Crònica de la Barceloneta Recull de premsa mensual Setembre de 2012
WEB PLA DE BARRIS 03/09/2012 http://www.barcelonetapladebarris.cat/fitxa_noticies.php?idNoticia=145
El carrer Judici es remodela i els vianants hi tindran prioritat La reordenació del carrer i la seva pavimentació a un únic nivell per tal d’atorgar la prioritat als vianants i restringir la circulació de vehicles, la renovació de l’enllumenat, la millora del clavegueram, i la col·locació d’arbrat i mobiliari urbà són els quatre eixos fonamentals del projecte de remodelació del carrer Judici. Les obres s’inicien aquest mes de setembre i està previst que finalitzin el desembre. Aquesta intervenció que millorarà el carrer Judici forma part de l’actuació del Pla de Barris de la Barceloneta que té per objectiu l’urbanització de carrers transversals, dintre de l’àmbit d’espai públic.
El Pla de Barris contempla, entre les actuacions destinades a millorar l’espai públic, la intervenció en alguns carrers transversals de l’entramat urbà històric de la Barceloneta. Així com alguns carrers verticals del barri responen a la tipologia d’espai on el vianant hi té prioritat davant la circulació de vehicles, en sentit transversal la presència de carrers amb prioritat per als vianants és gairebé inexistent, fet que va motivar la inclusió en el projecte integral d’aquesta actuació destinada a incidir directament en la pacificació del trànsit en eixos claus del barri.
Situat a tocar de l’extrem sud de la trama històrica de la Barceloneta, el carrer Judici és, per la seva ubicació, un recorregut idoni que enllaça en pocs metres dos enclavaments del barri molt concorreguts, com són el passeig Joan de Borbó i la unitat que conformen el passeig Marítim i la platja en la zona on no hi ha desnivell entre els dos espais.
Per tal d’adequar l’ordenació del carrer a aquesta potencialitat que el reforça com un eix de connexió transversal del barri, el carrer Judici és objecte des d’aquest mes de setembre d’una remodelació que té quatre objectius fonamentals: la reordenació del carrer i la seva pavimentació a un únic nivell, la renovació de l’enllumenat, la millora del clavegueram, i la col·locació d’arbrat i mobiliari urbà.
Crònica de la Barceloneta Recull de premsa mensual Setembre de 2012
Dels quatre eixos d’actuació, el principal i de resultat més visible serà el canvi d’ordenació del carrer, que es pavimentarà a un únic nivell. Aquesta característica atorgarà la prioritat als vianants per davant de la circulació de vehicles, que es restringirà notablement. Un cop remodelat, només podran passar pel carrer Judici els vehicles dels veïns i veïnes del mateix carrer i els adjacents, així com els de serveis i subministraments, que hi podran fer la càrrega o descàrrega dintre d’un horari establert. L’anivellament del carrer comportarà alhora la millora de la seva accessibilitat, ja que l’actual estretor de les voreres dificulta molt el moviment de les persones amb mobilitat reduïda.
La nova pavimentació del carrer es diferenciarà en tres trams, distingint-se la confluència de Judici amb el passeig Joan de Borbó, el tram central del carrer i l’enllaç amb el passeig Marítim. Tot el carrer quedarà al nivell de l’actual vorera alçada, amb una calçada central de 3’10 metres d’amplada i dues voreres laterals que es protegiran amb pilones. L’amplada de la vorera del costat de mar serà d’1’4 metres, mentre que la del costat de muntanyà farà 2’6 metres per tal de donar cabuda als arbres que s’hi col·locaran. Així mateix, en el conjunt del carrer s’instal·laran també diverses peces noves de mobiliari urbà, com ara seients i papereres.
Un altre eix de treball serà el de la millora del clavegueram, amb l’objectiu d’optimitzar el drenatge del carrer tant per mitjà de la renovació de la infraestructura ja existent com de la instal·lació de nous embornals i trams de claveguera.
També es potenciarà l’enllumenat, amb la incorporació de noves columnes de llum alineades majoritàriament al costat de muntanya i intercalades amb els arbres. La millora de la capacitat lumínica del carrer Judici seguirà el criteri que s’aplica a Barcelona en totes les actuacions en l’espai públic que comporten la renovació de l’enllumenat, el d’aconseguir un major rendiment lumínic i, alhora, una reducció de la despesa energètica i un estalvi en el consum.
Crònica de la Barceloneta Recull de premsa mensual Setembre de 2012
EL PERIÓDICO 06/09/2012 http://www.elperiodico.com/es/noticias/barcelona/barcelona-surfista-2198936
Barcelona surfista Per: Marina Muñoz Benito
«Lo mejor de todo, coger una ola y no tener miedo», explicaba, el pasado sábado y antes de empezar su clase, Gina, de 10 años, que, junto a su hermana, Martina, de 8, han sido una de las primeras alumnas de la Pukas Surf Eskola Barcelona. Este centro -la primera escuela de surf de la marca Pukas fuera del País Vasco- abrió sus instalaciones el pasado 5 de mayo dentro del Club Natació Barcelona (CNB), frente a la playa de Sant Sebastià, y ha tenido una gran acogida por parte de los barceloneses. En menos de cuatro meses, han pasado por él 950 alumnos y se han realizado cerca de mil alquileres de material. «Hemos superado totalmente nuestras expectativas», explica Alberto Bocchetto, el director del centro en la capital catalana. En clase El director de la escuela, Alberto Bocchetto, con Martina, de 8 años, el pasado sábado. Álvaro monge
«Las escuelas de San Sebastián y Zarautz tenían mucho clientes de Barcelona y cada año venía más gente», señala Bocchetto, como uno de los motivos principales por los que han apostado en invertir y establecerse en la capital catalana. Además, «si en otoño hay 120 personas surfeando en el agua, es que aquí pasa algo», añade, reflejando esta tendencia alcista del surf en toda la costa barcelonesa.
La escuela, que nació ahora hace 30 años en el País Vasco, además de las clases tradicionales de surf (con la posibilidad de lecciones individuales, en pareja y en grupo), también ha añadido a su oferta clases de paddle surf, que consiste en remar de pie,
Crònica de la Barceloneta Recull de premsa mensual Setembre de 2012
manteniendo el equilibrio, sobre una tabla de surf grande -«y que en verano, cuando no ha habido olas, ha tenido un éxito brutal», señala Bocchetto-, y pilates sobre tabla de
surf. «Es fácil aguantar el equilibrio y, luego, al estar en el agua, se hace doble trabajo» explicaba el pasado sábado, sobre esta última modalidad, Ana Aramburo, madre de Gina y Martina. Además, el centro también dispone de una tabla totalmente adaptada para minusválidos, con la que se han obtenido resultados muy satisfactorios. El grueso actual de la clientela, que cada vez se diversifica más, son niños (a partir de 6 años), y adultos entre 20 y 40 años. Entre estos últimos, destacan gente del mundo empresarial y autónomos, además de personal del sector restauración de la Barceloneta y clientes del Hotel W. «Probaron una clase y ahora estamos aquí cada fin de semana. Nunca un deporte les había llenado tanto», señala, sobre sus hijas, Aramburo, quien reconoce que, hasta que no se introdujo en este mundillo, lo encontraba aburrido.
De cara al otoño-invierno y en contra lo que pueda pensar mucha gente, la demanda sigue in crescendo. Los primeros cursillos de la temporada, que se inician el próximo sábado 8 de septiembre -e incluyen, como todos, la tabla, el neopreno, el instructor, y entrenamiento en seco y en el mar-, ya cuentan con cinco grupos formados. Además, ahora, gracias al éxito inicial, Pukas Surf Eskola Barcelona está estudiando instalar una segunda base en primera línea de mar, sobre la arena.
Crònica de la Barceloneta Recull de premsa mensual Setembre de 2012
EL PUNT AVUI 06/09/2012
http://www.elpuntavui.cat/noticia/article/2-societat/5-societat/573725-caritas-saboca-a-evitar-iprevenir-la-pobresa-infantil.html
Càritas s'aboca a evitar i prevenir la pobresa infantil Per: Sònia Pau
L'entitat implica set ONG socials i administracions en un pla pioner a Europa per trencar l'exclusió social hereditària El programa atendrà en quatre anys unes 160 famílies de Barcelona, l'Hospitalet i Sant Adrià Alguns dels professionals que treballaran en un centre de Càritas a la Barceloneta en el pla per eradicar la pobresa hereditària, reunits ahir Foto: ALBERT SALAMÉ
Hi ha infants que van cada tarda a un centre obert on els acompanyen a fer els deures i es reforça el seu creixement amb activitats d'oci, però continuen tenint greus problemes a l'escola perquè, un cop a casa, no troben la complicitat d'uns pares que pateixen per arribar a final de mes, no tenen feina ni un habitatge en condicions. Aquest és un dels exemples que han dut Càritas Diocesana de Barcelona, que des del 1980 destina programes a millorar el dia a dia d'infants i famílies, a abocar-se a un programa que atengui totes les necessitats de la família per aconseguir que els infants superin la situació d'exclusió social. En el marc del projecte Paidós (d'atenció integral i integrada de la pobresa infantil) s'atendrà en quatre anys entre 120 i 160 famílies amb fills menors de 6 anys a Barcelona, l'Hospitalet de Llobregat i Sant Adrià de Besòs. S'ajudarà pares i mares a tenir una cura adequada dels infants en alimentació, salut i aspectes emocionals; es buscarà com desenvolupar les capacitats de tots els membres de la família per establir vinculacions
Crònica de la Barceloneta Recull de premsa mensual Setembre de 2012
positives i se'ls facilitaran també eines per millorar la seva relació amb l'entorn i per saber utilitzar correctament els serveis comunitaris. “Una de les claus serà establir un pla de treball adequat a les necessitats de cada família”, va subratllar ahir la coordinadora del projecte, Carme Trilla, que també porta el servei de mediació d'habitatge de Càritas. “Un pla de treball fet a mida, perquè atengui totes les necessitats”, va insistir el director de Càritas, Jordi Roglá, des del suport a la formació i per trobar una feina fins a tenir un habitatge. També va voler assenyalar la importància d'“aconseguir la complicitat d'administracions i entitats per tirar-lo endavant”. L'acció es concentrarà en dos centres a Barcelona (a la Barceloneta i al Turó de la Peira), un a l'Hospitalet (a la Florida) i un altre a Sant Adrià de Besòs. El pressupost és de 800.000 euros anuals i al costat de Càritas hi treballaran els serveis socials dels tres municipis, el Departament de Benestar Social i Família, la cooperativa Suara –especialitzada en integració social–, les fundacions Pere Tarrés, Blanquerna i Formació i Treball, l'Obra Social La Caixa i la consultoria Deloitte. Igualtat d'oportunitats El conseller de Benestar Social, Josep Lluís Cleries, va assenyalar la capacitat del projecte de Càritas de “saber sumar i construir un treball en xarxa que té un efecte multiplicador”. Pel que fa a la lluita contra la pobresa infantil, va recordar que és una “prioritat” del govern i la va qualificar de necessària per aconseguir “una societat cohesionada i amb igualtat d'oportunitats”. Un 49% de les persones ateses l'any passat per Càritas eren famílies amb fills i, segons l'Idescat, un de cada quatre infants de Catalunya viu en condicions de pobresa. Els serveis socials municipals i els professionals de Càritas fan la selecció de les famílies que es beneficiaran de Paidós. “Més enllà de la situació de necessitat, es valora la voluntat de col·laborar –va especificar Trilla– i es triaran diferents tipologies de família perquè entre elles es buscarà un procés de socialització.” El treball amb les famílies es farà als centres –habilitats com un pis on hi haurà una cuina i diversos espais per fer l'adquisició d'hàbits, com ara ajudar els fills amb els deures– i també al domicili. Trilla va explicar que l'experiència que més s'acosta al Paidós és la que està duent a terme l'Ajuntament de Girona amb algunes famílies de la Font de la Pólvora.
Crònica de la Barceloneta Recull de premsa mensual Setembre de 2012
EL PAIS 10/09/2012 http://ccaa.elpais.com/ccaa/2012/09/09/catalunya/1347219871_232635.html
La marina rica Per: Patrícia Gabancho
Los vecinos sienten que se está vendiendo al mejor postor en aras del turismo el alma de la Barceloneta En algunos balcones de la Barceloneta cuelgan unas pancartas muy meticulosas que explican que los apartamentos turísticos —la auténtica plaga de Ciutat Vella— destruyen el tejido social y cultural, favorecen la especulación y provocan que algunos vecinos sean forzados a irse. Todo en inglés. Y después agregan, corteses: Enjoy your stay. La vista de las pancartas crea desazón en un barrio tan compacto, tan hermoso y tan vivo como es este triángulo proyectado al mar. Y se comprende entonces por qué la Barceloneta se ha puesto en pie de guerra —se han puesto los vecinos organizados, que siempre son pocos pero generosos y activos— contra la gran marina de lujo que se está comiendo el Port Vell. Una guerra incruenta que viven casi en solitario.
El Port Vell pertenece a Barcelona. Fue parte de la conquista del mar, que le devolvió a la ciudad sus orillas en forma de espacio público. Los puertos viejos, en las ciudades nuevas, son plazas de agua. Son fronteras amables, dedicadas al ocio y al paseo. Barcelona se acogió a este modelo, llevó las instalaciones industriales a cobijo de Montjuïc —allá donde ahora invierten los chinos para tener una entrada rápida a Europa— y consagró en su puerto urbano la estampa idílica de los barquitos mecidos por el agua mansa y, todo hay que decirlo, turbia. Y así estaban las cosas hasta que Salamanca, que es una inversora internacional, renovó la concesión con unas muy altas pretensiones. Transformar el Port Vell en una marina de lujo, ni más ni menos.
Para la Barceloneta, que no tiene nada que ver con el Port Vell excepto por sus pescadores, la batalla es simbólica. Como se sienten amenazados, los cambios que propicia el turismo —sea cutre o de lujo— les sienta como un mordisco perpetrado en el alma. Una cosa tan cruel como si Barcelona vendiera al mejor postor el alma de la
Crònica de la Barceloneta Recull de premsa mensual Setembre de 2012
Barceloneta. Por eso los vecinos hicieron una cadena humana, en pleno verano, dando la vuelta al Port: para encerrarlo y protegerlo, mientras las obras repiquetean sobre los muelles. Incluso el muelle de los pescadores, donde las barcas se multiplican porque el oficio va a más: se cotiza el pescado de proximidad y una tarea que parecía condenada a la extinción ahora va viento en popa, con perdón por la redundancia. No está claro qué pasará con los pescadores cuando haya marina de lujo.
La gente rica tiene tendencia a privatizar, a poner cerco, a defender su intimidad como si valiera la pena encerrarse. En un puerto donde amarran sus barcos quienes los poseen parece difícil decir qué es público, pero es muy fácil: lo público es el paisaje, la belleza y el equilibrio de un puerto abierto, en el que se pueda pasear por los muelles, en el que —por decir algo— se vea el conjunto desde Joan de Borbó (ahora lo impide una verja demasiado compacta). Donde, y esto ya es personal, los barcos no sean insultantes de tan grandes y, a poder ser, tengan mástiles, porque los mástiles señalan los paisajes de agua como los árboles el camino. Un puerto como teníamos: con barcos grandes y pequeños, con redes de pesca, con el reloj despistado. Y que los ricos privaticen a su manera, es decir, poniendo precio de oro a las copas que se sirven en su club náutico, al cual no iremos a tomar ningún gintonic.
El Ayuntamiento responde, entonces, que esta marina de lujo es parte importante de un cluster de mecánica náutica —mantenimiento de barcos— que se está constituyendo y que es parte esencial del proyecto porque dará trabajo precisamente a los jóvenes de la Barceloneta, que no están condenados a ser solo mano de obra del mundo de la restauración. Correcto, nada que objetar. Pero lo que se le pide a un Ayuntamiento es que mantenga el equilibrio entre lo público y lo privado; entre los ricos y los otros; entre los inversores y los ciudadanos. Y si hace falta una marina rica en el Port Vell, se admite una marina rica. Pero no se privatiza ni se acota el paisaje, no se construyen cercas y mamparas y muelles que dejen fuera a nadie. Para eso están los Ayuntamientos: para negociar con los inversores. Porque si no es así, entonces tienen razón los vecinos cuando sienten que la marina rica es una metáfora de las amenazas que se ciernen sobre la Barceloneta.
Crònica de la Barceloneta Recull de premsa mensual Setembre de 2012
LA VANGUARDIA 12/09/2012 http://www.lavanguardia.com/libros/20120911/54348868957/lluis-llach-poeta-escritor.html
Lluís Llach, autor de 'Memòria d'uns ulls pintats'
Lluís Llach: "No creo que sea un buen poeta ni un buen escritor" Per: Núria Escur
No quiso dar entrevistas cuando presentó su primera novela, Memòria d'uns ulls pintats (Empúries). El suyo era un homenaje silencioso. Hoy, en plena Diada, su libro toma otro significado. Es el agradecimiento a luchadores anónimos de este país a través de cuatro amigos criados en la Barceloneta y nacidos en 1920. Por el camino, la historia de amor entre dos hombres en el barrio pescador, la mítica Escola del Mar, la caída inminente de Barcelona, el frente del Ebro, el exilio... el reencuentro con su Amigo Amat. El adiós como cantante de Lluís Llach (Girona, 1948) dio un fruto inesperado.
¿Escritor accidental? En ninguno de mis oficios me he sentido etiquetado. ¡Por decirte que no me he sentido cantante y ha sido mi oficio durante cuarenta años! Con la literatura me siento un intruso.
¿Se siente mejor poeta, letrista o prosista? Creo que he aprendido a ser un buen letrista y no creo que sea un buen poeta ni un buen escritor. Seguramente sé cocinar todo eso: tal vez sea un buen comunicador. Es un homenaje a luchadores anónimos. Hoy, con la Diada, hay quien espera su consigna.
Crònica de la Barceloneta Recull de premsa mensual Setembre de 2012
No, no me adjudique otra vez este papel . Ya lo he hecho durante muchos años... Además, desgraciadamente, como las cosas se mueven tan lentamente, todavía sirven algunas. Cosa que me cabrea mucho, que las canciones de hace tantos años todavía sirvan...
¿Con qué espíritu hay que acudir a la manifestación? Hoy es el primer día de una nueva época. Ese es mi sentimiento.
¿Y mañana qué cambia? Mucho, créame. ¡Ya ha cambiado, es que ya ha cambiado! Si nos creemos esto de la democracia profundamente, hoy iniciamos un tiempo de autodecisión. Pasamos por eso otras veces. Pero esta es la primera vez en que son los propios ciudadanos quienes se ponen en primera fila descolocando a la clase política. Para mí es casi un referéndum a la clase política. Estoy seguro de que será la mayor que se ha hecho nunca. Ocuparemos Barcelona y luego, como siempre, dirán que fuimos menos.
¿Confía en ver Catalunya independiente? Será difícil y no sé si lo veré, pero no hay otro camino. El presidente lo que tiene que hacer es pasearse por Europa. Y si les hacen entrar por la puerta de servicio, ¡que pase! No seremos libres dirección Madrid.
¿Cuál es el comentario de lector que más le ha emocionado? Ha ocurrido algo hermoso y muy significativo. Yo sabía que gustaría a ciertos colectivos como el gay, pero la mayor parte de gente que me ha escrito han sido mujeres que no entran en ese mundo y que me han dicho "¡qué historia de amor más hermosa!" Lo cual me ratifica en que las mujeres habéis guardado esa capacidad de ser transfronterizas. No caéis en el simplismo.
En la novela aparecen personajes que dan su vida por ideales. Ignoro si hubiera sido capaz, pero ¿hasta dónde debe llegar el compromiso con un país? Cada uno da lo que quiere dar por una idea y el Estado debería garantizar que este proceso no tenga más presiones que las institucionales. No será fácil. Pero si no funciona civilizadamente, significará que todos hemos fracasado: europeos, españoles, catalanes... entonces nos volvemos a casa y cerramos la democracia.
Crònica de la Barceloneta Recull de premsa mensual Setembre de 2012
¿Por qué no escribió sobre su generación? Porque los nacidos en 1920 me permitían explicar cómo desgraciaron montones de vidas por cosas absurdas, porque leían poesía o porque iban a misa.
¿Confiaba en su escritura? No, no había proceso ni protocolo. Cuando tuve el original llamé a un profesional para pedirle "que me salvaran del ridículo", y así mismo se lo hice saber. Pero como soy bastante desconfiado en cuestiones profesionales, llamé a otro.
Hace 25 años le entrevisté y diría que sigue creyendo en lo mismo. Sólo he cambiado en una cosa esencial: hace años creía que había manera de encajar con el Estado español. Ahora no.
Crònica de la Barceloneta Recull de premsa mensual Setembre de 2012
WEB PLA DE BARRIS 12/09/2012 http://www.barcelonetapladebarris.cat/fitxa_noticies.php?idNoticia=143
La Barceloneta de la postguerra, motiu d’una exposició fotogràfica i d’un cicle de debats La Casa de la Barceloneta del 1761 acollirà del 17 de setembre al 17 d’octubre una exposició de fotografies del barri datades entre el 1939 i el 1959, dues dècades marcades per les dures condicions de la postguerra. La mostra reuneix imatges de dotze col•leccions diferents, entre les quals és especialment remarcable la de Joan Quincoces, una figura molt lligada a la vida de la Barceloneta. Paral•lelament a l’exposició, s’han programat quatre debats al voltant de la postguerra. La doble iniciativa està organitzada per Fraternitat Barceloneta, Associació Cultural, i s’emmarca dintre del programa de cultura popular del Pla de Barris. L’exposició “La Barceloneta de la postguerra 1939-1959” podrà visitar-se des del dilluns 17 de setembre fins el dimecres 17 d’octubre a la Casa de la Barceloneta del 1761, el nou equipament cultural del barri situat al carrer Sant Carles, 6. L’horari de visita serà de les 18’00 a les 20’00 hores de dilluns a divendres i, dissabte, de 12’00 a 14’00 hores. Fora d'aquest horari, poden concertar-se visites per a grups (entitats, escoles, instituts...) a través del correu electrònic fraternitat_barceloneta@yahoo.es La selecció d’imatges que retrata les característiques de la vida i els fets més remarcables de les dues dècades de postguerra a la Barceloneta s’ha fet a partir de dotze col·leccions fotogràfiques: les de Joan Quincoces, Pere Rodríguez, Lluís Armengol, Esperança Solà, Miquel Hernández, Quima Lorca, Ramona Iborra, Marcel·la Abril, Jaume Tomillero, Alfons Cánovas, la família Parer-Farell i l’Arxiu Popular de la Barceloneta, dipositat a l’Arxiu Municipal del Districte de Ciutat Vella.
Crònica de la Barceloneta Recull de premsa mensual Setembre de 2012
Entre la dotzena de fons gràfics que fan possible aquesta exposició, és especialment remarcable el de Joan Quincoces, la figura del qual queda plenament representada a partir del seu àlbum de fotos. La vida de Quincoces (1892-1960) va lligada a la del barri que va estimar i del que va deixar un extens i valuós llegat fotogràfic, després d’haver retratat extensament carrers i places, persones i esdeveniments de la Barceloneta.
De l’època de la postguerra al barri, destaquen els retrats que Quincoces va fer de les festes religioses més populars, com la processó de Corpus, el Diumenge de Rams o la Festa Major de Sant Miquel. La seva trajectòria com a fotògraf va merèixer diversos premis, el primer dels quals fou el que va rebre, el 1957, com a guanyador de la primera edició del Concurs de Fotografia de la Barceloneta.
Quatre debats al voltant de la postguerra
L’exposició està impulsada i organitzada per Fraternitat Barceloneta, Associació Cultural, que de manera complementària ha programat també un cicle de quatre xerrades que giraran al voltant de la pròpia exposició i de diversos aspectes relacionats amb les dues dècades de postguerra que s’hi retraten.
El programa complet d’actes és aquest: Dilluns 17 de setembre, 19’00 h. Casa de la Barceloneta del 1761: Inauguració de l’exposició “La Barceloneta de la Postguerra 1939-1959. Joan Quincoces i companyia, un àlbum de fotos”
Dijous 20 de setembre, 19’00 h. Casa de la Barceloneta del 1761: Debat: “Entorn a l’exposició”
Dijous 27 de setembre, 19’00 h. Casa de la Barceloneta del 1761: Debat: “La postguerra i el segon centenari del naixement de la Barceloneta” Presentació a càrrec d’Alfons Cánovas, Pau Caldés i Raimon Miquel
Crònica de la Barceloneta Recull de premsa mensual Setembre de 2012
Dijous 4 d’octubre, 19’00 h. Biblioteca Barceloneta-Fraternitat Debat: “Cultura i postguerra” Presentació a càrrec de Patrícia Gabancho, escriptora, autora del llibre “La postguerra cultural a Barcelona (1939-1959)”
Dilluns 15 d’octubre, 19’00 h. Biblioteca Barceloneta-Fraternitat Debat: “75 anys després de la guerra civil, vers una nova postguerra?” Presentació a càrrec de Joan Coscubiela, diputat al Congrés per ICV-EUiA
L’exposició i el cicle de xerrades compten amb el suport del Pla de Barris de la Barceloneta, dintre del qual són una nova actuació integrada en el programa de cultura popular. Les accions d’aquest programa es proposen i s’impulsen des del grup de treball de cultura del Pla de Barris, del qual Fraternitat Barceloneta en forma part. La doble iniciativa té també la col·laboració de la Biblioteca Barceloneta-Fraternitat, que acollirà els dos últims debats.
Crònica de la Barceloneta Recull de premsa mensual Setembre de 2012
WEB PLA DE BARRIS 12/09/2012 http://www.barcelonetapladebarris.cat/fitxa_noticies.php?idNoticia=146
En marxa les obres d’instal·lació d’un Punt Verd al Parc de la Barceloneta Des d’aquest mes de setembre són en curs els treballs que permetran dotar el Parc de la Barceloneta d’un Punt Verd. L’equipament municipal destinat a la recollida i al tractament de deixalles i residus especials s’instal·la al costat de La Fàbrica del Sòl, conformant-se així un petit nucli de serveis dedicats a la sostenibilitat. Amb el de la Barceloneta, la ciutat estrenarà un nou model de Punt Verd de barri, més funcional i dotat d’una aula ambiental. L’actuació es du a terme a través del Pla de Barris, dintre de l’àmbit de medi ambient. Està previst que l’equipament quedi finalitzat el desembre.
El nou model de Punt Verd que es construeix al Parc de la Barceloneta permet que la ciutat de Barcelona faci un nou pas endavant en la millora dels equipaments municipals de barri destinats a la recollida i al tractament de deixalles i residus especials.
Entre les millores que aporta el nou model hi ha la de la construcció per mòduls, fet que farà possible una major funcionalitat de l’equipament. La idea bàsica del nou model és la separació dels dos espais de més freqüència d’ús: l’espai central per on es mourà l’usuari i des del qual tindrà a l’abast tots els pupitres i contenidors per deixar els residus segons la seva naturalesa, i l’espai operatiu i logístic, un passadís perimetral que voltarà tot l’interior de l’equipament per darrere dels contenidors i des del qual el personal del Punt Verd podrà fer la tasca de tractament que correspongui en cada cas.
El Punt Verd tindrà un accés principal pel públic i un a l’extrem oposat per als serveis de manteniment i de càrrega i descàrrega de residus. A banda i banda de l’accés dels usuaris s’hi trobaran dos espais més: l’àrea on es concentraran l’oficina i els sanitaris, i l’aula ambiental.
Crònica de la Barceloneta Recull de premsa mensual Setembre de 2012
La presència d’aquest últim espai és una novetat remarcable, ja que permetrà dur a terme accions didàctiques vers la recollida i la classificació de residus, el seu reciclatge i reutilització, i tots els aspectes vinculats amb la sostenibilitat i el medi ambient.
Altres millores ambientals del nou model de Punt Verd que s’estrenarà a la Barceloneta seran l’aprofitament de la llum natural, que penetrarà a l’interior de l’equipament i, en conseqüència, permetrà disminuir la necessitat de consum energètic, la integració de la vegetació com a element separador, la reutilització de les aigües pluvials, i la desmaterialització d’alguns elements de recollida com ara el contenidor tèxtil, que evolucionarà cap a un model més lleuger i sostenible.
La construcció del Punt Verd de la Barceloneta és una de les quatre actuacions que conformen l’àmbit de medi ambient del Pla de Barris. Una ja executada fou la rehabilitació de La Fàbrica del Sol, dedicada a l’educació i la divulgació mediambiental i al costat de la qual s’ubicarà el Punt Verd.
D’aquesta manera, el Parc de la Barceloneta esdevindrà un indret de referència pel que fa a la innovació en equipaments municipals destinats al medi ambient i la sostenibilitat integrats en un entorn urbà i natural alhora.
Crònica de la Barceloneta Recull de premsa mensual Setembre de 2012
MASALA 13/09/2012 http://masala.cat/des-de-ciutat-vella-no-hem-demanat-una-nova-comissio-dinvestigacio-sobre-lacorrupcio-a-les-llicencies/
«Des de Ciutat Vella no hem demanat una nova comissió d’investigació sobre la corrupció a les llicències» Entrevista a Mercé Homs, Regidora del Districte de Ciutat Vella Mercè Homs i Molist va néixer a Vic l’any 1975. Llicenciada en Pedagogia per la Universitat de Barcelona, va treballar al Servei Lingüístic de l’Autoritat Portuària de Barcelona del 1996 al 2000. Militant de Convergència des del 2003, va iniciar la seva tasca a la Federació de Barcelona a partir del 2002, i després com a gerent de la mateixa federació des del 2004 fins al 2007. El 2004 fou nomenada presidenta de l’Agrupació de Ciutat Vella de CDC i el 2007 regidora de l’Ajuntament de Barcelona. El juliol de 2011 Xavier Trias la va escollir com a regidora de Ciutat Vella, en exclusivitat i a temps complet. Foto / Lilí Marsans
Pobresa
Com a regidora del segon districte amb l’índex més alt de pobresa, què pensa de les retallades de la PIRMI? I fins quan podran
aguantar
l’Ajuntament
i
les
entitats el pes de la gent exclosa d’aquest ingrés?
Nosaltres
estem
molt
coordinats
amb
Serveis Socials, però independentment de les competències que tingui, jo he de vetllar per tots els veïns de Ciutat Vella. El fet no és que la Generalitat hagi retallat; el que ha
Crònica de la Barceloneta Recull de premsa mensual Setembre de 2012
fet és posar ordre perquè hi havia un desgavell espectacular.
S’han reduït 5.000 expedients i hi ha sol·licituds de Pirmi de setembre de 2011 que encara esperen aprovació.
En tant que jo no tinc una percepció de «Què està passant?!», és que les coses funcionen bé. A mi com a regidora de territori no m’arriba una percepció d’alarma.
Immigració El 18 de maig de 2012 Mossos, Guàrdia Urbana i Policia Nacional van fer 157 identificacions al Forat de la Vergonya. El resultat: dues persones detingudes per causes pendents i catorze detingudes per no tenir papers. Què li sembla que es barregi immigració i delinqüència?
Això són les vostres conclusions.
Són les dades de l’operació.
Serà perquè deuen ser uns delinqüents.
Els catorze sense papers són delinqüents? No, però quan identifiques, si hi ha algú que està sense papers és una persona que no està legalitzada en aquest país. Si es fan aquestes operacions és perquè tenim una situació de delinqüència en aquest territori i hi ha una petició veïnal que ho requereix; i si es fa d’aquesta manera es perquè se sap a qui es busca.
Si de 157 persones només dues tenen delictes pendents com pot dir que se sap a qui es busca?
Aquest és el problema, que se’ns escapen per totes bandes. Tu tens a la gent que ha delinquit en algun cas, però falta trobar-los; si els trobéssim seria fantàstic. A més a més tu pots trobar-los però ells ja han complert les seves penes.
Crònica de la Barceloneta Recull de premsa mensual Setembre de 2012
La pregunta és si li sembla bé la barreja d’immigració i delinqüència, evident quan intervé la Policia Nacional, només competent en estrangeria.
Es busquen delinqüents; si després tenim el tant per cent d’immigració que tenim, i tenim també el tant per cent que tenim de delinqüents immigrants, que no només són ells, evidentment; però si hi ha aquesta coincidència…
En una instal·lació artística de l’Associació Mescladís, que amb el lema «stop redades, stop racisme» expressava les queixes de molts usuaris davant les redades, l’Ajuntament ha retirat la paraula «redades»…
Jo crec que l’Ajuntament té dret a exposar als seus equipaments municipals el missatge que creu millor, sense que li vingui imposat per cap entitat.
Les entitats no poden expressar les seves opinions als equipaments?
Que la percepció d’algú sigui que fem intervencions racistes no fa que posem en boca d’un equipament municipal que fem intervencions racistes.
Turisme, apartaments, hotels
Xavier Trias va afirmar que «no pot ser que la riquesa que genera el turisme no repercuteixi sobre la gent que viu a Ciutat Vella». Ens podria dir una mesura que dediqui de manera directa impostos del turisme a necessitats socials de Ciutat Vella? Una partida que vingui directa no existeix. Potser ho podrem fer, però de moment no és viable. El que sí té Ciutat Vella són uns pressupostos augmentats.
La regularització dels pisos turístics aprovada per la Generalitat és compatible amb el càstig d’aquells que fins avui han exercit l’activitat de manera il·legal?
Suposo… sí.
Crònica de la Barceloneta Recull de premsa mensual Setembre de 2012
Com?
Cada vegada que es detecta una infracció es castiga.
S’ha donat un termini de tres mesos per a la regularització. Preguntem si això és una amnistia encoberta.
No t’ho sé dir. Els que estan regularitzats podran funcionar.
La regularització és per aquells- que no estan regularitzats, òbviament. No sé, ara no ho tinc clar això.
Al Pla d’Usos es supri-mirà la limitació del número d’apartaments?
Estem treballant en tot això; encara és aviat per dir alguna cosa. El que sí que tenim molt clar és que hi ha d’haver una bona convivència, cosa que en algunes escales no passa.
Mesures concretes?
Les estem fent. Et puc dir que el que vull és millorar aquelles coses que no funcionen bé i compensar tots aquests desajustos que hi ha amb els veïns. En el cas d’hotels sí que s’han fet declaracions prou explícites que es suprimirà la moratòria de llicències.
Ja es veurà.
Què significa?
Ja es veurà com, perquè una cosa és dir «s’aixeca la moratòria i podrà fer hotels tothom» i una altra és dir «s’aixeca i es podran construir hotels segons en quines condicions».
Crònica de la Barceloneta Recull de premsa mensual Setembre de 2012
Si s’aixequés la moratòria de llicències hoteleres i la limitació d’apartaments, no s’estaria donant la raó als qui van forçar la dimissió de l’anterior regidora Itziar Gonzàlez?
No entenc gaire la pregunta.
Quan ella va voler posar límits va rebre una sèrie de pressions perquè deixés les coses com estaven. Si s’aixequessin aquests límits, no es donaria la raó als qui la pressionaven? Eren altres els problemes que va tenir. Anava en una línia que, segurament, divergia del que volia el seu partit.
Les habitacions d’hotel del barri Gòtic equivalen al 40% del parc d’habitatges del barri i sumen al voltant d’un milió de pernoctacions. On posem el llindar d’allò suportable?
El Pla d’Usos ja contempla unes zones de territori més saturades i unes altres no tant.
Però es treballa sobre algunes dades concretes?
Sí. I es poden dir?
Són treballs interns que ja s’explicaran.
Si no es posa límit a terrasses, hotels i a tota l’estructura comercial al servei del turisme, com se suposa que es tornarà la Rambla als veïns?
Ja hem començat amb el trasllat de les estàtues; no sé si hi heu passejat últimament però no té res a veure passejar fins els pintors.
No hi ha cap intenció de suprimir terrasses ni comerços turístics?
Crònica de la Barceloneta Recull de premsa mensual Setembre de 2012
Evidentment que no. La Rambla és un dels passeigs més visitats del món i volem que continuï sent així. El que volem és que, a més a més, el barceloní i la persona de Ciutat Vella s’hi senti a gust.
Sap si una part de la taxa turística s’aplicarà per contrarestar els efectes negatius del turisme?
Hem de treballar per això, perquè tots aquells no-beneficis [sic] que ens aporta el turisme als veïns no es vegin com una cosa tan negativa. Hem d’aconseguir que ens perjudiqui positivament [sic] i que ens beneficiem d’això amb coses tangibles. Corrupció
CiU va exigir que la gestió de llicències s’investigués des del 2001. Promourà ara una comissió que indagui a fons què ha passat al Districte la darrera dècada i abans?
Des de Ciutat Vella no s’ha demanat que s’impulsi res.
Després de la gravetat del cas de corrupció descobert al Districte, no té previst un pla de reforma, depuració i transparència?
Jo he arribat aquí i t’asseguro que no n’he trobat ni una de corrupció. Tinc tota la confiança amb els funcionaris que hi ha al Districte, i a més hi ha un procés judicial obert. Barceloneta
El novembre de 2011, malgrat que el seu company de partit Antoni Vives forma part del Consell d’Administració del Port, va afirmar no estar al corrent del projecte per convertir el Port Vell en marina de luxe. No l’informen del que passa a l’APB?
El Port li toca a Hàbitat Urbà i, per suposat, com que el Districte és fronterer amb el Port jo ho vaig saber quan em va correspondre.
Però al novembre això ja feia uns mesos que es gestava.
Crònica de la Barceloneta Recull de premsa mensual Setembre de 2012
No aniré a buscar quan s’inicia i quan m’ho van dir. Que el senyor Vives hi sigui és com si hi fos jo; som el mateix govern.
Impulsarà mesures que garanteixin que els projectes a l’àmbit del port-ciutat siguin transparents i permetin la intervenció veïnal?
Ja m’he reunit moltes vegades amb els veïns, hem recollit totes les al·legacions i les hem passat al Port de Barcelona, i ara amb el Pla Especial, on hi haurà el pla de participació, es veuran reflectides.
Però les institucions competents i els veïns no haurien de poder participar i opinar sobre l’ús que es dóna a aquest espai?
És que això és Port, és una empresa privada. El que tu dius seria com si ve un hotel a Ciutat Vella i com que es fa a Ciutat Vella el veí vol decidir com serà l’hotel. Això seria ficar el nas a qualsevol iniciativa privada.
Satisfeta de la manera com l’APB interacciona amb les administracions?
Evidentment, perquè al final el Port no pot fer el que li doni la gana, perquè forma part d’una ciutat. Nosaltres posem les condicions, perquè aquí juguem a fer ciutat i a fer barri, La Barceloneta, i amb això anem a sac.
Per què s’executen obres abans que el planejament estigui aprovat per les administracions competents?
Eren obres d’arranjaments. Vosaltres sou periodistes, o no sé si ho sou; que això ho digui un veí, d’acord, però que ho digueu vosaltres…
Sap quines són la primera i la segona fase del pla mestre de la reforma del Port Vell?
No ho sé.
Són les obres que van denunciar els veïns.
Crònica de la Barceloneta Recull de premsa mensual Setembre de 2012
Doncs si ja ho sabeu no m’ho pregunteu.
Quines contrapartides en diners rebrà la ciutat a canvi de la reforma del Port Vell i quina quantitat es destinarà a necessitats veïnals de la Barceloneta?
No ho sabem això.
Treball sexual
Es dupliquen (de 375 a 750 euros) les sancions a les treballadores sexuals. Per què són penalitzades les dones a qui diuen voler donar una sortida?
No sé si es dupliquen o no, però la novetat és que es prohibeix la prostitució al carrer.
Segons les entitats socials l’aplicació de l’ordenança ja funcionava com una prohibició.
No sé si això és així. S’ha augmentat un 60% el pressupost en el treball de mediació, per ajudar que aquestes senyores, les que vulguin, surtin de la feina que estan fent.
Però és compatible ajudar-les amb endurir les sancions?
Ho veurem quan s’apliqui. El director del Servei de Prevenció de l’Ajuntament va informar contra l’enduriment de l’ordenança perquè considerava que traslladaria l’activitat «a altres zones menys visibles [...] amb més risc de constituir espais d’impunitat i d’activitat de xarxes delictives». L’enduriment de l’ordenança s’ha basat en estudis previs?
Suposo que sí. Això s’ha fet des de l’àmbit de Dona i Prevenció.
Com a regidora d’un dels districtes més afectats pel canvi en l’ordenança, no l’han informat sobre quin és el fonament d’aquestes decisions?
Crònica de la Barceloneta Recull de premsa mensual Setembre de 2012
Això ho heu de preguntar a la Regidoria de Dona. Aquesta és una demanda ciutadana; veus les enquestes i ningú vol prostitució al carrer i es tracta de buscar un mecanisme per combatre-la amb l’ajuda del treball de mediació.
Però les decisions es prenen en base a les enquestes?
És que jo no t’ho puc dir, perquè jo no l’he pres aquesta decisió.
Però no et consulten com a responsable del territori? És que si m’haguessin de consultar tot el que fem no acabarien mai.
Quan parles de «el que vol la gent» generalment et refereixes a demandes d’una part de la població que repercuteixen directament sobre una altra part de la població. Hi ha qui exigeix redades, qui no vol prostitució, qui no vol pobresa visible als carrers… Són exigències que afecten la vida d’immigrants, prostitutes i pobres. És inevitable la divisió de la població de Ciutat Vella en dos bàndols?
Jo, en un any que porto aquí, no he vist aquesta separació al territori. En proporció, hi ha molta més entitat i molt més veí que està per construir i parlar en positiu, que no pas els que es queixen sempre de tot.
Crònica de la Barceloneta Recull de premsa mensual Setembre de 2012
WEB PLA DE BARRIS 14/09/2012 http://www.barcelonetapladebarris.cat/fitxa_noticies.php?idNoticia=147
El Pla de Barris es prorroga dos anys i inicia una nova etapa en la seva gestió El 13 de setembre es va celebrar la quarta sessió del Comitè d’Avaluació i Seguiment del Pla de Barris, l’òrgan oficial de control del desenvolupament del projecte integral que impulsa la millora física i social de la Barceloneta. En la reunió es va fer pública la intenció de prorrogar el Pla de Barris dos anys més, un període que comportarà alhora una nova etapa en la seva gestió. El projecte passa a coordinar-se des de la seu de l’empresa municipal Foment de Ciutat Vella. L’anunci de la sol·licitud d’una pròrroga de dos anys i l’inici d’una nova etapa en el model de gestió del Pla de Barris van ser els continguts més remarcables del Comitè d’Avaluació i Sequiment celebrat el dijous 13 de setembre a l’Oficina Tècnica del Pla de Barris de la Barceloneta. Complerts els quatre anys inicialment previstos per a l’execució del projecte integral destinat a la millora física i social de la Barceloneta, l’Oficina Tècnica del Pla de Barris tanca les seves portes després d’haver complert la funció per a la qual va ser creada com a equipament temporal. L’oficina ha estat el punt de referència pels veïns i veïnes per a totes les qüestions relacionades amb l’execució del Pla de Barris, ha acollit reunions de treball i sessions informatives i ha estat l’espai de treball de l’equip tècnic encarregat de la gestió i la dinamització del projecte.
Aquesta funció es continuarà duent a terme a partir d’ara des de la seu de l’empresa municipal Foment de Ciutat Vella, situada al carrer Pintor Fortuny, 17-19 i des de la qual es gestionaran els dos anys de pròrroga sol·licitats per poder afrontar les actuacions encara pendents del Pla de Barris.
Crònica de la Barceloneta Recull de premsa mensual Setembre de 2012
Pel que fa a La Caseta de Fusta, tal com els veïns i veïnes de la Barceloneta anomenen aquest equipament que al llarg d’aquests anys s’han fet seu, se n’estudiaran nous possibles usos per tal que l’espai continuï al servei del barri. En la seva intervenció com a cloenda del Comitè d’Avaluació i Seguiment, la regidora de Ciutat Vella, Mercè Homs, va afirmar que “hem d’estudiar entre tots quin nou ús podem donar a aquest equipament segons les necessitats del barri”, alhora que va remetre les entitats i els veïns i veïnes que vulguin fer propostes a participar en la pròxima sessió del Consell de Barri.
La reunió del Comitè s’havia obert amb la presentació de l’estat actual de desenvolupament del Pla de Barris per part de la seva directora, Mònica Mateos. Entre les actuacions més destacades dintre del quart any d’execució del projecte integral, hi ha les millores de l’accessibilitat del passeig Marítim dutes a terme al carrer Andrea Dòria i a la plaça Brugada, la finalització de la rehabilitació de la Casa de la Barceloneta del 1761, la cobertura d’una pista esportiva i la millora dels accessos del conjunt escolar de la Maquinista, l’inici de les obres de remodelació del carrer Judici, la continuïtat de diversos programes socials, com ara els de gent gran i salut, la reedició de les caminades de “Barceloneta, Pas a Pas”, les accions del programa de dinamització comercial, dintre del qual s’ha dut a terme la segona edició de la campanya Barris Antics, el procés participatiu del Parc de la Barceloneta, els projectes i iniciatives del programa de cultura popular, i accions adreçades a infants i joves, com el programa Llegir x Llegir o el projecte d’acompanyament escolar als nens i nenes del CEIP Mediterrània per part de voluntaris de l’AFEV. Pel que fa al programa de rehabilitació, en el Comitè es va informar que les obres ja han finalitzat en 50 de les 57 finques beneficiàries dels ajuts econòmics, així com de l’edició de la Guia de Manteniment, una eina pedagògica que vol ajudar els propietaris a prendre consciència de la necessitat de conservar l’edifici on es resideix.
El Pla de Barris ha comptat fins ara amb el programa complementari Treball als Barris, impulsat per Barcelona Activa en tots els barris de la ciutat on es desenvolupa un projecte d’intervenció integral. L’Agent d’Ocupació i Desenvolupament Local que Treball als Barris ha destinat a la Barceloneta, Vicent Baena, va presentar en el Comitè el balanç final del programa, que ha ajudat de manera directa 262 persones del barri en situació d’atur i
Crònica de la Barceloneta Recull de premsa mensual Setembre de 2012
dificultats d’inserció, ha facilitat una vintena de programes individuals d’experienciació laboral, i ha contribuït a la dinamització de 350 comerços i restaurants.
El Comitè d’Avaluació i Seguiment és l’òrgan oficial de control del desenvolupament del projecte d’intervenció integral, es reuneix amb periodicitat anual i està conformat per representants de la Generalitat de Catalunya i l’Ajuntament de Barcelona, les dues institucions que financen a parts iguals el Pla de Barris, i per representants d’entitats i associacions de la Barceloneta.
Crònica de la Barceloneta Recull de premsa mensual Setembre de 2012
EL PERIÓDICO 18/09/2012 http://www.elperiodico.com/es/noticias/barcelona/bcn-quiere-crear-complejo-empresas-nauticas-port-vell2207353
BCN quiere crear un complejo de empresas náuticas en el Port Vell Per: Ramon Comorera
El Ayuntamiento y la Autoridad Portuaria de Barcelona promueven la creación de un complejo de empresas ('clúster', en la denominación en inglés) náuticas en el Port Vell a partir de dos proyectos. Primero, la reconversión en una instalación para grandes yates del puerto deportivo del muelle de la Barceloneta (Marina Port Vell), un plan polémico aún en tramitación. Y segundo, la ampliación del taller de reparación y mantenimiento de embarcaciones de placer de grandes dimensiones situado alrededor del cercano muelle de Catalunya (Marina Barcelona 92), cuya primera fase de obras acabará antes de final de año. El presidente del puerto, Sixte Cambra, y el alcalde Xavier Trias han presentado este martes la iniciativa en la que también participa la Fundación para la Navegación Oceánica de Barcelona, ente público que fomenta la formación y la innovación en el sector náutico. El Barcelona Clúster Nàutic quiere integrar empresas, instituciones y centros de investigación que tienen el mar como elemento común y aprovechar su potencial económico. En el futuro se prevé incorporar al organismo la Facultat de Nàutica adscrita a la UPC, la nueva marina de la Bocana Nord (las obras se adjudicarán en el 2013), el Consorci el Far de formación profesional y la Confraria de Pescadors.
Cambra dijo que la capital catalana tiene las "condiciones óptimas" para ser un referente del sector. Un informe de la fundación y la Universitat de Barcelona afirma que en Catalunya existen 1.175 empresas vinculadas a la náutica, el 68% de ellas en las comarcas barcelonesas. La formalización del 'clúster' se hará en diciembre coincidiendo con la celebración en la capital catalana de la convención anual de la AIVP, la red de las principales ciudades portuarias del mundo.
Crònica de la Barceloneta Recull de premsa mensual Setembre de 2012
IMPACTO CIUDADANO
La conversión de los 410 amarres actuales para embarcaciones de hasta 30 metros de eslora de Marina Port Vell en solo 166 para los mayores yates que existen hoy, de más de 100 metros, ha sido cuestionada por los grupos de izquierda de la oposición municipal así como por vecinos y comerciantes de la Barceloneta. Rechazan el impacto en una zona portuaria tan próxima e integrada en la ciudad de un recinto exclusivo y que generará una muralla de hasta 20 metros, la altura de los superyates.
Trias negó que pueda crearse tal muro y aseguró que negociará para lograr un acuerdo con las demás fuerzas municipales. Igualmente manifestó que mantendrá "reuniones constantes" con vecinos y comerciantes para que "comprendan y acepten" un plan que dará "vida y trabajo al barrio y a la ciudad". El alcalde aseguró estar convencido de que la "mayoría de la gente entenderá la obra" al igual que el también contestado Hotel Vela, el rascacielos construido en primera línea de mar en la Bocana Nord.
Crònica de la Barceloneta Recull de premsa mensual Setembre de 2012
EUROPA PRESS 18/09/2012 http://www.europapress.es/catalunya/noticia-trias-confia-apoyo-oposicion-sacar-adelante-marina-lujo-port-vell20120918150618.html
Trias confía en el apoyo de la oposición para sacar adelante la marina de lujo del Port Vell El alcalde de Barcelona, Xavier Trias, confía en el apoyo de la oposición para sacar adelante la marina de lujo del Port Vell de Barcelona, que supone una inversión cercana a los 30 millones de euros por parte del concesionario Salamanca Group.
"No podemos tener las cosas paradas, pero gracias a Dios los grupos acaban dando lo máximo de sí mismos porque todo el mundo sabe que --la marina de lujo del Port Vell-- es importante para la ciudad", ha asegurado Trias en rueda de prensa para presentar el Barcelona Clúster Náutico.
Así ha contestado Trias preguntado sobre cómo tiene pensado sacar adelante el proyecto teniendo en cuenta que dispone de 14 concejales y que debe alcanzar el voto positivo de 21: "Sabemos que tenemos que negociar y que las cosas no salen como exactamente le gustaría a Trias".
El alcalde también ha asegurado que las reuniones con vecinos y comerciantes "serán constantes", y ha confiado en alcanzar un acuerdo porque el proyecto, ha considerado, es muy importante para la Barceloneta.
El presidente del Puerto de Barcelona, Sixte Cambra, ha señalado que las instalaciones portuarias han aprobado la parte técnica del proyecto y que la tramitación sigue su curso en Puertos del Estado, a la vez que ha recordado que la iniciativa ya ha pasado por dos periodos de información pública.
Crònica de la Barceloneta Recull de premsa mensual Setembre de 2012
Salamanca Group compró el verano de 2010 la concesión de Marina Port Vell, y el planteamiento del proyecto es mantener un número más reducido de amarres para que puedan ser utilizados por embarcaciones de más de 100 metros de eslora.
Se estima que la reforma de la Marina Port Vell tendrá un impacto directo e indirecto sobre Barcelona de 650 millones de euros y contribuirá a crear cerca de 400 puestos de trabajo directos e indirectos.
Crònica de la Barceloneta Recull de premsa mensual Setembre de 2012
DIARI ARA 19/09/2012 http://www.ara.cat/premium/societat/Barcelona-referent-del-sector-nautica_0_776922333.html
Barcelona es ven com el nou referent del sector de la nàutica Per: Maria Ortega
Barcelona vol aprofitar les noves inversions a la zona portuària per vendre la ciutat com un punt de referència de la nàutica. La iniciativa de clúster pivota en la marina de luxe projectada al Port Vell. El port de Barcelona viu immers en diversos processos de transformació, que han de servir per donar impuls al nou clúster nàutic de la ciutat. JORDI PIZARRO
Barcelona es projecta a través del port i vol convertir-se en un referent internacional de la nàutica. Un objectiu que porta sota el braç iniciatives polèmiques com la conversió del Port Vell en una marina de luxe per a iots de gran eslora, que ha posat en guàrdia veïns de la Barceloneta i grups de l'oposició i que suposa una inversió de més de 25 milions d'euros de l'empresa concessionària de l'espai, la britànica Salamanca. També en forma part la construcció d'un nou port esportiu a la Bocana Nord, que està en procés de licitació i que ha de culminar l'àrea que té com a gran icona l'Hotel W.
Ara, doncs, el port es ven cap a fora i es prepara per a les embarcacions de més luxe. La fita que van presentar ahir l'Ajuntament i el port és l'impuls del Barcelona Clúster Nàutic, que aglutina la feina de diferents empreses i institucions públiques i privades per contribuir a crear sinergies i atreure noves inversions. "Una autèntica revolució", segons l'alcalde de
Crònica de la Barceloneta Recull de premsa mensual Setembre de 2012
la ciutat, Xavier Trias, que va llançar un missatge als veïns crítics amb els projectes de transformació previstos i els va demanar "generositat". Va declarar-se convençut, de fet, que acabaran estimant la reforma i, fins i tot, el també polèmic Hotel W. Un argument que, des de la Plataforma Defensem el Port Vell, Gala Pin titlla d'"infantil". L'entitat manté la crítica a "la promoció d'un model de ciutat privatitzat només a l'abast d'alguns superrics", a més de recelar de l'anunci de creació de més de 300 llocs de treball. Pin alerta que la nova marina farà de "barrera" i pot fer apujar el preu dels pisos a la zona.
Voluntat de sumar
En el moment del seu llançament, el clúster nàutic compta amb tres impulsors, però la voluntat del projecte és anar sumant integrants per obrir-se, per exemple, a branques com la docència de la mà de la Facultat de Nàutica de la UPC o a la Cofraria de Pescadors. Inicialment, però, els impulsors del nou clúster són tres: Marina Barcelona 92, que és líder mundial en reparació i manteniment de grans iots i que actualment té en marxa un projecte d'ampliació de les seves instal·lacions que suposa una inversió de més de 50 milions d'euros; Marina Port Vell, que projecta el nou espai per a iots de gran eslora -els seus impulsors xifren l'impacte econòmic de la reforma en 650 milions d'euros-, i la Fundació per a la Navegació Oceànica de Barcelona (FNOB), la promotora del Barcelona Word Race, que és l'única regata de vela al voltant del món amb dos tripulants.
Els dos grans projectes de transformació que es preparen en aquesta zona, el de la marina de luxe al Port Vell i el d'ampliació de les instal·lacions de Marina Barcelona 92, se sumen, a més, a d'altres iniciatives, com la remodelació de les instal·lacions pesqueres (compta amb una inversió de deu milions d'euros), la construcció del nou port esportiu al sud de l'Hotel W i el projecte de les oficines centrals de Desigual. Aquest últim, òbviament, no s'inscriu en el clúster, però l'Ajuntament també el preveu en el gran procés de transformació i dinamització de la zona. Xifren la inversió total a la zona en 150 milions.
En el cas concret de la marina de luxe al Port Vell queda pendent, però, l'aprovació del projecte per part del plenari municipal. Un pas que Trias va assegurar ahir que farà "amb molta paciència" -i previsiblement amb els vots del PP, que no s'hi ha manifestat en contra. Les al·legacions presentades pels veïns al projecte han servit per eliminar una de les construccions previstes, el bar -han guanyat amarraments-. També s'ha eliminat el tancament opac de la zona.
Crònica de la Barceloneta Recull de premsa mensual Setembre de 2012
DIARI ARA 19/09/2012 http://www.ara.cat/esports/mes_esports/Quin-barri-mes-rapid-Barcelona_0_778122304.html
Quin és el barri més ràpid de Barcelona ? El CN Atlètic Barceloneta organitza pel 14 d'octubre una cursa popular de 10 quilòmetres per equips, cada atleta defensant els colors del seu districte barceloní. El proper 14 d'octubre se celebrarà una cursa popular pels carrers de Barcelona, concretament de Ciutat Vella i el Port, anomenada Correbarri. Serà una cursa de 10 quilòmetres amb uns 4.000 participants,
però
amb
una
peculiaritat,
es
competirà en equip. Els atletes correran defensant el color del seu districte de Barcelona. Llavors es comptaran els temps dels 35 millors homes i de les 15 millors dones, i d'aquí sortirà el districte més ràpid de la ciutat, i el guanyador de la copa del Correbarri, coneguda com l''orelluda'.
El Correbarri l'organitza el CN Atlètic Barceloneta, i l'ha recuperat aquest any, amb la col·laboració de l'Ajuntament, Gaudim Sports, i el patrocini de Damm, en motiu del centenari de l'entitat marinera.
La cursa es presentarà oficialment el proper 25 de setembre a l'Antiga Fàbrica Estrella Damm i tindrà com a padrins a Jordi Rios, Dani Ballart, Enric Masip, Ernest Riveras, Sergi Mas i Elena Gadel.
Crònica de la Barceloneta Recull de premsa mensual Setembre de 2012
LA VANGUARDIA 19/09/2012 http://www.lavanguardia.com/se-lleva/20120919/54350763867/lost-found-mercadillo-segunda-manobarcelona.html
Lost&Found, vuelve el mercadillo de segunda mano de Barcelona Este domingo se celebra la novena edición de este intercambio de ropa y todo tipo de artículos usados en la Plaza del Mar de la Barceloneta Imagen de una edición anterior del Lost&Found en la Plaza del Mar de la Barceloneta (Barcelona)
Barcelona. (Redacción).- La idea de los mercadillos de segunda mano cada vez está más en auge, ya sea por la crisis económica que lleva a la gente a intentar sacar beneficio de artículos que antes simplemente tiraba a la basura o daba a la beneficencia, o bien porque está de moda y punto. Por ello, este año, la edición del conocido mercado de segunda mano de Barcelona Lost&Found viene más cargada que nunca. Los stands disponibles se agotaron al poco tiempo de iniciar las inscripciones y se espera que la asistencia este domingo sea destacada. Lost&Found es un mercado de compra-venta e intercambio de objetos de segunda mano abierto a todas las personas que quieran participar aportando artículos propios. El objetivo es establecer un punto de encuentro entre ciudadanos a partir de una muestra de ropa, arte, juguetes, cómics, música, libros, productos informáticos, etc. Además, también habrá otras actividades lúdicas.
Crònica de la Barceloneta Recull de premsa mensual Setembre de 2012
La Plaza del Mar de la Barceloneta es el lugar elegido para esta edición de verano. Allí habrá cuatro espacios: el Mercado, donde se realizarán los intercambios y la venta de objetos; la Cocina, con la colaboración de diversos restauradores de la zona, se garantiza una variedad de cocina saludable y elaborada in situ; Música, que estará presente durante todo el día con dj’s y bandas en directo; y Arte, donde se hará una muestra del trabajo de un número reducido de jóvenes artistas.
Reutilizar, reducir y reciclar son los tres conceptos que engloban el proyecto, que nació como una propuesta para la ciudad de Barcelona, destinada a todo tipo de gente. Como referentes en otros países de esta iniciativa se encuentran el Garage Sale de Estados Unidos, el Candem Town de Londres, el Flea Market que se celebra en París, Berlín y Praga, y el Queen’s Day, en Amsterdam.
La novena edición del Lost&Found se celebra este domingo 23 de septiembre de 11h a 19h en la Plaza del Mar de la Barceloneta (Barcelona).
Crònica de la Barceloneta Recull de premsa mensual Setembre de 2012
DIARI ARA 20/09/2012 http://www.ara.cat/esports/mes_esports/LAtletic-Barceloneta-lEurolliga-waterpolo-guanyarla_0_777522407.html
L'Atlètic Barceloneta torna a disputar l'Eurolliga de waterpolo per guanyar-la per primer cop Per: Albert Solé
El club mariner hi va renunciar l'any passat per motius econòmics i disputes amb la LEN, però aquest any ha fet un esforç perquè el 2013 celebrarà el centenari La plantilla del CN Atlètic Barceloneta
de
la
temporada 2012/13
El proper dimecres 26 de setembre l'Atlètic Barceloneta jugarà el primer partit de la fase de grups de l'Eurolliga de waterpolo. Això no hauria de ser notícia per al campió de la Lliga espanyola dels últims set anys, però la temporada passada el club mariner va renunciar a disputar la màxima competició europea. "L'any passat es van ajuntar dues coses, els problemes econòmics i el malestar am la LEN (la Federació Europea de Natació), cansats de sentir-nos com esclaus", ha explicat el president de l'Atlètic Barceloneta, Julian García. El president afirma que aquest any no tenen pas més diners que l'any passat –hi han destinat el mateix pressupost–, però que
Crònica de la Barceloneta Recull de premsa mensual Setembre de 2012
han fet malabarismes per poder competir a Europa, perquè el 2013 celebraran el centenari de l'entitat i creuen que val la pena fer un esforç per l'efemèride. Santi Fernández, l'entrenador de l'Atlètic Barceloneta des de fa 11 temporades, explica que "l'Eurolliga és un somni, però no una obligació, encara que sí que serà la competició en la qual centrarem tots els esforços".
Per aconseguir el títol, el club ha fet quatre incorporacions importants per fer un salt de qualitat i competir al màxim amb els millors equips europeus. Dos dels fitxatges són jugadors que tornen a l'equip després de passar per altres clubs: Felipe Perrone arriba del desaparegut ProRecco italià –l'equip més potent dels últims anys a Europa– i Marc Minguell torna després d'un any al Posilipo italià. Les altres dues incorporacions són el boia hispano-hongarès Balázs Márton (Canoe) i el porter Mario Lloret (CN Mataró).
La celebració de l'Eurolliga d'aquesta temporada ha estat en perill durant molts mesos, perquè els 14 equips més potents d'Europa, entre els quals l'Atlètic Barceloneta, van plantar cara a la LEN i la van amenaçar de crear una lliga europea paral·lela. Al final el pols l'ha guanyat la LEN, i alguns clubs han renunciat a jugar-hi, i d'altres ho han hagut de fer per motius econòmics. Com a exemple, cap dels quatre equips de la final a quatre de la temporada passada participa en l'edició 2012-13.
Crònica de la Barceloneta Recull de premsa mensual Setembre de 2012
EL PERIÓDICO 20/09/2012 http://www.elperiodico.com/es/noticias/gente-y-tv/bernardo-poeta-barceloneta-presenta-libro-poemasnuevo-disco-2208902
Bernardo, el poeta de la Barceloneta, presenta un libro de poemas y un nuevo disco Per: Mireya Roca
Bernardo Cortés, conocido como el poeta de la Barceloneta, estaba ayer radiante. Tenía motivos, pues a sus 79 años presentaba en la sala Luz de Gas su nuevo libro, 'Poemas en la Barceloneta', reflexiones en el puerto olímpico de Barcelona, y el disco 'Siempre jóvenes'. Con su imagen frágil, su pelo engominado, sus gafas de otra época y su traje pasado de moda --en el que caben hasta tres como él--, se mostraba eufórico e inquieto. No se podía creer el éxito de la convocatoria, a la que asistieron numerosos medios de comunicación y amigos. “Es que la gente me quiere”, repetía una y otra vez al mismo tiempo que lanzaba besos al público y dedicaba palabras de cariño a los asistentes. Bernardo, junto a Fede Sardà, en Luz de Gas.
“Allá donde voy me piden que recite mis poemas y que cante, pero he pegado tantos guitarrazos en la Barceloneta que ahora ya me cansa. No es lo mismo tener 50 años que 79”, explicó. Sin embargo, a pesar de los años, se ha vuelto a embarcar en una nueva aventura. “Con la poesía pierdo dinero, pero es como un hijo tonto al que quieres”, argumentó. El acto contó con la presencia de Fede Sardá, encargado de financiar el libro, y Gloria Morera, productora y responsable del documental 'Los últimos instantes del milenio', que emitió
Crònica de la Barceloneta Recull de premsa mensual Setembre de 2012
Canal+ sobre este peculiar artista que se presenta a sí mismo como "el Charlot de la risa y de lo serio”. “Mi poesía -definió- es el pensamiento de la vida”.
Desde 1979, Bernardo Cortés forma parte de las calles de la Barceloneta y los restaurantes del Port Olímpic. En los 80, fue descubierto por la televisión gracias a Valerio Lazarov. Actuó en 'Gente divertida' y en otros programas, hasta que se convirtió en una pantomima de la mano de Palomino, un personaje ideado por Andreu Buenafuente e interpretado por Oriol Grau. “Buenafuente abusó de mi buena fe. No quiero saber nada de él porque me trató como si fuera un payaso. Hay gente que no debería salir en la televisión”, afirmó ayer molesto. Porque, a pesar del gran éxito cosechado por su álter ego y de sus idas y venidas, Bernardo Cortés no está pasando por un buen momento económico. “Desde que se marchó mi mujer, Alejandra, a la que le he dedicado un poema, lo estoy pasando mal. Estoy pachucho de salud, me medico con Sintrom y suerte que el Hospital del Mar, el vecindario de la Barceloneta, Silvestre, el del restaurante Salamanca, y también Fede Sardá me echan una mano”, detalló. “No tengo para vivir, no tengo para hacer teatro aquí. Si no me llama algún agente artístico o me dan la oportunidad de recitar en el Auditori me tendré que marchar a Jaén". Su desesperación es tal, que incluso ha pensado en volver a su tierra natal. “Allí, con mi pensión, podría vivir mejor porque la vida es más barata”, razonó.
Y en un día tan importante como ayer, clave para Catalunya desde el punto de vista político, el artista no dudó en declararse independiente, pero a renglón seguido añadió: “Soy libre, soy del mundo. Ni me gusta la derecha, ni la izquierda, ni tan siquiera el centro, leyes sencillas y sanas para el pueblo”. “Bernardo es una buena persona con un gran corazón”, resumió Fede Sardá sobre su amigo, que, según reveló, ya ha escrito el poema que le gustaría que figurara en su tumba.
Crònica de la Barceloneta Recull de premsa mensual Setembre de 2012
LA VANGUARDIA 20/09/2012 http://www.lavanguardia.com/local/barcelona/20120921/54350679431/goma-icv-euia-cree-que-la-marinade-lujo-servira-para-blanquear-dinero.html
Gomà (ICV-EUiA) cree que la marina de lujo servirá para "blanquear dinero" Los ecosocialistas pedirán suspender el proyecto en comisión municipal
El líder de ICV-EUiA en el Ayuntamiento de Barcelona, Ricard Gomà, ha avisado este viernes de que la marina de lujo del Port Vell contribuirá a "blanquear dinero procedente del fraude fiscal", mientras las expectativas de inversión y empleo para el barrio son una falacia, ha informado en un comunicado.
Para él, el proyecto está "impulsado con opacidad por parte de un operador privado ajeno al debate y control democrático", y representa un modelo urbano privatizador, elitista y excluyente, y un modelo económico vinculado al lujo y a las redes supermillonarias obtenidas en buena parte en la indecencia del capitalismo financiero.
El proyecto ya ha iniciado su trámite en el consistorio tras el proceso de aprobación en la Autoritat Portuària (APB), e ICV-EUiA pedirá al Ayuntamiento suspender el plan mediante una proposición que se debatirá en la Comisión municipal de Hábitat Urbano y Medio Ambiente del jueves de la semana que viene.
La proposición incluye denegar la aprobación definitiva de la Modificación del Plan Especial del Port Vell --en los ámbitos V y VII, muelles de la Barceloneta y del Rellotge--, e impulsar un proceso participativo para definir un nuevo modelo de Port Vell de uso público y ciudadano.
Crònica de la Barceloneta Recull de premsa mensual Setembre de 2012
Además, Gomà ha explicado que ICV-EUIA presentará en las comisiones de la semana que viene propuestas contra lo que ve como agresiones a la escuela pública impulsadas por "el piquete demoledor de la calidad educativa que forman Rigau y Ardanuy", en referencia a la consellera de Enseñanza y el concejal del ramo, respectivamente.
En cuanto a la negociación sobre el Plan de Actuación Municipal (PAM) del mandato, ha defendido que las propuestas acordadas por PSC y UpB "no modifica en nada el giro que quiere hacer CiU en el modelo de ciudad" construido por las izquierdas.
Gomà, que votará 'no' al PAM, ha reivindicado a ICV-EUiA como la única fuerza de izquierdas que ha rechazado el plan y los de distrito en los plenos de distrito, y ha lamentado el "desbarajuste del PSC al servicio de CiU" por sus criterios dispares al afrontar este capítulo.
Crònica de la Barceloneta Recull de premsa mensual Setembre de 2012
EL PAIS 23/09/2012
http://ccaa.elpais.com/ccaa/2012/09/22/catalunya/1348344612_390013.html
“El dinero negro dispara los alquileres y expulsa al comercio local” González es la autora de la reedición del libro 'Barcelona pam a pam'
Per: Blanca Cia Itziar González Viros, en la plaza de Sant Josep Neri, de Ciutat Vella. / CARLES RIBES
La marina de lujo del Port Vell debe ser decidida por consulta ciudadana
Vecina de Ciutat Vella, arquitecta y exconcejal del distrito central de Barcelona, Itziar González Virós —que dimitió como edil en abril de 2010 tras ser amenazada y por múltiples desacuerdos con el gobierno socialista— es la autora de la reedición del libro Barcelona pam a pam, de Alexandre Cirici, al que ha incorporado otro libreto, Per no
Crònica de la Barceloneta Recull de premsa mensual Setembre de 2012
perdre peu. Es una puesta al día de lugares y rincones que en la época de Cirici eran de otra forma. O no existían, o han desaparecido. No es una revisión aséptica, sino crítica. Se nota que ha pasado tiempo de su salida de la política y habla como una activista social. Pregunta. En el libro hace muchas referencias a la sustitución del comercio de proximidad por supermercados, tiendas de recuerdos y restaurantes en Ciutat Vella. Respuesta. Es el resultado de una economía criminal, la que funciona con dinero negro. Los alquileres se han disparado porque hay alguien —las redes delictivas— que paga mucho y los autóctonos no lo pueden hacer porque los bancos no les financian. Todo eso está arrasando gran parte de las plantas bajas. P. ¿Qué debe hacer la Administración? R. Actuar. Desde la Administración local se puede hacer poco. Claro que durante un tiempo hubo una red de funcionarios que cobraban por las licencias... Hay que actuar contra la economía criminal y eso se debe hacer desde la policía, la fiscalía, Hacienda, el Departamento de Trabajo... P. También está ocurriendo en el barrio de la Sagrada Familia y en el parque Güell. R. Sí, la defensa del patrimonio tiene que ampliarse al entorno, no solo al monumento. La avenida de Gaudí está sufriendo el mismo proceso que Ciutat Vella. P. ¿Qué expulsa más a los vecinos, la actividad turística o la sustitución del comercio? R. La dinámica de los súper y tiendas de recuerdos es una estrategia de control territorial. Es más perversa. Los hoteles son más sostenibles que los apartamentos turísticos porque hay más control. Pero hay que evitar el condominio turístico. A los vecinos de Ciutat Vella nos han expulsado de las calles —por la proliferación de hoteles— y ahora nos echan de nuestras casas. Antes te podía molestar la tele del vecino, ahora son 20 que bajan por la escalera de juerga. P. El gobierno de CiU pretende modificar el plan de usos... R. Eso es una opción que responde a intereses económicos, no al gobierno de la ciudad.
Crònica de la Barceloneta Recull de premsa mensual Setembre de 2012
P. Se argumenta que el turismo es de lo poco que funciona, que da trabajo... R. El beneficio del turismo se queda en unos pocos. Son cuatro hoteleros y cuatro empresarios. Y las condiciones laborales de los trabajadores de esos negocios no están tan lejos de los que despachan en los súper de los que hablábamos antes. Hay un empobrecimiento de la calidad de vida laboral relacionada con el turismo. Por desgracia, los vecinos de Ciutat Vella hemos perdido el pulso frente a los intereses empresariales. P. ¿Hay que tirar la toalla con La Rambla? R. Hay un plan de reflexión en marcha. Pero yo vuelvo al origen del problema. El paseo apenas tiene vecinos. No hay control social y, en consecuencia, se trafica con todo. De ahí que las redes delictivas busquen el dominio territorial y expulsen a los vecinos. P. ¿Qué opinión tiene del proyecto de la marina de lujo en el Port Vell? R. El Port Vell se convirtió en ciudad hace años y la autoridad del puerto no puede decidir lo que le venga en gana. No se puede tapar el mar a la ciudad con barcos que miden 10 metros. CiU no llevaba eso en su programa electoral y no puede ser cómplice de todo sin preguntarnos. Hay que hacer una consulta ciudadana. P. ¿Por qué dice en el libro que hay que vigilar que las obras del recinto de Sant Pau no se hagan “en nombre del país”? R. Para evitar que otra obra de Domènech i Montaner, como ya ocurrió con el Palau de la Música, pueda verse involucrada en asuntos judiciales precisamente en la adjudicación de contratos. P. ¿Qué le parece el panorama político? R. Se tiene que resetear. Hace falta una reconversión de los partidos. Todos los sectores y profesionales lo hemos hecho. Ellos no y siguen siendo el reflejo de las redes clientelares.
Crònica de la Barceloneta Recull de premsa mensual Setembre de 2012
DIARI ARA 25/09/2012 http://www.ara.cat/esports/mes_esports/Felipe-Perrone_0_780522121.html
Felipe Perrone (At. Barceloneta): "Tenim qualitat per arribar a la 'final four' de l'Eurolliga" Per: Albert Solé
L'Atlètic Barceloneta torna a l'Eurolliga i debuta aquest dimecres contra el Sintez Kazan rus (20 h) a la piscina de Sant Sebastià Felipe
Perrone,
jugador
de
l'Atlètic
Barceloneta / CNAB
Felipe Perrone (Rio de Janeiro, 27 de febrer de 1986, 26 anys) és un dels millors jugadors d'Europa i aquest any ha tornat a l'Atlètic Barceloneta per ajudar-lo a guanyar la seva primera Eurolliga.
Aquest
nit
debuten
els
mariners a casa contra el Sintez Kazan rus (20 h) en el primer partit de la fase de grups. El Barceloneta és l'equip que domina la lliga espanyola des de fa 7 anys, però li falta fer el salt de qualitat a Europa. L'any passat el club hi va renunciar, però enguany hi tornen amb tota la força i ambició, i amb reforços de luxe, com Felipe Perrone, en la que serà la seva sisena temporada al club, en tres etapes diferents.
-La victòria a la final de la Copa Catalunya contra el CN Barcelona (9-17) és un bon senyal de cara al debut a l'Eurolliga.
La veritat és que sí. Tant les semifinals com la final han sigut un bon test, amb dos partits molt difícils, per que ens espera aquest dimecres.
Crònica de la Barceloneta Recull de premsa mensual Setembre de 2012
-Com arribeu al partit contra el Sintez Kazan rus?
Els partits d'Eurolliga sempre són molt especials i els russos tenen un equip amb jugadors molts grans i forts. Nosaltres intentarem fer un joc ràpid i dinàmic que hem entrenat en aquesta Copa Catalunya. Estem preparats.
-Tu que vens de jugar dos anys al millor equip d'Europa, el ProRecco italià, veus a aquest Atlètic Barceloneta capacitat d'arribar a la final four?
És el nostre somni. Jo l'any passat vaig ser campió d'Europa amb el ProRecco i he agafat experiència del què s'ha de fer per estar entre els millors. Crec que tenim qualitat per arribar-hi, però serà molt complicat i no podem pensar d'una altra manera que no sigui anar partit a partit. A l'Eurolliga cada partit és una final, i aquest dimecres és la primera.
-Què ha passat al ProRecco?
Aquest equip estava pensat per arribar a ser l'equip més llorejat d'Europa, i amb el títol de l'any passat vam empatar amb 7 títols d'Eurolliga amb el Partizan i el Vadoz. El principal patrocinador de l'equip era el president de l'equip, Gabriele Volpi, i aquest any ha decidit no continuar posant diners, i l'equip s'ha desfet.
-L'altre dia va explicar mig en broma el president del Berceloneta, Julián García, que vas trucar a la seva porta quan ja tenia l'equip tancat, i que et van fer un forat. Sí, just una setmana abans dels Jocs Olímpics ens vam assabentar que el ProRecco es dissolia, i com que jo tenia una any més de contracte, no tenia res previst. Per mi el Barceloneta sempre ha sigut casa meva, i les altres opcions que tenia no m'atreien. Com que no tinc molta confiança amb el president i amb el Santi [el tècnic], vaig parlar amb ells i tots hem fet un esforç. Per això els estic molt agraïts i ho donaré tot.
-L'entrenador diu que aquesta temporada centrareu molts esforços en l'Eurolliga, això vol dir que la lliga espanyola us servirà per fer entrenaments de nivell?
No. La Lliga serà molt difícil, perquè el Sabadell, el Mataró o el Barcelona seran equips molt perillosos i no ens podem deixar anar. Però sí que és cert que la Lliga ens servirà
Crònica de la Barceloneta Recull de premsa mensual Setembre de 2012
perquè els jugadors joves del planter creixin i estiguin millor preparats pel que vingui a l'Eurolliga.
-El sisè lloc de la selecció espanyola va ser una decepció?
Quan vam començar el cicle olímpic, l'objectiu era poder guanyar una medalla el 2012 a Londres, i ha sigut una decepció, sí, però no podem dir que hagin sigut uns mals Jocs. Hem competit en tots els partits, hem representat bé a la selecció i ens ho vam jugar tot a cara o creu als quarts de final contra Montenegro. -I com valores el que van fer les noies del waterpolo a Londres?
Home, doncs un motiu d'orgull. Eren els seus primers Jocs i que hagin arribat a la final, és molt gran, i només és el principi del que poden arribar a aconseguir.
Crònica de la Barceloneta Recull de premsa mensual Setembre de 2012
EL PERIÓDICO 25/09/2012 http://www.lavanguardia.com/se-lleva/20120925/54351815636/crisis-mercadillos-segundamano.html
La crisis llega también a los mercadillos de segunda mano El Lost&Found recibió este domingo a muchos curiosos que miraban pero no se decidían a comprar Per: Andrea Vázquez Creus
"La gente no parece que tenga muchas ganas de comprar". Esta afirmación la hacía Carla sobre las 13h del domingo, dos horas después de que se diera por inaugurada la última edición del Lost&Found, que se celebró en la Plaza del Mar de la Barceloneta, Barcelona. Y es que parece ser que la crisis también afecta a los mercadillos de segunda mano, donde los curiosos miran pero cada vez se lo piensa más a la hora de adquirir algún producto.
Un poco más tarde, al mediodía, Guillem Celada, de Redenou, una empresa especializada en monturas que también ofrece ropa y objetos varios, explicaba que “llevamos ocho ediciones viniendo a Lost&Found y esta nos está pareciendo la más floja”. Una de las
Crònica de la Barceloneta Recull de premsa mensual Setembre de 2012
razones por las que, según él, puede suceder esto es por “la coincidencia con las fiestas de la Mercè”, aunque entre los comerciantes se oía también la palabra crisis.
Lost&Found es un mercadillo de segunda mano en el que tanto tiendas, como empresas feriantes y particulares exponen desde ropa, zapatos y joyas hasta libros, jarrones, muñecas barbies y otros juguetes, cuadros de pinturas, lecturas del tarot... Cualquier cosa que se pueda vender. Aunque para Sol, quien cogió el stand con Carla, “tienes q poner a la venta cosas que tú comprarías. Lo que tirarías no lo vas a vender”. El estilo vintage era lo más solicitado, aunque también hubo gente que lo único que buscaban eran “chollos”. “Ya tengo chaqueta para este invierno”, decía una mujer tras comprar por cinco euros un abrigo en el stand de Carla y Sol. “He vendido dos americanas a un chico por cinco euros y aún quería que le rebajara más el precio”, comentaba Carla.
La Plaza del Mar de Barcelona estuvo ‘ocupada’ desde las 9 h, cuando empezaron a llegar los primeros feriantes, hasta pasadas las 19:30 h, cuando la gente ya se interesaba más por la música que estuvo sonando todo el día, demasiado fuerte para algunos, que por los stands. Entre los participantes se encontraban tiendas que querían darse a conocer, feriantes que se dedican a ir de mercadillo en mercadillo, gente que ha hecho limpieza de armario y quiere sacar dinero y hasta alguna asociación que busca recaudar fondos. Este fue el caso de ‘El Club de Kat’, una fundación sin ánimo de lucro que trabaja de forma voluntaria centrando sus esfuerzos en ayudas a animales discapacitados y enfermos crónicos y a las personas que los cuidan. La próxima edición está prevista para diciembre, en la Estación de Francia, donde “suele ir mejor por la proximidad de la Navidad”, aseguró Guillem, de Redenou. “Yo no creo que repita”, decía Carla. “Yo sí, pero trayendo cosas más bonitas”, añadió Sol.
Crònica de la Barceloneta Recull de premsa mensual Setembre de 2012
EL PUNT / AVUI 26/09/2012 http://www.elpuntavui.cat/noticia/article/7-vista/8-articles/578873-lipad-del-professor-verges.html
L'Ipad del professor Vergés Per: Jordi Cervera
Curiós univers, el de la política, la remor independentista
ha
convertit
la
crisi
omnipresent i les retallades constants en carn de segona fila informativa, mentre les estelades i les no converses amb Rajoy han eclipsat les primes de risc i les injeccions de capital del BCE. Però, de fons i encara que no se'n parli amb tanta intensitat, les tisores van fent clec i clec sense descansar, i no només en l'aspecte econòmic (que ja resulta prou dolorós) sinó que també ataquen el moll de l'os ideològic amb temes com ara la reforma de la llei d'educació que, si continua avançant a aquest ritme, ens tornarà a portar cap a la “una, grande y libre” sense gaires opcions de dissentir.
I aquesta potser és la clau de tot plegat. Sembla que tot giri al voltant de les aparences, de les notícies, dels temes i que ningú no s'entretingui ja a dibuixar les essències, el moll de l'os, la veritable ànima important dels conceptes que ens envolten. Treballar pel futur és tenir una visió ampla i, sobretot, pensar que no tot s'acaba en un període determinat i que cal treballar amb l'horitzó llunyà. En aquest sentit, la classe política fa tot el contrari i ha creat una casta que només veu el seu mandat, que només busca seguir i conservar els privilegis i s'obliga a fer mans i mànigues per aconseguir-ho costi el que costi. I pitjor: la societat hem delegat als polítics tota la feina i la iniciativa d'impulsar els nostres destins oblidant l'exemple d'homes i dones valents i decidits que ens han portat a ser com som i que van ajudar a crear un país dinàmic, plural i obert. Un d'aquests homes naixia l'any 1896 a Barcelona. Pere Vergés i Farrés, mestre i pedagog, va ser l'impulsor de l'Escola del Mar, un col·legi insòlit per l'època damunt l'arena de la platja i del Roserar de Montjuïc, col·legis amb mètodes avançats basats en el principi que l'escola havia de ser un model a
Crònica de la Barceloneta Recull de premsa mensual Setembre de 2012
escala de la vida, amb càrrecs, responsabilitats i incentius que ajudessin la canalla a ser més sàvia però també a ser més humana i a tenir més capacitat per viure en societat. El seu llegat el va recollir i el manté la Fundació Escoles Garbí, titular de l'escola Garbí d'Esplugues, de l'escola Pere Vergés de Badalona i de la casa de colònies Mas de Fortet de Capafonts.
En aquesta línia de demostrar amb la pràctica que no tot és blanc o és negre i que hi ha moltes maneres de fer les coses bé i de treballar pel futur, les dues escoles s'han convertit aquest curs en pioneres a l'hora de posar en marxa una idea tant o més revolucionària que la del seu fundador, quan va crear una escola de fusta a primeríssima línia de mar: introduir l'Ipad a l'escola. La idea, trencadora i en la línia de fer que l'escola continuï mantenint el protagonisme en la construcció del futur del país en lloc d'anorrear-la cada vegada més, hereta l'esperit de Vergés, defensant aquests paral·lelismes imprescindibles entre l'escola i la vida, entre l'ànima i el cervell. I si les noves tecnologies són una part important de les nostres vides, com és que no ho poden ser també de l'escola? Si la canalla s'ha de trobar un entorn altament tecnològic, per què no utilitzar el seu potencial des de les bases escolars?
Tots els alumnes de secundària de les dues escoles treballaran amb l'Ipad en un projecte pioner que té la col·laboració d'Apple, de l'UPC i de l'editorial Cruïlla. Els directors dels dos centres, Carles Suero i Jordi Carmona, al front d'un equip de professors carregats de passió pel que fan, demostren que encara és possible somiar, que hi ha esperança, que contra les retallades i la misèria mental cal aixecar una muralla d'il·lusió, d'innovació, d'excel·lència que ens porti a superar les dificultats d'avui i, sobretot, a fixar la mirada en el demà, en aquell horitzó que als polítics no els interessa veure i que, per contra, és la meta dels mestres, aconseguir que els seus alumnes d'aquestes generacions siguin millors, més savis i més humans que els que hem format part de les anteriors.
Aquesta innovació és només la punta de llança més evident d'una manera de treballar que arrenca del passat i es projecta vers el futur, una mostra més d'un projecte pedagògic que combina cor i ment, el que ens hauria de servir per tenir presents tots els que ho van donar tot per aconseguir un país i un demà més perfectes. Potser no ens faria cap mal imaginarnos el professor Vergés, assegut a la platja de la Barceloneta movent el dit en la pantalla d'un Ipad com a símbol d'allò que no hauríem de perdre mai: les ganes de ser millors i fer les coses amb passió, emoció i amb projecció de futur.
Crònica de la Barceloneta Recull de premsa mensual Setembre de 2012
EL PERIÓDICO 26/09/2012 http://www.elperiodico.cat/ca/noticias/barcelona/pressio-policial-centre-bcn-desplaca-prostitucio-litoral2212130
La pressió policial al centre de BCN desplaça la prostitució al litoral Per: Helena López
Treballadores sexuals s'han instal·lat en l'últim tram del passeig marítim de la Barceloneta. Les oenagés denuncien que la prohibició ha empitjorat les condicions de vida de les meretrius La regidora de Dona i Drets Socials, Francina Vila, sentenciava en el ple municipal del 25 de juliol --l'últim del curs passat, i el que va servir per aprovar el veto total a la prostitució al carrer--, que la prohibició del sexe de pagament a la via pública «milloraria la convivència» i seria «un missatge per a qui visiti la ciutat». Cosa que, a dia d'avui, està lluny de passar. L'augment de la pressió policial a les zones on tradicionalment s'ha concentrat aquest exercici, a més d'empitjorar les condicions de vida d'aquestes dones, segons denuncien les oenagés que treballen amb elles, ha fet que aquestes es desplacin a nous punts, menys vigilats. És el que ha passat al passeig marítim de la Barceloneta, a l'altura del carrer de Trelawny, on s'ha instal·lat un grup de meretrius aprofitant el riu de turistes que freqüenta la zona d'oci del Port Olímpic. Els veïns de la comunitat del número dos del carrer de Trelawny expliquen que en les últimes setmanes, la presència de prostitutes rondant turistes ebris a sota de casa seva és una constant cada nit, sobretot els caps de setmana. «No només busquen els clients aquí, sinó que també fan el servei al carreró de darrere de la nostra finca, que és terra de ningú», denuncia Antonia Rodríguez, que viu a l'edifici, mentre mostra a la seva càmera una fotografia de diversos preservatius en aquest carreró que assegura que ha fet aquell mateix matí.
Crònica de la Barceloneta Recull de premsa mensual Setembre de 2012
LA VANGUARDIA 26/09/2012 http://www.lavanguardia.com/encatala/20120926/54351901821/els-barcelonins-deserten-del-port-olimpic20-anys-despres-de-la-seva-estrena.html
Els barcelonins deserten del Port Olímpic 20 anys després de la seva estrena Entre els propietaris dels restaurants hi ha la sensació que es desaprofita el Port Olímpic
Per: Luis Benvenuty
Els cambrers dels restaurants del moll de Gregal del Port Olímpic de Barcelona surten al pas dels escassos vianants del lloc. "Menú de migdia per 10 euros! Amb tot inclòs! -complimenten una i altra vegada-. Amb més de dotze plats per triar i postres, cafè i gotet d'orujo o de fines herbes o del que vulguin inclosos, no s'han de decantar per una cosa o l'altra...". Els dies d'entre setmana són els més lànguids.
"Mirin sense compromís i comparin i vinguin quan vulguin. Aquí tenim la cuina oberta tot el dia!". I no és que amb el menú donin un gotet únic i raquític i prou. Els cambrers deixen l'ampolla sobre la taula i que cadascú se serveixi alegrement com li plagui. Alguns fins i tot ofereixen carmanyoles perquè els comensals es puguin emportar les sobres del dinar a casa, sense cap objecció.
Els hotelers estan redoblant els seus esforços per recuperar la clientela local. I és que dues dècades després del seu naixement, el Port Olímpic viu un preocupant però reversible procés de ramblarització. A saber: l'espai públic es transforma lentament en un impersonal parc temàtic visitat sobretot per persones que passen i que, en la majoria dels
Crònica de la Barceloneta Recull de premsa mensual Setembre de 2012
casos, no tornaran mai. Els veïns de sempre accentuen el procés donant l'esquena al lloc, decantant-se per altres espais que senten com a més seus i menystenint un enclavament privilegiat cridat en altres temps a acollir les vetllades més glamuroses de la ciutat.
La nit i el dia, el moll de la desena de restaurants i el moll de la quinzena de pubs i discoteques mostren un fort contrast. En realitat no tenen res a veure l'un amb l'altre, presenten una estranya oferta global que combina la gastronomia amb els comiats de solter multitudinaris. Almenys ocupen molls diferents. Però tant el dia com la nit pateixen el mateix mal.
Ángel Sánchez, del restaurant La Barca del Salamanca, i Agustín Fernández, de La Taberna Gallega, dos dels negocis amb més tradició del Port Olímpic de Barcelona, protagonistes als anys d'esplendor i supervivents dels temps més difícils, expliquen que el Mobile World Congress arregla els comptes dels mesos de gener i febrer, quan congressistes, turistes i empresaris que tanquen negocis els omplen les taules, les nits dels caps de setmana... Diuen que ara el seu objectiu principal és atreure i fidelitzar com més barcelonins millor, els treballadors, els jubilats, les famílies, especialment els dies més corrents i quotidians de la setmana, els menys festius, en realitat els més durs per a aquests grans restaurants, resultat de fusions successives dels últims lustres. I es que fa quinze o vint anys eren més del doble, vora el triple que ara. Avui en dia les cuines són tan grans, tenen tants treballadors i taules, que les caixes enregistradores no poden deixar de dringar.
"I tot això ho hem de fer sense rebaixar la qualitat -matisa Ángel Sánchez-. També oferim menús de migdia de 12 i 15 euros aproximadament". Però, en el fons, els marges de benefici que tenen són pràcticament zero, més aviat simbòlics. "En fem per generar volum i moviment, per alimentar el costum ciutadà de venir a dinar al Port Olímpic. El problema és que la gent troba molt poques raons per acostar-se per aquí. Només tenim la Festa del Cel -aquest cap de setmana que ve- i, esclar, el mar i el sol. De vegades n'hi ha prou amb uns inflables per a la canalla".
El darrer Ajuntament socialista, als últims anys, va planejar instal·lar al Port Olímpic alguna mena d'equipament cultural i altres infraestructures que servissin de pol d'atracció activitats que conviden la gent a passejar d'una manera casual. Aquest és el primer pas ciutadana.
Crònica de la Barceloneta Recull de premsa mensual Setembre de 2012
"Però no s'ha fet res. Si vas al Port Vell et trobes una petita fira i altres coses,perquè després es quedin a menjar a la zona. Però aquí no munten res que atregui la gent. El lloc està una mica oblidat. El dia necessita més atractius".
"Patim la crisi, com la pateix tothom -intervé l'encarregat de La Taberna Gallega-, però penso que el nostre problema és que el Port Olímpic, tot i tenir un entorn privilegiat, està desaprofitat. No pot ser només un lloc per a turistes. No passem pel millor moment, però tampoc pel pitjor".
Els episodis més luctuosos d'aquest racó marítim de la ciutat de Barcelona finalment sembla que són cosa del passat. "Ja fa un temps que no es donen aquells robatoris i baralles".
"És que tot Barcelona esdevé una competència duríssima -reprèn Sánchez-. El meu pare, que porta el Salamanca de la Barceloneta, m'explica que d'ençà que van obrir l'hotel Barcelona W van arreglar-ne tot el volt i van prolongar el passeig Marítim. Per això la Barceloneta està cada vegada més de moda entre la gent de la ciutat, no només entre els visitants estrangers. I això es nota moltíssim en el negoci. El meu pare ho nota. Hem de pensar més en la gent d'aquí".
Crònica de la Barceloneta Recull de premsa mensual Setembre de 2012
ARA 26/09/2012 http://www.ara.cat/esports/mes_esports/waterpolo-eurolliga-atletic_barceloneta-kazan_0_781122065.html
L'Atlètic Barceloneta supera el debut a l'Eurolliga amb una victòria sobre un Kazan incòmode (10-7) Per: Albert Solé
Felipe Perrone (5) i Marc Minguell (3) han sigut els jugadors més destacats dels mariners i han resolt el partit en l'últim quart Una imatge del partit entre l'Atlètic Barceloneta i el Sintez Kazan rus PERE VIRGILI
L'Atlètic Barceloneta s'ha estrenat amb victòria a l'Eurolliga, on és un dels favorits,
després
de
superar el Sintez Kazan per 10-7. Els tres primers quarts han sigut igualadíssims, i el període definitiu ha començat amb 5-5 al marcador. Al final s'ha imposat la qualitat dels catalans en un darrer quart molt bo. Felipe Perrone (5) i Marc Minguell (3), dos dels reforços de luxe de l'estiu, han sigut decisius.
Els mariners han començat dominant però un pèl nerviosos, atabalats amb la primera superioritat i després Minguell amb dos xuts errats. El Kazan se n'ha aprofitat fent el 0-1 al contracop en el primer atac dels russos, i el porter Pinedo ha salvat el segon amb una gran aturada.
La reacció dels mariners ha arribat en els últims minuts, amb dues pilotes al pal i l'empat de Petkovic en superioritat. El segon quart ha començat amb un golàs del Kazan per l'escaire. Aquest cop el Barceloneta ha reaccionat ràpid amb el 2-2 de Perrone de penal,
Crònica de la Barceloneta Recull de premsa mensual Setembre de 2012
un tercer del mateix jugador amb un fort xut des de l'exterior en superioritat. Abans del descans, els dos equips han pogut marcar, però el 3-2 no s'ha mogut.
Marc Minguell s'ha refet dels errors anteriors amb el 4-2 en el primer xut del tercer quart, i en superioritat. Aquest quart ha seguit la línia d'igualtat dels altres, però Perrone ha perdonat el 5-2 de penal, i al final els mariners s'han despistat: 4-3, 5-3 de Perrone, 5-4 i en l'última possessió dels russos, el Barceloneta ha defensat fatal i han permès el 5-5 amb el qual s'ha arribat al quart definitiu.
En el darrer quart ha semblat que els mariners resolien ràpid, amb dos bons gols de Minguell i De Lera, aquest amb una canonada de 6 metres (7-5), però els russos han demostrat que a l'Eurolliga no es pot donar res per guanyat abans d'hora. Han retallat distàncies amb el 7-6, però un dels fitxatges de la temporada, Felipe Perrone, uns dels millors d'Europa, ha sentenciat el partit amb el 8-6 amb un gran gol, el seu quart del partit. I l'altre dels reforços per intentar fer un bon paper a l'Eurolliga, Minguell, ha deixat el partit resolt amb el 9-6 a falta d'un minut. Al final el resultat ha sigut de 10-7, la primera victòria del Barceloneta en el retorn a l'Eurolliga.
Crònica de la Barceloneta Recull de premsa mensual Setembre de 2012
ARA 27/09/2012 http://www.elperiodico.cat/ca/noticias/barcelona/trias-descarta-convocar-una-consulta-sobre-reforma-delport-vell-2213430
PROJECTE EN DISCUSSIÓ A LA BARCELONETA
Trias descarta convocar una consulta sobre la reforma del Port Vell L'alcalde desestima la petició de Portabella (UxB) i Gomà (ICV-EUiA)
L'alcalde de Barcelona, Xavier Trias, ha descartat la possibilitat que l'Ajuntament de Barcelona organitzi una consulta entre els ciutadans per conèixer la seva opinió sobre el projecte de reforma del Port Vell, que inclou la reconversió d'aquest espai en una marina de luxe. Tant Jordi Portabella, d'UxB, com Ricard Gomà, d'ICV-EUiA, consideren indispensable fer aquesta consulta. Trias ha descartat aquesta possibilitat tot i que, de moment, Portabella ha facilitat amb els seus vots l'aprovació del Pla d'Actuació Municipal (PAM) a la Comissió de Presidència i Règim Interior. L'alcalde en té prou amb l'abstenció del PSC, que de moment ja té garantida, per tirar endavant aquesta crucial votació, en què es defineixen els projectes que s'impulsaran els pròxims mesos, però el suport afegit d'UxB donaria més estabilitat al govern municipal.
Els antecedents conviden Trias a ser caut. L'última gran consulta ciutadana portada a terme a Barcelona, sobre la reforma de la Diagonal i, per tant, sobre el pas del tramvia pel tram central d'aquesta avinguda, va comportar enormes problemes a l'antecessor de Trias en el càrrec d'alcalde, Jordi Hereu.