premsa mensual Setembre de 2014

LA VANGUARDIA

10/09/2014

http://registrousuarios.lavanguardia.com/premium/54415817955/index.html

'Now go home' Una veïna es queixava: Vénen grups de gent i ens fotografien com si fóssim micos

PER: QUIM MONZÓ

Quin gust observar com, després de dècades de fer veure que no passava res, finalment els mitjans de comunicació parlen dels problemes que el turisme provoca en les ciutats on ha crescut amb desmesura. A Barcelona, aquest estiu han estat notícia les protestes de la Barceloneta, on es toleren abusos sense que les autoritats hagin fet mai res per protegir el dret dels veïns a viure en pau. Ara l’alcalde Trias diu que s’ha acabat la broma i que precinta els apartaments turístics il∙legals. Ho fa després que el barri sencer es revoltés (qui no plora no mama), però no hi ha ja remei per a una situació que, més enllà dels apartament turístics, passa per l’augment bàrbar dels lloguers de pisos i locals, que ha fet que molts veïns n’hagin hagut de marxar i s’hagin tancat comerços que vertebraven la vida dels barcelonetencs. El malestar s’escampa per tota la ciutat. Gràcies a les campanyes de promoció turística de barris allunyats del centre (la Rambla, Ciutat Vella), la metàstasi és ja a tot arreu. Abans de l’agost, en un Telenotícies de TV3 van passar un reportatge on apareixia un ramat de guiris per Horta, als quals un guia explicava el què i el com dels carrerets amb cases baixes. Una veïna es queixava: “Vénen grups de gent i, sense cap mena d’educació ni demanar‐nos permís, ens fotografien com si fóssim micos”. I el barri de Sant Antoni està vivint un procés de despersonalització que culminarà quan inaugurin la remodelació del mercat municipal, que, segons diuen, serà el 2016.

Dilluns, María‐Paz López narrava a la secció Viure d’aquest diari la situació per la qual passa Berlín. Hi explicava que el llegendari preu mòdic dels lloguers ha anat pujant i que els berlinesos que viuen en barris senzills que estan de moda n’estan fins al

35

Crònica de la Barceloneta Recull de premsa mensual Setembre de 2014

capdamunt, de tants de turistes: “A la zona on hi ha la marxa nocturna, els veïns no poden més. A barris com Friedrichshain o Kreuzberg, antigament humils i ara über cool (expressió barreja d’alemany i anglès que significa més que atractiu), cada cap de setmana arriben hordes de joves passatgers a la recerca de diversió, portats per aerolínies de baix cost. (...) Molts visitants beuen alcohol a dojo, fan soroll i sembren escombraries. (...) Algunes botigues venen adhesius que imiten el clàssic “I love New York” del cor vermell, però amb el cor guixat i la llegenda “Berlin doesn’t love U” (Berlín no t’estima). Alguns veïns els enganxen en parets, fanals i marquesines d’autobús, confiant que els turistes se sentin ofesos. També s’hi venen encenedors que diuen “Welcome to Berlin. Now go home” (Benvingut a Berlín. Ara vés‐te’n a casa).

Costa d’entendre que a Barcelona, que sempre presumeix de ser una ciutat “emprenedora” i a l’última dels corrents internacionals, no hi hagi ja a les botigues adhesius amb frases similars: “Barcelona doesn’t love U” i “Welcome to Barcelona.

Now go home”. Conec moltes persones que en comprarien centenars, començant per mi mateix.

36

Crònica de la Barceloneta Recull de premsa mensual Setembre de 2014

EL PERIÓDICO

14/09/2014

http://www.elperiodico.cat/ca/noticias/barcelona/qui‐plora‐mama‐3517927

Qui no plora, no mama ‐

Els veïns envolten la Barceloneta per protegir‐la dels turistes incívics La protesta arribarà al pregó de la Mercè

PER: MAYKA NAVARRO

Els veïns de la Barceloneta envolten el barri amb les mans formant una barrera simbòlica de protecció contra els incívics i el turisme de borratxera, ahir a la tarda.

ELISENDA PONS

Els veïns de la Barceloneta envolten el barri amb les mans formant una barrera simbòlica de protecció contra els incívics i el turisme de borratxera, ahir a la tarda.

Als seus 84 anys, la Fina, que no revela els seus cognoms perquè parla «de tant en tant» amb l'alcalde de Barcelona, Xavier Trias, és el viu exemple del significat d'haver nascut, crescut, parit i viscut a la Barceloneta. Cabells curts, forts i orgullosos de la seva blancor, un color de pell saludable i envejable de barri mariner i una energia i fortalesa que ahir a la tarda li van permetre agafar més d'un vegada el megàfon i llançar arengues al mig miler de veïns que van ocupar una altra vegada els carrers de la Barceloneta per rebutjar el descontrol dels apartaments turístics il∙legals.

37

Crònica de la Barceloneta Recull de premsa mensual Setembre de 2014

La d'ahir va ser una protesta simbòlica amb la qual els veïns pretenien formar una cadena humana que envoltés el barri per simbolitzar que el protegien dels incívics.

Davant la impossibilitat d'envoltar tota la Barceloneta, es va optar per recórrer‐la, agafats de la mà, i acabar la marxa a la popular plaça del poeta Boscà, coneguda pels veïns del barri com la Repla.

Després d'un agost convuls en què els veïns farts dels incívics es van aplicar el conte de qui no plora, no mama, i van ocupar els carrers per cridar «prou», les coses s'han calmat a la Barceloneta. «La nostra lluita no s'ha acabat, però és cert que s'ha rebaixat el descontrol que s'havia apoderat dels carrers i la situació ha millorat». Ho explica Manuel Martínez, un dels responsables del Moviment Veïnal Barceloneta que va liderar les protestes arrossegant fins al darrere de les pancartes les diferents associacions de veïns del barri.

El dia 22 de setembre, els representants veïnals es tornaran a entrevistar amb Trias i «per fi» han aconseguit una cita amb la directora general de Turisme de la Generalitat, Marián Muro, després que aquesta els hagi «ignorat», segons els líders de la protesta.

En tot aquest temps, els tècnics municipals únicament han precintat un pis turístic il∙legal, i un altre mig centenar estan en vies de ser tancats. Els veïns lamenten que l'ajuntament tingui «pocs inspectors» per detectar el «miler» d'establiments il∙legals que, segons les indagacions veïnals, s'han obert durant els últims temps.

Les xifres no quadren. L'ajuntament tan sols ha atorgat a la Barceloneta 72 llicències d'apartaments per a ús turístic. En canvi, només Airbnb ofereix a la seva pàgina web més de 400 establiments en un barri que escull per pernoctar el turisme de baix pressupost que visita la ciutat.

Els veïns adverteixen que la seva lluita no s'aturarà. «Fins que no vam ocupar els carrers no ens van fer cas», recorda Martínez. A la Repla els assistents van improvisar

38

Crònica de la Barceloneta Recull de premsa mensual Setembre de 2014

una assemblea en què a mà alçada van aprovar anar amb les seves samarretes grogues i les seves pancartes a la plaça de Sant Jaume el dia que l'alcalde Trias doni el tret de sortida a les festes de la Mercè.

La Fina, la veïna del carrer de Sant Miquel que va néixer i va créixer a la Barceloneta i que ara protesta, crida i xiula per recuperar la dignitat perduda del seu barri, hi serà.

39

Crònica de la Barceloneta Recull de premsa mensual Setembre de 2014

EL PAIS

19/09/2014

http://ccaa.elpais.com/ccaa/2014/09/18/catalunya/1411066241_474555.html

Vives se compromete a que el Palau de Mar no sea un hotel ‐

Jordi Portabella (ERC): "Es una temeridad construir más hoteles en la Barcelonta"

‐

El Puerto planea convertir la antigua sede de Bienestar en un hotel de lujo

PER: DAVID GARCÍA VÁZQUEZ

Edificio del Palau de Mar donde Pórtico prevé construir un hotel. / MASSIMILIANO MINOCRI

El tercer teniente de alcalde del Ayuntamiento de Barcelona, Antoni Vives (CiU), se comprometió ayer a no permitir la instalación de ningún hotel en el edifico del Palau de Mar, situado en el barrio de la Barceloneta. Vives, a instancia del gupo Unitat per Barcelona (UpB) e Iniciativa per Catalunya, aseguró que fue él mismo quien el pasado

40

Crònica de la Barceloneta Recull de premsa mensual Setembre de 2014

26 de agosto pidió al grupo de su partido en el Congreso que retirara una enmienda que permitía convertir la antigua sede de Bienestar en un hotel.

Según informó EL PAÍS, la empresa Pórtico de Mar, actual concesionaria del inmueble, tiene la intención de convertir uno de los edificios del Palau de mar, de 18.500 metros cuadrados, en un hotel situado en frente de la marina de lujo del Port Vell. Pero para poder llevar a cabo sus planes, la empresa necesitaba que el Ayuntamiento cambiara el plan de usos del inmueble, actualmente destinado a oficinas, así como modificar la actual ley estatal de puertos, que prohíbe la instalación de hoteles a menos de 20 metros de “la ribera del mar”. El grupo de CiU en el Congreso presentó una enmienda a esta ley para reducir la distancia a 6 metros, lo que daba vía libre al Consistorio a permitir el proyecto de Pórtico de Mar.

En el texto de la enmienda, los nacionalistas justificaban esta medida porque la distancia de 20 metros es “una transposición de la legislación de costas”, y que esta “carece de sentido en el ámbito portuario, en especial en las zonas de interacción ciudad‐puerto”. “Pedí que la retiraran [la enmienda] porque no estaba de acuerdo y porque no quiero que se instale ningún hotel en este sitio [por el Palau de Mar]”, aseguró Vives.

La petición del tercer teniente de alcalde al grupo de su partido en Madrid llegó en medio de la ola de protestas de los vecinos del barrio de la Barceloneta en contra del “turismo de borrachera” y la proliferación de los pisos turísticos en la zona.

Tanto UpB como los ecosocialistas pidieron ayer al Ayuntamiento en la comisión de Hábitat Urbano que no instalaran un hotel en el Palau de Mar. “Hay que reducir la presión turística y descentralizarla. El 75% de los hoteles de la ciudad están en el Eixample y Ciutat Vella”, recordó ayer Jordi Portabella, representante de UpB en la comisión, que tildó de “temeridad” la instalación de más hoteles en la Barceloneta.

41

Crònica de la Barceloneta Recull de premsa mensual Setembre de 2014

LA VANGUARDIA

20/09/2014

http://registrousuarios.lavanguardia.com/premium/54415223106/index.html

El éxito de la Barceloneta

FOTO DAVID AIROB

Un recuento hecho por Facebook de las entradas (checks‐in) realizadas en esta red social sitúa a la de la Barceloneta como la playa española más visitada durante este verano. La playa de Barcelona encabeza un ranking de veinte arenales, seguida de otra playa catalana, la de Lloret de Mar. Completa el podio la playa valenciana de Gandia.

En la cuarta y quinta posición se encuentran dos playas de las Baleares, la d'En Bossa (Eivissa) y la de Palma, respectivamente. La tercera playa catalana que aparece en esta clasificación de las más visitadas de España ‐incluyendo las de la Península y las insulares‐ es la de Salou, que ocupa la posición número 13. A partir de la procedencia de las entradas en Facebook, se desprende también que los turistas que han visitado las playas españolas este verano procedían principalmente de España, Italia, Francia y Reino Unido. Según esta plataforma social de internet, en los meses veraniegos se han realizado más de 1,5 millones de checks in en las playas españolas. No es esta la primera vez que el éxito turístico de Barcelona se refleja en las redes sociales. Hace unos meses, un estudio de Google ‐a través de su plataforma Sightmaps‐ reveló que la capital catalana es la tercera ciudad más fotografiada del mundo por detrás de Nueva York y Roma.

42

Crònica de la Barceloneta Recull de premsa mensual Setembre de 2014

EL PERIÓDICO

21/09/2014

http://www.elperiodico.cat/ca/noticias/barcelona/barcelona‐belle‐jour‐3535139

Barcelona, 'belle de jour' ‐

La festa major comença un any més amb protestes a Sant Jaume, ara, de la Barceloneta.

‐

Núria Gispert dedica el pregó de la Mercè a la cara més dramàtica de la ciutat, la de la pobresa.

El consell del bon llibreter és perfecte per a aquesta ocasió. No s'ha de jutjar mai un llibre només per la portada. La de la Mercè 2014 va ser ahir, un any més, un solemne pregó de tapa dura al Saló de Cent de l'Ajuntament de Barcelona, un acte una mica encarcarat per al sarau que vindrà després. No és que Barcelona sigui la Catherine Deneuve de les ciutats, una belle de jour que en un pis pas passa de l'aplom i la circumspecció del seu pregó a una dissipació més enllà dels límits de la moral, però realment el discurs que ahir a la nit va pronunciar Núria Gispert (i no és culpa d'aquesta dona digna d'elogi) va ser una estranya portada.

Ahir a la nit es va donar inici a la festa major de Barcelona. Marc Caellas, en el seu iconoclasta Carcelona (un llibre perfecte aquests dies per llegir entre acte i acte, ja que cap a la butxaca i és molt gamberro) recorda que la Mare de Déu de la Mercè és patrona de Barcelona i també dels reclusos, una coincidència molt oportuna per a una ciutat a la qual es pot estimar i odiar alhora. Ara vénen cinc dies del primer, de reconciliació, i més val que sigui així, perquè a aquest gresca s'hi destinen 3,1 milions d'euros del pressupost municipal, ben invertits si, com diu l'ajuntament, hi participen més d'1,5 milions de persones. Aquest va ser el balanç del 2013. Es dóna per fet que aquesta vegada no seran menys. Surt a dos euros per cap. Sembla una proporció raonable.

43

Crònica de la Barceloneta Recull de premsa mensual Setembre de 2014

Però tornem de nou al pregó. El 1985, Comediants va protagonitzar una pel∙lícula perfectament oblidable, Karnabal, però de la qual mereix ser rescatada una frase, per descomptat, la del pregó que dóna peu al desori posterior. «Toqueu i sereu tocats», es pronunciava des del balcó d'una imaginària ciutat mediterrània, una invitació doncs a l'alegre grapeig del conciutadà i, metafòricament, a la permissivitat. Per una raó de la qual s'ha perdut el rastre, el de Barcelona és des de la reinstauració de la democràcia un pregó sense balcó, un acte serè, una mena d'antípodes del que en aquells anys, a finals dels 70, es va decidir que es mereixia la ciutat, una festa major de les sonades que posés fi al color gris que fins aleshores havia regnat. El pregó de la Mercè, en resum, és un acte estrany, una cerimònia massa seriosa per al que es viurà els dies següents, llevat que sigui cert allò que proposava Flaubert, ser ordenat i monòton a la vida quotidiana per ser violent i original després en la literatura.

El ressò de Ferran Adrià

Potser és això el que va fer ahir subtilment l'entranyable Gispert, regidora de la pobresa de Barcelona entre els anys 1979 i 1995 i presidenta de Càritas des del 2002 fins al 2004, un currículum impecable que li va donar prou autoritat per convertir el seu discurs al Saló de Cent en un oportú record que en aquesta ciutat d'èxits enlluernants hi ha massa gent encara que ho passa malament, ara per la crisi, és cert, però en anteriors moments de bonança econòmica per unes altres causes. Vaja, que a Barcelona, per una cosa o per l'altra, sempre hi ha misèria, i per això Gispert va subratllar que l'obligació de les institucions és «estar al costat dels més febles, dels desafavorits, dels que estan al costat del precipici, a les clavegueres de la ciutat». Va lamentar, en resum, que «moltes vegades les lleis no estan pensades per a determinades situacions», en record, en aquest cas, dels anys encara recents en què la ciutat va prosperar sobre un coixí d'immigració sense papers. Total, que a mesura que avançava la seva inapel∙lable intervenció era inevitable que vingués a la ment el pregó de l'any anterior, a càrrec de Ferran Adrià, i que més d'un es preguntés si es tracta de la mateixa festa major. La mateixa Gispert va donar la resposta: «Barcelona és acollidora, polivalent, encisadora, sàvia, entusiasta i fascinant, però a vegades està

44

Crònica de la Barceloneta Recull de premsa mensual Setembre de 2014

trista, amoïnada, pensativa i emprenyada». Això: una perfecta belle de jour, una ciutat amb tantes cares com un icosàedre, que un dia et roba el cor i l'endemà, la cartera.

Una prova més d'aquesta polièdrica forma de Barcelona va estar (les tradicions, ¡ah, les tradicions laiques!) en les protestes que hi havia a la plaça de Sant Jaume mentre al Saló de Cent es llegia el pregó. L'any passat van ser els treballadors de TMB. Aquest any, els de BTV, uns 50 empleats com a molt, així que eren menys que els veïns de la Barceloneta, uns 200 potser, que contra el pronòstic dels més càndids no han posat fi a la seva guerra contra els apartaments turístics un cop ha acabat l'agost i que amenacen d'amenitzar el mes de setembre. Com que el santoral ve com ve, resulta que el dia que s'acabi la Mercè, dimecres que ve, començarà la festa major de la Barceloneta, que té com a patró sant Miquel. Segur que Gispert pronunciaria allà també un bon pregó.

El missal municipal

Ahir a la nit, en definitiva, va començar la Mercè 2014 tal com dicta el Protocol Festiu de la Ciutat de Barcelona, un llibre bastant curiós de fullejar que, com si fos un missal municipal, detalla minuciosament com i què s'ha de fer en cadascuna de les celebracions de la ciutat. Ahir a la nit, la salmòdia que havia de pronunciar l'alcalde Xavier Trias era breu i clara: «Que comenci la festa major». Així ho va fer i es va obrir la porta a una celebració que, com va dir el llibreter, no hauria de ser jutjada per la portada.

Vénen de cara cinc dies de programació en què es fa impossible no trobar com a mínim una cosa al gust de cadascú, i la prova és que any rere any s'acaba omplint el centre de la ciutat de barcelonins, que té el seu mèrit.

Aquest ha de ser l'any (així s'espera per part dels organitzadors) en què es consolidarà la Ciutadella com el gran espai de la Mercè més familiar, en què es tornarà a parlar del Moll de la Fusta, de glòria urbanística tan efímera com la vida d'un misto, en què

45

Crònica de la Barceloneta Recull de premsa mensual Setembre de 2014

s'estrenarà la platja del Bogatell com a sala de concerts i en què el piromusical de dimecres que ve posarà fi al bombardeig de programació que, amb motiu del Tricentenari, ha estat desenvolupant durant tot un any l'Ajuntament de Barcelona.

Que comenci doncs la festa d'aquesta ciutat de mil cares. Seguirem informant.

46

Crònica de la Barceloneta Recull de premsa mensual Setembre de 2014

ARA

21/09/2014

http://www.ara.cat/premium/societat/oasi‐Barceloneta‐Leocadia‐Montes‐Lopez_0_1216078452.html

Un oasi al mig de la Barceloneta El Bar Leo de la Barceloneta és un indret llegendari

PER: TONI VALL

Un oasi al mig De la Barceloneta Leocadia Montes López

El Bar Leo de la Barceloneta és un indret llegendari. Conserva intacta l’autenticitat d’aquells espais on el temps s’ha aturat. Les parets plenes de fotos i retalls, les rajoles antigues, la il∙luminació passada de moda però que ningú gosa discutir. És un oasi de personalitat enmig de la prefabricació adotzenada de tants i tants llocs. Quan un en traspassa la porta, encara que sigui la primera vegada, s’adona de seguida de què va la història. És ideal per a les tardes tontes de dissabte. Sortint de dinar al Maians, l’Electricitat, La Bombeta o l’Hispano, sempre la mateixa pregunta: “¿I ara què fem?” Cap a la Leo, esclar. Els gintònics són generosos: un rajolí de tònica per perfumar més de mig got de ginebra. I tall de llimona gruixut, només faltaria. Tot en got de tub, per descomptat. Hi ha una màquina perquè un mateix posi la música que li ve de gust. I és curiós que tard o d’hora sempre sigui Julio Iglesias qui faci acte de presència i comparegui majestuós a la festa.

M’hi acosto pocs dies després del terrabastall que ha sacsejat el barri gràcies a uns simpàtics italians borratxos que van entrar despullats en un supermercat. La tempesta forta ha passat però la Leo encara està una mica nerviosa. El que més li agrada del món 47

Crònica de la Barceloneta Recull de premsa mensual Setembre de 2014

és que els clients s’ho passin bé, però no tolera la disbauxa descontrolada. A casa seva ella fixa les normes i a qui no li agradi ja pot tocar el dos. Tant de rebombori al barri que tant s’estima, tantes portades de diaris i polèmica veïnal no li han agradat gens.

“La Barceloneta és el millor lloc del món, no es mereix aquestes coses”, m’explica mentre serveix mandonguilles i seitons a un client que acaba d’entrar. Sap de què parla i convé fer‐li cas. Fa més de cinquanta anys que hi viu i pot testimoniar milers de vides, atrapades en el flaire inconfusible d’una ració de peixet fregit.

Tota una vida al Bar Leo

Va néixer a La Rábita, província de Granada, tot just ha fet setanta anys. Com que al poble no hi havia feina, amb només quinze anys va marxar a Barcelona amb la perspectiva d’una nova vida. La Barceloneta és una barriada, un poble de pescadors i gent humil. Troba feina netejant als xiringuitos i cases de menjars de la platja, molt a prop del Somorrostro, el barri de les barraques a tocar del mar. Recorda la vida senzilla d’uns temps difícils, la noblesa d’aquella gent que no tenia res però sempre s’ajudava.

La ciutat de finals dels cinquanta, que bategava a ritme somort atapeïda de grisor i ventilada pels vents mariners que feien imaginar móns irreals.

Aviat s’enamora d’un pescador i es casen. Només té setze anys i, al cap de pocs mesos, el primer fill. En vindran tres més, tots nois ‐Agustín, Paco, Alfonso i Jaime‐, un cada tres anys. Al cap de poc sorgeix una nova oportunitat de feina. Al bar La Llimona del carrer Sant Carles busquen gent per treballar. La Leo ja té certa experiència i la mestressa està contenta amb ella. Així, quan la senyora decideix plegar no li cal buscar gaire per trobar successora. Així neix el Bar Leo. No s’enrecorda exactament de l’any, prefereix mesurar el temps a la seva manera: “Tota la vida!” Aquesta és precisament la filosofia vital que impregna la personalitat del seu bar. La clientela l’estima i la valora com una mare. Tot el seu carisma es desborda quan improvisa un zapateao durant una festa d’aniversari o quan no et cobra una de les set canyes que has deglutit.

48

Crònica de la Barceloneta Recull de premsa mensual Setembre de 2014

Entre les parets plenes de records s’hi han criat els seus fills, s’han consolidat amistats eternes i infinites tardes de glòria s’hi han oficiat. Moltes de les fotos que s’hi exposen són del Bambino, àlies de Miguel Vargas Jiménez, artista gitano íntim amic de la Leo que durant moltíssims anys va desfermar allà el seu art flamenc. També hi ha unes quantes fotos de joventut de la Leo, amb els mateixos ulls llampeguejants d’avui en dia. Ha treballat com un escarràs tota la seva vida, ha patit i plorat per tirar endavant plantant cara a les adversitats i, no s’està de reconèixer‐ho, li agradaria descansar una mica. “A veure si em toca la loteria!”, exclama tot fent una ganyota quan intento pagar l’última canya.

49

Crònica de la Barceloneta Recull de premsa mensual Setembre de 2014

EL PERIÓDICO

26/09/2014

http://registrousuarios.lavanguardia.com/premium/54415422930/index.html

Banderes a la Barceloneta PER: LUIS BENVENUTY

El barri s'omple d'ensenyes commemoratives del seu naixement com a gest orgullós i espontània reivindicació de la seva identitat

FOTO: LUIS TATO

Una estona vora la parada de venda de números de la sort de Lourdes López a la plaça del mercat de la Barceloneta ajuda a saber l'estat d'ànim dels veïns del barri. La gent ve a comprar números de la sort, comprovar si els ha tocat res, comentar detalls de la seva vida quotidiana... "Lourdes, dóna‐me'n un, a veure si puc fer fora el nen de la casa d'una vegada, i tres banderes!"... Comentar detalls de la seva vida quotidiana i comprar‐se la bandera del seu barri, el de l'Òstia, i després penjar‐la a la finestra, al balcó, a la seva parada, al costat de la bugada.

50

Crònica de la Barceloneta Recull de premsa mensual Setembre de 2014

Aquest barri sempre ha estat diferent. Aquí la roba estesa encara vesteix les façanes. I ara també les banderes: dotzenes, centenars... Perquè som la... La gent de la Barceloneta està passant de l'agra indignació a l'eufòria col∙lectiva, de la queixa planyívola a l'orgull compartit. Perquè som la... repeteixen amb una mordacitat molt autòctona. Aquí tothom és molt llest. I ara els seus problemes són els de tots: el que passi aquests mesos a la Barceloneta determinarà el model de desenvolupament de tot Barcelona. Els excessos no només són una sagnia fiscal. I les queixes d'aquest racó de la capital catalana són compartides per molts altres ciutadans. "La pressió de la gent del barri està fent canviar les coses", diu la Lourdes. A part de vendre números de la sort és una de les líders de la combativa associació L'Òstia, una de les impulsores d'aquesta espontània revolta popular contra els apartaments turístics il∙legals, contra la conversió del barri en un parc temàtic per a entreteniment del visitant, contra la desaparició de la seva manera de viure de sempre...

"Ara tothom sap que això va de debò, que continuarem defensant el nostre barri ‐va dient la Lourdes‐. I ja hi ha gent que torna a llogar els apartaments per anys en lloc de per dies, i per 500 euros al mes! Perquè tenen por! Saben que els denunciarem, que aconseguirem que els multin, que els tanquin el xiringuito... I d'altres estan posant els apartaments turístics en venda, per treure's els problemes de sobre. Així els joves no hauran de marxar del barri!".

I els guiris continuen venint a passar uns dies de diversió a la Barceloneta, diu la gent, la que ve a la parada de venda de números de la sort de la Lourdes a comprar banderes del barri de la Barceloneta, banderes grogues, com la sorra de la platja, i blaves, com el cel de la Mediterrània, perquè aquí l'estiu dura fins al novembre. "Però ara els turistes es porten més bé, no es pensen que poden fer el que els doni la gana!", diuen uns. "Perquè els amos dels apartaments ja no passen de tot. Ara els diuen que no poden armar‐la", afegeixen uns altres. "Perquè ara tenen por que vinguin i els facin pagar una multa de 90.000 euros".

51

Crònica de la Barceloneta Recull de premsa mensual Setembre de 2014

"Bé, també és veritat que ara no fa tanta calor i les finestres es tanquen i els sorolls no se senten tant...". "Sí, però ja no és com abans...". A mitjan octubre, tal com van demanar els veïns al Consistori, un tècnic municipal s'instal∙larà al centre cívic per recollir les queixes de la gent i coordinar els inspectors. "Sí, ara l'Ajuntament ens fa cas... a aquests també els tenim...!". "Per això hem de continuar manifestant‐nos. Si ens quedem a casa s'oblidaran de nosaltres!". "No podem abaixar la guàrdia. Lourdes, dóna'm dues banderes més, que els meus cunyats encara no en tenen cap". Les banderes es venen per un euro.

Les entitats en van encarregar unes cinc mil a finals d'agost. Llavors la idea era engalanar els carrers durant les seves festes, durant les festes que se celebren aquests dies. El que va passar va ser que mentrestant va sobrevenir l'espontània revolta popular. I ara penjar la bandera al balcó, al costat de la roba estesa, és un gest reivindicatiu. Ja se n'han venut més de quatre mil. Les banderes són més populars que les samarretes grogues. No se'n van fer prou de les talles més grans. "Amb les nostres banderes diem a l'Ajuntament que el nostre barri té la seva identitat ‐reprèn la Lourdes‐, i que la seva gent està disposada a defensar‐la. La bandera diu 'aquí hi viu un del barri', un que viu al barri, tant se val on va néixer".

"La bandera ens la va passar el fotògraf que portava l'arxiu històric del barri, Paco Tey, pels volts dels Jocs Olímpics ‐recorda Manel Moscat, un històric de les reivindicacions del barri‐. Me'n recordo bé perquè llavors jo era el president de l'associació de veïns.

Llavors tot estava canviant molt de pressa, i feien falta símbols, coses que servissin per unir la gent, que recordessin els nostres orígens. En Paco era molt popular al barri. Fins i tot li van fer un capgròs. Però fa anys li van donar un pis pel Raval. La bandera va anar caient en l'oblit. I aquest any vam voler recuperar‐la per a les festes, i la gent, doncs...".

Perquè ara, com llavors, tornen a ser temps convulsos per la Barceloneta.

52

Crònica de la Barceloneta Recull de premsa mensual Setembre de 2014

EL PUNT AVUI

26/09/2014

http://www.elpuntavui.cat/noticia/article/2‐societat/5‐societat/780337‐armistici‐festiu.html?cca=1

Armistici festiu ‐

L'inici de la seva festa major tempera el malestar entre els veïns de la Barceloneta

‐

El pare Manel i Leslie el tanquen cantant ‘Resistiré'

PER: FRANCESC ESPIGA

El pare Manel ( a la dreta) i el popular Leslie cantant el ”Resistiré” ahir durant el pregó d'obertura de la festa major de la Barceloneta Foto: JUANMA RAMOS.

El malestar hi continua sent. I el que durarà. Com diu la dita, però, cada cosa al seu temps, i ara el que toca és gresca i desimboltura. La Barceloneta està formalment des d'ahir de festa major, i els seus combatius veïns han decretat una treva en la seva croada contra el turisme de borratxera. Que ningú, però, es porti a equívocs. Que la protesta temperi no vol dir que es pugui donar per extinta. L'armistici dictat és purament tàctic.

Aquest moment d'interludi es va expressar ahir al vespre, dia de la lectura del pregó.

Embolcallats amb samarretes grogues amb la consigna La Barceloneta no es ven, el veïnat va omplir la plaça major del barri, la de l'Església, per submergir‐se en l'inici

53

Crònica de la Barceloneta Recull de premsa mensual Setembre de 2014

festiu. Els pocs que duien pancartes, les van haver de guardar o tornar a casa. Ahir no tocaven ni esbroncades ni retrets. El descontentament social s'havia d'expressar amb fórmules més sibil∙lines, com ara quan els veïns es van girar d'esquena quan va ser el torn dels discursos del polítics. Fossin del PSC –Sara Jaurrieta– o del govern local de CiU –Mercè Homs–. Xiulets, els mínims.

L'inici festiu també va ser, però, un acte d'autoafirmació del barri. De crits espontanis de visques a la Barceloneta i de reconeixement a alguns dels seus personatges més entranyables. Com ara les àvies del carrer Pescadors, que després de la pèrdua dolorosa d'una de les seves veïnes van ser obsequiades amb una reproducció del canó de Sant Miquel. O de Paco Jover, poeta del barri, de qui van sortir les glosses més crítiques de la vetllada. Seu, precisament, era el poema que va llegir el pregoner, el pare Manel, per fer referència a la situació que es viu a la zona. Unes rimes en què es parla d'un barri “humiliat i ferit” que s'alça contra un “lleó” voraç que es personifica en un model turístic massiu. El pare Manel, però, també va recalcar que la festa major és un parèntesi d'alegria i descompressió. Ell ho va exemplificar tancant l'acte interpretant un simbòlic Resistiré del Dúo Dinámico acompanyat del Leslie dels Sírex.

Molt de la Barceloneta.

54

Crònica de la Barceloneta Recull de premsa mensual Setembre de 2014

EL PAIS

26/09/2014

http://ccaa.elpais.com/ccaa/2014/09/25/catalunya/1411679116_811727.html

La Barceloneta inicia sus fiestas entre protestas contra el Ayuntamiento ‐

Alrededor de 200 vecinos del barrio piden que se acabe con el turismo masivo

‐

La Barceloneta estalla contra el ‘turismo de borrachera’ en el barrio

PER: DAVID GARCÍA VÁZQUEZ

Protesta de los vecinos de la Barceloneta durante el pregón de la fiesta mayor del barrio. / MASSIMILIANO MINOCRI

La Barceloneta no olvida sus problemas. Las consecuencias del turismo masivo que se ha impuesto en el barrio durante los últimos años siguen siendo motivo de queja para los vecinos. Ayer lo volvieron a demostrar, pero esta vez en un tono más festivo. Al ritmo de un son palmado, alrededor de 200 personas, ataviadas con camisetas en las que podía leer La Barceloneta no es ven (la Barceloneta no se vende) sobre un fondo amarillo, el color de la bandera del barrio junto al azul, los vecinos protestaron ayer antes del pregón que daba por inaugurada la fiesta mayor del barrio.

55

Crònica de la Barceloneta Recull de premsa mensual Setembre de 2014

“La gente se tiene que dar cuenta de que tenemos dignidad, tenemos raíces y tiraremos adelante”, gritó Martinet, copropietario de Puda Can Manel, restaurante abierto en 1870 y convertido ayer en símbolo de resistencia en el barrio, uno de los negocios que ha aguantado la presión turística en el paseo de Joan de Borbó. El restaurador, vitoreado por los presentes, apeló a la paz en el conflicto que sus vecinos mantienen desde agosto con el Ayuntamiento: “No queremos guerra, sino soluciones, porque la culpa no es solo de uno”.

En primera fila aguardaban la concejal del PSC de Ciutat Vella, Sara Jurrieta, y la máxima representante del Ayuntamiento en el distrito, Mercè Homs (CiU). Jurrieta fue la primera representante del Consistorio en tomar la palabra. De los fuertes aplausos a Martinet se pasó a un silencio pactado. “Hoy estamos para protestar por la situación del barrio, pero también estamos de fiesta”, deslizó uno de los manifestantes.

En menos de cinco minutos de discurso, la concejal de CiU agredeció al padre Manel su trabajo en el barrio y, sin hablar directamente del problema.

Cuando la edil socialista subió al escenario, las 200 camisetas amarillas se giraron dándole la espalda mientras entre ellos se obligaban a mantener el silencio ante algún grito esporádico de protesta. “Tenemos que aportar soluciones al barrio que permitan vivir con dignidad”, reclamó Jurrieta. Las palabras de la concejal arrancaron tímidos aplausos desde el centro de la plaza, donde un centenar de personas presenciaron los discursos sentados en sillas.

Paco Jover, poeta del barrio de la Barceloneta, le tomó el relevo a la edil. Con un discurso prosaico, Jover criticó el capitalismo, el sistema bancario y la avaricia.

Era el turno del padre Manel y sor Pilar, iconos de la solidaridad del barrio y almas de la obra social Santa Lluïsa de Marillac. Ambos apelaron al carácter del barrio, y dejaron de lado las protestas de los vecinos. Aun así la plaza coreó el nombre de Manel. Muy diferente al recibimiento que tuvo Homs. Al igual que en el caso de Jurrieta, las camisetas amarillas se dieron la vuelta. En esta ocasión con letras

56

Crònica de la Barceloneta Recull de premsa mensual Setembre de 2014

enganchadas en sus espaldas que formaban la frase: Menys paraules i més fets (menos palabras y más hechos).

En menos de cinco minutos de discurso, la concejal de CiU agredeció al padre Manel su trabajo en el barrio y, sin hablar directamente del problema, quiso agradecer la presencia de “los de las camisetas amarillas”, porque, continuó, “es con ellos con los que me reúno para solucionar los problemas del barrio”.

57

Crònica de la Barceloneta Recull de premsa mensual Setembre de 2014

EL PUNT AVUI

28/09/2014

http://www.elpuntavui.cat/noticia/article/2‐societat/5‐societat/780435‐un‐club‐i‐dos‐cors‐bategant‐ per‐la‐natacio.html?cca=1

Un club i dos cors bategant per la natació A principis del segle XX, el Club Natació Athletic i el Barceloneta Amateur Club van acostar l'esport a la societat de la Barceloneta

El 1992 es van fusionar per crear un club competitiu però també familiar

PER: CLARA RIBAS

Els fundadors del club

Maig del 1913. Un grup d'amics de la Barceloneta, aficionats al mar i a l'esport, decideixen fundar el Club Natació Athletic. La primera seu és als Banys Orientals de la platja de la Barceloneta. Seguint els temps del moment, en què les entitats socials fomentaven l'esport i la cultura, el nou club difon la pràctica de la natació, amb l'organització de competicions, i també té protagonisme social de barri, participant en festes com el carnaval. Paral∙lelament, potencia la pràctica d'altres esports, com la boxa, l'atletisme i el waterpolo, que comença el 1917.

58

Crònica de la Barceloneta Recull de premsa mensual Setembre de 2014

Un any després, l'Athletic organitza els primers Campionats de Catalunya de Natació, i funda, amb altres entitats, la Federación Española de Natación, condició necessària per poder participar en els Jocs Olímpics d'Anvers del 1920. El 1922, funden la Federació Catalana de Natació. El 24 de setembre del 1926, entre les diverses activitats que continuen potenciant, es convoca la primera Travessia al Port de Barcelona.

Com que la natació com a pràctica esportiva popular va agafant popularitat dins l'Athletic, a 100 metres del club, el 1930 es funda el Barceloneta Amateur Club, fruit de les inquietuds d'un grup de treballadors de la Maquinista Terrestres i Marítima i del ressò que tenen les gestes de la travessia al barri. En aquell moment, l'Athletic ja té 800 socis i una seu pròpia.

Començats els anys trenta, els dos clubs disposen de seu pròpia, i l'Atlètic, amb el nom catalanitzat, inicia les gestions per construir una piscina pròpia. La IX Travessia del Port se celebra amb l'etiqueta d'internacional i assoleix molt d'èxit.

La Guerra Civil atura l'activitat esportiva i assola el barri de la Barceloneta. A més, el Barceloneta perd la seu, que és destruïda per una bomba. El 1929, els noms dels dos clubs es castellanitzen: Club Natación Atlético i Club Natación Barceloneta. Tots dos reprenen les activitats de zero. Els socis van apareixent a mesura que van sent alliberats del servei militar o la presó. El 1941, l'Atlètic rep l'autorització per construir la piscina a la platja. Però no té ni forces, ni socis ni diners per fer‐ho. En l'àmbit esportiu, la recuperació trigarà a tornar, però la travessia aconsegueix el títol de Campionat de Catalunya de Gran Fons.

Paral∙lelament, el Barceloneta no té estatge social, però triomfa en l'àmbit esportiu, ja que el 1943 es troba en el segon lloc de Catalunya en nombre de llicències esportives.

No serà fins als anys cinquanta que els dos clubs comencen a aixecar el cap. El Campionat Interclubs de takatà, un tennis platja sense raquetes, aporta un gran èxit social.

59

Crònica de la Barceloneta Recull de premsa mensual Setembre de 2014

El 1952, l'Atlètic rep la Medalla al Mèrit Esportiu i assoleix grans èxits esportius en la natació i el waterpolo. El 1954, el Barceloneta celebra el 25è aniversari, amb nou local, nova secció cultural i recreativa, amb el Campionat de Catalunya de Waterpolo a la piscina de Montjuïc i amb la finalització de les obres de reforma i ampliació de l'estatge social.

A finals dels cinquanta es coneix la planificació del futur passeig Marítim. Els dos clubs persegueixen el somni d'aconseguir una piscina. El maig del 1965, es posa la primera pedra de la piscina del passeig Marítim, i cada cop pren més força la possible fusió.

Però, el 1968, quan la piscina està enllestida, els dos clubs celebren les seves assemblees: el Barceloneta vota sí, mentre que l'Atlètic vota no.

La piscina coberta queda, doncs, per al Barceloneta. Comença un període de tranquil∙litat i creixement per als dos clubs. Amb èxits esportius i augment del nombre de socis. No serà fins als anys vuitanta que es tornarà a plantejar la fusió, possibilitat que queda més clara quan, el mes de setembre del 1988, arriba l'acord de construir un complex per a ús esportiu nàutic i cultural en els terrenys de l'antic balneari de Sant Sebastià. L'única condició és que quedi en mans d'una única entitat. La fusió es fa, doncs, inevitable. Entre el 1991 i el 1992, es duen a terme reunions d'aproximació i, el juliol de 1992, en plens Jocs Olímpics, les dues assemblees aproven la fusió.

Des del 2000 fins avui, el club ha treballat per consolidar aquell primer projecte, amb Julian Garcia al capdavant, que el 1998 substitueix Alfons Cànovas, nomenat president d'honor.

Fer‐se soci per dutxar‐se

Julian Garcia parla amb passió del seu club, al qual fa 53 anys que està lligat, i del qual es va fer soci, explica, per poder‐se dutxar. Garcia es defineix com un fill de la Barceloneta: “D'aquells que vivíem en un quart de casa.” Encara viu a prop del seu club, amb tota la seva família. Assegura que el club li va donar formació esportiva,

60

Crònica de la Barceloneta Recull de premsa mensual Setembre de 2014

social i cultural i que li deu moltes experiències positives com ara haver pogut estar durant quatre anys a la residència Blume. També, assegura, li va obrir els ulls al món: “Pot semblar una ximpleria, però per a nosaltres el primer viatge a Banyoles va ser com viatjar a la Lluna!”, recorda divertit.

Parlant ja de l'actualitat, Garcia explica que, des de l'any 2000, han continuat arribant grans gestes esportives, que van començar amb la supercopa d'Espanya, aconseguida pel primer equip de l'Atlètic Barceloneta, i que van culminar el maig d'aquest mateix any, quan l'equip de waterpolo va guanyar la copa d'Europa. Precisament aquest triomf exemplifica, segons Garcia, l'esperit que ha guiat el club en aquests primers cent anys: “Podem ser un club esportivament competitiu, que ha aconseguit estar entre els millors en l'àmbit estatal, però al mateix temps econòmicament fort, dirigit amb professionalitat i transparència.” Perquè, segons el president, cal no oblidar l'origen social de l'entitat: “Volem ser un club culturalment i socialment actiu, dirigit al públic familiar, amb voluntat de fer‐se gran.” El representant del CNAB defensa la necessitat de seguir fent una gestió exemplar i de no abandonar projectes d'ampliació que, adverteix, poden suposar noves inversions per al club. Reclama, en aquest sentit, la col∙laboració institucional per aconseguir els nous reptes que els han de portar a afrontar el futur amb competitivitat i qualitat.

És precisament aquesta necessitat d'adaptar‐se a nous públics el que els fa pensar en una nova ampliació, que es podria concretar aviat i que aportaria nous serveis als socis.

“Ara tot és molt diferent respecte de com era fa uns anys, ja que ha aparegut molta competència pel que fa a clubs esportius i gimnasos. Per això és essencial que nosaltres trobem la nostra pròpia identitat i que puguem oferir serveis i atenció diferent de la que ofereixen aquesta nova mena d'establiments que s'han obert a la ciutat.” En aquest sentit, Garcia aposta per continuar en el camí esportiu, però sense oblidar el caire social i familiar que pot oferir el club: “Estem en un lloc únic a la ciutat i, si ampliem en funció dels nous serveis, podrem donar el tipus d'oferta que ara mateix somiem.”

61

Crònica de la Barceloneta Recull de premsa mensual Setembre de 2014

El CNAB continua, doncs, arrelat a l'ànima de la Barceloneta, en la construcció de la qual ha participat, potenciant l'esport entre aquells nens de barri que a principis del segle XX només tenien el mar i les piscines. Avui dia ha aconseguit, entre moltes altres fites, que veïns de la zona i també d'altres districtes hagin convertit la natació en un hàbit saludable. N'és un exemple el mateix president, un cop acabada l'entrevista, quan li recorden una altra reunió que té: “Sí, ja hi vaig, però jo primer he d'anar a nedar.”

62

Crònica de la Barceloneta Recull de premsa mensual Setembre de 2014

LA VANGUARDIA

29/09/2014

http://www.lavanguardia.com/local/barcelones‐nord/20140929/54416445054/badalona‐veta‐la‐instal‐ lacio‐d‐apartaments‐turistics‐per‐por‐a‐un‐efecte‐contagi‐de‐la.html

Badalona veta la instal∙lació d'apartaments turístics per por a un 'efecte contagi' de la Barceloneta L'Ajuntament veu els habitatges com "nius" d'incivisme i aposta per un model turístic basat en la "residència hotelera"

La realitat dels pisos d'ús turístics, diu l'alcalde de Badalona, s'ha convertit en una problemàtica arreu de Catalunya i tot i la incidència "mínima" que té en aquesta ciutat, ja s'impulsen mesures preventives en una demostració del que el mateix Garcia Albiol ha definit com "intel∙ligència política".

Per Garcia Albiol, la façana marítima de Badalona és un atractiu a l'alça que es vol protegir de la "moda" dels apartaments turístics per garantir una "convivència pacífica" entre veïns. En aquest sentit, la instal∙lació d'habitatges d'ús turístic quedarà totalment prohibida en aquesta zona de la ciutat.

La prohibició total es concentra en els àmbits de nova construcció a l'entorn del port, entre el carrer Sant Ignasi de Loiola i fins al terme municipal de Sant Adrià de Besòs ‐ barris de Progrés, Gorg i La Mora‐. A la resta de la ciutat només es permetran apartaments turístics en edificis únics, una opció que el propi govern veu "pràcticament impossible" que es doni.

A dia d'avui, l'Ajuntament ha rebut 25 peticions per regular l'activitat d'apartaments turístics, de les quals sis han estat denegades. Els altres dinou habitatges podran exercir l'activitat perquè la nova normativa no tindrà caràcter retroactiu, però el govern municipal adverteix que seran sotmesos a inspeccions constants.

63

Crònica de la Barceloneta Recull de premsa mensual Setembre de 2014

El regidor de Seguretat Ciutadana, Miguel Jurado, explica que aquesta vintena de pisos "estan repartits per tota la ciutat" i explica que amb les inspeccions es vol "garantir la convivència i que no es creïn nius de conflicte". Jurado també ha recordat a les comunitats de veïns que poden incloure en els seus estatuts la prohibició explicita d'ús turístic dels habitatges.

En aquest sentit, l'Ajuntament afirma que hi ha "queixes puntuals" de veïns: "Hi ha una demanda d'una comunitat perquè es van trencat ampolles a la piscina i van haver de buidar‐la dues vegades aquest estiu, amb la despesa que això suposa", detalla Jurado.

Les sancions previstes per als propietaris que incompleixin la normativa van dels 3.000 als 60.000 euros.

64

Crònica de la Barceloneta Recull de premsa mensual Setembre de 2014

LA VANGUARDIA

29/09/2014

http://registrousuarios.lavanguardia.com/premium/54415513818/index.html

El segundo naufragio de la familia Nicolás PER: DOMINGO MARCHENA

Las aseguradoras han dejado a la deriva a los padres de un pescador de la Barceloneta que falleció ahogado en su tercer día a bordo de un pesquero de arrastre.

FOTO: LLIBERT TEIXIDÓ

La familia Nicolás Morán se ha hundido dos veces. La primera, el pasado 2 de abril, cuando Daniel Jonathan Nicolás Morán, un pescador peruano de la Barceloneta, de 24 años, falleció ahogado en su tercer día a bordo de un barco de arrastre, L'Escandall.

Desde entonces, todo el mundo, menos la Confraria de Pescadors de Barcelona, que adelantó el dinero para que la víctima fuera repatriada a Perú, se ha desentendido del caso. La Seguridad Social intentó regatear a los padres del pescador para evitar pagarles una misérrima cantidad y lo mismo tratan de hacer ahora con una compensación más importante dos aseguradoras.

65

Crònica de la Barceloneta Recull de premsa mensual Setembre de 2014

El Instituto Social de la Marina alegó que Jonathan, soltero y sin hijos, no vivía con sus padres. Pretendía así ahorrarse el pago que reciben los deudos de los trabajadores del mar (unos irrisorios 700 euros para gastos de entierro y 300 por "pérdida de equipaje"). La abogada de la familia, la letrada Andrea Mena, alegó que Jonathan sí vivía con ellos, como consta en el contrato de alquiler, pero no había tenido tiempo material de empadronarse porque se acababan de mudar. Sea porque pleitear hubiera salido más caro o porque a alguien se le cayó la cara de la vergüenza, este organismo oficial decidió no complicarse la vida y pagar.

Pero el trato con las aseguradoras es otro cantar. La mutua de la cofradía rechaza que los reclamantes sean merecedores de una indemnización a tanto alzado (es decir, la cantidad fija establecida en la póliza en caso de fallecimiento: de entre 13.000 y 18.000 euros, según las circunstancias) porque "la unidad familiar" no vivía a expensas del fallecido. La abogada, que ha recurrido ante la justicia laboral, sostiene que la unidad familiar está compuesta por los padres ‐Alicia y Wilmer, de 48 y 49 años‐ y la hermana del marinero, Azucena, de 21 (hay otro hermano, Danilo, de 26. el primogénito, pero vive en su país). Sólo la madre trabajaba, pluriempleada en tareas de limpieza, ya que los problemas de salud del padre, también pescador, le impiden hacerse a la mar. Para no ser una carga aquí, el hombre regresó temporalmente a Perú. La aseguradora le excluye por ello y sostiene que la mujer era "autosuficiente" con sus ingresos, sin valorar que sólo gracias a Jonathan podía enviar periódicas remesas de dinero para los suyos.

El rechazo de la otra aseguradora, la contratada por el armador, es también curioso. La firma sostiene que el accidente se produjo por un incendio en la sala de máquinas y que mientras no se aclare su origen no tiene por qué desembolsar nada. Esta investigación se dirime en un juzgado penal. Las causas de la tragedia son aún confusas. Los supervivientes se contradicen y aseguran que el barco tenía chalecos salvavidas, pero un marinero se quemó las manos mientras cortaba las redes para liberar una boya de pesca y la lanzaba al mar. Si había chalecos, ¿por qué actuar así?,

66

Crònica de la Barceloneta Recull de premsa mensual Setembre de 2014

se pregunta la abogada. El patrón del pesquero y los dos compañeros de Jonathan se aferraron a la boya hasta que los rescataron. Él, un buen nadador, murió ahogado.

Porque eso nadie lo discute: que ha muerto. La madre pidió un permiso en sus dos trabajos para viajar con el féretro y asumir el duelo. En una de las empresas, de cuyo personal de limpieza formaba parte, le dijeron que solicitara una excedencia de cinco meses, y no de tres, como pretendía inicialmente. No le avisaron de que, al ampliar el plazo, la otra parte se arrogaba el derecho de aceptar o no su reincorporación. A su regreso, ya no contaban con ella. Y entonces descubrió que todos en su casa se ahogan. Este segundo naufragio es más lento, pero tan inexorable como el primero.

67